Actes de les Jornades sobre Normes i Normalització Lingüística : Castelló de la Plana, 17-19 desembre de 1992 : 60è aniversari de les Normes de Castelló

CasteUó de la Plana, 17·19 desembre de 1992 60è aniversari de les Normes de CasteUó ACTES DE LES JORNADES SOBRE I". NORMES I ~ NORMALITZA CIO .. ~ LINGillSTICA ACTES DE LES JORNADES SOBRE NORMES INORMALITZACIÓ .. , LINGUISTICA Castelló de la Plana, 17-19 desembre de 1992 60è aniversari de les Nonnes de Castelló UNIVERSITAT .JAUME·¡ 3 BIBLIOTECA DE LA UNIVERSITAT JAUME I. Dades catalogràfiques JORNADES SOBRE NORMES I NORMALITZACIÓ LINGüíSTICA (1992. Castelló de la Plana) Actes de les Jornades sobre Nonnes iNormalització Lingüística; Castelló de la Plana, 17-19 desembre de 1992; 60è aniversari de les Nonnes de CastellÓ.- [Castelló] :Publicacions de la Universitat Jaume I, D. L. 1994 216 p.; 21 cm ISBN 84-8021-034-6 1. Català-Nonnali~ci6-Congressos. I. Universitat Jaume I(Castelló). Publicacions de la Universitat Jaume I, ed. U. Títol 804.99(063) PUBLICACIONS DE LA UNIVERSITAT JAUME I Imprès aLitografía Castellón, S. A. Dipòsit legal: CS 12-94 ISBN: 84-8021-034-6 4 PATRONAT DE LA COMMEMORACIÓ President MOLT HONORABLE SENYOR JOAN LERMA President de la Generalitat Valenciana Membres HONORABLE SENYOR ANDREU LÓPEZ Conseller de Cultu.ra, Educació jCiència EX<':M. SR. FRANCESC MICHAVlLA Rec/or Magnífic de la Universitat Jaume I IL'LM. SR. ANTONIO TlRADO President del Consell de Participació Social de Ú1 Universitat Jaume 1 IVLM. SR. JOSÉ LUL" GlM.I<;NO Alcalde de Castelló de la Plana IL"U\.1. FRANCESC SOLSONA President de la Diputadó de Castelló !L·LM. SR. JESúS HUGUET Director General de Política Lingüística PROFESSOR GERMÀ COLÓN rDOMÈNECH Universitat de Basilea PROFF..5S0R JOSEP SANCHF-Z AnELL President de la Societat Castellonenca de Cultura 5 PROFESSOR JOAN FUSTER (t) Preside"t de la Fundació Huguet PROFESSOR VICENT PITARCH IALMEL.A Institut d'Estudis Catalans PROFESSOR RAFAEL ALEMANY I FERRER UniversiTat d'Alat:ant PROFESSOR ANToNI FERRANDO IF'RANCÉS Universitat de València PROFESSOR LLufs GIMENO BITí Universitat Jaume I PROFESSOR LLUis MEsEGUER PALLARÈS Universitat Jaume I Secretari del Patronat: FRANCESC FtREZ I MORAGÓN Universitat Jaume I Institucions patrocinadores GeneraJital Valenciana Universitat Jaume I Diputació Provincial de Castelló Ajuntament de Castelló de Ja Plana Societat Castellonenca de Cultura Bancaixa. Fundació Caixa Castelló Oficina tècnica JOAN ANDREU, JOSEP M. CHORDÀ. BEGONYA HERRERO, DANIEL P. GRAU, BARTOMEU PRIOR, MATIES SEGURA 6 PROGRAMA Duous. 17 DE DESEMBRE 10'30 Benvinguda 11'30 Els meus mes/res; conferència inaugural acàrrec de Germà Colón, cale· dràtic de Filologia Romànica de la Universital de Basilea. 16'00 Espai lingüístic, economia iterritori. conferència acàrrec de Rafael L. Ninyoles, sociòleg iprofessor universitari. 18'00 Visi!a comentada al'exposició sobre les Normes de Castelló (Casa Abadia) DIVmDRES, 18 DE DESEMBRE 11 '00 Sintaxi normativa. Estat de la qüesrió, seminari acàrrec de Joan Solà, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. 16'00 L'esperança d'un futur l'li calaià, conferència acàrrec de Vicent pj. tarch, sociolingüista imembre de rInslitu! d'Estudis Catalans. 18'00 La nonnativitlftció: qüestions pendents. taula redona. Moderador: Lluís Gimeno, professor de Filologia Catalana de la Universitat Jaume 1. Participants: Joan Solà, Isidor Marí, sociolingüista jdirector del TERMCAT, Antoni Ferrando. catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de València. Jordi Colomina, professor de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant. 7 DISSABTE, 19 DE DESEMBRE 10'00 Els mitjans de comunicació iprocés de normalització, conferencia a càrrec de Josep Cureu, comunicòleg iprofessor universitari. 12'00 Elfuturdel català en el marc europeu, taula redona. Moderador. LluÍS Meseguer, professor de Filologia Catalana de la Uni* versital Jaume I. ParticipaIlls: Josep Cif";u, Miquel Pueyo, mòleg, Antoni MoUà, sociolingüista iassessor lingüístic de la R1VV, Dominic Keown, professor de Filologia Catalana ala Universitat de Liverpool, isecretari de l'Anglo Catalan Society. 8 ÍNDEX Presentació . Intervenció del reclor de la Universil.3.t Jaume [ . 11 15 Parlament del president de la Societat Castellonenca de Cuilurd. ....... 19 Discurs del conseller de Cultura. Educació jCiència . Els m~us mestres, conferència inaugural. GERMÀ CQl..ÓN ............• 23 27 Espai lingüístic. economia iterritori. conferència. RAFAEl. L. NINYOLES. . 37 Sintaxi nonnativa. Estai de la qüestió, seminari. JOAN SOLÀ. .... 49 L'esperclJlça d'unlu!ur ell català, conferència. VICFNT PITARCH. . 137 La nonnativització: qüestions pendents, taula redona. ............. .. 157 Els mitjans de comunicació iprocés de nonnolització, conferència. JOSEP GIFREU.................. . 181 E/futur del català en el marc europeu, Ulula redona. ............. .. 189 9 PRESENTACIÓ II ~ Es COSA prou conegut per tots que la Societat CasteJJonenca de Cultura va ser fundada l'any 1919, ique la publicació del «Butlletí» va començar l'any se.. güent, 1920. D'aleshores ahui han passat un poc més de setanta anys, iés ara quan podem comprovar que en l'ambient casolà d'esta ciutat de Castelló s'ha prodUl"t en el temps transcorregut el sorprenent fet d'una perduració que quasi podríem qualificar de miraculosa dins l'ambient cultural de les terres valencianes. Si haguérem de preguntar-nos quines són. les claus que expliquen este fenomen, hi caldria fer en primer lloc referència ala qualitat dels hòmens que van posar en execució esta empresa cultural ique estan en la memòria de tots nosaltres. És un tòpic parlar de l'esperit liberal de Castelló, però en este cas és ben cert que el caràcter obeJt itolerant -un ample esperit de concòrdia itransacció, com demanava Guinot l'any 1931, referint-se als tractes preliminars de les Nannes de Castelló---, que aquelles persones van saber infondre sempre al seu treball, va allunyar el perill de les clàssiques «capelletes» que tantes bones idees han fet malbé. Eixe esperit està molt ben representat per unes paraules del mateix Guinot en l'al·ludit escrit de 1931: Som conscients de la vida modesta que volem i devem dur de hui en avant, com l'havem tinguda tan ufana com humil fins al dia d'ara; no pot ésser ni deu ésser la nostra Societat Castellonenca de Cultura la gonfaronera de la inteHectualitat de l'antic Regne de València: no den seure en aquesta pobra llar -«boninche» li diem familiarment emprant aquest americanisme i pregonant l'humilitat de naixença':"- l'entitat que puga donar-se fums de docta acadèmia de la cultura valenciana. Però també és just dir que no els va faltar aaquells hòmens el suport d'una societat mig llaumdora imig menestr.al en la qual hi havia un estimable fons de sensibilitat. que sintonitzava perfectament amb la idea d'aquella mampresa cul· turaL EI nom de «sabuts» amb què van ser coneguts aquells fundadors terua tant un component d'ironia popular com una certa dosi de comprensió, admiració i estímul. 21 No han estat freqüents en les publicacions de la Societalles solemnes decla· r<l.cions de principis, però crec que és ara oportú recordar unes altres paraules (anònimes, però segurament del matei~ Guinot) escrites al 4CButJletf_l'any 1932. uns mesos després d'haver estat signat l'acord de les normes unificadores ortogràfiques que arn. coneixem com a«Normes de Castelló», ique podrlem tomar a subscriure arn. mateix tots els que hem esdevingut depositaris d'aquell parrimoni: L'amor ala nostra lerra, cada dia més fona imés oberta alot avenç ha fel p0s- sible esla tasca. Hui, la Uryversitat Jaumc l, en nom del Patronat constituïl per tal de celebrar el seixanté aniversari de les Nonnes de Castelló, ens ha convocat -aprofitant esta ocasióper rerre un homenatge ala $ocietal Castellonenca de Cultura. Homenatge que jo, com apresident en estos moments, rep acollint-me aaquella hum;- lilal d~ naixenfi1 dels fundadors. però proclamant també una fenna voluntat de futur assegurada pec les noves generacions que no han deixat d'incorporar-se a la tasca. POlSer en este punt siga també d'obligada justícia proclamar el generós mecenatge de la Fundació Caixa Castelló, que fa possible esta empresa cultunil del nostre poble. Cal dir que hui eixe futur. feliçment, està vinculat al nou Castelló que està sorgint de la mà d'esta Universitat Jaume 1. Vincles que han estat materialitzats reccnUllent amb la fuma d'un conveni de col-labomció del qual cal esperar fruits molt estimables iconcrets dins l'horitzó més immediat. Amb l'agraïment de la Societat Castellonenca de Cultura, que quede constància de la seguretat de seguir treballant des d'esta parcel·la pel progrés de la nostra terra, la conservació de les caraete1Ístiques que ens són peculiars, i el millorament de la nostra gent. 22 DISCURS DEL CONSELLER DE ,, CULTURA, EDUCACIO ICIENCIA, ANDREU LÓPEZ 23 LA NECESSITAT de fer una llengua vehicle de comunicació vàlid per atotes les necessitats i en tots els àmbits, tant socials com geogràfics odialectals, con· dueix forçosament a una codificació de l'idioma. a un procés de nonnativització. Però el veritable propòsit d'una codificació no és alrre que la predisposició per avèncer l'anarquia ortogràfica en què es mou Ja literatura d'una llengua sense el corresponent procés. Els valencians. fins al 1932. érem un exemple notori de caos ortogràfic. Les Nonnes de CasteUó són la fila. apesar de les veJ.leïtals puntuals ianècdotes personalistes. que clourà el temps de confusió idesordre. de desconcert idesgovern gramatical. Per això, Wl dels signants de les Normes, encara avui. Enric Soler iGodes. ha pogut dirque «les Nannes de Castelló són un fel de cultura transcendental de la nasua Renaixcnça>t. Iaquest fet transcendental. lot tenim present la demanda social que hi havia, cal sobretot agrair-lo a tOies aquelles persones iassociacions que, amb visió de present però sobretot amb visió de futur, adaptaren els principis acadèmics icientffics ales necessitats d'una enunciació ortogràfica sense postures sectàries ni entrebancs a la recuperació fonnal de la llengua. Ical esmentar-los. Cal dir que homes com Alcayde iVilar. Maxinúlià Alloza, Almela iVives, Pasqual Asins. Joan BeneYlo, Francesc Bosch Morata, Caballero iMuñoz, Emili Calduch, Francesc Carreres de Calatayud. Salvador Carreres Zaearés, AngeU Castanyer, Cebrian Ibor. Cebrian Mezquila, Emili Cebrian Navarro. Enric Duran iTonajada. Ferran Escrivà. Figueras Pacheco, el pare Fullana. Honori Garcia, Emili Gómez Nadal. Consrantí Gómez Salvador, Nicolau Primitiu. Salvador Guinot. Ramon Huguet. Gaetà Huguet iSegarra. Igual Úbeda, TeOOOT Llorente iFalcó. López Chàvarri. Miquel Martí, Eduard Martínez Ferrando. Francesc Martínez iMartínez, Felip Mateu iLlopis, Navarro Borràs, Ortín Benedilo. Josep Pasqual Tirado. Miquel Penya, Adolf Pizcueta, Joan Baptista Porcar. Joaquim Reig, Lluís Revest, Lluís Sales. Carles Salvador, Àngel Sanchez Gozalbo. Sanchis Guarner, mossèn Sanchis Sivera. Joan Simon, Soler iGodes, Llorenç Sorlí, M3}(imilià Thous iOns, Leopold Trénor iPalavicino iIgnasi Villalonga. ientitats com la Socielat Castellonenca de Cultura, el Centre de Cultura Valenciana, la Universitat de Valèn- 2S cia, Lo Ral Penat, l'Agrupació Valencianista Republicana .. van fer ¡x¡ssible que la llengua fóm per als escript~ iesrudiosos valencians, per atots els valencians. clarivident enmig d'una constant lluita en una obscuritat ianarquia sense límits. Amb unes poques, però imprescindibles, regles van oferir atots els valencians la possibilitat d'accedir al seu idioma des de la normalitat imodernital. Van fer possible l'àmplia nòmina d'escriptor.; que des d'aquell moment, isobretot aquests darrers trenta anys, han fet de la literatura valenciana un espai intel·lectua1 comparable al nostre segle xv, al nos[rC Segle d'Or. Atots aquells el nostre agraïment, i a tots nosaltres la invitació afer de la seua tasca un principi de compromís per ala nostra llengua isocietat Moltes gràcies. Conferència inaugural ELS MEUS MESTRES GERMÀ COLÓN DOMÈNECH U NA DE LES màximes satisfaccions que pot rebre Ull estudiós que ha passat la major part de la vida lluny del seu poble és de tom~-hi itrobar-se'l enriquit amb una brillant institució docent, com en els anys j6vens flO mai hauria gosat somniar. És el meu cas amb la Universitat Jaume l de Castelló. Si pensem que allà per 1946-1947 no es podia estudiar filologia en cap centre valencià, veurem que el camí recorregut és gran. Les autoritats valencianes que han aconseguit aquests canvis són mereixedores del nostre més pregon agraïment. l el meu reconeixement és encara major per l'honor que se'm fa oferint-me aquesta tribuna de la flamant Universitat, quan celebrem un aniversari de ta sig+ natura de les Nonnes de Castelló. Jo, que fins fa uns deu anys mai no m'havia ocupat d'aquestes nonnes, com no m'he preocupat de les del castellà odel fran· cès ode les de qualsevol altre idioma de cultura més que per complir-les, ara m'he convertit en un defensor d'aquesta regulació ortogràfica. Però això ha estat com forçat, vista la situació del nostre país omillor dit del cap icasal, on sempre hi ha d'haver algú que interessadament isense arguments vàlids vinga amb l'opinió contrària. Deixem, doncs, les coses com són, rememorem amb veneració aquelles persones que el 1932 i, des de les nostres terres castellonenques, van acceplar una reglamentació de la llengua que en salvava la unitat en la seua presenta· ció exterior. Perquè la unilat de la llengua catalana no es pot trencar ni des de València ni des d'enlloc, encara que algú s'enteste aescriure sense accents o a posar-los de l'altre costat o, per exemple, preferesca grafiarfe/ge amb gino amb tg. Un pou és un pou ací, aAlacant, aGirona o a Perpinyà, ino serà mai un pozo, ni un paits. Ila raó, escrita amb ·hintennitjana, amb accent osense, serà la raó, legítim reflex delUatf RATIONEM ino serà la raz6n castellana, ni la raison francesa, ni la razon occitana. Els fets són tossuts, ino com alguns personatges voldrien que haguessen sigut. He passat molts anys damunt textos antics, sobretot valençians (Antoni Canals, sant Vicent, el Tirant, sor Isabel de Villena, Roís de Corella, els Furs de València, etc.), iquan compare aquest riquíssim matcrial amb les disposicions de les Normes, haig de dir que la part que elles puguen tenir de disculible és mínima. 29 Però els organittador'S de les Jornades de la nostra Universitat han preferil que jo IlO parle de les Nonnes sillÓ que evoque els meus meslreS. No sé aqui se li va acudir la idea; tamateix, després d'un moment de sorpresa, vaig semir-me afalagat de la comesa. Ara bé, de mestres n'he tingut molts ide tOls he après alguna cosa, IlO sé si sempre tam com calia. No sols dels mestres he après, també dels deixebles. El contacte amb el jovenl m'ha esperonat . Els noms dels grans filòlegs amb els qui vaig tenir la fonuna de fonnar-me no sé si ara diuen molta cosa. Però jo done gràcies aDéu d'haver tingut el privilegi de fruir de l'ensenyament aBarcelona de gent com Antoni Badia --qui em féu estimar la fIlologia romànica ifou el primer que m'ensinistrà en els seus mèlOOes-, Felip Mateu iUopis, Martí de Riquer, Joan Bastardas, ala Universitat; i, fora de la Universitat. sobretot Jordi Rubi6 iBalagueroRamon Aramon, No vull fer la llista més llarga. Aells i a d'altres dec molt iés segur que no m'he aplicat atraure tot el profit possible de llur docència. Ja al'estranger, ala Universitat de Lovaina. vaig lfObar-me amb un romanès exilial, Sever Pop. aUlOritat indiscutible en Geografia Lingüística, que s'ocupà de mi d'una manera emendridora. Per exemple. em pres· tava llibres fonamentals de filologia romànica i cada setmana li havia d'explicar la impressi6 de les meues lectures. M~s tard, aSuïssa, ala Universitat de Zuric, vaig seguir els cursos d'un dels filòlegs de més amples horitzons. Arnald Steiger era romanista iarabista al mateix temps, iami va obrir-me Wl camp vast per la recerca de qualsevol feDÒmen lingilislic. Us contaré una anècdota. Un marí, després d'una classe. em va cridar ipassejant pels corredors va ensenyar-me la ttaIlscrip:i6 d'un text antic de bolànica, devia ~sserdel segle xv, isense dir-me de què es tractava, volgué conèixer si cm semblava que l'obra procedia de terres valencianes odel Principal: no vaig saber donar-li una resposta; al meu parer lant podia ésser d'Wl lloc com d'un altre. Però això és un fet interessant lingüísticament. El servei mililar, al que vaig haver d'incorporar-me. va interrompre aquell fructífer semestre zuriquès. Apartir del 1954 vaig flX3I-me aBasilea, primercom alector d'espanyol ala Universitat idesprés hi vaig continuar la carrera acadèmica. Amés. durant 10 anys, vaig trebalJar al costat del major i més prestigiós romanista: Walther van Wanburg, catedràtic de la Universitat de Basilea, després d'haver·ho estat de les de Neocb!J.el. Leipzig iChicago. Van Wartbug és autor del monumental Franzosisches Erymologisches Wiirterbllch, recuU complet del tresor lingüfstic de les GàJ.lies, és a dir del francès idel provençal ooccità. an· tics imoderns. literaris idialectals. És, sense exageracions. el diccionari etimològic més important del món o de qualsevol llengua. Consta, iencara 00 és acabat del tot, de 25 gruixuts volums en quart. La coJ.laboraci6 iredacció d'anieles en aquesta magna obra ha exigit de mi un aprenentalge dur. ascètic. però d'una gran transcendència ino n'estic gens penedit de l'esforç realitzat. Es aquí on vaig adquirir la poca disciplina metodològica que posseesc. 30 Val a dir que tots els grans filòlegs, historiadors ilingüistes que he citat no van parlar amb mi de les Nannes; no era cosa de gens d'actualitat. Tampoc, però, van posar mai en dubte la radical catalanitat de la llengua parlada ales comarques valencianes omallorquines. Això del valencià, «llengua diferent del català», és una faula que no té cabuda en el món científic. Tomem aCastelló, bressol de les prescipcions gràfiques que celebrem. També quedareu decebuts, si us espereu alguna novetat sobre les Nannes. Perquè eixa qüestió no va ésser mai discutida, que jo recorde, entre els «sabuts» castellone· nes: ent. una cosa evident, supemda. Durant un cert temps es va encetar un tema semblant en aquelles vetlades de la Societat Castellonenca --on ultra S:ínchez Goza1bo iRevest, acudien el boticari Calduch de Vila-real, l'enginyer Carlos G. Espresati, el prehistoriador Francesc Esteve i, entre els jóvens, l'arrric S:ínchez AdeIl El tema eren (ho veig com si fos ara )les nonnes de transcripció de documents, sobretot de documents medievals llatins. La gent de la Castellonenca no anava d'acord amb algunes regles de transcripció dictades per CSIC. Per contra, les Nannes del 1932 havien estat assimilades, iendavant. Entre parèntesi diré que Lluís Reves! em parlava de tant en tant amb enyorança de l'artice lo, que, insis· tia, encara em viu ales comarques septentrionals i que la llengua literària havia d'haver conservat. lací acabava tot. Voldria evocar ací tanmateix dues de les persones de la Societat Castellone· nca ales que considere mestres, amb tota la bellesa que posseeix aquest terme quan s'aplica aqui n'és acrcedor: una d'elles és precisament En Lluís Revest i l'altra N'Àngel Sanchez Gozalbo. Dels dos conserve un record lluminós. Sanchez Gozalbo no era ni filòleg ni historiador de professió, ans era metge ies dedicava afer anàlisis. Però el corcó de la recerca històrica iartística el gua nyà des de molt jove: no caldrà esmentar obres cabdals com Pintors del Maestrat oels docwnenL~ de Lledó, obé encara les proses de creació com Bolanguera de dimonis. Ell, amb Ricard Carreras, Salvador Guinot iLluís Revest, Josep Pas· cual Tirado, va ésser l'ànima de la Societat Castellonenca de Cultura, i com que va viure més que tots, fa quatre dies que ens falta, ell dugué durant molt dc temps els afers del butlletí. Puntualment, m'arribava a casa ci sobre, escrit per la seua mà, que contenia el Boletín de la Sociedad Caslellonense de Cultura. Cada any quan jo tomava aCastelló de vacances feia unes visites rituals: a casa del Dr. SlÍt1chez Gozalbo, primer, que vivia prop, al carrer d'En Gin; deS4 prés ala Biblioteca de la Diputació al'edifici de l'Institut Ribalta, on trobava en Revest i per la vesprada a can Bernat Artola. Aquells eren els mentors. Quasi sempre trobava don «Àngel» fent unes amilisis de sang. Però ell aturava la faena icomençava aparlar amb mi de les nostres dèries, s'interessava pels meus estudis, m'ensenyava proves d'impremta o em referia alguna troballa documental (un dia, allà pel 1976, em digué que havia descobert un document 31 castellonenc del segle XVI on es parlava de fils grocs ivermells per cosir una senyera, iamb el seu característic somriure irònic afegia, «sense blau»). Fins als darrers mesos de la seua vida vaig estar en contacte amb ell. Constannnent em demanà col·laboraciÓ per al butlletí de la Castellonenca (i em sap greu no haver-lo satisfet més). Quan li donava algun article oalguna cosa meua, me n'acusava invariablement recepció iem feia algun comentari assenyat. Això hauria estat un incentiu per qualsevol jove, ijo vaig tenir la sort de ésser·ne destinatari. Guardaré en el meu record amb agraïment la figura del Dr. Àngel Sanchez Goza1bo. Lluís Revest havia estat professor meu al1nstitut Ribalta de Castelló. Hi era auxiliar iens donava llengua espanyola. Jo ¡¡ dec la vocació per les lle· tres iconsidere un privilegi haver-lo trobat en el meu camí. L'ensenyament de Revest el tindré constantment com amodel. Com que en tes pàgines del nostre butlletí vaig procurar d'evocar la seua personalitat des del punt de vista del gramàtic ihistoriador de la literatura (BSSC, XL. 1964, p. 41-45), no em repetiré ací iaprofitaré l'avinentesa per tractar un punt de filologia en el seu honor, puix que ell indirectament m'hi donà peu. ARevest vaig sentir per primera vegada parlar dels nostres autors clàssics, les Obres etrobes del 1474, el Tirant lo Blanch., Roís de Corella itants altres. Precisament un dia va esmentar el personatge de Plaerdemavida, nom que em va fer gràcia. Revest m'explicà que Cervantes se'n recorda d'aquesta donzella en el Quijote. No vaig gosar dir·li que no havia Uegit el Quijote ... Encara vaig trigar una miqueta afcr·ho. Parlaré, si ho permeteu, recordant Lluís Revest, de la Uengua en què s'expressava Plaerdemavida. És una qüestió marginal (la qual espere tractar en una altra ocasió detingudament), que, però, ens dura al cen· !re de les nostres preocupacions idiomàtiques, que com avalencians ens interpeJ.la. Els critics litentris estan d'acord en veure C7n Plaerdemavida una de Ics per. sonalitats més captivants del Tirant lo Blanch. Desimbolta, alegre, extrovertida, sense pèls en la llengua, dins una sorprenent honestedat, Plaerdemavida ha atret l'interès dels estudiosos, sobretot apartir de l'anàlisi aquè Mario Vargas Llosa sotmeté la seua actuació en la noveJ.la Ja Cervantes, per boca del capellà havia ponderat «las agudezas de la doncella Placerdemivida» (Quijote l, 6). Yaquestes «agudezas», com per exemple la picant relació dels episodis del castell de Malveí (Tirant, cap. 162) o ei seu paper en jocs amorosos de l' hèroi amb Carmesina (cap. 231), ¿en quina llengua les fonnulava? L'autor Joanot Martorell, els traductors contemporanis seus i els exegetes moderns ens deixen a les fosques. Vodria, doncs, aturar-me en aquest punt. Durant l'aventum al nord d'Africa hom comunica aTirant que una graciosa donzella (que després resultarà ésser Plaerdemavida) «parla molt bé l'algemia»: 32 rabIe d'un examen de les transfonnacions que, amb dinàmica pròpia, estan produint-se en els camps econòmic, demogràfic, urbanístic, de la comunicació ode la informació. És, en efecte, necessari plantejar, amb una perpectiva de futur, alguna hipòtesi de treball respecte ala viabilitat oel potencial actual de les diferents cultures iidentitats lingüístiques en el mosaic d'Europa. Per aformular·la hauríem de prestar una particular atenció al problema de les implicacions dels espais lingüístico-culturals amb l'economia, l'articulació del tenitori oel sistema de ciutats. Com hem dit, les diferent~ comunitats lingüístiques onacionals de base demogràfica reduïda comparteixen sens dubte una similitud de problemàtica, però també s'observen disparitats no menys remarcables en els distints ordres de l'estrUctura social, econòmica, articulació temtorial, d'importància bàsica. L'estudi d'aquest vertebració al'espai econòmic europeu, amb la localització dels nous centreS de decisió sobre l'eix Roine-Rin (les capitals econòmiquesversus les capitals polítiques) ila consolidació oeixamplament dels grans eixos de desenvolupament obrin, al meu veure, una perspectiva global ala interpretació dels processos d'identitat coi·lectiva. Aquests eixos s'estenen al llarg dels grans espais que avui configuren el sistema de ciutats europees. Esbossant només aquesta panoràmica hi reconeixerem: 1. sobre l'eix Roine-Rin, l'anomenada «Dorsal Europea», que abraçaria tres espais centrals: AnglaterrafBenelux·RFA i el nord d'Itàlia. Aquesta, una de les tres megalòpolis mundials, s'estén sobre el 18% del temtori europeu iaglutina el 47% de les ciutats. No deixem d'observar en quina mesura aquests espais coincideixen amb el de les llengües germànico-occidentals. 