Valentí Almirall i els Jocs Florals

Valentí Almirall i els Jocs Fiorals, per F. Xavier Val1 i Solaz L .- -I Notes Els Jocs Florals, pels peculiars condicionaments de la Renaixenca, no són tan sols una institució literaria de notable protagonisme, sin6 una important plataforma ideolbgica. No és estrany, doncs, que un polític com Valentí Almirall, al marge de la seva gran sensibilitat cultural, s'hi interessi particularment. Almirall recorre als Jocs en diverses ocasions: el 1879 aprofita la celebració del certamen per al Ilancament del «Diari Catala»; el 41880 accepta que es constitueixi, interinament, l'Acadkmia de la Llengua, promoguda pel Primer Congrés Catalanista, a partir, exclusivament, de membres distingits en els Jocs; el 1883 presenta el Segon Congrés Catalanista com la peculiar contribució del Centre Catala al vint-i-cinque aniversari dels Jocs Florals; el 1886 se serveix de la presidencia per refermar la consagració que suposa el Memorial de greuges de l'any anterior i per difondre Lo catalanisme; el 1888 aprofita l'escissió que representa la creació d'uns Jocs Florals del Primer Diumenge de Maig per remarcar a que porta el «sectarisme» de la Lliga, per. ressaltar les seves opinions contraries a llExposició Universal i per fer gala de republicanisme ... A més, Almiral'f els dedica una particular atenció als seus escrits, analitzant-ne la funciíu en la historia de la Renaixenca, avaluantne l'estat vuntual i instant-ne la transformació. L'actitud d'Almirall envers els Jocs.. igual que la &una bona part dels sec: tors progressistes, a causa de la con-- solidació del certamen i de l'estat rudimentari d'altres institucions catalanistes, evoluciona, en un procés sotmes a diverses osci~lacions, de la mordacitat inicial a la integració, gairebé plena, per assajar-ne la reforma.' AE1. Per a una aproximació a les pugnes ideolbgiques dels Jocs, vid. particularment A. CARMONA, Dues Cataiunyes. Jocfloralescos i Xarons (Barcelona 1967); M. TOMAS, Consideracions entorn dels Jocs Florals de Barcelona, dins La Renaixenca. CicIe de confert?ncies fet a la Ins-- titucid cultural del CIC de Terrassa, curs 1982/ 83 (Montserrat 1986), ps. 33-38, i M. JORBA, ElsEIS Marges, 40. 1989 6 3- mirall passara del blasme i la parodia a I'ingrés, el 1882, en el Cos dlAdjunts i a la presidencia del Consistori, el 1886, encara que poc després tornara a distanciar-se'n, el 1888, amb la creació dels Jocs Florals del Primer Diumenge de Maig, que es reclamen, paradoxalment, més floralescos que els oficials. 1. L'etapa pve-política (abans del 1866) Hi ha escassa inforinació sobre I'activitat d'Almiral1 anterior al 1868. El període de formació previ a aquesta data és, pero, decisiu, ja que es produeix un cert desc2assanzent * i es forja la seva acceniuada actitud crítica. Els interessos d'Almiral1, en aquest primer període, se centren, més aviat, en el món de l'art i de les lletres. Primer va sentir I'atracció de les arts plastiques. Va assistir a classes de Llotja, on va manifestar notables qualitats que apuntaven a la seva consagració pictorica. La crítica, pero, Cuna tela per l'admirat Claudi Lorenzale, se suposa que l'aparta de la pintura." L'interes per la literatura el van incentivar els ambients que va freqüentar mentre estudiava dret i alguns anys després d'acabada la carrera, el 1863. A la Universitat, va coincidir amb Goncal Serraclara i Conrad Roure, condeixebles ja a l'institut, que li van presentar Frederic Soler i que, amb aquesl i Lluís Pellicer, Tomas Padró, Jaume Garriga, Albert Llanas i Col1 i Britapaja, van llogar un pis al carrer de Mont-sió. L'kxit de les representacions que es feien en aquel1 pis i la voluntat de voder posar en escena obres «de una-índole-nzás reservada», els va por- -- Jocs Floral~, dins J. MOI.AS, div., Historia de la literatura catalana, vol. VII (Barcelona 1986), ps. 123.151. 2. Pel que fa a l'ascendkncia d'Almiral1, vid.: J. ROCA Y ROCA, Valentí Almirall. Apuntes biográficos leídos en la sesión solemne del reparto de premios ci los altimnos de las Escuelas Municipales, celebrud,a en el Palacio de Bellas Arres del dia 1.0 de Octubre de 1904 con motivo de la inauguración de la Galería de Retratos de Bienhechores de la Enseñanzu (Barcelona, Mariano Galve Impresor, 1905), p. 7; M. FONT, L.a vida i Z'ob?a de V,alentí Almirall, dins Anuari dels catalans, (Barcelona 1926). ps. 126-130 i J. M. FIGUERES, Valenti Almirall: breus trets biogrdfics, dins El primer Congrés Catalanista i Valentí AlmiraZl. Materials per a l'estudi dels origens del catalanisme (Barcelona 19851, p. 11. 3. Vid. M. FONT, La vida i l'ob~a, ps. 128129. tar a llogar un «piso alto» en una casa del carrer dJEscudellers, on hi havia, a més, la rdlotgeria de Frederic Soler i el cafe de Las Delicias, que, junl amb el Nuevo, el Pelayo, les llibreries Piferrer, Verdaguer i López i diversos pisos O tallers, congregaven els grups a que pertanyia Almira11.4 Es té notícia que, en aquells anys, fins i tot, va escriure algunes obres jocoses, malauraciament no conser~ades.~ En aquel1 ambient literari avancat, anticonvencionalista i festiu, els Jocs Florals, sobretot pel que tenien, als seus ulls, de retrograds, d'amanerats i de pretensiosos, havien de ser u11 dels cavalls de batalla. En les qües\ions políti~ues, es defensava el progresslsme enfront del seu caracter tradicionalista, en l'ambit lingüístic es propugnava el acatala del que ara's parla» contra les seves tendencies arcaitzants i, en el camp literari, s'oposaven formes directes i populars a la seva sofisticació convencional i minoritaria. Les catires, sovint en forma de parodia, propiciada per la mateixa pompa flcralesca, resultaven per a aquest proposit tan útils com les crítiques rnés i-igoroses o més. Es possible que Almirall participés ja en els Focs Artificial~ del taller Rull (1360), que es van celebrar quan no tenia encara vint anys6 Ell mateix, en aquells anys, segons refereix Melcior Font, en va organitzar uns de similars: «Era en els primers temps dels Jocs Florals. A 1'Almirall li va ocórrer de fer-ne una parodia en un quart o quint pis dels 4. Vid. C. ROURE, Recuerdos de mi larga vida. Costumbres, anécdotas, aconteciinie~tos y sucesos acaecidos en la citidnd de Barceloñn, desde 1850 hasta el 1900. Recopilaczón corregida y anotada de lor artículos ptiblicndos eii aE1 Diluvio» por Conrado Rou~e, 3 vols. (Barcelona, Biblioteca de «El Diluvio)), 1925, 1926, 1927:. 5. Ibid., vol. rr, p. 137. A la relació d'obres d'Almiral1 establerta per J. M. FIGUERES, S'CSmenta, en concret, una .humorada teatral),, &edita» i eiI~localizable», titulada Moisks i datada ~(1867?. (Valentí Almirall, p. 256). Encara que és molt aventurat afirmar-ho, podria tractar-se d'una parodia antifloralesca ja que, com veurem, Almirall compara els floralistes dels primers temps als sacerdots egipcis. Vid., també, Ramon FABREGAT, Valentí Almirall i els oyigens del leatre catald, «Pont Blau~, níim. 69 (julio1 del 1958), ps. 226-228. 6. Almenys, va assistir-hi el seu condeixeble Conrad Roune, el qual explica que els van organitzar els «discípulos de "LZotjal' y practicantes del pincel o el lápiz,,, m3n que freqücritalla, o havia Pi'eqüentat recentment, Almirall (vid. Recuerdos, vol. I, ps. 128-129). ;6 4 Notes darreres de la capella de Marcús. Van anar-hi estudiants a presidir-los, disfressats de bisbe, de governador etc. L'Almirall va fer que la reina de la festa fcs una pobra terraire i va pujar-la a dalt a l'hora oportuna. Després va pujar-lii l'ase i tot. L'ankcdota va fer soroll. Posteriorment sembla que ha estat atribuida a En Rossinyol.