scieee AI-readable full text Open interactive document viewer

La forma di governo presidenziale in america latina: Una comparazione tra Messico e Cile

Iannaccone, Rosa

Abstract

Tesis Univ. Granada.

Full text

A . A . 2021/2022 T ESI D I D OTT ORA TO IN CO TU TELA C ORSO D I D O TTO RA TO IN D IR ITTO P UBBL ICO , CO MPAR ATO E INT ERNAZIO NALE - T EOR IA DELLO S TATO E I STIT UZ I O NI P OLI T ICH E C O MPARAT E (cicl o XXXV) P ROGRA MA DE D OCTOR ADO EN C IENCIAS J URÍDI CAS – M ODELOS DE E ST ADO , D E RECHOS F UN DAM ENT A L ES . T UT ELA J UD ICIAL DE D E R ECHOS LA FORM A DI G OV ERNO P RESIDENZIA LE IN AM ERI CA LATINA: UN A COMPA R A Z I ONE T R A MES S I CO E C I L E Tutor Chi a r. m a P rof . ssa Giulia Ca r a v a l e Chi a r. m o Pro f . Fra n c i sco Ba l a gue r Callejó n Candidata Rosa Iannacco n e Coordinatore del Dottora t o: Ch i ar . mo P r o f. Fabio Gig l ioni Coordinadora de Doctorado : Ch i ar . m a Prof .ssa Franc i sca L. V illalba P é r e z Editor: Uni versidad de Granada. Tesis Doctorales Autor: Rosa Ianna ccone ISBN: 978- 84 -1 117 - 930 -0 URI : https://hdl.h andle.ne t/ 10481/ 83079 I NDICE R ES UMEN DETTALLA DO I P REMESSA DI MERI T O 1 P REMESSA DI ME T ODO 11 I P ART E - L A FOR MA DI GOVERNO I N A M E RICA L ATINA Cap it ol o I Il dib attit o s u lla miglior fo r ma d i gover no: p arla m e ntaris mo o p re si denzialismo? 1. Parl a men t arism o o presi denzi a lism o: u n d ib at t i t o sem p i t er n o 23 2. La rinn o v at a cen t rali t à de lla ques t i o ne della f o r m a d i go v er no i n Am er ic a Lat i n a 26 3. La cri t i ca a l pres i d e nzi a li sm o : a lc u ni e lemen t i 27 3.1 La questi o ne de ll a st abili t à 29 3.2 Ri gidi t à e fl ess i b ili t à 32 3.3 Il “vi nc i t o re vin c e t u tto ”: l a b a ssa pro pensi o n e a ll a co o perazi one e all e co a li z i o ni 34 3.4 La sepa raz i o n e de i po t eri e l a do ppia l egi t t i mi t à 38 3.5 I m andat i co n t ermi n i fissi 42 3.6 L’ a m bigu i t à de lla car i ca pr esi de nz ial e e l e t en d en z e p l e bisci t ar i e 43 3.7 La v ar i a bil e de l sis t e m a part i t i co 47 4. L’ “a nti - cr i t ica ” 50 4.1 Le vi rt ù del la f o r m a d i go v er no presi de nzi a l e 52 4.2 La cri t i ca a lla m eto d o l o g i a 55 4.3 La rel at ivi zzaz i o ne de l “ c hi vince pr en de t utto” 59 4.4 Le f o rm u le d i co m pro m esso n e ll e f o r me d i go ve rno presi de nzi a li 62 4.5 Un a d iv ersa le tt ur a del l a “que st i o n e de lla do pp ia le g i t t imi tà” 65 5. Al cune delle po ssibili a l t ern at iv e: n é pres i de n z ialism o né parlamen t arism o 66 5.1 I c o rretti vi d i Ma i nwar ing e Sh ugart 67 5.2 L’ ado zi one d i f o r m e d i go ver n o “mi st e” 68 5.3 Il “ pr e si d e nzialism o a l t ernan t e” 74 6. La f asc ina z i o n e per il par l a m ent ar i sm o e l a sua in app lic a bili t à 77 Cap it ol o II Traccia ndo un m odel l o d ella fo r m a d i g overno p resi denz iale lati noa mericana 1. Un a f o r m a d i go v er no a sé st an t e 81 2. Cara tt eri st i che pro pri e e peculiar i t à 88 2.1 L’ e l ez i o n e de l Pr esiden t e 90 2.2 Un a pres i denza co l eg is la t ri ce 98 2.2. 1 L’i nfluenza su l pro cess o l eg is l at iv o : ini z i at iva e al tr e pr er o ga t iv e pr esi de n z i a li 99 2.2. 2 Le fac o l t à nor m at i v e 103 2.2. 3 I l pot ere di ve t o 106 2.3 I p ot eri st r a o r din ar i e d i cr i si de l Pres ide nte 107 3. Le di verse m o da l i t à d i par lam e n t arizz az i o n e 111 3.1 Il “ pr e si d e nzialism o puro ” in Ame r ica L at in a 114 3.2 Il “ pr e si d e nzialism o par l a men t are” 116 3.3 Il “ pr e si d e nzialism o ege m o nic o ” 121 4. Al cune co n s ideraz i o ni circa i “ co r rett i vi ” par lam e n t ar i 122 5. La r evocación de mandato pres idencial : da stru m e n t o di co n t roll o a e l emento pl e bi sci t ar i o 125 II P A RTE - L A F O RMA DI GOV E RNO I N M ES S ICO Cap it ol o I An tece de nti storici: p r o cess i costitue n ti e fo r me d i g overno 1. Il per i o do l i ber a l e in Mes sico: t r a l i bera li sm o e co ns ervat orism o 129 2. La Cons titución de Apatzingán 134 3. La prim a Constitución de los Estados Unidos Me xicanos 138 4. La Repubbli ca accentr at a 143 4.1 Le Siete Leyes Constitucionales 144 4.2 Le B ases Orgánicas de la R epúbl ica M exicana 147 5. Il Ri t o rno al Fe dera lism o 149 5.1 L’ Acta Constitutiva y de Re f orma 150 5.2 Un f ed era li s m o m o noca m erale: la Cons titución Feder al de los Estados Unidos Mexicano 151 5.3 La res t aurazi o ne de l S e n at o : l a r if or ma de l 187 4 159 6. Il per i o do ch e co n dusse a ll a Co st i t uz i o n e de l 19 17 161 6.1 Il “ po r fi r i at o ” 161 6.2 La Ri vo l u z i o ne (1910 -1916) 165 6.2. 1 Fran c isco I. Mader o 166 6.2. 2 Venus t i an o Carran za e il Congreso Constituy ente 171 7. La f o rma d i go ve rno: tra i n st abili t à e vi o lenza 176 Cap it ol o II Il dib attit o c o stit u e n te e la Co stit uzion e d el 1917 1. La Cos t i t uz i o ne Po l i t ic a deg li S t at i Uni t i Me ssicani 177 2. Sull a n at ura del la Carta co s t i t uz i o n a le: ¿ nue v a o ref o r m ada? 178 3. La sovrani t à 179 4. L’ o rgani zzaz i o ne i sti t uz i onale 182 4.1 Il t i po di St a to 183 4.2 La f o rma d i go ve rno 193 Cap it ol o III La forma d i gover no : caratteristic h e ed ev o l uz i one 1. Il pro ces so di dem o crat i zzaz i o ne messic a n o e l ’a pp l i cazi o ne de lla f o r m a di go v er no 200 1.1 Un s i ste ma el et to ral e pro pri a m e n t e mes s ica n o 207 1.2 L’ “innesco” de l pr in cip i o pro p o rzi o nal e 210 1.3 Chi co n t roll a le e lezi o ni? La creazi o n e de ll’ I FE 212 1.4 La reforma política de f ini tiva 215 2. La presi d e n za 218 2.1 Il m andato presi denzial e 222 2.2 Le f aco l t à de l Capo di St ato: un f ocus sul pot ere es t ero 225 2.3 Il Pres i dente co m e Capo di go verno 228 2.4 I p ot eri l egis lat i vi e l’i n fluenz a pres i de n z i a l e s u i l avor i par l amentar i 234 3. Il Congres so de ll ’Uni o ne 241 3.1 Le ses s i o ni o rd i n ar i e e la Commi s s i o ne Per m a n e nte 246 3.2 La dura t a del m anda t o e l a r i e le z i o n e de i par l a m e n t ar i 251 3.3 L’ appr o va zi o ne del bil a nc i o 254 3.4 La ra t if ica de ll e n o m ine presidenzi a li 258 3.5 La f u n z i o n e d i co n t ro l l o 260 4. Un a f o r m a d i go v er no – anc o ra – a p r epo nde ranza presi de nzi a l e 265 Cap it ol o IV L’attuale assett o istituzi on ale e le sue d i n a m ic he 1. La rif o r m a de l 2014 269 1.1 Le m od i fich e a l m o de ll o d i rapprese n t an za 271 1.2 La p o ssi bili t à d i f o r m are go v erni d i co a l i z i o n e 276 2 La pres i denza Ló pez Ob r ado r: un’ u l t er i o re ev o l uz i o ne de l l a f o r m a d i go v ern o ? 277 2.1 Il rapporto del l a pres i de n za co n g li o rgani aut on o m i 281 2.2 Lo s t il e le g isl at i vo di Ló pez Ob r ado r 291 2.3 La rivi t a l i z zazi o ne della Guard i a Nazi o nale 293 2.4 Le t re f acce de ll a co nsu l t a po pul ar 295 2.4. 1 La revoca di m a n dat o pr esi de n z i a l e 300 2.5 Le el ez i o ni de l 2021 e l a co da dei go v er na t orati ne l 2022: né vi n t i né vin c i t o ri 302 3. Un a prim a v a l ut az i o n e a lla l u ce de l l e u l t i m e e lez i o ni e de l l a re vocación de mandato 307 III P A RT E - L A F O RMA DI G OVERNO I N C IL E Cap it ol o I Il processo c o stit u e n te cile no n ell’a m bi t o d el cd . “nuev o constit u ci on alis mo lati noa m erica no” 1 . Il pr o cess o co s t i t uen t e c il e no e il “n ue v o co n st i t uc i o nalism o l at in o a m er ican o ” ( NCL ) 319 2. I t ratti ess e nz iali de l nuovo co s t i t uz i o nalis m o l at i n o a me r ican o 324 3. I pi ù rece n t i pro cessi co st i t uen t i de l NC L 327 3.1 E cuad o r 331 3.2 B o l i v ia 336 4. I t est i co s t i t uz i ona l i d i Ecuado r e B o li v ia 340 4.1 La f o rma d i St ato 345 4.2 La f o rma d i go ve rno 353 4.2. 1 La revocac ión de mandato 354 4.2. 2 La ri e lez i o ne pr esi d e nzi a l e 359 4.3 Il t i po di St ato 360 5. Brevi r i fle ss i o ni co n c lus ive 367 Cap it ol o II Cile: dall’indipe ndenza alla C ostituzione d el l’80 1. Un o sguard o di a cro ni co: processi co st i t ue nti e fo rm e d i go v ern o 370 2. Il reg im e: t ra di t t a t ura pe r sonali sta e r egi me militare 383 3. La Cos t i t uz i o ne d i P in o c het: dal l’aut ori t ar i sm o mili t ar e a l n eo -autor i t ari sm o c i v ile 392 4. L’ er ed i t à d i un a d i t t a t ura 398 4.1 La f o rma d i go ve rno: tra “ en c l a ves aut ori t ar i os” e “ins t i tuc i o nes co n t r a m ay o r i t ar i a s” 400 4.1. 1 I pot e ri legisl at i vi d e l l ’ Esecut iv o 402 4.1. 2 Al t r i e lement i a van t agg i o del la pres i de nza 406 4.2 Al cuni ce nni su l t i po di St ato 411 5. Un a transi z i o n e i nco m pi ut a 412 5.1 Un o spi r ag li o v erso un a rea le dem o craz i a ? Da ll’Acue rdo Nac i onal a l si st e m a e lettor al e “bi no mi na l ” 416 5.2 La rif o r m a de l 2005: la “vieja - nueva” Constitución 424 6. Il d ib at t i t o succe ssi vo: l a visi o n e d i u n a nuova C o s t i t uz i o ne 430 6.1 Il pro cess o co s t i t uen t e de ll a P resi de nte Bac h e let 434 6.2 Un s i ste ma el et to ral e pro p o rzi o n a l e 438 7. Le radi ci de l pro bl e m a co st i t uen t e c il e no 439 Cap it ol o III Un processo c o stit u e n t e tan t o attest o c ome i ned it o 1. Dal l’ estallido social a l re feren du m su u na nuova Co s t i t uz i o ne 442 2. La reg o l amentaz i o ne de l pro cess o c o sti t uente 452 3. L’ e l ez i o n e de ll a Convención Constitucional (CC): un risul t at o i n ed i t o 460 4. I l avor i de ll a Co st i t ue nte 464 4.1 Il pr im o semes t re 464 4.2 Il sec o ndo sem e str e 473 4.3 I reg o l a m e n t i 475 4.4 L’ iter d i appro va z i o n e de ll e nor me co st i t uzi o na l i 484 4.5 Le c o mmi s s i o ni finali e la c hius ur a de i lavor i de ll a CC 488 5. Il r i su l t at o del l’u l t im o p l e bi sci t o e il futuro del m o m e n t o c o s t i t uente c i l e no 491 6. Al cuni ce nni su lle pr in c i pa li de c isi o ni a ssunte 494 6.1 In m ater i a d i p l ur in a z i o nali t à 496 6.2 In m ater i a a mbi e n t a le 502 6.3 In m ater i a d i par i t à 506 6.4 In m ater i a d i n uo v e t ecn o l o g i e 509 Cap it ol o IV Ca m b i are per non ca m biare: la forma d i governo 1. La di scuss i o ne i n Assemble a 511 1.1 Il d ib at t i t o ini z i a l e 514 1.2 L’ evo l uzi o ne del primer inf orme 519 1.3 L’ evo l uzi o ne del segundo inf orme 528 2. Il “n uo vo” pres i denziali s m o c il e no 533 2.1 La presi d e n za 533 2.1. 1 I pot e r i legisl at i vi 534 2.1. 2 S i curezza pubblica e St ati d’ e m ergenza 539 2.1. 3 I l pot ere es t ero 542 2.2 Il Congres so Naz i o n a le 544 2.2. 1 La f u nz i o ne d i co n t ro l l o 545 2.2. 2 La l egge d i bilan c i o 548 3. La fi gura de l Pres i de n t e: l’ et ern o r i t orno del l a f o r m a d i go v erno pr esi de n z i a l e lat i n o a m er ic a n a 550 C ONCLUSIO N I Un pr imo bil ancio in mer it o alla forma di gover no p r esiden z ia le l at inoamericana all a l uce dell e e spe r ien z e mess i cana e cile na 555 B IBLIOGRAF IA 569 VII S in e mb argo , esto n o ha i mpedido l a apar i c i ó n de cr i s i s de go bi er no. En cua n t o a Ital i a, e n ca m b i o , única men t e el empu j e m o nocrát i co que s e im po ne a l par l a m e n t ar i o es el que desvirt úa el m o de l o d i se ñado p or su C o ns t i t uc i ó n . La t en de ncia en ciernes se b as a en l a decadencia de l o s part i do s co m o i nst i t uc i o n es – co nvi rt i én do l o s en co mi t és e l ect or al es de un “líder”, al que o f rece un poder polí t i co em i ne n t e en todas l as et apas de l pro ceso i ns t i t uc i o n a l. El re su l t ado , aun qu e co n a l gu n a s e xcepci o n e s im po rtantes en l o s úl t i m o s años, es la d is t o rsión de la e le cc i ó n a una f u nci ó n de det ermi naci ó n d i re ct a de una m a y or í a a l s ervi c i o del lí der , que es i nvest i do co m o premie r . Así , e n l a may o r ía de l o s ca sos, el po der polí t i co asoci ado a la repres en t aci ó n se tr an s fi er e a l leader-premier y , m i e n t ras que l a his t o ri a de l a f o r m a par l a men t ar i a de go bi er n o es la hi st o ri a – aunque no l ineal – de l a atr acci ó n de l p o der ej ec ut iv o h ac ia e l á mbi t o de la represen t ac i ó n , t i e ne l ugar la at racci ó n de la repre s en t ac i ó n hac ia el á mbi t o m o n o crát i co de l eje cut i vo 26 . La ten de n c i a a la pres idenc i a l i z aci ó n de l ordenamien t o j ur ídico i t a li a no se ha co nve rt i do t ambi é n en la pet i ci ó n de a l gu nas f uerza s po lí t i ca s naci o nal e s – y e n part i cu l ar de l part i do “Frate l li d ' I t a li a”, act ua lm e nte en e l Go bierno – de un a m o d i fi c aci ó n f o r m al de la f o r m a de go bi ern o con l a i n t ro ducci ó n de u n semipresi de nc iali s m o a la f ra ncesa. En al gu nos pa í ses euro pe o s, p or t anto, un par l a m e n t ar i sm o r ac i o n a lizado y f re na do j u n t o co n un f uert e l i der azgo presi de nci a l h a n acer cado el “pa r lamentar i sm o eur o peo ” a l “hi perpr esiden c i a lis m o l at i n o a m er ic a n o ” 27 , al m e n o s desde un pun t o de vi sta de fun c i o namien t o gen era l . No obs t an t e, e l e men t o s de cu l t ur a po lí t i ca y co nst i t uc i onal j u nto No s r emit imo s ta m b ién a un r ec i ent e es t ud io sobre el te ma: L. F ros ina, Emargi nazione e autoem arginazi one del l e Cort e s G e nera l es nella re c ent e ev o luzione della f orma di go ve rno parlamen tare , en Nomos- Le a ttuali tà nel di ri t to , n úm . 3/2021 así co mo por la misma auto ra y en la m is m a R ev ista a las Cronach e cost i tuzional i dall’est e ro so bre el orde namiento e s pañol. 26 G. Fe rrara, Modi fiche cos t ituziona li e for ma d i g overno , e n Questione giustizi a , n úm. 2/ 2 016. 27 En este s entido, G ar cía R oc a se pr egu n ta si la dist inció n clásic a e n tre las f ormas de gob iern o pr es ide n cial y pa rlamenta ri a sigue sie n do u na sum ma d iv is i o o , po r el co ntrario , n o es m á s ap r opiado , da da la ev o l ució n de las f o r ma s de go b i erno, h abl ar de u n continuu m : u n m i smo f enó men o jurídico c on dist in tos paso s en la pa rlame n ta r izació n de la di v isió n de po der es y dif er encias de g ra do. A r gu menta la pos ibilidad de que se r ía más r eal i sta c o n clui r que puede habe r ta n to s es calones en la fo r m a de go b i ern o parlame n ta rio /pr eside n cia l co mo paíse s y n o rmativas , y , en c o n se cuencia, tanto s sistem as h íb r idos o m ixto s (J. Ga r c ía Roc a , Co nt rol parl amentario y c o nvergen ci a ent re presiden ci a lismo y parlam entaris mo , e n Teoría y Re a lidad Constitu c ional , n úm. 38/2016 , 73) . E n de f in itiva, p r o pone l o que l a do ctri na , e n parte, y a ha c oncluido r espe cto a los tipos de E st a do . De h ec h o , v ar ios e studio so s o pin an que, e n l a ac tualid a d, en e l Estado de tipo f ede r a l se es t á produc i endo un proc eso de c en trali zación de f un cio n es , m ie n tras que e n lo s ordenamie nt o s r egio n ale s ti e n e l ugar u na ev o l ució n ce n trí f uga y f u ert eme nt e des ce n tr ali zado r a. Asis tiríamos , p ues , má s que a u na sepa r a ció n c la r a e ntr e am bas catego r í as , a u n continuo (B . Baldi, Sta to e territor i o . Fed e ral ismo e d e cen t ramen to n elle democraz ie contempor anee , B ari Late r za, 2013 ). VIII co n f act ores so ci ales ha c e n que l as d if ere nci a s s igan siendo si g nifi c at i vas en m uc hos aspe ct o s. Por ot ra parte, en Am ér ic a La t i n a, l a s r e f o r m as co n st i t uc i o n a l es , e l per fil de l a s i nst i t uc i o n e s pú bli c as y las práct i cas po lí t i ca s im p lem e n t adas po r l a s t r an s ici o nes de m ocr át i cas de l os a ños o ch e nta h a n i do en general e n l a mi s m a d i r ecci ó n que l o s sis t e m as euro peo s, acen t uan do , b a j o n ue v as f o r m as , un pred o m i ni o pr esidenci a l de l arga dat a, c o n siderado p o r gr an parte de l a doctr i n a c o m o un a ca rac t erí st i ca t í p ic a de l os reg ím e n es de l a reg i ó n 28 . A de m á s de esto , sin em bargo , es inn egable que esta zona t am bi é n ha sido a t r av esada por t en denci as o puestas . Much as co n st i t uc i o nes, de h echo, h a n i n t ro duci do i nst i t uc i o ne s pro pi as de l si st em a par lamentar i o co m o l ími t e a l hi per presidenciali sm o . La s co ns t i t uc i ones de a lgun o s pa í ses de la reg i ón prevén la cens ura o r ev o caci ó n de la co n f i a nza de l o s mi n ist ro s de f o rm a i ndividual o col ect i v a ; en o tro s, exi ste un jefe de gabinete d i st i n t o del presi d e nte o un co ns e j o de mi n is t ro s que responde polí t i ca mente an t e el C o n gre so ; ot ros h an pr evi st o la dis o l uci ó n de l a s cámaras en a lgunos caso s; a l gu n o s han esti pu la do que l os mi n is t ro s t am bi é n puede n ser l eg i s ladores. A de más , numeroso s i n st r u m e n t o s de co n t rol - inf or ma c i ó n , co m o , en t r e ot ros , l as co m parece ncia s o soli c i t udes de i nf o r m aci ó n de mi e mbro s de l Go bi ern o so n m u y simila res en l o s m o de l o s pres i denciali sta y pa r l a men t ari o 29 . La supe r vivencia del co nst i t uc i o na l i s m o contem p o r án eo depen de h o y de l a capa c i da d de l a s cons t i tuc i o nes naci o n a l e s pa ra se gu ir a segu r an do l a gara nt í a de l os derechos y la sepa rac i ó n de po de r es – paradi g m a s cl ás icos del cons t i t uc i o n a lism o m o dern o – o, en un a perspec t iva d if er e n t e, de l a po s i bi li dad de preservar es t as c o ndi c i o nes en l a d im e ns i ó n supran a c i o nal , de acuerdo c o n l os parad i g mas d e una “ soberanía co m part i da” y u na “ co nst i t uc i ón co m part i d a”. La a fi r m aci ó n de redes p lan et ar i as de r e la c i o n e s e i nt ercamb i os t am bi é n e ntr e si ste m as de j us t i cia co n st i t uc i o n a l y t rib u nal e s nac i o na l es y supran a c i o nale s ha alimentado l os m o de l o s in sp i r ado s en la teor í a de l “ co nst i t uc i onalism o m u l t i n ivel ” y ha dado l ug ar a l as d i versas e l abor aci o nes de l 28 J. L azaro (e d.), Ce n t ro presi dencia l .. . , c it., 15 -16 . 29 J. Ga r cí a R oc a , Contro l par lamentario y converg e n c ia e n tre presidencialism o y par lamen tarismo , c i t., 77. Se gún e l auto r , es po sible s o sten er que l a o rientació n dirigid a a l imi t ar el hi perp r eside n ci a li s mo mediante instrume n tos propio s de la f o r ma de go b i erno parl a me n taria co n duce a la creació n de siste ma s híb r idos (J. Garcí a R o ca, Cont rol par lamentari o y c onverge ncia e n tre pr e s i denci al i smo y par lamen t arismo , cit., 75 y ss .). IX co n st i t uc i o na li s m o “ g l o ba l” o “c o s m o po li t a” 30 . Esto s úl t im o s m ode l os, en part i cu lar , parecen a f i r mar que e l cons t i tuc i o nalism o o cc i denta l – ent en d iendo por t al e l co n st i t uc i o na li s m o resu l t a n t e de l as re v o l uc i o ne s e st ado un i d e ns e y f ra ncesa y su s ín t e s is en l o s pro cesos c o n sti t u y entes euro pe o s post eri o r e s a l a Segun da Guerra Mundial – n o es e l ú nico m ode l o a t en er en cue n t a a l a hora de repen sar l o . Por to d o el l o, se ha co nsi derado especi almente i n t eresante real iza r un est ud i o de l as f o r m as de gobi er no e n Am ér i ca Lat in a y , po r t an to , de l a f o rma de go b i ern o m ás e xtendida en es t e s ubco n t in ent e, es dec i r l a presi de nc ial . Po r una part e, el estud i o de es t a z o na geo gráfi ca par ece espe c i a lm e n t e i n t eresante p o rque – a pesa r de que duran t e si g l o s f ue co n s iderada un e jempl o de hom o ge nei zaci ó n econó m i ca y cu l t ura l por Eu ropa y E st ad o s Uni do s y de que to daví a se est ud i a en part e en e st e sen t i do – l l e v a m uch o t i empo ex per im e n t an do sol uc i o ne s o ri g inale s, redes cu b r i e n do y pr ot egi e n do sus an t i guas r a í ce s y pro p o ni endo estructur as j ur í d i ca s no s i empre coheren t es con l o s m ode l o s libe ra l- de m ocr át i cos c l ásicos. Po r t an to, p o drí a represen t ar e m bl e m át i camente un m o de l o qu e i nst a a l o s com parat i st as a c o m pro b ar l o s supuesto s t e ór i cos de su m at er i a 31 . P or ot ra part e , es pr ecis a m e n t e en e st e á m bi t o d o nde l a f o r m a de go bie r no pr esi de n c i al ha adqu i r ido pecul ia r idades s i g nifica t iv as de l as que se o pi n a que n o se pueden atrib u i r sim p lemen t e a u na degenerac i ó n y qu e pueden resumi r se en l a c e n t rali dad d e l Pre s i d e nte, es deci r, del po der ej ecutiv o . Se ha co nsi derado ú t i l rea liza r el a nális i s de la f o r m a de go bi er n o pr esi de nc ia l l at i noa m er ican a con es pe c i a l refere n c ia a a l gu nos de l o s or den a mi e n t o s de l a s u b reg i ó n y, en co n cret o, al mexi c a n o y al c hi l e n o , cu y a e lecc i ó n se e x p li c ará co n más deta ll e a co n t in uaci ó n . Ini c i a lm e n t e, se p l anteó l a hipót esi s de que el co nsti t u y en t e chil e n o , e n lí nea co n c ie r t as e xperiencias de la su b r eg i ó n – qu e serán a nalizadas suc in t a men t e en un capí t u l o dedi cado a este ex t r em o – ad o p t arí a cor re ct i v o s ori en t ado s a l imi t ar l os p o der es de l J e f e de l E j ecut iv o , i n t ro duci endo i ns t ru m ento s pro pi os de la f o r m a par l a m e n t ar i a de go bi er no. E sta hi pó t esi s f r acasó t r as l as decisi o nes rea l m e n t e adoptadas, y a que se di s e ñ ó un a “f o r m a de go bi er n o presi de n c i a l la t i n o a me ric a n a pura” co n e l e men t o s que, en o pini ó n de qu i en es cr ibe, ref o r zaban aún m ás la figur a pres i d e n c i a l . I nvest i gando l a 30 A. Mo relli, La risco perta d ella sovra ni tà nella c risi d el la gl oba lizzazion e , e n Consu l ta o nline , núm . 1/2018 , 100. 31 L. Pe go r aro, Compar are l’A m erica lati na (e in America l ati na). Int roduzi one critic a , en S. Bag ni - S. B a ldin (e ds.), Lat inoam érica. Viagg i o n el cos t ituzion ali sm o compara to da lla P atagon ia al Río Gr and e , Tu r ín, Giappic h ell i, 2021, 14 . X ev o l uc i ó n de l a f o r m a d e go biern o en l os o rdenamien t o s j ur ídicos m e xicano y c hileno y to m a n do en cuenta otras ex per ien c i as l at i noa m er icanas, en t o nce s, s e quiere dest acar la po si ble e xi ste ncia de e lemen t o s co m unes y de e le m ento s disím il e s para v er i fic ar si e s vi a bl e t razar un a l ínea e v o l utiva de e s t a f o r m a de g obi er no o m ás bi e n se der iv a una f i gur a c i rcu l ar. Se c o nsi dera que es t o s d o s s i s t e m a s po n en de re l i e v e có m o l a cue st i ó n de l a s f o r m as de g o bi er n o si gue repr ese n t an do un o de l o s gr an des in t erro gan t es de l co n st i t uc i o na li s m o , n o s ó l o en Am ér ic a L at i na . Mi e ntr as que en l as f o r m as de go bi er no par l a m e n t ar i as euro peas l a ll a m a da “presi d e n c i a lizaci ó n de l e jec ut i v o ”, y a b reve m e n t e il ustr ada, es ca da v ez m ás evi d e nte, Am ér i ca L a t in a m ues t ra c óm o i ncluso la i nt ro ducc i ó n de in str u m e n t o s parl amentari o s puede l leva r a un a pre valen c i a de presi de ntes y cóm o , en m o m e n t o s de in cert i du mb r e, en esta sub reg i ó n, a pesa r de l a ev o l uc i ó n de l cat á l o go de derech o s, se si gue prefi r iendo, co m o h a o curri do des de la i ndepe ndenc ia , un a fi gur a f u ert e, un “ c aud ill o ”, p ara d i r i g ir el E je cut iv o y , po r t an to, el Pa ís . Com o y a se m enc i o n ó , el o bj et iv o de l a i nves t i gac ión h a si do i n dagar en e l d i seño de l a f o r m a de go bie rno presi de nc ial en Am ér ica Lat in a , rec o ns t ruy e n do sus caract erís t i ca s y estudian do su presen c i a y evo l uci ó n a trav és, co m o se an t ici pó , del a n á li sis de do s sis t e m as espec í fic o s, a sab er, el m exica n o y el chileno. Parece ne cesar i o det ene rse, p o r un l ado , en l as m o tiv aci o n e s que ll e varo n a l a e lec c i ó n de es t as do s rea l idades j ur í d i c as para un est ud i o de la f o r m a de go bi er no l at i noa m er icana y , po r otro, t ratar, aun que sea b r e v e m e n t e, l a m et o dol o gía ut ili zad a. Se i l u str ará, po s t eri o r m e nte, l a a rt i cu laci ó n de e st a i nvest i ga c i ó n y e l co nteni do de l o s d i s t i n t o s capí t u l o s, r eal iza n do un especial é nfas i s e n l as co ncl u si o nes a l as que se h a llega do . La e l ec c i ó n de l s is t e m a m e xi cano deriv a de l h ec ho de que su f o r m a de go b i er n o puede co n s iderars e el arquet i po de la f o rma de g o bi er no pr esi d e n c ial en Am ér ica L at in a, t anto po rque l a Co nst i t uc i ó n que l a p er fil a es la más a nt i gua, ha bi e n do en t rado en vigor en 1917, c o m o p or que e s l a más l o n geva, da do que es te Es t ado no h a c o n o ci do un v erdadero per í o do de i n t err upci ón de l a de m o cracia. E l caso m e xican o , ad em ás, es un a de la s po cas j ur is d ic c i o n e s de l a zo na que n o ha i n t r o duci do m ed i das si g nif i cat i v a s de “ par l a m et ar i zaci ó n ” en el esqu e m a de l a f o r m a d e gobi er no. E l c hileno, p o r su part e , resul t a de especi al i nt erés pa ra e l es t ud i o r e a li zado , y a que ha si do so me t i do rec i ente m e nte a un pro ces o cons t i t u y e n t e y , a pesar de l a f al t a de apr o b aci ó n popu l ar, e l XI t ex to el ab o rado repres enta el ú l t im o pro duc to c o ns t i t uc i o n a l redact ado en la subregi ó n l at i noa m er ican a. La co m paraci ó n en t re esto s d o s ordenami e n t o s t am bién e s po s i bl e po r l os a co nt ecim ien t o s s imil ares que ll e v ar o n a la e lab o rac i ó n de un n ue v o tex to co n st i t uc i o na l , a sa b er, l a Re v o l uc i ó n Mexican a d e 1910 y e l “es t a lli do so ci al” de 2019. Teni e n do en cue nta l as d i fe re nci a s e ntr e esto s dos aco nteci miento s, en part e debi das a l d i st i n t o perí o do hi s t ó r i co en el que tuvieron l ugar , es po s ibl e ident if icar e n un si st e ma n o de m ocr át i co – pa ra ser m ás prec i sos, no pl e na mente en e l caso chil e n o – , en el de sconten t o soc i a l y e n l as f uert es des igual dades s u f uerza motr i z, que s e ref leja en u n t ra t am i e n t o i nno v ado r de l os derech o s en a mb o s t ex to s con st i t uc i o n a l e s, t eni endo en cuen t a l a épo ca en l a que f uero n r edactados, y en u na “ co n t rad i cc i ó n” co m ún en t re est e ca t ál o go y la f or m a de go biern o . Est a c o m paraci ó n se l l e v ó a cab o ap li ca n do e l m ét o do de c o m p arac i ó n jur í d i c a 32 en su do bl e dim e ns i ó n t em por a l di a cró ni ca y s inc ró nica , en e l m ar co de l a f o r m a de go bi er no presi de nc ial lat i n o a m er ic a n a. E n e f ect o, en pri mer l ugar, tr as i l u st rar l as pr in c i pa l e s po si c i o nes de n t ro del debate so bre la m e j o r f o rm a de go bierno, se i den t i fic aro n y desc r ibi ero n las caract er í st i ca s de l a “f or ma de gobie r no pr esi de n c i a l lat i n o a m er i cana”, co m parándo l a co n la de l o s Est ado s Uni dos de Am ér ic a. Ut i liz ando un e nf o que co m parat iv o , def in i do c o m o “in t ercu l t ur a l o t rans c u l t ural” 33 , se pre t ende argu m e n t ar que en la su b reg i ó n la f o r m a de gobie rno presi denc i a l ha adqu i r i do i m po rtantes pecu li ar i d ade s y c ar act erí st i cas pro pi as que pe rmi t e n hi pot et i zar que se t rata de un a f o r m a de go bi er no en sí mism a, al men o s e n l o que a l d i se ño i ns t i tuc i o nal se refi ere, que responde a un ci erto 32 La exis ten ci a de di f er e n t es orde na mie nt o s jurídico s da lug ar a co mparacio n es e n tr e s istemas e n s u co n junt o y en tre in st i tucio nes in d i v iduales , de las que su r ge n co in cide n cias , s imil itudes y dife r en ci a s, que se t endrán e n cuenta segú n las n ec esidades de la perso n a que r ea l ice la co m parac ió n. La co mparació n jurídic a es , po r ta n to , l a o peració n i ntelec tua l de co mpara r los sistemas, la s in stituc i o n es y l as ley e s d e distinto s o r de n amie nt o s que , si se llev a a c abo de f o r ma siste mática se gún lo s c ánones de l méto do jurídic o , adquie r e l as caracte r í st i cas de u n a discip lina cie n tíf ica. (G. G o r la, D i ritto Com parat o, en Enciclope dia d e l diritto , Mi lano, A nna li XI I, 196 4, 928 ss.). E n palab r a s de G arcía -Pelay o , l a misió n de l De rec h o co n stit ucio nal co m parado es el es tudio teó rico de las n ormas j u r ídic o-consti tuc i o n ale s pos itiv a s, n o n ec esariame nte v i gent es , de dis ti n t o s Est ados , c o n e l f in de po n er de r el iev e las sin g ula r i d ades y c o n tra s tes entre el los o entre g r upo s de ellos . (M . Ga r cí a -Pelay o, Dere cho cons tituc iona l compar ado , M a d r id, A l ia n za Edito r ial , 1999, 20). So bre el t ema más ge n e r al de la ev oluc i ó n del Derec ho co n sti tucio na l, nos rem i timo s a la o b r a s intétic a , per o detallada , de F . B al ague r Callej ón, E l D erecho cons titu c ional, e n F . Balag uer Calle jó n (coo r d. ) - G . C á ma r a Villa r - J . F . Ló pez Aguilar - M . L. B alague r C allej ó n - J. A. Mo ntilla M art o s, Manual d e D e recho const it u c ional , v o l . I, p. 1. I, Mad ri d , Tec n o s, 2022, 29-37 33 G. de V e r go tti n i, Comparaz i o ne e dirit t o cos t ituziona le , en N omos-L e attu al ità nel di ri tto , n ú m. 2 /2018 , 3. XII desa rro l l o de l co nst i t uc i o na li s m o en para lel o a l a fo rm ac i ó n del E st ado -naci ó n 34 . A u n que las d if er e n c ias a ni vel co m parat iv o pueden o b ser vars e t an t o desde un a perspec t iva que pri vil e g i a l a confi gur aci ó n cons t i t uc i o nal c o m o desde un punto de vi s t a m á s a m p li o que to m a en co nsi deraci ó n el rég im e n p o lí t i co en su f u n c i o n a mien t o real y en re la c i ó n co n l os f ac t o r es que i n t eract úan co n e l e jercici o de l poder – incl u y e ndo el sis t e m a de part i dos, el en t ra m ado b ur o cráti co y la acci ó n de l o s gr upo s de presi ón – 35 , en e sta f as e y en ge n er a l a l o l argo de todo el tr ab a j o de t esi s – au nque e n algunas o casi o nes se ha consi derado n ec esa r i o co m p l e m e n t ar el estud i o del Derec ho p o si t i v o c o n el de o t ro s e l emento s deriv ado s pr i n c i pa lm e n t e de la i n t eracc ió n en t re l a s ins t i t uc i o n es y la r ealidad fá ct i ca – se h a pre feri do e l pr i m ero de l os enf o ques men c i o n ado s. A m e n udo se han i n f ra va l o r ado l as caracter í st i cas de la f o rma de go bi er n o , especi a lmen t e en el cas o de l o s pa í ses caract er i zados po r es tr uc t uras presi d e n c i a l es y dem o crac i a s i nest abl e s o r egí mene s auto ri t ari o s, oto rgando un pape l cen t ra l única men t e a l o s f ac t o r es s o c i ales , eco n ó mi co s, cu l t ura l es y po lí t i co s 36 . Así l as co sas, sin negar la i mpo rt anci a de l contex to soci a l y de ot ro s c o m po n e n t es que i n fl u yen en l a d inámic a de l a f or m a de go bie r n o , se dec i di ó parti r de la co nstat aci ó n de que el Est ad o no ú n ic a m e n t e est á i nf lui do po r l a so c ie dad, s i n o que su propi o fun c i o namien t o depen de n o só l o de la s co ndici o nes eco nó m i cas y soc iale s, s in o t am bi é n de l d i se ño de l a s i nst i t uc i o nes po l í t ic as 37 . E s i nn ega ble que l a e l a b o rac i ó n d e u n m o de l o 38 de l a f o r m a de go bier n o pr esi de nc ial l at in o a mer i can a e s u n a ge n era liz aci ó n mu y arrie sgada – dadas l as d i fere n c i a s en t re l o s s i st e m as de un área geográf ic a t an ex t ensa y co m pleja – per o t am bién n ec esaria par a l o s fi ne s de es t e t r ab a j o y , m ás e n ge n era l , para l a i nve sti ga c i ó n co ns t i t uc i o n a l-co m parada. Al t r at ars e de un a r epresen t ac i ó n s i nt ét i ca de 34 Vé a se sobre este punt o D . No hl e n , Preside ncialismo vs. pa rlamentarism o en Amér ica Latina ( not as sobre el debate actual de sde una p erspe c tiva c omparada) , e n Revista de Estud ios P olíticos. N ueva É p oc a , n ú m. 74/ 1991. 35 L. Me zz ett i, L’ A m erica Lat i na , e n P. Carr o z za - A . D i Gio vine - G. F . Ferra ri (eds.) , Dir itto costituzion ale comparat o , Ba r i, Late rza, 469 . 36 J. J. L inz, Demo cracia pr e sidenc i al o parlam entaria . ¿ Ha y alguna dif e ren cia? , e n Co n se jo par a la co n so l idació n de la demo cra cia , Presid e n c ialismo v s . parl am e ntarismo . Mater i ales para e l es t udio de l a Reform a Consti t uciona l , B uen os Aires, Eude ba, 1 988 , 19-20 . 37 J. G. Ma r c h - J. P. O lsen, T he Ne w Insti tution al ism: Or gani sat iona l Fac t ors in Pol i tica l Li f e , en Ameri can Politi cal Sc ie n ce R eview , vo l. 78, n ú m. 3 /1984, 738. 38 A quí se ut iliza el té r mi n o “mo delo ” co m o s i n ónimo de “tipo ” , e n te n d i do ú n icame nt e co m o e l co n jun to de eleme n tos ide ntific ati v o s y no co m o la po sibilidad de se r tomado co mo r ef eren ci a pa r a o tros sistemas . Sob r e la disti n ció n e n tr e “ tipo” y “mo del o” y su uso en el Derecho c o n stituc i o nal co mparado, v éase G. de Ve r go ttini, Diritto c os ti tuz iona le compar ato, P adua, Ceda m , 2022, 23 y ss. XIII fen ó m enos de la r ealidad po l í t i co - co n sti t uc i o nal 39 , se ha cons ide rado efi caz y o port un o cen t r arse pr i n c ipalmente en el asp ect o i nst i t uc ional f o r m a l , co ns i d era n do que t i e ne auto n o mí a me t o dol ó g i ca y sust an t iva pr o pi a, reali za n do un a c o m parac i ó n po r i nst i t uc i o n e s en l o s d i st in t o s paí s es de la reg i ó n 40 . En este a n á li s is no f a l t ó el estudi o del co n texto h i st ori co en que naci ó y se desarro ll ó e l pres i denc iali s m o l at in o a m er ican o . E s to ú l t im o t i ene sus o rí g e nes en l a época de l as l u chas ar m ad as ll e vadas a ca b o po r la i ndepe ndenc ia , caract eri zada po r l a centr al idad asu mi da po r l os lí dere s mili t ares ( l o s ll a m ado s “caud ill o s ”) , y e stuvo inf luen c i a da n o sol o po r l o s v ec i n o s E st ad o s Uni dos de Am ér ic a, sin o t am bién po r ot ras ex per i e nc i as euro peas co m o la e spaño l a y la f r a n cesa 41 . Pasan do al aná li s is de l o s si ste m a s j ur ídicos i n d i v idua l e s, e l m ét o d o c o m parat i v o , com o es evi de n t e, se u t ili zará dentr o de un área cul tur a l e specí fica caracter i zada por sus pro pi as t radi c i ó n j ur ídica y co ncepc i ó n de l a o r gani zac i ó n co n st i t uc i o n a l y de l rég imen de l o s derech o s f undamen t a les . As í , se recurr i rá a l a de no mi nada “ co m paraci ó n in t r acul t ura l” 42 po rque pa r a p o der r ea l i zar, al f i na l de la i nvest i gaci ó n, un a evaluac i ó n de l a f o r m a de go bi er no l a t i n o a m er ic a n a –t an to en t érmi n o s de “ auto n o mí a” en cua nto o bj et o de an áli s is co m o de per si st en c ia – s e ha consi d erado n eces ar i o sus t i tu i r el el e m e n t o ce n t ral de la co m paraci ó n 43 rel at iv o a la f o r m a de go bi ern o pre si d e nci a lis t a c l ásica men t e u t i li zada, 39 L. Pego r a r o , Com parar e l’Am er i ca latina (e in Ameri c a lati na) . Int roduzi one criti ca , en S. B ag n i - S. B a ldin (eds.) , La ti no améri c a.. . , ci t., 13 . 40 S egú n G ar cí a -Pelay o, u n o de los crite r ios de ag r up ació n t í pic os del D erec h o c onsti tucio nal co mparado es la r educ ció n de las co n st itucio n es de lo s Estados pa rt icul ares a grupo s c olectivo s, c a da u n o do t ado de s u pr o pia s i n gul ari d ad e n r el ació n co n los demás , de modo que las s ingula ridades in dividu al es se reduc en a singul ari d a des c olec ti v as. Es, por ta nt o , t amb ién u na r ep r e se n ta ció n típica , y a que o pera co n fo r m as y r el a cio n es f un da mentales co mun es a u na serie de c onstituc io n es particul ar es dota das de ca r acte r í s ti cas simila r es o afi n es . Así , el de r echo co n stituc io nal co mparado elab ora co n ce pcio n es cole ctivas con r es pect o a las indiv idualidade s que a g r up a, y co n ce pcio n es i n div i dualizadas co n r espe cto a o tras fo r m as co lec t ivas de organi z ació n ju r ídic o - co n stitucio n al. ( M. G arcía-Pe la y o , Derecho c onst itucion al c ompara do, c i t., 20- 21). 