Goigs en lloança del gloriós Sant Francesc de la Font, venerat a la seua ermita, vora l'antic Molí de la Font, del terme de Castelló

GOIGS EN LLÜANCA DEL GLORIÓS SANT FRANCESC DE LA FüNT Venerat a la seua ermita, vara l'antic Molí de la Font? del terme de Castelló Puix que Ell és nostra gaubanc;a i entre Cel i Terra pont, en Sant Francesc de la Font dzpositem l'esperanr;a. Defensor de la natura meravella de l'etern fita de l'amor fratern ila humilitat més pura. I puix tota creatura troba en Ellla confianc;a en Sant Francesc de la Font dzpositem l'esperanr;a. En vostre sant cos nafrat cinc estels han fet el niu i com un altre Crist viu vostre amor ens heu mostrat. I puix per Déu inflamat deixareu ferma lliganc;a en Sant Francesc de la Font dzpositem l'esperanr;a. Sou del caminant repós felic; abric deIs amants que amb goig iafecte constants curullen anima i coso I puix sempre porta inc1ós per l'amor santa frissanc;a en Sant Francesc de la Font dzpositem l'esperanr;a. Vostra ermita abandonada joia que l'art atresora un nou d'octubre amb penyora pels Cavallers restaurada. I puix vostra imatge santa és ullal de benauranc;a en Sant Francesc de la Font dzpositem l'esperanr;a. La veu de vostra campana per la fe giravoltada fonics precs d'enamorada acolps de voltes desgrana. I puix delcor de la Plana naixen cantics de lloanc;a en Sant Francesc de la Font dzpositem l'esperanr;a. Vostre pou amb ferro ornat apaga la sed humana al temps que atots agermana en nostre simbol sagrat. I puix hem representat la nostra antiga alianc;a en Sant Francesc de la Font dzpositem l'esperanr;a. Des del Molí s'embarcaren per conquerir nostres Illes iadrec;ant les planes quilles a Columbretes marxaren. I puix per Vós confiaren tenir bon vent ibonanc;a en Sant Francesc de la Font dzpositem l'esperanr;a. Des de vostra santa ermita vora l'antic Caminas ens lliureu de tot mal pas amb vostra ajuda infinita. I puix sou la nostra fita idel poble la fianc;a en Sant Francesc de la Font dzpositem l'esperanr;a. Si vers l'eterna pujanc;a Castelló marxa ja al front en Sant Francesc de la Font dzpositem l'esperanr;a. Que la benedicció del Déu de les creatures siga amb nosaltres. Per la bondat il'amor a la natura que sempre va mostrar el Pare Sant Francesc de la Font. ORA CIÓ. Guardeu iprotegiu Senyor la creació sencera, obra de les vostres mansidel vostre amor. Protegiu-nos del perill nuclear, aparteu de La Plana la contaminació, manteniu-nos netes les aigues de les requies, feu creixer verds els drbres iabundosos de fruits, deslliureu aquestes terres de l'ass~t dels incendisforestals i les plagues. Feu que els pardalets tornen avolar per un cel sense fums i els peixos naden per les aigues clares del Mediterrdni. Que cada matí puga 'm tornar aveure el sol i per la nit, la lluna i les estrelles. Doneu-nos un cor nou ireblit d'estima per la natura itotes les vostres creatures, com el del nostre germd Sant Francesc. Vos ho demanem per jesucrist, el vostre Fill, que tant va estimar els homens iel món. Que viu i regna sobre tota la creació, pels segles dels segles. Amén. L'Ermita de Sant Francesc de la Font s'hi troba vora l'antic Camí de les Viles de Benicassim, a la partida hortolana de "Cap" del terme de Castelló, així denominada per acabar darrere mateix de les seues parets e! "cap" de la cequia Major, abans que les seues aigues dessemboquen al Molí de la Font, a pocs metres d'aquest 1I0c. Les partides de "La Font", "Cap" i "Senillar", s'ajunten precisament al rodal on s'al<;a l'ermita, constituint e! limit i frontera entre estes terres d'horta iles de seca, que poc més amunt escomencen en la partida de "La Magdalena". Al segle XVIII, tots aquests terrenys estaven plantats de grans oliveres. Sant Francesc de la Font és un 1I0c mitologic per al poble de Castelló. Segons diu l'escriptor pairalista Josep Pasqual i Tirado, "Tomba Tossals" i la seua Conlloga van eixir des del Molí de la Font, un dia de la festa de Sant Francesc, per conquistar les Illes Columbretes. 