~ A pesar del fet, del qual es dispcsa d'escassa documentació, no sembla massa aventurat afirmar que, en els primers anys, Almirall fou un antifloralista, si 110 «absolut», tal com assevera Josep Pla; sí, almenys, en grau elevat, com ho foren, en gran mesura, els cercles en els quals es movia. Ho corrobora el mateix Alinirall en evocar, el 1879, la seva posició d'aleshores, que intenta justificar per les característiques inicials dels Jocs Florals : ((Recordeu [((escnptor S.»: Frederic Soler?] que allavores los Jocs Florals no havien alcancat cap mena de popularitat ni tan sols la buscaven. Los que portaven lo tinglado eren poc més d'una dotzena, i tenien organitzada la cosa de inanera que, com los antics sacerdots egipcis, s'havien arribat a creure guardador~ d'uns misteris vedats als profans. Fins tenien un llenguatge propi, i per son medi establien una barrera entre e!s iniciats i els que no ho estaven... »I a pesar de tot aixb, lo que en aquella rebotiga va néixer devia canviar per complert l'aspecte del catalanisme. Res hi féu que quan s'esti-enaren les primeres galades, tots los paies graves se tiressin damunt de son autor i dels que el voltivem; res que es mostressin esgarrifats de lo que ells anornenaven sacrilegi. L'element jove aconsegui en un dia lo que ells no havien pogut aconseguir en molts anys. Sa veu fou la veu de la protesta. Al misteri oposaren l'expansió; al Ilenguatge arcaic i convencional aue ningú entenia, lo catala del que ara es parla; en iloc de mirar al passat, miraren al porvenir, i el públic catala es posa al costat del jovent. Perque ningú tjngués dubte de la protesta, recordareu ben bé. aue l'únic títol de reconota de no haver sigut premiades en los Jocs Florals. B... Los mateixos Jocs Florals degueren deixar-se arrastrar per la corrent, i al cap de pocs anys se posaren fins en condició de ser una institució casi popular. Avui parlen ja com parlem tots en Cata1unya.n Aquella actitud es va anar moderant progressivament. Així, les opiaions respecte als Jocs Florals que Almirall, amb el pseudonim de «Joseph Comas y Triadón, manifesta amb data d'«l julio1 de 1867», al «pr~lech» als Singlots poétichs de Pitarra,'O el text més antic seu que he localitzat, si bé encara continuen essent notablement crítiques, són ja més temperades. A diferencia de la teildkncia posterior al positivisme (tot i que mantind-' la un cert idealisme, particularment en les qüestions artístiqiles i literaries) " el 1867, Almirall manifesta eccara un marcat romanticisme, que el porta a defensar acerbament l'«esperit» contra el «materialisme» «racionalista». Enfront de la seva ulterior concepció de la historia (més pragmitica, basicament lineal, encara que admeti períodes regressius, i més aviat antimedievalista i proil.lustrada), aleshores, defensa un esquema historic, topic a 1%- poca, manifestament providencialista i 9. EL AMICI~ DE CADA FESTA, LO 'atalanisme. Al eminent escriplor S. (II), uDiari Catalb, núm. 207 (21-x114879), reproduit a l'antologia Articles polítics. uDiari Catala. (1879-1881), edició i proleg de Josep M. Figueres (Barcelona 19841, ps. 74-75. Molt possiblement, encara que a l'article s'esmenti en tercera persona «Serafi Pitarra., ll«eminent escriptor S.» al qual s'adreca, no sigui altre que Frederic Soler, com identifica també Josep PLA, El senyor Valentí Almirall, p. 202. 10. «Prólecb» a SERAF~ PITARRA [Fi-ederic SOLER], Singlots poétichs ó sia cotlecció de obras jocosas, dramáticas, liricas y narrativas, 942 en vers y en catald del que ara 'S parl,a, ha compost L...] (Barcelona, 1. López Editor-Llibrería Espanyola, 1867). ps. v-XIII. El mateix Almirall en reivindicara l'autoria (vid. Més expiicacions, ~Diari Catalas, núm. 521 ([16-1-18811, reprodui't dins Articles polítics, p. 145, i el proles a F. SOLER, Nits de Iluna, Barcelona, López, Editor, 1886, ps. 8-9). '11. Jaume KOURA precisa la confluencia d'idealisme i vositivisme en Almirall destacani la , A mendació que portaven les més aplauseva aformació fi!osbfica>> amb salgun manlleu &ides composicions populars, era la del krausismen i la similitud de les xlínies general~~ del seu pensament amb les de Salvados Sanpere i Miquel, .el qual intentava precisament en aquells anys conjuminar 1'Ideal de la 7. La vida i l'obra, p. 131. Humanitat de Krause amb l'evolucionisme de 8. El srnyor Valenti Almirall, dins Obra comSpencer,, (Poesia i política. Etztorn d'un discurs pleta, vol. XSXII, Prosperrtat i ratrxa de Catade Valentí Almirall, &erra d'Grr, mrx, 1987, Ifliiya (Barcelona 1977). p. 1196. p. 457). Els Marges, 40. 1939 gairebé cíclic, en que s'alternen períodes d'esplendor, idealistes, i de declivi, materialistes: a l'auge d'Homer i del segle de Pericles, segueix la davallada grega, que s'accentua en l'epoca Ilatina; torna, tanmateix, l'esplendor, més detoric, amb el cristianisme. al aual succeeix, pero, la decadenciá racionalista. L'art i la literatura resoonen també a aquesta evoluci6 historka, ja que són fruit de I'aesperits de l'epoca en que sorgeixen. Als temps de declivi ha de seguir un primer període en que ccalgun d'aquests fets o idees que muden 10 mon produeix la fé artística,, perque, en una segona fase, aquant la idea s'ha desfet de tots 10s obstacles y s'ha obert camí),, allavors la inspiració, com una corrent magnetica, passa dels artistas al publich i del públich als artistas)). D'acord amb aquests plantejaments, els Jocs Florals, malgrat que són estimables pel que tenen de recuperació de la llengua, a diferencia de Pitarra, no poden considerarse, propiament, la causa adel renaixement Ó creacio del Teatro y literatura catalans), pel seu carhcter minoritari i la seva imitació merament formal, sense assolir-ne el vigor espiritual, de la literatura de l'edat mitjana, que els porten a un arcaisme i a un academicisme, en el fons, similar al setcentista: (<Que aquesta creació fbu obra d'en Pitarra no admet cap dupte. Veritat es que abans que ell havia nascut una institució que quant menys per sas bonas intencions mereix l'amor de Catalunya; veritat es que quant comensa en Pitarra feya ja alguns anys que'ls Jochs florals feyan sa festa; pero tambe es veritat que'ls Jocs florals cometeren una grossa errada al náixer. Se deixaren portar per la corrent dels temps, y tractant de donar vida a una literatura comensaren per l'ultim período, pe'l periodo de forma. En lloch de fer viurer una literatura, ressucitaren un idioma; no miraren 10 present ni '1 porvernir, sino '1 passat; no 's cuydaren de fer naixer entusiasme, sino de crear mestres, y per aixó sos efectes quedaren reduits a la festeta y al aplauso obligat dels concurrents ... ,...Lm Jochs Florals mateixos, volguent fer 10 paper que devant el mbn feren las academias que xiulavan !Is mes inspirats poetas perque no Is comprenian, llansaren mitj amagant la ma sajetas a nostre autor, á qui entre uns y altres feren derramar amargas llagrimas ... s A l'article Més explicacions, del 1881, on Almirall exhuma aquest ccPrÓlechs per demostrar la coherbncia del seu catalanisme si bé reconeix que, coin a {cobra d'un jove que acaba de sortir de les aules)), aés una mica massa inflat i rimbombant, i conté tal vegada algunes pretensions filoshfiques i histbriques que avui no firmaria)), justifica les afirmacions" citades per les característiques inicials dels Jocs: aEra amic del catalanisme popular que mirava endavant; no de roficia1 que mirava endarrera. Allavores 10s Jocs Florals tenien tendbncies separatistes, i nosaltres no sols [no] erem adjunts dels Jocs Florals [fins el 1882, Almirall no figura en la relaci6 d'adjunts dels anuaris], sinó que procuravem per tots 10s medis desautoritzar ses tendkncies. Per a nosaltres, 10 catalanisme estava en lo naixent teatro, en les societats corals, en la poesia expansiva, en les aspiracions generoses.))'' Certament, els Jocs Florals de 1867 a 1881 s'han transformat, pero, com veurem, ha canviat, també, I'optica d'Almirall. 2. L'etapa federalista (1868-1878) Encara que abans de 1868 AlmiralI havia desenvolupat ja una certa activitat política, pot prendre's la Revolució de Setembre com la fita en qui: el federalisme catalitza políticament i'idea1 progressista i catalanista latents en els ambients literaris que freqiientava: ~VOS recordeu [amic C.: Conrad Roure?] com vam entrar a la política. Poc després de la trontollada d'institucions que tingué lloc l'any 1868, trobant que el Federalisme era la condensació practica de les aspiracions catalanistes vagues que sentíem els que teníem per centre de reunió la rebotiga del nostre excetlent amic en Frederic Soler, vam declarar-nos federal is tes.