2. Dins l'àmbit de la Península Ibèrica, la cornisa cantàbrica, situada sobre un potencial Eix Atlàntic, s'estendria per la façana litoral del golf de Biscaia (des de Sant Nazaire fins ala COlUnya, abraçant els pons de Gijón, Santander, Bilbao, Pasaia, Baiona, Bordeus iNantes). Greument afectat, com d'altres centres d'antiga industrialització per la crisi dels 80, ien situació de decadència al País Basc s'observa una creixent marginació respecte de les àrees desenvolupades europees (localització perifèrica més acusada aAstúries i, bé que amb un altre signe, aGalícia). 3. El subsistema mediterrani oArc Mediterrani, enllaça amb l'eix Roine-Rin via Ginebra-Lió ivia el nord d'Itàlia. Comprén gran part del temtori italià fins a Roma iNàpols, s'estén pel litoral francés mediterrani (el «Boulevard francès del Mediterrani») iinclou l'Arc Mediterrani peninsular, especialment desenvolupat i interrelacionat al nostre «tram lingüístic»: la fmnja litoral del Principal, el País Valencià iles Illes. La seua localització peninsular coincideix amb el més important eix de comunicacions de la xarxa viària, l'autopista A-7 iel corredor mediterrani N·340 iN-332. La inserció d'aquest espai valencià-català en la realitat -o la «hipòlesi", seria més exacted'una macro-regió europea del Mediterra- ni nord·occidental respondria adiferents criteris ipossibles estratègies, com ara els de contigüitat icontinuïtat, l'homogeneïtat relativa d'ordre sòcio-econòmic i 41 històric. la comunitat de problemes que requereixen un tnl.ct.ament conjunt A l'area peninsular, aquest eix locacional comprendria. doncs, l'espai geogràfic de Catalunya i el País Valencià ---únic que. amb un criteri ecooòm.ic pulcrament restrictiu, hi resta avui clarament vertebral-, is'estendria, segons una definició extensiva. pel litoral sud aMúrcia iAndalusia occidental. L'espai econòmic on es troba inserit el País Valencià és., doncs. per ar.l. (com ahipòtesi econòmica). el d'una euro-regió de variada nomeclawra iprecisió geomètrica, que es dibuixa al voltant del quadrilàter Barcelona-Li6-Milà-Roma. Aquestes quatre metròpolis multimilionàries serien els vèrtexs que configurarien la resta de les zones fins a abraçar tota la conca mediterrània nord-occidental. El seu sistema urbà integra· ria un conjunt d'aglomeracions amb més d'un milió d'habitants (Roma, Barcelo· na. Milà, Lió, València, Toñi Nàpols). Les metròpolis o«vènexs» d'aqueix qua· drilàter configurarien els espais econòmics fonnats per Milà-Toñ·Gènova, a més de l'eix d'expansió cap a Roma; Nàpols, amb el eixos Roma-Nàpols, Roma-Milà iNàpols-Palenn; Lió. sobre Lió-Marsella. Lió-Grenoble iLió-Barcelona via Montpeller-Tolosa. i, finalment. l'espai peninsular. l'àrea Barcelona-València- Palma, fins al sud, amb Alacant·Múrcia, Barcelona-Saragossa iBarcelona-)jó. Ens uobaríem davant d'unes zones geogràfiques amb trets històrics, culturals, i lingüístics molt específICS, però que fins avui no han estat objecte d'atenció més enl~ d'una perspectiva econòmica. Aquesta «vertebració» d'Europa. en tres grans espais ecol'lÒlTlicS. és alhora una procés de desvertebració odesarticulació que genera espais perifèrics (costes atlàntiques: «els finistcrres». Grècia. sud d'Itàlia, Portugal, sud-occident de l'Estat espanyol) amb greus problemes de desenvolupament oen crisi. Remarquem, dins aquesta evolució cultural ieconòmica, la creixent marginació de les cultures cèltiques -Irlanda, Gal·les, Bretanya, Comuallacada vegada més allunyades dels cencres de decisió. No resulta menys significatiu en aquest nou entramat el fet del distanciament d'algunes de les antigues capitals polítiques respecte de les àrees de major dinamisme. L'Espanya cencral, iMadrid (com París ila pràctica totalitad de França: les grans capitals europees de gran tradició unitària). es localitzen en una orientació perifèrica, en relació amb els centres de desenvolupament econòmic. No s'ocuJta a ningú que la reconstitució d'Europa en els seus grans sistemes de ciutats. és avui una de les preocupacions prioritàries en la política econòmica iterritorial dels governs adiversos països. iespecialment. pels implícits d'ordre polític més ample. als d'antiga tradició política centralista, França i Espanya. Ja és tot un símptoma que, com feia observar Eduard Mira apropòsit del TAV, en un moment en què l'Europa econòmica abandona las antigues capitales imperials iestableix nous centres de decisió sobre l'eix Roine-Rin, el govern espanyol opte per l'«eix te!·lúric». que va aSevilla per Madrid. en Uoc 42 d'entrar per on calia que entràs: per la via oriental, ben coneguda pels cartaginesoS i els almohades. Les oportunitats i c~tratègie~ d'unes comunitats nacionals olingüístiques i d'altreS haurien de ser reconegudes com adiferents en funció de la seua localització idinàmica dins aquests e~pai~ idels problemes bàsics que les defineixen. No sé si cal remarcar que la meua hipòtesi no compromet implícits ètics ala manera orteguiana. En qual~evol cas, no em sembla possible indiscriminar la varietat de situacions existents sota expressions del tipus «llengues minoritzacies», ooprimides, llengües sense estat, nacions culturals, pobles d'Europa, i un llarg etcètera, ignorant la distància que separa, ipotser els interessos sovint enfrontats de les societats de què es prediquen aquestes expressions. Isembla obvi que la «situació» de les distintes llengües dins un mateix estat (subjectes asimilars proscripcions polítiques) pot.derivar cap aevolucions radicalment diferents sobre la base d'aquests pressupòsits. Advertim una Europa econòmica articulada més enllà de les fronteres estatals, que problematitza la centralitat d'antigues capitals polítiques icrea uns eixos distint~ d'interdependència entre poblacions ograns àrees econòmiques i els sistemes de ciutats que internament posseeixen una base comuna de tipus cultural i històric. laquest procés afecta tant les nacions amb estat com les cultures mino· ritàries, les llengües dominants o les de base demogràfica reduïda. Els grans eixos culturals d'influència «germànica» i«mediterrània» s'enu'onquen amb realitats històliques avui actuants aEuropa. La seua realitat sòcio-econòmica s'encavalla, en bona mesura, sobre dos grans suports culturals: l'Eix «Gennànic» (recorde's, perquè és notícia d'aque~ts dies, la Hansa teutònica que arriba aEstònia iEslovàquia fins aCroàcia) i l'Eix Mediterrani; el primer d'aquests, d'enonne potencial polític. El segon, presentarà respecte del primer una sèrie de dependències econòmiques iculturals, que el situen en un ordre subaltern, però amb capacitat d'estimular una estratègia unüària. Dins aque~t conjunt, l'((eix mediterrani» ol'«arc llatí» apunta un perfil de problemes i de situacions polítiques que temptarien ala hipòtesi de la seua configuració com un pos~ible marc primari d'intolerància lingüística dins l'Europa occidental. Aquest «arc llatí>} inclouria (a més de les llengües dominant'> dels estats lingüísticament unitaris espanyol, fnmcés iitalià), la comunitat de llengua catalana, l'occità, el franco-provençal, el sard, l'albanés, el cors; sense oblidar que les fronteres estatals en què s'inclouen també comprenen d'altres llengües no romàniques, sense cap reconeixement oficial oamb escàs nivell d'autonomia: bretó, alemany, basc ogallec. L'espai central gennànic concentra un nombre relativament alt de llengües no dominants que posseeixen un tolerable nivell de suport públic iprotecció oficial. Hi trobem estats plurilingües (SuïSsa, Bèlgica) isituacions d'ample reconeixement 43 d'alIteS llengües aAlemanya o Dinamarca L'arc mediterrani abraçaria, sobretot en referència als estats que l'integren, una notòria densitat de llengües icultures que indiquen. en un grau distint, el seu ple reconeix.ement. Advertim, doncs.. que el refús del pluralisme lingüístic és un tret més profundament arrelat, dins l'àrea políticCK:ultural en què s'insereix aquest «arc mediterrani». d'allò que estaríem disposats aacceptar. No hi ha dubte que el substrat d'aquest espai econòmic mediterrani revela lligams anteriors de caràcter històric, literari iantropològic: fOimes de vida ide personalitat, que caldria tenir en compte, si bé enlloc veurem explicitades les raons per les quals seria important tenir-los en compte. L'«arc llatí» ha estat l'escenari d'un imperi medieval que la nostra historiografia sempre ha tingut en alta estima. Hi ha fins i tOl qui creurà, potser, que tot allò que, entre nosaltres, no és economia, deurà ser pur medievalisme; orenaixement a tOl estirar. Del que es tracta és de detenninar la vigència d'aquell subslr3.t i de mostrar en quina mesura el suport cultural, que sovint es considera com un aspecte 0b- solet omerament anecdòtic ifolklòric -i per tant una limitació-, es vincula o «corresponsabilitza» als processos de modernitzaci6 iinnovació que voldriem, és adir, de caràcter no dependent, per tal d'adonar-nos dels perjudicis del seu desarrelament respecte del context sòcio-cultural en què es produeixen. ¿Fins aquin punt el caràcter fortament dependent en l'ordre econòmic de l'eix mediterrani respecte d'altres espais europeus assumeix, opressuposa, una sèrie de dependències culturals desintegradores del teixit social iantropològic dins l'espai cultural en què ens trobem? Podem dir que, ala història d'Europa.. les definicions socials de la llengües tcnen molt aveure amb la història econòmica ipolítica, ides d'aquest supòsit, podem arriscar una correlació entre ambdues trajectÒries. Les perifèries econÒ- miques, polítiques jculturals s'hi corresponen. aexcepció del cas català on s'observa la dissociació entre l'economia d'una banda (alt desenvolupament industrial enfront dc les altres rones de l'estat) i¡x¡der polític icultural. d'altra banda. Les àrees que susciten en l'actualitat reivindicacions lingüístiques es caracteritzen també per una situació de subdesenvolupament econòmic de tipus esuuctural (Còrsega, Sardenya, Galícia) odecadència (com els països situats ales costes atlàntiques). En conjunt. el refús d'una situació de perifèria cultural ide dependència lingüística tendeix aconvergir amb el refús de la centraliu.aeió políticoinstitucional. Però la qüestió no era aquesta. La pregunta crucial seria: ¿és possible el desenvolupament econÒmic homogeni, una estratègia político-econÒmica, sense un grau de consciència cultural? No hi ha el menor duble. Però el problema és en quin model de desenvolupament haurfem de situar-nos. Possiblement en l'actual, 44 i, per ami, acf rau precisament la qüestió. Per exemple: quasi tothom està d'acord en el fet que el problema de la crisi en el sector turístic prov6 del model de des· envolupament que ha marcat l'evolució dels sectors ique les vies de resolució d'aquesta crisi demancn un desenvolupament d'ordre qualitatiu, que inclou factOIS fins ara poc importants com el conlIOl ecològic. la qualitat del medi, etc. Tot això 6s clar que 16 una racionalitat.econòmica i fa intervenir variables culturals moll distintes ales que fins ara han intemngut en el procés de desenvolupament anterior. Però no hi veiem consignades ni molt ni poc d'altres dimensions que afecten la identitat social de les poblacions. o -piljor- s'hi proposen d'altres .atraetius» sota l'antiga espècie de l'indigenisme, l'arquitectura pseudo-popular o la revaluació simbòlica de les parles aborigens. Considerem un altre cas: Sarc\c nya, objectiu del capital multinacional. amb un ús militarque arriba aun deu per cent del territori i un desenvolupament industrial salvatge en contradicció amb les estructures iel mode de producció local. amb un turisme internacional que ha destrossat el seu territori: la Costa Maragda n'és un exemple emblemàtic. La qüestió de la llengua sarda: ¿constitueix una variable inòcua en la irracionalitat del procés'? És aaquesta mena de qüestions, incloses ono incloses en l'actual definició de la racionalitat econòmica, que em referesc quan propose un altre tipus d'imbricacions per al'espai econòmic icultural. El problema que es presenta adistintes comunitats europees no 6s la desaparició dels costums, el folklore local, l'arquitectura popular o, en un pla distint, l'amenaça d'extinció de la llengua, com afenòmens que empobreixen la suposada oaiquesa» plural del patrimoni humà. El problema rau en el fet que la desaparició d'una llengua od'una cultura respon acauses d'ordre econòmic, social i polític que esborren la consciència d'una identitat social, d'un «nosalues., que constitueix un factor dinàmic per al progr6s en d'altres ordres socials. Aquesta situació no és, naturalment, exclusiva dels paIsos lingüísticament iculruralment dependents. des d'una òptica poIftica, sinó que afecta en distinta mesura els paI- sos amb estructures estatals pròpies, El paper de les identitats socials. la viabilitat de les llengües icullures nacionals ha de venir molt condicionada en el futur, no sols pels factors d'estrucruració política, sinó pel seu nivell de desenvolupament sòcio-econòmic iper una Car3C- teñstica localització de les comunitats de parlants als espais europeus, que permet, abanda de la seua extensió demogr.ifíca. un aprofitament de sistemes densos d'intercanvi social ieconòmic, nivells educatius, nuxos de comunicacions i economies d'escala. Haig de cridar l'atenció sobre el fet que no plantege ací la qüestió referent a la ((viabilitat econòmica» específica d'algunes llengües icultures, iels costos i beneficis d'una normalització lingüística adeterminades comunitats de base demogràfica reduYda. No sembla haver un criteri quantitatiu fiable que determine el 45 volum mínim d'una comunitat lingüística viable. Evidentment, la pedra de IOC radica. segons assenyalava H. KJoss, en les mateixes aspiracions de la CQfllunitat lingüística que desitge, ono, mantenir la seua llengua. Ara bé: la posició d'aquestes comunitats damunt oal marge dels grans espais del desenvolupament europeu precisa. en distinta mesura. les seues potencialitats actuals en el terreny cultural ieconòmic. Caldria una sèrie de recerques, per tal de confinnar orectificar aquests supòsits; però espere haver suggerit que aquesta és una línia interessant de prosseguir. Aquest procés diversifica oclassifica l'espai de les comunitats lingüístiques onacionalitats de l'estat espanyol en dos eixos que¡x>sseeixen una dinàmica molt diferent, si no distanciada. Bastaria considerar la situació de les tres comunitats amb llengua diferent del ca~tellà situades sobre la cornisa cantàbrica: País Basc, Astúries iGalícia. Dues de les tres comunitats humanes més importants.. amb llengua pròpia. de l'eStat se situen, doncs, sobre un espai definil per J. Alcaide Inchausti com l'<<Espanya en crisi... Les regions d'antiga industrialització més afeçtades per la crisi dels 80, i en fase de reconversió, inclouen espais econòmics del centre iel nord d'Europa.. D'acord amb una recent anàlisi factorial que classifica les regions europees en deu categories principals, el País Basc. se situa, juntament amb Astúries, entre les regions en decadència Els trets característics d'aquesta situació serien: 1) la for· la contracció de la col·locació al sector industrial, 2) l'evolució negativa de la col·locació, 3) la taxa d'atur superior ala mitjana comunitària. 4) els nivell de ren· da per càpita inferior en quasi vint punts ala mitjana comunilària, 5) el creixent allunyament dels centres de desenvolupament europeus. L'evolució del sistema industrial que defineix ci País Basc com aregió en decadència ha d'associar·se auna ¡nadequació de la seua estructura productiva. com aresultat del model in· dustrial seguit. al qual s'afegiran d'altres factors com la crisi social ipolítica. Si el present de la llengua icultura basca depén en el fons, oprimer que res, d'una voluntat col·lec~va idel fon suport ideològic nacionalista, amb escàs recolzament prOCtic (dèbil implantació de l'èuscar al mercat de treball, economies d'escala sobre una base demogràftca ampla, reduït ús social efectiu, etc.). la ro· si actual podria comprometre seriosament les expectatives de futur referents ala seua identitat lingüística icultural. AGalícia, l'ús social de la llengua tenitorial és moll superior ala resta de les nacionalitats (80 o 85% de parlants), la qual cosa donaria un ample supon potencial ales demandes de normalitat cultural. però el manteniment lingüístic es basa en gran part en un fet tan problemàtic com ara que aquest país es trobe en una situació «premodema»: el desenvolupament econÒ· mic urbà hi pot jugar negativament. Finalment. les propostes afavor del bable a Astúries s'enfronten -sensc entrar en qüestions d'ordre lingüístic que ací no in- 46 leressenamb unes condicions clarament adverses asociades a la crisi econòmica i el drenatge migralori. L'àmbit de llengua catalana, amb Calalunya. el País Valencià iles Illes. se situa sobre l'Arc Mediterrani, un dels espais europeus de major potencial econòmic, juntament amb l'eix Roine-Rin. iinclou l'arc medilerrani peninsular. des de Girona fins aAlacant, amb una prolongació poIencial que anibaria fins als límits de la seua històriacultural, aMúrcia, i a Andalusia occidental. Un espai especialment constatable que es desenvolupa iinterrelaciona activament al «tram lingüístic» català: similitud dels processos demogràfics, presència de fluxos comercials iintermigratoris. característiques estructurals homogènies id'una base econòmica global amb un nivell elevat d'interrelació productiva. Aquest espai de llengua eataIana (desp1egat sobre l'antic camí ilXric. la Via Augusta i el traçat d'aUlopistes) avui es caracteritza per agruparel conjunt d'activitals més innovadores idinàmiques: al camp de les noves tecnologies. oferta d'oci idesenvolupament turístic, equipaments. ioferta d'obra poc conflictiva. juntament amb les condicions climàtiques, elements que fan pensar en un eix d'expansió enfronl de la congestió de l'espai central europeu. La potenciació d'aquest corredor mediterrani desplaçaria. per tant, el País Basc a una situació allunyada dels eixos de desenvolupament europeus. D'altra banda, l'arc mediterrani vertebra ocohesiona un espai econòmlc i del sistema de ciutats, avui profundament interrelacionat entre les regions de parla catalana, iproposa nous escenaris d'actuació política que super.mm, sens dubte, els processos de divergència presents, aCatalunya iel Pafs Valencià, apartir de la transició democràtica ila implanració de les autonomies. Es tracta d'una realitat sòcio-econò- mica, amb identitat d'interessos en matèria econòmica. infraestructures, comunicacions, medi ambient., que configura els paIsos de llengua catalana com la dorsal de l'Estat. enfront de l'Eix Atlàntic en crisi iuna regió central perifèrica als grans centreS d'expansió. que busca la seua eixida a Europa. Aquest eix econòmic, lingüístic icultural s'hi relaciona. sens dubte, però no passa per París, ni per Madrid. La integració d'Espanya aEuropa es produeix en un moment hislòric en què Espanya no ha arribal aconsolidar la seua forma d'Estat ni aresoldre. específi· cament, un model que reconega plenament ci fet plurilingüe al seu territori. Ens trobem, com hem dit, davant d'una Europa econòmica articulada més enUà de les fronteres estatals. que problematitza la centralitat comunicativa d'antigues capitals polítiques icrea nous eixos d'interdependència entre les poblacions de cada subsistema ograns àrees isistemes de ciutats que internament posseeixen una identitat cuitural ihistòrica. És des d'aquest marc de relacions de l'espai lingüístic amb l'cconomia i el territori, que la qUesti6 de la llengua pot cobrar una nova perspectiva. 47 Seminari SINTAXI NORMATIVA ESTAT DE LA QÜESTIÓ (i 2) J. SOLÀ 49 51 AAlba Frasu TAULA DE CONTiNGUTS Primera part del treball 9. Complement directe 9.1. Fonament històric irealitat sincrònica 9.2. La nonna acrual a) Ambigüitats b) ParaJ·lelisme *- e) Complement directe de persona, desplaçat 9.3. Els verbs causatius ialtres verbs 9.4. Conclusió i" 10. Infinitiu 10.1. «Alien +infInitiu» amb valor temporal a) La construcció «en +infinitiu»: temporal irègim b) Amplitud semàntica de la construcció e) Pennissibilitat de la construcció amb al ci) Amplitud semàntica en algun altre dialecte lO.2. Substantivació de l'infinitiu i:) 10.3. Infinitiu amb relatius lO.4. Infinitiu amb interrogatius lO.5. Infinitiu sol lO.6. «Per +infinitiu simple» amb valor causal lO.? Preposicions (cn general) iinfinitiu J0.8. Conclusió 11. Pronoms forts referiL~ ainanimats 12. Adverbis en -ment 13. La construcció «Q +de +Adj» 13.1. Preàmbul 13.2. Caracterització del fenomen ivacil·lacions que s'hi observa a) Desplaçament d'elements b) EJ.lipsi del nom (N) en l'estructura «Q +N+AdjIPP» c) Certs Adj ci) Res iquelcom en lloc de N e) (D')allres j) Altres casos ialtres detalls 13.3. Recull d'altres exemples 13.4. Conclusió 53 convertit en complement indirecte; i, efectivament, no sona pas estrany, com tampoc (21b): (21) a. El Totpoderós ha de decidir-se [ ... ] a obligar a Ja fU11ura, que és obra seva, que es porti com una persona ino com una mala bèstia. (Josep M. Espinàs, Avui, 25.11.1993, p. 52.) b. El va obligar asortir.lLi va obligar atancar la porta. I, d'altra banda, hi ha vacil-lació amb algun altre verb: ¿«Li Il'han impedit d'acostar-s'hi», «Li Ifhan ensenyat aide cantar molt malament»? «<Un manual ensenyarà els candidats del pp aexplicar el seu programa atacanl el PSOE», Avui, 2.1.1993, p. 9.) Així mateix, podem dir: «UI seva dona va ajudar-lo aposar-se l'abric», però potser també «La seva dona li va ajudar aposar l'abriclva ajudarli aposar l'abric». 9.4. CONCLUSiÓ En resum, caldria actualitzar icompletar la infonnació que tenim sobre el complement directe. 10, INFINITlU IQ. I. <<A¡)éN +INfINITIU» AMB VALOR TFMl'ORAL Aquesta qüestió no ha estat mai totalment aclarida. Hi ha almenys els següents detalls que caldria clarificar: (a) la proximitat estruClUral isemàntica amb els ca~os de règim, (b) l'amplilUd semàntica que ha adquirit la construcció «en +infinitiu» en els manuals del Principat, (c) la pennissibilitat de la construcció amb al i (d) l'amplitud semàntica que aquesta mateixa construcció conserva en algun altre dialecte. a) La construcció «en +infinitiu»: temporal irègim La proximitat estructural isemàntica amb la construcció «en +infinitiu» amb funció de règim provoca que sovint el lector no sàpiga si ha d'interpretar la que ara ens ocupa com arègim (i seria incorrecta nonnativament) o bé com atemporal. Els dos exemples següents mostnrran aquest desdibuixament de la zona que ens afecta: (I) (2) Mentre una construcció com ~que no arribin» r ... ] no sigui eliminada de la llengua [ ... ]s'ha d'anar molt amb compte en usar el subjuntiu. (Fabra, Gramàtica clllalana pòstuma, #121; cf.: «En una llengua com el català [ ... ]s'ha d'anar molt amb comple ell el nwneig d'una perífrasi com [ ... ],.: ibfdem, #97.) El darrer treball lexicogràfic nonnatiu [ ... 1defuig ja la doble (o biple) defuúci6( ... )iprocura ser més sistemàtic en intentar no usar els sinònims dins de la definició. (Marina Qrtuño. l..Ls sèries sinonúniques en els diccionaris de llengua. Traetamelll actun/ i noves perspectives. trebaI.l inèdit fel per al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, 1991.) b) Amplitud semàntica de la construcció als manuals del Principat Els manuals del Principat han fCI equivaler la construcció a la castellana «LlI +infinitiu». Així consta explícitament en algun resum molt divulgat i. en la pràctica, això és el que han assimilat tots els qui han après la llengua amb aquests manuals. La fonnulació dels manuals renectia. grosso modo, la intuïció de l'usuari, és a dir, de la llengua oral. Però hi ha algun exemple que penso que no encaixa (almenys plenament) amb aquesta inluïció. Els casos en què la constnJcció té valor de futur es dirien en llengua oral amb «quan +futur (o subjuntiu»), almenys els números 7i 18 de la llista que donaré tol seguit. però crec que també el número 24. Hi ha dos casos més, 13 i33, que equivalen a un passat no puntual, que es dirien més aviat amb «quan +passat no puntual,. (quan esfeiafosc). Més avall (d) veurem que potsercal, efectivament fer alguna distinció que els gramàtics del Principat no fan. Diria que al Principat la coMrucd6 que ens ocupa és nannal (en general, feta amb al) quan equival a un passat puntual (a «quan + pretèrit pcrfetl!'). En certs casos causals la llengua oral tampoc no usaria rinfmiliu, sinó la construcci6 «com que +Vconjugat», per exemple en el següent. que avui s'usa plenament en llengua escrita (i produeix un efecte estrany): (3) En haver-hi tanta geni, no ens vam poder veure. En canvi. el de (4), tambê causal, produeix una impressió menys estranya: (4) Tres mons en caure un autocar per Ull terraplè. 