41 Véa n se , en p ar tic ular, C . Qu inte r o , E l pr incipi o de sepa ración d e los pod eres y su adop ci ón e n Iberoamér ic a , en R evis ta P arlam ent ar ia Ib e roam ericana , n úm. 3/198 7; F. B a lague r C a lle jó n , Der Ver fassungss t aat in iberoam erikanis c hem Kon t ext , en Ma rtin Mo r lok (H r sg.), D ie W elt des Ver fassungss t aates , No mo s, Bade n -B a den, 2001; D. Va l adé s, L a form ación del sis tema pr esiden ci a l latinoamer icano (U n ensa yo de cultur a c onstituciona l) , Ci udad de Méx ico , U NAM , IIJ, 200 7. 42 G. de Ve rgottini , Compar azion e e diritto costituzio nale, cit . , 3. 43 P o r r egl a ge n e ra l, lo s es quemas c l as i f icatorios u tilizado s po r lo s c o n stitucio n alist a s se elab oran a pa rt ir del exame n de orde na mie nt o s r eal m ente existe n tes que si r v en de r ef eren cia (proto ti po s) (F. La n c h este r, Stato ( forme di) , e n En c iclop edia d el diritto , Mila n o , A nnali XLIII, 1990). El anális is c r ítico de los ele m ent o s de lo s do s o m ás sistemas ex aminados , y que co n ll ev a una co mparació n, solo t ien e sentido si el inv es tiga do r estab l ece , de ac ue r do c o n sus o b je tivos de i n v es t iga ció n , u n parámet r o de r ef eren ci a a p arti r del cual exp r es ar su j uicio . Este parámet r o (el llamado ter tium compara ti on is ) s ir v e co mo térmi n o de r ef eren ci a a l a h o r a de co mparar l o que se co mpar a ( c ompa ratum ) c o n lo que se v a a c ompa rar. (G. de Ve r go ttini, D e re c ho c onst i tucio nal comparado , ci t., 4 8). XIV es de c i r, aque ll a de l o s Est ado s Uni do s de Am ér i ca, por un si st e m a pro pi o de l a su b r eg i ó n an a lizada. La el ecc i ó n , cuy as r azo n e s y a s e h a n ilust r ad o , r ecay ó en el s is t e m a m e xi cano. Res pect o de es t a rea li dad j ur í d ic a y de la chilena – co m o y a se h a d icho en re l aci ó n co n este t ér m in o de la co m p arac i ó n – se han r astr ead o y e ncuadrado c o n el méto d o j ur íd i co y l a perspect iva hi stó ri c a n o so l o la s carac t er í sti c as f o r m ales de l a f o r m a de go bi er n o s i no t am bi é n su d inámic a evo l ut i v a, der iv ad a de l a s ref o r m as i ntr o duc i das en e l dise ñ o i nst i t uc i o n a l y l a re laci ó n de e ste co n l a rea li dad f áct i c a, y en part i cular co n e lem e n t o s co m o el s i ste m a de part i do s y e l co n t ex to h is t ór i co coe t án eo al análi s is . La meto d o l o g í a ut ili zada, por t an to , en es t a f as e h a s ido m ás est ra t if icada. De h ec ho, se h a ap li cado l a co m parac i ó n t an to si n cró nic a com o d i acró ni ca 44 ya que se co n s i deró i ndis pe nsable an a lizar l a e vo l uci ó n t em po ra l de la f o r m a de gobier n o en l o s casos i nvest i g ado s par a dot ar de prof u ndida d y co herencia a la i nvest i gació n, permi t i e ndo captar l o s e l e men t o s esen c i a l e s de co nt i n u i dad y d i scont i n u i dad en el m arco de l a s cambian t es re l aci o n e s establ ecidas e n t re l o s ó rgan o s cons t i t uc i o nal e s supre m o s en re l ac i ó n co n la f unci ó n de d i recci ó n po lí t i ca. En cuan t o a l a es t ructur a del estud i o real izado , es te se d ivi de e n t r es part es dedi ca d as, respec t ivamen t e, a l a f or m a pr esi de nc ial de go bi er no en Amé r ica Lat i na, a l aná li s i s de l o rdenam i e n t o j ur í d ic o m exic a n o y , po r úl t im o, a l es t ud i o de l o rden a mi e n t o j ur í d i co chil e no. La pr im era part e, consi derada i nd i spe ns a bl e par a sen t ar l as bases sobre la s que se desa rro l l a la i nvest i gaci ó n , co ns t a de do s capí t u l o s. El pr im ero t rata del et erno deb at e sobre l a m e j o r f o r m a de go bie r no. C o m o es bien sabido, esta an t i gua d i scus i ó n adqu iri ó un a n ue v a c e n t rali dad, pr i n c ipalmente en e l ámbi t o de l a c i e nc i a polí t i ca, a part i r de l o s añ o s o chen t a con e l reto rno a l a de m o crac ia de la ma y or í a de l os paí ses la t i n o a m er ic a n o s. Para ell o , se an a li za e l pe ns a mi e n t o de l o s pri n c ipales t e ó ri co s im p lic ado s – desde Bageh o t y W o o drow Wi ls o n h a st a au to r es m á s rec i ent es, c o m o L in z, Ma in w ar in g y Sh ugart , S t epan , St epard y Skach , Duv erger, S ar to ri , O’ Donnell , N in o , L anzaro , No hl e n – reco n str uy endo t anto l as po s i c i o nes cr í t i ca s de l pr e si d e ncialism o, que ll e va ro n a a l gu n o s n o sol o a afi r ma r l a super i o r i dad de l a f or m a par l amentar i a de go biern o s in o t am bién su n ec esar i a ado pci ó n e n Am ér ic a Lat in a para evi t ar de n ue v o el co l ap so de l a de m ocr acia, 44 Vé a se , e ntr e otr o s, F. La n c h este r, G li strum enti d e lla democraz ia . Lezio ni d i d iritto cost i tuzional e comparato , cit., 7- 8. XV co m o l a llama da “a nticrí t i ca”. Los t eó ri co s pert en ec i e n t es a e st a úl t i m a lí ne a, ade m ás d e destacar l a s vi rt udes de l a f o r m a pres i de n c ial de go bierno y poner de reli e ve l o s pro bl e mas li gado s a la me t o dol o gía ut ili z ada po r l o s det r actore s de l presidenci a li sm o , h a n apo r t ado n ue vas clav e s de i nter pret ac i ó n de l os e lemento s co n siderados n egat iv o s de l a f o r ma presi de nc ial de go bierno, destacan do asim is m o có m o es po sibl e e n co n t rar f ór m u l a s de co m pro mi so t ambi é n en est o s s i ste m a s. Den t ro de esta “ co rri ent e”, t ambi é n se elabor an a l t ern at iv as co n s ide rada s ade cu adas para Amé r ica La t in a, y la may o r í a aboga po r la ado pci ón de u na f o r ma de go bie rno se m ipre sidenci a lis t a, mi e n t ras que al gu n o s t e ó ri co s pro pone n f o r m as de go bie rn o hí br idas , com o Sartori co n su “ pr e s i de n c ialismo a l t ern a n t e”. El s egu n do cap í t u l o , en cambi o , se o cupa m á s pr o pi a m e n t e de l a f o r m a de go bi er no presi de nc ial la t i n o a m er ic a n a, es boza ndo, c o m o se an t i c ipó, l a perspec t i va de que se tra t a de una var i a n t e pro pi a de l o s países de e st a subregi ó n, d i fere n t e ab origine de l a de Est ad o s Uni do s de Am ér ic a y n o de un a m er a apli caci ó n de f o r m ada de l rég im e n presi de nc ial cl á sico. Se cree que lo que se ha co nsiderado un a im p lan t ac i ó n dege nerat i va de l m ode l o o ri g inal re sponde e n r ealidad a u n c ierto desarro ll o del const i t uc i o n a li sm o , i n fl u ido no so l o por l a exper i e n c ia nort ea m er i ca na, aun que sin duda f u e l a prepo nderante, sin o t am bi é n po r l a ex per iencia li bera l e spaño l a derivada de l a Co nst i t uc i ó n de Cádiz; por el pe nsamien t o f ra nc é s, pr in c i pa lmen t e l as ideas de Ro usse au, Montesqu i eu y S i è y e s, y l a s co nteni das e n la s normas fundam e n t a l e s de 1791, 1793, 1795 y , sobreto d o , l a co n st i t uc i ó n d e 1830; e i n d i rect a m e n t e po r el p e nsami e nto in g l é s, en part i cular l a s o bras de Lo cke y B lac k st o ne . Tam bién se co n s idera que exis t en e lemento s i n st i t uc i o n a les re l e v a n t es, pr o pi o s de t o das l a s e xpe r iencias l at in o a m er ican a s y der i vado s de d in á mic a s hi st ó ri cas y cu l t ur a l e s co m u n es, que impi d e n encuadrarl o den t ro de l a f o r ma de go bie rn o presi de nc ial “ c l á sica ” y que la deci si ó n de i ntro duc ir el emento s de parl am e n t ar i zac i ó n e n a l gunos de l o s sis t e m as de e st a área es un e l emento más que perf il a s u i ndepen d e n c i a. Por l o t an t o, se han dec idi do es b o zar l o s rasgo s co m u nes de esta f o r m a de go bie r no e m peza ndo p or l a s caract erís t i c as de l ejec ut i v o y , en part i cu l ar , su el ecci ó n d i rect a y su s po deres l eg i s l at iv o s (ini c i at iva l egisla t iv a, ur gen c ia l eg i s lat i va, h a bili t ac i ó n legisl at i va y po der de v eto ) y l o s poderes de em erge n c i a que se l e co nfi ere n, t eni endo en cue n t a que su a l c a n ce va r ía según l o s cas o s. Po s t eri o rm e nte, se han a n a li zado l as d is t i n t a s c l as ifi c ac i o ne s de l as f o r m as presiden c i a l e s de go bi ern o l at in o a m er i ca nas y l o s e l emento s XVI de par l amen t ariza c i ó n i ntr o duci do s en a l gu nas j ur isd i cci o n e s. La s do s part es s i gu ien t es est án ded ic ad as a u n aná li s i s má s pro f u n do y e xha u st iv o de l os do s sis t e m a s co nsi derado s – co n especial r e f ere n c ia a l as re laci o nes e ntr e l o s pr in c ipal es ó rgan o s c o n st i t uci o na l es en co n exi ó n c o n l a d i recc i ó n po l í t ic a – que, c o m o se h a antici p ado , e st á precedi d a de un a c o m paraci ó n di acró nic a c e n t rada en el es t ud i o de l a s caracterí st i c as de l o s pr o cesos co ns t i t u y e n t es y de l o s rasgo s m ás dest acados de l a s d i st i n t as f o r m a s de go bi ern o que se han sucedido . La part e dedi cada a l s is t e m a jur í d i co m e xican o , l a segun da, se a bre co n u n e studi o de l os anteceden t es hi st ó r i cos de l a Co ns t i tuc i ón act ualm e n t e vi gen t e (Capí t u l o I ). Se an a liza n l os pro cesos c o ns t i t u y e n t es que di eron l ugar a la ll a mada “ Co nst i t uc i ó n de A pat z in gá n” de 1814 y a l a pr i m era Co n st i t uc i ó n m e xic a na, l a “ Cons t i t uc i ón de l o s Est ad o s Uni dos Me xi canos” de 1824, así co m o l a re pública centr a l i zad a c aract er i zada po r do s n o rm as f u n da m e n t a l e s, a s a ber, l as “Siete Ley es Co ns t ituc i o nal e s” r edactadas e n t re 1835 y 1836 y l as “Bases Or gáni ca s de l a R epú blica Me xi cana” de 1843. P o st e r i o r m ente, se ab o rdó el “retor n o al federali s m o ” y l os textos co ns t i t uc i o n a l e s de este peri odo , es deci r, el “Ac t a Co ns t i t ut iv a y de Ref o r m a” de 1847; la “Cons t i tuc i ó n Fe dera l de l o s Est ad o s Uni do s Mexic a n o ” de 1857, que di o l uga r a un f edera lism o m o n o ca m eral qu e perduró h ast a 1874 cuan do – por raz o ne s e st r i cta m ente vi ncu ladas a l f o r t al ecim i e n t o de l a presi de nc ia – se res t auró el Sen ado . Po r úl t im o, s e ha an a lizado el per i o do p revi o a la Cons t i t uc i ón de 1917, e s dec i r e l rég im e n de D o n P o r fí r i o D í az y l a Revo l uci ó n Mexic a na (1910- 1916) ca r act e r i zada pr i n c i pa lm e n t e p o r un a pr im era f a se en cabez ad a por Fran c i sco I. M adero b a j o la bande r a del “ su f r ag i o e f ect i v o ” y la “ n o ree l ecc i ó n” y una segu n da fase en c a be zada po r Ven u st ian o Carr an za, t ras e l go l pe de Est ad o de Vi ct or i ano Huert a, en c a mi na da a r estable cer l o s pr inci p i o s de la Revol u c i ó n e ins t aurar un Congres o Cons t i t uyente. El siguiente capí t u l o ( Cap. II) ab o rda el debate cons t i t u y e n t e y la “ Cons t i t uc i ón Polí t i ca de l o s E s t ado s Uni do s Mexican o s” de 1917 para ilustr ar el co n t ex to en el que se cre ó l a actual f o r ma pr esidenci a l de gobier n o . A de más de l deb at e so b r e la f or m a de go bier n o , s e pro f undiza en l a cuest i ó n de l a n at ur a l eza de l a Cart a Co n st i t uc i o nal. Ta mbi é n se a na l i z a n b r e v e m e n t e l a s dec isi o nes t o m adas en r e l aci ó n co n el co ncept o de s o b er aní a y la o rgani zaci ó n ins t i tuc i o nal , es decir, e l t i po de E s t a do y la f o r m a de go bi er no. Est e úl t i m o , a l ser e l el e men t o pri ncipal de l a nális i s, es ta mbi é n o bj et o de un propi o XXIII y a sea en e l ca so de un v eto parci al o tot al , el pro y ect o de l ey de be ser r e m i t i do en su tot ali dad a l a cá m ara que l o apro bó en pr im era i ns t an c i a, para que e l Co ngre so n o se ve a desposeí do de l a fa cu l t ad de revi si ó n. A de más, de sde una ref o rm a de 2012, se prohíbe ex pres a men t e el uso de l l l a m ado v eto de bol sill o . Para p o der com pro bar pl e n a m e n t e la pr ev a lenci a d e l po der ej ecut iv o sobre el l eg i s lat i vo en es t e orden a miento, se ha c o nsi derado ese n c ial a na l izar t ambi é n e l d is e ñ o de es t e ú l t im o . Al i gua l que o curr e c o n l as “f acul t ade s m etaco ns t i tuc i o nale s” d e l o s pr esiden t es, que durante m uc ho t i empo h a n per mi t i do a l o s presi de ntes de l Part i do I n sti t uc i o na l Revol u c i o nar i o contr o l ar el poder l eg i slat i v o y l as dem á s r a m as de l poder p o lí t i co , e l estudi o del Congreso t am bi é n de b e t en er en cuen t a que la t radi ci o n a l r e l aci ó n asim ét r i c a en t re este y e l Go bi ern o f o rma part e de un a especie de “ cu l t ura de l a su m i s i ó n ”, y a que, espe c i a lm e n t e duran t e e l per i o do de h ege m o nía, l o s representantes n o hi cie ro n p l e n o uso de l as f acul t ad es que l e s at rib u ye la Co n st i t uc i ó n . El pa p e l s u b o rd i n ado del Co n gr eso, sin e m b argo , resu l t ó n o so l o de la presen c i a de un p art i do hegem ó ni co y , p o r t an to, de l a práct i ca po l í t ica, que se h a dis cut i do a m p liam e n t e, sin o t am bién de ciert as decisi o nes f o r m ales ado ptadas en e l d i s e ñ o c o n sti t uc i onal. El pr i m er e l e men t o resal t ado en este an á lisi s h a s ido l a decis i ó n de l o s co ns t i tuyentes de est abl ecer limi t ac i o nes t em por a l e s a l a durac i ó n de las sesi o nes de l C o n greso y el pape l de l a Co mi s i ó n P er m a n e n t e. A de más, e l au men t o gradual pero s i g ni ficat iv o del n ú m er o de c o m pet e n c i as o tor gadas a est e ó rgano se t raduj o en u n a a m pliac i ó n vi rt ua l de l os po der es del Pres i de n t e de l a Re pú bli c a. Asimi s m o , ot ra li mi t ac i ó n que ha caract eri zado dur an t e m uch o t i empo el man dat o par l a m e n t ar i o ha sido su limi tac i ó n t e m po ra l , y a que, a par t i r de 1933, se supr imi ó l a po si bilidad de l a r eel e cc i ó n s ucesiva de l o s m ie mb ro s de l as leg i slatur as f edera l y estat al es. E sto no s o l o f o rt al ec i ó e l po der “metaco n st i t uc i o n a l” de l Pr e s i de n t e para deci d ir l a suert e de l os m iemb ro s de su parti do , sin o que tambi é n d ifi cu l t ó aún m á s a l Co ngres o e l uso de sus f acu l t ade s, incl u ida la de fi scalizac i ó n; redu j o co n s i d erablem e n t e la po si bilidad de pr o f e s i o naliz ar l a carrera par l ament ar i a, de f o rtal e cer la re l a c i ó n co n e l e l ecto r ad o y de c o n so l i dar l a a ut o nomí a del C o ngreso f re n t e al E jec ut i v o . N o f ue hast a l a ref o r m a de 2014 cuan do se v o l vi ó a prever la po sibili dad de ree l ecci ó n de l o s l eg i slado r es, co n l o que se ref or zó l a f igura de l o s par lamentar i o s y se les i ndependizó de l a s d in á mi cas part i d is t as y de l co n t rol de l Pres i d e n t e, aun que a l mism o t i e m po se est abl eciero n lím i t e s peren t o ri o s a su r eel e c c i ó n , l o que r eduj o co n si der ablemen t e l o s e f ect o s m e nci o na do s. XXIV Vo l vi e n do , sin e mbargo , al caso chil e no, ll a ma especialmen t e l a at enci ó n que este sis t e m a se ca ract eric e po r un “ pro bl e m a co ns t i t uci o n a l ” de l arga dat a, cu y as ra íces so n an t er i o res a l a en t rada en vi go r de l a pro pi a Cons t i t uc i ó n de 1980 y s e rem ont an a l a l arga y sa n gr i e n t a di ct adura del gen era l P i n o c h et . De hec h o , l a exigenc ia de un n uevo texto co n st i t uc i o na l h a e st ado p r ese n t e en e l de ba t e públi co chil e no duran t e déca das y se hi zo espe c i a lm e n t e evi de nte durante la pr esidenci a de Bach elet en 2016, cuan do se puso en m ar c h a u n proceso c o n st i t u y ente que t ermi n ó e n u n pu nto m uert o. A e l l o si gu i ó , tr as un per i o do de f uert e i ne st abili dad –el llamado “ es t a lli do so ci al” de o ct ub re de 2019 – , un n ue vo pro ceso c o ns t i t u y ente. Antes de ab o r dar l o s e lemen t o s que caract eri zaron l as f o r m as de g o bi er n o pro pues t as en est as d o s o casi o nes, es n ecesar i o , t am bién en l a s co n c l u s i o nes , destacar l a s caracter í s t i ca s de la f o r m a de go bi er n o di se ñ ada por el rég ime n chil e no. E n el por m enor i zado anál i s i s que s e ha rea liza do , en e l que t am bi é n se h a n t eni do en cue n t a l a s re f o r m as po s t eri o r es en la m at eri a, s e h a co ns t at ado c ó m o , h abiendo si do d i se ña da a l a m ed ida de u n d ic t ado r y de u na so c ie dad parali z ada po r e l terro r, l a f o r ma de go b iern o chil e n a t i e n d e a un “caudill a je pr esidencial ”, en que el Presiden t e de la Repúbli c a, ade m á s de s er el Jefe de Est ado y de G o bi er no y , por t an to , de t en t ar to das l a s fun c i o ne s e jecut i vas, t i ene un a co n siderable i nj ere n c i a e n e l poder l e g isl at i vo, n o sol o a t ravé s de l a f u nc i ó n de iniciar y pro m ulgar l eyes, s i n o t ambi é n a t ravé s de u na co n s iderable pot estad reglam e n t ari a. A de más de l manda t o pr esi de nc ial , o r i g i na lm e n t e m u y l argo – och o añ o s – , l o s po deres oto rgados al Pres i dente in clu y e n : l a po sibili dad de co nv o car un pl e bi sci t o ; d i solver l a s cám ara s (sól o una v e z y no en e l ú l t im o a ño de su m a nda t o); n o m b rar m ini st ro s, i nt e n de nt es, go be rna do res, e m b a jador es y alca l de s; y l o s ll a m ados “ po deres l eg i s lat i vos”, es decir, de fi n i r la ur ge n c i a legislat iv a e i n icia r l a tr a m i t aci ó n de u n pro y ect o de ley t an t o en co n cur ren c i a co n e l po der l egis la t iv o co m o ex c l u sivamen t e c o n respec t o a c i erto s asun t o s de espe c i al im po rt an cia , en t re l o s cua l e s están l a po l í t ica económi c a naci o nal , la n o rm at i va lab o ra l y de segur i dad so c i al . Est a f acul t ad, ade m á s, se v e re f o rzada por l o di s pue st o en l a “ Ley Orgá nica Cons t i t uc i o n a l de l Congres o ”, que establ ece que en est as m ater i a s n o so n adm isi b l e s las in d ic aci o n e s de l os parl a m e n t ari o s. El Preside nte, ade m á s, puede so l i c i t ar al Co ngres o autor i zaci ó n para d ic t ar d i spos ici o nes co n f uerza de l e y , previ a pro m u lga c i ó n de un a l e y de l egada, y puede ap l i car e l vet o – que puede ser tot al o parci al y t a m bi é n “ e nmenda t o rio” – a l o s pr o y ecto s apr o ba do s p o r l a s XXV cám ara s. Com o en el ca so m exican o , en C hile, ade má s de l os i n st r u m e n t o s en u m erado s an t er i o rmente, se dec i d i ó re f o rzar aú n m ás la presiden c ia de bili t an do el po der l egisl at i vo. Se el imin ó la capac i dad de l Sena do para i nflui r en e l n o mb ra mi e nto de e m bajadores y e n l a pr o m o c i ó n de o fi c iales y se oto rgó úni camen t e a l Pr esiden t e el po der de in t ervenir en el n o m brami e n t o de j ueces; desi gnar a l o s c o m a ndan t es en j e fe de l as f uerzas armadas y l o s Carabi nero s; d is po ne r de l a s f uerzas aéreas, m ar í t i mas y t err es t r es; as u m i r el m ando suprem o en caso de guerr a; y d i r igir l as relaci o nes in t erna c i o nal e s. T a m bi é n s e est a ble c i ó que el Jefe del e j ecut iv o no po dí a ser culpado po r l o s ac to s de su admi n is t rac i ó n a m e nos que hubieran co m pro m et i do grav e m ente e l h o n o r o l a segur i dad de la Nac i ó n o h u bie r a n queb ra n t ado abi ert a m ente la Cons t i t uc i ón y las leyes. Se est abl ec i ó que el Se nado estar í a co m puest o, ademá s de p o r l o s r epresen t an t es de la s tr ece regi o n es, po r n uev e senadores designa do s – e s decir, to d o s l o s ex pr esiden t es que hubieran est ado m ás de se is a ñ o s en e l cargo – y u n número vari a ble de sen ador es vi t a licio s – a sab er, cuat ro ex co m andan t es de l a s Fuerzas A r m adas y Carabi ner o s designa do s po r el C o n se j o de Seguri dad Naci o n a l , t res repres en t an t es desi g nado s p o r l a Co rt e Supre ma (do s ex m agis t rado s y un fi sca l ), un ex rector y un ex mi n is t ro desi g n ado s po r el Presi d en t e de la República – , que so l o f u ero n e l imi nado s por la r e f o r m a de 2005. E s t a co n fi gur ac i ó n pret en d í a evi t ar m ay o r ía s co nt ra el secto r mi n o r i t ar i o , repres entado por la derech a, y per mi t ía a l as f uerza s ar m adas ten er un a i n fl u e ncia d i rect a en la vi da po lí t i ca de l Est ado. Por úl t im o , t a mbi é n se perseguía e l o bj et iv o de prot ege r e l le gado de l a d ictadura m ed ian t e un r ígido ma rco de r ef or m as a l a Cons t i t uc i ón. De he ch o , el nuev o entr a m ado i n st i t uc i o n a l no s o l o cre ó un f uert e presi de nc iali s m o con “ co ntro l es e xternos” si n o que t am bién e st abl eci ó u n m eca nism o para evi t ar ref o rm a s po s t er i or es, m e d ian t e l a creaci ó n de l as ll a ma da s l e y es or gáni ca s co n st i t uc i o na les , que necesi t a ba n super m a y or ías pa r a ser apro b adas , y la a t r i b uc i ó n de u n estat us especi al a las n o rm a s so b r e det er mi nadas ma t er i as co n s ide rada s cr í t i ca s, co m o e l sis t e m a ec o n ó mi co , l o s m ed i o s de co m unicac i ó n , la f or m ac i ó n de l eye s y la apro ba c i ó n de tr at ad o s i n t ern aci o n a les. La s d is po s i ci o nes que a cab a m o s de i l u st rar h a n s i do de n o m i nada s po r l a do ctr i na “ e nc lave s aut or i t ar i o s” para in d ic ar que se tr a t a de m o da lidades i n st i t uc i o n a l e s destinadas a co ns o l i dar l a i nje re nc ia de las f uerza s ar m ada s en e l pro ceso p o lí t i co y a garant i za r, paradó j i camente en u n rég im e n pres i de nc i a l i st a, un equ ilib r i o po lí t i co en t re go bi er n o y XXVI o p o si c i ó n. Ju nto a es t as di spos ici o nes, t am bién se preveí an u na serie de “i nst i t uc i o n e s co n t ram a y or i t ar i as”, co m o el P o der Judi ci a l , el Ban co Ce n t ra l y el T r ib u n a l Cons t i t uc i onal , co n e l o bjetiv o pr in c i pa l de prot eg er e l l egado autor i t ar i o y neoli bera l a l estar en de f e nsa de l o s llam ado s “ordenes”, es dec i r, respe ct i va m e n t e, el so c ial y económi co y e l co nst i t uci o na l . En est e es cen ar i o , a pes ar de l as n u mero sas ref o r m a s de l a Cons t i tuc i ó n, gran parte de l a do ctrin a co i n c i de e n que estas han sido en su m a y o r í a co s m ét i cas y que, po r t an to , no h a n a l t erado sust an c ialm e n t e el m o de l o i nst i t uc ional est abl ec ido p o r l a d i ct adura. De h ec ho, l a s numero sas m o d if i caci o n e s h a n t er m i nad o por ha cer de la Co n st i t uc i ó n chi l e na un a “ Co ns t i t uc i ó n Gat o pa rdo” 47 , que cuan to más se ref o r m a, m ás co n ser va sus caracterí st i c as o r i g i na l e s, y ni siqu i er a l a e limi na c ió n sim b ó li c a de l a fi r ma de l d i ct ador, co n l a re f o r m a de 2005, ha co n segu i do dar i de nt i dad a l a co m u ni dad po lí t i ca co m o e l emento de c o hesi ón so c ial . A de más, a pes ar de la a m p li t ud de est a ref o rma, s ubs is t e n en e l t exto c o n st i t uc i o nal a l gu nos “ enclav e s aut o ri t ari o s” s i g nif i cat i v o s y se mant i ene la “vi e ja” Cons t i t uc i ó n, au t ori t ar i a y n eo li bera l en su s aspecto s ec o n ó m i co -so cial es. Com o se an t ici pó , so n par t i cu l ar m e n t e út il es para l os f i nes de est e es t udi o l o s t ex to s co n st i t uc i o na les , propuesto s y n o pr o m u l gados, en l os reci e ntes pr o ces o s c o n sti t u y entes vi v idos po r e l pa í s. E n cua nto a l a f o r m a de go biern o , el t ex t o el abor ado en e l pr o ceso co n st i t u y ente l id erado p o r l a Pres i denta Bach e l et n o m od i fi có el presi de nci a li sm o , y l o s cambi o s i n t ro duci dos en é l s e refer í a n a aspect o s con creto s del hi perpr esidenc iali s m o chil e no. Est e t ex to n o l i mi t a b a realm e nte l os po deres del E j ecut i v o , com o o cu r ri rá t am bi é n e n el redact ado por la Conve nci ó n Co nst i t uc i o n a l . De h e c h o , aunque contenía la co n st i t uc i o na li z ac i ó n de l a res po ns a bilidad de l Presiden t e en cas o de f a l t a de servi c i o y l a reducc i ó n de l as materias de s u ex c l u s i va ini c iat iv a – a l e limina r l o s apart ad o s s o b r e n ego c i a c i ó n co l ect i va y segur idad soc ial – , en a lgunos aspec t o s r ef o rzab a l a pr esidenc ia , en part i cula r a t r av és de m ed i das co m o l a a mpliaci ó n de l man dat o presi dencial a 6 a ño s (aun que e limi na ba l a po s i bi li dad de ree l ecc i ó n) y sobre to do a t r av és de l a pre visi ó n d e l a prerr o ga t iv a de l Pr esidente de so l i c i t ar l a dest i t uc i ó n de d i put ado s y senado r es. El anális is má s det a ll ado rea li zado so b r e el pro y e cto de nue v a Cons t i t uc i ó n de 20 22, h ac ien do un bal a n ce de l os a spec t o s dest i nados a fo rtal ecer l a f igura de l Pr esiden t e y d e 47 P. Ruiz- Tagle - R. Crist i, La Repúb l ica en Ch ile. T eoría del Constituc i ona lismo Re p ublican o , ci t . y P. R ui z-Tagle, C i nco repúbli cas y una tradici ón. Cons t ituc ional ismo ch i leno comparado , ci t. XXV II aquell o s in t ro duci dos para mi t i gar l a pr epo n dera nc i a presi de nc i a l , sugiere t a m bi é n qu e e l t ex t o m a n t uvo l a co nce ntr aci ó n de l po der e j ecut i v o e n man o s de l Pr esiden t e, ha bi tua l en Am ér ica Lat in a y pre sente en la “ Co nst i t uc i ó n Po lí t i ca de la Repú blic a de C hi le” de 1980 , f o rt al ec ien do en a l gu n o s aspectos aún m ás e st a in st anc i a. Ent re l o s e l e m e n t o s que dar í a n l ugar a un d esequil i br i o a f a vor de la pre s i d e nci a se e nco n t raban , si n duda, l a co m petenc ia ex c l us iva de l Presidente para p resen t ar el pro y ec t o de l ey de pres upuesto s, ref o rzada po r l a d i spo s i c i ó n de que, s i n o se apro b aba e n u n plazo de noven t a dí a s, en t r ar ía en vi go r en su v er s i ó n pre s i de n c i a l ; la facul t ad co nc ed i da al Pre s i d e nte de l a Repúbli c a, co n el apo y o de to d o s l o s m inis t ro s del E st ad o , de decretar pag o s no au to ri zado s por la l e y en si t uac i o nes e xtrao rdi nar i a s y ur gen t es; y la po si bilidad de que el E j ecut i v o i n fl u ye ra e n la age nda legisl at i va. Co m o y a se ha an a lizado en re l aci ó n con est e úl t im o e l emento , a pesa r de l a previ si ó n de d iv ersos supue sto s y de l a exte nsi ó n de esta f acul t ad t am bi é n a otras m at er i as , e l Pres i dente seguí a s iendo el únic o que podí a det ermi nar la “ d iscusi ó n i nme d ia t a” de un proy e ct o de l e y y qu e podí a so li c i t ar la co nvocato r i a de l a l eg i s latur a en sesi ó n ex t raordin ar ia. Además, l a de c isi ó n de de j ar l a regu l ac i ó n det a ll ada de esta m at er i a a d is po s i c i o n es po st eri o res la hacía especialmente i n ciert a, y a que, co m o bi e n de m o st r ó el caso mexi cano, l a ap li c ac i ó n de este t i po de di spos ici o ne s y su a lcan c e rea l dependen pr i n c ipalmente de l a calidad de l a l eg isl a c i ó n secundar i a, que es t á fue rt emen t e inf luenc iada po r l a d in á mi ca de l si stema de parti do s. Por ot ro l ado, en cuanto a l as d i spos ici o nes que, a l m e n o s t e ó ri camente, po drí a n haber i nt ro duci do el e men t o s para l imi t ar l a pr epo n deran c ia presidenci a l , se en co n t r ab a n l a regu l aci ó n de l a f acu l t ad de v et o y l a pr o hi bi c i ó n ex p líci t a de l llamado v eto de b o l s ill o ; l a i n t ro ducci ó n de un co ntr o l , aun que parc ial, po r part e del Po der Legi slat i v o sobre l a s fa cu l t ades legisl at i vas de l Pres i de n t e al d ispo n er que est e tendrí a que i nf o r m ar m e nsualm e n t e a l Co ngres o so b r e l o s reg l amen t o s, decreto s e in st rucc i o n es e mi t ido s que d i ct e; y , u n papel más r e l e v a n t e del Co ngres o en m at eria de r e l aci o n e s e x t eri o r es, a l d i sponer su n ecesar i a apro baci ó n de l o s t r a t ad o s rel at iv o s a m at eri a s de derech o s; l a o bli gaci ó n – indepen d ien t e m e n t e de l co ntenido de l acuerdo – de inf or ma r al po der l eg i s lat i vo de to do el pro ceso de el ab o rac i ó n del t r at ad o ; l a previsi ó n a t al e f ect o de un iter bicam era l casi tot al mente par i t ar i o, p o co c omún en est e t ex to c o n st i t uc i o nal; y la limi t ac i ó n de l a fa cu l t ad pr esidenci a l de pro m u l g a r acto s c o n f u erza de l e y autor i zados po r un t r a t a do in t er n ac i o nal s i t ení a n que ver co n l o s derech o s f u ndamen t a l es, la XXV III n ac i o nalidad, la c i udadanía y la ma t eri a e lec t o r al . El Je fe de l E jecut i vo, en l a nuev a Co n st i t uc i ó n pr o pues t a, aun que despojado de l a i n ici at iv a exclusi va, seguía s i e n do co l egisl ado r y o st en t ab a i m po rt an t es poderes de e m ergencia , aun que s e pien sa que co n e l o bj et i v o d e i nc li nar i rr e v o cabl e mente l a b a lan z a a su f a v o r se ha n in t r o duci do ci e rt as m ater i a s “ de co ncurren c ia presi d e ncial nec e sar i a”. Se argum enta que es t e úl t im o e l e men t o ha repres entado un a “m ed ida gato pardo” si g nif i cat iv a para l a inclusi ó n de la f o rm a de gobiern o propues t a p or l a Co nven c i ó n en l a categorí a “ pura” de l presi d e n c ialism o latin o a me r i c an o . C o m o h e m o s vi st o , p o r un l ado , l a s m at er i as objeto de es t e t i po de l e yes n o di fe r ían de l as que l a act ua l Cons t i tuc i ó n at rib u ye en e xcl usiva a l a i niciat i va presi d e ncial . Po r ot ro, se consi dera que l a s d i spos ici o n es co m bina da s de l o s artí cu l o s 266 y 267 de l a nueva Cons t i t uc i ón pr o pues t a h a br ían co nfi gurado un a especi e de superv e t o, que h ab r ía per m i t ido al Pres i dent e d i sponer de un e n o rm e poder de n ego c i ac i ó n, a de más de n o elimi nar de facto l a ini c i at iva ex c lus iva en a sunto s cruci a les . Com o y a se ha d i c h o , el est ud i o del ú l t im o pro ceso co ns t i t u y e n t e vi vido por Chi le ha si do preced i do en es t e t rabaj o por un an á lisis co m par at i v o de ot ro s proces o s co n st i t u y entes y t ex t o s c o ns t i t uci o na les r ec i e n t es r edactados en Amér i ca Lat i n a. En part i cu l ar, se t rata de l os que, según part e de l a do ctr i n a, se en cuadra n en e l ll a mado “n ue vo co n st i t uc i o nalism o l at i n o a m er i c a n o ” (NCL) y, en co n cr et o, l os de Ecuador y Boli v ia. Este an á li s is f u e esen c i a l para i de nt if ic ar t en de ncia s co m u n e s en l o s t ex to s co n st i t uc i o na les rec ientes y r esul t ó út i l e n l a e l a borac i ó n de co ns i deraci o n es más gen era les s o b re el t e m a de la f o r m a de go bi er n o presi de nc ial la t i n o a m er ic a n a, aunque, co m o se verá m á s e n det al le, e s po si ble a fi r ma r que es el pro ces o c o n sti t u y ente chi len o n o se i n scr ibe p l ena mente en esta o la de r ec o ns t i t uc i onalizac i ó n pero que, al mi s m o t i empo, e l t ex to p ro duci do f o r m a, j unt o c o n l o s de l N CL, una generac i ó n nue va de l e yes fun da m e n t a l e s, un a “f a m ili a de co n sti t uc i ones” co n caract erí st i cas pro pia s t an t o en l a part e d o gm át i ca co m o en la o rgáni c a. Los aspectos que m ás ha n ll a m a do l a at enci ón del est ud i o de l os o rdenam i e n t o s ecuator i ano y b o l ivian o so n do s. Por un l ado, las d ifi cu l t ade s re l aci o nadas con la ap l i ca c i ó n práct i ca de l o s derec h o s e i nn o v aci o n e s, i ncl u so en m at er i a de t i po es t a t al , co n t eni do s en l o s t ex to s del NCL, y l as po sibl es t en si o ne s y co ntr ad i cci o nes que po dr í an pro duci rse, en el seno de l o s E stados m u l t icul t ur a l es , e n t re el o rden i ndígen a y l o s XXIX pr in c ipi o s f unda menta l es del cons t i t uc i onalism o vi ge n t e, co m o el debi do proceso y l a prot ecci ón de l o s derec hos de m u je res y menor es. Por otro l ado , e l t em a que más at añ e a este t rabaj o de t esi s – e l d i se ño de l a f o r m a de go bier n o y la d ifi cu l t ad que h a t enido e l co n st i t uc i o na li s m o en Amér i ca L at in a para l imi t ar el po der ej ecut i v o – pasa a pri mer p l ano. Es t a t ende nc i a ta m bi é n se puso de m a nifiesto en l o s pro ces o s c o ns t i t u y e n t es de final es de l sigl o XX y pr i nc i pi o s de l XXI, a m ed ida que se ha n t rasf er i do m ás po deres l eg i s lat i vos al poder ej ec ut i v o , en det rim e nt o de l ó rgan o parl amentar i o , des t i n ado a debili tar aún má s su fun c i ó n de contr apes o. E l poder j udicial y su in depe n d e n c i a ta m bién se han vi st o “ vi ct i miz ado s”, a l depe n der ca d a vez má s de l Pr e s i d e n t e para el n o m brami e nto y l a per m a n e ncia en e l cargo de l os j ueces. Según parte de l a do c tr i n a , espe c i a lm e n t e co n l as nuevas co ns t i t uc i o n e s de Ven ezue la, Bo l i v i a y Ecuado r, el hi per presidenciali sm o se ha ref o rzado aún m ás en Am ér ica L at in a. Al mism o t iem po , estas co ns t i t uc i o n e s, m ed ian t e l a inclusi ó n de n u ev o s ó r gan o s de supervi s i ó n, n ue v o s derech o s y gara nt í as y m a y or es o po rtuni dades de part i c i paci ó n po pu l ar, i ntr o duj ero n cambi o s cl aro s que, si n e mbargo, en apari e n c i a co n du je ro n en la d i re cc i ó n o puesta. En e ste sen t i do , es espe ci a lmente s i g nific at iv o l o que sos t i ene Ro be rto Gargarell a sobre l a f o r ma de gobi er n o previ st a en l a s rec i e n t es co n sti t uc i o nes de l NC L. E s t e j ur is t a señ a la que l a s re f o r m a s co nt eni das en es t o s textos h a n acaba do reproducien do un m o de l o co m ún en la reg i ó n, do m i na n t e al m e nos des de pr in c ipi o s del s i g l o XX, según e l cua l l os re f o r m ado res h a n ampli a do l o s derech o s exi st e n t es, s i n i nco r p o rar, si n e mbargo , l o s cambi o s n ec esari o s e n e l o tro ámbi t o f unda menta l de l a Co n st i t uc i ó n , el de la o rgani zaci ó n de l po der , que defi ne co n l a sugerente expresi ó n “sa l a de m áqu i na s”. Po r l o t anto, l a s li bert ades que s e pre t enden a m pliar en e l á mbi t o de l o s derechos acab a n s i endo so cav adas, cuan do no di rect a m e n t e l imi t ad as, po r l a o rgani z ac ió n de l po der, que t i ende a perman ecer sus t an c i a lm e n t e i ntact a y c o nf o r m e a l o que se vi e n e de fi n i e ndo desde el s igl o XIX. La o rgani zaci ó n po l í t ic a represen t a así u na de l as peo res a m enazas para l a pret en si ó n de a m pliar l a s l i bert ades, un a am enaza que pr o cede de l corazó n m i sm o de la Co nsti t uc i ón 48 . Lo que se acab a de il ustr ar es evi dente en l a propuest a real iza da por l a Con ve n c i ó n Cons t i t uyente chil e na, que repro ducí a, po r t anto, un a parado j a co m ú n en Am ér i c a La t i n a: una o rganiz aci ó n po lí t i ca v ert i cis t a, hi perpr esiden c i a li st a, lim i t ado r a de li bert ades 48 R. Ga r ga r ella, El cons tituciona li smo latinoam e ricano y la sala de máqu i nas de la Cons titución ( 1980-2010), cit ., 96. XXX y co ncen t r ado ra de p o der, f lanque ada por un am p lio y v a nguard i st a cat ál o go de derech o s. Por l o t an to, es p o si ble a f i r mar que, en e l ca so chilen o , co m o en m uc has ot ras real idade s l at i noa m er ican a s, l a organi zac i ó n po lí t i ca h a b r í a represen t ado, de h abe r e ntr ad o en vi ge n c ia l a C o n st i t uc i ó n , un a de la s peo r es a m e na zas a l a pr et en s i ó n de ampliaci ó n de li bert ades y derec h o s, m o t i v o pr im o r d ial del “es t alli do ” de o c t ub r e de 2019 y de la v o l untad del puebl o c hil e n o de c o n t ar c o n una n ue va nor m a f undamen t a l . A l a l uz de l o an t er i o r , es posi ble so st en er que l a reci e nte expe r ienci a con st i t u y e n t e chil e na po ne de r e liev e có m o l a cu est i ó n de l as f o r m as de go bie r no s i gue r epresenta ndo un o de l os gr an de s in t er ro gantes de l co ns t i t uc i onalism o , n o so l o en América L at in a. Mientras que en l as f o r ma s de go bi er no par l a men t ar i as euro p eas la l lamada “ pres ide nci a li zaci ó n de l e j ecut i v o ” es cada v ez m ás