^ l3 12. Articles polítics, ps. ,147-148. Amirall acusarh reitcradarnent els floralistes de aseparatistas., accentuant la contraposició amb l'esperit solidari del federalisme i forcant la contradicció entre el seu afany d'independkncia de I'estat espanyol i I'alianca amb I'unitarisme per combatre la Revolució de Setembre. Fins i tot anomenar8 ano separatistao la seva candidatura a la presidhncia del Primer Congrés Catalanista. 13. Article publicat el 1885 a <La Renaixensa. i reprodui't a V. ALMIRALL, Regronalisme y parlicularrsme. Cavtas de ... (Barcelona, Club Autonomisla CatalAn, 1901). Aquesta versió es transcriu parcialment a I'antologia Ideari de Valeníi Almirall, selecció i prbleg de Jordi SOLI?-TURA 6 6 Noies No sembla que hi hagi prou documentació com per precisar amb certesa l'actitud dlAlmirall envers els Jocs Florals des de la Revolució de 1868 a la caiguda de la República, el 1874." Bs logic suposar, pero, que possiblement, encara que Almirall no va formar part I de i'Ajuntament que es va negar a pa1 trocinar els Jocs Florals de 1869 (havia estat regidor poc abans i ho seria poc després), devia donar suport a la resolució del consistori municipal, al qual pertanyia el seu bon amic Conrad Roure, de no patrocinar els Jocs. Fa pensar que abonava l'actitud de Vajuntament el fet que Almirall acusara més tard, reiteradament, els floralistes d'haver-se oposat a un moviment particularista com el federalisme, Eent prevaler altres qüestions ideologiques per damunt del catalanisme. Tanmateix, per aquelles dates, el devia preocupar més l'organització 'del pacte de Tortosa que es va firmar el 18 de maig de 1869. A I'exaltació del sexenni, que culmina amb la instauració de la República, segueix una etapa, en comparació amb l'agitació anterior, gairebé d'inactivitat, motivada per la decepció de l'experiencia republicana i per la restricció de les llibertats dels primers anys de la Restauracib. Alguns dels escassos articles dlAlmirall publicats entre 1876 i 1878 a <<La Imprenta),, ({El Porvenir~, <La Campana de Gracia, i aLa Gaceta de Barcelonas es recullen aquell darrer any, amb el pseudonim habitual d'ccA.Z.s, sota el títol dlEscritos catalanista~.'~ En un d'aquests articles, Las leyes forales y el carlismo en Cataluña, publicat a nEl Porvenirs de Barcelona (no se n'indica la data), hi ha una referencia als Jocs Florals en quk es juxtaposa el floralisme de 10s apartidos medios), al foralisme carlí i al fe- (Barcelona 1974), edici6 per la qual he citat aquest passatge (p. 74). '14. Ignoro si hi ha alguna referkncia aclaridora als articles de caracter predominantment polític que Almirall va publicar assíduament a les revistes .El Federalistas (del 24 d'octubre de 1868 al 4 de marG de 1869) i .El Estado CatalAn, (del juliol de 1869 a 1'11 de juny de 1973). deralisme republica, identificant, doncs, clarament, aquesta institució, almenys en els seus orígens, amb els sectors conservadors moderats: ~Hasta 20s pocos que forman los partidos medios, se ven obligados a hacerse descentralizadores y a crear instituciones de resistencia a la influerzcia aquella. En el renacimiento de la literatura catalana, ellos crearon 20s Juegos FZovales, y premiaron no a 10s poelas que cantaban las ventajas de la unificacion, sino a' 10s que lloraban sobre las ruinas de nuestras antiguas instituciones y costumbres.s l6 A l'article El renacimiento catalan, publicat el 1878 a aLa Imprentan (no se'n precisa la data) i aplegat al recull esmentat i, en versió catalana incompleta, a aLIAurenetaa de Buenos aire^,'^ Almirall diagnostica la degeneració de la Renaixen~a a causa del floralisme, que arrossega amb la seva crisi la de les altres manifestacions renaixentistes. Els Jocs Florals, originariament, eren vigorosos, a pesar de Varcaisme, el minoritarisme i el convencionalisme i tot i la vaguetat del seu catalanisme (manifest en el plany per la cenacionalitat perduda), i en la voluntat de defugir la ccinfluencia castellanas, que tant portava a acontentarse amb mínimes concessions com a somiar l'emancipació). La davallada d'aquesta institució s'inicia a la Revolució de Setembre, perquk, quan el federalisme va aglutinar les sagues aspiracions catalanistes, els floralistes es van aliar amb els cerltralistes conservadors, anteposant els interessos de classe al seu autonomisme i extremant el tradicionalisme, per frustrar la seva instauració: aper' combatrer 10 mohiment qu'ells mes qu' altres habian provocat, usaren tots 10s medis, inclós 10 maquiavelich de seguir anomenantse catalanistas. No 's creguin que sospenguessen 10s Jochs Florals, sino que 'Is desnaturalisaren. A la fé que cantavan, li afegiren tots 10s articles del Syllabus [recull de vuitanta proposicions condemnatbries contra el progressisme proclamades per Pius IX el 18641; la pátria deixa d'esser la antagonista de Castella per convertirs' en sa esclava, y l'amor quedá reduhit á que ell mateix va fundar, o en altres publicaclons en quk va collaborar m6s esporadicament, com, per exemple, nLa Alianza de 10s pueblosu. 16. Ibid., ps. 131-132. 15. Escritos catalanistas. El venacimiento ca17. nL'Aurenetar (13-x-1878/1-XII-1878). ps. 265talin. Lac leyes forales y el carlismo en Cota266, 277-280, 289-291, 351-304, 314-317, 336-339, 349luv7a. Articulos por A.Z. (Barcelona, Imprenta 351, 361-363. Agraeixo la referkacia a Eulklia Pede Pedro Casanovas 11878: per errata, hi figura re~. La part tradui'da la citar6 en aquesta versió l'any 18681). catalana. Els Marges, 40. 1989 una tontería tant convencional com lo de las tragedias neo-clássicas. Desde llavoras no ha tornat á parlars' en los Jochs Florals, ni de clavells blancs y vermells [al.lusió al discurs ldel segon president, Francesc Permanyerl, ni d'ardentas ponentades [referencia a l'antepenúltima estrofa de «La veu de les ruines», dlAdolf Blanch, poema guanyador de I'englantina el 18671, ni S' ha plorat una sola llágrima de do1 y d' anyoransa per aquella pobre reyna [citació al poema dJAntoni Camps i Fabrés «Los tres sospirs de llArpa», guardonat amb la flor natural el 18611, per mes que ho haija mimvat ni en un grá '1 pes de sas cadenas.)) El declivi dels Jocs és evident. La proliferació de certamen~ creats a imitació seva i i'abundor de composicions presentades, liuny de ser un signe d'esplendor, no són sinó un símptoma de decadencia, que satiritza a l'estil de les parodies de la primera etapa: «Al anunci de certámen no faltan homes sapats que despenjant la lira y surgint mitja dotsena d' estrofas ab quatre vulgaritats, amanidas ab altres tantas paraulas bárbaras y modismes antichs, se presentan ab cómica formalitat á disputar un parayguas de plata, una aranya daurada ó algun altre rebutx d' alguna de nostras argenterias.)) Els Jocs, els monopolitza una minoria que es premia mútuament en un cercle viciós («avuy coronan als que '1s han de coronar demá,). Aixb fa que en les composicions guardonades els darrers anys «tot» sigui «esllanguit y sens trascendencia», caixís los assumptos com la manera y forman, i que no sorgeixi ja una ({invocació com la d' Aribau; un crit d'angunia com lo d' En Robert, en son ;Pobre Llatzer! 6 una explossió de sentiment ó una tirada de versos armoniosos com los de 'n Balaguer en sos bons temps». Els Jocs Floral~ no han cpogut regalarnos un poe. ma dramátich á la moderna, ni una novela trascendental» i ni tan sols, en el camp de la poesia lírica, «no han sabut condensar un pensamenl sério v filosófich, encar que fos imitant als poetas que viuhen en este sigle». No considera que sigui tal L'Atlantida de Jacint Verdaguer, premiada l'any anterior (1877), a la qual al.ludeix despectivament. Almirall veu en la mateixa cerimbnia dels Jocs un signe inequívoc de la seva crisi: R... no 'S reuneixen en cap local histórich [la Sala de Cent o la Llotja] que, recordant antigas glorias desperti modernas aspiracions, sino en un teatre qualsevol [el Teatre Principal o de la Santa Creu] dels molts que te Barcelona. En los intermedis ni tan sols ressonan ja aires catalans, sino qu' alegra la iesta qualsevol rigodon ó tema de sarsuela. 