61 En llengua oral més aviat es diria: «Va caure (o ha caigut) un autocar per un terraplè i hi ha hagut lreS morts». Hi ha algun manual que, més omenys explíci~t, dóna la construcció com aequivalent d'un gerundi. Creç que també aquí caldria matisar què es vol dir amb això, perquè la intu'lció no accepta pas sempre aquesta equivalència. Dono lot seguit IOlS els exemples d'uns quants manuals del Principat, espcciflcam els detalls aquè m'he referit en aquesl apanat b. Els manuals són els següents: F1912 (FABRA, Gramtitica J. catalana, 1912, #142: un primer cxemple castellà al=català al, sense tcoria; més avall: «el gerundio castellano precedida de en puede lraducirse por el jnfinitivo precedido de en» [i també per gerundi precedit de en, segons l'exempleJ. amb un segon exemple). (Exemples 1-3) f·rEC (FABRA, Gramàtica caralana, 1918; 7a edició, #126: «quan un infinitiu forma part d'una determinació circumstanciaL amb el valor d'un genmd¡'.). [Exemple 41 FCony (FABRA, Conversa 243 de Pey: «l'infinitiu precedit de en amb la valor d'un circumstancial de temps»; mateix exemple d'IEe). [Exemple 4) F1929 (FABRA, Compendio de gramlÍlica catalana, 1929, #86: «Al suele lfaducirse por en ante un infinitivo»; mateix exemple d'IEe). [Exemple 4] Fo Regles (FOLCH I CAPDEVILA, 34 regles...,1931, p. 53=1932, 57=1933, 57= 1953, 55: «Davant d'un infinitiu quan aquest formi part d'un complement circumstancial amb la valor d'un gerundi,.). [Exemples 5-7J J (JORDANÀ, El català i el castellà comparats. 1933, p. 104: «davant d'un infinitiu o d'unafrase d'infinitiu que representa una determinació circlmUlancial de tempp). [Exemple 8J Ma Curs (MARvA. Curs superior, 1934. #254: od)avant un infinitiu ofrase d'infinitiu que representa una determinacüJ circumstancial de temps»; primer exemple. del text; altres. dels exercicis). (Exemples 9-13J Ma Ex (MARVÀ, Exercicis, IV, 1937, p. 44-45: «Davant un infinitiu ofrase d'infinitiu que representa una determinació circumstancial de temps»; primer exemple, del text; altres, dels exercicis). 62 [Exercicis 14-20) F1937 (FABRA. uS principalsfalles. #16: flL'infinitiu precedit de en correspon al'infmiliu espanyol precedit de al,.: mateix exemple d'JEC; altres exemples als exercicis). [Exemples 21-24] fJW/CESC DE B. MOlL (1937): v. ac. SAJ'ICHIS GUARNER (i950): v. ac. CARLES SALVADOR: Gramàlica valenciana (195 I; edició de 1952, p. 180 = 1959, p. 193): v. ac. Fo Gr (FOlCH, Gramàtica popular, 1953. p. 113: «davant l'infinitiu quan aquest fonni part d'un complement circumstancial amb el valor d'un gerundi»). [Exemples 25-28] F1956 (FABRA. Gramàtica calala,1O pòstuma, #95: «L'infinitiu precedit de la preposició en introdueix complements adverbials que expressen precedència, causalitat» ). [Exemples 29-30) B (BADIA, GramafÍca catalana, 1%2. #221.4: ..cuando el infinitivo tiene el vaJor de subordinada adverbial temporal,.). [Exemple 31] Signe (JANÉ. Albert. Signe, 1962, p. 171: flDavanl d'una frase d'infinitiu que representi una detenninació circumstancial de temps,.). [Exemples 32-33) R1974 (RuAJx, Fitxes, 1974=1976, p. 92: «en les construccions (equivalents a un gerundi oauna oració subordinada adverbial) que representen un complement circumstancial de temps ode causa))). [Exemples 34-36] Valor (VALOR. Enric: no en parla aCurso de lengun valencialla. 1966, ni a Curso media ...• 1973; sí a Curs mitjà.... 1977, #217): v. ac. R 1991 (RUAJX, El calalàllI. 1991. p. 179-180: «Existeix un tipus d'oració d'infinitiu. equivalent a un gerundi o a una subordinada conjuncional, que representa un complement circumSlancial de temps (expressant precedència immediata) ode callsQlo). [Exemples 34--37] • • • 6J (5) Exemples de 'l<Rn I al + infinitiullo als manuals del Principat lAqui marco amb $els casos Possibilitat del GERUNDI que no són passat osimultani +:::: afirmada per l'autor oatemporalJ ++ :::: donada per l'aUlorx :::: possible (J. Solà) -:::: no possible °equivalent (J. Soll) 1:::: dutll:e (J. Solà) Exs. dels autors si no van entre [J F1912 IAl'entrar, se van treure els abrics - 2 En veure'1, IOlS se van alegrar + En veient·lo (Barcelooa) 1 {si de cas, posposat] 3(Sense equivalent modem cxplfcit) +e, en haver hoi! tol: 10 que aquell li dehia, dix-li (TlI1U1t) F-IEe 4 En enlrar jo, IOlS s'alçaren +1- FConv:::: IEC (no «+») F1929 =IEC (no «+») Fo Regles , Hi havia tanta gent que, en veurela, em vaig espantar +1, 6En entrar cU, t«hom va alçar-se +/- 7-En fer·se fosc. tomarem enrera +1- J 8En entrar ell ala sala, tOlS es ¡:maren drets - Ma Curs 9 En entrar ell ala sala. tOlS es posaren drets - 10 TOlS van alçar-se en entrar el presidenl - I1 Es va llevaren sentir lacar les set - 12 En posar-se dret. va sentir·se el peu adoIoril -(1) I3 Anibaren al cim en fer-se fosc - Ma Ex 14 En entrar ell, totS es posaren drets - 15 Va girar-se en sentir-se una mà damunt l'espatlla -e?) 16 E.~ traslornava en veure'l arribar , 64 L 17 En adonllr-se de l'embull. ho avisà Ials seus companys , 18 *Passa per casa, en venir-te bé , 19 Li ho féu saber en anar·li a portar la correspondència del dia 20 Se'n va anar a donnir en sentir tocar la una F1937 :e IEC (no «+») Als exercicis: 21 ¿Heu vist com s'enrojolava en negar-ho? -(?) 22 Tots s'indignaren en saber que no era velitat 23 Han rigut molt en inflar la bomba -(1) 24 *Corre: en tomar no t'entretinguis pel camí x(?) FoGr 25 Hi havia tanta gent que en veure-la em vaig espantar +1' 26 En entrar ell, tothom va alçar-se +1- 27 Em passejava i, en passar davant del cafè(,) va cridar-me +1' 28 Volíem anar fins ala vinya però en fer-se fosc torniJrem enrera +(1 fent-se 'com que . .o) ,F1956 "29 En entrar jo, tots s'alçaren ,30 En veure'ls tan pobres, hom s'admi· rava que poguessin fer el que feien , 8 31 En arribar ci president, començà la sessió ;~ Signe ,32 S'alçaren en entrar el professor 33 En fer-se fosc sopàrem Rl974 ., 34 En entrar el president. tothom ,s'alçà +1- entrant, quan entrà I.;. 35 S'alegrà molt en veure el seu amic +1'1. veient, quan veié i' 36 En trobar-los tan desmanegats, ~ s'enfadà +1'1. trobant-los, com que els trobà R1991 " 37 +Ens trobarem en sortint del cine lA ['I. sortint} 65 c) PelTllissibilitat de la construcció amb «al,. Els manuals del Principat s'inclinen clarament afavor de la consnucció amb en iconsideren l'altra menys bona osimplement incorrecta. Però Francesc de Borja Moll iels autors valencians defensen l'eltislència i la permissibilitat de totes dues consuuccions. Vegem-ho en detall. Francesc de BOIja Moll afirmava explícitament l'any 1937 (Rudiments de gramàtica preceptiva, #194): Davant un infinitiu que representa una detenninació circumsancial de temps. cal emprar la preposició en si la dita determinació circumstancial no equival a un pretèrit perfet d'indicatiu: si hi equival. és preferible usar la preposició a contrela amb l'amele (al. a/J. ( ... ) En el català modem escrit s'ha adoptat com afònnula (sic) única l'ús de la preposició en, tant si el verb eslà en pretèrit perfet com no. Això no correspon a l'ús parlat malJorc¡uí. Per altra pan. l'ús dc al seguit d'infinitiu no és un castcllanisme, sinó una construcció ben catalana, usada dels nostres escriptors clàssics antics i moderns. Moll va repetir aquesta presa de posició l'any 1952 (Granuilica hist6rica catalana, Madrid, Gredos, #522) il'any 1962 (Rudiments de gramàtica norma- [il'a, Mallorca, #241). Al'edició «estàndard» de l'obra de 1937, és adir a l'edició de 1%8 (Gramàtica caralana referida especialmenl ales /lles Balears; 2a edició, 1975, text idèntic, #241) Moll simplifica la qüestió: dóna els mateixos exemples, però ja no fa referència al temps verbal. Per tant, s'ha de suposar que Moll dóna per bones totes ducs construccions en qllaJuvol cas. El text és: Davant un infinitiu que representa una det~rminació circumstancial de temps, cal emprar la preposidó en o bé la preposidó a seguida de l'article (al. a l). Exemples: En sortir d'escola, anirem a passejar; Tots v\!:nen ací ~n acabar la f~ina: En arribar als vint anys. entraven en quinta: AI veure aquella feta. tothom s'indignà. En ci eatalà modem escril s'ha adoptat com a fórmula única l'ús de la preposició ell. però l'ús de al ( ... )és una construcció usada dels OOSll'eS escriptors clàssics antics i moderns. Moll, doncs, es basa en la realitat parlada mallorquina ien la llengua escrita antiga imoderna. Va recollir aquesta indicació Sanchis Guarner l'any 1950, idesprés Carles Salvador. Sabem el fonament de la posició de Mol!. Aquests dos gramàtics va- 66 lencians, però, no sabem si es basen en alguna realitat pròpia osi es limiten a recollir el que diu Moll. Afortunadament, Enric Valor és alhora més informatiu imés explícit en la presa de posició (Curs mitjà de gramàtica catalana, Eliseu Climent, València 1977, #217): Quan l'infinitiu té valor adverbial temporal. va precedit de la preposició a[ ... ] si es refereix al passat [ ... ]. Si es refereh al futur, és preceptiu l'ús de la preposició en. [Nota:] Com s'ha fet des dels primers temps de l'idioma icom es practica regularment a tot el País Valencià. Modernament, la llengua literària usa quasi exclusivament en en tuts dos casos (pretèrit ifutur), amb la qual cosa es perd un matís molt genuí. luna altra obra valenciana recent encara fa un pas més, donant et fet com a totalment establert «normativament»: Normativament només pot usar-se al en construccions d'infinitiu temporal quan l'acció de la clàusula adverbial és anterior a la de la matriu. (M. oJosep Cuenca, L'ameM composta (/l): In J"ubordinw:i6, Universitat de València 1991, p. 40). Jo diria que l'ús del terme nomwtlu és excessiu en aquest cas (encara que, de fet, aquest concepte està avui força desdibuixat en la pràctica, tant en gramàtica com en lèxic). d) Amplitud semàntica en algun altre dialecte El fenomen que ens ocupa té encara un altre interès. Resulta que en mallorquí l'expressió «en +infinitiu» és encara absolutament viva, però té valors semàntics diversos, la majoria desconeguts al Principat (i potser aITeu), com ara el següent: (6) En venir el dimoni, li dius que m'has entregada sa teITa ami. En resum i en conclusió, sembla evident que ens cal una actualització i una clarificació de la «normativa» en aquest punt. Avui hi ha una certa confusió, si no al País Valencià iales Illes (on podem pensar que la posició dels seu~ gra· màtics pol haver estabilitzat els usos), almenys al Principat. 10.2. SUBSTANTIVACIÓ DE L'INFINrnu La substantivació de l'infinitiu tampoc no és una qüestió totalment clara dins la nostra normativa. Si bé és cert que les foscors que hi queden no són de les que 67 més preocupen l'usuari, això no vol dir que una bona guia nonnativa no pugui i hagi d'anibara més delalls. En aquesta qüestió hi hados aspectes que afecten conjuntamenl l'infinitiu iles construccions oracionals amb verb conjugat. Laprimera és fins aquin pUn! l'infinitiu il'oració conjugada admeten una marca explícita de nominalització(un anide, un demostratiu, etc.);cosa que obliga a aclarir primer en quins casos hi ha efeclivament nominalització. Lasegona és la posició i la construcci6que l'infinitiu il'oració conjugada han de tenirquan fan de subjecte: si poden anar al'esquerra del verb principal oIlO i si hi poden anar en solitari Ohan d'anar precedits d'alguna mena d'antecedem nominal. Totes dues qüestions estan ~Iacionades amb l'ús possible de frases nominals com ara elfet de. que wnbé afec- Ien de ple allres punts problemàlics de la llengua (com ara el canvi icaiguda de preposicions ol'ús de ..per+infiniliu» amb valorcausal: vegeu aquests lemes). Deixoeslar el primer aspecte (quan és que un infinitiu o una oració conjugada eslan nominalitzats, ila possiblitat de marcar-los explícitament com atals en català). Però el dia que es tomi sobre aquest detall caldrà no oblidar la construcció «el + de +infinitiu», que fa uns anys els correctors consideraven suspecta osimplement incorrecta (<<El meu paper en aquest projecte ha estat, juslament, el de delemlillor la sistemàtica de treball en el procés d'elaboració del diccionari .. ;d'una tesina de la Universitat dc Barcelona, 1993). Em detindré breument en el segon aspecte (la posició i la construcció de l'infinitiu ide les oracions conjugades en funció de subjecte). Cada dia trobem amb més freqüència, fins i tol en tractats específics de sintaxi (que no hi fan cap referència explícita, però donen la conSlnlcció amb naturalil.al), aquestes construccions al'esquerra del verb principal: (7) Con~ixer tants dela1Js m'espanta. Acabar criticats per tots va ser una injustícia Portar ulleres millora les capacilalS dels disminuïts psíquics. (Avui, .. Diumenge_, 22XU992. p. 15.) (S) Que ell no volgués venir em va moleslar profundament. Com és sabut. el calalà (com moltes altres llengües) al més sovint posposa aquesles oracions ( .. M'espanta (de) conèixer tants detalls») i/o els anteposa algun grup nominal (ttAllè de no poder-lo vcure de prop síque em molestav8», «Elf et que ell no volgués venir em va molestar»/.. Em va moleSlar (elfet) que ell no volgués venin». Em tomo areferir aaquest aspecte en el lema de l'ordre de mots. De Iota manera, caldria dir d'una vegada per totes que cada dia és més cel1 que no hi ha una sola llengua: el fet que la llengua oral col·laquial no digui o no hagi dit talo tal cosa, evidentment no pot ser lOll'argumenl per posar-la ell qüestió en la llengua estàndard. És dar que això lampoc \lO vol dir que la llengua estàndard 68 ~, .s'hagi de constituir al marge de la llengua oral del poble: vet aquí una de les qüestions més serioses imés difícils d'una ta~ca nonnativitzadora. En conclusió, el que és CCI1 és que és necessari que la gramàtica nonnativa sigui aquí més completa imés explícita. tü.3. INFlNmU AMB RELATIUS Un altre dels detalls que s'haurien d'aclarir és si són ono genuïnes construccions com les següents: (9) Els hem de proporcionar un edifici on insta/·Iar-se.1 Ha forçat la Comissió Europea aimaginar un aJtre caITÚ per on ter avançar la construcció europea. (Avui, 3JV.1993, p. 6.) (10) a, No tenen on instaf.lar-.~e. Ja tinc en què pensar. b. No hi havia res de què avergonyir-se. No tens de I per què queixar-leo (lI) S'han de tapar tants forats! 1 ... 1Vint-i-vuit ànimes que alimentar, ino sols espirituaJment. (Ferran Torrent, L'any de l'embotit, Quaderns Cre4 ma, B. 1992, p. 66.) Aquesta construcció deu tenir realment alguna cosa que fa que no tothom l'accepti amb comoditat: ja Pietro Bernbo l'esmenava aBoccaccio l'any 1525 (Prose delia vulgarlingua, llibre III; edició de Mario Marti, Padova 1967, p. 152). Però hi ha un detall que la fa més problemàtica: jo sento més estranys els exemples (9), (10 a) i(11) que no pas el (10 b), ino sabria dir per quina raó lingüísticament versemblant. Sembla que la llengua parlada construeix aquests casos estranys amb la pre- JXlsició per obé amb un auxiliar modal irestituint a(10 a) el nom elidit: «...un edifici per instaJ.lar-se Iperquè puguin insta¡'¡ar-se», «No tenen lloc per instal·larse», «Ja tinc matèria per pensar». 10.4. INHNmu AMa INTERROGAllUS Una altra construcció que s'ha generalitzat recentment en català ique no tothom troba genuïna és la de (12): (12) Guia secreta de Girona ocom conèixer la ciutat. Com ensenyar català als adults. Com moure's per Barcelona durant els Jocs Olímpics. Volem assistir als Jocs Olímpics; però ¿com obtenir entrades? 69 plicar gaire més. En la llengua moderna s6n inimaginables d'aquesta segona manera casos com els següents. norrnals en castellà: ... Territorial, geol6gica. edafo- 16gic8, c1ima!016gica ehidrogr3Jjcamente consideradas. ambas cuencas son muy diferentes.. (El País. 12.VII.I990). «podía hacer todo lo posible r ... ], mientras lo hiciera pacífica, suave, calmada ysobriamente.. (ni. MORE., Utopía. uad.ucció de J. Mallafré, Barcelona 1977. p. 333). Aquestes consnuccions es traduirien en català com en les altres lIengUcs europees que no coneixen la reducció dels adverbis: escrivint-los tots sencers. Si la seqüència t!:s massa llarga. es pot recórrer a una altra construcció: .cOes dels punts de vista territorial, geològic, edafològic. climatològic i hidrogràfIC ... ». Però si volguéssim admetre la conslnJcció antiga en cens estils. encara ens caldria aclarir-la una mica més. La seqüència d'adverbis en -ment es pot trobar en estructures sintàctiques relativament variades. Vegem-ho. En lloc de la i de I~n tament isilenciosament. hi podria haver o, o bl, ilambé, iàdhuc, ¡fins i tot, ilanmmeix, però. però també, p~rò no, però mai. però de cap manera, elc.; iel primer adverbi podria anar precedit de ni (<<ni lentament ni (tampoc/lTK)lt menys/etc.) silenciosament»). Més encara: el tàndem d'adverbis (que apartir d'ara anomcnarem xi y) podria estar integrat en altres construccions: «tant xcom y". «més x que (no pas) y». "no solament xsinó fins i tot molt y». «d'allò més x i y». «x sí, però no (pas) y», «cll hi va anar x, però el seu germà, Y", «se'n va aprofitar, si no totalment, almenys sí parcialment». Afegim·hi un tercer i un quan adverbi i tol plegal es complica més. ¿Podríem ara suprimir la terminació -meni de tOtS els adverbis llevat el primer'? Apart aquesla complexilat. n'hi podem trobar una altra: pot ser que els dos adverbis no siguin de la maleixa naluralesa ono exerceixin la maleixa funció semàntico-sinlàclica. ialeshores la licitud de l'e.scurçamem és encara més problemàtica. En efecte. no crec que cap cala1anoparlant pugui acceptar-lo en casos com els següents: (I) Heu d'anar-hi immediatament iprecisament després de la conferència. (2) Ifinalmenl iinexorablement. el quart duc de Gandia apareix sempre SOIa el nom de San Francisco de Sorgia. Probablemenl és per aquesta m6 que no sona bé el cas següent, tret d'una obra escrita per filòlegs: (3) Darrerament, nosaltres mateixos n'hem editat, íntegrament ianotada. una breu mostra. La influència d'algun manual ipolser d'algun con-ent pedagògic ha pogUt crear desorientació. En català ha estat sempre fàcil de provocar hipercorreccions. Així 76 es deuen explicar l'úhim exemple que he donal iels tres següenls (el primer i el tercer, de filòlegs): (4) a. Són derivats lèxicament, no sintàctica, ja que... b. Iconstruint un text molt pensat lant jurídicament com conceptual i gramalical (El Full de les universitats de Barcelona. 27.11.1985). c. L'ha copiat (malament iincompleta) de la meva IlOla. En conclusió, es tracla d'un detall molt pelit de la gramàtica que no hauria de crear cap maldecap, però al'inici de la nOSlra codificació moderna no devia quedar prou clar quina actitud s'havia de tenir envers aquest detall, iuna part dels manuals odels corrents pedllgÒgics han mantinguI com avàlida una estructura sobre la qual no hi havia prou llum. Per tam, fóra bo d'aclarir la qüestió de ma· nera més explícita. 13. LA CONSTRUCCIÓ .cQ + DE +ADJ,. IJ. \. PREA.MüUL Reprenent ireelaborant l'esludi que Brenda Laca (Romall;sches Jahrbuch 40, 1989 (1990» va dedicar aaquesllema iles meves noies posleriors (Avui 13nOl 27. VIl.I99I). sembla que són caracterísliques del català certes construccions amb un de seguit d'un nom (N), d'un adverbi (Adv). d'un adjectiu.(Adj) od'un participi passat (PP), com les següenlS: (I) a. (Desplaçament d'un nom.] Té molta paciència. -> En té molta, de paciència. Sí que en lé, de paciència. De pacièllcia. en té molla. IM'he quedat amb ben poques ganes d'anar·hi. -> M'he quedat amb ben poques, de ganes d'allar· hi. b. [Desplaçament d'un Ad\', Adj oPP] No és (gaire) lluny Icara. -> No n'és (gaire). de lluny (Adv) Ide cara. (AdjJ De llull)' Ide cara. no n'és gaire. L'he trobal molt desmillorat. -> L'hi he trobal molt. de desmillorar. De desmillorar, l'hi he trobal moll. (AdjJ Està molt retocat. -> Ho està molt, de re/Ocal [PPJ c. [EI·lipsi d'un nom, que dono subratllat al'cstructura de l'esqucrra.] The portal cinc fulls quadriculats icinc 0de /lisos. IHi havia una n pona tancada iuna 0d'oberta. IHan substituït la represe1ltació tem· torial per una 0d'esramelltal. IIReferit aporles:] Prefereixo una 0 d'oberta que dues 0 de UJll<:ades.1 Acullfonnes populars in'exclou o de cultes. [Adj. PP] Són també lípiques del català d'alIteS construccions amb un de que es presenta més vaci1·lanl en la pràclica. construccions en què hi ha implicat el mot altre(s) obé res i qu~lcom: (2) a. Porto aquestes botes perquè no en tinc d'a/tres. b. He de comparar aquesl fet amb (d')altres de semblants. c. He de comparar aquestes fotos de mol·luscos amb (d')a1lres (de) ja vistes anterionnenl. d. No sabem si aquestes resles són res (de) pre-romà e. Els claudàtor.> s'usen per marcar quelcom (d')inLercalat en un text. 13.2. CARACTERITZACIÓ DEL FENOMEN [VACIL'LACIONS QUE S'HI OBSERVA No pretenc de caractcritzar iinterpretar el fenomcn des del punt de vista de la lingüística teòrica, sinó únicamenl imcntar d'aclarir-ne ['estat de la qUestió. a) Desplaçament d'elemenls Quan un N, un Adj. un Adv oun PP. afectals per un quanlificador (Q), es pr0.- nominalitzen ies desplacen. apareixen precedits de la paraulade, com iHustren els casos de (Iab). Enteocm per Q: (a) els quantificadors de certs tractats sintàctics: moll. gaire. massa.força, poc, bastanl, prou, gens, mis, men)'s, lan(t), quanl, que (a "'¡que geni que hi havia!,.), tol (a «tenia tot de paperscscampats»), una mica, un xic. /111 poc, l/n pam, una galleda. etc.; (b) els numerals can:linals (incloent·hi Ull, tant si és «indcfini~ com si és numeral pròpiament dit): (c) l'absència de delenni· nant (<<hi ha o gent plantada» -> .. n'hi ha ó de plantada»). Hi ha algun cas en què sembla que ci fenomen es dóna també amb Ndefinit: (3) a. Nosaltres només paguem les nostres, de ccrveses. Probablement cs [raeta d'una altra estructura, reduïda: (3) b. De tOIes aquestes cerveses, nosaltres només paguem les nostres. 78 I ft Llevat en el cas del nom desplaçat ala dreta, la llengua també admet la supressió del de, i no sembla que aquesta construcció (que, de tota manem, crec que és força menys freqüent) tingui un valor diferent de l'altra (que deu ser. doncs, la nanna]): (4) a. Jo tampoc no ho entenc. Gana no en puc tenir perquè [ ... Jabans d'anar al lavabo havia estat sopant. (Josep M. fonollera.s, Avui, I.Vl.I991, p. XIe.) / No en puc tenir. deJ*~ gana. b. Home, (de) perfectes, no t'ho dic pas, que ho siguin. I No t'ho dic pas, que ho siguin. (de) pencetes. c. (De) tancudes pròpiament, no eis hi vaig deixar.JNo els hi vaig deixar, (de) tancades pròpiament. d. (De) ma.lament, no hi va anar del tot. JNo hi va anar del tm, (de) malament. (Aquesta segona constnlcci6 deu ser l'única possible quan el desplaçament es produeix amb més complexitat: «Home, el que se'n diu 01*de perfcctes, no et dic pas que ho siguin». No m'hi endinso.) El desplaçament que ens ocupa deu estar condicionat per la funció de l'element afectat, com sembla deduir-se dels exemples següents (on S=subjecte; CD =complement directe): (5) Q. IN amb funció de S o bé de CD o bé de S= DC[ (i) D'institucions benèfiques, n'hi ha poques. N'hi ha poques, d'institucions benèfiques. (ii) D'institucions benèfiques, n'ha fundat moltes. N'ha fundat moltes, d'institucions benèfiques. b. IN amb una altra funció] (i) *D'institucions benèfiques, demanen/donen diners amoltes. ?Demanen/donen diners amoltes, d'institicions benèfiques (ii) *?De cireres, me (n') he quedat sense. Me (*n') he quedat sense, de cireres. La diferència entre aquests dos casos anteriors de (5b) sembla indicar que la funció no deu ser una explicació suficient; iaixò mateix confinna el cas de (5biii), on l'element afectat és CD: (5) h. (Hi) ?D'institucions benèfiques. n'ajuden moltes. ?N'ajuden moltes. d'institucions benèfiques. 79 (Diguem de passada que aquest úllim exemple potser sonaria més bé de la següent manera: «Ajuden amolles. d'institucions benèfiques~, construcció que caldria incorporar al lema del complement directe.) b) EI·lipsi del nom (N) en l'estructura «Q +N+AdjlPP,. Fora dels casos en què hi ha desplaçament d'elements. s'esdevé el següenL Sembla que la llengua distingeix en cens casos els Adj, pp oAdv predicatius (aplicals al nom através d'un verb) dels Adj. ppoAdv atributius (aphcalS al nom directament). Si no hi ha desplaçament, sinó només elisió, els predicatius no van precedits de de (6a), exactament igual que si el sintagma no estigués afectat per un Q(6b): (6) a. Cioc nois van quedar emmascarats, icinc, tacats d·oli. Cinc nois van quedar massa lluny, icinc, massa prop. b. Els nois van quedar emmascarats, iles noies. lacades d'oli. Els nois van quedar massa lluny, iles noies. massa prop. Si l'Adj opp són atributius (l'Adv ara no hi entra). ens trobem en el cas que podem considerar paradigmàtic de la construcció estudiada: apareix la particula de al'esquerra d'aquestes categories, com iJ.lustra (I e). La distinció entre les funcions predicativa iatribuliva (deguda a Brenda Laca) és més omenys clara com aconcepte lingüístic. Així, els casos de (6) iel de (7a) són predicatius, iel de (7b), atributiu: (7) a. He pintat ducs portes blanques idues blaves. ISc. 