eviden t e, Am ér ica Lat in a m uest ra có m o, en t i e mpos de i n c er t i du mbre y a pesar de l a po si bil i dad de r e n o v aci ó n pro pi a s de un m o m ent o con st i t u y e n t e, en esta s ub r eg i ó n se s i gu e pr ef i r iendo, co m o h a o curri do desde l a i n dep e ndenci a, un a fi gur a f uert e, un “ cau d ill o”, para di r i g ir e l e j ecut i vo y , p o r t an to, el pa ís . Ocurre, po r t an to , el “ et erno re to rno” de un a pec u lia r f o r m a de go bie rno, l a presi de nc ial pro p i a de l a su bregi ó n l at i n o a me r i c a na, en s u v ar iante “pura”. El caso m exic a n o t ambi é n n o s per mi t e r e fl e xi o nar so b re l a perpet ua cen t ral i d ad de la figura pr esi de nc ial y de l a f o r m a de go bi er n o preside n c i a l pura l at i n o a m er i ca na. A part i r de l e st udi o de su estr uct u ra i nsti t uc i ona l y de su d in á mic a, es po s i bl e argu m e n t ar que Méxic o vi ve nueva men t e un a f a se de ce ntr a l i zació n de l po der en m anos de l Pr esidente que h asta ah o r a no se ha t raduci do en cambi o s f o r m ales en la f o r m a de go bi er no, si no en una reapropiaci ó n de l a que Carp i zo, h ablando de l os pres i d e n t es prií st as, ll a m ó cél e b re men t e “facul t ade s m et aco n sti t uc i ona les ”. En par t i cu l ar, el r esul t ado el ector al de 2021, as í com o e l de l r e f eré ndum de r ev o caci ó n de l m a n dat o presi de ncial , per mi te n u na pr i mera v a l or ac i ó n de l a s perspect i v as de f utur o de la presi dencia de An dr é s M a nuel Ló pez Ob rador y, por t an to, de la f o rma de g o bi er no m e xi ca na, n o so l o en su f u n c i o n a mien t o conc reto s in o t a mbi é n e n su dis e ñ o i nst i t uc i o n a l . Tr as es to s dos ac o nt ecim ien t o s, de hec h o , se h ace m á s d ifí c il par a López O brador segui r adel a n t e co n l a cen t rali z ac i ó n que h a pe rsegu i do de sde e l i nici o de s u man dat o, pe ro no resul t a casual , dada l a his t o r i a mexican a, que un a de l as pr im era s acc i o ne s d e l gobierno t ras l a s pasadas e lecci o n e s ha s ido n uevam e n t e l a pro pues t a de un a ref o rm a elec t o r al . A pesar de la act ua l co nfi gur aci ó n de l Congres o , el Presidente no ha m o derado su estil o XXXI de gobi er no ni sus pro puest as de r ef o r m a, en par t i cu la r la s e nc a mi nadas a eliminar o m od i ficar sustanci a lm e n t e l o s o r gani sm o s autó nom o s. Se co n s i dera que e l pro ceso de dem o crat i z ac i ó n exper im e n t ado por Mé xi co , y po r tan to l a estabiliz aci ó n de su f or m a de go bi er n o , n o pued e deci rse que h a ya ter m i nado de l todo. A u n que n o se puede h a bl ar de un a r egresi ó n , so b re to do a l a l uz de l o s res u l t ado s de l as ú l t im as elecci o nes, es evi d e n t e que el f ut uro de la de m o crac i a m e xi ca na se j uega t o daví a, y c as i por c o m p l et o , e n e l t erren o el e ct o r al , t an to d esde e l pu n t o de vi st a de l o s resul t ado s e l ecto r al es co m o de la cen t ra li dad de l a l eg i s lac i ó n e l ecto ral . A l a l uz de l o a n a li zado en las pr i m eras pág i na s de est e tr ab a j o , se h a ce e viden t e l a im po s i bili dad de defi n i r a priori cuá l e s l a mej o r f or ma de go bi er no y , as imism o, l a re l e v a n c ia de l o s fac t ores s o ci a l es, c u l t ura l e s y e co nómi co s – no sol o n aci o n a l e s, sin o t am bi é n in t er n aci o n a l e s – a l a hora de ha cer u n a val o rac i ó n de l fu n c i o n a mien t o de l a re l aci ó n e ntr e el po der ej ecut i v o y e l l eg i s l at iv o . El nuev o co l aps o de l as dem o crac ias e n Am ér ic a L at in a, pronost i cado por l os cr í t icos d e l presi d e ncialism o l at i n o a me r i c a no, n u n ca s e ha pr o duci do y , por el co n t rari o , l a per m a n encia de l a dem o crac ia en est a sub reg i ó n h a sido m á s pr o l o n gada que nunca e n su his t o r i a, y co n e lla u n a re lativi z ac i ó n de l a supues t a rel ac i ó n ca u sal entr e l a f o r m a de gobi er no y e l desenlace f e liz o f a t a l de l a de m ocr aci a. Se ha señ a l ado en este t rabaj o que, f re n t e a l as au to craci as de la reg i ó n, h a bí a h a bido un a t en de n c i a do ct rin a l y po lí t i ca recurrente a f avo r de un si st e m a pa r l a m e n t ari o o al go simil ar. E l razo namien t o suby ace n t e a t al es perspect iv as era “ pro bar” el par l amentar i sm o , y a que e l presi denci a li sm o h a bí a de m o st rad o ser an t i de m o crát ico, c o nduci endo a caudill os, d i ct aduras y gol p es de Est ado. La f or m a par l a m e n t ar i a de go bi er no se convi rt i ó así , e n Am ér i ca Lat i n a, en u na es pera n za, una ut o pí a. Est a sub r eg i ó n , co m o s e h a pues to de mani fiesto e n l a inv e st i gaci ó n l lev ada a cab o , parece e specialmen t e i nter esa n t e para un est ud i o sob re l as f or m as de go bi ern o , y a que no sol o n o s per mi te co m pro b ar cóm o el deba t e so bre l a f o r m a de go bi er no dese a b l e e s siem pre r e lev a n t e, espe c i almente en m o m e nto s de r ef o r m a in st i t uc i o n a l y ca mbi o co n st i t uc i o na l , s in o al mism o t i e mpo l o i gualm e n t e dif ícil que resu l t a i nnova r en e st e á m bi to . Tam bi é n muest ra que, a pesar de que la doct rin a ha de fe n d i do m a y or i t ar i a m e n t e la n e cesidad de adopt ar un a f o r m a de gobie r no semi pres i de n c ial o f o rm a s a l t er na t i v as de go bi er no co m o e l “ presidenc iali s m o a l t er nan t e”, en la práct i ca se h a t raduci do en e l XXX II m a n t enimi e n t o de l a f or m a de gobi er no pr esi de ncial l at i n o a m er ic a n a “ pur a” o, en el m e j o r de l o s casos, en l a in t r o ducci ón de c i ert o s in str um e n t o s de parl amen t ariza c i ó n que no siem pre – o m á s bien casi n u n c a – han co n duc i d o a l o s e f ect o s desea do s. Es p o s i ble argu m e n t ar, p o r l o t an to , que ni el co nc ept o de “hi perpr esidenci a li sm o ” ni el de “ po der presi de nc ial aten uado ” so n capac es de desc r ibi r p len a m e n t e l o que se pr ev é co n st i t uc i o na lm e nte co n respecto a l a f o r m a de gobie r no la t in o a me r i ca na. Lo di ch o s o b re l os e l emen t o s de “ par l a men t ar i zac i ó n ” se co nfi r ma t a mbi é n co n la i nt ro ducc i ó n de l ins t ru m ento de la re vocaci ó n de m a n d ato presi de n c i a l en a l gunos o rdenam i e n t o s del á rea ( Ven ezue l a, E cuador , Bo li vi a y Méxic o ). Es to, de h ec h o , debe r ía represen t ar un l ím i t e al po der presi denci a l e i n t ro duci r un e l emento s i g nifi cat iv o de co n t rol so b re el presi dente p o r parte del puebl o . Estos ef e ct o s, si n e mbargo, s o n so l o aparen t es y, de he c h o , el r e call pres i d e n c i al , co m o o curre c o n l a m a y o r ía de l o s el e m e n t o s de parl amentar i zaci ó n i n t ro duci dos en l o s o rden a mi e n t o s l at in o a m er ican o s, se h a t raduci do en un a herra m i e n t a adici o na l e n m anos del Pr esi de n t e. En def i n i t iva, el ca m i no b r e v e m e n t e esb o zado aquí y más puntua lm e n t e argu m e n t ado en est a t esi s, po ne de re li e v e, po r un l a do , la po sibili dad de co nsider ar la “f o r ma de gobi er n o presi d e n c i a l l at i noa m er ican a” un t i po en sí mi s m o y, por ot ro, la d i f ic u l t ad de inn o v a c i ón de la “ sa la de máquinas ”, d if ic u l t ad que puede co ns ide rar se e ndémica y perpet ua. Al mism o t i e m po , sin e mb argo , ha quedado c l aro que, s in per j u ici o de la import an c ia que el co n t ex to polí t i co, soci a l y eco nó m i co , t an to n ac ional co m o i n t ern aci o n a l , t i e ne para el fun c i o namien t o de la s f o r m as de go bie r no, el equ ili b r i o de la f o r m a de go bie r no sol o puede pr o ve ni r de un a o bra de “ingeni er ía cons t i t uc i o n a l ” que oto rgue al po der l eg i s lat i vo un a re n o v ada c e ntr al i dad t a mbi é n a trav és de nuevas f unc i ones, cu y a li st a po drí a ser rea lm e n t e l ar ga. Entr e el las, sin e mb argo, qui z ás la rec i e n t e co ns t i t u y e n t e chil e na ha bía i de ntifi cado un a espe c i a lmen t e r el ev a n t e en una era de i nterr e l aci o n e s cada v ez m a y or es e n t re Es t ados y de co nv u lsi o nes i nter n ac i o nales com o guer ras y pan de mias, e s d e c i r , la im po rt an c i a de un pap e l s ignif i cat iv o del Co n gr eso en l os asun t o s ex t eri o res. 7 Per quan to conce rne l’ I t ali a, inv ece, a s t ravol g ere i l m od e ll o d is eg n at o dal la s ua Cost i t uz i o ne è unicamen t e l a spin t a m o n o crat i ca ch e s i m a nifest a prepot en t em ente su que l l a par l a men t are. La t en den za che si pro fi la si b a sa su ll a decade n z a de i par t i t i co m e i st i t uz i o ni – t rasf o r m ando li i n co m i t at i el etto rali d i un “capo ”, cui o ff re un pot ere p o l i t i co e m i ne nt e in t u tt e l e f a si del pr o cess o i st i t uz i o na le. Ne cons egue, anc h e se co n a lc u ne im po rtanti ecc ezi o ni n eg li u l t imi a nni , l a d i st o rsi one da ll ’e lez i o ne a f u nzi o ne d i d i ret t a det ermi nazi o n e di u n a maggi o r anza ser ven t e il lea der , ch e viene invest i to c o m e p remier . Cos ì , n e lla m aggi o r part e dei ca si , a l lead er - pr e mier vi e n e t ras f er i t o i l po t ere p o li t i co co n nesso al la rapprese n t an za e, m en t re l a st ori a d e l l a f o r m a di go v er n o pa rlamen t are è stor i a – seppur n o n l i neare – del l’ at t razi o n e de l pot ere ese cut i v o n e l l’area de lla rappresen t anza, avvi e ne l’ at t r azi o n e della r a ppresen t a nz a n e ll’area m onocrat i ca de l l ’E secut iv o 74 . La t en den za a ll a pr esidenzi a li z zaz i one de ll’ o r d in a m e n t o i ta li a no si è an c he t rasf o rmata nell a r i c hi e sta di a lc u ne f o rze poli t i c he naz i o nale – e in par t i co l are de l part i to “ Frate l li d ’It al i a ” a tt ualm e n t e al gove rno – d i una m o d if ica f o r m ale de ll a f o r m a d i go v ern o co n l’i ntr o duzi o n e d i u n se mi presidenz ialism o a ll a f ra nc e se. In al cu ni pa e si euro pe i , qu i n d i , un par lamen t arismo r azi o na li z zat o e f re nato, i nsi e me ad un a f o rt e leadership presi denz iale hanno avvi c inato il “par l a m e n t ar ism o euro pe o ” a l l ’ “ ipe r - pres i d e n z i a li sm o latin o a mer i ca no” 75 a lm e no da un punto di vi sta d i diritto , n. 3/202 1 co sì co me de l la ste ssa Au tri ce e n ella stess a R iv ista al le Crona che costituzi onal i dall’est e ro rel a tiv e al l’o r diname nto spag n olo . 74 G. Fe rrara, Modifich e cost i tuzi onali e forma di go ve rno , i n Questione gius t izia , n . 2 / 2016 . 75 A t al p r o pos i to Gar cí a Ro c a si chiede se la d i stinzio ne classi ca tra la fo r ma di go v er n o p r eside nziale e quella pa rl amenta r e si a a n co r a una summ a di vi sio o , al co n tra r io, no n sia più oppo r tuno, dat a l ’ev o luzi o n e delle f orme di go v er n o, pa r lare d i u n continuum : uno stes so fen o meno giu r idic o co n dive r si pass agg i n el l a parlame n ta rizza zione dell a div isione dei po teri e diff e r enze di g ra do . So stie n e la po ssib il ità che sa r eb be pi ù r ea l istic o co n clude r e c h e c i po sso n o e ssere ta n ti gradini n el b in omio fo r ma di gov ern o parlame n ta r e/p r es ide n ziale q uanti so n o i p aesi e i r ego l ame nt i, e , di co n segue nz a, n u me r os i sis temi ibri d i o mi st i (J. G ar cía R oc a, Contro l parlam entar io y con ve rg e ncia entre pres ide n c ialismo y parlam e ntar i smo , in Teor ía y Realid ad Cons t ituc ional , n . 38 /2016, 7 3). P r o po n e in so mma quello ch e l a do t trina ha , in p ar te, già co n cluso a p r o po sit o de i ti p i di St at o . Dive r si s t udios i ritengo n o, i n f atti, c h e, a ttua lme n te, n e l tipo di Stato fe der ale s i stia v eri f ica n do u n proc esso di ce ntralizza z io n e de l le f unz io n i, me n tre n egl i o r d iname n ti r egio nali, u n ’ev o luzi o n e cent r i f uga e f o r temente dec en tral i zz an te. Perta nt o s i assistereb be , piuttos to ch e ad una n etta sepa ra zio n e tra l e due cate go r ie , ad u n conti nuum (B. Ba l di, Stato e t e rritor io. F ed eralism o e decentram ent o nelle d emocraz ie con temp orane e , B ari L at er za, 2013) . H a o rmai pe r so sig n i f icato la discus sione t eo r ica su l sig ni fic a to di f ederalismo e, in partico lar e, su l r appo r to tra fe der alismo e r egio nalismo so p r attu tto se co n do tta co n i paramet ri dell a c ul tura otto ce n tesca , se co n do cui n el lo Stato f ed era le s i r isco n t e r eb be l ’eredità della s o vranità de gl i Stati memb ri, me n tr e il r egio nalismo alt r o n o n sar eb b e c h e u na f orm a d i dec entrame n t o auta r c h i co (B. C ar avit a, Lineam enti di d i ritto costituzio nale federal e e r egional e , To r ino, G ia pp ichel li, 20 09, 25-26 ). N el continuum tra Sta to u n ita rio e Confe dera zi o n e di St at i esisto n o u n a se ri e di r eal tà in te rm edie , c h e non po sson o es se r e di stinte le u n e dalle al tre n é fac endo rife r i me n t o al “co n ce t to do gma ti co di so v r anità co me po ter e ori gina rio, a sso luto ed illimit a to di co mando, che s arebb e cara tte ri stico dell ’ente Stato ” ( B . Ca r avit a - F. Fab r izz i - A. Ste r pa, L ine am e nti d i D iri tto 8 fun z i o nam e n t o gen era l e, el e men t i d i cu l t ur a poli t ic a e cos t i t uz i o nal e insi e me a f at tor i soc i a li , invec e, f a nno sì che l e d iff ere n ze siano an c o ra s i g ni fic at iv e so tto m o l t i aspett i . In o l t re, i n Am er ic a La t in a, l e r if o r m e cost i t uz i o nali, i l pro fil o de lle i st i t uz i o ni pubbli c he e l e prat i che po l i t ich e messe in at to dal le t ran s izio ni de m ocr at ich e deg l i anni ‘80 so n o an dat e gen era lmente n e lla st essa di re z i o ne deg l i o r di n a ment i e uro pei , accentuan do , i n nu o ve f o r m e, un a predo mi n a nza presi de nz iale d i l un ga dat a, c o n s ide rat a da b uo n a par t e de l l a dott r i n a un a caratt eris t ic a ti p ica de i reg i mi de ll a reg i o n e 76 . D’ a l t ra par t e , per ò , è i nnega bile c he quest’area è st at a attrav ersat a anche da t ende nze o ppo s t e. M o l t e co sti t uzi o ni, inf at t i , hann o i n t rodotto i st i t ut i t i p ici del sis t e ma par l amentare co m e limi t e a l l ’ iper -pres i denz iali s m o . L e co sti t uz i oni d i a lc u ni paesi de lla r eg i o n e conte m p lan o l a cens ura o l a rev o ca dell a f iducia dei m inis t r i i ndividualmen t e o coll et t iv a m e n t e; i n a l t r i vi è u n capo d i ga bi net to di verso da l P residente o un co ns i gli o dei mi n i str i c he r is po nde po li t i ca m e n t e al Congresso ; al t r i anco r a h ann o previ sto l o sci o g l imento del le ca me re in a l cuni ca s i; a lcuni , hann o previ st o ch e i minis t r i po ssan o es se re anche legisl at o ri . In o l t re, n u m ero s i st ru m ent i d i co nt ro ll o - inf or mazi o ne , com e, t ra gl i a l t r i , l e appar i zi o ni o l e costituzion ale d e lle regioni e deg li e n ti l o c ali , To r ino, Giap pich el li, 2 019 , 6) n é in b a se a i loro eleme n ti es senz iali si a a l ive ll o sub stat ale ‒ co me la p r es enza di u na Co stit uzio n e f rutto di auto n o mia de cis ional e degli orga n i r app r es entativi della ste ssa entità e la r eale cap a cità di es p r ime re auto n o mamente co n tenuti o r ganiz zativ i o di p rin cipio ‒ c h e a live l lo ce n trale ‒ ad e sempio v alutando i l c oin v o l gim e n to delle e n tità sub stat ali nel la dete rmi n azio n e dell ’in d i r izzo poli tico ce n tral e att r a v erso u n a C ame ra rapp r es enta t iva delle autonom i e (B. Carav ita, Lineamen ti di diri t to cos tituziona l e federal e e r eg ional e , cit. , 30 e ss). Pe r di più, i diff e r en ti tipi di S tato so n o a cc omun ati d agli ste ssi prob lemi o r g anizzat i v i i nterni, basti pens ar e a lla fo r mazio n e d i ar ee m et r opo litane si a n egli Stati fe derali c h e i n que l li r eg ionali e acce n trati (R . I ann acc o n e, L’ ev o luzione dell e aree metr opo l itane in Mess ico e il caso di Città del Mess i co , in Dp c e on l in e , n. 2/ 20 22, 709) Olt r e ai f en o meni di r azio na liz z azio n e delle f o r me di go ve r n o parla me n ta r i e di preside n zia l izz azi o n e, Ga r cía Ro ca so stiene, co me ulterio r e elemento a so stegno de l la propo sta del co nt inuum tra l e f o r me di go ver n o, la co n tinui tà e l’in f l ue n za r ec i p r o ca dei r ego lam e n ti parla me n ta r i. E siste u na fo r te t e n de n za – in Italia, Spag na e A me rica L ati na , e p r ob abilme n te u n ive r sal m ente – a c h e i R ego lam enti delle Camere rima n g ano al di so tt o delle c os t it uzio ni, p r o l u n gando la validit à e l ’ app li caz i o n e de lle l o r o r ego le, e, a l lo stes s o tempo , a ricev ere in f lue n z e r ec i p r o che dai R ego l amenti di a lt r i sistemi più o me n o o mo genei, sia parlame n ta ri c h e p r es ide n ziali . L e b asi de l p arlame n t o me ssi can o e d i que l li di altri paesi lati n oame r ica ni deriva n o in pa rt e dal l ’influe n za dell a Co stit u z io n e s pag n o la del 1812 e dal l’espe r i e nza de lle Cor tes di Cadice, c h e dise gnar o n o u n sistem a parla m e n ta r e certa m e n te libe r ale , ma b as a to su u na d ivisio n e de i pote r i es t r emame nt e rigida – di influe nza fra n ces e – e so spe t tos o dell’ese cutivo rapprese n tato dal Mo nar ca . U na sf iducia che n on era so r pre n de n te i n quel c onte sto sto r ico . Tuttav ia, ques ta r igid a se parazi o n e dei po t eri, ce ssò pr esto di esiste r e in E u r o pa, e la r el a zio n e tr a Go verno e Pa r la m ento div enn e p iù f less ibile, e pr o b a b ilm ente n o n av r eb b e po tuto funzio n are s e fo sse sta ta mante n u ta. Mo lte d i q ues t e caratteristic h e perma n go no in Ibe r o- A m e r i ca : l’e sistenza di una Mesa ( uf ficio di pr eside nza) – c h e n o n esis te in altri mo delli eu r ope i – e c h e in dive r si pa es i è an co ra co stant em ent e r inn o v a ta; l’ avallo m i n iste ri ale de gli atti del p r es idente; e talv olta la n o mina di m inist ri o se gr eta ri se nz a l ’inte r v en to del Se na to. (J . Ga r cí a R oc a, Control parlam en tario y conv ergen cia entr e pr esidencial i smo y parlam entar ismo , cit. , 79-80) . 76 J. Laza r o (a c u r a di), Ce n tro pr esid encial. . . , ci t ., 15-16 . 9 r i c hie ste d i i nf o r m azi o ni de i membr i de l go v er no, s o no m ol t o si mili nel m o de llo presi de nz iale e in que ll o par lam e n t are 77 . La so pravvi ve nza de l co sti t uz i onalism o co nte m p o ran eo di pende o ggi da ll a capaci t à de l l e cost i t uz i o ni n azi o n a li di as s i curare a nco ra l a garanzi a dei di r i t t i e l a s eparaz i o ne de i pot eri – paradi g mi c lassici de l cost i t uz i o nalism o m o der n o – , o ppu r e, i n una d iv ers a pro spe tt iv a, da l l a po ssibi li t à di pres er va re t al i co ndizi o ni nella d i m e nsi o n e sovran a z i o nale , in linea co n i par ad i g mi d i u na “sovrani t à co ndivi sa” e d i u na “Cost i t uz i o ne co ndivi sa”. L’ a ffe r mazi o ne d i reti p l anetar i e d i r e l az i oni e scam b i anche t ra si st e mi d i g i u st i z ia cost i t uz i o nale e Co rti n a z io n a l i e sovran a z i o nali ha a lim e n t at o i m ode ll i i sp i r at i d a l la t eo ri a de l “ cost i t uz i o n a lism o m u l t ili ve ll o ” e ha susc i t ato l e d iverse e l abor azi o ni de l co st i t uz i o n a li sm o “ g l o bal e” o “ co sm o po l i t a” 78 . Ques t i u l t i mi m o de lli , in part i co l are semb r a no aff er ma re ch e il co st i t uz i o nalism o o cc i de n t a l e ‒ in t en d e n do in t a l m odo quell o r i sul t a n t e dall a R iv o l uz i o ne a m er i c an a e f rancese e l a l o ro si n t esi ne i pro cessi co st i t uen t i euro pei de l s econdo d o poguerr a ‒ n o n s i a l ’unico m o de l l o da pren d ere i n co nsi der azi o n e a l m o men t o di un suo ri pe nsamento. All a l uce di quan t o succin t a m e n t e i llus t r ato si r i t ien e part i co l ar mente i nteressante a ff r o ntare uno s t udi o de ll e f or m e d i go v ern o i n Ame r ica Lat i n a e, qu in d i , de lla f o r m a d i go v ern o m a gg i o r m e n t e di ffusa in ques t o sub co n t ine n t e, o ssi a que l l a presidenz iale . Da un l at o, l o studi o d i ques t ’a rea geogra fi ca appare part i co l ar men t e i n t eress a n t e i n qua nto – n o n o st an t e s i a st at a c o nsi derata per se co l i e sempio di o m oge neizz az i o ne econ o mi ca e cu l t ura l e da part e del l’ Eur o pa e de g li St a t i Uni t i e i n part e si a anc o r o ggi s t ud i at a i n t a l sen so – s per im e n t a da tem po sol u z i o ni o ri g inali, r i sco prendo e t u t el ando l e a n t ich e rad i c i e pr o p o n en do stru tt ur e gi ur idiche n o n se mpre co eren t i co n i m o de l li liberal - de m o crat i c i c l assici. P otrebb e, qu in d i , rappresentar e in m o do em b lem at i co un m o de ll o c h e so ll eci t a i co m parat i st i al co n t roll o dei presuppost i teori c i della l o r o m at er i a 79 . Da l l ’ a l t ro , propri o i n quest’area l a f o r ma di go vern o presi d e nzial e ha a ssun t o pecul iar i t à si g nifi c at i v e c he s i 77 J. G arcía R o ca, Control par lamentario y conv ergenci a en tre presidencialism o y par lamentarism o , cit., 77. Se co n do l’Auto r e è po ssib ile so stenere ch e l’ori e ntam en to v olto a li mitare l’iperpreside nzi ali s mo attrav erso strume nti tipici del l a f o r ma di gove rn o parlame ntare co m po r ta la c r ea z ione di alc u n i sistem i ib r idi (J. Garcí a Ro ca, Contro l parlam e nta r i o y c onvergen cia entre pr e sid encialis mo y parlam entar ismo , cit., 75 e ss.) . 78 A. M o r ell i, La riscoperta della s o v rani tà nel la crisi del l a glo bali zzaz ione , i n Consul t a onli ne , n. 1/2 018, 100. 79 L. Pego r ar o , Com parar e l’Amer ica latina (e in A m erica lati na ) . Int roduzi one c ri t ica , in S . Bag n i - S. B a ldin (a cu ra di) , Lat inoam érica. V iaggio nel cost ituziona li s mo c omparat o dal la P at a goni a al R ío G ran de , To r ino, Giappic h ell i, 20 21, 14 10 r i t iene n o n att r i b u i bili semplicemen t e ad un a d egeneraz i o ne e che po ssono esse re r i assu nte nell a ce n t r a l i t à de l Pr esidente, val e a d i re de l pot ere esec ut iv o . S i è ri t en ut o u t il e condurre l ’analisi della f o r m a d i govern o presi denzi a le l at i noa m er icana con part i co l are r if er imento ad al cuni o rd in a men t i de l l a su b r eg i o ne e speci fica m e n t e agl i o rd in a men t i m e ssic a n o e c i l e no, a proposi t o del la sc e l t a dei quali la succ ess i va sezi o n e ded ica t a all a m et o dol o g i a sar à p i ù esp l i c at iv a. Ini zialmen t e, si er a i po t i zza n do ch e il co sti t ue n t e ci l e n o , in linea co n a l cune e sper ien za de ll a su bregi o ne – ch e s arann o anali zzat e succin t a m e n t e in u n cap i t o l o dedi c ato – , av rebbe ado tt a to co rretti vi v o l t i a l im i t are i po t eri de l Ca po de ll ’esecut iv o , i n t ro ducen do s t rum e n t i t i p i c i de l l a f o r m a d i go v er n o parl a mentare . Ta l e i pot esi è v e nuta m eno in s egu i t o all e deci s i o n i e ff ett ivamen t e ass unte, in qua n to è s t a t a dis eg n at a una “f o r m a d i go v ern o p r esi de n z i a le l at i noa m er ican a pur a” co n e l ement i c he , ad avvis o di chi scr i ve, h a nno u l t eri o r m e n t e raff o rzat o l a fi gur a pr esi de nz i a l e . Indaga n do l’ev o l uz i o n e de ll a f o r m a d i go v er n o n e ll’ o rd i n a mento m e ssica no e ci leno e t en den do con to de ll e a l t r e esperi e n z e l at i noa m er ican e, all o r a, si vuo l e e vi d e nzia re l’ e ventua l e es i st enza, t ra i due pae si , d i el e men t i i n co m u ne e di elemen t i d i ff o r mi a l fine di ver ifi care s e è possibil e t racci are una li nea e vo l ut iva d i questa f o rma d i go v ern o o pi utto s to ne deri vi u na fi gura c i rco lare. S i r i t iene che quest i due o rdin a m e n t i m et t ano i n evi de nz a co m e il t e m a de ll e f o r m e d i go v ern o rapprese n t i t utt’o ggi un o dei grandi i n t err o ga t ivi del co st i t uz i o nalism o, n o n so l o l at i noa m er ican o . Men t re n e ll e f o r m e d i go vern o pa rl a m e n t ar i euro pee è sem pr e p i ù evi de nte l a cd. “ pr esiden z i a li z zazi o ne degli e se cut ivi ”, g i à succin t a mente i ll ustr at a, l ’ A meri c a Lat in a d im o st r a co m e a n c he l ’ in t ro duz i o n e di str u m e n t i d i p ar l ametar i zzaz i o ne po ssa port are c o m unque ad una pr e val e n za de i pres i dent i e co m e, in m o m e n t i d i i ncert ezza, in que sta sub r eg i o ne, n o n o s t ante l ’ e v o l uzi o ne del c at a l o go di d i r i t t i , s i co n t in u i a pre f er i re, così co m e avv e nuto f in da ll’i nd ipen d e n za, un a fi gur a f or t e, un “ c aud ill o ”, a ll a gu ida dell’ Esecut i v o e, quin d i , de l Paese . 11 P REMESS A D I M ETODO Sco p o del la r i cerca è i ndagare il d i seg n o dell a f o r m a d i go v ern o presi d e nzi a l e in Am er ic a L at ina , r i cost r uen do ne l e carat t eri st i c h e e s t udi andone la pr esen za e l ’ e v o l uz i o ne att rave rso , c o m e an t i c ipato, l ’ a n a lis i d i due ord in a men t i specifi c i o vvero quell o m e ssi cano e quell o c ileno. A ppare nece ssar i o soff er marsi , da un l ato , sul le m ot i va z i o ni c he h a nno p o rt a to al l a scel t a d i quest e due r eal tà o rdin a men t a li per un o s t udi o de l l a f o r m a d i go v ern o l at i noa m er ican a e , dal l’al t r o , t rattar e , s eppu r b rev e m e n t e, i n quan t o ri presa succ ess i va m e n t e in o ccasi o ne de lle sin go l e part i ch e com po ngono que sto l a v o ro, la m et o dol o g i a ut ili zzata. Infi ne, s i i llust r erà l ’art ic o l azi o ne de ll a presente ri c erca e il co n t en uto dei d iv ersi capi t o l i . La scel t a de ll’ o r d in a m e n t o me ssi c a n o deriv a da l fatto che l a sua f o rma d i go vern o può ess ere co nsi der at a l ’archet i po de l l a f o r m a di go ve rno pr esi de n z i a l e i n Am er ic a La t in a, s ia i n qua nto l a Cost i t uz i o ne c h e la dise g n a è l a più r isa len t e, ess en do en t rat a i n vi go re n e l 1917, si a perc h é è l a p i ù l o n g e va , dato ch e qu esto Paese n o n ha co n o sci ut o un v ero e pro pri o peri o do di i nter ruz i o ne de ll a de m o craz i a. Que ll o m essic a n o , in o l t re, è un o de i po chi o r di na m ent i de ll’area a n o n aver i ntro d otto c o n sis t en t i mi s ure d i “ par l a m et ar i zzaz i o ne” n e ll o sc h e ma de lla f o r m a di go v er no. I l cas o ci len o , i nvece, è d i part i co l are i n t eress e per l o st udi o ch e s i è co n do tto in quan t o ha r ecen t e m e n t e vissut o un pro cess o c o st i t uen t e e , n o n o s t an t e l a man cat a app r o v azi o ne po pol are, il t esto el a borato rappresen t a l ’ u l t im o pro d otto c o st i t uz i o nal e re datto n e ll a subregi o n e lat i n o a m er ic a n a. I l co nf ro nto tr a quest i due o r di n a m e n t i è reso possibil e a n c he da i sim ili e v e nt i che h a nn o po rtato all a s t esura di un nuov o t es to cos t i t uz i o n a l e, o v vero l a Riv o l uz i o n e me ss ic a n a de l 1910 e l ’“esta lli do so ci al” de l 20 19. Ten e ndo co n to del le d i f ferenz e t ra ques t i due acca d imen t i , i n part e do v ut e al d iv erso per i o do stor i co in cui s i sono sv o l t i , è po ssibi le i nd ividua re i n un s is t em a non de m o crat i co – per e ss er e p i ù pr ec i si , non p i e n a mente n e l cas o ci leno – , n e l malcon t ent o s o ci a l e e n e lle f o r ti d i suguag lianz e il l o ro m oto re ch e si r if letto n o i n u n a t r a tt azi one i nn o vat iva de i dir i t t i in e n t rambi i t est i co sti t uz i o nali, 12 co n s iderando l ’e po ca i n cu i sono s t a t i redatt i , e in una co m u n e “ co n t raddizi o ne ” t r a ques to catal o go e l a f o rm a d i go vern o . I l suddetto co nf r o nto è st ato real izz at o appl ica ndo il meto d o dell a co m paraz i o n e g i ur i d ica 80 nel l a s ua dup li c e dim e nsi o n e t e m po r al e di a cro ni c a e s i n cro nic a n e l quadro de l l a f o r m a d i gove r no pr esi d e n z i a l e l at in o a m er ican a. I n pr im o l uo go , i nfat t i , do p o av er ill ustr ato l e pr in c i p a li po sizi o ni in t erne al d iba t t i t o a pro p o si to del la mig li o r f o rma d i go v ern o , si so n o in d ividuate e descr i t t e l e car att eri st i c h e de lla “f o r m a d i go vern o presi de nz iale l at in o a m er icana” att rav erso l a co m p araz i o ne co n que lla pro pri a deg li St at i Uni t i d’ Am er ic a. Ut i li z za n do un appro cc i o compa rat i v o , defi n i t o “i nter cu l t ura l e o t rans cu l t ur a l e” 81 , si i nten de sost ene re ch e n e lla sub r eg i o n e l a f o r m a d i go ve rno presi de nz iale abbia acquis i t o si g nifi cat i v e pecu lia r i t à e caratt eri st i c h e pr o pr i e c he ren do n o p o ss i bile i po t i zzare s i t ra tt i di un a f or ma di go vern o a sé stante, alm e n o per quan t o c o n cerne i l d i segno is t i t uz i o nale , ch e r i sponde ad un certo svi luppo de l co sti t uzi o na li s m o co n t em por an e a m e n t e all a f o r m a z i o ne de ll o St a to n az i o n a l e 82 . Per quanto l e d iff er e n ze a li ve ll o co m parat i v o po sso n o o sserv ars i t anto da una pro spe tt iv a c he pr i vil eg i a l ’asse t to c o s t i t uz i o nale q uan t o da un pun t o di vi st a pi ù a mpi o , ch e prende i n co nsiderazi o ne i l reg im e po l i t i co n e l suo f u nz i o na m e n t o eff et t i v o e i n re l azi o n e ai fatto ri che i n t erag i scono co n l ’eserciz i o del po t ere – t ra i qua li il s is t e ma part i t ico, l’ as setto bur o cr a t i co e l ’ a z i o ne d i gr upp i d i pres si o n e – 83 , in questa f ase e in gen era le ne l l ’ in t er o l avoro di t esi – seppur in a lcune o ccasi o ni si è r i t en ut o n ecessar i o 80 L’e sistenz a di o r diname nti div er si porta al raff r onto fra o r di n ame n ti co m pl e ssiv amen te inte r i e fra singo l i i stitut i , d a cu i eme rgono co in cide nze, si mi litu di ni e dive r sità, di cui si t e rrà co n to a s ec onda del l e es i genz e di c h i o pera il raff r ont o . La co mparazio n e gi u ri dica è , qui ndi, l ’o perazio n e i n tel lettuale di r a f fronto tra ordi na me n ti, istitut i e n o r mative di dive r si o rdi nam e n ti, c h e, se c ompiu t a i n modo sistem atico se co n do i c anoni del meto do giuridico , assu me l e ca ra tte ri stic h e d ella d iscipl ina scie ntific a. (G. Go r la, Dir itto Comparato , in Enci clopedi a d el di ri tto , Mila n o, Anna l i XI I, 19 64, 928 e ss.) . R ip r e n de n do le p arole di Ga r cía-Pe la y o la missio n e del dirit to c o sti tuz io n ale c o m para t o è lo studio teo r i co de lle n o rme giu ridi c h e - cos t it uzio nali po sit ive , non n ec ess a r iame n t e in vigo r e, di d i v ersi St ati, co n l ’ob iettivo di ev id e n zia r e le singo l arità e i co n trast i t ra di essi o tra g ruppi di e ss i. (M. Ga r cí a -P elayo , Der e cho cons tituciona l comparado , Madrid , Alianza E dito r ial, 19 99, 20). Su l t e ma più ge n erale de ll o sv i luppo del Di ritto cos t it uzio nal e si rin v i a a ll’o pera di si n tesi , ma allo stes so tempo dettagli a ta, r eal izzata d a F . B a lague r Calle jó n , El Der ec h o const i tuci onal , in F . Ba l ague r Callej ón (co ord. ) - G. C áma r a V il la r - J. F. Ló pez Aguil ar - M. L. Ba la gue r Callej ó n – J . A . Mo nt ill a M art o s, M anual d e Der e ch o const i tucion al , vo l. I , Mad r id, Tec n os , 2022 , 29-37 81 G . de Ve r go ttini , Comp arazion e e d iritto costituzio nale , i n N omos-Le at t ua l ità n e l di ri tto , n. 2/2018, 3. 82 Vedasi sul punto D. No h l e n, Pr e si den cialismo v s . parlam ent arismo en A meri c a Latina ( notas sobr e el debate ac tual desd e un a p erspecti v a comparad a) , i n Revi sta de Es t udios Polí t icos. Nue v a É po ca , n. 74/1991 83 L. Mezzet ti, L’Amer i ca La ti na , in P . Carroz za - A. Di G iov in e - G. F. Fe rr ari (a cu ra di) , Diritto costituzion ale compar at o , Ba r i, La t erza , 469 13 i nt egrare l o s t udi o del d i r i t t o posi t iv o c o n que l l o d i a l t r i e l e m e n t i der i v a nt i princi p a lm e n t e da l l ’ in t eraz i o ne tra l e i st i t uz i o ni e l a r eal t à f at t ual e – s i pred i li gerà il pr im o deg li appro cc i summ e nz i o nat i . Spess o l e caratt eri s t i c he de ll a f o r m a d i go v erno, s o pra tt utto per quei Paesi carat t eri zzat i da ass et t i presi de n z i a li e da dem ocr azie ins t abili o regi mi aut o ri t ari , sono st a t e s otto val ut at e c o nf ere n do un r uo l o ce n t ra l e a i so l i f at tori soc i a li , eco n o m ici, cu l t ura li e po li t i ci 84 . Senz a n egare l ’import an za de l co ntesto s o ci ale e de ll e a l t r e co m ponent i c he i nfluen zano l e d in a miche de l l a f o r m a d i go ve rn o , si è dec is o di part i r e da l l a co n stat azi o ne che non so l o l o Stato è i nf l u en z ato dal la s o c i et à, m a il suo st ess o fun z i o nam e n t o d i pe n de, o l t r e ch e dall e condizio ni eco n o mi c he e s o c i a li , a nch e da l d i seg no de ll e i st i t uz i o ni poli t i c he 85 . È i nnega bil e che l ’elabor azi o ne di un m o de ll o 86 de l l a f o r m a d i go v ern o presi de nzi a l e l at i n o a m er ic a n a si a una gen era lizzaz i o ne a l t a m e nte r i schi o s a – date l e d iff ere n ze t r a g l i o rd in a men t i d i u n ’are a geo gr afi ca t an t o es t esa e co m plessa – m a è, al t res ì , n ece ssar i a per i fi n i di q uesto l avoro e, pi ù in gen era le, per l a r i cerca co sti t uz i o nal-co m parat iva. Tr a tt an do si d i u na rappresentaz i o ne sin t et i ca d i fen o m eni d e ll a r eal t à po l i t i co -cost i t uz i o n a l e 87 , si è ri t enuto ef fi cace e o pport un o co n ce ntr arsi pr in cipalmente sull ’asp etto i s t i t uz i o na l e f o r m a l e reputando ch e abbi a una pro pri a auto n o mi a meto d o l o g i ca e so st an z iale , rea lizz a n do una co m p araz i one per i st i t ut i n e i d iversi pa esi d e ll a reg i o n e 88 . In t al e analisi n o n è manc at o l o st udi o del co ntesto s tor i co e cul t ura l e i n c u i n asc e e s i s vil uppa il pres iden zialism o l at i noa m er ican o . Ques t ’ul t i m o , co m e s i v edrà p i ù n e l det t agl i o , ha l e sue o r i g i n i a l m o men to dell e l o tt e ar m at e co ndott e per l’i nd i pe n de nza, caratteri zzat e da ll a ce n t ra li tà as sun t a da i cap i mili t ar i ( i cd. caudillos ), 84 J. J . Li nz, Demo c rac i a pr esidenc i al o parl amen t aria . Ha y alguna dif e ren cia? , in Co n se jo par a la co n so l idació n de la demo cra cia , Presid e n c ialismo v s . parl am e ntarismo . Mater i ales para e l es t udio de l a Reform a Cons tituc ional , B uen o s Ai r es , Eudeb a, 1988, 19 -20 85 J . G. Ma r c h - J. P. Olse n, The N e w Instit utiona l ism: Or ganizat ional Fa ct ors i n P olitical Li f e , i n Ameri can P oliti cal Scie nce R evi ew , vo l. 78, n. 3/1984 , 738 86 I n questa sede i l te rmin e “mo dello” è utiliz z at o co me si n onimo d i “ tipo ” ma si v uo l e int e n der e so lo l’insieme degli e l eme nti ide n tif i canti e n o n a n c h e la proprie tà di e sse r e preso a rif er im e n to pe r alt r i o r diname n ti. Su lla dist inzio n e tra “t i po ” e “mo dello” e i l lo r o utiliz z o nel diritto co stituzio n al -co m parativo si rin v ia a G . de Vergott ini, Diritto c os ti tuz i ona le com parato , P a do v a , Ceda m, 202 2, 23 e ss. 87 L. Pego raro, Com parare l’Ameri ca latina ( e in America lati na) . Int rod uzion e critica , in S. Bag n i – S. B a ldin (a cu r a di), Latinoam é r i ca… , ci t ., 13 88 Seco n do Gar cí a -Pelay o , un o dei crite r i d i raggr up pamento tipici del di r itto co stituz io n ale co m parat o è la riduzio n e del le co sti tuzi o n i di de termi nati Stat i a g r up pi c ollettivi, ciascu n o do t at o di u n a p r o pri a singo l arità r ispetto agli altri , in mo do da o perar e u na riduzi one delle singola rità i n d ividual i a si ngo l arità co lletti v e. Si tr att a, qu indi, an c h e di una rapprese nt azio ne tipica , po i ché ope ra co n f orm e e r el a zio ni fo n dame ntali c o m u n i a u na se rie di co stituz io n i partico lari do ta te di ca r atte r i s ti c h e simili o co r r elate . Pe r tanto , il di r itto co stit u zi onale c o m parato e l abo r a co n ce z ioni co l lettive r ispet to a lle in dividu alità c he raggrup pa, e c once zioni i n dividu alizza ti r ispet to ad alt r e fo r me co l letti v e di o rgani z zaz ione giu r i d ico - cos t it uzio nal e. M. Garcí a-Pelay o , Derec ho consti t u cional com parado , cit., 20- 21 14 ed è sta to i nfl u e n zato n o n sol o da i vi c ini S t at i Uni t i d’Am er ica ma anc h e da al t r e espe r ienz e euro pee com e que lla spa g n o l a e f ra ncese 89 . Pass a ndo all ’a n a lisi de i s i ngo li o r d in a m e n t i il m e to do c o m parat iv o , com e è e viden t e, sarà ut il i z zat o a l l ’ in t erno di una preci s a area cul t ura le caratt eri zzata da una pro pri a t radi z i o ne g i ur i d ica e da u na pro pri a co ncez i o ne d e l l ’ o rganizzazi o n e co st i t uz i o na le e de l r eg i m e de i di r i t t i f o n da menta li . S i farà, qu indi , r i co rso all a cd. “ co m paraz i o ne i nt racu l t ura l e ” 90 i n quan t o al fi ne di pot e r real i z zar e, i n co ncl usi o ne de l l a ric erca, un a v a lut azi o ne de lla f or m a d i go vern o l at in o a m er icana – si a c i rca l a sua “ aut o nomi a” co me o gge tt o di ana li s i c he l a sua pers is t en za – si è r i t enuto n eces sari o so sti t u i re l’ e l e m e n t o card i n e della com p araz i o ne 91 a p ro p o s i t o dell a f o r m a d i gover n o pr esi de nz iale c l assicam e n t e ut i li zzato , o vv ero l ’asse t to de gl i St a t i Uni t i d’Ame r ica , con un o rdin a me n t o pro pri o de ll a su b r eg i o ne i n a n a lisi . La scel t a, le cui m o t i vazi o ni so n o st a t e gi à ill u st r a t e, è r i caduta sull ’or d in a m e n t o m essican o . A p ropos ito di ques t a real tà ordin amenta le e di que l l a c i l e na – a n c h e in mer i t o a ques to t e r m i ne de ll a co m parazi o ne s i è gi à detto – s i sono ri perco r se e i n quadrat e, c o n m et o do gi ur i d ico e in pro spett i va st ori c a, non so l o l e caratt eri st i che f o r m ali de lla f o r m a d i go ve r n o ma an c he la l o ro di n a mi ca e v o l ut iva, der iv a n t e dall e r i f o r m e appo rtan t e al d i seg n o i st i t uz i o nal e e da lla rel az i o ne d i quest’u l t im o c o n l a rea l t à f at t ual e, e i n part i co l are co n e l e m e n t i qua li il sis t e m a part i t i co e i l contest o s to ri co c o ev o al l’a n a lisi. L a m et o d o l o g i a ut i li zzata, pertanto, in ques t a f ase è st a t a pi ù st r at i fi c at a. È st a t a appl i cata, inf at t i , t an to l a co m par azi o n e s i ncro nic a, quan t o que l l a diac ro nica 92 i n qua nto si è r i t en ut a i n d ispe n sa bile l ’analis i de ll o svil uppo tem po ra l e de l l a f o r m a di go ve rno nei cas i o ggetto di i nda g ine a l fi ne d i f o rnire pro f o ndi t à e co e r en z a 89 Vedasi , in partico l are, C. Qu int e r o, E l princip i o de sepa ración d e l os pode r es y su adopc i ón en Iberoamér ic a , in Revista Parlame ntaria Iberoam er i cana , n. 3/198 7; F . Bal a gue r Cal lej ón, D e r Ver fassungss t aat in i b eroamer ik an i sch em Kon t ext , in Marti n Mo rl o k (H r sg.), Di e We l t d es Ver fassungss t aates , No mo s, Bade n -B a den, 2001; D . Vala dés , La forma ci ón de l sis tema presiden ci a l latinoamer icano ( Un ensayo de cultura const ituci onal) , Città del Me ssic o, U NAM , IIJ, 2007 . 