'L president llegeix un discurs híbrid, més ó menys correcte y erudit, y' 1s poetas, que son sernpre '1s mateixos, arrancan un picament de mans obligat, ab sas poesías que se semblan totas. [Qué ajltre cosa pot donar de sí una festa qu'ha perdut tota aspiraci6 y objectiu?)) Aquesta descripció de l'estat dels Jocs Florals és, deliberadament, hiper. bblica (s'omet, per exemple, la incorporació d'elements progressistes). Cal entendre, pero, que Almirall exagera la degeneració dels Jocs Florals no amb afany rebentista, sinó amb intenci6 dc regenerar l'ideal floralesc a fi que, «expurgant» les antigues tendencies catalanistes i donant un nou objectiu polític a la Renaixenca, «recobre como por ensalmo la virilidad perdida»: «Canten los poetas la patria de hoy, suspirando por la de mañana; pinten lo que serian las comarcas catalanas si pudiesen desarrollarse con libertad y sin obstáculos; imaginen por el genio de nuestros antetlasedos lo que tlodrán ser nuestros hijos, y es segupo que produciran obras de aliento. Canten la fé, pero no esa fe ciega que ya á nadie inspira, sino la fé en el polrvenir, en la ciencia, en el poder de2 hombre libre. Lean en los libros santos de nuestros tiempos los prodigios que está realizando el mundo moderno; sondeen y procuren abarcar los misterios que tras de si deja cada descubrimiento nuevo, y obtendrán mas gloria que cantando apariciones de vírgenes ó milagros por amuletos. Canten el amor; pero no ese amor de castellanas místicas y pajes desvergonzados; izo esas escenas enervadoras de lujuria devota de siglos que pasaron, sino el amor que ha de regenerarnos, la aspiracion sublime á la fraternidad universal, á la armonía entre los variados seres de la naturaleza. Prevean, imaginen mucho; que la misión del poeta, cual la de los antiguos profetas, es adelantarse al mañana; y entre las facultades del hombre la imaginación hace el oficio de la vanguardia de exp2oradores en los ejércitos. »Y al dar los poetas expansión á sus sentimientos, no olviden jamás que son catalanes. Estudien nuestra historza, nuestro suelo, nuestra fauna y nuestra jlora empápense de ideas y de Notes hechos catalanes y sírvanse de ellos para vestir y adornar sus cornposiciob nes.» lJ AImirall no contribuira, pero, a aplicar aquest ideal literari, en editar en castella les seves úniques obres de ~ creació de 1878 : les «ilovelas políticas)) El alma al diablo i Una autoridad rnodelo: historia de un gobernador de orden.19 La tria idiomatica, per bé que l'argument s'emmai-qui a Barcelona, es pot explicar, en part, per la falta de tradició catalana del genere i, potser també, per la voluntat d'obtenir una major difusió de la satii-a. D'altra banda, sembla evident que Almirall no creia que cap d'elles, si haguessin estat escrites en catala, pogués ser la «novela trascendental)) que reclamava per a la literatura catalana. La seva contribució, la centra en el terreny estrictament polític, ja que, al marge de l'afecció personal per aquest camp, considera prioritari estendre la Renaixenca a altres aspectes i, en particular, donar-li un contingut ideolbgic perfectament definit, que consolidara i renovara la propia literatura. 3. L'apuopament als Jocs Florals (1 879-1885) El 1879 Almirall empren la publicació del «Diari Catala», que apareix el diumenge 4 de maig, data de la celebració dels Jocs Florals d'aquell any. Sembla evident que Almirall va provocar la coincidencia per a una major difusió del seu «Diari». Al marge de l'interks pel benefici que aquest fet podia reportar al periodic, possiblement va influir en la decisió la composició del Consistori: el presidia el seu antic amic Goncal Serraclara, tenia per secretari Emili Vilanova, col.laborador literari del peribdic i, entre els altres mantenidors, els també coklaboradors Iiteraris del «Diari Catala» Damas Calvet, Angel Guimera i Manuel de Lasarte, a més de Josep Narcís Roca, que havia col.laborat en la revista «El Federalista~, fundada per Almirall, i JoseD Pella i For~as. aue formaria Dart -A dé la facció més conservadora del Centre Catala. El «Diari» dedica una notable atenció als Jocs d'aquell any. Val a destacar que l'endema de la festa, en un article titulat Los Jochs Florals, sense firmar, se'n fa una cronica, exalcant el que suposen de manifestació de la vitaIitat de l'aspecte literari de la Renaixenca. Tant si és obra d'Almiral1, que sembla el més probable, com si merament es publica sota la seva direcció, el cas és que, encara que els plantejaments generals són els mateixos, contrasta amb l'article Lo renaixement catalá, de l'any anterior, en la valoració de l'estat de la literatura catalana, en ressaltar la presencia en cmoltas solemnitats artísticas y literarias de carácter catalanista» idel «sello» esencial de cl'es~erit m~dern».~O El 8 de gener de 1880. el «Diari» convoca un certamen literari, que, a part el fet de tenir una Iínia ideologica més marcada que la dels Jocs Florals (ja que «se recomana als escriptors, que atenent al caracter del periódich, los travalls encloguen un criteri avansat))), potencia, sobretot, aspectes que en aquel1 concurs literari tan sols es cobreixen, de manera esporadica, a través dels premis extraordinaris. El Certamen del «Diari Catala» consta de quatre apartats : «travall d'imaginació, «prosa crítica» («ya siga sobre ciencias, arts, literatura, llingüística, etcétera»), atraval1 histórich)) i «trad~cció».~' El «Diari» es reserva el dret de reproduir algun dels escrits que hi concursen, fins i tot abans de resultar premiats. Aquest concurs literari, doncs, a part el seu interes intrínsec, serveix a la redacció per nodrir-se d'articles. L'1 d'abril s'anuncia la reunió del jurat, format per membres de la redacció,': i el dia 8 d'aquell mateix mes es publica el veredicte: 1. Treball d'imaginació: RIERA I BERTRAN, Joaquim: «La figuranta)). Accksit: FARNÉS, Sebastia: «Un bate@. 2. Prosa crítica: Desert. Acckssit: «NOMEN»: «Notas sobre l'estat de la llengua 20. «Diari CatalAn, núm. 2 (5-V-1879), p. 2. 21. Zbid., núm. 224 (8-1-18801, a primera plana. 22. Zbid., núm. 307 (1-N-1880). p. 672. 18. Escvitos catalanistas, ps. 7-78. 23. Encara que, al «plech clos,,, es va tro19. Publicades a Barcelona per Librería Esbar una «contrassenya», podem saber que es pafiola de 1. López i Imprenta de Pedro Casatracta de Josep Marti i Folguera, perque va punovas, respectivament. Ambdues firmades amb el blicar, posteriorment, aquest mateix article a la pseudonim «A.Z.n, que Almirall utilitza habitual- .Revista del Centro de Lectura. (16.12-1883). on mcnf. n'havia publicat, en I'etapa anterior, una versió EZS Marges, 40. 1989 6 9 3. Prosa historica: NANOT RENART, cia d'aquell article, pero, es parla del Pere: «Lo caracter de 'n Jaume revifament dels Jocs pels altres dos d'Urgell». corrents i s'utilitza el catalanisme lite4. Traducció : Desert.2' rari com a precedent ja del polític, concretat en el Primer Congrés CatalaUn mes després, se celebren els Jocs nista, en funció del qual s'estableix, de Florals, que aquel1 any es refereixen fet, aquesta genealogia de la Renaixensense l'entusiasme de l'anterior : es des- ~a : «iCosa notable! En Soler y en Clacriu la festa, es fa relació dels escripve van comensar la seva tasca fa una tors premiats, remarcant que, amb l'envintena d'anys, y quan per primera veglantina aconseguida, Verdaguer passa gada s'han reunit los catalanistas en a ser Mestre en Gai Saber i s'ajorna "Congres" han definit lo catalanisme el comentari crític de les obres fins de la mateixa manera que ells van ena la lectura del llibre.25 Efectivament, tendrel densá el primer dia. Las miras 1'1 de setembre, es reSSenya l'dnuari, estretas y petitas ldels primitius «Jochs retraient a «La barretina» de Jacint Florals» son ja avuy tan ridículas com Verdaguer «algunas estrofas difusas y lo llenguatje rebuscat y quasi mistealtras que adoleixan de vaguetatn (si riós ab que las expressaban, entenentlo bé es reconeix que «la forma afalagasols los iniciats, que no van passar may dora d'aquesta y 1' assumpto patriótich de pocas dotzenas. Si '1s Jochs Florals que en ella's tracta, li donan bon efecviuhen encara y han conquistat certas te») i censurant el «convencionalisme simpatías, es perque han entrat en lo en lo sentiments de «Penediment» de camí que van trassarlos lo músich y Maria Aguiló, guardonada amb la vio- '1 poeta als que tan van combatre; perque han agafat punts de mira mes amA finals d'aquell mateix any, Almiples y han acomodat son llenguatje al rall publica l'article Clavé-Soler-Balaper ells tan despreciat catalá d['J guer, en que, prenent com a eixos avuy.» aquests personatges i els camps que Pel que fa, en concret, a la qüestió representen, fa balanc de la Renaixende la llengua, es per aquesta esperanca, quan «tan poderós se manifesta 10 ga en el seu acomodament al ucatalá Catalanisme [a causa de la celebració del que ara 'S parla», que el Primer del Primer Congré~]».