'he pintat dues portes de blanc i...'] b. Li he regalat tres llibres vells itres de nous. Però en molts casos la distinció fins itot tcòrica dels dos matisos es presenta mOlt difusa osimplement impossible; i, en la pràctica, la partícula d~ hi apareix de manera vaciJ.lant. ¿Són atributius opredicatius els clements subratllats de (8)?: (8) a. Potser no tenim tames limitacions. pero com agrup sí que en tenim, j (de) moltfortes. b. N'hi ha de nous, propiciats per la nova situació. c. Setse parells de canelobres de fust, pima/s, yalguns 0argemats yal- Ires ab fils daurats. (Document de 1673: de DCVB, algú, lc.) El conccpl.e de «predicatiu» sovim deu ser sinònim del concepte «eXplicatiu» que s'aplica als relatius ialtres elements. n·IUStJarien aquest pum de vista els fragments subrarJlalS dels casos següents: (8) d. El cootael.e de llengües ha afavorit la substitució d'un esquema lingüístic (català, tradicional) per un altre (castellà. basat en el model televisiu). e. A penes cal precisarque d'exemples n'hi ha. copiosos. en tolS els nostres clàssics. (J. COROMINES, DECal, lX, 105a51.) Sigui com vulgui, la veritat és que la llengua sembla que esborra sovint aquesta distinció. Caldria estudiar-ho amb comple. De moment, sembla que nombrosos exemples apunten a la hipòtesi que la llengua privilegia la consuuceió amb de quan la interpretació podria ser tant predicativa com atribu+ uva: (9) a. Compra'ro dues camises blaves idues de blanques. Tenia molts papers escarnpa1S. -> En tenia molts d'escampats. Ipotser fins ilot en casos en què en teoria només és possible la interpretació predicativa: (9) b. Quan te'n vagis dc casa, deixa tres finestres obertes iducs (de) tancades. c. ¡Tanta gem que hi havia asseguda itanta de plantada! Aixi mateix, a(9d) sembla que es distingeix millor el fenomen que ens ocupa que no pas a(ge): (9) d. Compra'm cinc prestatges: IreS. envernissats. e. Compra'm cinc prestatges, però tres (d')envemissalS. Quan l'elemenl de què ens preguntem si és atributiu opredicatiu t!:s un Adv, aleshores és un predicatiu amb seguretat. i en canvi de vegades hi apareix lam- IX: de: (10) a. Hj havia I tinc dues màquines ~ itres màquines malament. -> N'hi havia f en tinc dues de bé idues de malament. No comprovo altres adverbis. Diria que amb baix, dalt, llullY, prop no hi bauria de; però potser fóra perquè aquestes paraules ja apareixen habitualment 81 amb una a al davant (llulIY, amb més dificultat). iaquest sol fet eliminaria el th (que. en efecte, no apareix mai davant elements preposicionals); (10) b. Hi havia quatre cotxes lluny itres cotxes (a) prop. -> N'hi havia qua· tre lluny itres (a) prop. c. Hi havia dos nens (a) baix itres nens (a) dalL -> N'hi havia dos (a) dalt jtres (a) baix. IM'estimo més una habitació (a) dalt que dues (a) baix. En resum. el fenomen de (lc) només és simple en aparença. I. com veurem acontinuació. presenta d'altres vacil-lacions inombroses complicacions. Apan d'aquestes vacil·lacions que veurem, alguna de les quals polSer respon auna raó intrínseca a la llengua. n'hi ha d'alnes que afecten els casos més paradigmàtics del fe~men que ens ocupa (és adir. el que definim amb (lc» ique deuen ser deguts acauses més extrínseques (barreja lingüística dels catalanoparlants). Efectivament. cada dia se sent més la construcció «Té una blava», en lloc de «En té una de blava .. i«dues meves.. (que sento repetidament en una reunió de filòlegs catalans). Deixo estar aquests últims casos. c) Certs Adj Sembla que certs adjectius que normalment van anteposals al nom es comporten en aquest punt de manera peculiar. Es tracta d'adjectius com infinil, comptOl, sol. idels numerals ordinals. Caldria també explorar aquesta zona. Els dos exemples següents són estranys, tOl ique. pel meu gust sonarien menys malament amb de: (11)a. ?Mon¡serrat Caballé tenia un concert aLjubljana i un (de) segon a Zagreb. b. ?De moral. n'hi ha una (de) sola per atothom. I el cas següent (una possible definició lexicogràfica del terme cOlllrapresra· cio') no es veu que sigui viable ni amb de ni sense: (11) c. ??Prestació amb què l'altra part contractanl COlTCSpOn a la feta per una (de) primera Sigui com vulgui. els exemples anteriors són habituals sense de. Documentem-los explícitament: 82 'IK ;A; "1W" .fi (li) d. Nemesi havia (fet] ( ... ]quatre atemptats d'immoralitat pública iun cinquè ( ... ]que tindria l'efecte d'un gran escàndol. (ferran Torrent, L'any de l'embotit, Quaderns Crema, Barcelona 1992, p. 7.) e. Andreu va guanyar tres premis literaris iva quedar finalista d'un qUilrl. (Agustí Pons, Avui, 23.III.l993, p. 48.) «Res» i <<quelcom» en lloc de N Hi ha unes altres construccions igualment vaciHants pel que fa ala presència de la partícula de, ique no sabem si tenen amb Ie~ anteriors re~ més de comú que aquesta partícula vacil·lant: ~ón Ic~ con~truccion~ en què el nucli del sintagma no és un Nsinó els pronoms res o bé quelcom. els quals no desapareixen (com . aban~ desapareixia el N): (12)0. Cal dubtar que sigui res de pre-català oalmenys res 0pre-romà. (J. COROMlNES, DECat, lX, 83b2!.) b. Anomenem claudàtor cadascun dels signes IJusats per incloure-hi quelcom (d')interpolat en un text. (Vegeu DOLC. claudàtor, sense de.) (Es podria segurament relacionar aquests casos amb con~truccions com le~ següents, que trec del DGLC, algun: «un petit nombre de persones ocoses; avegades, també, una de sofa», «alguna co~a de bo, de dolent, de cert».) e) «(D')ahre(~)>> Aquest detelminant es combina amb altres determinants «<un altre», «faltra», «molts altres», «altres molts»), i a més amés apareix amb de ala seva esquerra en casos que no han estat definits de manera totalment satisfactòria. Primer caracteritzarem el fenomen idesprés en veurem un cas especial. Caracteritw.ció delfenomen Segons Brenda Laca, (i) el de és obligatori quan altre(s) apareix sense cap altre determinant jel nucli nominal està elidit (com indicaria (l3a»: (13) a. Porto aquesta corbata perquè no en tinc d'altra. Però, a de~grat de Laca, resulta que (13b) també és perfectament nonnal, amb de osense: 83 (l3)b. Hem de comparar aquest fet amb (d')altres. 1nversamen ... segons Laca, (ii) no hi hauria de si hi hagués altres detenninanl$ iel nucli també estigués elidit: (14) a. En comprarem molts aUres. Però també aquí. almenys cn algun cas. el de ~s tan natural com l'absència predita per Laca: (14) b. En comprarem molts d'altres. (Caldria veure tOIes les combinacions de «determinant +allre». Per exemple, no és viable la combinació «anicle +de + altreS!>: *efs d'altres.) Finalment. (iii) si el nucli no està elidit i no hi ha cap altre determinant. Laca preveu optativitat per al de. cosa que sembla respondre ala realitat: (15) Deu tenir (d')aftres fills. Falla encara un quart cas (no esmentat per Laca): aquell en què no hi ha cl·lipsi del N i altre va precedit d'un altre detenninant. Sembla que aquest cas és com el segon: sense de segons quin determinant hi ha al davant (<<Hi havia un altre pi mort», «No direm res dels altres pins morts»), iqui sap si amb un de optatiu segons quin altre detenninant hi ha (? «Hi havia molts (d')alrres pins morts»). L'optatïvitat que hem vist, algú la utilitza estilísticament per evitar hiats o altres cacofonies, iescriu, per exemple, «En alEreS casos», però «Ens referirem ad'altreS qüestions» (on la devita el contacte de la a amb la vocal inicial d'altres). Un cas fi¡Mcial Vegem ara el cas especial a què he al·Judit. Quan, a més a més del determinant altre, hi ha un Adj opp (provinents de la dreta del Noriginari. ara elidit). en teoria l'AdjIPP hauria d'anar precedit de de (de manera semblant al cas (I eH. però en la pràctica aquesta partícula apareix amb una forta vacil·lació: (16) a. Tinc un terreny de 800 m2iun altre terreny molt més gran. -> Tinc un terreny de 800 m2iun altre (de) molt més gran. b. Apart aquella preposició, n'hi pot haver una altra (de) deguda a l'adjectiu fina!. 84 c. Apart aquests jocs, n'hi ha d'altres (d')igualment vàlids per passar l'estona. d. Eprestament se despullà aquella roba evestí-se'n una altra brodada d'argenteria (TirwJl, capítol eIX; edici6 d'Albert Hauf, p. 201.10.) Tant és un fet aquesta vacil-1ació, que algun manual (Ruaix) arriba adir que d'ollres no ha d'anar seguit d'un segon de.. iproposa de suprimir aquest segon o bt el primer (l7bc): (l7)a. Tinc tols aquests idaltres de semblants. b. Tinc tots aquesls ialtres de semblants. c. Tinc tots aquests idaltres semblants. Personalment. jo no sento cap repugnància envers (l7ab), però no acceptaria (l7e). !J AlITeS easos i alITeS dela1ls (i) El cas vist a(16)-( 17) potser no és sin6 un exemple d'un fenomen més general que es podria descriure així: el nominal elidit. apart de dur un element quantificador (Q). va acompanyat (modiflCal) d'allres dos omés elements dels que en principi reclamen l'aparici6 de la partícula de. Aquests allres elements poden ser una seqüència d'adjectius oparticipis o bé la paraula aitre(s) seguida de la dita seqüència. Aquests elements que reclamen de, al seu tom poden anar modificats per al· tres elements (<<molt Adj», .. ja PP», «encara avuiforça Adj», etc.). És possible que aquesta (relativa) complexitat (sumada potser a la foscor de la distinci6 entre elements atributius ipredicatius) tingui una part de la responsabilitat de la vaciHaci6 que observem en el de en aquesls casos. Millor dil: són casos que al més sovint apareixen sense el de, però els professionals sovint es pregunten si aquesl de. hi falta o no, ino tenim resposta (subratJIo els dos elements esmentats): ()8)a. Però n'hi ha d'altres, d'aspectes. en què el progrés ha continuat [... ). i n'hi ha de nous OpropiciaJs per la nova siruaci6. (PRATS-RAFANEU.- ROSSICH. Elfutur dI! la llengua catalana. Barcelona 1990, p. 21.) b. La posició més generalitzada establcix dos eixos [ ... ): un dc vertical l'S basat en la temàtica. i un altre d'l1on'tzonfall'l basat en l'estil. (M. Teresa CABR.I!. LA tenninologi.a, Barcelona 1992, p. 131.) c. Les divergències [ ... ]responen [ ... 1a dues línies. [ ... )En segon lloc, a la línia de defensar l'adopció sislemàtica de fonnes barcelonines i 85 principal. Però la veritat és que cada dia són més habituals en llengua escrita més aviat fonnal operiodística (i potser també en llengua oral més omenys fonnal) consuuccions com les següents (subradlo el subjecte oracional iel verb principal): (I) a. Fer un repàs -forçosament breu a causa del oombre exigu de treballs que han explorat aquest puntper poder veure quin és l'estat actUal de les explicacions donades sobre el tema sembla del tot necessari. (Tesina inèdita, Universitat de Barcelona, 1992.) b. Comprendre les cultures autòctones /hauria de ser el primer objec~ tiu dels exploradors. c. Posseir aquests coneixemenrsprofunds sobre liJlgüistica /no ha de fer perdre de vista al'ensenyant que la matèria de l'ensenyament general és la llengua. (Dins ell1ibre Professor Francisco Mami. Col·lecció Homenatges. Universitat de Barcelona, Barcelona, p. 127.) d. Que un text ciemífic presenta característiques li'ngüistiques propies I és generalment cert. encara que sovi'nt no resulta fàcil de mostrar aquestes característiques. e. Que «L'AvenÇ» engiponi un dossier sobre historiografia catalana [ ... l reflecteix el seguidisme que ha practicat aquesta revista. (Suplement «Diumenge» de l'Avui, 4.1V.l993. p. 37.) c) La col·locació del subjecte en Or.lcions passives isemblants. Una altra moda que cada dia està més escampada consisteix aordenar aquestes oracions a l'estil anglès. Potser ~ construcció habitual sobretot en eis mitjans de comunicació escrits (vegeu e. més avall). Trobem pertot constrUccions com la de (13), que en llengua espontània foren com (2b) ien la llengua estàndard, que accepta la pas. siva morfològica, potser haurien de ser com (2c): (2) a. Tres joves han estat detinguts a la localitat de ... b. Han detingut tres joves ala localiUlt de ... c. Han estat detinguts tresjoves a la localitat de ... d) La col·locació de certes altres paraules com ja, tambi. encara. etc., que avui apareixen lambé, sobretot per escrit, de manera. sovint xocant als costums orals. e) Les condicions específiques del llenguatge del periodisme escrit. Aquest periodisme, probablement per alguna raó específica que ara no exploraré. arriba aconstruir les frases exactament en l'ordre invers del previsl per les regles de la perspectiva funcional de l'oració. Vegem·ne uns quants exemples: 92 (3) a. Un artefacte ha explotat aquest matí ala seu del banc XX. (Sentit per ràdio, II.1993.) I ... Aquest és el tercer accident mortal des de divendres. En els tres casos es creu que l'excés de velocitat n'ha estat la causa. (Sentit per TV3, I.II1.l993.) Nonnalment la construcció d'aquestes frases seria: «Aquest matí ha explotat un artefacte a (a seu del banc XX», i « ... es creu que n'ha estat la causa l'excés de ve1ocitat». (3) b. [Títol] Segons el bisbat, el CQQB va imposar la Sagrada Família per fer l'acte litúrgic. [Text] El bisbat nega que l'Església volgués imposar la Sagrada Fallll1ia com arecinte per celebrar un acte litúrgic conjunt amb altres religions durant els Jocs [Olímpics) iafinua que era el COOB que defensava aquesta proposta. (Diari de Barcelona, 14.1I.1992, p. 1.) Segons la col·locació dels elements, al títol s'afinna que el lloc triat per fer l'acte litúrgic fou la Sagrada Familia ino un altre; però al text s'afinna que qui va triar el lloc fou el COCB, no pa.:; el bisbat. De manera que, adreta llei, el lector queda desorientat perquè no sap què és exactament el que el periodista pretén de dir-li. (3) c. [Títol d'una notícia breu, amb una part destacada per l'editor] Una gran presència de bacteris a l'aire del metro de París ha estat descoberta en una anàlisi recent. En llenguatge habitual l'estructuració d'aquesta notícia seria exactament al revés: <,En una anàlisi recent ha estat descoberta una gran presència de ... ». L'ordre en què la revista ens la dóna més aviat fa pensar en una llengua com l'anglès. ••• El català deu ser una llengua notable pel que fa a la possibilitat d'alterar l'ordre dels element<;; però aquesta alteració, si sobrepassa certs límits, fàcilment pot sentir-se com apròpia del llenguatge co¡'¡oquiai menys elaborat, més impressionístic. Potser caldria dir que hi ha diverses possibilitats d'ordenació segons el grau de fonnalitat. La més «baixa.» seria la pròpia del llenguatge oral quotidià, que ¡xxlríem exemplificar amh (4a): 93 (4) a. lComentari d'una obra óenúf¡ca Títol: «Una mica de dialectologia catalana L'obra de Mr. Morel~Falio iMr. Sarolbandy dins Gnmdriss del Or. Grobcr». Començament absolU! de l'article:} Fa estona que hu havíem promès de parJamc de la part que tenen aquests benemèrits professors [...)dins l'obra c1<íssica del Or. Gròber. (A. M. ALcoVER, Bol/etfdelDicc. de la UellglllJ Qua/ona, IV. 1908· 1909. p. 194.) La més «aita» ofreda podria ser la més pròpiament específica dell1enguat- ge científic, entenent aquest tenne en sentit forçosament ampli. Aquest llenguatge faria probablement un ús més omolt parc de les alteracions de l'ordre d'elements que més aYall ens ocuparan; iquan fes alteracions d'aquesta mena ¡>o{ser fóra més parc en l'ús dels pronoms que són habituals en un altre llenguatge més quotidià. Podria representar aquesta restricció de pronoms un cas com el següent: (4) b. El llibre s'ocupa de totes les variacions territorials d'Europa fins ala segona guerra mundial. De la segona guerra mundial l'autor li) diu ja ben poca cosa. Per contra, aquest llenguatge més alt es podria sentir còmode amb cenes al· tres alteracions com les que hem vist als punts b. e, t! d'aquí damunt, que nova· ment il·lustro amb el següent exemple: (4) c. Altres sistemes tridimensionals. biplanan.. icònics o simbòlics comparteixen aquestes caracteñstiqucs. (Crec que en un llenguatge més habin.tal una expressió d'aquesta mena tindria un ordre invers: «Comparteixen aquestes característiques altres sistemes.,,».) Aquest registre més alt també admetria, potser, la supressió del pronom en certs verbs propiament pronominals que veurem més avall. lJ.lustraria aquesta possibilitat el següent fragment del diccionari de Fabra: (4) d. Seient estret illarg l...)on caben algunes persones. (IXiLC, banc.) Ienmig hi hauria la forma de la llengua estàndard. Així com el contrast en· tre els dos tipus de lIengualge anteriors és o pot ser molt evident ifins estrident, la fonna de la llengua estàndard és. prou més difícil de caracteritzar. Però sem· bla que ha de ser interessant inecessari d'intentar-ho. Probablement [es constrUC· cions (4b,d) prendrien ohaurien de prendre les formes (4ef) respectivament, en la llengua culta general: 94 (4) e. El llibre s'ocupa de totes les variacions tenitorials d'Europa fins ala segona guerra mundial. De la segona guerra mundial(,) l'autor en diu ja ben poca cosa. fSeient estret illarg on hi caben algunes persones. Dono altres construccions, tretes d'una obm recent de gran alè cie.ntífic ide gran elegància lingüística, que no és fàcil de dir si haurien ono de contenir els desplaçaments que hi veiem (i que dono en cursiva), perquè l'obra adopta, probablement de manera pretesa, un llenguatge comunicatiu accessible (però mai despenjat ni col·laquial): (4) g. Aquest fenomen ha estat denominat [... ]banalització. [Nota:] Per exemple, quan expliquem detalls de la nostra feina als amics que no són de la mateixa professió, quan a un advocat li parlem d'algun afer patrimonial, quan als companys els comentem el darrer partit de fut· bol «banalitzem» la tenninologia. (M. Teresa CABRÉ, Lo tenninologia, Barcelona 1992, p. 126.) h. [L'autora contraposa els textos especialitwts als textos comuns o estàndard.] Des del punt de vista de la temàtica, no són especialitzats els temes que [ ... ]. Des del punt de vista dels interlocutors, no són subjectes especials tots els parlanL<; d'una llengua [ ... 1. Des del punt de vista de les funcions, no són especialitzades les comunicacions infonnatives [ ... ]. Finalment, des del punt de vista del canal per on circula la infonnació, el model estàndard el constirueixen les comunicacions orals. (Ibidem, p. 127.) I. En efecte, presentar un text científic molt especialitzat através d'un article escrit [ ... 1 no requereix el mateix discurs que si, de la mateixa temàtica. se'n fa una comunicació oral espontània. (Ibi. dem, p. 148.) 95 És fàcil de rebutiar (4a); podem també fàcilment acceptar (4bcd) com apro- '¡ pis dels llenguatges més fonnals ocientífics; però en molts casos no és fàcil determinar com hauria de ser una llengua neutra apta per als usos cultes però que no violentés les caracleIÍstiques pròpies de la llengua (4e-i). Per saber si aquestes caracteóstiques han estat violentades, caldria abans poder-les establir amb un cert detall. Aquest és el problema, com veurem. No tinc la pretensió de wlucio· nar el problema, però almenys confio que podré mostrar un dels punts més conflictius d'aquest capítol de sintaxi: que certes construccions se senten irremissiblement com aforçades ique, per tant, la gramàtica normativa bauria de trobar fi ¡,.. ¡f ,$ ¡~ la manera de caracteritzar·les per poder.les desqualificar sense danyar les que siguin genuïnes. Aquí m'ocupare només de les següents qüestions: desplaçament d'elements a requerra (14.2), gramaticalitzacions de pronom~ (14.3), duplicacions pronominals amb relatius (14.4), iconveniència de marcar amb una coma els desplaçaments (14.5). 14.2. DESPLAÇAMENT D'ELEMENTS A L'ESQUERRA Des de fa gairebé un segle hi ha hagut una clara preocupació per evitar desplaçaments d'clements al'esquerra i, encara més, per suprimir els pronoms que s'originaven en aquests desplaçamenl~. L'objectiu era bo: es tractava de fer recular del llenguatge formal construccions com la de (4a), que sempre han (o sobretot havien) estat abundantíssimes en la llengua escrita. Aquesl~ casos d'element nominal repetit amb un pronom feble eren considerats «pleonasmes» iaquest concepte era exactament equivalent d'«incoITCcció». Aquesta és exactament la doctrina que ha imperat des del començament de segle fins ara mateix. Crec que es tracta clarament d'un mal enfocament de la qüestió, que ha originat ultracorreccions tan lamentables com les construccions que es volia Ci que, cal reconèixer-ho, en bona part s'ha aconseguit de) contenir. Apartir d'ara deixaré d'utilitzar el mot pleona~. me, per evitar-ne el significat esbiaixat que ha adquilit entre nosaltres. a) Origen del malentès L'origen del malentès són les converses 292 a300 de Fabra (ed. Pey), en les quals s'estableix la següent docuina: (i) Si es fa una inversió, hi haurà un pronom si l'element avançat és un «complement»: (5) a. Aquesta teoria, la considerem poc clara. (ii) Però si l'element avançat és un «circumstancial», és millor l'absència de pronom, iencara és millor de no fer la inversió. Per tant, l'acceptabilitat de les tres construccions de (5b) seria descendent, segons Fabra: (5) b. Hem llegit en el segon capítol que .. En el segon capítol hem llegit que... En el segon capítol hi hem llegit que ... 96 De la darrera construcció de (5b). l'auloren diu el següent «admissible:.. «no és en absolul rsc. d'una manera absoluta. indiscriminada] condemnable», però és sempre ..:un recurs estilísliCJoo i ..:en el fons és una incorrecció gramatical:.. La condemna (..:en el fons és una inconecció gramatical:.) és !ünica cosa que han retingui ala memòria ien la ploma molts escriplors., correctors iautors de manuals, seguramenl acausa de la pobresa de tracle que rebé el fenomen. Efectivament, Fabra qualifica de «circumstancials .. Ci d'equivalents a«adverbi»), indiscriminndamenr, tots els elcmems substituibles pels pronoms hi o en. Avui es pot afinnar, sense cap mena de vacil·lació. que cal corregir en dos sentits aquesla doctrina. En primer lloc. lenen la mateixa consideració de ((complements» certs elements substituibles per hi oper en que els elements que se substitueixen pels altres pronoms febles (el, la, etc.); en concret, tolS els elements subratllats de (6) serien «complements» amb el mateix dret exacte: (6) a. Deixa les lovalloles Ialbalcó. b. No direm res al Daniel. c. No vaig saber que IUlI'ien vingut. d. No eren gaire blanques. e. No m'he recordat més de Iu remadora. IEnguany no podem pas anar aRoma. En segon Uoc. la inversió d'elements no s'ha de considerar un procediment «estilístic» (almenys si aquest terme s'interpreta amb reticència, com una llicència poc recomanable), sinó un procediment nonnal igeneral de la sintaxi que respon a cenes necessitats comunicatives sistematitzables. Dit amb altres paraules. en la sintaxi catalana la consbUcció de (7a) iles dues de (7b) són plenament «nonnals», i la de (7a) no és comunicativament equivalent ales de (7b) (aquestes dues potser sf que ho són, però potser difereixen des del punt de vista del context): (7) a. Avui hi ha res[auranl~ per donar iper vendre. b. De restaurants, avui n'hi ha per donar iper vendre. IAvui n'hi ha per donar iper ve~. de restaurants. La conseqüència és tan evident com intuïtivament segura: si desplacem (a l'esquerra o a la dreta) els elements subratllats de les construccions de (6), produiran tOts obligatòriament un duplicat pronominal dins el cos de l'oració: (8) a. Les tovalloles, deixa-les al balcó. b. No li direm res, al Daniel. c. No ho vaig saber. que havien vingut. d. De blanques. no ho eren gaire. ~. De la rentadora. no me n'he recordat més. fARoma, no hi podem anar, enguay. Als casos anteriors. cal afegir-hi encara el cas del nominal del verb ha· ver-hi i de construccions equiparables (és adir, el nominal que pronominalitza en en). Aquest nominal també pronominalitza obligatòriament quan es desplaça: (9) a. De casos de còlera, n'hi havia més de cent. b. De taxis, ja no en cal més. c. D'arbres, se'n van cremar tants com vulguis. b) Un problema fosc Fins aquí sembla que la qüestió és prou clara. Però hi ha encara altres aspectes que cal considerar ique són menys clars. (i) Primer aspecte. El fet que un element desplaçat sigui «complement". {o equiparable: casos de (9» no sembla que sigui l'única raó que fa aparèixer un pronom feble dins l'oració. Els elements reemplaçables per el, la, els, les i ho sempre són complements en el sentit fon de la paraula iningú no deixa mai de posar un pronom al'oració quan s'han desplaçat. Per tant, com que no són problemàtics, els deixarem estar. Els reemplaçables per ell i hi, en canvi. ja no són sempre complements oal· menys la intuïció no els tracta amb la mateixa seguretat que els altres. Dono tot seguit uns exemples en què poso els pronoms ell. Ili entre parèntesis quan crec que no són.obligatoris (és adir. que apareixen de manera vacil·lanl opotser responent auna topicalitzaeió: vegeu més avall): (lO) a. De tots aquests pollastres, n'hem de pagar només tres. b. De les consideracions anteriors(,) se('n) desprèn que l'augment de les tarifes és desproporcionat. c. De la segona Uiç6(.) (n')hem d'estudiar només els dos primers paràgrafs. (11) a. AI gerro gran, posa-hi els clavells. b. En aquest despatx(.) (hi) alenc els clients. c. ASant Cugat(,) s('hi) menja molt bé. 98 (13) a. Am bé, si només ens basem en fets provats, ala pregunta de quin era l'entorn litenui habitual del nostre poeta no podem contestar 91 sinó amb notícies parcials. (A. ROSS¡CH. France.~c Vicent Garcia ... , Barcelona 1987, p. 96.) b. Viatjant, no fa molts anys. per la Suiça. passí pel Cantó dels Grisos [ ... 1. Al escrém de aquell Cantó, al cim dels Alps, dins l'Engadina, vaig trobarhi no sols la salut pel cos [ ... ]sina també [ ... ]. (E. Güell, Discurs als Jocs Florals de 1900, p. 56.) c. Baxava de l'Engadina per la vall de Thusis seguint lo curs del Ynn, quan ala vam del riu vaig veurehi un gran edifici. (E. Güell. Discurs als Jocs Rorals de 1900, p. 68.) d. dirigim la vista als cims dels Alps, alia han viu lo poble rhétich ... Alla 'Is amants de la Naturalesa (hi) trobaran les muntanyes mes altes. (B. Güell, Discurs als Jocs Rorals de 1900, p. 69, amb el pronom.) 