90 G. de Ve rgottini, Comp arazion e e dirit to c os ti tuz ionale , ci t ., 3. 91 D i r ego l a gl i sc h em i classif icato r i u t ili zzati dai c o sti tuzio na listi v engono elabo r ati p art e n do da ll’e same di ordi nam e n ti r e a lme nte esiste nt i c h e f un go n o da r ife r ime n to (pr oto t ipi) (F . La n c h este r , Stato (form e d i) , in Enciclop edi a del di r i tto , Mi lan o , A nna li XLIII, 1990). L’analisi critic a degl i ele menti dei due o pi ù o r diname n ti esa m inat i, e ch e co mport a u n r aff r o n to, h a se n s o so l o se il ri ce r cato r e fiss a, in funzio n e del le sue finalità d i r ice r ca , u n p aramet r o d i r ife r im e n to in base al qua l e es p r ime r e il p r o prio giudi zi o . Que sto paramet r o (il cd . t ertium compara ti on is ) se r v e co me t erm ine di r i f er ime n to n el r a f front o f ra ciò c h e vie n e co mpara to ( c omparat um ) c o n ciò ch e s i i n te n de c o m para r e. (G . de V er gott in i, Diritto c ostituzion ale comparato , cit., 48) . 92 Vedasi , tra tut ti, F. La n c h es te r , G l i strum enti de l la dem ocrazia . Lezioni d i dir itto cos ti tuz ionale comparato , cit., 7-8 15 a l l a r i cerca, per m et t endo di cog li ere g li e l e m e n t i essen z i a li d i cont in u i t à e d i d i sco ntin u i t à n e l qu adro dei m ut evo li rappo r t i ch e si i nst aura no t r a i supremi o r gani co st i t uz i o nali in re l azi o n e a lla f u n z i o ne d i indir i zzo poli t i co . Per quanto con cern e, i nfine , l a st ruttur a del l o s t ud i o ch e si è co n do tto, ques to è a rti co l at o i n t r e part i ded icat e, ri s pet t iv a m e n t e, a l l a f o r m a d i go v er no presi de n z i a l e in Am er i c a La t i n a, a ll ’a nalisi de ll’ o rd in a men t o m essican o e, infi ne, a l l o stud i o de ll a rea l t à o rdin a men t a l e c il e na. La pr im a part e , ri t enuta i ndispe n sabile per pot er p o rre l e b a s i sulle qua li si sviluppa l a r i cerca, è c o m po st a da due capi to li . I l pr im o a ff ro n t a i l sempi t erno d ib at t i t o a p roposi to de l l a m i g li o r f o rma di go v ern o . Co m e è n o to, que sta ri salente d i scussi o ne ass u nse n uo v a m e n t e ce ntr al i t à, pr ev a lente m e n t e nell ’a mbi t o del la sci e n za po li t i ca, a parti re dag li anni ’80 co n i l r i t o rno al l a de m o craz i a d e ll a magg i o r par t e dei Pae si latin o a me r i c a ni. V i ene, qu i ndi, an a lizza n do i l pe n siero dei pr incipali t eo ri c i co i nv o l t i – part en do da Bageh o t e W oo drow Wil so n fi n o ad aut ori p iù recen t i , t ra i qua li Li nz, Main war ing e Sh ugart , Stepan , Stepard e S kach , Duve rger, Sartor i , O’ Do nnel l , N in o , Lan zaro , N o hl e n – ri co st ruen do s i a le pos i z i o ni cr i t i c he del presi de nz i alism o , c he hanno port a to al cuni no n sol o ad af fer ma re l a super i or i t à de ll a f o rma d i gov er n o parl amentare ma anche una sua n ec essar i a ado z i o ne i n Am er ica Lat in a a l fi ne d i e vi t are nuovam e n t e i l cro ll o de lla de m ocr azi a, c h e la cd. “ a n t i - cr i t i ca ”. I t eori c i app art en en t i a que st’u l t im a li nea, ol t r e a sottoli neare le vi r t ù del la f o r m a d i go ve rno presi de n z i a l e e a m et t ere i n e vi de n za le pro bl e ma t i c i t à l egate all a m eto d o l o gi a ut i l i z zata dai det r a tt o ri del presi de nz ial i s m o , h a nno f o rni t o n uo v e chi avi di l et t ur a degl i e lement i co n s i d erat i negat i vi d e lla f o rm a d i go v ern o pr esi d e n z i a l e, eviden z i ando a l t r esì co m e s ia po ss i bile incon t r are an ch e in quest i sis t e mi f o r m u l e d i co m pro m e sso. Al l ’ in t er n o di ta l e “ cor ren t e” ven go n o , al t res ì , e l a b o rat e de l l e a l t er nat i v e r i t e nut e a datt e al l’Amer i ca La t ina e l a m ag g i o r part e pr ot en do n o per l ’ ado z i o n e d i una f or m a d i go v er n o sem i presidenz i a le , m entr e al cu ni t eo ri c i e laborano f o r m e d i go verno i b r i de com e ad esempi o Sarto ri con i l suo “presi de nzialism o al t erna nte”. I l secondo capi t o l o , i nvece, r i guarda pi ù pro pri a men t e l a f or m a d i go v ern o presi de nzial e l at i noa m er ican a t racc i ando, co m e a nt i cipato , la pro spett i v a c h e si t ratt i d i u n a va r iante pro pri a de i Paesi d i qu esta sub-reg i o ne diversa a b origine da que ll a st at uni t en se e non un a m era app l icaz i o ne de f o r m at a de l r eg i m e pr esiden z i a l e c lassico. Si r i t i e ne c h e que lla ch e è st a t a c o nsi derata un’ at t uazi one degenerat i v a r i spetto a l m ode ll o ori g inari o , ri spo n d a 16 i n r eal t à ad un cert o svi luppo de l co st i t uz i o n a li sm o , infl ue nza t o n o n sol o da l l ’e sperienza statuni t ense, anch e se senza dubbi o f u l a prepo nde ran t e, m a an c he da quel la l iberale spagn o l a pro v eni e nte dall a Cost i t uz i o ne di Cad ice ; dal pensi ero f ra nc ese, pr in c ipalmen t e l e idee d i Ro usseau, Mont esqui eu e S ièy e s, e que l le co nten ut e nell e n o rm e f o ndamen t a li de l 1791, 1793 e 1795; e indiret t am e n t e da que l l a in g l e se, i n part i co l are l e o per e di Lo cke e Bl ackst o n e. Si r i t i e n e, i no l t r e, che vi siano r i l e va nt i e l e m e n t i i st i t uz i o na li , pro pri d i t utt e l e esper i e n z e l at in o a m er ic a n e e der ivan t i da co m u ni d inamiche stor i che e cu l t ur a li , c he im ped i scon o d i fa r la r i e ntra l e all’i n t er n o de ll a f o r m a d i go v ern o pr esi d e nzial e “cl a ssi ca” e ch e l a dec isi o n e di in t r o durr e el e menti di par l a m e n t ar i zz azi o n e in alc u ni o r din a m e n t i d i quest’area sia un u l t er i o r e e l e men t o ch e n e t r att egg i l ’indipen de n z a. P er t an t o, si è dec is o d i de lineare i t ratti co m uni d i questa f or m a d i g o ve rno a part i re dall e caratt er i st iche de l l ’E secut iv o e i n part i co l are l a sua e le z i o n e d i r ett a e l e f aco l t à l egisl at i ve ( ini z iat iva l eg i s lat i va, ur gen z a l eg i slat i va, habilitación legis lativa , p ot ere di ve t o) e i pot eri d i e m ergenza c h e g l i so n o co nf er i t i , t en e n do c o m u n q ue b en presente ch e l a l o ro estensi one v ar ia da ca so a c aso. Successi v a mente s o n o st a t e anal i zzat e l e d is t in t e cl ass i fic a z i o ni delle f o r m e d i go ve r no pr esi de n z i a li l at i n o a m er i cane e g li e l e m e n t i d i p ar l amentar i zzaz i o ne i nt ro dott i in a lcuni o rdin a men t i . Le s ucce ssive due part i s o n o dedi cat e a d un’ a nalisi pi ù approf o n d i t a e co m p le t a dei due o rdin a men t i consi der at i – c o n rif er im e n t o , in part i c o l are, a i rappo rt i t ra i pr inci p a li o r ga n i co sti t uzi o na li in relazi o ne all ’ ind i r iz zo poli t i co – , che , co m e a nt i c i pat o, sarà precedu t a da un a co m parazi o n e d i acro nic a inc e n t rat a sul l o stud i o dell e carat t e r i st i che dei pro cess i co sti t uenti e deg li e lemen t i s a l i e n t i de lle d iff er en t i f o r m e d i go v er n o ch e s i sono sus s egu i t e. La part e dedi cata al l’ o rd inamento m essican o , l a s eco nda , s i apr e con l o studi o degli an t eceden t i sto ri c i a lla Co sti t uz i one att ualm e n t e i n vigor e ( cap. I). S i so n o an a li z zat i i pro cessi co st i t uent i ch e h a nn o dato vi t a a ll a cd. Constitución de Apatzingán del 1814 e a l l a pr im a Co st i t uz i o ne m e ssicana o vv ero l a Constitución de los Estados Unidos Mexicanos de l 1824; co s ì co m e a lla repubblic a a cce n t rata cara tt eri zzata da due norm e f o ndamen t a li o vvero l e Siete Leyes Cons titucionales el a b o r at e t ra i l 1835 e il 1836 e l e Bases Or gánicas de la República Mexicana del 1843. Succes sivamen t e si è t r a tt a to il “ r i t o r n o al f ed era li s m o ” ed i t esti co s t i t uz i o n a li d i que st o peri o d o , o v vero l’ A cta Cons titutiva y de Re f orma del 1847; l a Constitución Fe deral de los Estados Unidos 23 I P ARTE - L A F ORMA DI GOV ERNO I N A M ERI CA L ATINA S OM MA R I O : I. Il di ba ttito sull a m iglio r fo r m a di gove r no: pa r lam en ta r ism o o pre sidenzi a lismo? – II . T ra cc i ando un m odello della fo r m a d i gove r no pr e si denzial e l at i no a m e r ican a Cap it ol o I Il dib attit o s u lla miglior fo r ma d i gover no: p arla m e ntaris mo o p re si denzialismo? S OM MA R I O : 1. Pa rlame n t ar is mo o pre si den z ialismo: un di bat tito sempi t e r no – 2. L a rinnov a ta ce n t r ali t à d ella q u e sti one della fo r m a d i gove r no in Am e r ic a La tin a – 3 . La cr iti ca al pr e si den z iali s mo: alcuni elem ent i – 3. 1 La que st ione del la sta bil ità – 3. 2 Rig idità e fle ss ibili tà – 3 . 3 Il “ v in cit o r e v i nce tutto ”: l a bassa pro p en s i o ne alla coo p e r a zione e all e co a lizioni – 3.4 La se para zi one dei p o t e r i e l a do ppi a legi tt imi tà – 3.5 I m andati con t e r min i fi ssi – 3. 6 L’ a m b igui tà de lla car ica p r e sidenz i a le e l e t e ndenze ple b iscitar ie – 3. 7 L a v a r iabile del s istem a pa r titi c o – 4. L’“a n ti - criti ca” – 4.1 Le virtù de lla fo r m a di gove rn o pre sidenzi a le – 4.2 La c riti ca a l l a me t o dol ogia – 4.3 La r e lativ izzazione del “ ch i vinc e pre nde t utto” – 4. 4 Le f o r m u le di comprom ess o nelle f o r me di gove r no pre s iden z iali – 4. 5 Un a d ive rsa le t tur a de lla “q ue st i o ne dell a do ppi a legi t ti mi tà ” – 5. A lcune delle po ss ibili alte r n a ti ve: né pre s iden z ialismo né par lam en ta r i smo – 5 .1 I co rre tt ivi d i Mainw ar ing e Shug ar t – 5. 2 L’ a doz i one di fo r me di gove r no “mi st e” – 5. 3 Il “ pre sidenzi a li s mo alte r n a n t e ” – 6. L a fasci n a zione p e r il pa r lame ntar ismo e la sua i n a ppli cabi lità 1. Parl amenta r is mo o p r e siden z ialism o: un dibattito sem pit er no I l d ib at t i t o dott rin ar i o re l at i v o a qual e po t esse essere l a mi g li o r e f or m a d i go verno – i nce ntr at asi , i n part i co l are, s u lla s up er i o r i t à e su i vantagg i di que ll a pa r lamentare ri spetto a que ll a pres i de n z i a l e è r i salen t e e h a a v uto ad ogge tto gli e l e m e n t i p i ù d is parat i . Fi n d a ll a m et à de l XIX seco l o , i nf at t i , s i è s vil upp ato , i n do ttrin a, u n diba tt i t o su qual e pot ess e es sere l a m igli o r f o r m a d i gove rno p o ss i bil e, ch e h a vi st o co n t rapporr e l a f o rma d i go vern o parlamen t are e quel la presidenzi a l e e, alm e n o fi n o a i pr imi a nni ’90 del ‘900, h a r i por t ato un a n et t a pref erenza nei r i guard i d e l l a pr im a. 24 È possibil e, inf at t i , r i nv e nire u no dei pr im i c o nf ro n t i s i ste matici t r a il reg ime “ pres ide nzi a l e” e que ll o “pa r lamentare”, c o sì co m e l a pr i m a c r i t i ca de ll a f o r m a d i go ve rno presi de nz iale , n e ll’ o pera di W a l t er Bageh o t “ The English C onstitution ”, e ci ò l a ren de un c l assico de l d iba t t i to “pa r l a men t ar i sm o co n t ro presiden z i a li sm o ” 95 . Bageh o t rea li zzava un a co m par azi o n e tra l a f o rm a di go v ern o i nglese e l a f o r m a d i go v ern o presi d e n z iale, n e ll o specifi co que l l a deg li St at i Uni t i d’Am er ica. T al e c o m parazi o n e aveva il suo f o ndamen t o n e ll a co nvinzi o ne dell ’ Aut o r e ch e l a real e im po rt an za dell a Co st i t uz i o ne b r i t a nnica po t ess e ess ere r ealmente apprezza t a, n o n so l o o sserv a n do al cu ni dei suo i pr in c ipali e ffett i , m a a n c h e co nf r o n t an do l a co n i l s uo gran de s is t e m a r iv a l e, o ssi a que ll o presi de nz iale . Do p o av er del i ne ato quel la c h e, a su a dett a , è l a pr i n c ipale d iffe re nza tr a l e due f or m e di go v ern o , o v v er o l a d i ff ere nte m oda lit à in cui si realizza l a sep arazi o ne de i pot eri 96 , Bageh o t en t r av a n e l m er i t o del l a quest i o n e an a li zzando l e m o t iv a z i o ni c he ren der e bb er o l a f o r m a di go v er n o br i t anni ca super io r e a quel l a st at uni t en se. Da una part e, evi de nziava il d iffere n t e ruol o attr i b u i t o al po pol o , ch e n e lla f o rma d i go v ern o presi de nz iale è rel egato in un a po si z i o ne d i i ninfl u en z a per l a m a gg i o r part e dell a dur at a de l manda t o, p ot en do agi re s o l o a l m o m ento del le el ez i o ni , e pert an t o n o n è m o t iv at o a f o r m arsi u n’op i ni o n e o ad educars i , co m e invece a ccade in u n paese caratt eri z zat o da un go v ern o di gabine t to . Dal l ’a l t r a, analiz zando l ’a sset to is t i t uz i o nale che der iva da l l ’ app lic azi o n e de ll a f o r m a d i go v er no presi den z iale , si so ffe r mava su l l a cr i t i c a cen t r a l i t à a t tr i b u i t a all’ E secut iv o , s u ll ’impossibil i t à al l a co o peraz i o n e e s u lla diff i co l tà d i im put are l a r esponsabili tà n e i sis t e mi presiden z i a li 97 . In o l t re, c o n t est av a l a m o da li t à d i 95 A. L uja mbio - J. Ma rtínez Bow ness , Estud i o introdu ctor i o , i n W . B age h ot , La c ons titución i nglesa , Città del Me ss ico , IIJ, U NAM, 2005, XL 96 La f o r ma d i go verno p r es idenziale è ca ratteriz z ata dall’e lezio n e da parte del popo lo sia del P r eside n te, attrav erso u n d at o s istem a eletto ra le, c h e della Came ra de i ra pp r es enta nt i, att rave r so una dif f erent e mo dalità. Pe r ta n to, la ca r atte r istic a dist intiv a del go ve r n o p r es idenzi a le è la r ec i p r o ca i ndi pe n de n za de i rami legisla tivo e d e sec ut ivo del gov ern o. A l co n trario , la fus io n e e l a co mb inazio n e dei lo r o po t eri e r a il fo n dame nto del gov ern o di gabi n etto brit annico . (W . Bage h ot , La c ons ti tuc i ón inglesa , Citt à del Mess i co , IIJ, U NAM , 20 05, 12) 97 I l Le gi slativ o è, se n za dub bio , a n c h e neg li S tat i U n iti , te a tro d i dib attiti, m a ques ti, nella v i sio n e dell’Auto r e , n on po r ta n o a d alcu n risulta t o in qu ant o l ’ ammi nist r azio n e n on può es sere cambiata. No n es sendo i l po t ere n elle ma n i del L egislativ o, n es su n o vi presta atte nzio n e. Al co ntr ario , è l’ E se cutiv o a div enir e il g r ande c e n tro di po ter e, m a r imane inc r ollabile e immu t abile. Perta nt o , la di v isio n e rigida dei po t eri , n ei gov e rn i p r es idenzial i , indeb olisc e il potere legisl a tiv o e , an c h e se può se m b r are co n tradd i tto r i o , indeb o lisce ugualme n te l’ Esec uti v o , p r iva n dolo del suo po t ere di agg r ega z io n e e del po t ere c h e ha la sov r an ità n el suo insie m e. I n I n g h ilte rra, u n gab i n et t o fo r te ha l’appo ggio del legisl a tore in tu t ti gli atti ch e mira n o a f a cil ita r e l ’ a zione ammi ni st ra ti v a. U n P r eside nt e, i nv ece , può sco n trars i c o n il P ar la m ento e c i ò si v er ific a quasi in ev it abil m e n te, in qu ant o la te n de nza natu rale dei memb ri di qua lsias i legislativ o è di imporre la prop r ia pe r so n ali tà – al f i n e d i so ddisf ar e u n ’amb izio n e, ch e può es sere l o de v o l e o r iprov ev o l e, 25 e l ezi o ne de l l’ E secut i v o , s ost ene n do ch e la m i gli o re n o n è quel la po pol are – i n t ale a ff er m az i o ne r i ec h egg ia a nch e la sua co nvi nz i o ne ch e il suff rag i o n o n do v ess e essere ecce ss ivam e n t e estes o – , m a que ll a co n sis t en t e i n un gabi net to el et to da un Parl a men t o , sopr a tt u tto quando quest’ul t i m o è co m po sto da pers o n e capaci 98 . I l pensie ro di B agehot infl u ì f or t em e n t e sull a visi o ne di W o o drow Wi l so n e sul suo sch e m a d i a nalisi de ll a f or m a d i go ver n o st a t uni t ense , che g li per mis e d i ipo t i zzare la n at ura e l e carat t eri st i c h e d e l “ Co ngressi o n a l Go ve rnmen t ”. In ques t a sede , r il e v a part i co l ar mente ch e Wils o n , n o n o st an t e coin c i de sse p i enamen t e con i l t eo ri co i nglese c i rca g li e lem e n t i nega t i vi de l go ve r no degl i St a t i Uni t i d’Am er ica e nonost an t e al c u ne de l l e s ue argo m e n t az i o ni sembra v a n o di rett e v erso l’ o pz i one par l a men t are, al l a f ine r i t enne c h e l a m igli o r e so l uz i o ne per co r reggere l a f o r m a d i go ve r no pr esi d enzial e f os se i nt ro dur re nuove f o rm e d i re spo ns a bili t à per il Co ngresso 99 . f a vo r ire le misu r e c h e s i R ite n go n o più uti l i al b ene pub blico , e , so prattutto , per lascia r e la p r o p r ia i mpro nta n egl i af far i pub blici. (W . B a ge h ot , La const i tució n inglesa , c it., 2005 , 16 e ss .) Pe r B a ge h ot, qui n di, il b in om i o coo pera zio n e/c onflitto è il dil em m a ce ntr are del sistem a a se parazio n e dei pote ri, c h e divie n e magg i o r me nt e critic o quando è ne cess a r i o c h e si a d a tti co n f less i b ili tà alle circo stan ze in qu an to chi, i n que l m o me n t o , st a go ve r nando l o farà , in dipe ndente me n t e da se b en e o ma le, f i n o alla fi n e de l mandato . I n olt r e, u n altr o e l eme nto n egat ivo ev idenz iato da l l’Au tore è che la na tu ral e tende n za dei pote ri al co n fli t to n o n può in a lcu n modo e ssere r i so l ta nel s istema p r es i de nziale. I n f in e, la terza prob lematic a c h e r i lev a è l a diff ico lt à di imputa r e la resp o n sab ilità i n qu anto è co n di v isa. Al c o ntr ario , n el “Go v ern o di gabi n etto” , f inta n to che il pl e num so stiene i l gov e r n o, l a r es ponsabilità è chiara m ente identif icata e u nivo ca. (A. Luj am b io , E s tudi o i ntro ductori o , in W. W ilso n, E l gobierno congres ional: régimen polí t ico de los Estados Un idos, C i ttà del Mes sico , II J, U NAM , 200 2, XI) 98 W. B age h ot , La cons titu c ión in gles a , cit., 16 e ss. 99 L a r es po n s abilità e r a se co n do W i lso n i l p r inci pale v al o r e polit i co da p r omuo v ere co n un acc o r do cos t it uzio nal e. N ell’ev oluzione storica del r egi m e n o r d ame r ic an o d i divis ione dei poteri, s eco n do Wilso n , i co ntrolli e gli e quilib r i c h e esiste v an o a l mome nt o del la s ua e ntrata in vigo r e, n o n e r ano pi ù e f ficac i e, quind i, me n tre la Co stituzio ne co n t empl av a div isioni ide a li, de l icatame n te po ste in equilib r i o , la r e ale fo r ma di go v er n o e r a s emp li ce m ente un sistem a di su p r ema z ia congress uale. Pe rtanto , la f o r za domi nante e di co n tr o l lo, la f o n te di tutto il pote r e moto rio e r e go lat o re, era i l Co n g r ess o. Pe rt anto , era n ec es sar io mut ar e dal pa r la m enta ri smo – e so pr attu tto dallo sc h ema bip artiti co ingle se – l a c h ia r ezza e l’ inequiv o cab il ità dell a r es po n sab ilit à. L a rif orm a del “ gov ern o del Co ng r ess o”, qu indi, dov eva anda r e n ell a d irezio n e di r a f fo r z are la respo n sab ilità del Co n g r ess o, a n c h e se n el quad r o della se pa razio n e de i po ter i. (A. Luj a mbio , E st udio introdu ctorio , in W. Wi lso n , El gobi e rno congr e sion al .. , ci t., XXIV e ss) 26 La cr i t i c a a l sis t e m a pr e sidenzial e è pres e n t e, pi ù o m e n o n eg li stessi a nni , a nch e in Am er ic a Lat i n a. I n part i co l are, Ro mero, nel 1883, eviden z i ò i pr incipali d ife t t i de l s i ste ma presi de nz iale 100 , arri v a ndo a defi n ir l o un a “ spec ie d i d i t t a t ura” 101 . 2. L a r innovat a ce ntral ità dell a q uestione della form a di gover no in Amer ica Latina I l mai so p i t o di batt i t o sul l e pro bl e m at i c h e legat e a l l a f o r m a d i go v er n o presi de nzi a l e e, d i co ns egu e n za, su qua l e f o ss e l a mig l i or f o r m a d i go v ern o , assuns e nuovam e n t e cen t r a l i t à e r i prese co n r inn o v at o vi go re poco pi ù d i u n se co l o do po, pr ev a l e nte m e n t e n e ll’a m b i t o del la scienz a po l i t i c a. C i ò avv e nne ne l contesto del co n so li da mento del la de m ocr az i a che po se f i ne a i reg imi auto r i t ari i n Amer i ca L at in a, l a cosi ddett a ter za o n dat a d i de m o crat izz azi o n e 102 . A m età de g li ’80 de l sec o l o s co rs o , i nfat t i , l a d i sc u ssi o ne assuns e n uo v e pro spetti ve e v e nne po sto l’ accento sul l a st abili t à de i s is t e m i , sotto l i nea n do co m e, m e n t re i paesi de ll’ E uro pa o cci de nta l e av e va no ra gg i u n t o un a de m o craz i a st abil e e u n im press i o na nte svi l uppo s o ci o -eco nomi co d o po l a Sec o nda guerr a m o n d i a l e, i paes i de l l ’ A me r i ca L at in a e ran o s t a t i ca ratt eri z zat i da m o l t ep li c i falliment i de m o crat i c i a c ausa 100 Si tratta del lega m e co n il milita ri smo ; la pess ima co m p r e n sio n e de l pri n cipio del la div isione e dell’armo nia dei pote r i pub blici, c he ma n ca della malle a b ilità e dell’el asti ci t à i n dispe n sab i li al gio c o po l it ico de lla demo crazia mo derna, e pertanto è div entata un terre n o f ertile pe r le r ivo luzi o n i armate; l a pr edispo sizio n e ad accumul ar e a b usi inco n t es tabil i. I n o ltre, priv a il po t ere legisl a tiv o di f o r za e d i p r es tigi o e, allo stess o t empo , l’ Ese cutiv o di r i spe ttabil ità; è carat t eriz zat o d alla ma n ca nz a di sce n ari per la discus sione e la lotta de lle idee , fav or endo pe r so n e me dio cri, ma ab i li a p i ega r si ai ca p r icc i del P r eside n te; soff r e di tutti i v i zi, a n c h e aggrav a ti, del la ges tione eletto ra le ; a v en do biso gn o so lo d ella co lla b o r azio n e d i po ch i age n ti, e n o n do v en do dar e so ddisf a zi o n e a lle gran d i co rr e n t i d’op ini o ne ra pp r ese ntate nelle asse m b lee , è in cl in e alla c orruzio n e e a prendere dec i sio n i c o n tro la v olo n tà del paese . Data la sua o rigine milita r e è se parato dal la ma ssa del po polo , co sì c h e n o n ha i m ezz i per att r arre , n é la n ec ess i tà di a ssiste re all e asp i razio n i del l ’o pinione pubb li ca, a causa del la sua nat urale t e n de n za a v ive r e in di sp art e; è co n tro il po pol o , in ciò c h e c’è d i più lib er ale in lui, e co n tr o le sue tra di zio n i, i n ciò c h e c’è di più spec i f ico in es se; n o n ha simp a tia pe r la demo crazia, co m e aspirazio n e ge n e r ale della so cietà c o nt empo ran ea, a causa de lla fo r za c o n cui d i f ende il do ttrina rismo oppressiv o e dittat o r iale dei po siti v i sti. (S . R omero , Par lamen tarismo e Pr e sid en cialismo na Repúbl ica B rasil eira , Río de Ja n ei r o, Co m panhia Imp r es so r a, 1893, 23-25) 101 S . Ro mero, Par lam e ntar i smo e Presid e n c ialismo na Repúbl i ca Brasi leira , cit., 23- 25 102 Ve da si , tra tutti, S . P. Hunti n g t o n , La terz a ondata. I proce ssi di democra tizzazion e al la fi ne d el X X secolo , Bo logna, il Mu lino, 1998 La “terza o n d ata” di demo cratizza zio n e è stata il prodo tto di una co n fluenza di di v er se te n de n ze ov vero l’istitu zione dell a demo cr azia in p aes i se n za p r ec edenti espe ri enze de moc rat ic h e, il suo ri stab ilime nto in paesi c h e av evano v issuto periodi d i go v er n o au toritario e la s ua es pansio n e t r a gl i St a ti i ndipe n de n ti emers i do po la ca duta del co m unismo eu r ope o e sov i etico . U n a co n segue n za co m u n e di queste tran s i zio n i è stata che l ’ atte nzio n e s i è co n centrat a su ll e r ego l e co stit uzio nali che r ego lano la c ompeti z ione per l ’ese r ci z io dell’au torità po litica in demo cra zia . In questo senso , u n o degli a spe tti fo n dam e n tali del diseg n o cos t it uzio nal e è sta ta la sc elta tr a un gov ern o parlame nta r e, un go vern o pr eside nziale o un fo r mato ibrido che co m b in a alcu n i aspe tt i d i e n tra m b i. (J. M C arey , P residen ci a l ismo vers us par lamentarism o , in Pos t Data , 2006 , 121) 27 d i co l p i d i stato, gove rni auto cra t i c i , mili tar i e d i t t ator i ali , i ns ieme a gravi pro blemi soc i a l i ed eco n o mi c i 103 . La cr i t i ca a l si ste m a pres i de n z iale, co m e s i vedrà, è st a t a c o n dott a a part i re da l l’a n a li s i d i al cu ni elem e n t i pro pr i di quest a f o r m a di go v er no – tr a i qua li la m a ncan za d i s t abili t à ; l a bassa pro pen s i o n e alla co o pe raz i o ne e a ll e co a l iz i o ni ; la r i g ida s ep araz i o ne dei pot eri – ed è r i sul t at a ess er e ec ces sivamen t e f o rm a l e e caren t e s otto al cu ni as pet t i da l pun t o d i vi st a m et o dol o gi co . Propri o su ques t e b as i e i n rispo s t a all e po si z i o ni c he pro m uo v e v ano il par l a m e n t ar i sm o a d i scap i t o del pres i denz i a li sm o , si è svil uppat o un al t ro f i l o n e d i pensie ro ch e può essere defi ni t o “ a nt i - cr i t i c a”. D i segu i t o sarann o i llu st ra t e, i n pr im o luogo, l e po s i zi o ni de i “de t r atto ri ” de l presi de nz iali s m o i l l u st ran do gli st ud i condotti da p ri nc i pa li co m po n e n t i di quest a c orr en t e e e vi d e n z iando sol o succi n t a men t e al cu ni deg li a spett i pro bl e m at i ci, c h e saranno, p o i , t rattati con m agg i o re pro f o ndi t à n e lla sezi o n e ded i cata a l l’ “an t i - cr i t i ca”. Infi ne, si ill ustr erann o al cu ne de ll e so l uz i o ni pr o po s t e dall a d ottr in a per po rr e ri medi o a l l’ ins t abili t à de i siste mi pre s iden z i a li lat i n o a m er ic a ni . Co m e si ve drà quest e possono di v er si , a gr an d i li nee, in due cat egori e ovv ero l ’adoz i o ne d i co rrett i vi a l l a f o r m a d i gove r no presi de nzi a le e l’ az i o ne d i f o r m e d i go ve r no a l t ernativ e ma d iv erse d a que l la p ar l amentare e pr in c ipalmen t e quell a s e mi pre s i de n z i ale. 3. La cr it ica al pr esiden zialismo: al cuni el e ment i A dare n uo v a li n fa a l d i bat t i t o su l l a “mi g li o re f o r ma d i go ve rno” è st ato, i n part i co l are, Juan Jo sé Linz 104 . Il po li t o l o go af f er m ò , i n pr im o luo go, l a necess i t à d i so ff er m arsi su l l o studi o de ll ’ assetto i st i t uz i onale p iuttosto ch e su i mo del li d i co nf l i tt o poli t i co, e pi ù n e ll o speci fic o sul s is t e ma part i t ic o e sul la f o r m azi o ne di co a l i z i o ni . Senza nega r e l a ce n t rali t à 103 J. Car p izo, Concep to d e democr a c ia y sistema d e gobierno en Amér ica Latina , in B o l etín Me xican o de D erecho Com parado , n uev a seri e , a ñ o XL , n. 119/ 20 07, 326 104 S o l o pe r citare alcu n i d ei co n trib uti dell’Au t o r e in m a te r ia: J . J. L inz, The P erils of P resid ential ism , in Journal o f D e mocra cy , v ol. 1 , n. 1/1990 , 5 1 -69; J . J. Li n z - A . V al e n zuela (a cura di), Las cris i s d el preside ncialismo , v o l. 1: P resp ectivas comparadas , v o l. 2: El caso d e Lati noamér ic a , Madrid , A liaza, 1997; J . J. L in z, D e mocra ci a: presi de n cialismo o parl amenta rismo ¿Hace a l guna diferenci a? , i n O. Go do y Arcay a, Hacia una D emocra cia moderna . La o pción par l amen t aria , Sa nt iago del Cil e , Ed icio n es U n i v er sidad C a tólica de C hi le, 1990, 46 e ss. 28 d i quest i elemen t i , L inz 105 po ne v a i n r i liev o co m e, f requente m e nte, l e carat t er i s t i c he de lla f o r m a d i go ve r no, so pra tt utto per quei pae s i cara tt eri zzat i da a sse t t i pres i de n z iali e d a de m ocr azi e ins t abili o regimi aut o r i t ari , eran o s tat e sottoval ut at e c o nf ere n do un ru o l o cen t r a l e a i so li fattor i so c i ali, eco nomi c i , cu l t ura l i e po l i t i c i 106 . L’ argo m en t az i o n e su cu i si svi l uppò i l d iba t t i t o , pos t a dal l o st ess o Linz e seg ui t a da m o l t i al t r i , i n d i v iduava pr o pr i o n e l l a f o r m a d i gov ern o p res i denziale 107 l a causa de l cro l l o de l l e de m o craz i e n e lla s u bregi o ne, attri bue ndole l ’“ o r i g i nar ia col pa” di a v er im ped i t o il 105 J. J. Li n z, D e mocra c ia presid e n cial o par lame ntaria. Hay alguna dif erencia ? , i n Co nsej o par a la co n so l idació n de la demo cra cia , Presid e n c ialismo v s . parl am e ntarismo . Mater i ales para e l es t udio de l a Reform a Cons tituc ional , B uen o s Ai r es, Eude b a , 1988 , 19 -20 106 Se nza n ega r e l ’ impo r ta n za sia del co n testo so cial e de lla po litic a c h e de lle mo tivaz io n i de i s ingoli atto ri , il nuovo istituzio n alis m o insiste su u n r uolo più a u tono mo de ll e ist it u zioni politi c h e. L o S t at o n o n è so lo influe nz at o dalla so cietà, ma la i n flue n za. La demo crazia po li tic a dipe n de n o n s o l o dalle co n diz i o n i eco n omiche e so ciali, m a a n che dal diseg n o delle istitu zi o ni po li ti c h e. Pe rtanto, le istitu z ioni pos so n o e ss ere trattate c o m e atto r i po litici. (J . G. M a r ch - J . P . Olse n, Th e New Institutio nalism: Orga ni zat i ona l Factors in P olitica l L if e , c it., 738) 107 App are o ppo rt u n o so tt o l inea r e co me i l t e rmin e p r eside n zialismo v en ga utilizz ato, d a alcu ni Auto ri e n el l o spec i f i co da Mau r ice Duv erger, pe r indica r e u n sistem a di gov e r n o ca r at te r iz za to d a un’app l ica z ione defo r mata del l a f o r ma di go v er n o preside nz iale class ica in cui si assis te a l deb il ita m e n to dei pote r i del Parlame n to e all’i pert r of ia di quelli de l P r eside nt e (M. Duv erger, Ins t ituc iones po líticas y Der ec ho constitu c ional , B ar ce l lona, A r iel , 1984 , 1 52) Mau r ice Duv erger h a de f i nit o – u t ilizza ndo co me mo dello di r i f erime n to gli St a ti U nit i d’A m eric a – l e se guen ti c aratte r is t ic h e e sse n ziali del la f o r ma d i go v ern o p r es idenzi a le: 1. la s tess a pe rsona è sia capo de llo Stato ch e capo del go ve rn o e, qui n di, e sercita amp i po t eri, ass i stit o d a i dirigenti c h e p r e n dono decis ioni n ei diparti me n t i m iniste riali de ll a su a amm in is trazio n e; 2. i l r egi m e p r eside n zia le n o n è do tato di u n Co n sig lio dei M in is tri, n el se n so c h e l e dec isio n i n o n v en go n o p r ese in un o rgan o c o l letti v o co m un e, ma qu an do il Preside n te s i ri u n isce co n i se gr et ar i l o f a al so lo f in e di c o n o sce r e l a lo r o opin io n e m a l a dec i sio n e s ol o spe t ta a l u i; 3. il s istema d i ele zio n e del P r eside nte degl i S ta ti U niti è i n d ir etto : i ci t ta dini dell’U ni o n e n o mina n o gli “e letto r i p r es ide n ziali ” c h e a l o r o v o l ta v o t ano pe r e legge r e il P r es i de n t e . Il risul tat o do vrebbe co in cidere co n que llo e spr ess o attr ave r so il suf fragio diret t o , qualo ra f o ss e uti lizzato , e cc etto che per qualc h e d isugu a glia nz a d i r a pp r ese n ta n za o t ra dime nto po litico di qua l che gran e l et t o r e; 4. l’elezione diret ta del P r eside nt e gli c o n f erisce u n a gra n de aut o ri tà, pone n dol o al lo stess o l ive l lo del P arlame nto, po ich é entramb i e ma nan o dir ett amente dalla so vran ità po po lar e; 5. la rig i da se par azio ne dei pote ri re n de il Preside n te e il Parla m ento indipe nde n ti l’uno da l l’al tr o , co sì c he, da una pa rt e, il P a r lame n t o n on può r o v esciar e il go ve r n o p r es i denzi ale co n un v oto di sf i ducia, e , dall’al t r a, il P r eside n te n o n p uò scio gli ere il P arlame n to, ta nt o ch e D uv er ger parl a di u n “m atrimo n io se nz a div orzio ”. Que ste caratte ri stic h e po rta n o Duv erger a des criv ere il r eg ime p r es idenziale co me un “go verno stabile” , anche se spe cif ica ch e n o n è detto ch e po rt i n ec ess a r iame n t e a d un go ve r n o f ort e , in qu ant o può suc ce dere che il p artito del P r eside n te n o n ab bia una so l ida maggio ran za in Pa rlame n t o o che il parti t o non rispe tti la discipli na di vo t o, co me è a v venut o frequente m ente n egli St ati U n iti . Pe r ta n to, anc h e s e la f orma d i go v er n o pr es ide n ziale è po t ente pe r qu ant o ri g uarda le f unzi o ni attrib ui te al Preside nt e, ha anche dei c o n trappe si c h e po ss o n o , persino, causa r e alla pa ralisi de l go v ern o, se n on ha l’appo ggio dec i siv o del P arlame n t o . Tale situazio n e può po r ta r e, se co n do Duv er ger, a l “p r es id e n ziali smo ”, o vve r o un ’appl icazio n e de fo r mata del r egi m e p r es i de n ziale . A tal p r opo sito , l’Au to r e f a rif er im en to, in partico lar e, a i s is t emi preside nziali dell’Ame r ica Lati n a dov e afferma c h e c i so n o n o tevo li di f f er enz e co n il siste ma n o rdamerica n o, i n qua nto v i è stato u n p r o g r es siv o a umento del pote r e ese cutivo , acc o m pagna to da un indeb olimen to dei po teri legisla tivo e giudiziario , porta n do a quello c h e des crive come un ce rt o a uto r ita rismo . Ciò è dovuto al fatto che l ’equil i b rio e l ’armo nia tra i po teri n on è stato ra ggiu n to, poic h é i n A meric a Lati n a il ra mo e sec ut ivo ha u n a n e tt a p r edo min anza sugli alt r i d ue rami. (M . D uve r ger, Ins t ituc ion es pol í ticas y D erecho constitu c ional , cit ., 150 e ss . ) 29 co n so l i d a m e n t o del la dem o craz ia e prea nnunci a ndo ch e sa rebb e st at a , a l t res ì , i l fatto re decisi v o ch e avrebbe po rtato, n uo vam e n t e, al suo f a llimento. S i so st en ne , a ll o r a, l ’ a l t ernat iv a de l par lam e n t ar i sm o , su ll a base de ll e es per i e n ze euro pee de l do po guerra, r i t enen do l o l’ u nico si st e m a in gr ado di e vi t are t al i fata l i e si t i 108 . Ques t a po si z i o n e, qu in d i , sott o li neava l a s carsa ass o c i azi o ne de l pr eside nziali sm o l at i noa m er ican o c o n l a dem o craz i a e l e cr i t i c h e, n o n m o l t o di s t an t i da quel le rea li z zat e da Bageh o t, si r if er ivano, s o s t anzi a lmen t e, al la r i g idi t à e a ll a bassa pro pen s i o n e a l l a coo perazi one di que st a f o r m a d i go vern o , ch e comport av a no l a d i ffico l t à di r i so l v er e i co nfli t t i t ra i due po li d i aut o ri t à e f requent i s i t uaz i o ni d i “ sta l l o” i n qua n t o n o n v i sarebbe ro in cent ivi a co st rui re co a l i z i o ni . Ques t e caratt eri st i c h e so no stat e im put at e a l d i segno i st i t uz i onale stesso cara tt eri zz at o, ess e nzialmen t e, da l l a sepa raz i o ne de i po t eri , da l l ’e le z i o ne po po l are d i rett a si a de l Par l a men t o ch e de l Pres i d e nte – da cui der iva l a doppi a l eg i t t imi t à di que st i or gani – e da t erm ini fi s si p e r i r i spett ivi man d at i . A det t a degli A ut o ri part i t ar i de l la super i o r i t à del par l a m e n t ar i s m o , g li a spett i appena evi de nzia t i inci do n o n egat ivamen t e sull a fi gur a presi denz iale, so pr a tt u tto pren den do in co n s iderazi o ne l ’a mbi gu i t à de l suo ru o l o – capo del l o St a to , quin d i rappresen t an t e de l l ’ in t era n az i o ne, e al tem po s t ess o ca p o del go v ern o . È st a to ri leva t o, i no l t re, c o m e t ali co m plicazi o ni, pr o p ri e de ll a f o r m a d i go vern o presi de nziali, au m e n t an o quando i s i ste mi d i part i t o sono deb o l i , qua n do l a rappr esen t a n z a a l i ve ll o par l a m e n t are è propor zi onal e e quan do s i ve r ifi ca l a “diffi c il e co mbi nazi o n e” co n il mul t i part i t ism o, s i t uazi o n i part i co l ar mente dif f u se in Am er ic a Lat in a 109 . 