~~ De fet, a l'artiCongrés Catalanista aprova la constitucle es contraposen les societats corals ció interina d'una Academia de la Lleni el teatre, representats, respectivament, gua Catalana formada pels Mestres en per Clavé i Soler, als Jocs Florals, simGai Saber, absents i residents a Barcebolitzats pel seu fundador de linia mes lona, agregant-s'hi, si caigués, fins arriprogressista, Víctor Balag~er.2~ Els arbar a la xifra de 25, els membres del guments desqualificadors deis inicis primer Consistori, els presidents dels dels Jocs Florals són similars als de Jocs que haguessin escrit alguna obra Lo renaixement catalá, del 1878 (mien catala, per ordre d'antiguitat, o els noritarisme, exclusivisme, suport ofique aquests decidis~in.2~ A pesar de l'acial, caracter retrbgrad ...). A diferennim conciliador del sector d'Almirall, que va acceptar aquesta primera composició de l'Academia, tot i que la seva castellana (<El Eco del Centro de Lectura., IV representació seria molt reduida, van epoca, any 11, núms. 2-7 120-11/10-111-1878]). 24. ~Diari Catalb, núm. 314 (8-1~-1880), a prisorgir, immediatamentv problemes. En mera plana. constituir-se els academics «natos ó 25. Noticias de Barcelona. Jochs Florals, «Diafundadorsn, eaiguns, no la majoría», ri Catala,,, núm. 339 (3-5.1880). ps. 17-18. van manifestar que, «per qüestions de 26. Ibid., núm. 430 (1-9-1880). delicadesa desitxaban antes de aceptar 27. Ibid., núms. 476, 483, 484, 485, 488 i 491 en definitiva consultar al de (2, 9, 10, 11, 14 i 17-12-1880). Recollit per J. M. Figueres dins V. ALMIRALL, Cultura i soczefat juntsnB0 Tanmateix* un d'aques- (Barcelona 1985). ps. 83-96, i reproduit en edició ta cor~oració va a~rofitar l'avinentefacsímil a La Henazxensa. Fonts per al seu estudz, sa per presentar una proposta per la 1815-1877, selecció de J. Molas, M. Jorba i A. qual també els futurs mestres en Gai Tayadella (Barcelona 1984). ps. 382-404. Cito per Saber i presidents dels Jocs Florals seaquesta darrera edició. 28. Almirall, a part els defectes que atribueix a l'adhesió al floralisme, retreu a aquest escriptor el fet que <<en Balaguer poeta ha estat 29. Vid. el Diari de Sessions, reproduit a sempre supeditat a en Balaguer politich, y sa El primer Congrés Catalanista i Valentí Almilira ha sigut tan inconstant com la política de rall, ps. 192-193. la nostra terra.. 30. Ibid., p. 230. 70 pppppp Notes rien menlbres de l'A~ademia?~ Almirall (que, d'altra banda, difícilment es podia imaginar, aleshores, que aquesta clausula 1i hauria obert, a ell, les portes de l'Academia, si aquesta hagués tingut un mínim de durada) va advertir del perill d'escissió que suposava tal proposta, bo i recordant als adjunts «que la popularitat de tan simpática festa está un poch quebrantada, y per tal motiu no 'S trova en situació de poder carregar ab la responsabilitat» de fer fracasar llAcademia. Arriba a amenacar, fins i tot, de tornar a convocar immediatament un altre Congrés Catalanista. A la reunió del Cos d'Adjunts, pero, s'arriba a una solució de compromís. Gracies a una esmena, «tan conciliadora que casi be fou admesa per unanimitat», de Vida1 i Valenciano, que ja havia tingut un paper important en el debat del Congrés sobre aquesta qüestió, s'acorda que es procedira a ultimar la constitució de l'Academia per aquesta mateixa corporació, juntament, pero, amb la Mesa del Congrés. El ((Diari Catala» considera la resolució com una «solució digne de tothorn~?~ L'any 1881 Almirall, a la secció dominical que signava com «L'Amic de cada fe~ta»:~ «saluda» els Jocs Florals, que presidia Jacint Verdaguer, amb l'oferirnent de la seva «solució» a l'estat decadent, segons el seu parer, de la institució. Altre cop, en remunta la crisi a l'oposició dels seus instauradors a la Revolució de Setembre, que, Cuna part, va causar el fracas del federalisme, pero, també, en contrapartrda, el dels mateixos Jocs. S'assenyala que dominen «los englantinistes», que «ressusciten una llengua, una historia i un modo de ser i si demá els diguessin que han ressuscitat un carácter els vindria de nou». Tot amb tot, confia que, de la mateixa manera que les aspiracions «separatistes» de l'inici dels Jocs van poder ser traduides «en lo federalisme de l'any 68», ara, que els floralistes «tenen por de la seva propia ombra», el catalanistes progressistes sabran donar-los «lo calor que els falta». 31. V. A., Als senyors adjtcnts dels Jochs Florals, "Diari Catala., núm. 481 (7-xII-1880). p. 534. 32. Vid. Secció de Noticias. Reunió del Cos d'ddjunts, eDiari Catalar, núm. 482 (8-XII-1880), p. 542, i Secció de Noticias. Reunió del Cos d1Adjunis, ibid., núm. 483 (9-IX-1880). 33. Los Jochs Florals, «Diari Catala., núm. 625 (1-5-1881). recollit per Josep M. FIGUERES, a Cultura i societat, ps. 97-99. De moment, no cal sinó practicar l'«adagi arab que diu: "si vols veure passar lo cos de ton enemic, assenta't a la porta i esperau». La cronica de la celebració es publica, sense firmar, dos dies desprésP-1 títd, «Als adjunts dels Jochs Floralsn, indica ja que es tracta més aviat d'un requeriment a aquesta corporació, perque promogui un canvi en la trajectoria dels Jocs, ja que els d'aquell any, arnés que preparats pel cos d'adjunts, han semblat una festa de la Juventut Católica». Es denuncia que, a fi d'apoderar-se del Consistori, es van valer del prestigi de Rubió i Ors i de Frederic Soler, els quals els van fer encapcalar la candidatura sabent que el primer no podia acceptar el carrec per raons personals i el segon tampoc no podia fer-ho per raons ideolbgiques. D'aquesta manera van aconseguir de fer president Verdaguer, un «místich que, si es un bon poeta, no sab may prescindir de sas ideas, rodejat d'englantinistas de pura rassan. El resultat de la festa va ser el previsible: «Los poetas de debó, s'han retret de concorre al certámen [la viola, l'englantina i alguns premis extraordinaris van quedar deserts], lo discurs del president ha sigut un sermó missionista, los premis los han guanyat volterians [no precisament en el sentit d"'antic1ericals», sinó en l'accepció de "cortesans"], que per que' s crehuen que ara esta de moda, cantan sols lo retrás y la vellura.» Enfront de l'ultramuntanisme que s'atribueix a la celebració d'aquell any, es reclama una cfesta neutral, en la que poguessim reunirnos tots los catalanistas sense ofendrens ni mortificarnos», si bé ((vertaderament catalana y consagrada al avens y á la cultura de la nostra terra». Aquests enfrontaments ideologics es condensaran a més en una qüestió quasi personal: el greuge a la membria de Joaquim M. Bartrina, col.laborador del periodic i bon amic d'Almiral1,"j que, segons el 34. Als adjunts dels Jochs Florals, «Diari Catala., núm. 627 (3-5-1881), p. 306. 35. Segons A. ROVIRA I VIRGILI, Valentí Almira21 (Barcelona 1936), p. 31, Bartrina va tenir un paper destacat en la fundació del «Diari Catalan. Almirall li va dedicar diversos articles n~crologics (Bartrina!, -La Veu de Catalunya., num. 7, 5-VXII-1880, reproduit parcialment com a proleg a J. BARTRINA, Perpetuíncs, Barcelona 19 ..., ps. 5-10 i recollit a l'antologia Cultura i societat, ps. 75-82, i Les conferencias d'En Bartrina, .El Eco del Centro de Lectura., IV epoca, núm. 33, 29-VIII-1880, ps. 17-19) i prologa una Els Marges, 40. 