scieee Open visual document viewer

Entalla romana trobada a Santa Bàrbara (La Vilavella)

Casal García, Raquel; Vicent i Cavaller, Joan

Full text

En alla omana abada aSan a Ba ba a (La Vila ella) JOAN VICENT CAVALLER RAQUEL CASAL GARCIA Fou descube a de mane a casual du an el mes de ma g de 1976, essen diposi ada al Museu Municipal de Bo iana, on es oba ac ualmen . El jacimen oma del cim de la mon anya de San a Ba ba a ou de ec a en 1924 pe F ancesc Es e e Gal ez.! O' alesho es enga ha segu bas an isi a , ha en p opo ciona ins a a nomb osos agmen s escul- ó ics en ma b e ocaliga, agmen s de sigil·la a hispanica, monedes i 6 insc ipcions o i- es -disso adamen sens la dedica ó ia ala di ini a -, que co obo en I'imp essió de que ens obem da an les unes d'un san ua i indígena que assolí una ce a impo ancih.2 Les monedes, jun amen amb I'es udi deis ma e ials ce amics, ens donen pe aques jaci- men una c onología p o isional que ani ía des de el ± 30 d. C. ins ales acaballes del segle IV. L'apa ició de ped es g a ades en jacimen s hispano omans del País Valencia no es excessi amen eqüen . Ala egió de Cas elló sois coneixem -a pa d'un g up de 12 ge- mes apa egudes 'a la Mole a deis F a es de Fo call- 3una en alla obada aLa Bala- gue a (La Pobla To nesa), ep esen an un sé ol jun aun a b e. DESCRIPCIO Jaspi oig anglés. Fo ma o alada. Ca a supe io plana i e e s con exo Vo es bisella- des. Mides: 11 x 7'1 x2'7 mm. Supe icie pe ec amen e polida. Conse ació óp ima. Ma amb Ilanga i o eu, conegu amb els noms de Ma s G adi us, Ma s T opaipho- os oMa s Ju enis o ambé com una a ian del Ma s U/ o .4 Ma caminan sob e la pun a deis peus cap aI'esque a; el cap iles cames de pe il, la es a del cos lIeuge amen gi a e s la d e a. En el ó ax qua e en onsamen s co esponen s ales cos elles. Po a un o eu cap en e a, ecolza ' en el muscle d e , ien la ma esque a una Ilanga i ada al capde an . Nu, amb un d ap als ol an s de la cin u a, amena de subligaculum, els ex ems del qual cauen al en . En el cap un case amb cime a. L1ínea de base. El ipus de Ma ep esen a en aques a en alla es un deis més popula s din e la glíp ica omana. Pica d 5I'iden i ica amb el Ma s Ju enis -deu imbe be iamb case, es í 1. C. DOMINGO, J. VICENT, M. C. BARCElO, La Vi/a ella, Valencia, 1977, pago 151 ¡ss. 2. P. RI POllES, Sinopsis de Epig a ia La ina Cas ellonense, en Cuade nos de P ehis o ia y A queo- logía Cas ellonense 3, 1976, pags. 265-266. 3. Un amoso a queólogo [Se a Ra ols] in o ma sob e la Mole a de Fo call, en P og ama de es es de Fo call, 1966. 4. P. STRACK, Un e suschungen ze Kaiselinchen Munzp ag, I p, 90 ss. 5. CH. PICARD, Les o igenes du ophée omain, Pa ís, 1957, pags. 127 ¡ss. 328 J. VICENT, R. CASAL 6. S. REINACH, Repe oí e S a uaí e, 11, pago 180, n.o 7i pago 183, n.o 5. 7. SOGLlANO, Pí u e dí Pompeí, 617, Roma, 1949. 