1 a l'ermita de Sant Francesc pregaren de retorn, abans de pujar al Castell Vell de la Magdalena, que senyorejava el Rei Barbut, amo i senyor de les terres de la Plana. Les nombroses fonts que rajen al Molí, estigueren identificades amb la mítica font grega de CASTALIA, nom ja popularitzat entre els castellonencs iels arqueolegs, con J.B. Porcar, ens parlen de troballes prehistoriques i de ceramica ibero-romana als seus voltants. Prop de l'ermita encara es conserven les ru'ines d'un bata i un forn de vidre. Sant Francesc és un edifici de finals de! segle XVII o principis de! segle XVIII. Fins el moment encara no s'han trobat les dates exactes de la seua construcció ni els que la manaren edificar. Probablement serien e!s frares franciscans, els Caputxins oe!s membres de la Venerable Orde Tercera de Penitencia de Sant Francesc. Així ho demostra l'escut pintat sobre l'altar mayor. La fabrica de l'ermita presenta un sistema constructiu característic deis exemplars del barroc final, molt moderat en e!ements ornamentals. Arquitectonicament se'ns manifesta com un conjunt equilibrat, elegant i popular alhora. L'any 1913, segons noticies escrites, Sant Francesc de la Font ja estava prou abandonada. Poc a poc ana encara enrrunant-se més, fins aplegar a enderrocar-se la sagristia iel porxe frontal. Les col.leccions de ceramica del segle XVIII desaparegueren també els últims anys. .' L'any 1975l'edifici era soí.licitat a I'Ajuntament, -el seu propietari - , per la Germandat deIs Cavallers de la Conquesta, procedint a la seu a reconstrucció i restauració. Les obres acabaren amb el mite de la seua pobresa, doncs apareixien aleshores tota una serie de pintures murals, de la segona meitat del segle XVIII, de l'epoca coneguda com e~ "Barroc Il.lussionistic", amb carteles, marbres ficticis, flors i balaustrades, amb trecaments de cel, al gust d'aquell temps, totes elles emmarcant les figures d'ange!s i sants. Actualment és l'única ermita de la Plana completament decorada ~b pintures murals barroques. A banda i banda de la redu'ida nau, apareixenels dos Doctors de l'Orde Franciscana, Sant Bonaventura i Sant Bernardí de Siena. Ales petxines de la cúpula, e!s quatre Pares de l'Església Llatina, Sant Gregori (Papa), Sant Agustí i Sant Ambrosi (Bisbes), i Sant Jeroni (Cardenal). Al cap d'amunt de l'Altar Major i després de l'arc triomfal amb l'Escut de Sant Francesc, apareix un trencament de Cel, representant-se l'Esperit Sant entre dotze cors d'ánge!s. . L'ermita era solemnement bene'ida i inaugurada e! dla 9 d'octubre de 1977, al complir-se exactament el VII' Centenar de la mort del ReiJaume 1el Conqueridor i la Diada Nacional del País Valencia. Tanmateix les pintures, en greus condicions, encara tardarien en restaurar-se. Sota el patrocini de l'Ajuntament, Gabriel Cantalapiedra les restaurava entre finals de 1981 i principis de 1982. El diumenge, dia 21 de febrer de 1982, en un solemne acte, quedaveri bene'ides i inaugurades, al commemorar-se el VII' Centenar del Naixement de Sant Francesc d'Assis. És aquesta ermita lIoc de ce!ebracions de matrimonis, comunions, excursions escolars, festes iaplecs populars. Des de 1982 es commemora ad ial Molí de la Font l'eixida de Tomba Tossals a la conquesta de les Illes Columbretes, aIJtb un homenatge popular a la nostra mitologia. Tam.bé es celebra l' Aplec de la Carrasca, plantada al juliol de 1984 pe.ls amics de! programa radiofonic "De Dalt a Baix", de RadIO Cadena Valenciana. Les festes majors de l'ermita es celebren e! dia 4 d'octubre i sobretot el dia 12, vuitava de la festa de! titular i commemoració de la Benedicció de les obres de restauració del Santuari, amb Missa Solemne, Processó amb la imatge de! sant fins e! Molí de la Font, Porrat Popular iDanses. _ En la festa de 1984 s'estrena el "CANTIC DE LES CREATURES", sobre textes del propi Sant Francesc amb música de Matild~ Salvador, autora també de les melodies d'estos GOIGS, escritspel poeta Manue! Villarreal Casalta. Matilde Salvador prepara també la música de la "~ISSA HUMIL", per aésser cantada cada any en la festa maJor de l'ermita. josep Miquel Francés Ermita de Sant Francesc de la Font ~ (el Terro.. PD"t c;,~ltl ~) OI :n JJ ~ n r~ IrJIPItrUIrJ ¡; jJ!1 l>IH'Gl.-v.-ll.. Jt.I'etu", f,·kJe l'a.-l41orfm'+U~ i ~"'i'\;-+ll.+ .. espu,'Il:I.. JUSTIFICA CIÓ. EIs present; Goigs foren escrits pel poeta .Manuel Villarreal Casalta en ~graiment per les gracies a~on:el5,uides per la intercessió del gloriós Sant Francesc de la Font imuszcats per na Matzlde Salvador, 1any 1984. De la present edzczo se n fan 1.500 exemplars als obradors de "Gráficas de Castellón, S.A. ", acura de la Germ.andat deis Cavallers de la Conquesta, per solemnitzar la festa anual, difondre la historia de ['ermita iconrear la llarga tradzczo popula: deis Gozgs en la nostra cultura zen la nostra llengua. EIs dibuixos son de na Matzlde Salvador zFerran Guallart. LLüAT SIGA DÉU i EL GLORIÓS PARE SANT FRANCESC DE LA FüNT