1989 7 1 Collell, en el discurs presidencial dels Jocs Florals de 1887, sembla alludir, en concret, al certamen (de l'any anterior quan parla de les ctaques degudes á la maléfica influencia del temps)) en I'arbre rebrostat de la institució.6' A pesar d'aquestes dissensions en el si del catalanisme, sovint, si bé a vegades pesen més altres qüestions, es tanquen files enfront de l'unitarisme. Així, Almirall, en la seva Conteslactón al discurso leído por D. Gaspar Núñez de Arce en el Ateneo de Madrid con motivo de la apertura de sus cátedras en el año corriente (de 1886, editat, pero, el 1887), defensa la literatura catalana en bloc contra l'acusació de tancar-se en ella mateixa, d'«observar por el ventanilío)), retorquint l'argument contra la castellana, que «mira por el vesquicio de la puerta, á Soler, el primero de los dramaturgos peninsulares; á Verdaguer, autor de dos poemas y de unos cantos místicos con los cuales solo podríais comparar los de vuestro siglo de oro; a Guimera, ú Co~llell, y á otros que junto conmigo habian ido a presentar a Don Alfonso el "Memorial de Ag~avios"».6~ L'elogi de Verdaguer i de Collell contrasta arnb les crítiques que he citat anteriorment i arnb censures posteriors i el de Guimera arnb les desqualificacions literaries arnb que l'atacara quan es fundi la Lliga. En aquesta replica, a part el fet de «parlar per a foran (expressió que Almirall sol utilitzar), es reflecteix la satisfacció per I'esperit d'unitat del al propi Roure que s'hi afilies, consell que va seguir (op. cit. a la nota 10, vol. 1 [1925], p. 240). El seu bon amic Rossend Arús i Arderiu, del qual seria fins i tot marmessor, va ser el primer Gran Mestre de la Gran Logia Simbolica Regional Catalana els postulats autonomictes de la qual estaven, segons assenyala Pere SANCHEZ, influits pel particularisme d'Almiral1 (vid. Nacionalisme i maconeria a Catalunya (18861936), «LIAvenc», núm. 76 de novembre 1984, ps. 70-76). 61. Jochs Florals de Barcelona. Any XXIX de llur restauració. MDCCCLXXXVZI (Barcelona, Estampa de «La Renaixensao, 1887). p. 50. 62. Barcelona, Libreria de Inocente LópezMadrid, Librería de Antonio Sanmartin, 1887, p. 34. El discurs de Núñez de Arce va despertar fortes reaccions a Catalunya, entre les quals destaca, junt arnb la d'Almirall, la de Mañé i Flaquer des del «Diario de Barcelona.. Almirall, aquest matek any fara també una defensa, si bé més vaga, de la literatura catalana en bloc a L'espagne telle qu'elle est (vid. V. ALMIRALL, España tal como es. Estudio preliminar y notas críticas a cargo de Antonio Jutglar, Barcelona 1983, p. 192). Memorial i per la significació ideolbgica de la presidencia dels Jocs. Aquesta c~plaenga, perb, no trigara gaire a esvair-se. 5. Els Jocs Florals del Primer Diumenge de Maig (1888) El 1887 Almirall va ser succeit en la presidencia dels Jocs Florals per Jaume Collell i, el 5 de novembre, es va fundar la Lliga de l'escissió del Centre Catda i del seu filial, el Centre Escolar Catalanista. L'actitud dlAlmirall envers els Jocs Florals s'havia de ressentir, inevitablement, d'aquesta nova situació: «... [Els lligats] feyan y desfeyan en los Jochs Florals y demés certámens [...l. Res los importava que tal conducta hagués imprés lo sagell de decadencia fins a las mateixas manifestacions literarias C...]. Ells s' enganyaven reciprocament y vivian contents. Al un [Verdaguer], l'havían proclamat primer poeta Iírich, al altre [Oller] novelista incomparable, al altre [Guimera] 63 épich sens rival, y assentats al voltant d' una taula de café, se feyan la ilusió de formar una reunió de notables.)) Pot sobtar que en tals circumstancies Almirall escollís el tema de la Poesía del Regionalisme per al discurs presidencial de la sessió inaugural de l'any del Centre Catala (1-10.1887). El mateix Almirall justifica, pero,, aquest fet: «... no puch ni dech amagarvos, que 'm sento fatigat de la lluyta per la reivindicació dels drets de la Terra, en que prench part activa desde fa ya vint anys, havent en ells aprés que '1 més fort obstacle que S' oposa á la victoria de Catalunya, no es pas lo vigor y constancia de sos enemichs de 63. Almirall s'esplaiara en la crítica contra Angel Guimera arnb motiu de la representació de Mar i Cel (1888). Vid. A., Mar i Cel. Trajedia de D. Angel Cuimerá, «La Veu del Centre Catala», núm. 20 (25-2-1888). ps. 116-120, article que s'anuncia ja al núm. 18 (11-2-1888), p. 108, on se'n fa una primera valoraci6. Vid., també, Ramon FABREGAT. Una picabaralla Almirall-Guimer¿i, «Pont Blaum, núm. :116 (setembre 1962), ps. 236-240. 64. Punt de espera y retroces, aLa Veu del Centre Catala*. núm. 9 (10-XII-1997). ps. 49-50. Vid., igualment, Duas especies de Catalanistas, ibid., núm. 4 (5-11-1887), ps. 19-20, Dos de cada cosa, ibid., núm. 5 (12-XI-18871, ps. 25-26, jiPápam habemus!!, ibid., p. 26, Situació dels regionalistas, ibid., núm. 10 (17-r11-1887), ps. 55-56 ... articles sense firmar, perb atribuibles a Almirall. Notes fora, sino la degeneració de molts de sos fills, que a las passions més mesquinas sacrifican 10s més grans interessos de la patria. >Si, donchs, no logro correspondre a las vostras esperansas, atribuhiuho a la verdadera causa, que, prescindint de ma falta de condicions, no es altra que la que vos acabo de indicar, y si mon escrit no logra interessarvos, no sera pas perqué '1 assunto no s' hi presti, puig que baix 10 lema "Poesia del Regionalisme",,, me proposo presentarvos la part mes bonica y simpatica del sistema que desitjem veure més o menys completament implantat a la nostra terra. D... Aquest any em proposo fugir de la prosa, y fins somiar, elevantme a espays que per mala sort encara imaginaris pera nosaltres. La impresi6 que deuria produhirvos mon discurs, si ma ploma correspongués á mos desitjos, fora la de fervos exclamar, a son final, ab 10 poeta castella: ¡Lastirnu grande Que no seu verdad tanta belleza!,, 65 Almirall recorre, doncs, a la poesia com a ideal, per contraposar-10, no amb una intenció evasiva, sinó encoratjadora, a la realitat, en part, tal com demanava als poetes en el discurs dels Jocs Florals de l'any anterior. Reconeix que l'afany d'unitat ha estat sempre una de les maximes aspiracions poetiques, per6 precisa que, aquest ideal, l'unitarisme el redueix a una uniformitat imposada, mentre que el particularisme, ((lluny de voler combatre las varietats, las fomenta com elements de lluyta y de vida, y, armonisantlas totas, pretén arrivar a la unitat pel camí de la unió lliure y expontanean. Es, per tant, el sistema amés poétichn, ja que al'element més simpátich a la poesia es la armonisació dels contrastos~. Demostrada tebricament la suvremacia poetica del regionalisme, a concretar-ne les ~ossibiiitats literaries. Almirall descsu els temes poetitzant-10s amb ama1 girvada prosa, 65. V. ALMIRALL, Poesia del regionalisme. Discurs llegit en la Sessid inaugural del any, celebrada lo fer. dlOctubre de 1887, per V. Almirall, president del Centre Catald de Barcelona (Barcelona, Estampa de Víctor Berdós y Feliu, 1887), ps. 5-6. Es publica també al ~~Butlleti del Centre Catalha, núm. 7 (1-X-1887). ps. 50-58. Per a un comentari més global de I'article, vid. J. ROURA. Poesia i uolitica entorn d'un discurs de (com diu recorrent a la captatio beneuolentiae) i invitant els poetes a desenvolupar-10s. D'una part, recorda les possibilitats de la historia, en qui: no es vol deturar excessivament, perque és l'aspecte més conegut. Insisteix, tanmateix, en una valoració selectiva. Assenyala, també, com a font d'inspiració algunes manifestacions regionals presents. Posa com a exemple les impressions &un viatge que el va portar a contemplar l'arbre de Gernika i les Zandsgemeinden o assemblees populars legislatives suisses. Tot seguit, proposa a l'auditori que s'imagini la realització de l'ideal catalanista, completada pel desenvolupament d'un esperit federal que l'harmonitzaria amb el regionalisme de la resta de la Península, Tot plegat, perb, com confessa el mateix Almirall en la cloenda, no són sinó asomnis poétichss i, per contra, l'únlc que s'observa en el camp de la pvolsa a dels fets és que els aadversaris~, els unitaristes, s'hi oposen