99 Quan aquests elements reemplaçables per en O hi estan topicalitzats (presos clarament com acosa sabuda, com a«subjecte psicològic» de la predicació), aleshores sembla que els nostres pronoms també haurien d'aparèixer obligatòrian1ent. (12) seria un cas relativament dar del que dic (subratllo l'element topicalitzat i el pronom que li correspon): (12) Ens van donar una relació de restaurants de tipus mitjà: el Gargantua, el Parellada, l'Agustí, el Set Portes, Ca la Maria, Darío, etc. <lAl Set Portes», ens van advertir, «no hi dinareu per menys de 5.000 ples.» Però justament aquí hi ha un dels punts més foscos d'aquesta qüestió. Resulta que en una oració neutra els circumstancials de temps i lloc (que pronominalitzen en els nostres dos pronoms, amb gran predomini de hi) van de manera natural al'esquerra de l'oració. rtot sembla indicar que aquesta col·locació a l'esquerra, encara que sigui o pugui ser neutra, és l'única responsable de l'aparició dels pronoms. (És adir, que els altres dos factors --el fet que hi hagi topicalit- Ulció o no i el fet que l'element desplaçat sigui «complement» o«circumstan· cial»- tendeixen aperdre protagonisme.) Almenys aquesta sembla que és la ten· dència del català des de fa probablement més d'un segle. En tot cas, caldrà veure com es pot anibar aexplicar el fenomen, que és l'única manera com se'l podrà regular. Si la meva hipòtesi (que la topicalització demana pronom) no fos total- ~. ment inversemblant, caldria aclarir què és exactament una topicatit7.ació idesprés comprovar si la hipòtesi és certa. Els casos que provoquen vacil·laciÓ (als usuaris i als professionals de la llengua) són la cosa més nonnal de la llengua catalana, especialment amb el pronom hi. Dono tot seguit una llista de casos a l'atzar. d. [Tríptic sobre l'esport. Frase-eslògan) Ala Universitat 0trobaràs la fOlma! e. En un context social en què conflueixen factors antagònics, com ara mecanismes promotors de la deserció lingüística, d'una banda, i, d'una altra, expectatives de nonnalització lingüística, 0apareix del tot neressali l'establiment d'un model supradialectal [ ... ) o varietat estàndard. En la nonnalització lingüística, aquesta varietat estàndard hi constitueix un element clau. (IEC, Secció Filològica, Proposla per a un estàndard oral.. .. Barcelona 1990, p. 7.) f. APÈNDIX LEn aquest apèndix hi hem inclòs les espècies no estudiades per l'equip d'investigació durant la primera fase del projecte. g. Ales orquestres, 0calen músics. (Avui, 23.VLl99I, p. 23, títol.) h. Al centre de la pàgina hi aniran les làmines ials marges hi posarem les notes. i. Almenys al'exemplar de la meva biblioteca hi falten aquestes paraules que vostè cita. j. Els set senadors [...jvan acordar ahir defensar una proposta conjunta [... ]. Ala reunió d'ahir f ... ]hi van assistir Joaquim Ferrer iEnric Vendrell. (Avui, 2.1I.1991, p. 9c.) k. Amés de XX, en l'agressió directa contra el jove francès hi va panicipar YY. (Avui, 2.II.1991, p. 18.) l. Jordi Pujol va inaugurar ahir unes jornades sobre els Drets Culturals [ ... ]. En aquest acte inaugural, Jordi Pujol 0va explicar que considera que [ ... ). (Avui, 6.II.1991, p. 34.) m. [Cana de l'Ajuntament de Barcelona adreçada als ciutadans per informar-los de l'aparició d'uns cartells, fullets iadhesius. Comença així] En aquests canells, fullets iadhesius 0trobareu un munt de consells pràctics que us ajudaran a [ .. .]. n. La Vall d'Aran és l'únic temtori occità on la llengua pròpia hi és reconeguda com acooficial. (Avui, 23.IL1991, p. VII.) Q. L'aportació més extensa [...)és de mossèn Alcover, que dugué al Congrés un tema [...l i una ponència [ ... J. Ala ponència 0desenrot- lla els principals punts que preocupaven. (1. SOLÀ, Del català incorrecte al català correcte, Barcelona, 1977, p. 45.) (ii) Segoll a~pecte. Sembla que cal admetre que hi ha «inversions estilístiques», és adir d'ús literari (es troben potser només en textos en què es busca un cert efecte), les quals no presenten ala seva dreta la pausa característica de les inversions ordinàries i no provoquen l'aparició de pronoms, iaixò afecta tant els 100 j ~ ¡: I 1!E L dos pronoms conflictius, en ihi, com c1~ altres. Subratllo els elements desplaçats sense pronominalització: (14)a. Tor aquest discurs he tret dels capitals, yactes de les mateixes Corts. (A. BOSCH, Summari..., Perpinyà 1628, p. 372b.) b. Moll fon ha d'ésser el motiu perquè alterem l'ordre d'un complement. (FABRA, Conversa 293.) c. Però [...]si en la prosa actual trobem tan abundosament tota mena d'inversions [ ... ]. (FABRA, Conversa 300.) 14.3. GRAMATlCAUTZACIONS a) Tradicionalment s'ha anat repetint que hi havia un cas de duplicació pronominal «pennès»: el ca~ dels pronoms personals forts, il·lustrat per (l5a): (15) Ami (nosaltres, etc.) no m'ha avisat ningú. IAnosaltres no ens ho han volgut dir. IAella ni se la miren. IAells no els importa gaire. Caldria poL<>er precisar una mica més de què es tracta iquins prono~s afecta. El cas de (15) de fet es confon amb els casos generals de desplaçament a l'esquerra que acabem de veure, iper tant no constitueix una excepció si no precisem més en quin sentit ho fóra. Els exemples de (16) potser ens donen una mica més de llum: (16) a. Ho portaran/donaran ala Lluïsa. Ho portaran/donaran aell(s)/ellalelles. b. Han triat la Lluïsa. Han triat aell(s)lel1aJelles. c. *Ho portaran/donaran a mi (tu, nosaltres, vosaltres). *Han triat a mi (tu, nosaltres, vosaltres). d. M'ho/t'ho!. .. portaran/donaran ami (tu, nosaltres, vosaltres). M'han/t'han/... trial ami (tu, nosaltres, vosaltres). Aquests exemples indiquen que els pronoms de Ia i 2a persones demanen duplicació en qualsevol cas. Però aquesta duplicació no s'ha pas d'interpretar com una llicència, una permissió: es tracta d'un fet obligatori. En canvi, el pronom de 3a no reclama la duplicació; però caldria veure si, amb tot, la duplicació és ono acceptable en aquest cas: 101 15. ALTRES QÜESTIONS Deixo només apunl3des una sèrie d'altres qüestions sobre les quals tinc recollit material abundant perestudiar-les. No són pas aquestes les úniques sobre les quals hi ha dubtes ifins itot aspectes que mai no s'han explorat. El temps il'espai no em"penneten de desenrotllar aquestes qüestions. 15.1. El gerundi 15.2. Indicatiu vs. subjuntiu 15.3. Expressió de la probabilitat 15.4. El relatiu 15.5. La concordança 15.6. Règims verbals 15.7. Negació 15.8. Com - com a 15.9. Comparatives: «com (hotel) +V» 15.10. Passivitzaeió 15.11. Conjuncions ipreposicions 15.12. Completives 15.13. Coordinació 16. LLISTA PARCIAL DE CONSTRUCCIONS PENDENTS Recullo en aquesta llista una sèrie d'exemples que afecten els temes esrudiats ique són presos, en general. d'aquests mateixos temes: en aquest cas porten posposat emre claudàlOrs el número que tenien en el tema corresponent. La intenció d'aquesls exemples és que siguin casos que la nannativa no resol (entenent la nonnativa en el sentit estricte en què cal entendre-la: vegeu, aquí sota, #17.3.b.iv); però n'hi ha algun, poquíssims, que no es troben en aquesta condició estricta ique figuren aquí percompletar certs aspectes. En algun cas es tracta de consuuecions que la normativa aborda, però que avui es troben en una situació de forta vacil·lació ocontrovèrsia. 16.1. Haver·hi (I) Hi ha(n) moltes persones plantades. [3J 108 16.2. ART1CLE NEUTRE, ABSTRACCIÓ I II\rrEN$IACAOó (I) La prohibició, amés, va produir escenes d'un ridícul considerable [ ... ] però no hi havia el senyor Joaquim de Trinxeria, el quall ... ]vajustificar el ridícul en virtut de les ordres rebudes. ¡S} (2) Aquestes arracades són d'un l/eig indescriptible. (6] (3) Si voleu vidre. lo seu és anar acan Guardiola. [8J (4) ¡El que sent la seva mort! ¡El béque canta! No sé pas si arribaràs: amb elpoc que corres ... Mai no diries el que és fatigós aqueU camí. Ha quedat estranyat del molt que J'esti1JUl. L'èxit d'aquesta excursió depèn de la coUa que siguem, depèn del dia, depèn lÚl bo quefaci. (141 (S) a. Va ser el més ala vom que hem estat mai. 11 Això era el mésaprop que ¡'Aila havia estat. havia d'estar, en contacte amb tQ( allò. (17a) b. Intento SOTlir &: casa els menys dies possibles. (17b] c. Tothom mira que li toqui de fer el menornombre d'hores possible(s). [17d] (6) a. El disgust per la derrota del Barça s'ha de superar amb la mateixa medicina: seguir jugant imirar de fer-ho el millor possible. [19b] b. Obriu les finestres al més de bat a hal que pugueu. [19t" I c. L'única cosa necessària L ••• )és I ••. J una major infonnatització [ ... ]de manera que s'evitin al més possible les incongruències iels errors. (Tesina, Universitat de Barcelona, 1993.) d. En primer lloc, cal nonnaJitzar al mis possible les definicions. (Mateixa tesina anterior.) e. Cal triar eines informàtiques al més obertes possibles. (Mateixa tesina anterior.) f. Els objectes que ha de tractar una persona han de tenir una (onna al més proper aallò que representen. (Mateixa tesina anterior.) 8. En els àmbits de les ciències [ ... 1els textos presenten aquells recursos sintàctics itextuals que serveixen per donar una informació al més objectivamem possible icom més despersonalitzadamenr millor. (M. Teresa CABR!,'La terminologia, Barcelona 1992, p. 143.) 109 16.3. PRONOMS FEBLES (I) ContIa la desapariciÓ d'una llengua. no s'hi lluita amb propostes limita~. 131 (2) a. La Lluïsa s'hi /se n'ha posat (quedat; Iri/en viu; II'ha soltÍt) afora (al marge). [9b] b. Recuperar un objecte vol dir tomar-hi/ne aentrar en possessió. [9c] c. Brindo al candidat aquests fets que no aborda en la seva tesina perquè hiJn'adorni almenys la tesi doctora!. quan la faci. [Sentit amb hi aun membre destacat de l'Institut d'Estudis Catalans. 1993. ef.: Us he portat aquestes herbes perquè n'ompliu els annaris: són d'una olor exquisida..J (3) ... cada una. N'ha estat la causa / La causa n'ha estat el fet que han hagut de coincidir (OLS dos congressos. per falta d'aules. Il00cl (4) [Amb cursiva els elements correferellts] a. L'Estatut d'Autonomia de Catalunya no suavitza la desigualtat entre els idiomes, com podria fer-bo obligant-hi al coneixement actiu ipassiu del català. f 12J b. Els coordinadors de les seccions en convocaran les reunions i aixecaran acta dels acords que s'hi prenguin. Sempre que tres membres de la ComissiÓ Pennanent al~ que el President li proposin la celebració d'una sessió del Consell, el President està obligal aconvocar-la. 113) c. El reclús que va estudiar fotografia becat per l'exèrdt ique avui li tocava ingressar-hi ... [14] d. Com aComissió Pennanent, hem hagut de decidir sobre determinats aspectes sense que ,; s'hagin pogut examinar en el ple del Consell. (ISl e. És una rara felicitat la de l'home que pot dir ala seva f1Ulre que també ho és espiritualmenl [16] fi ¿I si guan:les els diners acasa i te fa cremen? /¿I si compraves una casa it'hi posaves aviure d'una vegada? [171 g. Totes les llengües de cultura són identificades per una modalitat comuna, que l ... ]pennet als seus parlants d'expressar-s'hi amb espontaneïtat iamb comoditat l ... ]. [ ... ]Alhom han sotgit uns afanys de simplificació de fa llengua que no fan sinó accelerar-ne el pro- 110 cés de substitució. [ ... )Pcr això. si bé cal encoratjar [ ... }els manuals onormes d·estil amb què diverses entitats públiques iprivades 1 ... 1orienten els professionals que hi presten serveis [... J. (Institut d'Estudis Catalans. Secció Filològica, la llengua iels mitjans de comu.nicaciÓ de massa...• Barcelona 1991, p. 3i4.) (5) Q. Però atot aneu es veu gent semblant. Icada ¡;;op en són més. 1213J b. Havia dirigit el diari Lluís Nicolau d'Olwer; però quan jo hi treballava, cI director n'era Carles Soldev1la. 122b] c. ... el principi de no introduir en els textos cap modificació estilística. Per bona que en fos la intenció. és clarque un principi com aqueSt n0- més podia funcionar acondició que... (22c] (6) a. Si el Conseller ha comès l'error de mantenir en el càrrec una persona que per les seves activitats privades n'era incompatible. encara pot demostrar el seu respecte envers la Generalitat dimitint. 122dJ b. ... No te'n quedis sense. [22e] (7) Sobre això dels «fets diferencials», caldria parlar-ne molt iben reposadament. [46aJ (8) Ala major imillor part de les terres valencianes s'establiren catalans. procedint-ne de Lleida un bon percentatge. [46cJ (9) a. ¿Són els metges? Sí que ho són. {50J b. Et trobes bé? -Me'n trobo més que ahir. (J. RUA!x, El català en fitxes /2, 1979, p. 74 =1991. p. 90: v. Mila Segarra, dins M. Teresa CABR1! ET AL (ed.), Problemluica de la normativa del català. Barcelona 1984, p. 34.) c. En Miquel no vindrà; està malalt. -No n'està pas. (FABRA. Gramàtica caralana. 1956, #86; v. Mila Segarra, dins M. Teresa CABRÉ ET AL. (ed.). Problemàtica de la nomtativa del caralà, Barcelona 1984. p.34.) (10)0. Presentarà el Sr. X. (5Ia] b. Col·labora l'empresa Y. [5Ib] c. Catalunya Ràdio. L'informatiu del migdia. Edita ipresenta Canne Romagosa. [51dJ d. Organitza CODIO. [5Ie] e. Presentació del llibre tal ... Parlaran X. Y i Z. [5lfl III (lI) a. No em diguis això, que em faràs matar [sc. 'faràs que em mati'). [52'1 b. No ens deixa besar IEns feia besar [sc. 'que ens beséssim']. [52b] c. El fan agenollar ['agenollar-se') idesprés estirar-se aterra. [52c] 16.4. CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONS (I) a. El Parlament rus amenaçaJIeltsin amb/de destituir·lo. b. En tinc prou amb/de parlar-hi un moment. c. No m'he trobat mai amb haver de canviar l'oli del cotxe forn de casa. [8bJ d. Estic d'acord amb que s'ha de desmuntar la caseta. [Sc] (2) [Prep. +interrogativa, dubitativa oalguna altra] a. Preguntat per periodistes de Madrid sobre si creia que Pujol hauria donat un pas que no li correspon, el ministre va contestar: «No». [3aJ b. aquella franja d'estepa que hi havia entre on hi havia la seva comunitat ila ciutat. [3b] c. En aquest estudi comparem com són avaluades unes persones amb com són avaluades unes altres. [3b] d. la discussió se situa en per on començar. [3b] e. Depèn de per aquè. [3bI (3) [Prep. +prep.] Q. Aquest túnel representa un estalvi de temps deftns Q 30 minuts. [4] b. L'artista durant aquests anys ha col·locat les seves obres adiferents marxants, Qmés de aChristie's ¡aSotheby's. [4] c. El projccte em va servir, amés de per situar-me professionalment [ ... ], per començar... (Tesina, Universitat de Barcelona, 1993.) d. La viabilitat d'un enllaç d'alta velocitat Madrid-Barcelona passant per València en comptes de per Saragossa. [4] e. El butlletí oficial de la província publica el nom dels conductors que deuen multes d'entre 2.000 i6.000 ptcs. (Catalunya Informació, 5.11I.1993.) (4) [Prep. +que] CiU votarà contra que el Parlament opini sobre les noves Bases de Manresa. (Avui, 2.UI.1993, p. 9.) 112 ~, 16.5. Per - per a (I) [Concepte de dependència} a. Han ponal boleIS per (a) vendre/vendre'ls. b. És un esbós del programa que caldria realitzar per aobtenir una vitalització general. (Serro d'Or, febrer 1966. p. 19.) c. Washington es veié forçal aesperar cinc dies per (a) rebre ordres. d. Li posaren dificultalS per a desanimar~lo. (BAOIA, Gramàtica catalalla, #245.9b.) e. Enviaré el noi per asaber noves de la malaltia. (RUAIX, El català, n, 1985, tema 31.) fTreballar la mantega, la pasta, per afer el pa. ITreballar la pasta per afer pa, galetes, etc. (DGLC, 1932: zreballar ipastar, ala 2a ed., el Ssegon cas, amb per.) (2) [Concepte d'acció voluntària) Q. EU havia lIuital, havia lreballal, li calgué sofrir molt per aexercir el difícil càrrec que ocupava. (Avui, 27.XI.I985, p. 28.) b. Persona posada, tramesa.. en un lloc per aescoltar aJlò que es parla, per a espiar. (DGLC, escolra.) c. Tros d'escorça que [...les separa de l'arbre per afer un empeltI Caixa [...]on es posa ci cadàver per portar-lo aenterrar. (OOLC, escudet, taüt.) d. La nostra anada aGirona per veure el pare. (DGLC, anada.) e. Ha vingulsols perafelicitar-Ie. (BADIA, Gramàtica catalalla. #232.1n) fFalten cinc quilòmetres per arribar·hi. Falten dos minuts per les tres) Manca un quilòmelre per a arribar~hi. Manquen cinc minuts per ales quatre. (Diccionari de la llenglla catalana de l'Enciclopèdia Catalana, 1983,Jaltar, I1U1ncar.) (3) [Per tal de. afi de. elc.J a. Aquesta iniciativa s'espera que serà profitosa per lai de fer arribar l'ajut ales comarques més necessitades. (Catalunya Informació. 4.ID.1993.) b. Li mancaren encara mil pesseles per apoder pagar lots els seus deutes (o per tal de poder... ). (FABRA, Gramàtica caJillana, 1956, #95.) c. L'eslUdi del riunc no és necessari solamem per tal de poder construir una teoria mèuica, sinó... (Els Marges 9, 1977, p. 95.) d. Josep Yxart va néixer en el si d'una famnia que li procurà els mitans necessaris per tal d'assolir una esplèndida fonnaci6. (Dins J. YXART, Angel Guimerà, Barcelona 1974, p. 7.) 113 e. La política del Ministeri discorre per tal d'oferir possibilitats igaranries més grans. (Puspecriva Escolar 25, 1978, p. 37.) f [Aquestes innovacions] no sempre seran encertades, iuna critica d'elles és necesària afi que solament triomfin les que ... (FABRA, El caJaliJ. lil., p. 108.) 8. La gent que escriu sap prou català per mord'evitar el que se'n diu vulgarismes. (P. VERDAGUER. Comemaris sobre el vocab. rossellonès, Barcelona 1982, p. 13.) (4) [Les nocions semàntiques] a. Treballo per (a) tu./ Tinc tres pisos per (a) \logar./ No n'hi ha per (a) tant. IPer (a) bé oper (a) mal, això és així. I Jo ja no dono per (a) més. b. anar per (a), estar per (a), fer per (a), per (a) això, pel cas; etc. (SoLÀ, Qüestions conrrovenides...,Barcelona, 1987, p. 161.) c. sacrificis, lluita. movimenl, campanya. preocupacions., atenció, repugnància, predilecció, investigacions, etc. I/ treballar, esforçar-se, mirar, inclinar-se, maldar, apostar, preparaHe, etc. + per (a). d. Havia anat per vi al supermercat. (Vegeu FABRA, GrtJmàlica catalana, 1956, #81.) (5) [Per +infinitiu simple, causal o amb altres matisos) a. La mesa no ha admès atràmit el document. per entendre que no tenia relació amb el tema del debat IDiversos dirigents d'Hem Batasuna van elogiar el president navarrès per defensar aMadrid «les mateixes qUcstions que aNavarra». [2] b. Hem avançat el partit una hora per considerar que era massa tard. c. La planta Adifereix de la planta B per tenir les fulles estretes. d. La resta de narracions es caracteritzen per retratar un personatge papular itransparent. e. La sortida de la crisi passa per ajudar les empreses. (6) [Altre; """"'teS] a. D'aquesta manera, el treball individual d'un equip [ ... ]es converteix amb (sic] quelcom consultable per la resta dels equips. (Tesina, Universitat de Barcelona 1993, p. 59.) IEl Congrés convoca un referèn· dum però fixa condicions inacceptables per al presidellt nIS. (Avui, 3O.ll.1993. p. 5.) b. La fitxa ha de tenir un aspecte conegut per a la persona que hi tre· balin. [ ... 1 El tractament informàtic permetrà [ ... Juna gestió correcta de les fitxes per lotS els membres de l'equip. (Tesina. UB 1993, p. 62.) 114 c. La fonnulaci6 anterior de la propietat transitiva és incorrecta per im· precisa. (Tesina, UB 1993, p. 32) d. L'any 1923 [ ... Is'havia començat la redacció dels articles illur revi· sió pels membres de les tres seccions. (DGLC, 1932, p. V.) e. Si lloga un pis oqua1sevollocal, exigeixi que el contracte es visi per la Cambm de la Propietat Urbana. (Catalunya Ràdio, XI.1985.) fEls criteris aseguir pels correctors consten en el~ full~ adjunts. / La pantalla mostm un documenl amig emplenar per l'usuari. (Tesina, UB, 1993, p. 107.) g. L'ús que avui esfa perpart de molt~· d'aquest mot és abusiu. /Voldria sortir al pas d'un possible equívoc per part del lector. /Els detalls. però, han estat objecte d'un «pacte de silenci» perpart de les direc· cion~' de CDC i d'UDC. (Avui, 9.I1l.1993, p. 10.) / No respondre aquestes preguntes creiem que és una manera d'amagar-se per pan del conseller. (Catalunya Ràdio, 15.m.1993.) /Albert Viladot va rebre ahir l'últim ¡emocional adéu per part d'una gran quantitat de persones. (A V¡Ú, 12.II.1993, p. 1.) h. Per (a) mi que demà no esquiarem. i. Maradona va ser analit2al per saber si anava drogat. 16.6. CiRCUMSTANCIALS TEMPORALS (I) a. Va durar fins eI 4d'agost. [I I b. La llei penitenciària es lliurarà el març. [1] c. Ja ho va afinnar Gregori de Tours el segle VI. [I] d. Quan el sol apareix el matí ... (I I e. Distribució del personal d'administració iserveis per la tasca al 1987. (Actituds linjJüútiques del personal d'administraci6 iserveis de la Universitat de BarcelofW 1990, Universitat de Barcelona 1992, p. 19 i22.) (2) a. L'acte se celebrarà aJenlper/0 la primavera. [3.4] b. L'acte se celebrarà aJenlper/0 la pròxima primavera. [3.4J c. L'acte es va celebrar a/enlper/0 la nit de diumenge. [3.121 d. L'acte es va celebrM els/als/en els/pels mesos d'abril imaig. [3.19J e. Això va passar els/als/en els/pels anys 1970-1980. [3.19] f. L'acte se celebmrà un cop (a) l'any. g. Aquell(a)/en aquell(a) dia/nit/any no plovia. [3.20] h. Aquest/·JUen aquest/-li moment no plou/plovia. [3.20) i. ¿Quin(a)/en quin(a) dia/matí/any/meslhora/moment vindrà? [3.20] 115 j. [Saluda signat el 16.Ill.19931 El Degà li comunica que les vacances de Setmana Sanla començaran dimecres 14 d'abril. (203) l/ [Saluda signa! e116.m.I9931 El Degà li comunica que les vacances de Setmana Sanla començaran el dimecres(,) 14 d'abril. [2Ob] k. Ascensors funerals [ ... ]I ( ... 11 pugen ibaixen. pugen itomen abaixar Iper la m'l, pel matí, perla tarda, incansables. [4] (3) a. El seleccionador búlgar no vol Stoitxkov després que aquest jugués conlra l'Espanyol (<<pel fel que va jugar abans d'ahir contra l'EspanY0!>'I. (Sc} b. El President d'Estònia haurà de ser trial pel nou Parlament del país, després que els electors no donessin al favorit la majoria absoluta. [6] c. Després que plovia Ihavia plogut sonien amb bastó ibotes de pluja. [SdJ d. Una inunensa taca de petroli amenaça d'incendiar-se després que una avaria ha cau.sat (causés, hagi cal/sal, etc.) el vessament de 20.000 tones de cru. (9a] e. El divorci entre Ieltsin iel Congrés ho arribat al límit després que els diputats anul·lessin (han anuJ.lal, hagin anul·lal, etc.) el referèndum plantejat pel president. (9bl f4.500 persones W1fl ser detingudes a l'Iraq després que circulessin (hagUessiJl circular, etc.) fullets contra el rigim. (9b] g. Hores després que l'exèrcit obrís (hagués obm, va obrir, etc.) el pas fronterer, dos palestins assassinaven un civil israeJià.19b) h. Mercè Sala havia exposat un ambiciós pla de millora de les línies de rodalia, després que els serveis de la Genemlitat exposessin (havien exposar, van haver exposar, vall exposar, etc.) les possibilitats d'actuar en aquest mateix sector. [9b] i. Jordi Pujol rebrà avui Rafael Rib6 després que aquest va ser reelegit en el seu càrrec. (9cl j. Diuen que renundaran a les exigències indicades després que hauran (hagin) estaI f'eCQmpensats. [9c1 k. L'Ajuntament de Cadaqués i la Generalitat compraran l'illa de PonJligat després que l'actual propiClari, l'alemany Eckhart Schuhel, hagi occeptat l'última oferta de compra. El propietari de l'illa ha acceptat aquesta oferta de compra després que el consistori de Cadaqués li advel1Ís que si no eSlava disposat avendre s'iniciarien els tTàmils d'expropiació de l'illa. [10] (4) Q. Vint escolars mons (o han mort) ell caure un autocar per un terraplè. [13a] 116 (5) b. El detingut, que hauria robat un milió de pessetes, ha estat lraslladat ales dependències judicials. [l3b J c. Hi ha sobre el tabac una eslraIlya verst6 [... J. Segons aquesta versió Ja planta seria africana. [lx] d. En aquests qualre mots [...]és notable que hi hagi sempre una r. crec que es tradarà d'una influència d'aquesta vibrant, que convertí la -z- en la vibril·lant. fl3h) Són les nou iquan. Són les nou imitja. Són les nou menys quan. 121] (6) a. Amanca de sel minuts per les nou, passem ainfonnar sobre el temps. [22] b. Bona nit, iaia! -sonà una veu coneguda, al temps que unes mans llargues iseques es posaven sobre les espatlles de [a mare. (23) c. Apoc dacabar-se la pTÒnoga, els dos equips continuen empatats. [24J (7) Mentre que el jutge demanava silenci, el públic es va aixecar i va aplaudir l'acusat. l25a] (8) AMataró dos membres d'una mesa electoral van resultar ferits qUllJI uns nens van trencar un vidre del recinte amb una pilOla. f26Oa] (9) [Ara mateiX] [Inici absolut de programa /d'espai radiofònic:) Catalunya Informació. Ara mateix passen cinc minuts imig de Ics sis. Notícies d'última hora [...]. (Catalunya Informació, 5.JII.1993.) 16.7. Ser· estar (I) a. La policia no és/està capacitada per fer-ho. b. El veritable responsable sempre és/està exempt de culpa. c. Hi va ser/estar present el ministre de sanitat. d. S6destic molt feliç, aquí eolre vosaltres. (RUAlX, El català lm fittes, II, 1974, fitxa 24: estic.) (2) Sec/estar al'abast, al punt, afavor, d'acord, (en) contra, acàrrec de, de bon humor, de sort, de gairell, ala venda, ala vista, en crisi, en ús, en bon camí, en coma, de vacances (de casori, de festa, de filis, d'humor, etc.) ... (<<Chavan acusava veladament el Pakistan de ser darrere els atemptats», Avui, 13.Ifi.I993. p. 5.) 117 c. N'hi ha una (de) tercera (de) mésfààl. (l8f] d. Estudiarem dues lliçons noves ien repassarem dues (de) ja vüt~s al trimestre passat. 