3.1 La ques t ione d el la stabilità I l prim o e lemen t o m esso in r il iev o da L i nz, a l m o m e n t o di a n a liz zare il d i bat t i to ch e h a r i guardato l a f o r m a di go v er no l at i n o a m er ic a n a, è st a to l a st abili t à che v e niva at tr ib u i v a a l s o l o siste m a par l a m e n t are – i n cu i il r a m o esecut iv o è n o mi nat o da un a m agg i o r anza l eg i s lat i va, da ll a qua le d i pende per l a sua so pravviven za – in qua nto propri o de l l a str agran de m agg i o r a n z a de ll e de m o craz i e stabili n e l m o n do . L ’uni ca de m ocr azia 108 D. No h l e n - A. G a rri do , Pres idencia lismo c omparado : Amér ic a La tina , M a d r id, Ce ntr o de es tudio s po l ít ico s y co n stit ucio nal es , 2020 , 236 109 J. L anz aro, Pr esid encial ismo y demo cracia: alterna t ivas pluralis tas y c o al ici ones d e gobi erno in I . Cr es po Martí n e z - A. Ma rtíne z R odríguez ( a cura di), P olít ica y Gob ie rno en A méri c a Lat i na , Vale n cia, Tira n t lo Bla n c h, 2005, 54-55 30 presi de nz iale co n una lunga stor i a d i co n t i nui t à c o s t i t uz i o nal e è que lla degli St at i Uni t i d’Am er ica , che rapprese n t av a, qu in d i, u n ’e ccezi o ne . P er il po li to l ogo da ci ò der iv a v a c he l a superi o r e per f ormance st o ri ca de l le de m o crazie pa r l a men t ar i n o n era acc i de n t a l e e che un att en to c o nf r o nto tra il p ar l a m e n t ar i sm o e i l presidenzi a li sm o i n quanto tali po rterebb e, qu in d i , alla co nclusi o n e c h e i l pr i m o è pi ù f a vor ev o le a ll’i nst aurars i d i dem o craz ie s t abi l i de l s eco n do 110 . È evi d e n t e ch e i pre suppo sti me to dol o g i c i e l e co n c lusi o ni a cui arr iv a Linz si co ntr addi con o , aspetto questo m esso in r il e vo an c h e da ll ’“a nt i cr i t ica ”. D if att i , se si assu m e l a simili t ud ine t ra i l sis t e ma i s t i t uz i o n a le deg li St at i Uni t i d’ Am er ica e quell o de i pae si d e ll ’A merica Lat in a, il fallimento del pres i d e n z i a li sm o in qu est i u l t i mi sa re bbe do v uto ess ere ric o n dotto al co nt esto s o ci a l e e po li t i co , m o l t o di v er so da que ll o st a t uni t ense, p i ut to s to ch e al l e co m po nen t i str u tt urali d e l l a f o r m a d i go verno. Al fi ne d i cor reggere ques t a in co eren z a m etodo l o g i ca, co ncordando c o n quan t o sost en uto da Li nz a pr o posi to del l a st abili t à de lla f o r m a d i go verno parlam e n t are, Mainwa r in g e Shuga rt h ann o defi n i t o un a de mocrazi a st abil e su lla b ase de l l a su a l o n ge vi t à de f i ne n do una dem o craz ia t a l e so l o se i nin t er rott a per al meno 25 anni 111 ; Lij p ha rt 112 , inv ece, r i t i e n e de m o craz ie d i l u nga dat a so l o que i P aesi c he hanno av uto un a de m ocr azi a co nt i n uat i va a part i re da l 1950 113 . Anch e St epan t entò di d im o st rare, e m pir ic a m e n t e, attr av erso un a es t esa lis t a d i pa esi l a m agg i o re stabili t à de i reg im i par l a m e n t are, perc o rren do un ca mmi no argo m e n t at iv o paral lel o a que ll o d i Linz. Evi d e nzi ò , i no l t re, al cu ni van t agg i d e lla f o r ma di go ve r n o parl amentare, co m e: l ’ e me rgere d i go v er ni co n maggi o r a n ze su ffi c i e n t e m e n t e f o rt i p er att uare i l o ro 110 J. J . Li n z, Los pe l igros d el pres i denci al ismo , in Re vista Latinoam e ri cana d e Políti ca Compara da , n.7/2013 , 12. G ià pubb licato in i ngl es e n ella ri v ista J ournal of D emocra cy , v o l . 1 , n. 1/ 1990 (51 - 69) e i n spag n o l o n el v o l ume For mas de gob iern o: re l acion e s ejecu ti vo-parlam e nto , L ima, Co misió n A n di n a de Juristas , 1993. 111 Pe r ta n t o , dei 31 pae si – co n side ra ti dal 1 967 al 1992 – ca r atte r izz a ti da una demo crazia co n ti n u a alme n o d a l 1967 (o vve r o per almeno 25 a nn i co n sec ut ivi), so l o quattr o – o vve r o Colo mbia, Cos ta Ric a , Stati U n iti e Ve n ezue la – hann o sistem i p r es idenzial i , 2 4 so no pa r lame ntari – Si trat t a d i Germa ni a (1949), Austral ia (1900) , A ustria (1945 ), B ar b a do s (1966), Venez uela (1958), Bo tsw an a (1966), Ca n ada (18 67), Da n ima r ca (1855), O lan d a (1848 ) I ndia (1952) , I r la n d a (1921 ), Is landa (1874), Is raele (194 9), It alia (1 946) , Jamaic a ( 1962), Gi appo n e (1946), Liec ht e n stei n (1918) , L uxe m b ur go (1868 ), Malta (196 4), No r ve gi a (1814) , Nuo va Ze landa (18 52), Sve zia (1866 ) Re gn o U n ito (1832) , Trinidad e T o b a go (1862) – 2 se m i- pr es ide n ziali – Fi nlandia ( 1906) e F rancia (1 946) – e una demo cra zia ib r id a – gli A utori s i rif er isco n o a lla Sv iz zera carat t eriz zata da una f o r ma di go ve r n o di r et t o ri al e . (S. M ainw aring - M. S. S h uga r t, Juan J. Linz, Pr e sidencialism o y de mo cracia . Una r evisión crític a , in D esarrollo Económi co , v ol. 34, n. 1 35/1994, 401) 112 A. L ijp hart, Demo crac ie s: P atterns of Maj or it ari an and Co nsensus Gov e rnmen t i n Tw enty -On e Countri es , New H a v en, Yale U niv ersit y Press, 19 84 113 Segue n do i più rigoro si c r ite r i di Lijpha rt sareb be r o solo due sistemi preside nzial i st a b ili ovv ero Stati U n i ti e Co sta Ric a , r ispetto a 1 8 sis t emi parlame n ta r i, due sis t emi semi -p r eside nziali e uno ib ri do . 31 pro gram mi; l a ma gg i o re poss i b ili t à d i funzi o namen t o i n si t uazi o ni mul t i part i t i c h e ; la fa c ili t à nel r imuo v er e i l capo del l ’ esecut i v o ; l a mi n o re pro b abili t à d i pr o dur re col p i d i stato; l a s uper i o re t en de nz a a f o rnire carr i ere po l iti c he , c he per me t t e l a co str uzi one d i l ea l t à ed es per ienz a 114 . S t epard e Skach de fi n iscono c o m e “dem o craz i e co n so l i dat e” que i Paesi ch e a v e vano ricev ut o un pun t eggio n o n super i o re a 3 su ll a Sca la de lla Po li arc hia Coppedge- Re ini cke per il 1985 e non p i ù d i una medi a di 2,5 del l e va l ut az i o ni pe r “ d ir i t t i po li t i c i” e “l ibert à civili ” sull a Sca la de l l a De m o craz i a Gast il 115 . I due A utor i studiaro n o an c he l a rel az i o ne tr a f o rm a di gover n o e coal i z i o ni e tra f o rm a di governo e v u l nerabili t à a i co l p i d i S t ato . Nel pr im o caso, s o stenn ero un l ega m e t ra dem ocraz ie par l a m e n t ari e semi pre s iden z iali co ns o li dat e e la presen za d i un gran n u m ero di par t i t i a ll ’ in t er no de i Le g isl at i vi , a l c o ntrar i o l e dem o craz i e presidenzi a li co ns o l i dat e n o n eran o ass o c i ate ad un co m por t am e n t o co ali z i o nale m u l t i part i t i co 116 , ch e av r e bb e facili t ato i l govern o de m ocr at i co i n co ntest i d i n u me ro se f ratt ur e s o ci o - eco n o m i c he, i deo l o g i c h e ed et ni c h e e d i numero si part i t i rappresentat i nell’ o r ga no l egislat iv o . Ques t ’el e mento , sec o n do i due A ut o ri , era una del le rag i o ni per cui erano p o ch e le dem o craz ie presi denziali co nt in ue. Ris pet to all a seconda re l a z i o ne, St epard e Skac h arr ivan o a ll a co nclusi o n e c he le de m ocr azi e par lam e n t ar i a vev a n o d i m ost r ato un tasso di so pravvi ve n za d i t r e vo l t e superi o r e a quel l o de ll e de m o craz i e presidenziali c he av e v a n o evi de n z i at o pi ù de l dopp i o de l l e pro babili t à d i su bi re un co l po di s t ato m ili tare ri spet to al le de m o craz ie par l a m e n t ar i pure 117 . 114 M. D . Se rr afe r o , Pr esidenc i alism o y parl amentarism o e n América L a t ina: un de b ate ab i erto , in Revista Mex icana d e Sociología , v o l . 60, n. 2/1998, 168 115 Tra i l 19 79 e i l 19 89, le demo crazie co n so li d ate e ran o 43. Di q ues t e, es clude n do i “c a si mi st i ” di Sv iz zera e F in la n dia, 34 e r ano p ar lame ntari, 2 sem ipreside n zial i e so lo 5 p r eside nz ial i pu r e . 116 Pe r misura r e il nume ro “e ffe tt ivo” di partiti politic i nei le gi s lati v i di ques t i qu ar antu n o s istemi po l itici utilizza n o la fo r m ula ideata d a La a kso e T a agepe r a (M. La a kso - R. Taage pera, “Ef fectiv e ” Num b e r of Par t ie s: A Measur e w i th Appl icati on t o W est E urop e , i n C omp arative Pol it ica l Stu dies , n. 12 / 1979) sec ondo cui il numero d i p artiti po litici ef f ettivo può es s er e c a lco la to a parti r e da l num e r o di ipote t ici partiti di uguali dime n sio ni c h e avreb bero lo s t es so effe t to totale sulla f ra zio na b i lità del sis tema c h e h anno i partiti r ea l i di dime n sio ni d i sugu al i. N e de riva ch e del l e 34 demo cr azie pa r lame n tari, 1 1 avev an o da tre a se t te pa r tit i po l it ici e ffe t ti v i ; ent ra mbe le demo cr az ie s emi preside nzial i in ques to univ er so avev an o t r a tre e quatt r o partit i politici ef fettivi. Gli A u t o ri, s egue n do l’ analisi di Du ve r ger (M . Duv erge r , A Ne w P ol itica l Sy s te m Model: S e mi-Presid entia l Go ve rnme nt , in Europea n Journal of Pol itica l Res e arch , n. 8 /198 0), n o n o stante Austria , I r la n da e Isl an d a si ano ca r atte r izz ati da P r es i de n ti elett i d irettame n t e n o n c lassif i cano ques ti o r diname n ti co me semipr es ide nzi ali i n q uanto caratte ri zza ti da u na p ra tic a po l itica pa r lame ntare. I n f ine, n es su n a de m o crazi a preside nzial e pu ra a v ev a più di 2,6 par titi po litici ef fe t ti v i . (A . Step ard - C. Sk ach, Consti tutiona l F ram ew orks and Demo c rat i c Cons ol idat i on: P arliam e ntar i an ism ve rsus P residen t ia li sm , in W orld Poli tics , v ol. 46, n. 1/119 3, 5 e ss.) 117 Ess endo int e r es sati pri n cip almente ai p aesi c h e stav an o e ffe tt i v amente co str ue n do u na demo craz ia, g li Auto r i r es tr inse r o la l o r o a nalisi alle so le r ealt à c h e si e rano quali f i cate n el l a Sc ala dei D ir itt i Po li tic i d i Gastil co m e demo cra zie pe r a lme n o un ann o , n el pe rio do dal 197 3 a l 1989. S i trattav a di so li 77 dei 168 32 No n o s t ante l ’in t ro duz i o n e d i cr i t er i p i ù st rin ge nt i per ca ratt eri zzare l e de m ocr azie stabili e, qui ndi, m et t ere i n r il e vo i l l o ro l egame co n l a f o rma d i governo, an c h e ques t i stud i n o n t en go n o c o nto de l divers o co n t esto s o ci ale e po li t ico in cui n a sce e si sviluppa l a f o rma d i go vern o presi de nziale i n Am er i c a Latina e l e infl ue nze pr o v e ni e n t i da a l t re esper i e n z e o rdin a men t a li d iff ere n t i da que ll a st at uni t ense. 3.2 Rigidità e fl e ssibil it à Secondo Li nz il m o do mi g li o re per r i a ss u me re l e d iffe r e nze f o n da m e n t a li t ra il s is t e m a presi de nz iale e quel l o par l amentare era s o ff er m arsi sul f atto ch e il par lamen t ar i sm o era i n gr ado di co nf er i re fl es s i b ili t à a l pro ces so poli t i co , al co ntr a r i o , il pres iden z ialism o l o ren de v a p i ut to s to ri g ido. Al l a po ssibil e oppo si z i o ne c he un go v ern o presi de nzi a l e, data l a sua r i g idi t à, f or ni sca u na m agg i or e cert ezza a l fi ne d i e vi t are l’i nstabili t à t i p ica de i go v erni p ar l amentar i , Li nz evide nziav a l a po ssibili t à ch e s i v er ifi ca ssero ev e n t i i naspett a t i – da ll a m o rt e del Presi d e n t e in car ica a gravi erro ri d i gi ud izi o co m m e ssi so tto l a pressi o n e d i c i rco st an ze ingest i bili – che av re bbero res o i l go ve r no pres i denzial e meno prev ed i bile e spes so p i ù debo l e d i que ll o d i u n Pr i m o m i n i st ro 118 . I si st e m i pres i de n z i a li , co m e noto , n o n so n o d ot a t i d i n e ssuno str um ent o v o l t o ad assi curar e ch e il Pr esiden t e abbia l ’ appo gg i o di una m agg i o ra nz a par l a men t are. Da to ch e è el etto in d ipen d e n t e m e n t e dall ’As semblea e p o ich é le qua l i t à perso n a l i sono spes so decisi ve n e lle ca m pag n e pr esi d e nziali , il vinci t o re n o n d eve n ec essar i a m e n t e pro v eni r e da l part i t o di m agg i o ranza. In a l cuni paes i , i part i t i pr esi de nz ial i non co ntro l l a n o n ea n c h e l o n t an a m e n t e un numero di seggi c h e s i a vvi c i n i a ll a m agg i o ra nza de l Co ngresso e, a v o l te, v en go n o el ett i presi de n t i ch e godo no di m o l t o p o c o s o st egn o n e l L eg i slat i vo, i l c h e può f acilmente port a r e ad aspre l o tt e t ra i due pote r i . M o l t i pr esi d e nti , in o l t r e, ini z i a n o il l or o m a nda t o c o n un f ort e c o ntr o ll o s u i l o ro pa rt i t i , m a l o perd o no quan do l a l o ro i ne ffi c ac ia d iven t a pi ù e viden t e. No n pot en do né sci o g li ere il Par l a m e n t o n é co nv o care paesi del m o ndo. Inolt r e, n el t enta tivo di c o n trol lar e lo sv iluppo ec o n omic o co me v ar ia b ile inte r v e n ie n t e, che a v r eb b e p otuto i n flue nzare in d i pende nt eme n te la st ab ili tà politic a, n on p r ese r o in c onside r azione i 24 paesi OCS E. Que sto lasciav a u n se t di dat i di 53 pa es i non O CSE ch e a v ev a n o spe ri me n tato l a de mo crazia per almeno un ann o tra i l 197 3 e il 1989. D i questi , 28 era n o c a ratteriz zati da u na f orma d i go ve r n o parlame n ta r e pura , 25 d a u na preside nziale pu r a e, so rp r ende n teme n te , n ess u n o era se mi p r es ide nziale o isto . I n o ltre, so lo 5 cinque delle 25 demo craz ie p r es idenzial i ( 20%) e ran o s tate demo cr atich e per d ieci anni co n se cutiv i n el pe riodo 1973 -89; ma 17 dei 28 r egi m i parla m enta ri pu ri (61%) e rano st ati demo cr atici per un pe riodo c onsec ut ivo di 10 a nni n e l lo stess o per iodo . (A. Ste pa r d - C. Skac h, C onstitut iona l F ramew orks and D e mocrat ic Co nsoli dation: Parliam ent ar i anism versus President ialism , cit . , 5 e ss.) 118 J . J. Li nz , Los p e ligros del pres i denci al ismo , cit., 15-16 39 de l l a le gge marziale , a p i ù d i 30 reg imi de m o crat i c i presi de nz i a l i , a l d i f uo r i deg li St at i Uni t i d’ Am er ic a. In o l t r e, quest i quattro o stac o li , chi a v e al la so pravviven za de i reg im i presi de nz iali , d iff i c i lmente so no pi ù pro bl emat i ci nei s is t e m i par l a m e n t ari 132 . Sartori im put a al pr in c i p i o della separazi o n e de i pot er i l a ca u sa de ll a debo l ezza de l la f o r m a d i go vern o presi de nziale i n quan t o m anterr ebb e i pr esi d e nzi a lismi la t i n o a m er ic a n i i n u na pere nn e e i nst abile o scillazi o ne t ra l’ ec cess o di po t e re e l ’impot en za 133 . Alcán t ara Sáez e S án chez Ló pez c o n co rdan o c o n Sartori n e ll ’a ffe r mare c h e i l pro bl e m a de l presi de nz iali s m o in Am er ica L at i na r isi eda n e l la d ivi s i o n e de i pot eri , che f a osc i lla r e i presi de nt i , i n una s i t uaz i o ne co ntin ua e in stabile, t ra l ’ab u so di pot ere e la sua man canza . Consi dera n o quest a i po t esi va li d a in qu a n to , da un l ato , m o stra che n e ll e f o r m e d i go ver n o presi de nz iali il Capo del l’esecut iv o n o n è un a speci e d i essere o nni po t ente e , dal l’al t r o , ch e i Leg i slat i vi po sso n o ave re m o l t o p ot ere an c h e in que st i s is t e mi 134 . No guei ra Alc a l á seg n a l a ch e a non essere e ffi cace è l a separazi o n e r i g i da dei pot eri t i p ic a de i s is t e mi pre si d e nziali a ll’i nt er no di un a real t à po l i t i ca com e que lla l at i noa m er ican a c h e, per ragi o ni eco no mi c he , soc i a li e i deo l og ich e è p l ura lis t a, in quan to po rta a m ut u i bl occ hi t ra i l r a m o esecut iv o e quel lo l egisl at iv o . Tal e si tuaz i o ne pr o duce d i sacco rdi ins o lubili , che a l or o v o l t a s o n o l a causa di Ca p i d i St ato ch e chi edo no sempre 132 F. W. Riggs , La sup e rv ivenc ia d e l presiden c ialism o en Esta dos Uni dos: prá cticas p ara - constitu c ionales , in Co nsejo pa ra la co n so li dació n de la demo cracia , P residenci alismo vs. parlamen t arismo . Mat e riales par a el e st udi o de la r ef orma constituc i onal , cit., 54 133 G . S ar tori, In gegner ia c ostituz ionale compar at a , Bo logna, Il Mu l ino, 2004 , 107. L’anal isi del l ’A. è più co mplessa di qua n t o r i po rtato. E v ide nzi a co me, so prattutto n el caso del l’Ame r ica Lati na, le dif fico ltà de l go ve r n o preside nzi ale siano le gate a, e so n o fo r teme n t e moltip licate d a, s ta g nazio n e eco n omica, smacc at e d isugu a glia nz e e passiv i so cio cultu ra li. Sa rt o ri de linea g l i ele m e n ti c h e n o n f un zi o nan o n e i presidenzi a lismi l ati n o-ame rica n i in co m parazione co n i l proto ti po n o r dame ri ca n o e pa rte dalla c onstatazio ne c he il f at to c h e i s i s temi p r es ide n ziali si ano s i stemi f o r ti di go v ern o e n e r gico n o n è s tato mai del tut to ve r o per gl i Sta ti U n i ti, ed è anco r di p iù u n’illu sione per quei p a esi “c h e ce r ca n o i spi ra zio n e n el mo dello Washi n g ton”. In p ri mo luo go , r ile v a co m e parte de l prob lema ri sieda n ei sis t emi pa rt itici , c h e def in i sc e “sb agli ati ”, ma a f fe r ma c h e l’eleme nt o mag gi o r me nt e diff ic o ltoso è che i P r es identi lati n oame r ica ni, al co n tra r i o d i quanto r ite n uto ge n eralme nte, n o n s o n o aff at to co sì po t ent i, o onni po t e n ti. Al co n tra r io – co me mess o i n ev iden za an c h e da M ai n w ar in g ( Presiden t ialism i n La t i n Amer i ca , in Latin Ameri can Resear ch R evi ew , v o l . 25, n. 1/ 199 0) – l a magg ior parte dei P r eside nt i si è trov ata in di f f i coltà n el l ’attu ar e i l p r o pri o p r o gramm a man ca ndo del so ste gn o n ece ssar io pe r a t tua r l o . La v ia di c erca r e rimedio a tale di f fico ltà att r av erso il ra f f orz am e n to dei po t e r i p r es ide nziali è stata g i à per se guita n ell a sub r egio ne, tanto che i P r eside nti lati n oame r i ca ni po ssie dono pote r i più ampi di quel li del P r eside nt e am e r icano: i n mo lti casi d i spo n gono del di ri tt o di “v eto pa rziale” su lle le ggi ; è l o r o la r ga mente co n ce sso , sebbe n e in misu ra v aria, d i gov ernar e pe r dec r eto ; e spe sso di spo n gono di amp i po te r i di eme rgenza. Tu t tavi a , Sa rt o r i rilev a c o m e lo stato d’ animo p r ev al e n te è piuttos t o di tar p are l e ali del P r es ide n t e, in quanto le r ipe tu te pr es e dittato riali de l p a ssa to so n o viste – a v olte giusta m e n te, s ebbe n e s pesso e rr onea mente – c o m e ri su ltati della sua o nnipo tenza (G. Sarto r i, Ingegner ia costituz ionale comparata , cit., 2004 , 106 -1 07). 134 M. A lcá n ta ra Sáe z - F. S ánc h ez L ó pez, Ve t o, insis tencia y con t rol p olítico e n América L a t ina: un a aproxima c ión i nstitu ci ona l , in Per fil e s La t inoam e ri canos , n. 19/ 2001 , 159. 40 p i ù poter i a sca p i t o del Par l a m ent o , s enz a ri so lv e re i l pr o blema f o n damenta l e, o vv ero ragg i u n gere un’arm o ni zzazi o ne t r a l a m agg i o ran z a d i go ve rn o e le m agg i o ra nze par l a m e n t ar i . Le d iv erge n z e t ra i l Pres i de n t e e l a maggi o r a n za pa r l amentare, quin d i , t en do no a p ort are a confli tt i c he da nne gg ian o grav e m e n t e l ’efficac i a e il prest i g i o de l r eg ime po li t i c o e la de m ocr azi a st essa . Il Pr esi d e nte c o m pro m ett e il suo pr o gr am ma e i l suo divi e ne u n go v ern o am minis t rat i v o se nza l a c apaci t à d i r i so l v ere i pr o bl e mi soc i o -economi c i e cu l t ura li de l pro pri o Paese . Pert an to o si pro duce imm o bi lis m o o ppur e s i ut ili zza la via ex t raco s t i t uz i onale per r i so lvere i l co nf li t t o, spezzando l a de m o crazi a e stru tt ur an do reg im i aut o ri t ari d i fa t t o 135 . Linz evi de n z i a come l a r i g i d a se par azi o n e dei pot eri e qui ndi il fa t to ch e n e i reg imi presi de nz iali i l po t ere t an to del l’ Esecut i v o quan to d e l Le g i slat i v o derivi da l v o to p o p o l are co m por t a ch e, n e lla libera co m pet i z i o n e t ra po li t i che ben de fi n i t e, il co nfli tt o è sem pre po ssibil e e a v o l te pu ò sc o ppi are dramm at i camente 136 . Ci ò avvien e sopr att utto qua n do i l eg i s lato r i so n o r apprese n t an t i d i parti t i poli t ic i b e n or gani zzat i e d i sci p linat i , e co sti t uisc o n o o pzi o ni i deo l o g i c h e e po li t i c he rea li per i vot an t i ed o ppos t e a quel l a de l Pres i dente. In queste ci rco st an ze, non vi è un pr inc i p i o de m o crat i co su ll a b ase de l qua l e pot er i de nt ifi care qua l e t ra i due pot eri abbia m agg io r di r i t to a parl are i n no m e del po po l o , dato che en t r am bi r i c e vono i l l o r o m an d ato dal v o t o i n u n a co nc o rr en za li bera, co n a l t ern at iv e ben de fi n i t e, e i m ecc a ni smi pre vis t i da ll a C o st i t uz i o n e s o n o gen era lmente t roppo co m p l e ssi . No n è, qu in d i , u n caso ch e, i n q uest e s i t uazi o ni , le f o rze ar m at e siano state spes so t enta t e di i ntervenire, e f r equen t e m e n t e l o abbi a n o fatto, i n qua li t à d i po t ere m ed i at o re 137 . Lij p ha rd e vi d e nzi a com e il carat t e r e c o ns e ns ua le del pr esidenzi a li sm o s ia limi tat o pro pri o dall a carat t er i s t i ca c he Linz defi n i sce d i “l e g i t t im i t à de m o crat i c a dua le”. Tu tt avi a, il ve ro probl e m a, s e co ndo l ’A ut o re, n o n r i siede t an to n e l f at to che entr a m bi i po t eri po ssono riv e n d ic are l a l eg i t t i mi t à po p o l are, m a ch e com u nem e n t e si r i t i e n e c he l a r iv e ndic azi o n e del Presiden t e è m o l t o pi ù f o rte di q ue l l a de l L eg is la t iv o . Un in d icato r e di 135 H . No guei r a A lcalá, Los regíme ne s presi de n cialist as de Am érica La ti n a: tipolo giía y an ál is i s críti c o , in A a. Vv ., IV Con greso Ibero americano d e Der echo Cons ti tucion al , Cit t à del Me ss ico , IIJ, U NAM, 1992, 486-487 136 J . J. Li nz , Los p e ligros del pres i denci al ismo , cit., 12 e ss . 137 J. J. Li nz, Demo c rac ia pres i denci al o parlam entaria. Hay alguna difere ncia? , in Co n sej o par a l a co n so l idación de l a de moc racia, Presid encia lismo vs. Par l a mentarismo… , ci t ., 1988, 23 41 questa si t uaz i one è c h e vi è una gran d e d i ffic o l t à a imm ag inare un sis t e ma in cui il po t ere l eg i s lat i vo abbi a il potere di de po rr e un Pres i d en t e e l et to p o pol ar mente, m a s i può imm ed i at a m ente co n cepi re u n P res i d e n t e con i l pot ere di sci o g li ere il Par lam e n t o, n o n o st an t e il fatto ch e, d o po t u tto, an che quest’u l t im o è el et to popol ar mente. Di co n segue n za, an c h e se l a m a nca n za d i poter e deci s i o na l e dovreb be i ndurre i l Presidente a cerca re i l c o nsens o e i l c o m pro m esso , l a se nsazi o n e d i u n a s uper i o r e legi t t i mi t à de m ocr at i ca po trebbe ren der l o n o n d i spo sto a f are co m pro m ess i 138 . Nu m ero si A ut o r i hann o a tt rib u i t o , al m e n o i n par te, il v er ifi car s i d i co l p i d i st ato a l l a para l i si r is u l t a nte da l co nfli t t o tra l’ Esecut iv o e il Leg i s l at i v o . Tr a ques t i , Sh ug art e Mainwa r in g h a nn o evi de nz iato c ome ne ll e dem o craz i e presiden z i a li , l’imm o bil i s m o sia stato spes so un i ngrediente cruci ale dei co l pi d i stato. Nel co ntesto di un go vern o i ne ffi c ace, di pro bl e mi so c i a li ed econ o mi c i pre ssa n t i e d i un a m o bili t az i o ne po l i t ica i nco ragg i at a da a tto ri de ll ’é li t e co m e m e zzo per ott en er e il po t ere in una si t uaz i o ne d i stall o , i leader aut ori t ar i po sson o f ac ilm e n t e g ius t i fica r e e raccog li ere so stegno per rea l i zzare un co l po di stato. I n o l t re, l ’imm o bil i sm o pu ò i n co r agg i are il rad ic a l i s m o , vi sto co m e u n m o do pe r su perar e l ’ineff i cac ia de lle de bo li de m o craz ie l i ber a li 139 . Val e nzue la ha o sse rvat o che i n C ile, dur an t e i l 19 70 -73, All e n de, i n qu a n to Pr esi de nte d i min o r anza, n o n fu in grado d i s t ruttur are un a c oa l i z i o n e di m agg i o r a n za i n Par l amen t o per attuare l e sue po l i t ich e, m a fec e u n a mpi o uso de l le sue capaci t à esec ut i ve p er attuar e m o l t e de ll e su e po li t i c he . Pert an to , quan do il Leg i s lat i vo s i r if iutò di co o perare c o n i l Pres i dente, reage n do f or t em e n t e a c i ò ch e de f i n ì un a chiara usurpaz i o n e da part e del pot ere esec ut iv o , l a Cost i t uz i o ne c il e na non f o rnì a lcun me ccanism o per r is o l ve re l’ empas se – se n o n que ll o di aspet t are l e pr o ssim e e l ezi o ni , nella s pera n za che gli e l et to r i av re bb ero o ff ert o un a so l uz i o n e – apre ndo co sì la st rada al go l pe mili t are de l Ge nera le P in o ch et 140 . A pro posi t o del l’ Ur ugua y , Go nz á l ez e G i lles p ie im put an o all a fa z i o si t à de i due part i t i pr in c i pa li , c h e rese impossibile la f o r m az i o ne d i m agg i o ra nze legisl at ive stabili , il cr o ll o de i r eg imi de m o crat ici n e l 19 33 e nel 1973 so tto l i nea ndo co m e 138 A . Lijp hart, P residencial i smo y dem oc ra ci a d e mayor i a , i n O. Go doy Ar cay a, Ha c ia una D emo c rac ia moderna. La opción parlam e n taria , ci t., 128 139 M. S . S h uga r t - S . M ainw ari n g, Pr e si dencia l ismo y demo cr ac ia en A m éric a l atina: r evisión de l os términos del deba t e , in M. S . S h ug art - S. M a inw ar ing (a cura di) , P resid e ncial i smo y democra cia en Améri ca latina , ci t ., 38 140 A. Vale nzuela, La p ol íti ca d e partidos y l a crisis d e l pr esidenc ialismo en Chi l e: una propu e sta par a una f orma parlam e ntar i a de gobierno , in J. J. L inz - A Vale nzuela (a cu ra di) , Las c r isis d e l preside ncialismo: el caso de Lat i noam érica , Ma dri d , A l ia n za, 1998 , 81 e ss. 42 l ’ imm o bil i t à c h e n e der i v ò rappresentò un r i schi o m o l t o ser i o per l a st abili t à dem o cr at i ca. Entr am bi i cro lli d i reg ime a vvennero quan do uo m i ni co n po ca f ede de m o crat i c a arriva ro no al l a presi denza e, an ch e se a vev a n o l ’a ppo ggi o pers o nal e e di ret to di sol o un quarto del l’eletto ra to o m eno, se nt iv a n o ch e il sist ema bl o c ca v a i l o ro di ri t t i e do ve r i presi de nz iali e in i z i ar o no a i gnor are le rego l e, a pr en do la str ada al l’aut o ri t ari sm o 141 . An c he W a nderley Gu il her me do s Santos i nterpr etò i l co l po di st a to b r asili a no de l 1964 co m e i l r i sul t at o di un a “ cr isi d i pa ra li s i deci si o nal e”, combi na n do l a f ra mme n t azi o ne de l l a r appresentanza de i p art i t i n e l Co n gresso Naz i o nal e co n l a rad icalizzazi o n e i deo l og i ca e l ’al t o ri ca m b i o m i n is t er iale 142 . Ques t e anal i si, però, i m put an do a ll e caratt er i s t i c he de ll a so l a f o rm a d i go vern o l a causa de l l ’ in t err uz i o n e de lla de m o craz i a in Ame r ica Lat i n a, ris u l t a n o ess er e parziali n o n t en en do in debi t o c o nto l a r eal tà so ci ale e po l i t i c a i n cu i so no av v e nut i t al i e ven t i . Co m e si v edrà p i ù n e l de t t agl i o a pro p o si to de l t ragi co co l po di stato cil e n o , i nfa t t i , i n quest i casi r i su l t a esse re im pr esc in d ibile co n s ide rare il co nt es to non s o l o n azi o na le m a an c he i nt er na z i o nali . 3.5 I mandati con ter mini fissi I l t em a dell a r i g idi t à t em po ra l e de i m a n dat i ne lle f o r m e d i go vern o presi de n z iali è str e tt am ente l ega t o a quanto an a l i z zato in precedenza a pro p o si to del la r i g ida separaz i o ne de i pot eri . I Presi de nti vengon o el et t i per un per i o do di t em po, ch e in ci rco st an ze n o rm a li n o n può ess ere m o di fic at o , e a vol t e, data l a prese n za d i claus o l e c h e ne pr o ibi sco n o l a r i e le z i o ne , n o n può es sere pr o rogato 143 . A det t a di L inz quest o elemen t o di vi de il pro cess o po li t i co i n per i o d i d is co n t i nui e r i g i da m e n t e de limi tat i , s en za l asc i ar e spazi o ai r i agg ius t a m ent i che gli e v e nt i possono ri c hie dere. La durat a del man dat o p r esi de n z i a le d iv ent a c o s ì un f at to re de t ermi na nt e n e i ca lco li d i t utt i g l i at to ri po l i t i c i 144 . Il si ste ma po li t i co dev e pro dur re o gni quattro an ni u n lead er capa ce e po p o l are e, per di p iù, il capi t a l e po li t i co accu m u la t o da un Pr esi de n t e d i success o n o n po t rà ess ere ut ili zzato a l 141 L. Go nzále z - C . G ille spie, Pr esiden ci a l ismo y e st abilida d democrá tica en Urugua y , in J. J. Li nz , A Vale n z uel a (a cu r a di) , Las crisis del pres idenci alismo: el c a so d e La tinoam éri ca , Madrid , Alia n za , 1998 , 93 e ss. 142 W. G . Dos Santos , Sessenta e quatro: anatomia da c ri se , São Paul o , Vé rt ice , 1986 143 J. J. Li n z, D e mocra c ia presid e n cial o par lame ntaria. Hay alguna dif erencia ? , i n Co nsej o par a la co n so l idació n de l a demo crac ia, Presid encia lismo vs. Par lam e ntarismo… , ci t ., 23 144 J . J. Li nz, Los p e ligros del pres i denci alismo , cit, 14 43 t ermi ne de l suo m a n dat o. D’al t ro can to , per i n t erro m pere a ntici p at a m e n t e un m a ndat o presi de nz iale è p o ssibil e adoperare l a s o l a m is ura est rem a de ll’ impea chment , previ st a n e i t es t i co st i t uz i o na li , c he r i sul t a però di d ifficile app li cazi o ne, so pr att utto se parag o n at a a l v o to di sf i duc i a. No n so n o c o ntem p l at i al t ri m eccanismi v o l t i a so s t i t u i re un Presi de nte, sen za vi o la re l a Co sti t uz i o ne, a m e n o ch e n o n v o g lia dim et t er si . An c he l e d imi ss i o ni però r i su l t a n o esse r e part i co l ar m e n t e pro bl emat i che. In part i co l are, se sott o pres si o ne, pot rebb ero gen erare un a cr isi po l i t i c a m o l t o pi ù gr an de, poi c hé la part e dell ’el et to r a to, ch e a veva e letto quel Pres i dente, pot reb b e sent i rsi ingann at a e so s t en er l o pubbli ca m e n t e. La s t ess a ri g idi t à, per ò , si m a nifest a qua n do un Pre s i d e nte m uo re, di v e n t a i n a bile dura n t e il suo m a n dat o o deci de liberamen t e d i d im et t ersi . I n quest i ca s i , il s i ste m a pr eside nzial e assi cura presumibilm e n t e un a s uc cess i o n e a uto m a t i ca, m a n o n è possibil e essere s ic ur i ch e g li eletto ri o l a d i r igenza po l i t ica a vrebbero ele tto il vi cepres i de n t e per es erc i t are il pot ere ch e ave v a n o attr i b u i t o al Pres iden t e ele tto 145 . La dem o craz i a è , per defi n izi o ne, un go ver n o pro tempore , un reg ime i n cu i l’elettor a to può, a in t erval li rego l ar i , c hie dere co nto ai suoi go v er n a n t i e im po rr e un cam bi a m e n t o. Il t em po l imi tat o c o nce ss o t ra l e e l ez i o ni è probabilm e n t e l a p i ù gran de gara n z i a con t r o il pot ere arro gan t e e l ’ul t im a spera n za per chi è in m in o ranz a. P ropr i o quest a cara tt eri st i ca, pro voca, per ò, s o pra tt utto n eg l i or d in a men t i ca ratt eri zzat i da un a f o r m a di go ve rno presi de nz iale , ansia per l e d i scont i n u i t à po li t i c he e per il carat t ere de i pot en z iali succ esso ri a nim a ndo quell o che Albert Hi rs c hm a n ha de fi n t o “l a rage de v o ul o i r co n c l ure”, o vvero un es agerato sen so di urge nza d a part e del Pr esiden t e che può port are, t ra gli a l t r i mali , ad i niziat i v e po l i t ich e m al co n cepit e, tentativi apert a m ent e i m pr o vvis at i , o di o i ngiust ifi cat o nei co nf r o nt i de ll ’o ppo s i zi o n e. Al co ntr ari o , un Prim o mini st r o , che può aspe tt a rs i c h e il suo part i to o l a sua co a l i z i o n e vinca l a pro ssi m a to rna t a el et to r al e, è re l at iv a m e n t e li bero da tali pressi o ni. C i so no sta t i casi d i Pr imi m i n is t r i che so n o rim ast i i n c ar i c a pe r di verse l eg i slatur e s enza c reare al cun tim o re di dar vi t a a di t t atur e, in quan to sarebbe sem pre s t ato poss ibil e ca m b ia re i l govern o s en za r i co rr ere a m e zz i i nco sti t uz i onali 146 . 3.6 L’ambiguità d el la ca r ica presidenziale e l e tendenze plebiscita r ie 145 J. J. Li n z, D e mocra c ia presid e n cial o par lame ntaria. Hay alguna dif erencia ? , i n Co nsej o par a la co n so l idació n de l a demo crac ia, Presid encia lismo vs. Par lam e ntarismo… , 37 e ss . 146 J . J. Li nz, Los p e ligros del pres i denci alismo , cit, 27-28 44 Seguen do l ’a nali si r eali z zat a da Bageh ot , p receden t e m e n t e i llustrat a , L i nz a ff er ma c h e un s is t e m a pres iden z i a l e co n fer is ce a l P residente i n car ica sia l e f unzi o ni “ cer im o niali” d i capo di St a to ch e l e f u n z i o ni “e ff et t iv e” d i c apo de ll ’Esec ut i vo, crean do c o sì u n’aura, un’imm ag ine e un i nsieme d i a spet t ativ e po po l ar i c he sono m o l t o di vers e d a quelle ass o c i ate a un Pri m o mi n is t r o, per quan to pop o l are po ssa esse r e 147 . La cari ca presi de nz iale è, qu in d i , per s ua na t ur a bi d imensi o n a l e e, in u n cert o sen so, am bigua : da un l at o, il Presiden t e è i l capo de ll o St a to e i l r appre sentante di t utt a l a Na z i one; dall’al t r o , det i ene una scel t a po l i t ica c hi ara men t e di part e. Il P res i dente, i n o l tr e, può tr o v ar e d i ffi c ile co m bi nar e l’ a spet to “ de f ere n t e” o si m b o li co de l suo ruol o d i gover n o , c o n l ’aspet to di e ff ett iv o Capo del l ’esec ut i v o e l ead er d i part i t o, ch e ha l ’o bi et t iv o di pro m uo v ere il suo part i to e i l suo pr o gramm a. Un s i st e m a presidenz i a le , al contr ari o di un a m o na rc hia co sti t uzi o na le o di u n a repu bblica co n u n Pr e mie r e un capo d i Stato, n o n per m ett e un a d if ferenziaz i o ne dei ruo li co sì n ett a. Il r appo rto di ret to tra un Presi de n t e e l ’ e letto ra to sf o c i a, seco n do l ’A ut o r e, i n t en den ze p l e bisci t ar ie, nell a sensa z i o ne del pr i m o d i esse re l ’ u nico rappresen t ante e l etto del popo l o n e l suo i nsieme , e i l co rr i sponden t e r i schi o c he eg l i t en da a c o nf o n dere i suo i s o st eni t o ri co n l’i nt ero el ettor a t o . I n deter m inat i contest i , può ess ere t en t ato di r i t enere l e sue po l i t i c he co m e rifl et t en t i l a v o l o n t à de l l a co l le t t i vi t à t utta , e c o nsi derare que ll e de i s uo i avv ersar i i d i seg ni ego i st i ci di i nteres si r is t retti . Ques t a i de n t i fi c az i o n e de l le ad er con il po po l o pr o m uo v e un ce r to p o puli sm o che può es sere un a f o nte di f o rza e nei ca s i p iù estr em i può c o ndurre ad un’i nosservanza de i limi t i d e l m a n dat o . A di ff ere nza de l Pres i d e n t e quasi o l impic o , il Pr i m o m inis t r o è, inv ec e, n o r m alm e n t e un m e mb ro de l P ar l a m e n t o ch e, an c he qua n do s i ede a l b a n co de l go v ern o , r im a ne part e di u n c o rpo pi ù gran de. A d u n ce rto pu nto dev e i ncon t r are gl i a l t r i l eg is lator i i n co ndizi o ni d i par i t à e nel caso in cu i è a capo d i un a co a li z i o ne o di un go v ern o di mi n o ra nz a, o se il suo part i t o h a so l o l a m agg i o ra nza de i s egg i , n o n può perm ett ersi d i d i sco st arsi m o l t o dal l’ o p ini o n e par l a m e n t are. Al co ntr a r i o , un Pr esi de n t e è a cap o di un o de i pot eri , com p leta m e n t e i ndipen de n t e dagli a l t ri . Nei reg imi presiden z i a li , qu in d i , a pr iv are i l sis t e m a d i f lessibil i t à e di m ec ca nismi p er l imi t are i l po t er e è an ch e l ’ass e n z a de l l a f i gur a d i un m o na rca o di un “ Pres iden t e de ll a Repubbli ca ” ch e po ssa sim b o licamen t e ag i re co m e pot ere m o dera to r e 148 . 