radicalment i que els catalanistes no avancen, a causa dels entrebancs dels sectors conservadors. L'ideal pobtic $Almirall topara, fins. i tot, amb la prosa de la mateixa poesia. El dia 15 de novembre de 1887, a les eleccions al Consistori de 1888, es va imposar la candidatura del lligats (Maria Aguiló, que en sera president, el baró de Tourtoulon, Marcelino Menéndez Pelayo, Jacint Verdaguer, Angel Guimera i Joaquim Cabot, que actuara de secretari) a la promoguda per alguns socis del Centre Catala (Joan Maiié i Flaquer, Josep Balari, JosepLluís Pellicer, Eduard Vidal, Josep & Martí i Folguera i Antoni Rubió r' Lluch). A més dels noms que figuren en la candidatura guanyadora, ser& mantenidor Pau Sans i Guitart, segons la practica habitual, no sempre respectada, d'incloure en el Consistori el secretari de I'any anterior. El 19 de novembre es ressenya, sarcasticament, la victbria a La Veu det Centre Catal4 burlant-se del temor de la candi~datura guanyadora a ser derrotada en celo terreno propi,, (perque en el Centre predomina al' element actiu sobre 'I literari),) i de I'afany que han hagut de posar el lligats, que van haver de demanar aquart y ajuda,, a <<La Veu del Montserratw per afer sortir un Consistori que fos reflex0 fidel dels Rius i Taulet, Masvidal y Companyia,,, enfront l'escas interbs que hi van deValenti ~lmirall,. Serra d'Or, xxrx (1987), ps. dicar els socis que van-promoure l'al455-457. tra candidatura per adeturarn la ndeEls Marges, 40. 1989 '1 9 cadencia» del Jocs.~~ Es remarca el fet que, encara que la llista vagi encapcalada per Maria Aguiló, sembla que el que es pretén és que sigui president Menéndez Pelayo, ja que aquell ja ho ha estat i el baró de Tourtoulon «no pot pas ser president, puig que ni coneix lo catala ni assistii-á tal vegada a la festa [així va ser, perque, segons que es va adduir, una forta bronquitis va obligar-lo a interrompre el viatgel». Es contraposen les preteses qualitats de Menéndez Pelayo6' a la figura de Mañé i Flaquer, minimitzant les antigues discrepancies del sector dlAlmirall amb aquest. (Tanmateix, s'ha d'anunciar ja en un posicriptum la decisió de nomenar president Aguiló o Verdaguer, que, en ambdós casos, repetirien en el carrec.) D'altra banda, s'acusa el president anterior, Jaume Collell, de barrejar els Jocs amb 1'aExposició Rius y Tauletn, que havia estat ja criticada diverses ocasions pel «Butlletí del Centre Catalá» (nom de la revista a l'etapa anteri~r).~' Al mateix número, a la secció «NOticias y comentarisn, es refereis ja la nova reunió del Cos dlAdjunts, remarcant la inter~e~lació d'un soci del Centre, Valls i Riu, a l'anterior president, Jaume Collell, sobre l'omissió de la lectura del telegrama d'adhesió a la festa trames per «La Gra!la» i «Lo Rat Penat» de Montevideo i es ressalta el mal estat de comptes de la institució, augurant que empitjorara pel descens del nombre d'adjunts i per la dilapidació dels «exp~sicionistas».~~ a 66. Las eleccions de Consistori, «La Veu del Centre Catala», núm. 6 (19-XI-1887). 2s. 31-32. 67. Ja a «La Veu de Catalunya,,, nom que pren el eDiari Catala* en un cert període per problemes amb la censura, es titlla Menéndez Pelayo d'ultramunta amb motiu de la seva candidatura a la Real Academia Española de la Lengua (18-VIII-1880). 68. Segons la mateixa revista, el ~Butlletí del Centre Catala,,, «publicaci6 purament oficial», es va convertir en el setmanari «La Veu del Centre Catala» pcr .la necessitat de anar seguint pas a pas lo desantrotllo de la malhaurada Exposició Universal (?). i per «la conveniencia de conteslar als atachs que' ns dirigian los dissidents pertorbadors del Regionalisme, mentres no teniem cap organ que portés la nostra veu.. (Restim, «La Veu del Centre Catala., núm. 34, 16-VIII-1868. p. 201.) 69. Ibid.. núm. 6 (19-XI-1887), p. 36. La qüestió del telegrama es torna a suscitar el 4 de febrer de 1888 (ibzd., núm. 17, p. 101), en una nota trametent a Valls i Riu la felicitació d'aquelles societats uriiguaianes per la seva interpel.lació i denunciant que, mentre Collell pretextava no tenir-ne noticia, els interessats posEl 14 de gener de 1888, «La Veu del l Centre Catalá» publica una carta oberta «Sobre Jochs Florals)), firmada per la redacció i dirigida a Maria Aguiló, escollit finalment president.?' A la carta, es protesta per la publicació del Cartel1 dels Jocs abans d'haver invitat a col.laborar-hi el Centre Catala, 1'Associació d'Excursions Catalana i altres institucions i per la consideració del certamen com a «extraordinari» amb motiu de 1'Exposició Universal. El fet es considera l'engrandiment del «petit nubol» que va «dibuixarse» a la reunió del Cos d'Adjunts i que amenaca de convertir-se en «tempestat». Es culpa Aguiló d'haver acceptat, per segona vegada, la presidencia, promoguda per alguns que «li ballan l' aygua davant dels ulls pera veure si 1' enlluernan», «per créurel mes dócil», quan hi ha homes mereixedors que no I'han obtingut encara, com Mañé i Flaquer, al qual l'altra candidatura, a pesar de les discrepancies polítiques, li oferia, genei-osament, la presidencia. Se'l censura per la «imprudencia» d'ernbolicar-se amb «lo negoci exposicionista» i se li adverteixen els compromisos que se'n deriven, com ara que «si la Regenta del Regne C...] se troba á Barcelona, no faltará tal vegada qui li oferirá, a n' ella ó á n' alguna de sas damas, la presidencia del certámen, com a Reyna de la festa» i, ben segur, no obtindra la flor natural l'autor del millor poema, sinó aquell a qui s'hagi destinat «el paper coriesá de presentar la flor natural á la (dama regia». Es reivindica, per contra, el caracter de «camp neutral» del certamen i la imparcialitat del Consistori. Es denuncia, a més, que l'augment de les subvencions oficials, encara que resultin aparentment providencial~ a causa de la seva mala gestió, és contraproduent, ja que comporta un deute polític. Finalment, si seien el rebut del telegrama, que no fig~mva en la llista dels no lliurats. Encara el 10 de mars, es reprodueix un article de «La Gralla* anunciant que enguany no .telegrafiaran* (ibid., núm. 22, p. 132). bbviament, es busca el dersprestigi de Jaume Collell i, per extensió, dels lligats, titllantlos de sectaris. 70. Carta primera. Sobre Jochs Florals, <<La Veu del Centre Catala», núm. 14 (14-1-1888), ps. 79-81. Per al paper de Maria Aguiló en els Jocs Florals, malauradament tan sols fins a 1875, vid. M. TOMAS, Marid Aguiló i els Jocs Florals de Barcelona, 1859-1875, «Randa», v i VI (1977), ps. 136-162 i 118-151, respectivament. bé es reconeix que Aguiló és una de las «figuras mes simpáticas dels comensos del actual Renaixementn, es lamenta que la seva debilitat converteixi la «poética festa» en una ((mamarratxada» més del «chalzchullo» de 1'Exposició. El 21 de gener, en no haver-se rebut cap rectificació del Consistori, '«La Veu» dedueix que l'exclusió de la seva entitat i d'altres institucioiis uropressistes del Cartel1 és intencionda insinua que potser es deu al fet que algú vol apoderar-se de la vetllada que se celebrava amb inotiu del premi." Amb data del 29 de gener, el president dels Jocs Florals esmena, pero, l'omissió escrivint a Almirall per demanar-li la ratificació del premi ofert pel Centre Catala I'any anterior. Aquest li contesta l'endema fent donació en nom de l'entitat d'un «objecte d' art á la poesia de tema lliure que més S' ajusti al lema del Escut d' aquest CENTRE, qual llegenda diu "Catalunya y AvantV». Ambdues cartes es publiquen amb una ilota exculpant al president de l'omissió i agraint-li que hagi tingut a bé esmenar-la. Se celebra, a més, la frustració dels qui havien volgut expulsurlos dels Jocs i s'aflrma que es confia que canvii el rumb de la festa, a i'igual que s'l-ia resolt aquest incident." El 25 de febrer, en «carta desciosa» al «Sr. Dr. de "La Gralla"~, pnribdic argentí que ia costal a Almirall en les crítiques al Consistori, s'intcrpreta la dcsignació de Menéndez Pelzyi~ cum una prova de servilisme envrrs el gove. i un intent de promoure Guimera: «Per a afavorlr los icicresscs de molts d'élls, varen ier 21iga ab los fusionistas gobernants y la paga va esser las nóminas que totliom sab que cobran; luego presumim, que pcra afavorir la vanitat de son gefe literari en Guimerá, varen fer mantenedor á don Marcelino. Perque no pot inspirar lo director de La Renaixeizsa á ocupar un lloc en la "Academia de la Lerigsa" o en la de la "Historia". (Y aspiranthi, coin arii'oarhi sense padriris d' wa?» '' El 31 de marc de 1988 es dória noticia del trasllat de la cele'oració dels Jocs al 23 de maig en un article signi71. Noticias y comentaris, «La Veu del Centre Catalb, núm. 15 (21-1-1888), p. 90. 