118g) e. N'hem trobat tres (de) més omenys amagades. [I8h] (10) El volum que ColUJIUla donava aconèixer no pot ser tingut en compte tan sols com un ~ més, sinó ... [19b) (11) Estudiarem dues lliçons noves i en repassarem dues mis (de)ja vistes al trimestre passat. (20) (12) Hi ha, entre altres raons, dues d'importants. [2Ib] (13) Va posar la mà al'esquena d'en Will. Per animar-lo. Per ser un sol amb ell. l/ Per exigir-me alguna cosa; per ser un sol amb ell. 125bJ 16.14. ORDRE O'ELEMENTS IDUPlICATS PRONOMINALS (I) a. Fer un repàs per poder veure quin és l'escat actual de les explicacions donades sobre el tema sembla del tot necessari. [la] b. Tresjaves han estat detinguts ala localitat de ... [2a] c. Un anefacte ha explotat aqucst matí ala seu del banc XX. I ... Aquest és el tercer accident mortal des de divendres. En els tres casos es creu que l'excés de velocitat n'ha estatJa causa. [Ja] (2) Hem llegit en el segon capítol que . En el segon capítol hem llegit que . En el segon capítol hi hem llegit que... [5b] (3) Q. De tOlS aquests pollastres. n'hen de pagar només tres. b. De les consideracions anteriors(.) se('n) desprèn que l'augment de les tarifes és desproporcionat. c. De la segona lliçó(.) (n)hem d'esrudiar només els dos primers paràgraf,. {IOl (4) Q. Al gerro gran, posa-hi els clavells. b. En aquest despatx(.) (hi) atenc els clients. c. A Sant Cugat(.) s('hi) menja molt bé. d. dirigim la vista als cims dels A1ps, alla hon viu 10 poble rhétich ... Alia 'Is amants de la Naturalesa (hi) trobaran les muntanyes mes altes. (11] 124 l1 (5) a. {Tocar4hi] En aquest pis no hi toca ei sol. b. [Fer4hi] ¿Què hi fas, aquí dalt? !Aquí hi fa olor de socanim. !Això passa sobretot als indrets on hi fa vent. c. [Fer4ne] Què se n'ha de fer dels militars que no volen ser-ho? (Avui, 2J.m.1990. p. 10.) d. (Ser4hi] La llibreria del futur és una gran llibreria on hi sigui tot. (Avui, 24JV.l990, p. 14.) e. (Sortir4se'n] El rector fa el paper de pagerol que se'n surt de totes. j. [Dir4hil [En una fe d'errades] On hi diu tal cosa hi ha de dir tal altra. !Dir-hi Ja seva. g. [Dir-ne] No sabem com n'hem de dir del fruit x.! Araja sabem com se'n diu del fruit que els castellans en diuen aguacate. h. [Entendre-hi) En vista del pròleg, no dubto que Carme Amau hi en 4 tén de màquines d'escriure. Ara, pel que fa al'estil [ ... ]. i. (Posar-hi] En aquell carteU hi posava! hi deia «Saragossa». [17] (6) a. Mira aveure què els sembla als de produeci6 aquesta foto. b. Allò que al mestre li cal és molta paciència. !Allò que (li) cal al mestre és molta paciència. c. Això (li) passa amolta gent. d. Vés aveure què li ha passat a en Pere. e. Tu avisa la Canne ijo (els) ho diré als nois. I Una vegada li vaig dir aMiguel Delibes que el títol d'una novel·la seva em semblava feixuc. f¡A qui se li acudeix de sortir amb aquest temps! (18J (7) G. Hi ha un pou on es ! on s'hi crien capgrossos. b. És un bosc on es I on s'hi fan bolets acabassos. c. «Acta de reunió» és el document que constata les incidències iels acords presos en una reunió de treball en què (h!) participen diverses persones. [20] (8) Q. En el lèxic lul·lià apareixen sovint aquests vocables, dels quals citaré només alguns. [2Ia] b. Els tractats de Ciceró foren objecte de traduccions catalanes, de les quals resten una del «De officüs» idues de les «Paradoxes». (2Ib] c. Llull usa moltíssim tals adverbis, dels quals em limitaré aanotar-ne alguns que per la fonna opel significat difereixen de [ ... ). [2Ic] (9) a. És una noia que tothom se l'estima molt. b. És un nen que li agrada tot. (23] 125 (10) Q. Tampoc no la lenen resolta del tot aquesta qüesti6. [26b] b. L'accident el va provocar una explosió de gas. [27d] c. AiXò ho he de lrObar. perquè corre per casa. IAixò, ho cobraràs d'ací atres anys. [27eJ 17. CONCLUSIONS 17.1. PosICIONS POSSIBlES DAVANT LA NORMA 11V" "cruA!. En l'estat actual de [es relacions entre la llengua i els qui en són professionals, aquests poden adoptar tres posicions. a) La primera podria estar representada pel discurs que Josep Murgades va fer aLleida quan la Secció Filològica s1ti va desplaçar l'any 1991 (<<Nonnalitat lingüística iautoritat acadèrnicaJo.. dins Institut d'Estudis Catalans IInstitut d'Estudis llerdencs IUniversitat de Lleida, Jonuuies de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catafans aUeida (I j2de juny de 1991), Barcelona-Lleida 1992, p. 45-50). Seria, diguem-ho aixf, una posició aristocràtica respecte a la llengua. AMurgades el molesta la paraula cuidari es queda amb la l'expressió clàssica tenir curo. A més a més. creu que no es poden fer recular paraules com trossa osòmines pel sol fet que un investigador hagi descobert que són d'origen estrany. (A la vora de la paraula que Murgades retreu. s'hi podria afegir. per exemple, llumí, contra misto.) b) La segona posició podria estar representada per Jesús Royo, que creu que l'importam per ala subsistència del català és que aquesta llengua adquireixi tres milions més de parlants durant els anys propers. renunciant si cal, als escrúpols de puresa igenuïnilat. e) La tercera posició seria intermèdia entre aquelles dues, potser, i és la que es desprendrà dels comentaris que faré tot seguit. Jo em sento còmode amb la posició de Murgades. bé que no amb els seus exemples. com diré. Vaig aprendre la llengua normativa a còpia de voluntat iaquesta llengua he practicat tota la vida (amb una levíssima., imperceptible relaxació als últims anys). Iaquesta llengua es pot dir que ens basta aell. ami iadiverses persones més de la nostra professió. atots (o gairebé lots) els membres de la Secció Filològica i a tots els qui van intervenir en la reunió de Lleida esmentada. Aquesta llengua també serviria a totes les persones que fan servir un nivell més «alt» de llengua (tal com dèiem en el capítol de l'ordre d'elements: vegeu allà els exemples (4bcd»: 126 1 J Iw a' diguem, en general, als científics (matemàtics, filòsofs, metges, químics, lingüistes, historiadors). De tota manem, tant el pnmer grup de persones com aquest segon són poc significatius pel que fa ala utilització del català, si els comparem amb el grup dels escriptors en. general i amb el dels treballadors dels mitjans de comunicació. Aquests dos últims grups d'usuaris iresponsables de la llengua s'han vist darrerament implicats en 'discussiom que han durat uns deu anys (l982~1992), però ja abans havien estat subjoctes iobjectes d'altres discussions més omenys sorolloses (1957-1959, 1960-1971), ila qüestió encara cueja (un membre d'una inil.titució important es queixa per carta a una editbrial important d'una traducció feta amb una relaxació lingüística que considera inadmissible i que ami em sembla prou raonable: febrer 1993). La qüestió\és, evidentment, la mateixa que durant uns anys del segle XIX mantingué eIÚrontades certes persones de ploma. No crec que se solucioni res negant contínuament el problema. Ni tampoc fent prevaldre sempre l'opinió «oficial» (... fillS que el temps relaxa les tensions ihabitualment acaba prevalent una opinió més pragmàtica). Com amínim s'haurà de concedir que l'opinió de Murgades no és compartida per moltíssima gent; ical veure per què. Per establir ifonamentar la que he anomenat tercem posició, faré unes quantes consideracions. 17.2. UN MALENTÈS I UNA IMPORTANT QÜESTIÓ PENDENT Les paraules trossa isòmines de Murgades avalen plenament la seva posició. Jo opino exactament igual que ell pel que fa aaquests dos exemples. No és la veritat metafísica que guia els homes, sinó veritats quotidianes, precisament establertes pels homes, amb tota la raó, amb raó parcial ofins itot amb gens de raó. Les veritats quotidianes sovint van acompanyades, entre altres, de dos requisits: que siguin útils, pràctiques, ique les avali l'autoritat. Tot el que diu Murgades de l'autoritat té una base sociològica real. Aquestes paraules de Murgades tenen la característica que, encara que hagin estat generades de manera «irregular» o «curio~ ique, això, ho sàpiguen mit· ja dotzena d'erudits, tota la resta d'usuaris desconeix aquesta curiositat ise ser· veix de les dites paraules amb comoditat iamb èxit. (Realment ha d'importar moLt poc el pedigree de les paraules: ¿És més omenys «regular» o«curiOSa» que la d'aquelles la generació de la paraula catalana coronel; de la castellana armatoste, de la francesa 11U1.yonnaise o, novament, de la nostra 11U1.ionesa odels nostres «barbarismes» mermelada oannatosta?) Ladiscussió que hi hagué en altre temps entre els entesos en llengua sobre 11U1.lgrat, malgrat de iamalgrat de podria ser 127 un altre exemple vàlid per ala tesi de Murgades: al'usuari d'avui nom61li interessa de saber quina de les tres ha d'usar. Si, en lloc d'aquelles paraules, n'adduíem només dues altres com ara cuidar imistos, la situació crec que no fóra la mateixa ni de bon tros. En el cas de cui· dar es donaria una situació diametralmeni oposada: probablement només s'hi sentirien còmodes ila usarien amb ~xit mitja dotzena de persones: itota la resta de la comunitat s'hi sentiria. s'hi sent, incòmoda i no la pot usar amb Uil Pel que fa amistos, la situació tampoc no és la d'aquelles paraules de Murgades: aquesta no ha estat. ni de molt. desbancada totalment de la llengua oral per llumins (la sort que hagi pogut tenir en la llengua escrita no té dita, perquè aquesta llengua ha depès gairebé exclusivament d'unes quantes persones que aplicaven la norma), iper tant en un moment de revisió de la llengua com l'actua.I.. es pot perfecwnenl considerar si cal o no cal imposar-la oaccepl.ar-Ia. Iaixò no ha de produir ni cap desorienlació en els usuaris ni cap descrèdil de l'autoritat. sinó IOl al contrari: aquestes situacions es donen ara, mentre el dilema no es resolgui. Afegim-hi només, ara no una paraula sinó una forma: el quantificador bastant, bastants, sense terminacions femenines. Se n'ha de dir exactament el mateix que de la paraula cuidar, però potser encara amb més èmfasi: ¿se sap, s'ha investigat a l'hora de proporcionar les recents~orientacions morfològiques, quantes persones diuen avui realment coses com «Té bastant paciència», «Hi havia bastants senyores amb abric»?; ¿se sap. almenys, per quina raó s'ha de continuar construint així en llengua formal? Em temo que no. Em temo que els catalanoparlants no poden estar d'acord amb aquesta nova decisió. Però no són només les paraules de Murgades iles tres de més que be adduIt jo, que donen neguit als usuaris ique, per tanl, demanen de l'autoritat una actuació en la línia que intento d'insinuar. El fel que no són només mitja dotzena de paraules iel fet que hi ha aspectes de la llengua tan o més importants que el lèxic, és un altre matís que potser tam¡xx:: no queda prou clar en el parlamenl de Murgades ni, sobretol:, en el de moltes altres persones que dUl1Ult aquests anys han reaccionat contra els qui demanaven una certa relaxació iuna actualització de la nonnariva. Segons l'opinió d'aquells. la llengua actual és perfectament vàlida per als usos culles, que són els que ens projecten internacionalmenl iels que ens proporcionen cohesió interna als parlants enfront de múltiples perills. 1 per tanl, la noslra llengua no necessita apenes cap modificació. Opino que aquí hi ha un important malentès. acompanyat o no -això ja és la part anecdòticade mala fe. Quan els mitjans de comunicació ara iadés tomen allançat, en entrevistes, als especialistes de la llengua aquella insidiosa pregunta: «¿És el català, tal com el va deixar Fabra, una llengua encara apta avui dia?». estan reflectint aquest malentès. 128 Crec que no cal ard iaquífer cap discurs per defensar que aquesta posició no és realista. Qui hagi treballat en la redacció d'un diari od'una televisió, qui hagi fet literatura infantil ojuvenil, qui vulgui mai fer una revista de lectura no selectiva, qui sigui mestre d'escola oprofessor dels nivells següents (fins ala universitat, inclosa) ofaci classes de català aadults; qui dirigeixi tesines otesis doctorals de filologia catalana, crec amb tota la convicció que no acceptaria l'opinió exposada. Avui moltíssimes tesis doctorals de filologia catalana (que obtenen Apte cum laude) són farcides de construccions incorrectes. A la manera de l'Evangeli, ens podríem preguntar: si la sal ha perdut la salabror, ¿amb què l'hi o la hi tomarem? El dia que tanco aquest escrit, 5.lV.1993, m'aniba una protesta dels a1unmes de cinquè curs de filologia catalana de la Universitat de Barcelona: els alumnes es neguen apresentar-se a la prova de llengua que el Departament ha decidit que passin afinal de curs. La raó, diuen, és que els professors, durant els cinc anys que han tingut els alun:mes, no han estat capaços de detectar ipenalitzar els usos inacceptables que hi poguessin trobar, iper tant aquesta solució in extremis no és cap solució de debò. Deixo estar l'argument L'escrit de protesta va precedit d'una carta de presentació. ToL~ dos documents se suposen ies noten fets amb la cura que l'afer es mereix. En la carta hi ha sisfaltes de sintaxi iuna de puntuació (<<no arribem acomprendre el perquè d'aquesta obstinació en mallfenir I ... Jun remei que no acabarà amb la malaltia», «una prova que és un insult per nosaltres», «entestar·se en què la seva solució és la millor», «els primers interessats en mantenir el nivell de llengua som els futurs llicenciats», etc.; i«hem decidit esperar (a resposta del Sr. Viaplana, ala nostra petició fins al dia 25»). No seré tan ingenu d'afinnar ni de creure que la causa principal, ni tan sols una causa important, d'un mal que fa més de vint anys que s'arrossega pel meu departament sigui la imprecisió ola dificultat de la nommtiva. Voldria només que aquest fet i el del paràgrafprecedent servissin per aclarir que no tothom pot manejar la Uengua com els quatre privilegiats que deia més amunt. Aquí hi ha precisamcnt una de les grdns qüestions pendents: no hem fct ni una prospecció sincera iàmplia dc la llengua real ni una consulta sincera iben orga- ni17.ada atota aquesta àmplia gamma d'usuaris ide professionals (encara que s'ha de reconèixer que, després de moltes polèmiques imoltes tibantors, alguna cosa s'han vist obligats afer els responsables). lprecisament avui ja se sap que aquesta prospecció ha de precedir tota acció codificadora; diguem, en el no~tre cas, tota acció actualilULdora dels codis nonnatius. laixò -m'interessa deixar-ho clar per si de casno és pas equivalent aacceptar el català que ara es parla, ni de molt. És simplement codificar apartir de la coneixença més exacta de la realitat. La realitat consta, almenys, dels següents elements: la llengua estàndard !al com avui la coneixem; la codificació tal com avui la coneixem; les opinions de la societat (especialment, però no exclusivament, dels especialistes en llengua idels qui se 129 serveixen de la llengua en la professió), ila llengua parllida, amb totes les seves variants més impol1ants. 17.3. A FAVOR D'UNA REFORMA DE LA LLENGUA EN PROFUNDITAT La qüestió és si calo no cal fer una refonna de la llengua en profunditat. Crec que aquesta qüestió no es pot contestar de manera fàcil. Depèn què entenguem, no solament per refonna sinó també per nonnativa. a) El concepte de reforma Per refonna, jo entendria avui simplement una actualització dels codis normatius d'acord amb els següents aspectes: (i) Com està la llengua catalana avui en la realitat. La «realitat» és avui certament complexa, car consta, com en tota ta història precedent, de la llengua oral del carrer, però també, adiferència de tots els segles que ens han preçedit (en què aquest factor podia ser qualitativament significatiu però era quantitativament insignificant), de la llengua que en diem estàndard. Certament avui no es pot desconèixer aquesta segona llengua, si no es vol fer pura demagògia. Diguem que no Podem llençar per la finestra tota la nostra història lingüística culta, que en definitiva és la que ens ha conduït fins en aquesta llengua estàndard que dic. Ara bé: per poder prendre en consideració la llengua oral del carrer, caldria fer la prospecció de què he parlat més amunt. (ii) Com ha assimilat la llengua real les propostes de la codificació que ens ha guiat fins ara. Recordem que aquesta premissa és ja de Fabra, però també de qualsevol teòric de la llengua. Aquesta és una qüestió no gens banal si no volem perpetuar la duplicitat actual de funcions: d'una banda, hi ha els usuaris de la llengua; d'una altra banda, hi ha els correctors. Aquests s'encarreguen que tota la llengua escrita ioral pública s'ajusti als preceptes de la nonnativa, iaquí no ha passat res. Diria que al dessota d'aquesta «realitat» doble s'hi pot amagar un engany que un dia oaltre aflorarà. De fet, ja ha pujat ala superfície en les periòdiques discussions aquè m'he referit. La duplicitat de funcions que dic no seria un mal tan gros com la perpetuació de la duplicitat entre la llengua real ila llengua ofi+ cial. En definitiva, aquesta és l'eterna qüestió que té plantejada fatalment el català. Fatalment, perquè no és una llengua autònoma ni fol1a en el món d'avui. (iii) Per aquè iper aquan volem la llengua. Inevitablement cal tornar a posar sobre la taula aquesta qüestió ideològica, que va ser també, evidentment, la que hi havia al dessota de ¡es recurrents discussions esmenlades. Quan pregun- 130 tem per aquè, volem dir si preferim de potenciar-ne els valors simbòlics o bé els valors comunicatius. Ipreguntant per aquan. volem dir si preferim potenciar-ne els valors tradicionals (que bàsicament portem adins les persones d'uns quaranta anys en amunt) o bé els valors funcionals de la joventut que puja. b) El concepte de nonnativa Però. tant com el concepte de refonna, cal aclarir què vol dir oquè volem entendre per normativa. Tal com jo he vist les posicions públiques dels diversos grups que aquests anys han opinat, indoses les opinions dels sociolingüistes, el concepte de normativa es podria entendre de la manera que dic a(i): (i) Quan una llengua arriba aestablir uns principis i uns codis bàsics de lèxic ide gramàtica que serveixen àmpliamem ala comunitat per comunicar-se de manera pública iculta, oralment iperescrit, aleshores ja no tenen importància els detalls de dcsajustament que amb el temps es puguin detectar en aquells codis. l\f"Jli haurà prou de fer-hi, molt de tant en tant, els retocs mínims que les circumstàncies exigeixin En tot cas. aquests retocs hauran de ser per força insignificants. Crec que el paràgraf anterior podria ser signat per molta gent. Jo mateix l'he escril amb la convicció que era convincent. I, en efecte, avui podeu agafar una grnn quantitat de llibres ipodeu escoltar una bona quantitat d'hores de comunicació oral en la TV o en la ràdio itenir la sensació que la nostra llengua funciona de manera admirablement dúctil imoderna. Miraculosament itot, després de tot el que li ha tocat de passar. Però aquesta sensació es podria fàcilment fer trontollar. En primer lloc, per les consideracions que ja he fet més amunl: ¿quanta gent avui és capaç d'usar la llengua d'aquesta manera admirable. jsense l'ajut constant del correclor?, ¿de quina professió oestament són aquestes persones?, etc. En segon lloc, per la gran divergència entre la Catalunya estricta i, perexemple. el País Valencià. Per cert. la prospecció que més amunt demanàvem de la Uengua real, és absolutament imprescindible de fer-la també. naturalment, com amínim al País Valencià i a les Illes. En tercer lloc hi ha la qüestió que afecta els dos articles que acabo de dedicar ala situació de la sintaxi normativa. Partint de la matèria continguda en aquests treballs i de les qüestions que s'hi han suscitat, el concepte de normativa es podria entendre també de la manel1l que dic a Oi) i a (iii) (ii) Avui una gramàtica nonnativa no ha de contenir només les qüestions mínimes considerades divergents (de la llengua dominant) o cotTOmpudes (per culpa de la mateixa llengua dominant o d'ultres), sinó que ha de ser una descripció pretesament exhaustiva de totes les estruçtures que la lingüística ha revelat com 131 ainteressants en una llengua. (Avui tenim mètodes que pemleten d'explicitar prou satisfactòriament la majoria d'aquestes estructures, i fins i tot n'hi ha models abundante¡: per al català, ho fóra l'obra Cala/all, de José Ignacio HUALDE. Routledge, Landan 1992, encara que sigui realitzada mol¡ deficientment.) Si no es fa així, sempre sorgiran qüestions concretes que no estaran esmentades al codi nonnatiu però que tampoc: no hi estaran previstes en la teoria Un exemple il·lustrarà el que vull dir. Avui tots els correctors es qllestionen la pan subratllada de la frase següent: «Endegar el procés de normalització lingtiística en la nostra societat suposaserconscienls iresoldre les deficiències de la dita socielat». El qüestionament es basa en el fet que eJ fragment conté una coordinació de dos tennes (ser c01Ucients, resoldre) que no regeixen el mateix complement. Ara bé: la nostra gramàtica normaliva actual (entesaen el sentitesbiete en q~ cal entendre-la, és adir, la de Fabra de 1918-1933) ni resol el dubte concret ni conté un tractat sobre la coordinació on l'assessor lingüístic pogués orienrar·se peropinar sobre el fragment esmentat. M'afanyo aadmetre que la qüestió proposada potser s'escapa d'allò que una gramàtica nonnativa pot controlar; però la qüestió es pot plantejar en innombrables casos més propers als interessos d'una obra noonativa. (iii) La gramàtica nonnativa aClual hau¡;a de donar compte de totes aquelles qüestions que preocupen els assessors Iing¡¡fslics en aquest moment. Entesa així, aquesta gramàtica hauria d'abordar totes les qüestions que al llarg d'aquests dos anicJes he fet veure que són qüestions reals de cada dia (no pas pures especulacions) ique ilO es/an esmentades en absolut en la nostra gramàtica aerual (com, per exemple, Il.l qüestió de l'ús dels possessius o la qüestió de la partícula de de les construccions ..Q+de +Adj.., o la qüestió del contacte entre preposicions i interrogatius oenlre preposicions ipreposicions, totes crucials iinesquivables) o nohi estan resolIes (com ara l'ús dels pronoms forts occns casos de ser iestar, qüestions no pas menys necessàries) ono hi estan rt!solles de manera acceplable (és adir. de manera que la majoria d'usuaris no s'hi senti incòmoda oreprimida: posem-hi cens detalls dels pronoms febJes.laconcordança d'haver·hi, la qüestió de per i pera o la no menys enfadosa dels «pleonasmes», si puc tomar ausar un terme que considero nefast en la nostra història gramatical recent). La llista de constrUccions amb què acabo aquest segon escrit serà. espero, prou convincent en aquest se.nti!. Si ens atenim als fets estriclCS, crec que no serà gens superl1u de fer-nos.. a més amés, les preguntes de (iv): (iv) ¿Què és exactament la noma «gramàtica nonnativa»? I. ¿És la gramàtica de Fabra de J91 8/1933? 2. ¿És la dita gramàtica més altres obres de Fabra (però no pas totes)?: ¿quines altres exactament? 132 , 3. ¿És la dita gramàtica de Fabm (sumant-hi o no altres obres seves) més certs exegetes seus?: ¿quins exegetes exactament? (¿d'abans de 1939, de després de J939 ... ?J. 4. ¿És tot això que acabem de dir més els usos de Fabra? (¿Tots els usos o només els que no contradiuen les qüestions abordades explícitament en els seus escrits? ¿Tots els usos o només aquells que els seus exegetes oeditors han donat per bons?) 5. ¿Són les obres de Fabra (toles onomés segons quines) més algun altre gramàtic omanual (com ara Marvà, Moll, Sanchis, Badia, Coromines, Ruaix, Solà, Segarra, Lacreu), llevat allò que no interessa d'aquestes obres? 6. ¿És tot allò que s'ha pogut mantenir fins ara, malgrat que tots els qui ho han respectat han sentit nombroses incomoditats innegables? El punt 4 és un dels més incòmodes avui dia. Els assessors iels correctors ~,: saben prou bé fins aquin punt tothom ha recorregut al que en podríem dir la ju- ,. risprudèneia (de Fabra), de vegades fins itot cremant hores ihores per localitzar un exemple que es recordava d'haver vist al diccionari. Aplicant aquest criteri o procediment, serien perfectament catalanes diverses expressions de Fabra que semblen més aviat gal'licismes: «Va sense dir que no fem cap modificació en la grafia dels mots», «E/llenguatge parlar confonem «li», «l'hi», «la hi» [ ... ], con· vé tenir present que ... ». Fets tots els considcrands anteriors ivista la llarga llista de qüestions que avui preocupen els especialistes, perquè no estan solucionades o ni tan sols es troben als codis nonnatius, no crec que sigui exagerat d'afionar que sí que ens cal una reforma de la llengua en profunditat. Potser podríem matisar oatenuar l'expressió i dir+ne simplement revisió. M'avinc al canvi de terme, que em sem- i ~ bla just. e) Condicions de la revisió Reprenent el que ja he dit en els preàmbuls del primer altic1e, idesprés de l'experiència que m'ha proporciona/la redacció dels temes d'aquest treball, estic convençut que una revisió seriosa de la nonnativa no es pot realitzar sense uns cens requisits. En concret, sense una bona coneixença de la llengua real isense el concurs de bons lingüistes ibons romanistes. La llengua real ha de constar de dues parts: la llengua escrita ila llengua oral. Per al'escrita, afOltunadament comptem amb el corpus infonnalitzat de l'Institut d'Estudis Catalans. Opino que un corpus oral de proporcions semblants és avui tan imprescindible com l'escrit. .Altrament, ens exposem aanibar-nos acreure que el català és exclusivament això J33 oposats i, no ho oblidàssem pas, també exhibint mostres de fenncsa que hau· rien estat impensables en qualsevol altre moment de la nostra història. Fel i fet,no podem ignorar que som al davant -més aviat. al bell migd'un TIl()+ ment únic en el procés mil·Jenari de la comunitat lingüística catalana; moment únic i. doncs, transeendeOlal, tal com indica el dilema rusterià d'aro o mai. 3 En definitiva, cns pertoca de ser protagonistes d'una etapa clau iper això mateix apassionant. Del coneixement d'aquesta clapa actual podem extraure els paràmetres que ens dissenyen, agrans trets, quin serà el demà de la nostra comunitat lingüística, donat que aquest futur immedial no és sinó la continuïtat del present. 