147 Ib i dem , 13 148 Ib i dem , 21-22 45 An c he St epard e Skach mettono i n e videnz a co m e l e de m o craz i e presi de n z iali, o l t re ad ess ere sempre caratt eri zzate da l l ’el e z i o ne pres ide n z iale d i ret t a e da man dat i f i ss i, f requ e nte m e n t e s o n o co ntraddi st in t e da presi dent i ch e s e nto n o di av ere un m a n dat o personale e ch e non hann o m aggi o r anze l egisl a t i ve. P er t an to , vi s are bb e un a f o r t e t en den z a a produrre presi de nti c he adott an o un d i s co rso ch e a tt acca un a par t e f o ndamen t a l e de lla so c i et à po l i t i c a – i l L eg isl at i vo e i part i t i – e ch e t entan o ad affi dars i a uno s t il e po l i t ico e a un dis co r so “s t ato - pe rsona” ch e m arginali z za i gr upp i o r gani zzat i sia po li t i ci c h e de l l a soc i et à ci vile. I pae si caratt eri zzat i da un a f o r m a d i go v ern o presi de nz iale , qu i n d i , sare bb ero m agg i o r m e n t e caratt eri z zat i da un a “ de m o craz ia de l egata”, m e n t re l e m o l t ep l ici l o g iche de l par lam e n t ar i sm o pur o s emb ra n o l imi t ar la 149 . Ci ò avve rrebbe an c he in qua n t o , c o sì co m e sost en uto da F orewaker e Gaddes 150 , non è de l t u tt o v ero ch e i legisl at ivi l at in o a m er icani si co m po rtano c o m e o rgani debo l i e serv e n t i , ancor m en o quan do vo l o ntariamente de l egan o i pro pri pot eri a ll ’Esecut iv o . Al co n t rari o , l e ass e mb l e e co ns erv a no la capaci t à di co ntro l l ar l o – ad esem p i o i n Bras il e e Urugua y – e il Pr esiden t e diffi c ilmen t e r i esce a po rt are a t e r m i ne u n ordi n e de l g i o r no ed è pr i v o dei m ezzi nece ssar i per i nfl u e nz ar e una ass e mbl ea r ec a l c i t ra nte. S areb be pro pr i o t al e i ncapac i t à a in durre i presi de nt i a cercare n uo vi pot eri attr av erso r if o r m e co sti t uzi o na li o a em a n ar e un n u m ero e l e v at o di decret i . In d ivi dua no, quin d i, n e lla si t uaz i o ne d i st a l l o nei r appo rt i t ra Esecutiv o e Parl a mento l ’or i g ine de l decret i s m o e, in f o r m a p iù es t esa, de l f e n o m eno de l l a “ d e m o craz i a de l egata” 151 . A i n t ro du rre n e l d ibatti t o su ll a m i g li o re f o r m e d i go v erno questo conc etto è s t a to O’ Do n n e ll. Eg li st ess o , per ò , ha s o tto l ineato ch e questo co s t r u tto n o n s i r iduc e va a l co nf ro nto “ pres i de n z i a li sm o – parl amentar i sm o ” , m a desc r i veva un f u n z i o n a m e n t o i st i t uz i o n a l e, m o l t o si mile a quell o cr i t i cat o dai det rattori de l pr esi d e nzialism o, i n cu i il Pres i dente è l ’inca r nazi o ne dell a n az i o ne, il pr i nc i pa l e garan t e dell ’in t er es se n a z i o na le , ed è so st en uto da un “m o vimento ”, in un quadro m agg i or i t ar i o do ve i pot eri L eg i slat i vo 149 A. S t epa r d - C . Skac h , Const i tution al Fr amew orks and D e mocra tic Conso l idatio n: Par l iamentarian ism vers us Pr esid entialism , c it., 5 e ss. 150 J. Fo r ew aker, Inst i tutio nal D e sign , P arty Sy st e ms and Go ve r nability - Diff eren tiating the Pr es i dentia l Regimes o f Latin Am e rica , in Bri ti sh J ourna l of P olitic al Sc ienc e , 1998; B . G addes, In itiation o f New Democrat i c Inst i tutions i n East e rn Europe and La t in Amer i ca , in A. Lj i phart - C. H . Wais man (a cura di), Instituti onal D esign in N ew Democra c i es , Eas t ern Europ e and Latin A m erica , U ni v ersity o f Cal ifo rn ia Press, 1 996 151 L. Mez z etti , R uo l o ed evoluz ione del Par lamen t o nei sist emi pres idenz iali lat ino -am ericani , in R. Tarc h i ( a c ura d i ) , P arl amentarism o e parlamentaris m i ne l dir i tt o compar a t o , Itine rari del la Compa ra zio n e- Quaderni della Riv ista Dpce o n li n e, 2020 , 1 15 46 e G i ud i z i ar i o sono sv a l ut at i . Le pr inci pa li carat t e r i sti c he dell e de m o craz ie dele gat e s o n o : presi de nt i c h e si pres e nt an o co m e al d i s o pra dei p art i t i; i st it uz i o ni c o m e i l Co n gr esso e l a m agis t rat ura vi st e c o m e “ u na se ccatur a” e u n limi te e l a res po n sabili t à ne i l o r o co nf ro nti co nsiderata co m e u n i n ut i le impe d imen t o ; un Pr esidente e il suo st af f c he sono l ’ a lf a e l ’o m ega de ll a po li t i ca e, qui n d i, un C apo dell’esecut i v o ch e si i so l a da l l a m agg i o r part e dell e is t i t uz i o ni po li t i c he e s is t en t i e da lle in t eraz i o ni e d iventa la so l a persona respons a bil e de ll e “sue” po li t i c he . Nell e de m o crazie i st i t uz i o nali zzate, l a respo n sa bili t à f unzi o na n o n sol o v ert i c a lm e n t e, i n m o do ch e g li e le t t i s i a n o resp o ns a bili n e i co n f r o nt i de ll ’e lettor ato, ma an c he o ri zzo n t a lm e n t e, a tt r av erso una r et e di pot eri rel at iv a men t e auto nomi , ci o è a l t r e i st i t uz i o ni , che possono m ett e r e i n discuss i o ne , e i n fine puni re, u n part i co l are f u n z i o nar i o respons a bil e. L a r esponsa bi li t à v ert i cal e, insi e m e alla libe rt à di f o r m are par t i t i e d i cercare d i inf luenzare l ’op ini o n e pubbli ca, esis t e si a nelle dem ocraz ie r appresen t at iv e ch e in que l l e de lega t i ve. La r esponsa bili t à o ri zzo n t a le, inv e ce, è un a carat t eri st ica della de m ocr azi a rappresen t at iv a e d è est re m a m e n t e debol e, o i n esis t e n t e, i n que l l e del egat iv e. In o l t re, p o i c h é le i st i t uz i o ni c he r en do n o e ff icace la r espons a bili t à o r i zzonta l e sono vis t e da i Pres iden t i co m e inutili im p ed im e nt i a lla l or o “ miss i o ne ”, ne o st ac o l a n o l o sviluppo. Chi t i p ic a m e n t e r i copr e l a c ar ica presi de nz i a l e in una dem o craz i a de le gat iv a ha vin t o l e e l ezi o ni pro m et t en do di sa lva r e il Pae se se n za gr and i c o st i pe r n ess u no, m a t al e pr o m e ssa n o n può es sere m a n t en ut a e si t r aduce i n una poli t ic a i n co n d izi o ni dis per at e. Il pa ss aggi o da l l a po po l ar i t à d i ff u sa a lla d iff a m azi o n e ge nera l e può ess er e t an to rapi do quan t o dra mm at i co . Il ri sul t at o di quan t o appen a descr i t to è, sec o ndo O’ Donell , un cur i o so i ns ieme d i o nni po t enz a e i m po t enz a go v ern at i va. Le dem o craz i e i st i t uz i o naliz zate so n o l e n t e n e l pren dere decisi o ni , ma una v o l t a prese è p i ù pro ba bil e ch e ven ga n o a tt ua t e. Al co n t rari o , in que lle de l egat ive si o ss er va che l e decis i o ni v e n go n o pr ese i n m o do f r en et i c o . In Amer i ca Lat i na t a l e f e n o meno è d efi ni t o co me “ decret i s m o ”. Dato ch e t al i o rd i n i ese cut ivi , f r etto l os i e u nil at era l i, spesso sco n t en t ano in t eressi im po rt an t i e po l i t i c a mente m o bili t at i , è i m pro ba bile che s i concret i zz in o . La co ns egue nza “na t ura l e” d i quest o scen ar i o , sopr a tt u tto in Am er i c a Lat in a, sono stat i i co l pi d i St ato . L e dem o craz ie de l egat iv e, a causa della l o ro deb o l ezza is t i t uz i o n a le e de i m ode lli errat i c i di e lab o raz i o ne de l l e po li t i c he, so no pi ù i n c l i n i a ll a pert urb az i o n e e al coll asso ri spetto all e dem o craz ie rappresen t at iv e. Data l a m a nc at a coerenz a d i quan t o t e o ri zzato da questo A utor e con i 47 fen o m eni a l ui coevi, h a spec i fic at o ch e, per rag i oni le gat e so prattu tto al co ntesto i nt er na z i o nal e, l e de m o crazie dele gat iv e stav a n o m o st ran do un a resi stenza p i ut to s to n o t ev o l e 152 . 3.7 La var iabile del sistema par t it ico A d i ntr o dur re l ’e l e m ent o del sis t e m a part i t i co all ’in t e rno dell a cr i t ica alla f o r m a d i go v ern o pr esi de n z i a l e è st ato Mai nwaring, il qua le evi de nzia co m e quest a abbia u n f o r t e im pat to sul l o svil uppo dei part i t i e, al contr a r i o dei si ste mi par lamen t ar i , n o n o ff ra i nce nt i vi a lla l o ro c o esi o n e. In u n s i ste m a par lam e n t are, inf at t i , i membr i de l Par lam e n t o h a nno un f o r t e di s inc e n t i vo a v ot are co ntr o l a line a de l part i t o pe r ch é cos ì facen do po ssono f ar cadere il l o ro s tesso gove rno . Nei s is t e mi pr esidenz iali , inv ece, n o n vi è t al e stim o l o, an c he se l a le g isl az i o ne e lettor a l e o d i part i t o può c o m pe n sare co n al t r i m ecc a nismi , co m e il co ntro l l o asso l ut o del part i t o sul l a se lezi o ne de i candidat i e sull ’or d ine de l l e c a ndidatur e. Inol t re , l a f o r m a d i g o v ern o pres i denzial e i nco raggerebb e, co m e si è p i ù v o l t e eviden z i at o , un m aggi o r e personalism o r is pet to a quel l a par l a m e n t are, do v e i capi de l go v er no sono f o rt em ente l egat i a i lo ro par t i t i dat o che , n o n esse ndo e l ett i da l v o to popol are, han n o n ecessa r i a m e n t e av ut o l un g h e carr i ere a l l oro in t erno ch e so no cu l mi nat e n e ll a l o ro sel ez i o ne co m e leader d i part i to . Bi sogna co n siderare anch e ch e, dato ch e i Pr esiden t i sono el ett i attr av erso un v oto p o polare d i retto , n o n sem pre s o n o pro f o n da mente i nt eress at i a ll a c o struz i o n e del part i t o. L’A ut ore ril e va, però, c o m e no n sia p i ù po ssibile aff er mare che i si s t e mi pr es i de n z iali siano n o t ev o l m e n t e p i ù personali st ici de i sis t e mi par l a m e n t ari , in quan t o, c o n il passare de l t em po, ques t a caratt eri st i ca è au m e n t at a tanto n e i pr imi co m e nei secondi , soprattutto a causa del la rap i da e spa ns i o ne dei m ed i a. L a tel evisi o ne ha permesso ai ca ndida t i , in d ipenden t e m e n t e da l l a f o r m a d i go ver n o , di appe ll arsi d i r ett am e n t e ag li e le t tor i e ha co s ì so pp i a n t ato un’im po rt an t e f u nzi o ne che i part i t i poli t i c i a nco ra sv o l ge v a n o al l’ i n i z i o del v e ntes i m o sec o l o , o v v er o ess ere un m ez zo per i n t ro durre i candida t i e t rasm ett ere t em i e i mmagin i a l l ’ e le t tor a to 153 . In un l a v o ro s uccessi vo, rea l i zzato i n co ll a boraz i o ne co n Sh ugart , vi e ne m e sso i n evi de nza co m e i part i t i n e i s i st e mi presidenzia li n o n dev o n o esse re ri g idamen t e 152 G . O’Do nnell, ¿ Demo cracia delega t iva ?, in Cuad ernos del CLAEFI , n. 17 /1992, 12 e ss. 153 S . M a inw aring, Pr e sidenti alism in Lat i n A m eric a , c it., 172-173 48 d i sc i p linat i , ma un’ ec c ess iva i n d isc i p lina r ende p i ù diffi c ile st abili r e re l az i o n i rag i o n e v o lm e nte s t abili t r a G o vern o , parti t i e Legisla t iv o . Da to ch e i Pres i dent i dev o no ess ere in gr ado di l avor are c o n i l Legis la t i v o , a l t r im e nt i è pr o b abil e c he i nc o n t r i n o ecce ss ive d i ff i co l tà n e l go verna re e ffi c ace m e n t e, un m inim o di d is c i p lina d i p art i t o sarebbe f u n z i o na le in t a l se nso . A ppr o f o ndendo l ’argo m e n t o di L i nz, se co n do cu i i pro bl e mi de l pre s i de n z ialism o si m o l t ip li cano ne l l e na z i o ni co n pro f o n de d ivi s i o n i po li t i c he e n u me ro s i part it i po li t i ci, a ff er man o ch e i r i sc hi d e l pres idenz i a l i s m o co l pisco no soprattu tto quei pae s i caratt er i zzat i da pro f o ndi co nf li t t i po li t i c i e/o num ero s i part i t i po li t i c i . Pert anto, Mai n war ing e Shugar t arr i v a no all a co nc l u s i o ne c h e i s is t e mi presi de nz iali funzi o n a n o me g li o co n rego le o sequenz e e lettor al i c he limi t i no la f ra mmen t az i o ne de l s i st e m a de i part i t i i n quan t o mi g li o r a n o l e pro spettiv e d i co m pat i bili t à, alm e n o a l ivell o gen era l e, tra il Pr esiden t e e l a m agg i or a nz a de l l ’ Asse mble a 154 . Canci n o ha so tto l i ne at o che i n Am er i c a Lat in a non è po ssibi l e p ar l are d i go v ern o d i part i to in sen so st r etto. I n gen era le, e co n s fuma t ur e che v ar i a n o da cas o a caso, i p art i t i n o n dec idon o gen era lmente l a po li t i c a de l governo e i Pr esi d e n t i m a nten go n o un a l t o grado di aut o nomi a n e l pro cess o deci s i o n a l e e nella f o r m azi o n e dei l oro gabi n et t i . Hann o , i no l t re, un a l t o grad o di auto nomi a n e l rec luta m e nto del perso n a le d i go v er no e n e lla f o r m u l az i o ne de l l e po li t i che, anch e se il Co ngresso può i nfluen zare l a l or o par t eci paz i o n e i n m i sur a m agg i o re o m i n o re a ll ’appro v az i o n e dei pro ge tt i . Questo A utore suggeri sce che l ’ influenza dei part i t i sia casual e e n o n p i a nificate, e n e l m igli o re de i ca s i r iv o l t a e lle co n segue n ze fi na li de ll e po li t i c he p i ut to s to ch e a l la l o ro eff ett i v a f o r m u lazi o n e 155 . Nei paes i in cu i il pre s i d e n z i a li sm o , sotto di v er se m oda li tà, ha pot u to f u nzi o na re con un a cert a reg o l ar i t à, co m e la Co l o mbi a, i l Co st a R i c a e i l Ve nezue l a negli u l t imi due decenni , so n o caratt e r i zzat i da un s is t e m a part i t i c o ch e co m pren d e due part i t i f or t i , che ott en go no pi ù dell ’80% dei v o t i , e ch e n o n di ffer is co no in m o do cen t r al e n e i l o r o pro gram mi, anch e se la real t à soc i a le , cu l t ura le e d economi ca di o gnuno h a diff ere nze apprezzabili 156 . 154 S . M a inw ari n g - M . S. S h ug art , Juan J. Linz , Pres iden ci a lis mo y dem ocracia . Un a r e visión críti c a , cit., 411-412 155 C . Can ci n o (a cu r a d i), G obiernos y partidos en Amir ic a Latina: u n estu dio comparado , Città de l Me ssico, Cent r o de Es tudios de Po l itica Co mparada , 1997 , 2 25 156 H . No gueir a Alca lá, Los re gí me nes pr esid encialistas de Am érica Latina: tipolog i ía y anális is críti c o , in A a. Vv ., IV Con greso Iberoam eri c ano de Der e cho Co nstit uc ional , ci t., 487 55 4.2 La cr it ica all a me todo logia I l prin cipale cr i t i co de l l a me t o dol o gia adott a t a da i t e o ri c i f a vor ev o l i all a f o r m a d i go v ern o parl amen t are, è st a to Di eter No h l e n. Ques t i ha so st en uto la f a ll acia de l l ’ a ff er ma z i o n e c he i si ste mi par l a m e ntar i hann o c o n o sci ut o un a s t abi li t à m agg i o r e r i spetto a quel li presi d e n z i a li in quan t o , a sua av viso, n o n e ra s t a to c o n si derat o ch e, da un l at o, la cr i s i d e m o crat ic a in E uro pa tr a le due guer re è co nsi sti t a ne l cro l l o de i s i ste m i par l a m e n t ar i o sem i-par l amentari , e dall’a l t ro , l a presenza i n Am er i ca Lat in a di pa es i caratt eri zza t i da f o rme d i go ve rno pres i denzi a li con una st abi li t à de m o crat i ca dece nn a l e. Secondo l’A ut or e però l ’erro re pi ù grave era stato com parare il pre s iden z i a lism o co n i l par l a m e n t ar i sm o i n Am er ic a La t i n a, o v vero qual co sa ch e esis t e – n e l pres e n t e e n e l pass at o – c o n qual co sa c h e non è m a i es is t i to – con si dera ndo c h e il sis t e ma cileno, vi ge nte t ra i l 1891 e il 1925, era st a to pa rl a m e n t are so l o f or m a lm e n t e e il g iudizi o predo mi na nte su di es so è ch e h a pro d ott o un a grande instabili t à di go vern o e un a o li g archi z zazi o ne de l l a po l i t ic a. Pert an to, er a s t a t a c o nf ro n t at a un a r eal t à co n una po ssi bili t à. D’a l t r a part e , No hl en po n e l ’att en z i o ne s u l f at to, ch e f in o a al m o m ento del l a sua analis i (e t u tt ’o ggi ), n o n era stato p o ssi bile i st i t u i re i n Am er ic a Lat i n a un s is t e m a par l a men t are di success o in t ermi ni d i st abili t à po l i t i ca, co sa ch e, do po t u tto, n o n può esse re ne gat a a l presi de nz iali s m o . Pert anto, ques t ’al t ra d i m e n s i o ne co m parat iv a – e l a va l ut azi o n e de i sis t e mi d i go ve r no n e l co ntes to l at in o a me r i c a no – è chi ara m e n t e a f a v o re del presi de nz iali s m o 175 . In o l t re, evi t an do di entr are tro pp o app ro f o ndit am en t e n e l m er i t o del le c r i t i c he m et o dol o g i c h e che m uove a L in z e a Val enz u e la , No hl e n e vi de n z ia co m e la l ogic a de lla r i cerca non era sta t a s to ri ca ma astr att a o pura . R i pre nden do quan t o de tt o da Gi ova nn i Sartori , s o st i ene c he l ’a nalisi di Linz era vo l t a ad i ndivi duare re la z i o ni unive r sa li che r im a ne ssero i nv ar iabili , qual u n que f o ss ero i casi s pec ifi c i a cu i applicate, e ges t iva re l azi o ni at e m por a li , successi o ni n o n c ro nol o g i che m a i dea li. In f u nzi o ne de ll a l o g i ca n o n co n t raddi t tor i a, la st o r i a g i o ca so l o un ruo l o ausiliar i o: g l i esempi spe c ifici ser v o no a raccogli ere pro ve s tor ich e per ac co m pagnare l o svi l uppo arg o m e ntat iv o . L ’im po rt an za di queste c o nsi deraz i o ni m eto dol o g i che è evi den t e n e ll’es a m e d i una dell e tesi cen t ra l i della co rren t e a s o st egn o del la f or m a d i go ve r no parl a m entare o v vero quell a so stenuta da 175 D. No h le n, Presid encialism o v s. parlam entaris mo en Amer ica Latina (notas sobre el deba te ac tua l desde una p e rspec tiva compar ada) , cit., 44 e ss . 56 A r t uro Val e n zuela, s econdo cu i l a d e m o craz i a i n C il e sare bb e s o pravvissuta se i l Paes e an d in o a ve sse av ut o al l’epoca un sis t e m a par l ament are . Secondo Val e nzue la vi so n o una seri e d i po ssibil i fattor i causa li – o m o m e n t i c i rco st an z iali – che av r e bbe r o p ot uto i n fl u e nza re l o sviluppo dell a dem o craz ia i n Cile. Quest a tes i s i r i du ce co s ì , sec o n do No hl en, a un’ipot esi m o l t o di s cut i bile. Val e anche la pe na co nsi der are ch e i c a m b iam e n t i i st i t uz i o n a li n o n so n o p o li t i ca mente n eut r al i e ch e le f o r ze p o li t i c he , an co r pi ù in tem p i d i f o rt e c o nfli tt o p o li t i co , l i v a lutano se co n do cr i t er i d i po t ere. L’a n a li si d i Va l e nzuela, i no l t re, n o n pre ndeva de bi t a m e n t e in co ns i dera z i o n e il co ntest o so ci ale e po li t i co n az i o nale e in t ernaz i o nale, co n par t ic o la re r i f e r im e nto al ruo l o deg li S t at i U ni t i d’Am er ica , n e l qua le e bbe l uo go i l co l po di st ato cil eno. No hl en ha evidenzi at o , al t res ì , l ’im po rt an za di a na li zz are l a r e l azi o n e t ra l e f o r m e d i go v ern o e l a str u tt ura del sis t e ma dei par t i t i i n quan t o i l f u nzi o namen t o del sis t e ma po li t i co , pers in o l a sua c l assifi caz i o n e nell’univer so de l l e f o r m e d i go vern o , pu ò d i pendere da l f o r m at o del s is t e m a dei par t i t i po li t ic i e dall ’ i n t eraz i o ne dei suo i memb r i. Tuttavia , ha r i t e nuto ch e sc h e m at i zzare l a re l a z i o n e i n t ermi n i d i u n s is t e m a bi p art i t i co co m e u n s is t e m a più adatto al pr eside nzi a lis m o o a l co ns o li da men t o del l a de m o craz i a, co m e so st en uto sul la base d i u n co nf ro n t o di quat tr o casi l at i n o a m er icani – o vve ro Cil e, Urugua y , Co s t a Ri ca e Ve n ezue la – si a p i utto sto ri schi o so in quanto n o n t i ene c o n t o dell e a l t re var i abili co inv o l t e, né studia l e re l a z i o ni caus a li rec ipro ch e 176 . Sh ugart e Carey hann o d im o st r a to l ’imposs i b ili t à di rea li zzare ge n er a l i z zazi o ni su l reg im e pr esiden z i a l e sen za co ns i derare l ’en o r m e varietà d i asset t i is t i tuz i o nali c h e presen t a l a mappa poli t i ca in t er na z i o n a l e. A t a l f ine, g l i A ut ori hanno el a b o rato una t i po l o g i a basat a s u t re cri t er i f o n da menta li , o vve ro l a diff ere n za nei m o d i in cui il Ca po de l l ’ esecut iv o vi e ne e l et to e sos t i t u i t o ; l e d i v er se pr esc r izi o ni co st i t uz i o nali r i gu ardan t i l e re l azi o ni t ra Esecut i vo e Co ngres so e i li m i t i che l’un o può im po r re all ’a l t r o ; e l a gr a n d e v ar ia z i o n e t r a i pot eri pres i de nz i a l i previs t i da ll e co s t i t uz i o ni . Hann o con c l u so ch e il t i po d i reg i me pre s i de n z i a l e non è m o no li t i co e, per t an to, nem m e n o l e co ns egue nze po l i t i c he ch e n e der iv a n o possono es sere t al i. G li A ut ori , i no l t r e , m etto n o i n d i scussi o ne il suppo r to e m pir ic o ch e è s t a to da to per di m o st rare l a m agg io r e st abi li t à e durata del le de m o craz ie par l a m e n t ar i , sos t en endo ch e l a m agg i o re stabili t à ch e i prom o to ri de l par l amentar i sm o i nd ic a v a no co m e pro pri a d i qu est a f o r m a d i go v er no era in r ea l t à infl ue n zat a da l per i o do 176 D. No h l e n, Presid e n c ialismo versus parlam e ntar ismo: dos enfoqu es contrap ue stos , ci t ., 165 e ss. 57 stor i co e dal la po s i z i o n e geo gr afi ca scel t i , e qu i n d i da l co ntesto soci ale e po l i t ico. Se il per i o do f o sse s t ato quel l o t r a l e due guerr e, ad es empi o , l a st abili t à dei pa r lamen t arism i euro pei sare bb e m e ssa n o t evolm e n t e i n d is cu ssi o ne. All o stesso m o do , se l ’ i nsieme de i paesi scel t i per valut are l a durat a dei s i ste mi p ar lam entar i f o ss e st ato co m po sto i paes i po s t - c o l o niali dell’Asi a e de ll ’A f r ica, i l quadr o sa rebb e stato un f allimento. Pe r di p i ù, t en en do co nto di u n l ungo per i o do s to r i co ( dal 19 00 f i no a l 1992), l e cif r e indican o ch e m e n t re s o l o 12 si s t e mi pr esidenz iali a v e v a no s ubi t o una d i sso l uz i o ne, i l n u mero di s is t e m i par l a m e n t ar i in t eressa t i da t al e f e n o m e no era s t a to 21 177 . In un l a v o ro succe ss i vo, Sh ugart e Main war in g hanno m esso i n evidenza l ’impor t anz a d i co nsi derar e non so l o gen er i camente la f o r m a d i go v ern o pr esi de nz i a l e e parl a men t are, m a an c h e l a l o ro espl icaz i o ne pr at i ca. G li A ut o r i , inf at t i , h a so stenuto ch e n o n f o sse chiaro fin o a che pun to il pres ide nzi a li sm o i n sé era respo n sa bil e de l mi n o re t ass o di successo de l l e de m o craz i e, i n qua nto i l fattor e pi ù r i l e v a nte, ch e emergeva da uno st udi o del la re l azi o n e t ra t i po di reg ime e de m o craz ia d i succ ess o , era che q uasi t utt i i t en t at i vi d i stabili re dem o craz i e pr esiden z i a li , ad accezi o n e degli St at i Uni t i d’Ame r i ca, aveva n o av ut o l uo g o in Paesi s o tto svi luppa t i . G li A ut o r i , qu in d i , mis er o in e vi de n za l ’ inc o ere nz a m et o dol o g i ca d i m isurare rea l t à non o m o gen ee, s otto li n ea ndo ch e a ll o st ess o m odo e ra po ssibil e im put are l o sc ar so r en d i mento del par l amentar i sm o n e l Terzo Mondo al f at to ch e era s t a to attua to pri ncipalmente n e i paesi asi at ici e af r i cani do v e gli o st aco li soc i a li, economi c i e cul t ur a li a lla dem o craz ia erano st ati m agg i o r i c he n e lla ma gg i o r part e de i casi lat i n o a m er i c a ni . Tutt avi a, la scarsa per f o r m ance de l pa r l a m e n t ar i s m o i n que st i cas i servi va a r i co rdar e che l e co ndizi o ni soc iali ed econo mi c h e a vve rse, co s ì co m e i limi tat i im peg ni de lle élite v er so l a de m o cra z ia , c rea n o s er i e d if f i co l t à in d ipen de n t e m e n t e da l t i po d i r eg im e 178 . Gl i st essi A ut o ri h a nn o evi de nziato ch e un a l t ro f r o nte su cui g l i a rgo m e nt i co n t ro il pr esidenzi a lism o era no vulne ra bili r i gu a rdav a i l raggruppa mento t em po ra l e e reg i o n a l e de ll e i n t err uz i o ni de lla de m o craz ia . La ma gg i o r par t e dei fallimenti d e l presi de nz iali s m o che ave van o att i rato l ’ at t en z i one de i cr i t i c i s i era no v er if icat i n e l co n t esto di un ’o n d at a di rott ure ne g li anni ‘60 e ‘ 70. Du rante ques to pe r i o do , i cro ll i d e lla de m ocr azi a i n A r gent i na, Brasile e C il e – t u tt i paesi ca ratt eri zzat i da un a f o r m a d i go vern o 177 M . A mp aro Ca s ar, Math ew S. Shug art y J oh n M. Carey , P residen ts a nd Assemb l ie s . Cons titution al Design and Electora l D y nami cs, Cambr idge , Cam brid ge Universit y Press , 19 92, 316 p . , cit. , 372-373 . 178 S . M a inw ari n g - M . S. S h ug ar t, J uan J . L inz , Pr e si dencia l is mo y de m ocracia . Un a revisión críti c a , cit., 398 e ss. 58 presi de nz iale – eran o in n et to co n t r asto con il succe sso de ll a rest auraz i o n e de lla de m ocr azi a i n Spag na, avvenuta sotto un sistem a p ar l a men t are. N o n o st an t e l a tr an s izi o ne spagn o l a, l o st ess o peri odo n o n era stato al tr ett an to p ro pi z i o per a l t r i o rdin a m e n t i par l a m e n t ar i , b ast i pens are a l l a Gr ec i a (1967) e al la Tur chi a ( 1980). L a natur a ep o ca l e de i c ro lli d e l l e dem o craz i e presi de n z i a li co ns o li da t e negli anni ‘60 e ‘70 d iv e nta an co ra pi ù chiara, i no l t r e, se si consi dera la pr eceden t e on dat a di cro lli de m o crat i c i . Negli a nn i ‘20 e ’30, inf at t i , l e de m o craz i e c h e cro ll aro no in Europa (Germ a ni a, It al ia, P ortogall o , Spagn a e i t re S t a t i bal t ici) eran o caratt e r i zzat e, trann e la Ger m ania, da f o r m e d i go vern o par l a m e n t ar i . Bi so gn a r i l e vare, in o l t r e, ch e an c he in qu est’u l t im o Paese l a Cost i t uz i o ne co n t em plava a l cu n e caratt eri st i c h e pr o pri e de i s is te mi par lamen t ar i qua li la n ece ssi t à d i f o r m are ga binetti d i co a li z i o ne che pot ess ero ott en ere il so s t egn o de ll a m aggi o ra nza e l a po ssibil i t à d i sci o g lim e nto , ch e f uro n o resp o ns a bili del f a llimen t o del l a de m o craz ia a l m e no quan t o l o sarebb e st at a l a “ r igidi t à” c aratt eri zzan t e i s i ste mi pr esidenz ial i b r asiliano e ci l e n o al cuni dec e nni do po . Mai n war ing e Shugar t h a nn o evi denzia t o , qui n d i , co m e in t e m p i d i cr isi eco n o mi ca e d i t ur b a m ent i ne ll e r e la z i o ni in t ernaz i o na l i , i m ecc a nismi i st i t uz i o n a li c he t en do n o a f u nzi o na re i n t e m p i “nor m ali” po ssono d iv e n t are capr i esp ia t o r i v o l t i a g i u st if ic ar e il f a l limen t o del l a de m o craz ia 179 . Le cause de lla cr isi dev o no, qui ndi , e ss ere r i ce rcat e in una cat ena pi ù co m p lessa di even t i e co n d i zi o namen t i , t en en do con to de l grado di “ e last i c i t à” de lle i st i t uz i o ni , del f at to ch e esse po sson o “f u n z i o na r e i n m odo d i v er so i n c ircost anz e d i ve rse”, e che c i ò a vvi e n e at t r av erso i m o vimen t i deg li at tor i po li t i c i , c h e n o n so no se m p lice m ente adatt ivi . Ques t o è dim o st r ato da un esam e de ll a st o ri a e del l o s vil uppo attua l e deg li st essi paesi l at i n o a m er ic a ni ch e sono s t ati usat i co me es e m p i d e ll a negat ivi t à de l go v er n o pr esi de nziale , in cu i si po sson o reg i str are recuperi e mi g li o r a men t i . L a nza ro h a po sto l ’ att en z i o ne s u l fat to ch e ci ò in d ica l a de b o l e zza d i a lcuni appro cc i , ch e, in un’o ppo si z i o ne pendo l are a ll e t endenze preceden t i , cado n o in una sor t a di “fe t i c ism o ” i st i t uz i onale , att rib ue n do a queste s tr u tt ur e, n e l be n e e n e l m a l e – i n d is eg ni c h e s i presume s iano i ntr in seca men t e vi rt uo si o i nt r ins ecamen t e perv ers i – una gran dezza d i e ffett i aut o nomi ch e non h anno e n o n po ssono av ere da so li . È po ssibil e, quin d i, r inv enire un n uo v o t i po di i dealism o f o r m a lis t a, ch e t a lv o l t a va d i par i passo co n un certo di sprezzo per l e vi t a li t à de l l ’az i o ne po li t i ca e 179 M. S. S h uga rt - S . Mai n w arin g , Presi de n c ialismo y d e mo cracia en Amér ica lat i na: revisió n de l os términos del deba t e , in M. S . S h ug art - S. M a inw ar ing (a cura di) , P resid e ncial i smo y democra cia en Améri ca latina , ci t ., 28. 59 an c he con una m a n c a nza d i co nsape v o l ezza de lla co m p le ss i t à dell e d im e nsi o ni i n cu i pren de f o r m a una dat a s t r u tt ura i s t i t uz i o n a le 180 . 4.3 La r elativi zz a z ione del “chi vince p r ende tutto” Per quanto ri guarda l a caratt eri stica del “vi nc i t o re vi nce t u tto ” def i ni t a, co m e si è vis t o, un o deg l i e lemen t i m agg i or m e n t e pro bl emat i ci d e ll a f o r m a d i go v er no presi de n z i ale, Mainwa r in g e Shugart ha nn o sos t en uto che i n rea l t à i l pres iden z i a li s m o s i a m eno o ri e n t ato v er so questo ri su l t at o ri sp etto ai s is t e mi p ar l a m e n t ar i d i t i po W est mi nst er 181 , in quan t o il grado in cu i l e de m o craz i e prom uo vono regol e de l g i o co di questo ti po di pe n d e an c he da l s is t e ma de i part i t i e da l s is t e m a e lettoral e. I sis t em i par lam e n t ar i co n part i t i d i sc i p linat i e un part i t o di m agg i o ra nz a o ff ro no men o contro l l i sul po t e r e esec ut iv o r i spetto ad un si ste m a preside nzi a l e e , co n seguent em e n t e, prom uo vono m ag g i o r m ente t al e t enden za 182 ch e, i nve c e, n e l pr esiden z i a li sm o ris u l t a ini b i t a da l s i ste ma d i pes i e co n t rappesi i n qua nto s o no proge tt a t i pr o pri o per e vi t ar e ch e vi s ia un uni co so gge tt o che “vi nca t u tto ”. Se un par t i t o o un a c o al i z i o n e perde l a presiden za, p uò an co r a c o n t roll are un bl o c co di v o t i cruc ial e a ll ’ in t er n o de l Co n gr esso, un a s i t uazi o ne che i n m o l t i Paesi g li per m et t ere di limi t are il Presidente e bl occare a lcune de lle sue ini z iat i ve. Ino l t re, la m agg i or part e del l e de m o craz ie presi de nz iali o f f r e co n s is t en t i po ssibili t à d i d i vi dere il gabi net to t r a va r i par t i t i , so pr a tt u tto i n presenza di sis t e mi mul t ipart i t i c i. Pr a t i ca, prev a l e n t e m e n t e, sconosci uta n e ll e de m o craz ie d i t ipo W est mi nst er 183 . 180 J. La nzar o , Tipos de presid en ci a l ismo y modos d e gobi e rno en Améri c a Lat i na , in J. La nza r o (a cu r a di), Tipos d e Pr esid encia l ismo y Coa li cion e s Pol i ticas e n A m eric a Latina , cit. , 18. 181 S . M a inw ari n g - M . S. S h ug ar t , Juan J . Linz , Pr esiden ci a l is mo y dem ocrac ia. Un a r evisión críti ca , cit., 397. 182 I n G ran B r etag na, ad e se m pio, spe sso i l pa r tito vi n cito r e ha o tte n u to u n a m a ggio r anza decisiv a di se ggi parlame n ta ri pu r av endo raggiu n t o m o lto me n o del 50% de l voto po p olar e. Pe r ta n to, a n c h e in asse n za dell’ap po ggi o de l la m a ggio r anza del la po polazio n e, un p artito può c o n trollare i rami es ecutiv o e le gi slativ o per un pe riodo di t empo prolu n gato , co m e av ven uto in G ran Bretagna d a ta l a prese nza di p artit i disc ipl inat i, co m binata co n la c ap acità del P rim o m in ist r o di sc ioglie r e d isc r ezio na lme nt e il p ar lame n to, a l meno fin o al Fixed-term Parliam ent s Act del 2011 . Pertanto , i sistem i W estminster, so stanzialme n te, n o n f orni sc o n o alcu n co n trollo legisl a tiv o sul Ca po dell’ese cutiv o e i memb r i del parlame n to tendo n o a so stener e le iniziativ e po l it ic h e e legisl at ive del p r o pri o pa r tito , indipende n t eme nt e dai me r iti del le singole p r o pos te. Qui n di, i n ques t o caso , pi ù c h e i n qualsi a si altro siste ma p r esidenzi a le, c ’è u n “v incitore u n ico ” . 183 Ib i dem , 404-405 B a sti pe n sare c h e n el Re gn o U nito so lo l o sto r ico r isu l tato de ll e ele zio n i po li tic he de l 6 ma g gio 2010 – che sanciro n o la s co n fitt a del parti t o lab u r ista e r eg i st r aro n o una tiepid a v it to r ia pe r i Co n se r v ato r i d i Came r o n, i q ua li n on o t te nn e r o pe r ò la magg ioranz a asso lut a dei seggi in P ar lame nto – h a po r tato alla fo r mazio n e di u n inso l ito go v ern o di co al izio n e c onservato re -l ibe r aldemo cr atico . Si trattò di u n a c oalizio n e po st-eletto r al e, so r ta in se guit o al r aggiu ngimento di u n acc ordo, The Coa lition - Our pr ogramm e for Governme nt , prese n tato d al P rimo Mi ni st r o D a v id C amer o n e d al suo v ice Clegg il 20 maggio 2010, c h e av eva ad o ggetto div ersi t em i tra i qu ali: un fixed te rm parliam ent , l ’is t ituz ione d i u na Ca me r a de i L o r ds 60 Lij p ha rt 184 h a pro bl e ma t i zz at o l a rego l a decisi o nal e de l sis t e ma presiden z i a l e, o v vero que l l a della m aggi o r a n za c h e, co m e è n o to, è l’uni ca app li cabile qua n do si t ra tt a di e l eggere u n o rgan o uni pers o n a l e. È evi de nte, al l o ra, r is pet to al par l amentar i sm o , la m agg i or e vi c i nanza del presi de nz ialism o a ll a m o da li t à decisi o n a l e a m agg i o ra nza; m a t rarn e la co ncl usi o n e c h e la de m o craz i a ma g g i o ri t ar i a sarebbe meno pr at i cabile, add i r i t t ura m e no de m o crat i ca, s eco ndo No hl en, è m o l t o azz ardato. Ques t i ha so tto li neat o co m e l’ e se m p i o c l a ssic o d i un s is t e m a par l amentare, v a l e a d i re i l ca so b r i t annic o , si a stato gi us t ifi cato n e ll a teori a del govern o rappresentativ o com e “maj o r i t y rul e ”, e, an co ra o ggi , f u nz i o ni co m e t al e. I n t ermi n i ge n era li , h a so st en uto di co n d ivi dere l a co nvinzi o ne ch e i n Ame r ica L at in a, a l fine d i u na m agg i o re governabili t à, v a l ga la pe na pro m uo vere f o r m e e co m po r t am e n t i d i conce rt az i o ne e c o mprom esso , c o sì co me r i t iene che sia o pp o rt un o ri durre gl i abis si i deo l o g i c i ed evi t are l a l o g i ca del t utto o ni e n t e o de l pro cedere s en za co m pro m e ssi . Tutt avi a, h a aff er mato di esse re convi n t a men t e co n tr ari o a sotto v a l ut are o a dd i r i t t u ra a scredi t are i l pro cesso deci si o n a l e a m agg i or a nz a o l a regola de l l a maggi o ranza unic o l o r e 185 . A pr o p o si to dell a ques t i o ne s u se il pres iden z ia l i sm o po rt i all a m aggi o ra nza o al co n se n so, per Li jphart m e n t re l a se parazi o n e dei pot eri e serci t a u n a c ert a pressi one v erso l a de m o craz i a c o nsens ua l e, l ’ e l ezi o n e popo l are del Pres i de n t e e l a co ncen t raz i o ne de l pot ere esecutiv o in u na so la p erso n a i nfluen z a n o f o r t em e n t e n e ll a d irezi o ne de lla de m ocr azi a m agg i o r i t ar ia . Il co roll ar i o de lla durata fi s sa del m a ndato p res i denziale n o n i n fl u isce, quin d i , s u l carat t e re m aggi o r i t ar i o o co n sens ua le de lla de m o craz ia , m a è po ssibil e so st en ere ch e t ermi n i i nso l i t a m e n t e l unghi acce n t u in o l e caratt eri st i c h e de l presi de nz iali s m o d i concen t raz i o ne del po t ere e spro porzi o na l i t à. L ’A ut ore an a l i zz a an c he l e caratt eri stiche n o n e sse n z i ali c he però s on o f requent i all ’ i n t erno de l l e f o r m e di go v ern o pr esi de n z i a l e e c h e po ssono av er e e ff et t i i m po rtanti su lla n at ura m aggi o r i t ar i a o ele t ti v a co n sistem a p r o po r zio nal e, un ref er endum pe r i ntrodurre l a mo dific a del siste m a eletto rale, l’int r o duz ione de l pote r e d i r ecall pe r i de putati co rr o t ti, la r iduzio ne del nume ro dei deput a ti, l ’ i stituz ione di u n regist r o dei lob b i sti, l’aume nto dei po teri del parla me n t o sco zz es e seco n do quanto p r ev isto dalla Calman Comm ission , il r ef eren du m sul l’aume n to de i po t e r i d evo l uti al l’Ass emb lea galles e, la anali s i de l la english que s t ion , la rifo r ma del fi nan zia me n t o dei pa r titi e l’obb ligo di so ttopo r r e a r ef eren d um l a sc elta se attrib uire qua l si asi u lte r iore po te r e al l ’U E. (G . Ca ravale, Hung P arliam ent e pol itical c onsti tution . Cronach e dal Regn o Uni to tra euros c ett icism o e lo c alism o , 2010-2011 , in Nom os- Le att ualità nel dirit t o , n.1/2012 , 1 e ss .) 