8. WOELCKE, Co espondence HeJleníque, 32, 1908, pago 170 (n.o 182 en el Museu de Sussa ien Delos Bj. 9. S. REINACH, Repe oí e de Relie es 111, pago 107, 1. 10. Alguns exemples en Ma ingly, Coíns 01 he Roman Empí e, ol 111, lIam. 10, n.o 17; lIam. 16, n.o 5, 49/8; ol. 11, 24/8, 34/7, 39/8; ol. V, 23/9, 41/15; ol. VI, lIam. 12, n.o 358, 14/409. 11. El jaspi oig es u ili za massi amen a pa i del S. 11. 12. SENA CHIESA, Gemme del Museo Nazíonale dí Aquíleía, Aquileia, 1966, pago 62. an sois amb un subligaculum, especie de cinyell amb aldons lo an s, ipo an un o eu sob e el muscle esque e iuna llanca en el d e - que apa eix en una moneda de Vale. ius Flaccus encunyada al ol an de I'any 100. Mol es es a ues ep odueixen aques ma- eix ipus, algunes de les quals pa eixen p o eni de capelles mili a s.6També el obem ep esen a en pin u es,7 en lIue nes 8i en el sa co ag de C. Bellicus Na alis.9Pe o on la se a ep esen ació es més nomb osa es sob e monedes impe ials, on po a els noms de Ma s Ul o , Ma s Conse a o , Ma s Vic o , Ma s Augus us, Ma s In ic us iMa s Pa e . 1O Pe con on ació mone al, pels seus pa al·lels en glíp ica així com pel ma e ial u i- li za 11 podem da a aques a en alla amb una c onología· ampla que ab aca ía o el segle 1I ila p ime a mei a del segle 111 d. C. L'es il del g a a podem encaixa -Io din e del que Sena Chiesa 12 denomina "O icina de la linee G osse". Quan al alle que el p oduí no es em en condicions d'en e eu e-I, enca a que c eiem que no es ac a pas d'una peca d'impo ació. Al Museo A queológico Nacional hi ha una ame is a amb aques ema; es la n.o 269 del ca aleg de la esi doc o al d'un de nosal es (R.C.). Alguns pa al·lels en el camp de la glíp ica: S. Reinach, Pie es g a ées, Pa is, 1895, lIam. LXII. -Go i, Museum Flo en inum 11, Ilam. LVIII, 2-3; LlX, 4. - G. Lippold, Gemmen und Kameen des Al e ums und de Neu- zei , S u ga , 1922, lIam. 7,1. - H. B. Wal e s, Ca alogue o/ he eng a ed gems and cameos, g eek, e uscan and oman in he B i ish Museum, London, 1926, 159, 1423, 1428. - M. Ca dozo, Ped as de aneis, omanos encon ados en Po ugal, Re . de Guime aes, Vol. LXXII, núms. 1-2, 1962, pp. 155-160 (n.o 28). - A. Fossing, Ca alogue o/ he an ique eng a ed, gems and cameos, The Tho waldsen Museum, 1929, 101, Ilam. 8, 577, 578 i Chiesa, Gemme del Museo Nazionale di Aquileia, Aquileia, 1966, 150, Ilam. XII, 221-223.- 1682. - G. Rich e , Eng a ed gems o he omans, Phaidon, 1971, 37, 103. - G. Sena M. G ama opol, Les pie es g a ées du Cabine numisma ique de I'Academla Roumaine. Collec. La omus, Vol. 138, 1974, lIam. IX, 186, 189, 190.-A. G. D. 13, München, 91, Ilam. 252, 2699, 2701. -A. G. D., Go ingen, 103, lIam. 45, 199-201, B anschweig, 19, lIam. 5, 35-37. -A. G. D. IV, Hanno e , 160, lIam. 101, 784, 5, 6, 7, 265, lIam. 192, 1424; 25 i 26. -A. G. Wien, 80, lIam. 30, 176. - M. Henig, The Lewis Collec ion o/ Gems ones, Ox o d, 1974, 16, lIam. 70-74. I l --------