3, Panorama sociolingüístic valencià actual Es ben sabut que comencem alrObar-nos en condicions d'emetre diagnòstics força fiables al voltant de la realitat sociolingüística actual del País Valencià, gràcies aestudis notables i que han sovintejat sobretot d'ençà del 1985,' en els quals manté un protagonisme admirable el Servei d'Estudis i Investigació Sociolingüística, de la Direcció General de Política Lingüística. Val adir que aquest conjunt de materials podria fornir-nos avantatges suple. mentaris -sobretot pel que respecta al seguiment de processos sociolingüís· tics- si haguessen estat elaborats amb criteris més unificats. En aquest sen· tit, esperem amb ànsia la publicació dels resultats del padró de 1991, els quals constituiran, confrontats amb els cOlTesponents al 1986, punt de re- 3. J. F\JsnIt, Aro omai. VaRneia. Tres iQuatre. 1981, p. 8. E1leJ<.Il!S ~ició de P~r a una CU/fUro Ctl/a/Oll(J mojorifilrio. dins Jos~p M. Folch; Torus. NotJolo. OIIY XIV. Fundació Jaume I. Ban;elona 1980. w- 52·80. 4. Abanda del ~bllIl de sociometria lingüiRica, de D. Mou.}, i a1U"CS. EnquuUJ sotio/in- 6iiisfica ol POís Va/.mcid. 1985. Univa1iuu d'AllICInl, Alacanl 1989. a.1 nmtnllr les atorze investigacions promogudes per la Generalilal Valenciana. rmu: de les quals concsponcn ala COlI- sellcria de CUltura. Educació i C~ncia; caJ. posar de relleu l'toCIivital quc hi desplega el Servei d'Invesl:igacjó i Estudis Soeiolingiífsties.. Heus ací k:s Catorze iflvestigacions esmenlades: I) Enquesla 50bre la problemltica sociolingüística al Pafs Valencil, 1985_ 2) Enql.lCsta sobre l'ús de l'adminiSlració local, 1985.3) EnqUCSIa sobre ci catalll .l'lmbil comercial il'in.ncer. 1986.4) Enq\.ICSI.I sobre el caIaIà al S«1or' lereiati avança!. 1987. 5) EoquesIa sotJno, el calal •• 1'adminislr.lCió pública, 1981.6) enqueSla sobre el catalb. al'administraeiÓ local. 1981. 1) Anilisi dels resultats del padrÓ d'habitants (1986), 19118. 8) Enquesta sobre ICtituds lingü(stiques en l'administaci6local. 1988.9) Enquesta sobre l'(is del català al País Valencià, 1989. 10) El català en l'administració au· tonòmica. 1989. li) Sondeig sobre el calalà li. TVE-CV ifutura TVV, 1989. 12) E5tudi ClS, 1990. 13) Enquesta sobre ci català ala TVV, 1990. 14) Enqucsta sobre l'ús del valencià, 1992. 142 , l ferència d'elevat interès per al'anàlisi dc l'evolució sociolingüística d'aquests cinc anys. En compensació, la Conselleria de Cultura. Educació iCiència (d'ara endavant. citada CONSELLERIA CEC) acaba de difondre un fullet plegable que recull en extracte dades significatives de la recent Enquesta sabre l'ús del valencià 1992. De les abundants dades que ens forneixen els estudis que acabe d'esmenw. em penneI: ara d'extraure'o Ics ITÚnimes que considere iJ.lustratives per tal d'aproximar-nos ala realitat força complexa. del panorama sociolingüístic del país. (Vg. Ninyoles (1992). Mollà (1992) iPitarch (en premsa). Distribuesc els indicadors lingüístics en tres apartats: la competència, l'ús i les actituds. 3.1. lndicadors de competència lingüística Rcspecte del quadre I cal indicar, d'enltada, que les comparacions que s'hi cstableixen entre els anys 1986 i 1992 no s6n ben bé exactes per tal com no responen amagnituds homogènies: les dadcs del 1986 abracen la població de 3anys omés, mentre que les del 1992 s'hi limiten ala de 16 imés anys. Feta aquesta reserva, considere que mantenen un notable interès comparatiu. Segons. aquestes dades, el percentalge d'habitants de la zona catalanoparlant del País Valencià que no entén el calalà és gairebé inapreciable. Els nivells més alts de comprensió corresponen, per edats, als grups entre 16 i 24 anys i, per sectors d'activitat, als estudiants icomerciants. La variable Quadre I GRAU DE CONEIXEMENT DEL CATALÀ AL PAÍs VALENclÀ s Zona catalanoparlant Compet~ncia J986 J992 Variació ZoM castdl. L'entenen 84,1% 96."" +11,9 37.0% Saben parlar-lo 55,2% 67,5% +12,3 6."" Saben llegir-lo 27,1% 62.5% +35,4 13,0% Saben escriure'l 7,8% 17,5% +9,7 4.0% 5. Les dades referents al 1986 $Ón originàries de CONSELlERIA CEC (1989a: 19); les corresponen~ al 1992, de CONSEUl'.RIA CEC (1992). 143 nivell d'estudi es correlaciona positivament amb l'índex de competència passiva del català. Respecte de la competència oral s'ha de tenir en compte l'observació que «no tenim dades entre 'parlen' o 'saben parlar' i'grau d'utilització dc la llengua' i amb aquesta reserva cal considerar les dades exposades» (CONSELLERtA CEC 1989;17). Aquesta competència disminueix segons el nivell d'edat i, per sectors, agricultors, estudiants jcomerciants ofereixen els índexs més elevats de saber parlar català, enfront de mestresses de casa itreballadors de serveis que hi ocupen l'extrem oposat. Els nivells de lectura id'escriptura augmenten en relació inversa amb l'edat, un fenomen estretament relacionat amb el procés educatiu de la darrera dècada. Estudiants itreballadors de serveis integren els sectors d'activitat amb competència lectora de català més elevada .• Com ainfonnaci6 complementària resulta oportú el quadre 2de distribució de la competència lingüística per magnituds d'hàbitat. Quadre 2 GRAU DE CONEIXEMENT DEL CATALÀ SEGONS LA GRANDÀRIA DEL MUNIClPI6 Unitat· percentatges sobre el total de la població de 3anys omés Grandària L'entenen Saben So.bel¡ Saben índex de parlar.lo Ilegir.lo escriure'l domini Total 77,1 49,5 24,3 7,0 154,2 Menys de 2.000 hab. 80,7 66,6 22,3 6,5 175,1 De 2.000 a5.000 83,0* 71,2* 22,7 7,7 183,8 De 5.000 a20.000 76,6 57,5 24,4 8,6 165,5 De 20.000 a50.000 81,5 53,6 23,9 8,2 164,8 De 50.000 a100.000 64,6** 40,2 16,7** 5,5 125,5 Del00.000 a500.000 76,3 36,9 27,3 5,7 139,1 CAPITALS Alacant 56,2** 21,5** 12,0** 3,4 90,3 Castelló 87,5* 56,3 32,5 8,3 179,7 València 82.1 39,7** 36,3* 6,7 154,9 "' Nivell alt ** Nivell bai;.;; 6. IAny 1986) CONSELLERIA CEC (19893: 37) 144 3.2. Indicadors d'ús lingüístic En primer lloc, heus ací un quadre força complet dels U50S lingüfslics, el qual, amés, n'ofereix un marc comparatiu, per bé que nomé5 comprenga un procés de treS anys. Les dimensions català iespanyol comprenen els ftems «sempre», «generalment» o«més en» la llengua de referènçia. D'altra banda, «magatzems» al·ludeix agrans superfícies comercials. S'hi fa palès que l'àmbit de major ús del català és la fanulia, enfront dels grans magat7-ems que hi representen el reducte més refractari al'idioma del país. En les relacions d'amistat itambé en les compres abotigues predomina el català per damunt l'espanyol. En qualsevol cas, els índexs d'ús real són força més baixos que no pas els corresponents competencials, prova inequívoca del manteniment entre nosaltres -tot ique amb clares mostres de recessiódels vells prejudicis a l'entorn de la llengua nacional. Naturalment que ens reclamen també l'atenció indicadors d'activitats tan rellevants en la cultura actua!, com ho són la lectura il'escriptura. Dades procedents de les mateixes fonts que ens indiquen l'àmbit de la lectura en català ens indiquen que l'any 1989 escrivia en aquesta llengua, en alguna ocasió, el 18, I% de la població de 16 anys omés, dimensió que augmenta al 23,2%, l'any 1992: en tennes comparatius, doncs, el període 1989-) 992 es resol amb un increment d'escriptura de +5,1 %. Quadre 3 ESFERES D'ÚS DEL CATALÀ (Població de 16 anys omés)' c~" Amics CQmerç Uengua Butigues Magatzems 1989 1992 1989 1992 1989 1992 1989 1992 Català 45,7 50,5 43,4 45,1 41,9 46,0 27,8' 28,2 Indistint 4.5 4,' 2,3 14,6 10,4 10,9 10,7 14,6 Espanyol 49,8 44,' 44,2 40,3 47,3 43,2 60,2 57,3 7. l'er ales dades del 19l19. CO:-lSEL.LERIA CEC (l990b:3]); per ales del 1992, CONSELLERI .... CEC (1992). 145 Quadre 4 LECfURA DEL CATALÀ (Població de 16 anys omés) llegeix 19898 199Z' Rètols, senyals 87,8% 94,4% +6,6% Anuncis publicitaris 83,0% 91,5% +8,5% Textos festius 73,7% 81,8% +8,1% Comunicacions 55,3% 60,9% +5,6% Revistes 42,8% 46,7% +3,9% Llibres 35,0% 36,1% +1,0% Nores 11,8% ,5,3% ·6,5% 3.3. Indicadors d'avaluacions id'actituds lingüístiques En telmes globals, l'any 1992 la societat considera que el català es fa servir, itambé que s'hauria de fer servir, segons les dimensions ipercentatges dels qua· dres 5 i 6. No sé estar-me d'indicar una dada de notable relleu en una societat moderna: d'acord amb l'enquesta de 1987,10 el terciari avançat figura -o, si més no, figu+ rava fa cinc anysper sectors d'activitat econòmica, al capdamunt dels que ma· nifestaven actituds més positives envers la llengua del país: que aquesta es farà servir més en la societat en general ho considerava el 68% del sector, alhora que un percentatage més elevat encara, el 75%, considerava que aquest ús s'incrementarà en concret al'administració en general. El conjunt d'investigacions sociomètriques que analitzen les avaluacions que fa la societat valenciana sobre el propi procés sociolingüístic isobre les expectatives que hi manifesta, al llarg dels darrers cinc anys, és interpretatper NINYOLES (1992: 431) mitjançant aquestes tres conclusions: I) hi és general l'avaluació favorable al procés de nonnalitz.ació lingüística; 2) les previsions de futur hi són també positives. i3) hi ha el desig majoritari que la llengua deI país hi augmeme l'ús. Per la meua banda, un dels grans temes que tenim pendents d'analitzar en profunditat és justament el gran tomb que experimenten entre nosaltres valoracions iactituds envers la llengua catalana -tant en la banda de conceptualitzacions, oideologia lingüística, com en la dimensió social d'aquest fenomen-, 8. CO!"SElLliRlA CEC (1992b: 32). 9. CON$ElWRIA CEC (1992). 10. CO¡';SF.lU.R!A CEC (1989b:44) 146 Quadre 5 VALORACIÓ SOCIAL I EXPECf ATIVES D'ÚS DEL CATALÀ EN LA SOCIETAT (Poblaci6 de 16 anys omés)" Hauria S'IISQ d'usar·u MOs 57,7% 61,6"" Igual 28,7% 25,7% Menys 9,1% 4,8% NIC 4,6% 7,9% Quadre 6 PERSPECIlVA DE FUTUR DE L'ÚS DEL CATALÀ En 1'admillurroci6 Qll10nòmiCQ En empresu 19891} Hauria d'usar·se 1986 12 A tlIl1 temlli Alta,., termini M', 53.0% 52.5% 75,5% , ... '28.0% 39,9% 17,7% Menys 5.0% 1.9% 3.7% NIC 14.0% 5.7% 3,0% tomb que cal enllaçar amb la trajectòria político-econòmica del país i, doncs, amb la reinstauració de la Generalitat. Definitivament, cI País Valencià de les acaballes del segle xx es caracteritza pel seu riune de transformacions estructurals, al si de les quals coexisteixen fenòmens de notable complexitat idiversitat amb d'altres d'obertament contradictoris. D'una banda, disposem de factors que ens fan assimilables asocietats terciàries avançades; d'una altra. els índexs d'industrialitzact6 avançada no n'han eliminat elements bàsics agraristes. Com areflex immediat d'aquest panornma, també la situaci6 sociolingüística valenciana és plena de llums id'ombres, de paradoxes. on els indicadors més positius conviuen amb d'altres de negatius. Un dels més positius és justament el de Ics expectatives favorables que obri l'ús del català per al mercat del treball. ique implica una major demanda social 11. COSSELL.ERIA (1992). 12. Enquesla sobre el valeneiilc en l'ilcmbit comercial ifinancer, 1986. CO:-OSEI.LERlA CEC (1990b: 50). 13. CONSIllER1A CEC (l990a:87) 147 Quadre 7 ÚS DESITJABLE DEL CATALÀ ATVVl4 1VV Muria d~ yr /989 /990 Variació Nom~ en talaià 2'% 37% +12 Més en talaià "o. IlO. -7 Indistintamenl 39% 36% -3 Més en espanyol 7% "o. .. Només en espanyol IlO. ,o. -7 NIC Do. 1% +1 -encapçalada, amés, per sectors punta, com el de la informàticad'aquesta llengua. La demanda, pel seu cantó. ha posat en evidència les misèries amb què el poder polític ha actuat en el camp de la normalització lingüística. in'ha ridi· culitzat la retòrica amb què proclamava que hi ha anat mês lluny del que suggeria el desig popular. Tant en l'administració -autonòmica i localcom en l'ensenyament. en les esferes laborals, en el comerç oen els mass media. s'ha de reconèixer que el Govern Autonòmic no sols no ha estat al'altwa de les circums--- tàncies. sinó que ni tan sols ha satisfet els imperatius de la liei d'ús iensenyament del valencià. Davant de certes evidències, la Generalitat Valenciana ha hagut de reconèixer·se desbordada -i aquest reconeixement és una altra novetat que convé anotarper la realitat «d'actituds iexpectatives socials que demanen una intensificació del procés de normalització de l'ús del valencià» (CONSELLERIA CEC 1990b, 7). 4. Ha començat el futur Com acabem de veure. el panorama sociolingüístic ens mostnl una realitat social dominada per la dinàmica de forces que pugnen en nombroses direccions, per tendències sovint,.contradictòries. És sorprenentment contradictori, per exemple. que mentre ¡'ús lingüístic social continua ala baixa. les expectatives i. en general. les actituds es manifesten obertament favorables a la recuperació per part del català dels seus espais. Ibé. aquest panorama tan dinàmic deixa al descobert un fenomen d'ex\r3Ofdinari inte~, el de la constatació que la societat valenciana cada dia se sembla menys a la d'ahir; dit en altres tennes, som al 14. CWSElllRl .... CEC (l99Ob:SS) 148 davant d'una societat profundament renovada, ala qual li costa de reconèixerse en els propis estereotips tradicionals, definitivament moderna, en tennes globals. Cal insistir en aquest perfil, el qua!, afi de comptes, assenyala el nostre accès a! futur immediat. Modernitat idemanda d'extensió social de la llengua catalana integren dues constants en la societat valenciana d'avui que ja pocs poden ignorar. Recordem-ho: els sectors (Xlblacionals més joves, els de major dosi d'instrucció escolar iels del sector econòmic avançat precisament se situen al'avantguarda de les demandes més elevades d'ús social del català. 15 lval adir que aquest constitueix un altre tret valencià contemporani, en contraposició, per exemple, als casos flamenc oquebequès en què la demanda de nonnalització lingüística va originar-se en sectors socials poc dinàmics. En un estudi recent iforça suggeridor, el professor PÉREZ DE GUZMAN (1992: 415),16 tot partint del pressupòsit que «la sociedad valenciana se ha adentrado lo suficiente en la modemidad avanzada», identifica tres mentalitats (avançada, moderna itradicional) en aquesta societat in'esbossa nou estils de vida. Doncs bé, precisament l'estil de vida situat al capdamunt del rànquing de mentalitat avançada, el denominat dels abastadors comprèn, agrans trets, els sectors valencians més compromesos amb la nonnalitzaci6 lingüística (i anivell d'opció política -segons càlculs personalsintegra el vot fidel d'UPV). D'acord amb el diagnòstic de PÉREZ DE GUZMAN (1992: 4l 9) els integrants d'aquest sector que encapçala la mentalitat avançada: ., .en congruencia con su vocación a [a modemidad seriamente asumida, son los que poseen mas capacidad de movilizaci6n para la defensa de sus idens, b!ísicamente de centro·izquicrda como ya sabcmos. Muestran una baja proporci6n de abSlencionistas, se declaran mas valencianos que espaiíoles en ténninos relativos yconslilUyen lo mas s6lido de [as clientelas de las opciones de izquierda. En podeu prendre bona nota: l'estil de vida valencià de màxima modernitat (de «mentalitat avançada») combina la ciutadania més reivindicativa del català amb aquells que es manifesten més valencians que no espanyols ialhora constitueixen la clientela més sòlida d'esquerres. Justament al'angle oposat de l'escala d'estils de vida esmentaL<; (al capdavall de la mentalitat tradicional) hi ha el dels supervivents, els quals voten, de manera majoritària -sempre segons l'estudi que ara manlleve-, el Partit Popular iUnió Valenciana (PÉREZ Dc GUZt\1A.N 1992: 420). 15. (Vg. també A",-,.,YA ialtres, «Educaci6n», dins La $oóedtJd...• 287-356). 16. Més endavant, ib .• 417. conclou: «En suma. alrededor de la mi!ad de nuestros ciudadanos se inscribe en la órbila de las tendencias actuales, 10 cual represenla una tasa perfectamente borno' logable con ta media europea». 149 La identificació de sectors conservadors valencians amb una ideologia de fort component espanyolista no representa cap novetat ila trobem confinnada, per exemple, en ANA YAialtres (1992: 349), per aqui ... Ias clases dominantes de la sociedad valenciana no apareren decantadas hacia el uso del valenciana en la escuela [ ... ] Tal vcz la clase dominante valenciana se mantenga, en 1988, bien finne en sus opeiones Iingüísticas históricas. Aquests mateixos autors, en funció de la decisió de vot ales eleccions del 1987, diferencien tres grups socials en l'«opció lingüístico-escolar»: un «de tendencia abiertamente easteJlani7,.ante eorrcspondiente alos votantes de AP yel CDS», un altre «earacterizado por un bilingüismo de tendencia castellanizante eintegrado por los votantes del PSOE yde UV» i un tercer «cuyo resultante es un bilingüismo de tendeneia valenciani7..ante constituido por los electores de lU-UPV" (AJ'<AYA ialtres 1992: 349). 4. ¡. La revisió del discurs lingüístic clàssic L'((apertura al canvi», com aingredient angular de la mentalitat avançada, implica una clara tendència afer servir la racionalilat com ainstrument d'observació itambé d'intercomunicació eol·lectiva. En ocasions fins itot han estat atacats d'hiperracionalistes els sectors valencians que es situen dins els rengles del nacionalisme. Siga com siga, aquests sectors han de manifestar-se objectivament predisposats al'antidogmatisme. condició que reivindicà, com és ben sabut ide manera reiterada, l'ideòleg més prestigiós del catalanisme contemporani, Joan Fuster. l? La tendència, doncs, ala revisió dels postulats ideològics -i de qualsevol altra menaconfiguïJ. el tarannà propi dels àmbits valencianistes més moderns. En aquest sentit, han de resultaI'~nos habituals les inquietuds per indagar noves vies interpretatives del fenomen nacionalista i, en conseqüència, nous tempteigs al voltant del discurs lingüístic. Fins ara el discurs lingüístic català s'ha vehiculat através de dues modalitats fonamentals: a) històrica-etnològica i b) nacionalista. 17. Vg .• per exemple, Nosaltres els valencians. pròleg a la 2a ed., Barcelona, Edicions 62. 1964. 150 La primera (o), de fort component essencialista, exhibeix un lO marcadament \. enyoradís, recorre, ara iadés, a Ja figura de Jaume Icom aparadigma d'època gloriosa per al'idioma itroba com a gran motiu de reivindicació la fidelitat a «1a llengua dels avis» o, si preferiu, «del meu {Xlble», un poble en tot cas estantís. <_, ,rnixtificat en la distància. Aquesta modalitat històrico-etnològica del discurs lin- ,güístic difícilment pot alliberar-se del llast del passat., atès que es recrea en la pura contemplació d'èpoques ja superades; la nostàlgia, en aquest sentit, hi juga com "afactor retardatari que detura la dinàmica dels processos socials. La modalitat nacionalista (b) del discurs lingüístic situa la llengua com a màxim exponent d'identificaci6 col·lectiva; la tenim enunciada en aquella màxima que arriba fins aJ. Fuster --«La nostra pàtria és la nostra llengua»18_, segurament via Rovira iVirgili, el qual ens la va transmetre comalema del nacionalisme flamenc de començament de segle xx, en aquests termes: «La llengua és tota la naci6».19 Ignore si en el corrent flamenc va pouar Femando Pessoa -«Minha pairia é a 1íngua {Xlrtuguesa»-, omés aviat hi ha un altre braç autònom iparal·lel en la cultura ga1lego-{Xlrtuguesa. En tot cas no puc estar-me de citar ací un document entranyable, precisament originari de la publicaci6 castellonenca AyeryHoy -al consell de redacci6 de la qual figurava en Salvador Guinot, el gran protagonista de les Nonnes-; el número corresponent al cap d'any del 19032{) exemplifica en el poeta gallec Aureliano J. Pereira precisament la combinaci6 de les dues modalitats del discurs que ara considere: La patria es mis que eso. Es el pueblo aque uno pertenece, porque en él ha nacido ynada de élle es ajeno; es la pania el idioma en que oyó las palabras amo-- rosas de su madre. Presente les excuses pertinents per haver-me excedit en la incursi6 al'interior del discurs lingüístic clàssic. Ara ens cal reprendre el fil, tot situant-nos en la conveniència de revisar precisament aquest mateix discurs. 151 Natumlment la modernitat de la societat valenciana té comamotor decisiu la seua economia. Fa tot just una setmana la premsa divulgava l'infonne del Banc 4.2. El component econòmic 18. «Cultura nacional icultures regionals als Països Catalans», dins P. V~ altres, Reflexions çríliquts sobre la cu/rura catalana, Barcelona 1983, p. 311. 19. Vg. Ailres nacions. Barcelona, CIEMEN, V-1986, núm. 8, p. 60. 20. Ayer)' Ho)', núm 2S (1-1-1903), p. 2. La cilació forma part d'un article, resposta.fl un altre de S. Guinot. L. GIMENO: Gràcies atots. Ara comencem la primera de les taules redones programades en les Jornades sobre Nonnes iNonnalit7..ació Lingüística. Bé, abans de començar he de dir que, segons el programa, entre els participants hi figura Isidor Marí, que per motius laborals no ha pogut assistir. En el seu lloc hi ha vingut Ariadna Puiggené, també com asociolingüista irepresentant del TERMCAT, en aquest cas. La taula redona tractarà sobre aspectes oqtiestions pendents de la normativització. Aquests aspectes pendents de la normativització, cada membre de la taula que inteIVindrà els tractar;). des de la seua perspectiva. Iel primer que inteIVindrà serà el professorJordi Colomina, de la Universitat d'Alacant, que, com molts de vosaltres ja sabeu, es dedica, sobretot, o ha dedicat molta part de la seua docència itambé de la seua investigació, als estudis de dialectologia, però que últimament es dedica també afer treballs sobre filologia ohistòria de la llengua. Després tenim Antoni Ferrando, que també el coneixeu tots, catedràtic de la Universitat de València ique inteIVindrà des de l'àmbit de la seua recerca que és la història de la llengua en el seu vessant més extern, la problemàtica que ha patit la nostra nonnativització através de un període bastant extens de la història de llengua. Després parlarà Ariadna Puiggené sobre aspectes de la tenninologia re· ferida als neologismes que van apareixent en els diversos àmbits de la vida ique el1ERMCAT, com ja sabeu molts de vosaltres, es dedica atreballar·los ianar publicanHe les llistes; per exemple, sabeu que s'han publicat molts vocabularis, molts diccionaris pel que fa, perexemple, als esports de l'Olimpíada que hi va haver aBarcelona. Ifinalment, Joan Solà, també conegut ique, amés, ja heu tingut l'oportunitat d'escoltar·lo aquest matí. Catedràtic també de la Universitat de Barcelona i, com ja sabeu, es dedica sobretot ala sintaxi però no ha desdenyat els estudis ola recerca de la història de la llengua. Per tant, ara comencem: té la paraula Jordi Colomina. J. COLOMINA: Bona vesprada. Jo, com adialectòleg, vull fer algunes propostes per desdialectalitz.ar la llengua nonnativa. És un fet indiscutible que tenim una llengua escrita unificada en català. El que tenim encara per fer són unes nonnes de lectura, una ortologia. És una cosa que encara no s'ha fet per· 159 què fins ara el mitjà escrit era el principal que s'havia utilitzat. Hi ha unes nOlmes de lectura prou estables iprou definides per al català oriental. Pel que fa al català occidental, em fa l'efecte que no ho tenim clar, no hi ha unes normes de lectura. Hi hauria una nOlma, que per a mi és errònia, que és que el valencià, el català occidental, es parla tal com s'escriu. Aquesta és una norma que em sembla que no s'ha dit, però que s'ha rebut. Els valencians pensen que s'ha de pronunciar com s'escriu, però això és un error. Hem d'esforçar-nos i treballar perquè els valencians iels lleidatans comprenguen que no és així. És adir, els catalans orientals poden veure una oipronunciar-la una u, una ei pronunciar-la una a, en canvi els occidemals estariem obligats allegir tal com s'escriu. L'ortografia manté unes fonnes antigues, la llengua ha anat evolucionant i ha evolucionat tant al'oriental com al'occidental. En molts casos, els fenòmens són semblants en uns ialtres. Per exemple, jo crec que els occidentals, els valencians, podem dir perfectament *asperar, *aixu- gar, *antendre, *tarròs, *bascoll, *IÚ1uger, *fumaguera, o*sanar. De fe!, en català oriental, es pronuncia *òsperà, *òixugà, *òntendra, *ròrròs, *bòscoll, *llòugé, *fumaguerò, *sancè ... ¿Noteu diferència entre la vocal neutra ila a? ¿oi que no? ¿Doncs, per què ens hem d'esforçar els valencians apronunciar amb una e? Bé, això és una qüestió. Ara, també crec que és anibat el moment d'actuar d'alguna manera sobre els hàbits ortogràfics. Hi ha hagut una tradició valenciana d'escriure el valencià d'una detenninada manera des de fa una vintena Ouna trentena d'anys, en algunes qüestions es va actuar per prudència i perquè es temia que els valencians no acceptarien detenninades coses. Jo crec que és el moment ja de fer alguns canvis. Perexemple, l'accentuació. Em sembla ridícul accentuar uns cap ací ialtres cap allà: cafè, el valencià cajé, l'alrre cafè, vosté, vostè, comprén, comprèn... Hem d'accentuar tots igual: tan dialectal és una grafia com l'altra. Perquè no hi ha una grafia nacional, perquè si ho escrius d'una manera xoca contra l'altre dialecte. Per tant, jo crec que, en aquest cas, els occidentals hem d'acceptar la norma oriental. r de fet ja ho fem, escrivint València, perquè, etc., amb accent greu, ino passa res. Però hi ha d'haver unes nannes de lectura, que els xiquets en escola ho sàpien que aquestes eobertes es lligen etancades. Unes normes de lectura: s'escriu d'una manera, es llig d'una altrd. Un altre cas seria l'increment -eix, que hem de saberque s'ha de pronunciar ·ix: ,servix, s'escriu serveix, es llig servix, ien subjuntiu es llig servixea is'escriu serveixea. Trobe ridícul que proposen ara escriure servisca, ¿com servisca en ·is si en indicatiu és -eix? ¿Ara canviem, en subjuntiu? Pense que s'ha d'escriure el subjuntiu també -eixea. Dic, entre parèntesis, que la morfologia verbal és l'únicacosaque nopodem unificar encara. El moment, crec, no és bo en· cara, no podem. Jo personalment, no em veuria amb cor d'escriure serveixi idigui, no puc. Crec que potserd'acíquinze ovint anys si la comunicació augmentaentre 160 els diversos països cacalans, podrem arribar aaquesta unif1Coció. Ara és el moment ja de, perexemple. unificar coses com els accents. . _. . Oper exemple, els possessius. També és ben ndlcul escnure meua, teua I seua amb u, quan la fanna amb u és com es pronuncia aUeida, aMallorca, a Girona. .