184 A. L ijp hart, Presid encia lismo y d e mocra cia ma yoritar ia: Observac i on es t eóricas , in J. J . Li nz - A . Vale n z uel a , Las c risis del pr esidenc ialismo , v ol. 1: Pers pecti v as comparat i vas , ci t., 147-1 66 185 D . No hl e n , P resid encia l ismo vers us parlam ent ar ismo: dos enf oq ue s con trapu estos , cit., 16 9 61 co n se n suale del s is t e m a. S i t r a tt a, in pr im o l uogo dell ’ i m po ssibili t à per i l Pr esiden t e d i sci o g li ere il Co ngresso, ch e ne r i duce i l po t ere e au m e nta que ll o del l eg isl at o re, crean do un r appo rto pi ù equ ilib r ato t ra i due e i nc linando co sì il s i ste m a v erso il co n se nso. In sec o n do l uo go , l ’Es ecut iv o ha u n pot ere di ve t o s ul la l egisl a z i one, che può es sere superato sol o da m agg i o ra nz e legis la t i ve st raor di n ar ie e c i ò raff or za not evolm e n t e i l po t ere presi de nz iale in quanto, a m e n o ch e il le g isl at i vo n o n s i a caratt eri zzato da grandi m agg i or a n ze a nt i - pres i de nziali , è come se il Pres i de n t e si tr asf or m asse in un’u l t er i or e cam era. Ino l t re, il Pres i de n t e può nomi nare i m e mb r i de l ga binetto sen za i n t er f ere n z e d a part e del l eg i slato r e e n o n è sol o il C apo del go v er no m a a n c h e il Capo de ll o St a to . Inf i ne, è nec e ss ar i o co nsi derar e l a l imi t az i o n e a l la r iel ezio n e pr esi de n z i a l e, ch e co m e s i v edrà a p i ù r i pre se in qu esto l avor o rappres en t a uno deg li e lem e n t i c he ma g gi o r men t e i n fl u e nzan o l a f o r m a d i go verno pres i denzial e l at in o a m er i ca na. Le pr e vi si o ni c he san c i scono un m a ssim o d i du e m a ndat i pres i de n z i a li per l a st ess a perso na o l a sua i r r i eleggibili t à, d i m inu i sco no chi aramen t e i l pot er e presi denzial e e d è im po r t an t e c o m e str um ento di l im i t a z i o ne de l pot ere, m a a n co r d i pi ù l o è co m e si n t o m o de l per i co l o a m piamente percep i t o di un eccessi v o pot er e i n cap o al Presiden t e. In fi ne, quest i n o n può ess ere co n t e m po rane a m e n t e m em bro del L eg i s l at iv o . La di s t an z a fi s i ca t ra i l Presiden t e e i l co rpo l egisl at i vo, c o m bi nat a c o n l a d i g ni t à del Presi dente c o me capo di St ato e il fatto ch e l a sua res i de n za a bi t ua le è i n u n pa laz zo presiden z i a l e, co ntr i b u i sco no a ll ’at m o sfera “im per ial e” de ll a pres i de nza, e qu i n d i a l do mini o de l l ’e lem e n t o m agg i o r i t ar i o . L’i nc idenza di qu est i se i t r att i var i ano a s eco nda de l Pae se an a liz zato m a , in ge ne ra le, sec o n do L i p h ar t , a prescin dere da c i ò , present an o l a st ess a t en de n za verso una pro pensi one a lla de m o crazia m agg i or i t ar ia 186 . 186 A . Liipha rt , Presid encialism o y de mo c rac i a de ma y oría , in O. Go doy Arcay a (a cu ra di ) , Hacia una democra c ia mod erna: la op c ión parl amentaria , S antiago, U ni v ersidad C a tólica de C hi le, 1990, 123 e ss. 62 4.4 Le for m u le di comp romesso nell e forme di gover no p re siden z ia l i Ri guardo al l’esis t e n za d i f o r m u l e d i co m pr o m e sso an ch e all ’ in t erno di o rdin a m e n t i caratt eri zza t i da f o r m e d i go v ern o pr esi de nziali, Nohl e n ha evi de nzi at o come l a p i ù att raen t e, e p ro b a bi lmente la p i ù soli da, de l l e arg o m ent azi o ni per l ’ado z i o ne de l par l a m e n t ar i sm o si a pr o pri o l a carat t e rist i ca d i q uesta f or ma d i go v er n o d i av ere u n a m agg i or e capac i t à d i pr o m uo vere un pr o cess o dec i s i o nale d i t i po co ns o c i at iv o , in o pp o si z i o ne a quel l o “ co nf li t t ua l e” ch e s are bb e asso c i at o al l a f o r m a pr esi de n z i a l e. C i sono però due ordini d i pro bl e mi che l ’Aut o re h a m e ss o in r ili e v o r i spet to a tal e vis i o ne: da un la t o, se eff et t i v a mente r appresen t a una r ego l a il f at to ch e i l co nsenso s i a m agg i or mente raggi ungibile i n sis t e mi par l a m e n t a re e, dall ’al t ro , n e l caso i n cu i co sì f o sse, se il pro cess o deci si o na le co n sens ua le s i a di per sé m agg i o r m e n t e p o si t i v o pe r la gover nance . A t al pro po si to , c o nsi g li a d i e sser e ca ut i n e l d are g i ud izi de fini t i vi e, a nch e i n que st a occasi o n e, viene r i po rt a to l ’esempi o de l m o de ll o par l amentare i n g lese. Co m e è n o to, il m o de ll o “W e st mi nst er” s i b asa su i cr i t er i d e l co ntr add i t tor i o, del g abi net to , del la m agg i or a n za e de ll ’a l t erna n za, e ha av ut o una g rande infl ue nza su l par l a m e n t ar i s m o euro pe o per m o l t i decenni. M e n t r e, è s o l o p iù recen t e m ente, ch e l ’ e l e m e n t o del co n so c i at ivi s m o è e m erso nelle f o r me di go ve r no par l a m e n t ar i , co m e i n O l a n da, Svizzera e A u st ri a. D’a l t ra part e, a part e al cune espe r ienze in Am er ic a L at i na, il pr esidenzi a li smo n eg li St at i Uni t i ha carat t e ris t ich e co n soc i at i v e se si t i ene co n to del me ccanism o d i co m pro m esso i n t erpart i t i co ch e rego la l e decisi o ni le g isl at i ve . Per quan t o ri guarda il se co ndo pr o bl ema, invec e, so r p r en de nt e m ente, è possibil e not are ch e l a cr isi d i go v erna bi li t à in alcuni pae si lat i n o a m er ic a ni è s t at a causa t a prop ri o da l l ’ eccesso di co m pro me ss o o di i ntegraz io n e, che ha po rta to al bl o cco e a l l ’ imm o bil i sm o 187 . 187 D. No hlen, Pr e si dencia l ismo vs . par lamentarism o en A m erica La ti n a (notas so bre e l de bate a ctual desde u na persp ecti va comp arada) , cit., 4 8 e ss. A tal p r o po s i to No hlen f a ri f erim e nto a i c asi d i U r uguay e Cile. A lla f ine degli anni ‘ 50, do po il r ito rn o a l la demo crazia , l’U r ugu ay e n tr ò i n u n pe riodo di s tag n azio n e eco n omica e di asse nz a di n uov i proge tt i, r ispetto al mode ll o che er a st ato in vigo re prima del la dittatu ra . Co n tempo ran ea m e n te, i niziò una f ase di co n t inui co mpr ome s si tra f az io n i e partiti, tra i se tto r i del l’attiv i tà eco n omica e tra g r upp i so cial i, es a ce r b an do i mec canism i co r po r ativ i della so cietà e trasf ormando si in u n mercato di n ego zi azio n e per i v ari g r up pi de lla so cietà c ivil e. Que sta situa zione de t e rmin ò quell a c h e Ge r má n R ama ha def in it o la c ri si della “so cie tà ipe r inte grata” e le te n de nze nega tive summe nzi o nate pr o dusse r o d i v isio n i tra i pa r tit i tradizio na li e a l loro i n te rn o, client el ismo politi co , ero sio n e del co n se n so e dete r iora m ento della cap a cità di a r tico la zione . (G. Ra m a, La democra c ia e n Urugua y. Cuadernos del Rial , Grupo E dito r Lat ino ame r ica n o , B uen o s Ai r es , 1987) In Ci le, i n ve ce , durant e g li anni ’6 0 v i f u i l dec l ino delle t ende nze c o a li zio n ali e di co n segue nza del la capacit à n ego zi ale de i pa rt iti e degl i alt ri a t to r i so ciali, in p artico lar e i s i n dac a ti, c he av ev an o c ar atte r izzato il pae se fin o a que l mome nt o e , seco n do part e dell a do ttri na , a ciò si de ve la crisi del ’ 73. (T. Mo ulia n, 63 Le so l uz i o ni d i co m pro m esso , quin d i , s eco n do Nohlen po ss o n o n o n av ere a lcun eff et to o av ere co ns egue nz e nega t iv e. In t em p i d i agg ius t am e n t o o ri aggiust a m e n t o ( del l o St a to, de l l ’ eco n o m ia, dell a s o ci età) , è dif ficile so st en er e la pr i o ri t à di s t rutt ure deci si o na li , che n o n hann o i l po t ere di obbli gare a so s t en ere i l peso di quest a p o li t i ca. Pertanto, s eppur parado ss a l m ent e, l’i n cap ac i t à d i pre nde re de c isio ni in quest o sen so può p o rta re a si t uaz i o ni in cu i s i r i c hiede l a man o f o r t e , un m agg i o r e auto ri t ari sm o e so l uz i o n i d i t t atori ali 188 . Lan zaro h a e vi de n z iato c o m e i r eg imi pr esiden z i a li n o n s i a n o n ece ss ar iamen t e o s t ili a f o r m u l e d i co m pro m e sso e a gove rni d i co a li z i o ne. Al contr ari o , so no abb o ndant i l e evi de nze d i “ presidenz iali s m o d i co m pro me sso ”, c he è in r eal t à u na m o da l i t à d i go verno rego l are e pers is t en t e, non so l o n eg l i St at i U ni t i , m a a nche i n d iversi p aesi de ll’Am er ica La t i n a 189 . Nel pres iden z ialism o di com pro m esso, c osì come i n que ll o d i coal i z i o n e, è presen t e a n c h e u n e l e m e n t o di co o per azi o n e, nego zi at o, equi libr i o i nterpart i t i co e accor di speci fici . T utt avi a, n o n esis t e un patto o n ni co m pre nsi vo e vinco l ante. Gl i accord i v e ngono co ncl usi co n r if er imen t o al l e dec isi o ni e secut iv e e a i pro gett i legisl at ivi , t r a i leader e i m e mb r i o l e f r a z i o ni dei part i t i , cas o per ca so e a v o l t e co n rif er imen t o al l e gran d i de c i si o ni d i po li t i ca n az i o nale . S i t ra tt a di un espedien t e co m u n e, n e i c as i i n cu i sono r i chiest e m agg i o r anze qua lifi c at e per l’ a ppr o vazi o n e d i det er mi nat e l egg i e r i so l uz i o ni st rat egi c h e. Ques t i acco rd i infl ue nza no il re ndimen t o parl a m e n t are e que ll o de l Presi de n t e e del s uo gabi net to e il te m pera men t o dell ’a mmini st raz i o ne, s en za però ch e vi s i a un go v er n o condivi so t ra pi ù f o r ze poli t i c he. È p o ssibil e che vi s ian o m inistr i di d iv ersa affiliazi o ne , m a ques t i non rappresen t an o i l l o r o par t i to , tr ann e f o rse – c o m e spesso accade – i n senso “ e mbl e ma t i co ” o “de scrit t iv o ”. Quest a s i tuaz i o ne , quin d i , non co m por t a n ecessar i a men t e un acco rdo c o a l i z i ona le per l’ appart enen z a a l go ve rn o 190 . Il “ pres ide nci a li sm o de co a li c i ó n” s i co nf i gura, inv e ce, quan do vi è u n acco r d o poli t i co tr a i part i t i , che ag isco n o com e partn er , as su m e n do un o rienta m e nto speci fico e do ve r i rec i pro c i , per i n t r apren dere azi o ni di go vern o , co m po rr e il gabinetto e in t egrare al t r e Tension e s y Cr i sis polític a: Anál isis de la D écada del S esen ta , in A . Aldu nate - Á. F li sf i ch - T . Moulia n, Estud io d e l sist e ma de part i dos en Ch i le , Santi ago , FL ACSO , 1 985, 69 e ss.) 188 D. No hlen, Pr e si dencia l ismo vs . par l amentarism o en A m erica La tina ( notas so bre el de bate a ctual desde una p e rspec tiva compar ada) , cit., 48 e ss . 189 J. L anzaro, P res i denci al ismo con partidos y s in partidos ( S e min ario Interna c ion al: E l parlamen t arismo europeo y el pr esidenc i alism o latinoam e ricano ), 2010, 5. 190 J. L anz aro, Pr esid encial ismo y demo cracia: alterna t ivas pluralis tas y c o al ici ones d e gobi erno in I . Cr es po Martí n ez - A . Martí n ez Ro dr íguez (a cu r a di), Polí tic a y Gob i erno en Améri ca La ti n a , cit . , 74 64 po si z i o ni st rat egi ch e. La coa li z i o ne d i go v er n o può es sere precedu t a da una coal i z i o n e e l etto ral e, che ha un peso sull a no mi na de l Pr esi de n t e st e sso. T al e si t uaz i o ne , di so li t o , s i v er ifi c a quando il sis t e ma m agg i o r i t ar i o di e lez i o ne pres i denz iale è es t eso , o v vero son o previ st i due t urni o i l poss i bile ar bi t rat o parl amentare. Ci s arà dun que un acc o rdo per go v ern are e i m i n i st r i rappr ese n t erann o i mem b r i de l l e f o rze po li t i che co i nv o l te. Pe rt an to , sia l a l or o n o m i na c h e la l o r o ri m o z i o n e d i pendo n o da ll a d i s po s i z i o n e gerar chi c a de l Pres i dente e dal la v o l o n t à de i part i t i co nc o rr en t i . Si h a co s ì un o s ch e ma d i go ve rno “ co ndivis o ”, ch e può ess ere cara tt eriz zato da pari tà o asi mm et r i a t ra i l part i t o “ princi p a le” de l l a co a li z i o ne e i suo i a l leat i , i n u na co m po sizi o ne c h e ha co m e per no il Pr e s i d e n t e e i suoi co l lab o rato r i r i str ett i , che Lanzaro def inis c e “ s t a to m agg i o r e”. I go v erni di coa li z i o ne n e i si ste mi pr esidenz ial i hann o al cu ne part i c o l ar i t à, ch e der i v a n o dal f or m at o i st i t uz i o n a l e, da l qua dro di in cent ivi e, i n part i co l ar e, dall e ca rat t e r i st i che da ll a car i ca d i Pres i dente – o vvero el ez i o ne diret t a, m andato a t em po determi na t o , co in c iden za de i pot er i d i ca po de l l o St ato e di capo de l gove r no, p ot eri d i gerarc hia a ll’i n t er n o del ga bi net to e de l ram o esec ut iv o n e l suo c o m p l e ss o , c o s ì com e la sua pos i z i o n e r i spetto agl i al t r i ent i pubbli c i . I n t erm i n i ge n er a li , e al d i là de i fattor i co ndi z i o nant i d i o gni sing o l o caso, si può di re che l’ at t ual e svil uppo de l le co a l i z io ni i n Am er ica Lat i n a 191 ris po n da 191 Il “preside nzialis m o d i co a liz io n e” ha impo rtanti ante ce dent i storic i ed è stato u n a prat i ca co m u n e i n Americ a L ati na . Gli ese m pi parad i gmat ici s o n o B rasil e e Cile, ma le co a lizio n i so n o sta t e sperime ntat e anche i n alt r i Paes i della r egio n e a l f ine d i af front are co n u n a ce r t a e f ficac i a la “dif f i cile co mb in a zio n e” di pr es ide n zialis m o e m ultip ar tit ismo . A pa rt ire dag li ann i ’ 9 0 si s o n o av ut e in A rgentina, B r asile , Ci l e, Paragu ay , U r uguay e in B o l ivia. I n quest’u l timo pae se , in par tic o l ar e, c’è stat a u na r i cc a espe ri e n za di co ali zi o ni tess ute a ll’i nte rn o del Co ngresso , in quanto o r gano r espo n sab ile d i r ego lar e l’elezio n e pr es ide n ziale al se co n do turno, qualo r a n es su n ca n didato a v ess e o tten uto la magg i o r anz a asso lut a dei vo ti al primo turno (i n u n o sc h ema si mile a q uello c h e p r ev a lev a i n Ci l e, s o t to la Co stit u z io n e del 1925 ). J. Lanza r o, P resid e ncial ismo c on partidos y sin partidos , cit ., 5. Ne l 1998 A b ran ches ha de finito l a f o r ma d i go v ern o p r eside nziale b r as ilia na “ p r eside nz ial ismo di co ali zi o n e” , prof o n dame n te dive r so n o n solo da q uel l o statu nite n se ma a n che dai pa r lame ntarismi eu r ope i , co mpr esi quelli c h e ut ili zzav an o co a li zioni mul tipa r tit i che pe r f orma r e i gov erni . Ques to n uovo t ipo di pr es ide n zialis m o der ivav a d alla co mbinazione di u n fe der ali smo esteso ed ete r o geneo , dal la previ sio n e di un s istem a ele ttorale propo r zio na le c on liste ape r te pe r l ’o rga n o l egisla t ivo b icamer al e, dalla p r es enza d i un s istem a mu ltipa rtitico e di u n a f o r te preside n za di m ino r anza. (S . Ab ranc h es , Pr esiden ci a l ismo de coalizão: o dil e ma inst it u c ional brasi l eiro , in Dados , n. 31/1 988, 5-38) Que sto sistema è ca ra tte ri zza to da u n P r es idente cap ace di ince ntiva r e l a fo r mazio n e di una co al izio n e partit ica maggio ri ta r ia all’inte rno Congress o attrav erso i suo i co n siste nti po teri legislativ i, a mmi ni st rativ i e di b ilan cio ed è stato desc r itto co me un sistem a ef f icace in t ermi ni di capaci tà d i gove rn o del P r es ide n t e in qu ant o ha p r odo tto u n alto liv ello di succ esso l egisl ativ o dell’Esec ut ivo , n o n so l o in B rasile ma anc h e in casi si mili co me quello cilen o e que l l o u r ug uay an o. G li el ementi rilev an ti n el l’analisi della cap a cit à di go ver n o de l P r eside nt e i n questo asse t to istituzio na le r igua r da n o le n omi n e n elle po siz io n i dell’amm in is tr azio n e f ede r a le, la d istanz a i deo logic a dei partiti che co mpongono la b ase de l go v ern o e l’uso del b il ancio so tt o f orm a di attuaz io n e de gl i eme n dame n ti parl am e n ta r i. (P. Fel i ú, Sobr eviv ie nd o a re formas, impopul aridad y casos d e c orrupc i ón: el pr esiden ci a l ismo decoa lición d el bras il de T emer , in R ev ista de Ciencia Pol í tica , vo l. 38 , n. 2/2018, 190-191) 71 t ra l e qua li a ss u me part i co l are c e n t ra li tà il s i st e m a part i t ic o . Se il s i st e m a i ng l ese ce ssa d i ess ere u n sis t e m a s o st an z ialmen t e bi part i t i co o se il sis t e ma t edes co d o ves s e diventare p i ù f r a mm e n t ato e p o l ar izz at o di qua nto non si a st ato fi n o ra, si può t em ere una r i cadu t a n e l “ cat t iv o parl amentar i sm o ” 203 . An c he C ar l o s San t i ago N in o h a sost en uto l a nec essi t à di o r i entar si v erso quell o ch e de fi n is ce u n “si st e ma mi st o ”. Ha evi denzia t o ch e il pro bl ema pr i n c ipale di u n ta l e sis t e ma co n s is t e n e l de limi t are i pot eri de l Pres i d e nt e e del Pr im o m inis t r o, i n m odo ch e l ’ indet ermi nat ezza non sia f o n t e di co nf li t to , s o pr att utto quando i due appart en go n o a part i t i d i versi – co m e avvien e nel ca so dell a cd. “coabi t az i one a ll a fra n cese”. I l sis t e ma i dea le sa re bbe que ll o ch e per mette l a co o pe razi o ne t ra ques t e due fi gure e ch e in ass e nza d i t al e coo peraz i o ne per m ett a che possa pr ev a lere l ’ u n o o l’ a l t r o , a se co n da de l le c i rco stanz e 204 . P erm arre bbe ro , per ò , l e deb o l e zze de ll a f o rma d i go ve rn o pr esi de nz iale e i n part i co l are quell e lega t e al l’uniperso n a li t à dell a car i ca presidenzial e. L a pi ù “ o vvi a ” di queste è c h e l’i ntero si ste m a i st i t uz i o n a l e d ipen de eccess i va m e n t e dall e vi r t ù o dai vi z i , da l l ’ a bili t à o da l l ’inc ap aci t à, dal car i sma o dall ’impo po l ar i t à, e persin o da l l o st ato di salute del l a perso n a c he ese rc i t a i l po t ere esec ut i vo. La c o nc e n t razi o ne de l pot ere in una sola perso na , i n o l t r e, h a an che l o sv a n t agg i o di f a c ili t are l a rottur a dell ’ord i n e i st i t uz i o n a l e, po i c h é t a l e r ott ur a è rel at iv a men t e f ac il e da o tt en ere r i m piazza n do quella persona. C ’ è un a t erza n ot a deb o l ezza, strett am ente l egata al le pr eceden t i , o vve ro ch e il sis t e m a pr esidenzi a l e è t ro pp o infl e ssib il e per a ff r o n t are co nf li t t i e t en si o ni gra vi e n o n prev ede u n a so st i t uz i o ne or di nat a e non t raum at i c a dell a presiden za, preve de n do come sola po ssi bili t à per a ll o n t ana re u n Pr esiden t e un pro cess o di impeachme nt , c he co m po rta 203 Ibide m, 183-184 . 204 Que sta fle ss ibilità può e sse r e ottenuta asse gnando a l P r es iden te a lcu n e spe cif i che f unzi o ni – qual i il po t ere di n om in are e rimuov ere i l Primo mi n i st r o ; di sc i o glie re la C a me ra dei de putati ; di n o m ina r e giud ici, ambasc i ato r i e alt i f unz io n ari; d i d i chia rare gue rr a; e di po rre il v eto all e leggi – e attrib uendo al P r imo minist r o funzio ni ammi ni st r ativ e e delegate. Il r esto delle funzio ni d i gov ern o dov r ebb ero esse r e attrib uite al P r es idente m a co n l ’ acc ordo del g a b inetto , ch e si otterreb be fac ilm ent e qualo ra v i si a i de n tità poli t ica – tanto più se il P r es ide n t e p uò r imuo v er e i l P rim o minist r o – , m a imp li c h er eb b e l a ce ss ione del po t e r e di dec isione – c h e so lo fo r malme nte sa r ebb e attri b ui b ile al P r e sident e – qua ndo i l capo dello Stat o do vesse n o mina r e un g ab in etto di o ri g i n e o ppo sta . In tal m o do , n on ve r r eb bero a sso r b iti g l i sv anta g gi dei siste mi puri, ma i l sistem a n e co mbi n ereb b e i van taggi : da u n a parte, la ca pa ci t à del preside n zia lis mo di ge n e r are camb i am e n ti, qua n do il Pae se ha u n leader co n suf f i cie n te ap poggio pa r lame n ta r e e po po l are, e d i supe rar e le situa z ioni di parità tra l e d ive r se fo r ze parlame n ta r i e, dall’altra , l a cap a cit à del sis t ema p arlame ntar e di adatt are fles sibilmente la f o r m azio n e del go v ern o alle va r i azio ni dell’o pi n io n e pub b l ica, co m pletando il co n se n so s u cui co nta il P r es i dente, qu ando è i n suff icie n te . (C. S . Ni n o , Pr esid encia l iso vs . Par l amentar i smo , i n Consej o para la co n so l ida ció n de l a demo cra cia , Pr esid encialism o vs. Par l amentar i smo. Materia l es para e l estudio de la R eforma Consti tuciona l , cit., 122 -123) 72 accus e gra vi c he n o n s e m pre po ss o no ess er e pr o va t e o ch e n o n s e m pre si è d i spost i ad a ff r o ntare. In fi ne, l ’a ccumulazi o ne d i f unzi o ni , alcune delle qua li n o n del ega bili , i n una sola persona può i m p lic are una quant i t à di l a v o ro di ffi c ile da gest i re per un so l o in d ividuo. Al cu ne de ll e diffi co l t à appen a m e n z i o na t e p o ssono esse re s uperat e , sec o n do Ni no, con un a l eggera at t en uaz i o n e dei po t eri de ll a pre s i d e n z a, nomi na n do , ad es e m p i o, un ministro co m e capo di gabi net to a cui de l egare a l cu ne f u nz i o ni . Per quan to ri guarda, inv e ce, l a d if fico l t à di un l ega me pi ù s t r etto e f luido t ra l ’Esecut i v o e il Le g isl at i vo ques to p otr ebb e ess ere st abi li t o i m po n e n do l a pr at i ca che i minis t ri p art eci p i n o rego la r m e nte all e sedute de l P ar l a m e n t o – di cu i so no m emb r i ex off icio – i n cu i si d iscuto n o ques t i o ni di l or o co m petenza o quan do s i a necessar i o ch e f o rniscano de ll e sp i egazi o ni . In a l t r e paro l e, secondo l ’Auto r e è possi bile “ par l a m e n t ar i zz a r e” il go vern o , anch e senza un a r i f o r m a c o st i t uzi o na l e, an c he s e, do po av er stabili to t ali m ecca ni smi pe r prassi , t a l e r if or m a è co n sigliabile. Ci so no, per ò , in co nve ni e n t i del s i ste m a pre si d e nzial e ch e non sono superabili d a ll e l eggere at t en uaz i o ni appena m enzi o na t e. I nf at t i , so l o se i l Pr i m o mi n is t ro h a un l egame s i gnif ic at iv o co n i l Par lamento può se rvi re co m e meccanism o per co rregge re l e suddett e di sfunzi o ni de l sis t e m a. Ci sono due possibili m o da li t à d i co l l ega mento tra un Pr i m o mi n is t ro – ch e co e sis t e c o n un Pr esi de n t e c o n pot e r i si g nif i cat ivi – e i l suo gabi net to e l a Camera de i deput a t i o v vero l’ ac co rdo dell a Ca me ra a l l a no mi na del Pr esiden t e (i l ga binetto pu ò poi essere n o m i nat o dal Presiden t e su pro pos t a del Pr im o m inis t ro ) o l a previ s i o ne di un v o to di s fi duc ia de ll a Ca m era che co stri nga il Pr im o mi n is t r o – e c o n l u i t utto il suo ga bi net to o al cu ni min i st r i i n part i co l ar e – a di me tt ers i . La s eco nda possi bili t à è, a seconda del l a m aggi o r a n z a ri c hie st a, un a f or m a p i ù de b o l e d i i n t er f ere nza parlamenta r e n ell ’E secutiv o , ri spetto al la pr im a. Per t an to , s e l o scopo è preserv are i v a n t agg i de l pres idenz i a lis m o e mi t i g arn e le d isfunzi o ni , la po ssibil i t à d i c e n sura do v re bbe essere pre f er i t a a l l a n ecessi t à d i a cco rdo. Inol t r e, l ’ in t er f ere nz a par l amen t are n e l g a bi net to p otrebb e es sere u l t er i o rm e n t e li mi t at a r i c hie de n do una m aggi o ra nza m o l t o quali ficat a per l a ce nsura. T uttavi a, non semb r a auspic a bil e ri c hie dere una maggi o ra nza s uper i o re all a m agg i or anza ass o l ut a, a l t rim e n t i il co n t roll o parl amen t are sa rebb e reso v acuo e si d arebbe un eccessiv o pot ere di v et o a p i cco l e min o r anze f a v o revo li a ll o status quo . Si p ot r eb be ro ad ott are, seco n do l’A ut or e, an c he al t r e co rrezi o ni , al fi ne d i e vi t are c he i cons e nsi per m a n e nt i si a n o f ont e d i 73 gravi ss im a i nst a bili t à, co m e la pr e vi si o n e c he non c i po ssa essere p iù d i u n a m o z i o ne d i cens ura a ll ’a nno o ch e l a ce n sura de bb a essere co strutt i v a 205 . An c he No gue i ra Al ca lá r i t i e ne ch e la f o r m a di go ve r n o pi ù adatt a t a a ll a rea l t à l at i noa m er ican a sia una p i ù fl ess i b ile di que l l a pr esiden z i a l e o vvero una s e mi - presi de nz iale , st abilen do un dua lism o n e ll ’E secut iv o co n un C apo d i St ato e un Capo d i go v ern o , pu r m a n t en e n do un a cert a gerar chi a a l l ’ int ern o di questo potere ch e l ascerebbe il Pr esidente de l la Repubblica co m e m o derat or e del g i o co po l i t i co . Il P r im o mi n is t ro e i l suo gabi n et to s arebbe ro , qui ndi, respo n sabili d i fronte al Par l amento dell ’esecuz i o ne de lle po li t i c he co n cr et e del go ve rno, c o n se n t en do un ar bi t rato popol are i n caso di co nfli t t o t r a Go v ern o e P arl amento. L’ A ut o r e so s t i e n e, i no l tr e, ch e questo regim e dovrebb e esse re raz i o n a li zzato c o n il “v o to di ce ns ur a co str u tt iv o ” a causa d i u na cert a t en de nza de m agog i ca e de l l a l imi t at a cul t ura po li t i ca de ll ’a mbiente la t in o a me r i c a no. T u tto questo t en derebb e a m i g li o rare l ’ef fi c ienza de l si ste m a e l a sua le g i t t i mi t à de m o crat i c a, cos ì co m e l a sua st abili t à po l i t ic a, dan do pres t i g i o a l l a de m o craz i a co m e f or m a d i go vern o in Am er ic a Lat i n a ed evi t a n do i c icli d i r eg imi de m o c r at i c i e aut or i t ar i “ que se suceden co n i nus i t ada f re cue n c i a e n n ue st ra Am é r ica m oder na” 206 . Com e si è vi st o l a do tt rin a s i è pr in c i pa lm e n t e o ri e ntat a v erso una f o rma d i go v ern o semi pre s iden z iale, anc he se n o n so n o m a n cat e l e pro p o s t e a f av o r e de ll ’ ado z i o n e d i u n sis t e m a par l a m e n t are, prev a len t e m e n t e i n a m bi to a ccade mi co e so l o o cc a si o nalmen t e da f o rze po l i t iche mi nor i t ar ie m a non h a nno però ragg i u n t o eff et t ivi t à. Un’ eccez i o ne è avv e nuta i n Brasil e, do ve l a co mmi s s i o ne i nca r icat a di red i gere una n uo va Co st i t uz i o ne f o r m almente i nclus e ne l suo rapporto fi na le , pubbli cat o nel 1987, l a pro post a di un sis t e m a parlamen t are. L ’As se m b le a Na z i o n a le C o s t i t uen t e del 1988, però , o p tò per l a co n t in uazi o n e de l reg ime pres i de n z iale, in segui t o ad un pl ebisc i t o dove si sotto p o se l a questi o ne al corpo el etto ral e. In a l t r i casi , l e co m missi o ni di r if o r m a c o st i t uz i o n a l e ha nn o pro pos to l a par l a m e n t ariz zazi o ne de l sis t e ma presidenzial e, ad es e mpi o i n Argent i na, e questo t em a, co m e s i vedrà succ e ssi va m e n t e p i ù ne l det t agli o , dett agl i o h a c aratt eri zz ato an c he i recen t i pr o cessi co sti t uent i avvi at i i n Bo l i vi a, Ecuador e Ci l e. Per quan to ri guard a l ’ A rge nt in a, a segui t o del cos iddetto “ Pacto de O li v o s ” t ra l’ a ll o r a pr esiden t e Ca r l o s Men e m e l ’e x pr esi de n t e R aú l Al f o ns í n , i n cambi o dell a pret esa del pri m o d i ott en ere un a 205 Ib i dem , 118 e ss. 206 H . No guei r a A lcalá, Los regíme ne s presi de n cialist as de Am érica La ti n a: tipolo giía y an ál is i s críti c o , in A a. Vv . , IV Congr e so Ib eroameri c ano de D e re c ho Const itucional , ci t ., 494 74 r if or m a vo l t a ad i nt ro durre l a possibili t à d i r i e l e z i o n e i mmed iata del Pres i de n t e e de l V i cepres iden t e dell a Repubbli c a, Al f o ns ín i ns is t ett e n e l m i t i gare i l co si ddet to “i perpr esiden z i a lis m o egem o ni co ” co n l ’ ado z i o n e d i un m o de ll o s e mi presidenzial e co m e que l l o f r a ncese o alm e n o porto gh ese. I negoz i at i s u cces sivi però sf u m aro no gradua l m e n t e questo o bi et t iv o e, i nfi ne, v e nn e st at a s t abi li t a la creazi o ne di u n capo di ga bine t to dei mi n is t r i 207 . 5.3 Il “pr esidenzialismo al t e r n ante” Un d is co r so a parte m er i t a i l “ pres iden z i a li s m o a l t ernante” dis eg n at o da Sartori in “ I n geg n er ia co st i t uz i o n a l e co m par at a”. A de tt a di quest i , presi de nz iali s m o e par l a m e n t ar i sm o s o n o m ec canismi m o no m o to r i – n e l pr im o il m o to r e è i l Presiden t e, m e n t re n e l s e co ndo il Par l a m e n t o . Il s e mi-pr esiden z i a lism o, a l c o n t r ari o , è un si st e ma a do ppi o m oto re, ed è p o ssi bil e c he se sp i nga n o i n d i rez i o ni o ppo st e, anc he se i l sis t e m a f ra ncese è i n grado di a ff ro n t are i l go ve r no di vi s o, n o n si può escl udere il r is c hi o d i d i spiegare. Per tal e m o t iv o , Sartori t e o ri zza un sist em a a due m o tor i che pe r ò non s o no “ a ccesi” i n s im u l t a ne a ma i n su ccessi o n e, ch e de finisce “ presidenzi a lism o a l t er nante” o “ pres ide nzi a li sm o i n t ermi t t en t e”. L’i de a di f o n d o è av ere un s i ste m a par l a men t are stim o l at o o puni t o da un a desti t uz i o ne / so st i t uz i o ne presi denz i a l e: nel m o m en t o i n cu i i l sis t e m a par l a m e n t are s m ett e di f u nz i o nare, i l m ot ore parl a men t are vi e ne spento e sost i t ui t o da un m oto re p r esi de n z i a l e. Ques t a pro p o s t a assum e co m e suo pun to d i r if er im e n t o un si st e m a par l a m e n t are, m a n o n co mporta, per ò , ch e l a sua app li c a bi li t à s ia r i st rett a a ques t a t i po l o g i a d i s i ste mi . A pro p o si to dei si st e mi presidenziali lat i n o - a m er icani, l’A ut ore i ndividua due h a nno due o pzi o ni . L a pr im a è i l semi - pres ide nzi a li smo di ti po f rancese, pr ecede n t e men t e ill ustr at a , c h e t uttavi a r esta un rim e d i o ins u ffi c iente per quei P aesi c aratt eri zzat i da ato m i zzaz i o ne par l amentare e da un m u l t ipa rt i tismo fl u i do o ecces siv o . L’ a l t r a o pz i o n e, i nvece, n o n è sicur a m ente l ’adoz i o ne del par lamen t ar i sm o n o r m ale, m a d i un s is t e m a par l amentare capac e di aut o -m o d if icazi o ne. L’i nterr o ga t iv o ch e Sartor i s i po n e è c o m e po sso n o i mec canismi co st i t uz i o n a li pro m uo vere il b uo n go v er n o (ovve ro un go ve rno m esso n e ll e con d izi o ni di o perare respons a bilm e nte) e o st ac o l are il catt i vo 207 J. Je sús O r ozc o H en ríquez , T endenc i as r ec ien te s en los sist emas pr e sidenc i ales latinoamer icanos , i n Bolet ín Me xicano de Der ec ho Comp arado , núm . co nm emo rativ o , 2008 , 8 02 e ss . 75 go v ern o (v a l e a d i re go v er ni ins t abili , inc o mp e t en t i , in e ffi c ient i e/o i mpot en t i ). La f o r m u l a de l “presi de nzialism o a l t er nante” per segue questo o bi et t iv o i n t r e m o d i , v a le a d i re att rave rso tr e di spos i t ivi st ruttur al i . In prim o l uo go, ad o gni nuovo Parl a m e n t o è cons e nti t o votar e un sol o gov ern o se l a l eg i s latur a dur a quattro an ni e due se la durat a è di c in que a nni , qu indi dura nte i l pr im o , o i pr imi due go ve rni, i l s i ste m a po l i t ic o f u nzi o ne rà co n l e rego l e n o r m ali de l par l a m e n t ar i sm o . Qua l o ra il go verno do v esse c adere, a l l or a sca t t a un m eccani s m o pr esi de nz iale “ r in f o rzato ” ch e dura per i l resto del l a legisl at ura. Ques to c o m po rt a ch e il Pres i dente d iv e n t i a nche i l capo de l go ver n o , che no m i n i e li ce n z i a sua d is crez i o n e i mi n is t r i e c he il go verno non s ia né i nsediato da u n voto di f iducia né li ce nz ia bi le d a u n v o to di sfi du c ia. Il r uo l o de l Par l a m e n t o vi e n e co sì dras t i ca m e n t e r i dotto ad un ruo l o di co n t roll o . In o l t re, i l Pres i de n t e vi e n e e le t to in d irett am ente o di ret t am en t e da ll a maggi o ranza ass o l uta del v o to p o p o l are, l a sua per m a n e nza in ca r ica co i n c i de co n l a durat a del Par l a men t o ed è sem pre r i e l egg i b ile . Ne ll a f ase pa r l amentare il capo de ll o St ato r es t a un n o r m ale Pres i dente d i t i po parl amen t are; l a sua l eg i t t i mi t à d i ret t a e i ndipen de n t e è, a l l ’ ini z i o , una l eg i t t imi t à «di r is er va»; e pu ò non v er i fi c ars i l ’ a l t ernan z a pres i denziale . In t al caso è le c i t o presum e re c he il det err en t e è s t ato effi c ace. Nel co ntest o de l “ presidenziali sm o a l t er n a n t e” il po t e r e de l govern o par l amentare i n izi a l e verrebbe s ignifi c at ivamen t e raff orzato, poich é è n e ll’ in t eres s e gen er a l e non fa r l o cadere per non f ar decadere il Par lamen t o a un ruo l o sub o rdinato. Per di p i ù, i par l a m e n t ar i n o n possono percep i re l’ a ff o ndam e n t o ri corr en t e de i go v er ni co me l ’o ccas i o ne perso nale d i co n qu is t are pol t r o n e go vern at i v e. Occor re t en er pr esen t e, t uttavi a, ch e il Pr esiden t e al t er nan t e pu ò t en t are di pro m uo v er e e d i ac ce lerare l a pr o pr i a e ntr at a i n car i ca. Per os t ac o l ar l o in que sto di seg no n o n gli s i dev e co nsenti re d i pre mia r e co n un m i n is t ero i par lam e n t ar i che h a nn o “ co n g i urat o ” a suo fav o re. I l pres i de n z i a li sm o al t er nante r ichi ede, qu i ndi , i nco m pat ibili tà t ra uf fi c io par l a m e n t are e cari che mi n is t er i a li . La terza cara tt eri st i ca del presi de n z i a li sm o a l t ernan t e è ch e P r esi de n t e e Parl amen t o dev o no ess ere el et t i co n t e m po rane a m e n t e e dur are i n car i ca pe r l o s t ess o peri o do. I n t al m odo vengono p o s t i r i go r o si in t erva lli e l imi t i d i t e m po a l p i eno pot e r e del l a pres i de n z a. D’ a l t ra par t e, è ugual mente i m po rtante n o n p o rre limi t i a ll a po ssi b ili t à d i r i e l e z i o ne del 76 Pres i dente, i n quanto un Presi de n t e c h e f a b e ne deve p ot er e ss ere ri co m p e n sato e l a n at ur a d i sco ntin ua del s uo p ot ere «f o r t e» r i m uove l e rag i o ni ch e a l t r i m e nt i n e gi u st i fich ere bb ero l a n o n r i e l egg i b ili t à. I nfi ne, i l Pr esi d e nte dev e essere el etto da una m a gg i o ra nza asso l ut a, prefe r ibilm e nte co n il siste m a de l do pp i o t urno. Sartori sugger i sce t a l e s i st e m a e letto rale an c he per l ’elezi o ne de l Legisl at iv o i n quan t o s i att iv ere bb e, in t a l m o do , un a « pr esidenz ial i z zazi o ne» de i co m port am ent i e lettor a li c he co n durrebbe ad aggregaz i o n i bi po l ari c h e, a l o ro v o l t a, c o n t r i bui re bber o al le prestaz i o ni par l a m e n t ar i de l s i ste ma. Un u l t eri o re pregi o del pr esi d e n z i a li sm o a l t ernan t e è ch e ren de inn eces sar i e l e e l ez i o ni an t i ci pat e e l o sci o g li m e n t o del Par l a m e n t o. El ezio ni f reque nt i , i nfat t i , surris ca ldan o l a po li t i ca e generano un ecc e ss o di poli t i ca e l et to ral e irrespons a bil e e non vi è a lcuna garan z ia che pro ducan o parlamenti d iff ere nt i e f o rnisca n o una so l uzi o ne ai pro blemi c he h a nno pro v o ca to l a c hiama t a ant i c ipa t a a l le ur ne. C o m e m ost r an o i casi i t a lian o tr a i l 1968 e il 1987 e della Repu bblica di W e imar, e l ez i o ni a n t i c ipate sono spes so i n ut i li e a vo l t e an c he contr o producen t i . Al l or o p o s to l a so l uzi o n e d i ca mbi ar e – v er so l a me t à del l a l eg i s latur a – m o tore e gu i dator e non co m po rt a al cu n co st o e s i cura men t e m igli o ra l a si t uaz i o ne, quan to m e n o n e l senso di sbl o ccare un o s t all o . Un m er i t o paral l e l o de l “ pres ide nzi a li sm o a l t er na n t e” è bl occare l ’a u men t o de ll a spesa pubbli ca t i p i ca dei per i o d i pre-e l et tor al i i n quan t o , quan do arri va i l m o m e nto el et to r al e, i l Par lam e n t o è quas i sicuram e n t e “ sotto ghi acci o ”, e qui ndi impo ssi bili t ato a ri chiede re o ad au to r i zza re n uo ve spes e c h e gravin o sul bil a nci o pubbli co . Quan to al Pr esi de nte, l a pr evi s i o ne de l l ’ A ut o r e è ch e, date l e “aspett a t i v e d i ruo l o ” e il fat to ch e in questo mecc a ni s m o l e grat i fi c azi o ni e l e r icom p e n se so n o prin c ipalmen t e i ndi r i z zat e vers o il co n segu im e nto de l l’e ffi c ienza, l a sua t atti ca co n s is t erà nell ’e ssere il r iequili brat or e e “ co r re ttore” del l e de bo l ezze e pro di ga li t à de l Par l a men t o . L’ a vvert en za d i Sart o r i è che l e st rutt ure non po ss o no s o s t i t u i re l e pers o n e: l a persona sbagli at a f arà male a n c h e qua ndo l a s t ruttur a è gi ust a, m a str utture sb ag liat e sprecan o la persona g i u st a. Ques to m ec c a ni sm o , s o prattutto quan do “l a perso na gius t a è a l po st o g i usto ”, pro durrà i l “me g li o d i due m o n d i” , o ssi a un sis t e m a pa r l a men t are al m a ssim o de l suo ren d im e nto (i nteressa t o a evi t are san z i o ni ) , e una a l t ern at i va pres i d e n z iale che stim o la o ppure surr o ga l ’az i o ne de l Par l a m e n t o . La f a se presidenzial e si pr e n d e cura de i «n egat i vi » d e l go v er no parl amentare, m e n t re l a fa se par lam e n t are elimi na g l i e ff et t i co l l at era li indesiderabili de l pr esidenz ialism o. Quan t o al la r ea l i zza z i o ne d i quest o 77 m ecc a nism o, l ’A ut o r e sottoli nea c h e, dato che il pr es iden z ialism o in t er mi t t en t e c o mbi na, in a l t er n a n za, un sis t e m a par l a m e n t are c o n un sistem a pr esi de n z iale, l a sua ado z i o n e sarebbe gen era lmen t e m ol t o sem p lic e. “ La d iffico l t à del pres iden z i a li s m o al t ernante è sempli c e men t e l a d i f fico l t à n e lla qua le si im bat t e ogni n o vi t à. Se super i a m o l o sh o ck d e l n uo v o , t utto i l re st o è f ac ile ” 208 . 