• Si ho pronuncien igual que nosaltres iho escriuen amb v, per què oosaItres no? Bé, aquestes són propostes perque els valencians ens adaptem ala norma barcelonina. Hi hauria contrapartida, és a dir, també exigiríem que s'eliminaren una sèrie de grafies dialectals per via oriental. AFabra se li van escapar algunes grafies com, per exemple, oorrera i rera, una grafia contrària ala tradició, contrària al'etimologia, contrària als parlars occidentals. Ha de serdarrere i rere. Però al Principat encara hi ha una tolerdncia, es deixa fer-ho icadascú escriu com vol. *Estòmec, aCastelló es diu *estÓmec. Fabra va posar estómac, imolts valencians disciplinadament lligen estómac. Aixó va contra la fonètica històrica. En *estòmec, s'hauria de canviar la grafia. O*bàlsem, O *pèleg: les Balears és un *arxipèleg no un arxipèlag, iho sentim nonnalment. O *òrguen. no òrgan... hi ha mollÍssimes qüestions que es podien canviar. Itambé una altra proposta: hi ha també altres tipus de grafies incorrectes del tipusjlamara· da. que ha de ser *flamerada. perquè és un derivat deflamera, o*llarguerut, no llargarut, que és derivat de llarguer ... iaixí n'hi ha moltíssims casos. Jo vull ser breu perquè m'agradariaque hi haguera discussió, però també pr0- posaria aquesta: tot el què he dit fins ara em sembla que és acceptable: des del Principal ho haurien d'admetre ràpidament perquè són una vintena de paraules, una trentena, no té massa importància. El que diré ara sí que ho veig més discu· tible, però també ho vull proposar. una cosa que afavoriria que els valencians considerarem que la nostra aportació ala llengua nonnativa es té en compte, que aportem alguna cosa a la llengua normativa seria, per exemple, que en els subs· tantius en -iste, ·ista, s'acceptara també la grafia. No és una qüestió valenciana, és una qüestió del català occidental. Introdueix una distinció que enriqueix la llengua, no és el mateix un artiste que U!Ul artista, ique en la grafia actual no els podem distingir. I és ben antiga: des de l'edat mitjana hi ha exemples ja amb -iste. Això també afecta al sufix -ai~, que també hauria de tindre un femení en -aira: una donaxarraira, no una dona xarrai~. Però ~, aquesta qüestió la propose però sé que és més discutible. Però les anteriors, em sembla que haurien d'estar més omenys clares. No ~ si he sigut massa breu ilot, però si de cas, desp~ tomarem aparlar-ne.' 1. He desplegat les idees que illsinue en aquesta intervenció en dos .mietes titulats: ..Morfologia iortografia: apropòsit d'algunes grafies conlrovcnides» lA solpoSI, 2, Alcoi, cd. Marfil, t99t, pp. 129·153J i«Propostes valcndancs per a¡'estàndard oral .. II Jornades de Sociolingüfslica: «Lo. IrengU(¡ estàndard», Alcoi. 1992. pp. 11·38J. 161 L GIMENO: Acontinuació intelVindrà Joan Solà. J. SoLÀ: Bé, no' sé si seré capaç d'expressar·me amb la brevetat que es demana. Per la meva banda, pel que fa anormativització, jo considero el següent. Primer faré un breu preàmbul. Avui encara la figura de Fabra, omés ben dit el Fabra com a tal ila seva obra, tenen una consideració que és en algun sentit innecesàriament emblemàtica. Molta gent, quan no sap què dir sobre algun problema actual, simplement ape¡'¡a a Fabra. Sovint, aalgun Fabra abstracte, general oinexistent. Això es manifesta en diverses coses, fins itot molt concretes. Per exemple. el detall que acaba de dir en Colamina de lÚ1rrera ilÚ1rrere; la resistència de molts d'allà dalt aescriure definitivament darrere -jo ho vaig fer des del dia que Coromines ho va dir; abans no me n'havia assabentat, simplement-, aquesta resistència, dic, és en pan deguda aaquesta veneració de Fabra. Hi ha gent que es comporta com quan el Sant Pare va dir que ja es podia menjar ibeure abans de combregar, que no volien pecar encara que el Sant Pare els ho permetés. És la resistència que neix, simplement, de la rutina; la resistència afer un canvi, de la mena que sigui. Un cas més important és el de per iper a: avui és prou evident que el sistema actual no és bo, ni històricament ni funcionalment; però la reacció és la mateixa. Hi ha una por visceral, que jo diria que és una mica absurda itot, avulnerar alguna cosa sagrada, intocable. Bé, fet el preàmbul, jo crec que avui no hi ha cap Fabra al domini lingüístic calalà; cap persona que tingui la categoria inteHectual, moral ipersonal que tenia ell ique li va permetre de fer el que va fer. No n'hi ha cap, però ara vaig més lluny: penso que no cal que n'hi hagi cap; iencara més: no fóra bo que es repetís el fenomen Fabra tal com la tradició ens l'ha passat, tal com el tenim mitificat. M'explicaré amb més claredat: el que no fóra bo és anar esperant que un altre Fabra fes el que ja fa molt de temps que sabem que s'ha de fer. AqUÍ volia arribar. Ino fóra bo per dues raons bens simples; primer, perquè és molt còmode, però també ineficaç, d'anar esquivant la responsabilitat que cadascú ha d'assumir en cada moment històric; isegon, perquè avui hi ha prou lingüistes de categoria: no sé si tenen tanta categoria com ell ni m'interesa (entre altres raons, perquè no és possible de mesurar.ho). ln'hi ha pràcticament atot el domini lingüístic (a les Dies no se n'ha manifestat tants). Amés amés, avui hi ha mi~ans tècnics importants, amb l'ajut dels quals aquests lingüistes importants poden fer Wla labor tant omés bona que la que va fer el Mestre. Per tant, no cal que espe· rem miracles. I dit això, opino d'una manera explícita que avui és oportú inecessari d'actualitzar la normativa gramatical catalana. La nonnativa lèxica, com us deia aquest matí, ja està en procés de revisió, icrec sincerament que el procés de re- 162 visió és prou bo, que en sortirà alguna cosa que ens convencerà. Caldria, doncs, endegar un procés semblant en gramàtica. El que s'ha fet fins ara en grnmàtica DO crec que sigui totalment convincenL Iaixò, ~r una raó prou clara: per tocar res de la llengua, ni una sola coma, s'ha de tenir un coneixement profund de la realitat d'aquesta llengua. Aquesl matí. us he fel veure de diverses maneres que qualsevol detall de la sintaxi és d'una gran complexitat inlema. Però resulta que avui desconeixem com són moltes qüestions sinlàctiques en cada gran dialecte o en cada zona importanL En podem citar algun cas de memòria. Per exemple, la concordança del verb haver·hi. una qüestió que tant ens ha molestat als catalans: encara no sap ningú "quins lfmits té aquesta concordança. no hi ha treballs escrits ipublicats que serveixin de base; aquest ho sap. l'altre també. jo al meu poble ...• però això no és una garantia científica suficient. Un altre cas. podrien ser els verbs ser iestar, la gran lOJ1UJ'3 de la llOStra sintaXi: no hi ha tesis doclornls queens diguin exactament com estan aquests verbs, què hi expressem en la realitat oquè podem expressar-hi, com els podríem manipular. Bé, pec tant, la primera base és que hi had'haver una bona coneixença de la realitaL D'aquesta premissa en deriven les conseqüències que us diré ara, iamb això acabaré. Jo ~nso que una actualització de la gramàtica, d'una cosa tan de· licada com una gramàtica ---:io em centro ara en la sintaxi, que és la part realment complexa d'una gramàtica nonnativa-. no la pot fer sinó un equip que tingui la composició que diré. Hi hauria d'haver diversos representants de tot el domini lingüístic: un bon coneixedor directe de cada gran dialecte; simplement perquè, si no, no hi ha manera de saber aquella realitat parlada que dèiem, iperquè. realment, avui hi ha estudiosos que seria una llàstima de no aprofitar·los. En aquest equip lambé hi hauria d'haver necessàriament algun bon coneixedor de la lingüfstica teòrica. Aquest matí mateix hem vist diversos casos en els quals, si no hi havia una bona anàlisi al darrere, un mètode d'anàlisi eficaç. no hi havia manera de sortir-se'n. Perexemple. les condicions de pronominalització, un altre terrenyen el qual hem vist que avui hi ha una ootable dispersió d'usos: agafem deu odotze frases que siguin més omenys diferents iqualsevol persona 00 experta en lingüística general s'hi trobarà bloquejada ben avial, no podrà tirar endavant. Iel tercer component d'aquest equip ideal -però imprescm:-dible, ala meua manera de veuresón els romanistes. Hi hauria d'haver diguem un parell de bons romanistes, coneixedors directes de Ics principals llengü9JIe la nosua famOla més pròxima. Directes, dic, és adir nadius: que puguin respondre dels fets amb documentació científica, però també amb la intuïció personal; no pas només erudits que tinguin a mà un prestatge ple de manuals. Aquest tercer component és lambé prou fàcil de justificar: aquestes llengtles no estan pas amades, no són 163 brots totalmem independents; i cada vea~ menys. amb els mitjans de comuni· cació actuals. Qualsevol aspecte que analitzem de la sintaxi, comprovarem que , en totes aquestes llengües presenta detalls similars oidèntics, problemàtics ono des del punt de vista de l'ús. D'aquesta manera es pot, penso jo. arribar a una actualització convincent de la normativa. Si no es fes així, hi hauria el perill de fer coses com les que fa la Real Academia Española, que publica una nova edició del diccionari que és un tip de riure, que és tan dolenta com l'anterior si la mirem amb els ulls d'un espe· cialista d'avui. lla seva gramàtica no és pas millor. Si no ho féssem així. ens ex· posariem que el dia que sortís aquesta actualització molts especialistes de tot el domini lingüístic no hi estiguessin d'acord. Això és l'última cosa que pot passar al'autoritat, que tregui un document que sigui poc convincenL Això és una mica de resum del que be dit aquest mati, opot ser una paràfra. si del que portava escrit, més que no pas del que us he pogut dir en tan! poc de temps. Moltes gràcies. L, GIMENO: Ara, acontinuació, té la paraula Ariadna Puiggené. A. PUJGGF.Nt: Gràcies. Bona tarda. En primer lloc voldria destacar l'especificitat de la normalització terminològica en relació amb la nonnativa ge· nera! de la llengua. El. ~ de la terminologia potsers'escapa una mica del que s'ha de parlar en aquesta taula, osigui, del que entenem explícitament com a nonna· tiva El que exposaré ara lOt seguit ho enfocaré des del punt de vista del tracta· ment dels casos terminològics pendents de normalitzar o de normativitzar si voleu. reprenent el títol de la taula redona. Exposaré quins són els organismes iquins són els processos de nonnalitzaeió terminològica intentant alhora diferenciarentre la codificació del lèxic general ila codificació de la tenninologia. La nonnalització d'una llengua, la seva codificació normativa, es planteja, seguint les paraules d'Isidor Mar!. com un procés que va des de la diversitat cap ala unitat. és adir, com un procés consistent en la selecció ila sistematització d'elements verbals lant gràfics. gramaticals com lèxics. La codificació segueix ritmes diferents en cada pla de la llengua Em penoca a mí en aquest cas parlar del pla lèxic i. concretament. del pla terminològic de la llengua. En realitat. la distinció entre els treballs de codificació dellèx.ic general iels treballs tenninològics no procedeix principalment del fet que el diccionari general es limiti al lèxic corrent ila tenninologia es dediqui allèx.ic especialitzat de les ciències iles tècniques. De fet, un diccionari general de llengua, aspira aincloure tot el lèxic. si bé la pràctica no és així, itota frontera establerta pels treballs lexicogràfics és de caràcter pràctic iarbitrari. La diferència substancial entre la codificació del lèxic general il'elaboració de les terminologies procedeix de l'enfocament opa- 164 165 sat que segueixen. Així. un diccionari de llengua general segueix un procés que en diem semasiològic -del signe cap al significatmentre que un diccionari ter4 minològic segueix el camí invers: l'onomasiològic, que va del significat cap al signe. Tal com diu Alan Rey, la terminologia és autònoma respecte al'estudi del lèxic en la mesura que els sistemes tenninològics existeixen per denotar sistemes nocionals. Les fonnes lingüístiques del lèxic són relativament estables però les estructures nocionals evolucionen continuament, de manera que es fa molt difícil per als diccionaris generals dominar els vocabularis tècnico-<::ientífics. Així, si el diccionari general és una codificació prèvia de la qual parteixen els treballs ;, temUnològics, les noves convencions tenninològiques que s'estableixen representen una primera instància de nonnalitzaeió, necessària iútil, tant per l'orientació dels usuaris com de cara al'ampliació del diccionari general. La creació del TERMCAT com acentre de coordinació general de les activitats tenninològiques al'àrea lingüística catalana -punt de confluència de l'autoritat nonnativa de l'Institut d'Estudis Catalans, dels responsables de la política lingüística idels cercles d'especialistes-, respon ala necessitat d'una ordenaci6 global d'aquest procés de codificació. Una de les primeres finalitats del TERMCAT ha estat assegurar la disponibilitat de tenninologia en totes les àrees de coneixement a fi de facilitar la recuperació de l'ús social del català en tots els camps d'activitat. Aquesta finalitat, centrada en la fiabilitat de la forma catalana dels tennes, explica l'interès inicialment predooúnant pel vessant fonna! de la nOlmalitzaci6 terminològica. L'òrgan del TERMCAT que s'ocupa de la nonnalitzaci6 fonnal dels tennes catalans i de vetllar per la seva adeqüació ala normativa és el Consell Supervisor, del qual fonnen part, a més de membres del TERMCAT, membres de la Secci6 Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. La connexió ila diferenciaci6 entre els òrgans encarregats de la nonnalitzaeió del lèxic general ide la nonna 4 lització terminològica pennet resoldre la coherència dels criteris lingüístics seguits per un ialtre isalvar la pennanència de les decisions normatives sobre el lèxic general. Amb el sistema adoptat pel TERMCAT les noves convencions tenninològi4 ques catalanes parteixen, doncs, de la codificació general de la llengua isense comprometre definitivament la màxima decisió acadèmica, satisfan les necessi4 tats de les designacions normalitzades en els diferents camps d'especialitat. Aquesta nonnalitzaei6 actua en molts casos com aprimera instància i com abanc de proves en l'acceptació de neologismes que, més tard, s'incorporen al diccionari general. La nonnalitzaci6 fonna! es concreta de dues maneres: la primera és la fixa4 ci6 de criteris lingüístics itenninològics. de la qual serien exemple els documents sobre de manlleus icalcs lingüístics. sobre la fonnació de termes amb elements cultes osobre l'adaptació de les denominacions comunes internacionals -les DCI- de les substàncies farmacèutiques. La segona manera és l'estudi i i'aprovació de la nova terminologia en el seu aspecte fonnal, tenint sempre pre· sent les valoracions conceptuals isociolingüístiques dels especialistes consultats. El Consell Supervisor, duu aterme aquests objectius mitjançant sessions de tre· ball quinzenals. La informació iel material necessari per al'estudi dels casos són recopilats prèviament pels òrgans de recerca del TERMCAT. Però des del primer moment hi havia la consciència que, amés de vetllar per la coherència il'adeqüació fonnal de les propostes neològiques ala nonnativa lingüística, calia garantir la justa correspondència entre les denominacions iles nocions pròpies de cada sistema tenninològic itenir en compte la viabilitat sociolingüística deis tennes catalans entre els seus usuaris. AlUarg de la seva trajectòria, ei TERMCAT ha comptat amb una xarxa d'especialistes de conegut prestigi professional, els coordinadors d'àrea de les diverses especialitats, iha constituït diverses comissions tècniques per ala revisió dels aspectes conceptuals dels diccionaris ivocabularis concrets iper al'assessordtTlent en la resolució de consultes puntuals, així com per garantir la viabilitat d'ús de les propostes neològiques aprovades pel Consell Supervisor. Podríem esmentar com aexemple la nonnalització que es va fer l'any 1989 de les denominacions dels estats de la mar segons l'escala de Douglas, omés recentment, la normalització de les denominacions de hardware isoftware per maquinari iprogramari en català Aquestes experiències s'han concretat d'una manera més estable ja en la constitució d'una xarxa de Comitès Tècnics que s'encarreguen amb caràcter permanent de l'assessorament dels treballs de normalització terminològica en un camp d'activitat detenninat. Els objectius fonamentals d'aquests Comitès Tècnics són els següents: la normalització conceprual dels neologismes que procedeixen dels treballs objecte de revisió terminològica, la resolució de les consultes sobre les no· cions, iles relatives al'acceptabilitat de les formes que les denominen, la proposta de criteris !enninològics específics ila realització de sessions de treball prèvies ala intervenció del Consell Supervisor. En la composició de cada comité es pro· cura que es compti amb especialistes vinculats als divérsos sectors d'incidència de la tenninologia, com ara les universitats, els centres de recerca, altres centres docents, l'administració pública, l'empresa privada, col·legis professionals, associacions, etc. En aquest marc, el TERMCAT va crear l'any 1989 el Comité Tècnic d'Esports que, através de divuit subcomitès tècnics, va nOlTIlalitzar 14.000 tennes dels vint-i·nou diccionaris multilingües amb definició corresponents als diferents esports dels Jocs Olímpics que es van celebrar aBarcelona aquest estiu. Acrualment és en fase de constitució el Comité Tècnic de Dret, amb la coHaboració prevista de les düerents universitats del territori de parla catalana, així com d'altres associacions del ram, com ara col·legis d'advocats, de magistrats, etc. 166 Fins aquí he exposat quins són els tipus d'Òrgans de normalització que hi ha estructurats en funció de les dues vessants del terme: la denominació, que correspondria al vessant formal. ila noció. que correspondria al vessant con· ceplUal. Convé ara delimitar breument quins són els casos tenninològics que cal normalitzar iquines són les línies generals del procés que se segueix per a oonnalitzar-Ios. En general. es prenen en consideració els termes quan no existeix una denominació catalana ben fonnada que cobreixi amb precisió una noció i que compti amb una acceptabilitat suficient en l'ús. Els casos que requereixen normalització tenninològica provenen de diverses fonIS: en primer JJoc. óeJ treballs tenninològics que duen a tenne el TERMCAT. els seus centreS coHaboradors o allreS institucions iparticulars. En segon lloc. de les consultes puntuals que rep iresol el cenlI'e oels cenlreS col·laboraOOrs del TERMCAT-. dels ~balIs de compleció i de trnclament de les dades del banc de dades terminològiques del TERMCAT, el BTERM i. encara que amb menor imponància i amb menor gmu, de les sol·licituds que rep directament el Consell Supervisor. Els tenninòlegs del centre estudien tots el casos terminolÒgics seleccionats ipreparen ci procediment que cal seguir segons el problema que es presenta: el problema pot ser conceptual, lingüístic oformal. opot ser un problema sociolingüístic. En molts casos, es combinen dues omés d'aquestes modalitats. Els casos concepruals isociolingüístics de problemàtica simple, els resolen directament aquests terminòlegs mitjançant la consulta als coordinadors d'àrea o altees assessors amb que com pla el centre. També resolen directament, per acord del Consell Supervisor. els casos senzills de caràcter lingüístic quan es tracta de neologismes que s'acorden perfectament amb les regles de formació lèxica del català, quan es tracta de neologismes formats apartir de mots normatius o de teones ja normalitzats oque resolen per aplicació dels criteris generals establerts, ja sigui pel Consell Supervisor o per la Secció Filològica. o per aplicació de normes internacionals en un àrea d'especialitat concreta. com per exemple les nonnes de la IUPAC de química, que ja estan establenes internacionalment. Posteriorment, canalitzen l'estudi dels casos conceptu.als através de les sessions de Comitès Tècnics. idels casos formalment isociolingüísticament conflictius al secretariat del Consell Supervisor. Aquest secretariat. en fInalitzar la recerca ja iniciada per aquests tenninÒlegs, la sistematitza ila presenta ala consideració del Consell. AI marge de les possibilitats de reconsideració dels acords del Consell, en cas de discrepàncies terminològiques de base lingilistica entre especialistes oentre aquests iel Consell, l'arbitratge de l'Òrgan normalitzador té caràcter decisori. No hem d'oblidar, de tota manera, que l'objectiu úllim que guia aquest procés és l'obtenció d'un elevat grau de consens per part 167 de lots els participants, de manera que després s'asseguri al màxim la difusió de la terminologia nonnalitzada. En aquest cas, no tindria cap sentit una imposició massa estricta si els col·lectius que l'havien d'utilitzar no hi estaven d'acord. és adir, fracassariem d·entrada. Les vies de difusió de la lenninologia resultant d'aquest procés de normalització vénen aretrobar les mateixes que eren fonts de procedència d'aquests termes. Per lant, tindríem l'edició de vocabularis, diccionaris i 1è:t.ics, el mateill. Servei de Consultes del TERMCAT -i aquí em refereixo tambi als alcres serveis de consulteS dels centres coJ.1aboradors-, el banc de dades terminològiques BTERM, els fulls de difusió de neologismes, -que són uns fulls en què es publiquen tolS els termes catalans que ha considerat el Consell Supervisor ique sunen ja amb una periodicitat regular-, idesprés, evidenunent, lots els centres col·laboradors del TERMCAT. com ara les tres universitalS de l'àrea lingüística catalana, -concretament la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat de València i la Universitat de le. .. Illes Balearsila resta de serveis lingüístics adscrits aaltres institucions, com els centres depenents del Consorci per ala Nonnalitzaeió Lingüística que actuen també com adivulgadors de la terminologia estandarditzada. El model organitzatiu de normalització terminològica per al domini lingüístic català és, doncs. en vies de consolidació iesperem que respongui ales espectanves dels diversos col·lectius professionals ique permeti disposar del corpus terminològic necessàri per augmentar la presència de la llengua catalana en totes les seves funcions socials. Gràcies. L. GIMENO: Ara parlarà Antoni Fenando. A, F'E.RJw..1>O: Bona vesprada Sempre que se'm demana parlar dels problemes de la normativa del català, no puc deixar de plantejar*me algunes qüestions: I) ¿a quin català es refereixen?; 2) ¿quina mena de problemes són?; 3) ¿es pot dissociar l'anàlisi dels problemes de nonnativització del procés de normalització lingüística? En relació a la primera pregunta, és evident que l'estat del català iel nivell mitjà de la llengua és ben diferent acada un dels països de llengua catalana. Aixi, mentre aMallorca es mantenen relativament bé molts del usos tradicionals de ser i estar, aValència se'n fa un calc servil del castellà; mentre aBarcelona molts assesson lingüístics s'encarreguen d'eliminar per a davant un element nominal i per tant de fer que el català esdevinga l'única llengua de cultura que no fa distinció entre pour le peuple/par la peuple, for the people/by the people. por el pueblolpara el pueblo. per il popolo/dol popolo. etc ...• aValència la llengua par- 168