6. La fas cinaz ione pe r il parl a menta r is mo e la sua inap pl icabilità I l nuovo cro ll o dell e de m o craz ie i n Am er ica Lat in a, pr evi st o dai cr i t i c i de l presi de nz iali s m o l at i n o a m er ic a n o , non h a mai a vut o l uo go e, al co ntr ari o , l a per m a n e nza de l l a de m o craz i a in ques t a s ub r eg i o n e è sta t a pi ù lunga che m a i n e lla sua st or i a, e co n ess a una r el at i vi z zazi o ne de ll a pres u n t a rel azi o ne c ausale tr a l a f o rma d i go v er n o e l ’esi to feli ce o f at a l e de ll a de m o craz i a. Ci ò che l a rea l t à de lla su bregi o ne prese n t a è, in b reve , una cert a fl e ssibil i t à e adatt abi li t à de l siste ma presi de nz i a l e, in una s i t ua z i o ne caratt e r i zzata da i mm e nse sfi d e eco n o mi c he, soc i a li e po l i t ich e – legat e all ’esaur im e n t o de l l a str at egi a d i svil uppo chi u sa, sost i t ut iv a e s tata li st a e al l’at t uazi o n e de lla st ra t egi a neo li b era l e d i apert ura, pri vat i z zaz i o n e e derego l amentaz i o ne. N o n o s t ante i l difficile conte sto so ci o -economi co e i l pro ces so di r i st ruttur azi one del rappo rto s tato -s o c i età, n o n so lo l a dem o craz i a non è cr o ll at a a caus a d i quell e che s o no state def ini t e l e debili t à del pr esidenzi a li sm o , m a s i è m a ni fe stato a li ve ll o poli t i co -ist i t uz i onale que ll o che dovrebbe essere un f o n da m ent o em p i r ico cen t ra l e de l pensi ero i s t i tuz i onale per l ’ Am er i c a La t in a o vvero la r i aff er mazi o ne de ll a de m ocr azia presi de nz iali sta 209 . Scott e Domi n go hanno so st en uto c h e in Am er ica Lat in a, a nche i n caso d i gove r ni d i v isi , l o sta l l o tra il ra m o l eg isl at i vo e quel l o es e cut ivo è p o c o f requent e, ch e i f a llim e nt i de m ocr at i ci so n o rari e che i l successo de l go ve rn o presi de nzi a l e d i pe n de da l s is t e ma de i part i t i e da l d i segno i s t i t uz i o n a le. Gli A ut or i hanno evi de nzia t o c o m e l’ E sec ut iv o e il Le g isl at i vo abbi a no cercato a tt i va m e n t e di e vi t are o supe rare gl i st a lli per prot eggere i pro pri i n t eres si , co m e siano previ st i st ru m e nt i c he g li Esec ut i vi po ss a n o i m p ie gar e per evi tare t a l e pro blema, e c he l o sta ll o è pr in c i pa lm e n t e un a de c i s i o ne po l i t i c a ch e r i gu arda 208 G . S ar tori, In gegner ia c ostituz ionale com parata , cit., 167 e ss . 209 D . No hl e n , Pr e sid encial ismo versus p arlamentarism o: dos enfoques c on trapu e stos , cit., 16 3 78 l a v o l o ntà o m e n o di pr e servare l o status quo . Le recen t i e sper i enze de lle de m ocr azie presi de nz iali i n Am er i ca Lat i na h a nn o gen era lmente av uto succ ess o , an che se in a l cu n i Paesi quest o s uccess o è st ato m o dest o, a caus a d i probl e mi irr is o l t i , n o nost an t e i l d is eg n o i st i t uz i o n a l e – o vv ero l a f o r m a d i go v er no presiden z i a l e – s ia r im asta i n m o l t i casi imm o d ifi cat o ris pet to a quel l o vigen t e pr im a de l cr o ll o de l l a de m o craz i a. Ci ò perme tt e di argo m entare, qui ndi , c h e quest ’ul t i m o n o n è stato d o v uto, co m e t e o ri zzato dai c r i t i c i d e l pr esiden z i a li sm o , da l la f or m a d i go ve rn o m a s ia st ato co n segue n za, pr in c i pa lmen t e, di d i vi s i o ni in t erne al la s o c i et à e del l a po l ar i zzaz i o ne po li t i ca, a cui n o n è s t at a t rovata sol uz i o ne n e l quadro di un accordo is t i t uz i o nale de m ocr at i co. È possi bile i nd i v idua r e quat tro f atto ri non i st i t uz i o nali che f a v o ris co n o l ’ esis t e nz a d i si ste mi de m o crat ici , par lamen t ari o pr esi de nz i a l i c h e siano, v a l e a d i re: u n pro cess o di m o deraz i o ne po li t i ca, co ns egue nza de ll a d i sin t egraz i o n e de ll’Uni o ne So vi et i ca ; l a n egat i v a e sper i e nza de i reg imi mili t a r i e l o scarso s o s t egn o ch e av r e bb ero da i set to ri c he pr ecedente m e n t e li a ve van o sos t en ut i; i ca mbiamen t i nelle co r rent i i deo l og i c he d i destra, ch e hann o ass u n t o un m agg i o re i mpe g n o a f av o re de ll a de m ocr azi a, e l’i nco ragg i amen t o pi ù det ermi nat o degl i St at i Uni t i e de ll a co m u ni t à i n t er n a z i ona l e per il co nso li da men t o del l e de m o craz ie e il r i sp etto d e i d i r i t t i u mani , co s ì co me il so stegno de l l e agen z i e m o n et ar i e in t erna z i o n a li p er l o svi l uppo eco nomi co nell e so c i et à de m ocr at i che 210 . Carp i zo h a sott o li neat o c o m e, d i f ro n t e all e autocrazi e della reg i o ne, c’ er a s t at a un a t en den z a dottri n a le e po l i t ica r i cor ren t e a f a vor e di un sis t e m a pa r lamen t are o qual co sa d i simil e. I l rag i onamen t o di f o ndo di t al i pro spettiv e co nsi st e va nel “ pro va re” il par l a m e n t ar i sm o in quanto il presidenzialism o aveva d i m ost r ato di pot er div e n t are an t i dem o crat i co , p ortando a caudillos , di tt a t ure e co l p i d i st ato . La f o rma di govern o par l a m e n t are div e nta, quin d i, una sp eranza, un’ ut op i a 211 . Per S agües “el par l a m e n t arism o t i ene par a Lat in o am ér ic a a l go de m ágico, de ex t rañ o y de il u s i ón. No p o c o s v en en é l u na f ó r m ula po lí t i ca pr es t i g i o sa, pero t am bién un re m ed io fan t ást i co y defi n i t i v o para s uper ar cual qu ie r d i sfunci o nalidad de l s is t e m a l o ca l. P o r s í sól o curarí a l o s exces o s de l po der ej ecut iv o , l a mo li c i e de l Co ngres o , l a b ur o crac i a 210 M . S co tt - D . Pil ar, Th e Success of P resident ialism ? Break ing Gr idl o ck i n Pr e si dentia l Regimes , i n D. V a ladé s - J . M . S e rn a ( a cu ra di), El g obierno en Améri c a L ati na ¿ pres idenc i alism o o par l ame ntarismo? , Città del Mess i co , U NAM, IIJ, 2000 , 97 e ss. 211 J . Ca r pizo , Concep t o de demo cracia y sist ema d e gobi e rno en Améri c a Latina , cit ., 335 79 ad m i n i st rat iv a, l a lent i t ud de l a j ust i c i a. Detr ás de to da es a m i t o l og í a par l amentar i sta suby a ce una i mport an t e d o si s de f antas ía co ns t i t uc i o nal , que en de fi n i t iva o pera com o m eca nis m o de ev a s i ó n de l a r eali dad po l í t i ca c ot i d ian a. As í , se supone que derr um bando a l pres i de n c ialism o , to do, o l o prin c i pa l , quedará resuel t o ” 212 . An c he Pac h a n o , n e l suo co n trib ut o “ P arl a m e n t arism o y presi d e nci a li sm o ”, dopo av er an a lizzat o gl i e l e m e n t i caratt eri zza nti le due f o r m e d i gove rno ed evi de nzia t o l at i pos i t i v i e nega t ivi , r i co n o sce ch e i l suo ragi o n a m e n t o av rebb e pot u to p o rtar e ad un a co ncl usi o ne a f av o re del l’i ntr o duz i o ne de l par l amentar i sm o i n E cuador, nonos t an t e n o n f o ss e ques t a l ’ in t enz i o ne de l l e sue r ifl ess i o ni e att r i b u i sce t a l e tend en za a l preg iudizi o d i s impa t i a v erso questo t al e f o rm a d i go v er no. C i ò , a de tt a del l’Aut ore, è im put a bil e a due caus e: in pr im o l uogo, al l’eviden za, da t em po prov at a dall ’esper i e n za st o ri ca, de i b e nefici de l sis t e m a par lamen t are i n t erm i n i d i st abili t à, g o ve rnabili t à, capaci t à d i r appresenta nz a e raff o rza men t o del si ste ma po l i t ico i st i t uz i o n a l e ; i n s eco n do l uo go all a semplice n egaz i o ne de l l a si t uaz i o ne a t t ual e e, su questa b ase, per co n t r a ppo si z i o ne ad u n t i po i dea le d i reg ime ch e pot r eb be r iso lv ere a l cuni de i pr i nc i pa li pr o blemi c h e i l pro cesso di co s t r uzi one de lla de m ocr azi a nel suo paese a vev a do v ut o aff ront are . Tuttavi a, t en e ndo co n to de ll e co n d i zi o ni concrete in cui s i s v o l ge l a po l i t ic a ec u ado ri a na , c i o è applican do un minim o d i rea li sm o a ll’a n a li si , lo st ess o Pach an o a m mett e l ’im po ssibili t à d i a v a nzare una sol u z i o ne d i que st o t i po . Pr ot en de, qu in d i , co sì co me l ’aut o r ev o l e do ttrina preceden t e mente tratt a t a , per l ’a t t uazi one d i un s is t e m a mi st o i n cu i g l i aspett i po s i t i vi d i c i ascu n o dei due regimi sono ri u ni t i per dare al s is t e m a po li t i c o st abi li t à, capaci t à rappresen t at iv a, e ffi c ienza ed e ffic acia po li t i ca 213 . 212 N. P . Sagüé s, La Cons titución b aj o tens i ón . Co lección C onstitu ción y D erechos , Querét ar o , I n stitu t o de Estud i o s Co n st itucio nal es , 2016, 127 213 S. P acha n o , Pr esidenci alismo y parlam entar ismo , in Re v ista Mexicana de Soc iología , v o l . 60 , n.3/1998 , 42 Tal e fasc inazion e pe r la f o r ma di go ve r n o parla menta r e è pa rt ico lar me n te ev i dent e n el caso del B rasile, do ve, n el 1993, è st a to s o t topo sto a l co r po elettoral e, attrav er so un r ef er endum – c h e n o n eb be es i to pos iti v o – , l a sc elta di ado tta r e o m e n o ques ta f orma d i go ve r n o . Sa rt o ri a t al p r o po sit o ev idenz iav a co m e, pr o b a b ilm ente , n essun P a es e a l mondo e r a co sì antip ar tit ico , si a i n teo r ia c h e in prat i ca, qua nt o il B r asile do ve i poli t ici si rif er iva n o a l p r o pri o p ar tito co me a u n p arti d o de al u guel (un p artito i n af fitto), c amb ia v ano partito in c o n ti n uazio n e, v otav an o s pes so co n tro l a l in ea pa r lame n ta r e del pa rtito di appa rt ene n za e rifiutav ano o gni ge n ere di d iscipli na p ar titica co n l’a r gome nto che la libe r tà di rapprese nt are il p r oprio co llegio non pote sse sub ir e i nt erfe r e n ze. Co n partiti tanto v olati li i l Pr es ide n t e b rasiliano si t r ov a c o sì a galle ggiar e su l v uo t o , su u n Parla m e n t o anarchico e at o m izz at o a l mass imo. Pe r ta n t o l’A ut o r e ha rit e n uto impos sib i le, al c o ntr ario dei p r opo sito r i del r ef eren d um, che , c on ques te premess e, u n pass a gg io a l sistem a parlame n ta r e av reb be po tut o conso l idar e i p artiti, pe r la se mpl ice motiv a zi o n e c he i n ques to sistema i pa rti ti sar eb b ero stati tenuti a so sten ere un go v er n o di de r iva zio n e pa r lame ntar e. (G. Sa r to r i, Ing e gner ia costituzion ale compar at a , cit., 110 ) 80 All a l u ce d i quan t o an a li z zat o n e l l e prec edent i pa g ine a ppare evi d e n t e l ’im po ss i b ili t à di de fi n i re a pr i o r i qua l e s ia la m i g li o re f o r m a d i go v er n o e, al t res ì , la r il e van z a c he ass u m o n o f at tor i soc iali , cu l t ur a li ed econo m ic i – n o n so l o naz i o na li ma a n c h e i nt er na z i o nali – a l m o m e n t o di rea li z zare una val ut az i o n e su l fu n z i o n a m e n t o dei rappo rti t ra i l po t ere esecutiv o e quell o l eg isl at i vo. L ’Amer i ca Lat in a, co m e g i à r il e va t o n e lle pre m esse e co m e sarà e vidente n e l cor so di q uesto l avor o, appare par t i co l ar men t e i nt eressa n t e per uno s t udi o sull e f o r m e d i go v e rno i n qu a nto perm et t e n o n s o l o d i v er ifi c are com e il d i bat t i to sul la f o r m a d i go v erno desi dera bi l e sia sempre ril e va nte, part i co l ar mente in m o ment i d i r if or ma i sti t uz i ona le e d i ca m bi a m e n t o c o st i t uz i o n a l e, m a a l l o st ess o t e m po c o m e s i a ugua lmente d i ffi c ile i nno v are in questo am bi t o . Di m o st ra an c he c he , nonost an t e l a do tt rin a a bbia pr in c ipalmen t e sost en uto l a n ecessi t à d i adott a re un a f o r m a d i go verno semi pres iden z i a l e o f o rme d i go v er no a l t erna t iv e co m e i l “ pres ide nzi a li sm o al t erna nte”, n e i f att i t a l e ten de nza sia tr ad ott a al m assimo n e ll’ in t r o duzi o n e d i a lc u ni st r u m e n t i d i par l a m e nt ari zzazi o ne , ch e co m e s i ve drà n o n sempre h a nno co m po rtato gli e ff et t i desider at i . 87 Propr i o per l a presenz a d i caudillo s nella f ase iniz i a le po st -in d ipen de n za i n Ame r ica La t i n a il Presidente è tutt’o ggi i l p adre e l a guida m o ra le de l P aese. I caudillos , in o l t r e, co sti t uisc o n o una c o ntin u az i o ne de l l e aut or i t à ese cut i v e unipers o n a li della real t à co l oniale dei capi t a ni g e ne ra li e vi ceré. L’is t i tuz i o ne presiden z i a l e, qu in d i , ha g i o cato un ruo l o pred o m i na n t e n e lla costruz i o n e del l o St ato e h a contr i b u i t o a m a n t en er e l’i de nt i t à e l a co n t i nui t à de lla so c i et à 234 . Co m e è st ato o ss erv at o, i nfa t t i , s i a su l p ian o de ll a o rgani zzazi o ne cost i t uz i o nale de i po t eri c he su l p ian o del la re la t i v a d is t rib u z i o ne co sti t uzi o na le f ra P resi de nte/Esecut i v o e Parl a m e n to – pi ù c he all a bi seco l are espe r ienz a de m ocr at i ca e cos t i t uz i o n a l e dei vicini St at i Uni t i d ’ Am er ica – l e f orm e d i go ve rno l at in o - a m er i cane ( i spirat e in m o do preval ente o per m era ass o n anza a quell a pr esi de nz i a l e statuni t ense) pa rrebbe ro m eg li o r i co ll egarsi ad un a « re vi v is ce nza di un cri t tot i po r adi cat o n e l l ’a nt i ca st o r i a co l o ni a l e » e, dunque, ad un is t i t uto p reco s t i t uz i o n a le c h e co rr i spon d e – sul p i a n o del t i t o l o e di gran part e dei po t er i e de l l e f u nz i o ni – a quell o che s ar à po i l ’ is t i tuto pr esi d e n z i a l e u n a v o l t a af fer ma t a l ’indipendenza de ll a co ro n a d i Sp agna 235 . Mez zett i e vi de n z i a co m e i reg imi pr eside nziali l at i n o a m er ic a ni siano caratt eri zza t i da l l ’ ered i t à d i due gran d i t rad i z i o ni aut o ri t ar i e, n o n s o l o quel l a spag n o l a m a an c h e l ’ indigena, e co m e quest e abbi a n o p o rt a to al la m a ncanza di una aut entica s eparaz i o n e de i pot eri 236 . L’ ado z i o ne d i una f o rm a d i go ve rn o presi de nzi a l e in Am er ic a Lat i n a f u m o t iv at a an che da l l a nece ssi t à d i r i so l vere i l pr o blema pr i n c ipa l e de ll’i nd i pe n de nza, o vv ero com e co strui re u n pot e r e p o li t i co l eg i t t i m o u n a vol t a che i legami co n l e m o na rc hie euro pee eran o stati rec i si a lla rad i c e. L’ e l e z i o ne po p o la re de l Capo de l go v ern o , inf at t i , co m pensa v a f acil m e n t e l ’assen za d i l eg i t t i m azi o n e m o n arc hic a e al l o stesso t em po, c o me g i à detto , si decis e d i is t i t u i re pr esi de n t i pot en t i per ri spo n dere ad un’a l t ra “e red i t à” de l l ’ in d ipe nden za, v a l e a d i re l a paur a de ll ’“anarc hia ”, cerca n do di r i co st rui re l ’ordin e e 234 H . No gueira Al a cal á, El s emipr e sidenc i alism o, una altern at iva de gobierno vi able y m ej or que e l preside ncialismo para Chil e , in D . G arcía B elau n de - W. H err e ha Á ñ ez , e t al .., El pres i denci alismo latinoamer icano y sus claroscuros , Coc habamb a, Kipus , 201 7, 119 235 Così r ipo r ta S. Ga m b i n o in D e mocraz ia e forme di governo nelle esp erienz e costituzio nal i latinoamer icane: der ive illib e rali o degen e razion i a utoritari e? (i n Dpce o nline , n. 3/2 020) r i p r e n de n do G. Lo m bar d i , P remess e al cor so d i dir itto pubbli co comp arato. P roblemi d i me todo (cit. , 65) e E . Ro zo-Ac uñ a , Guia Bibl iogra f ica Elem ental sobr e el ponder ejecuti v o en Am erica la tina (Atti Co n v egno Preside nz ial ismo in A merica La t ina , R oma, 1978 ) 236 L. Mez z etti , R uo l o ed evoluz ione del Par lamen t o nei sist emi pres idenz iali lat ino -am ericani , in R. Tarc h i ( a cu r a d i ), Parlame ntarismo e par lamentarism i nel d irit to c ompara to , cit ., 111 88 l ’ u ni t à pers i 237 . Pro pri o per ques to , i sis t e mi pre s i d e nzi a li l at in o a m er icani, o l t re a co n ce ntr are il po t ere n e l l e m a ni de ll’ E secut iv o a scapi t o del pot ere l eg i slat i vo e g i ud i z i ar i o , si caratt eri zzaro n o per ess ere parti co lar m ente accen t r atori , an c he nei Pa es i ch e opt arono per s tr u tt ure f edera li 238 , co m e s i v edr à ne ll o spec ifi co ne l caso del Messic o . La t en de n za a lla cent ra li zzazi o ne è u n o deg li e lem en t i c he po rt a Nohl en a so stene re c h e qua l siasi parago n e t ra gl i o rdin a men t i l at in o a m e r i cani e g li St at i Uni t i d’ Am er ica s i i nde b o l is c e se si co n s i dera che a ll ’or i g ine de ll a f o r m a z i o ne d i questi u l t im i vi è un aut en t i co e f o rt e f ederali s m o , che fi n da ll ’ in izi o h a r appresen t ato un f re no al cen t r a l i sm o 239 . Inol t r e, l e pr ero gat iv e presiden z i a li si a m p lia ro no u l t eri o r m e n t e, m o l t o do p o l a f o r m az i o ne de g li S t at i nazi o ne l at i n o a m er ica ni , graz i e a ll e n u me ro se a ttrib uz i o n i n ec essar i e per gu i dare l o svil uppo economi co , pr o b l e m a cruc i a l e s o pr attu tto d o p o l a cr is i de l 1929-30. Tal i po t eri s i e st esero co sì , tr a gli a l t r i , all a po l i t i ca fi s ca l e, a l le o pere pubbli c h e e alle po l i t iche soc i a li. L ’ampli a men t o de l po t ere del l o St a to n e l l’a m bi t o de l pro cess o di svil uppo equi valse ad un accres c im e nto del potere dell ’E sec ut iv o . In ques to per i o do si v er ifi cò un f at to parad o ss a l e: t utt i i Paesi de l co ntin e n t e a tt rave r saro n o n u m ero se e, in part e , pro f o n de a l t er azi o ni po li t i c he , m a m a lgrado ci ò, l’i st i t uz i o n e presi de nz iale r im ase in al t e r at a. Sol t an t o ne g li a nni ‘80, so pra ttu tto sul la vi a de l pr o cess o d i r i f o r m a po li t i ca nel peri o do pos t - au tor i t ar i o , si è en t rat i i n u n a fase d i dibatt i t o r el at iv o a i ca mbiamen t i da o perar e nel presi d e nzialism o, t an t o sotto i l pro fil o del l e r e l azi o ni co n il Par lamen t o, quanto pe r l a cr esc e n t e es i g e n za d i un ma gg i o re decen t r a m ento 240 . 2. Car at ter istiche p ropr i e e pecul ia r it à Do p o av er an a liz zato le m o t i vaz i o ni s t o r i che e cul t ur al i per cui l a f o r m a d i go v ern o presi de nz iale l at in o a m er ic a n a po t r eb be es sere con s iderat a un a f or m a d i go ve r no a sé 237 A tal p r o po sit o G arr o so t toli n ea, olt r e al c aratte r e repub blica n o del la f o r ma d i go v ern o e alla vic i nanza geo gr afic a, tra i fatto r i de ll’i n flue nza statu nite n se s ul c o stituzio n alismo isp ano -a me r ica n o , p r o pri o l a n ec ess ità d i do tare i l p r es ide n t e d i ampi po ter i per co n troll are le gue rr e civ il i e l’a nar chia i s t ituzio n ale pr o lungat a , di c ui g l i S t ati U niti non so ff r ivan o . (A . M. Ga rr o , Reforma cons t ituc ional en Améri c a Latina . La propu esta argen t ina , i n Revista Esp añol a de D e re c ho Co nstit u cional , n. 27 / 1989 , 140) 238 A. Garcé, Hacia una teoría i d e aciona l de l a difusió n inst itucional . La adopc i ón y adapta c ió n d e l preside ncialismo en Amér ic a Lat ina duran t e el s i glo xix , i n Revist a Españo la de Cien c ia Polí t ica , n. 44/2017 , 24 e ss. 239 D. No h le n, Presid encialism o vs. parlam entarism o en A mer ic a Latina (notas sobr e el deba te ac tua l desde una p e rspec tiva compar ada) , cit., 50 240 D. No h l e n , Des ce n t raliza ción po litica y consol idación de mocrá tica. Euro pa -Am érica d el Sur , Caracas , Nue va So ciedad, 1991 89 stante, a ppare n eces sar i o i ndividuare g l i elem e n t i f o r m a li de l dis eg no is t i tuz i o nale a cui si fa rà r if er imen t o. Si t ratta di una reduc tio ad unum ch e n o n r i su l t a e ss ere né sempli c e n é u niv o ca. In un rece n t e t en t a t iv o rea li zzat o da Mos t acci , quest i nel de lineare l e d iff er e n ze a part i r e da l m o de l l o pres en t e n e ll a C o st i t uz i o ne s t at un i t ense, evidenz i a l a presenza nell a ma gg i o r part e dei P aes i lat i n o a m er i cani de ll’ i st i t uz i o n a li z zazi o ne d i u n o rgano coll eg ial e a lle d i pendenze del Presidente, i cu i m e m b r i so no da q uesti libe r a men t e n o m inat i e r ev o cat i e, i n una m o l t ep l i c i t à di cas i posso n o es sere r i m o s si a n c h e ad ini z i at iv a del Leg isl at i vo. Nell ’ a n a lisi c h e v errà co n dott a in questo capi t o l o n o n si r i t i e n e t ale e l e men t o ai fi n i de ll a c l assif ic az i o n e c he si i nte nde f o rni r e i n quan t o l o si co nsi der a part e del pro cess o di par l a m e n t ar i zz azi o n e c he carat t e ri zza a l cu ni o r d in ament i de ll ’area, c h e v errà t ratta to succ ess i va m e n t e. Al co n t rari o , si r i t en go no e l e men t i pro pri de l l a f o r m a d i go v er no presi de nz iale l at i n o a me r i ca na: il po t e re di present are di segni d i l egg e al Con gresso e l ’ a mpia gamm a d i po t e r i di emer ge n za, nella qua s i tot al i tà de i casi co m pr ensivi d e lla po ssibil i t à d i ado tt are a tt i co n f o rza d i l eg ge. Si g nifica t iv o è an c h e l ’a m p io r i co noscim e nto nell e Co st i t uz i o ni l at in o a m er ican e de l cd. veto parc ial , o vvero l a po ssibil i t à per il Preside nte di prev e ni re l’ e ntr at a i n vi go re n o n de ll ’in t er o t esto del la l egge m a so l o di a l cu ni art i co li 241 . Mez zett i , i nv ec e, in d ividua le caratt eris t ich e de l l a f or m a d i go verno i n a nalis i n e ll’aut o nomi a d i l egi t t i mazi o ne de ll a car i ca pres i denz iale, negli a m p i po t eri de l Pres i dente – si a o r di nar i c he s t raordin ar i – e nell’ asse n za d i un co ntro l l o i st i t uz i o n a le suffi c i e n t e – né i l P ar lamen t o n é i l po t ere gi ud izi ar i o ese rc i t a no un c o n t ro l l o ch e limi t i le co m petenze, l ega li ed ex t r al ega li , del pot ere pre sidenzi a l e. I t re f at tor i m e nz i o nat i , co m uni a t utti i pre s i de n z i a li smi lat i n o a m er ic a ni , re ndono im po ssibile o a l t a m e n t e pro bl e ma t i co i l fi s i o l o g ico f u nzi o namen t o di u n si ste m a d i checks and balances e rappresen t an o un s ignifi cat iv o e l e m e n t o di diffe re nzi azi o ne r i spetto al pres iden z i a lismo n o rda m er ican o 242 . No hl en e F er nánde z, i nvece, s i soff er man o su i pot e r i “m et acost i t uz i o nali” dei president i l at i noa m er icani e i n par t i co l are sul pot er e ch e essi h a nno su ll a l o ro b uro cr azi a. In t eori a, 241 E. Mo stacc i , L’a l tra f a c cia d el presi de nzi alismo lati noamer icano: Cost a Ri c a e Urugua y , i n S. B a g n i – S. Bald in (a c u ra di), La tinoaméri c a . Viaggi o ne l costituzi onal ismo comparat o dall a Pa t agon i a al Río Grande , cit., 10 3 -104 242 L . Me zzetti, L’Amer ica Latina , in P . C arr ozz a - A. Di G iov in e - G. F. Ferra r i (a cu r a di ) , Dir itto costituzion ale compar at o , cit., 470 90 i pres iden t i la t in o a m er icani h a nn o l o st ess o potere de i l o r o o m o l o ghi stat un i t ens i n e lla n o m ina deg li a l t i f u nzi o n ar i della pu bbl i c a a m mi n ist razi o n e. In prat i ca, però, l’ a ssen z a di un a f u nzi o ne pubbli ca auto n o m a e di un a carr i era amminis t r at i v a n e ll a m agg i o r parte dei Paesi de ll’area f a sì c h e l a cap a c i t à di m anovra presidenzial e s i a cos ì a mpia da pot er e ss er e co n s iderata i ncontr o ll a bi l e 243 . In quest a sede, c o m e g i à a nticipa t o, s i de li neeranno i t r a tt i co m u ni de lla f o r m a d i go v ern o latin o a mer i ca na a part i re da l l ’ e le z i o n e d ir ett a del l’ E s ecut iv o e dai po t eri che g l i v e ngono co s t i t uz i o na lm e n t e r i conosc i ut i , in par t i c o l are l e f a co l t à l e g is la t i v e e i po t eri d i e m ergenza 244 , in qua nto si r i t i e n e quest i e lem e n t i non sol o so stanzi almente d if ferent i da l m ode ll o deg li St ati U ni t i d’ Am er ica, m a a nch e part i co l ar mente ril e va n t i nell ’a mbi t o dell o studi o de l le f o rme d i go ve rno a t al pu nto da poter ess ere consi derat i g li as p ett i c he ren do n o l a f o r m a d i go v er no presi denzi a l e l at in o a m er icana u n a f orma d i go v ern o a sé stante. 2.1 L’el ez ione de l P r e sidente Com para ndo l a f o r m a d i go ver n o presi denz i a l e la t in o a m er ican a co n que l la statuni t ense 245 i l pr im o elem e n t o ch e imm ed ia t a m e n t e appa re c o me dif ferent e ri guar da la m oda li t à di elezi o ne del Presidente. Nel pr i m o c aso, i nf at t i , avvi e n e d i ret t am ente – si t ratta di una del l e eredi t à p i ù evidenti della Co st i t uz i o ne f ra n c ese della I I Repubbl ica – , m e n t re nel se co n do in d i r ett am e nte. Inf at t i , l ’a rt i co l o II del la Cos t i t uz i o ne deg li St a t i U ni t i d’Am er ica , co sì co m e m o d i f ic at o dal XII em enda mento n e l 1848, preve de c he i c i t t ad ini d i c i a scuno st a to m e mb ro e l eggano un n u m ero di e letto ri pr esi de n z i a li – par i a ll a so mm a de i r appresen t an t i e de i se n at ori cui l o St ato st es so h a d i r i t to e tr e per il Dis t r etto d i Col u mbia – in car i cat i di sce g lie re i l Presiden t e e il V icepres i de n t e. Si t ratta , pe rò , di u n pro cedi m e n t o ch e sol o f o r m a l m e n t e è d i seco n do grado, i n qua nto i n r eal t à o pera co m e 243 D. No hle n - M . Fe rnández , El presiden c ialism o l a tinoameri cano: Evoluc ión y perspe c tivas , Caracas , Nue va Socie da d, 1991 , 1 20-121 244 Sá n chez Agesta ev i denzia le segue n ti p ra tic h e is tituz ionali del p r es idenzial i smo : l’elez ione pleb iscitari a e i po t eri o r dina r i del l a p r eside nza; l ’iniz i ativ a legisl a tiva dei p r es ide n t i e l a legisl azio n e dele ga ta o pe r de cr eto legge ; l e c lauso le de i po teri s traordi nar i della p r eside nza in s t ato di ecc ezio n e o di eme r ge n za; la c o n ce zi o n e del po t e r e giudiz i ario c o m e o r gano di a pplicaz ione dell a legge stab i lit a ; i l d ir itto di v eto parziale; e l a c o n ti n uit à dell a f unz io n e preside nz ial e di u n a per so n a att r ave r so la r ielezio ne. (L. Sá n chez Ages ta, C urso de d erecho c o nstituc i ona l comparad o , ci t .) 245 A p r opo sito de l l’ord iname n to de gli St ati U niti d ’Ame r ica , si ri n via, t ra tu t ti, a due r ec en tiss imi v olumi : G. D’Ig nazio (a cura di), I l sis tema cost i tuz i ona le de g li St a t i Un iti d’ Amer i ca , P adov a, W o l ter K luw er , Cedam , 2020 ; C . B assu - F . C leme nti - G . Co inu – M . B etzu, D iritto cos tituzion al e degli S tati Uniti d’Ameri ca. Un a introduz i on e , To r ino, Giappic h ell i, 2022 91 un’el ezi o n e d irett a . Seb ben e l’ i n t e nzi o n e dei co st i t uen t i americani f o sse st at a quel la d i att rib u i re a u n c o ll eg i o di “sagg i ” l’ele z i o ne del Pres i d e nte, i n m o do da s ot trarl a alla l ott a po li t i ca, fi n da su bi t o i due par t i t i n a z i ona li indicaro no uff i c ialmente i pro p ri can d ida t i a l l a pres i d e n za e a l l a vic epresidenza. Pertanto, gl i e letto ri pres i denziali s o n o vi n co l a t i , an c he se po l i t i ca m e n t e e n o n gi ur i d i camente, a v otar e per i can d i dat i de l part i t o nell e cu i fil a so no e l et t i . I l c i t t adi no, q ui n d i , vot ando per l ’e l et tore p resi de nzi a l e d i u no dei due part i t i , sa c h e quest i vot er à per i l ca n d ida t o Presi dente di que l part i t o 246 . Pur non ess e n do esen t e da cr i t i c he , so prattutto i n quanto pu ò p o rtar e all ’elez i o ne d i u n Pres i dente c h e non abbi a e ff et t iv a m e n t e l a m agg i o ranza asso l ut a dei v o t i espressi e perché il cr i t er i o di co m put o dei vot i n o n è o m o ge ne o s u l t erri t or i o n az i o n a l e 247 , l ’elez i o ne i nd i r ett a de l Pr esidente evi t ere bbe l a s vo l t a p l ebisc i t ar ia che caratt eri zza, seco ndo a l cu n i auto ri , e in par t i co l are Va l ad és, l ’e l ez i o n e d i ret t a de g li e secut ivi l at in o a m er icani. A dett a d i ques t i , l ’e le z i o n e di rett a i n Ame r i c a L at i n a rappresen t a un e l emento parti co l ar m e n t e pro bl e ma t i co in qua nt o ha i nve rt i to l a d i re z i o ne de i co n t rolli po li t i c i, depo si t ando n e l le m a ni de l Presidente un a v ast a so mm a d i po t eri , a l cuni de i qua li t rascendono an c he l ’o rd i n e nor m at i v o 248 . Le f o r m u le e le t tor al i ut i liz zat e in ques t a su bregione sono l e p iù v ar ie : m agg i o ra nz a sempli c e in P an a ma, Paragua y , Urugua y , Venezue l a e Mess i co ; e do ppi o t u r n o c o n m agg i or a n za asso l ut a al pr im o t ur n o e sem p li ce pe r il ba ll o t t aggi o tra i due can d idat i p i ù v o t a t i i n Brasil e, Co l o m bi a, C i l e 249 , Gua t em ala , P erù e Ecuad o r. In quest’ul t i m o, però, a n o r m a de ll’ art . 142 de l l a Cost i t uz i o ne , n o n s i ter rà il seco n do t urno se il bin o mi o c h e s i è 246 Ve dasi, tra gli alt r i, R . D ahl, Quan to è dem ocra t ica la C ostituzion e Ameri cana , Ro ma -B ar i, Late r za , 2003; D. Cam pus - G . P a squi n o , USA: elezion i e sist e ma pol iti co , Bo logna, B ononia Unive r si t y Pr ess , 2005; A . Pieri n i, I sis temi e l ettora li nell’ord inam ento d egli S tati Unit i d ’Am e rica , i n M. Oliv i e r o - M. Vo lpi (a cu r a di ), Sistemi elettoral i e d emocraz ie , To r in o , Gi appichelli , 2 007; M . Co m b a, Gli St a t i U niti d’Ameri ca , in P . Carroz z a - A . Di Gio vine - G. F . Ferra r i, D i ritto costituz ionale comparat o , Ba r i-R o ma, Late rza, 2 014 247 U n o de i casi più n o t i è q uello c h e h a visto co n tr appo sti G. W . B ush e Go r e per i l risul t ato de l le ele z io n i pr es ide n ziali de l 2000. I n que sta oc casio n e la Co r te Sup r e ma della Flo ri da acc o l se il r ico r so di G o r e r o v esciando i r i sul tati dell’ele zio n e p r es idenziale , ma l a Co rte Suprema Fe der ale a n nul lò la de cisio n e della co r te statale ( Bus h v. Gore , 2000) a tt r i b uen do la vitto r i a B ush. (Si r ima nda a F. G. P izzetti, B ush v. G ore , To r ino, G ia p pi c h elli, 2002) . Ol t r e all’elezio ne nel 200 0 di J. W. Bus h si so no v erificati alt ri due casi di “w r o n g w inn e r” se mpre a va n tagg io di ca n d i dati r epub b l icani. Si tratta de ll’ele z ione n el 1888 di H arr iso n e la r ec en tissima elezio ne nel 2016 di Trum p. 248 Ve da si , tra gl i alt r i, il c ont r i b uto g ià c i tato del l ’A. o v vero La forma c ión d el sis tema pr e sidenc ial latinoamer ica n o (U n ensayo d e cultura c onst i tuci onal ), cit . 249 I n que sta a nalisi si fa r à r ife ri me n t o all e di spo sizi o ni c ont e nute n ell a Co stituzio n e del 1980 , c h e s arà ulte r iorme nt e appro f ondi ta n ella parte ded icata a questo o rdiname n to. Sarà, inolt r e, in que st’ultima c h e v er r à analiz zato i l dise g n o co sti tuz ionale co n te n uto n el t es to c o sti tuz io n ale elab ora to dall a Co nvención Consti tuciona l n el co r so del 2021/20 22. 92 att estato al pr i m o po sto h a ottenuto a l m e n o il 40% de i v o t i v a li d i e un a d iffe r e nz a, ris pet to a l s eco n do , di a lm e n o 10 punt i perce ntua li . I l doppi o turn o è previ sto an c h e da g l i o rdin a men t i d i Argent i n a, Cost a Ri ca e Nicaragua, ch e però prev edo n o al pr im o t urno un a sog li a più b assa. L ’ art i co l o 94 dell a C o st i t uz i o n e arge n t in a s t abilisce, al l ’art i co l o 97, ch e « qu a n do l a l i st a ch e ha r i ce v ut o pi ù vot i a l pr im o t urn o h a ott en uto pi ù de l quaran t acin que per cen to de i v ot i aff er mativi va l idamente espres si , i suo i m e mbr i saranno pro cl a m at i Pr esi de n t e e Vi cepresi de n t e de ll a Naz i o ne» . A sua v o l t a, i l succ e ssi v o art i co l o , sanci sce che «quan do l a lista che ha o tt en uto i l m a gg i o r n u m ero di v o t i al pr im o t urn o h a ott en uto alm e n o i l quara nta per cen to dei v o t i a ffe rma t ivi v a li da m e n t e espressi e, in o l t r e, c’ è u na d i fferenz a d i p iù d i d iec i pu n t i perce n t ua li r is pet to al n u me ro tot al e d i v o t i a ff er m at i vi validamen t e espres s i r is pet to al la li sta ch e h a ott en uto il n u m ero succe ssi v o d i vot i p i ù a l t o , i suo i m emb r i sono procl a m a t i Pres i dente e Vi cepre sidente del la Nazi o ne ». Le c o st i t uz i o ni d i Co st a Ri c a e Nica r ag ua, inv ece, preve do n o , r ispett iv amente ag l i art i co li 147 e 97, un a m aggi o ra n za re l at iva pari a l 40% de i v o t i e m ess i . La co sti t uzi o ne ni caraguense, però, s t abi lisce anche ch e s i di c hia ra no e l et t i co l o ro ch e ott en gan o alm e n o i l 35% de i v o t i e ab bian o superato i seco n d i d i almeno 5 p un t i percen t ua li . Nell ’o rd in a men t o b o l i viano r is u l t era nn o el et t i i can d i dat i a ll a pres i d e n za e a ll a vi cepre s i d e nz a c he h a nn o ott enuto il 50% +1 de i v o t i v a lidi o un minim o de l 40% co n un a d iff er e n za d i almeno i l 10% r i spetto ai secondi ( art. 166.1, C o s t . ). Qua l or a n ess u n o de i ca n d i d at i s o dd i sf i que st e c o ndi z i o ni , si t errà un sec o ndo t urno el ettor a l e tr a i due can d idat i co n il magg i o r nume ro di v o t i entro se ss an t a g i o r ni dal preceden t e scrutini o e sarann o d i c hia rat i e lett i co l o ro che a v r a nn o ott en uto l a m agg i or anza de i v o t i ( art . 166.2, Cost. ). È st a to p revi sto a n c h e il secondo t u rno parl a m e n t are, in part i co l ar e da a lc u ne co sti t uzi o ni sto ri c h e co m e que ll a b o l iviana de l 196 7 e l a c ilen a de l 1925. Com e a n t i cipa t o , l a dott r in a r i t i e n e c he la f o rma d i go v er no l a t i n o a m er ican a s i a caratt eri zza t a da una co nn o t azi o ne pl e bisci t ar ia an che a caus a dell’e l ezi o n e presi de n z iale d i ret t a . Al m o m e n to di a naliz z are quest ’elemento è n ecess ar i o so ff er m ar si, a l t resì , [Document text truncated for crawler view.]