72. Nolicias y conzenlaris, ibid., núm. 17 (411-1888), ps. 100-101. 73. Cartas desclosas. Variacions sobre uil tema ja tocat. II. Sr. Dr. de .La GraIla». Monlevideo, ibid., núm. 20 (25-11-1888), ps. 115-116. ficativament titulat «Los Jochs Florals cortesans»." De primer, se censura la paraula perllongar, que es considera un terme tan sols mariner i que «La Veu» utilitzara parodicament en altres articles, i es retreuen algunes solucions ortografiques de ll«avís» del Consistori (possiblement, amb voluntat d'alludir, en concret, a la tendencia «arcaizant» d'Aguiló). Tot seguit, es pondera l'elevat nombre d'assistents a la reunió del Cos dlAdjunts, que s'interpreta com una gran mobilització per temor que «lo bon sentit d' uns pochs pogués salvar la festa del perill de convertirse en cortesana de Castella~. Es remarca que va assistir-hi el mateix president «en persona», que «ni tan sols va faltarhi lo primer poela del nzon en los ~zostros temps, vestit de sacerdot y totn, ahludint ironicament a Jacint Verdaguer, i que va formar part de la mesa també Guimera, «los tres pares, las tres estrellas de primera magnitut; la trinitat santa del nostre Renaixemeni», com va dir un dels oradors aensajant per endavant 1' ofici de adulador cortesá que '1s tocará a tots de fer». Es denuncia que la proposició va ser acceptada a pesar del fet que un adjunt va assenyalar el caracter improcedent d'aquesta votació, ja que no pot ser aprovada una esmena dels esiatuts en la mateixa reuni6 en que es pro.pora. Es refusen els precedents d1aj0rXX3ment dels Jocs, justificats per cosas de la tara» o per caccentuar la protestan, contra els motius servilictes que motiven el retard d'aquell any. Les conseqüencies de la resolució són descrites caricaturescalment: «Tenim, dmclns, ja als Jochs Florals convertits en cortesans de la Espanya castellana. La festa se celebrará quan sigui la Cort á Barcelona, y en ella per primera vegada ressonarán los elogis als Sagasta, Moret y demés aniichs desinteressats de Catalunya. Lo Cos d' Adju11:s vrsiiiá de casaca, y reunit, no en lo hisiórich Saló de la Llotja ni tampocs en lo de Cent, sinó en un de mahó y cartró-pedra que haurá fet la fortuna dels que avuy llensan los bens de la P~ibilla, no ploraiá, no, de do1 y d' any.=ansa, ni malehirá ponentadas, ni imprecará á la germanastra, sinó que doblegará la espinada davant dels poderosos, y 'S creurá ditjós si sent una s~la paraula de interesada cortesla. La tradició dels Jocs Florals quedará interrumpuda, y '1s "suspirs 74. Ibid., núm. 25 (31-3-1888), ps. 147-149. Els Marges, 40. 1989 8 1 de l'arpa" seran substituits per los firmar que «el CENTRE CATALA es concops de bombo que 'ns aixordarán las servador en lo bon sentit de la paraula» orellas.~ L'article es clou, contundenti de donar a l'expressió «renyinas enment, anunciant la baixa del Cos d'Adtre criadas y assistentsn, que havia junts. utilitzat el Brusi per referir-se a l'acPoc després, el 5 d'abril, el Centre va titud contestataria del Centre, un senenviar un comunicat al president dels tit literal, identificant las «criadas» Jocs retirant el premi ofert, el qual amb els lligats. es reprodueix, el dia 7, a «La Veu~.~' Al mateix número de la revista, es En aquell mateix número, a la secció publiquen la Convocatoria i el Cartell «Noticias y comentaris)), es publica una del certamen del Primer Diumenge de convocatoria d'adjunts per a l'organitMaig, anomenat simplement «Jochs zació ~d'uns Jocs paraliels, que se ceFlorals de 1888», conforme a la volunlebraran el primer diumenge de maig, tat d'oferir una aparenca ortod~~xa.~~ firmada pel coklectiu «La Comissió A la convocatbria, es remarca que se Organit~adora)).'~ La precedeix una celebren «al objecte de guardar la tranota que els presenten com «los de la dició y la significació de las festas poéprotesta dels que no volen rompre la ticas de la terran. Al Cartell, es fixa el tradició». S'assenyalen com a llocs termini de presentació el 28 d'abril d'inscripció el Centre Catala, «El Di- (vint dies després, tan sols, de la data luvio)), «La Publicidad)) i «El Federade la convocatoria). Al mateix número, lista)). A continuació, es desmenteixen es dóna notícia, també, de la reunió, les suposicions que fa el «Diario de el 5 d'abril, de l'«improvisat» Cos d'AdBarcelona» sobre la naturalesa d'aquest junts, compost ja de «mes de cent certamen fetes a partir dels llocs d'instrentan, dels quals van acudir uprop cripció, contestant que «si á alguns los de cent» al Fomento de la Producciíun sembla que serán anti-situacioners y Españ0la.8~ Es remarca que, «marfins anti-dinástichs, será no per lo que dant la tradició)), es va deixar un lloc ells tal vegada no farán, sino per lo al Consistori per si vol ser mantenidor que .han fet los altres)). A la mateixa el secretari de l'any anterior, Pau Sans seccio, després de dues notícies de i Guitart, ltigat i membre del Consistema distint, es rebutgen el pretesos tori oficial, i es precisa que el nomenaprecedents del trasllat de la festa, ja ment de Soler es va fer tan sols per no tan sols perque haurien respost a deferencia, «puig saviam ben bé que interessos distints (com s'havia argula dolorosa pérdua que acaba d'experimentat anteriorment), sinó perquk, sementar en sa familia no li permetria gons «La Veu», no són tals: contra el aceptar lo cárrech)). El Consistori va que alguns afirmen, només uns no es constituir-se el dia següent nomenant van celebrar el primer diumenge de president Conrad Roure, amic inconmaig (els de 1860) i el retard no va dicional d'Almiral1, i Maurici Vida1 seser en solidaritat amb els voluntaris cretari. L'integraven a més, Manuel de que tornaven de l'hfrica, sinó per la Lasarte (director d'«El Diluvio»), Josep «impossibilitat material)) de celebrarM. Vallés i Ribot (director &«El Felos aquell dia al Consell de Cent, on deralista»), Rossend Anís i Arderiu havia d'obseqtfiar-se els soldats amb (amic d'Almirall fins al punt d'anomeun «refresch». nar-lo marmessor), Joan Bru i SancleLa replica al «Diario de Barcelona» ment i Valentí Almirall mateix. Encacomentada va anar seguida ~d'una conra que hi ha diferencies de matís restrareplica (el dia 10 d'abril), que va pecte al sector més estrictament fe. donar peu a una nova contestació de devalista de Josep Maria Valles, no cal «La Veu», el dia 14.'8 L'article del Brusi dir que el Consistori és molt proper a serveix per repetir els arguments pels Almirall. Tal com es remarca, tots ells, quals el Centre Catala havia retirat el a excepció de Rossend Arús, Maurici premi ofert als Jocs Florals oficials i Vidal i Joan Bru, havien estat memhavia donat suport als altres, no sense bres d'altres consistoris. el bon humor d'acusar el «Diario de &haver perdut nordl d'a79, lbid,, ps. 162-3. La convocatoria i el carte11 es reprodueixen al número següent, '<ha75. Secctó oficzal, ibid., núm. 26 (7-IV-11888), ventse agotat lo número anterior., .al objecte p. 155. de facilitar sa circulació y servir las demandas 76. Ibid., ps. 156-7. que se' ns han fet. (zbid., núm. 28, 214-1888, 77. Ibid., p. 158. ps. 168-169). 78. Ibid., núm. 27 (14.1~-1888), ps. 159-160. 80. Ibzd., núm. 27 (14-IV-1888), p. 164. 8 2 Notes Les reaccions dels periodics conservador~, a part la ja comentada del «Diario de Barcelona*, no s'han fet esperar. La mateixa «Veu» les provoca, acusant, per exemple, «La Renaixensa~ de «poruch» per no haver reproduit les crítiques del Erusi, identificant el seu pretes apoliticisme, cada cop menys creible, i la utilització de la condemna al silenci amb la «por».B1 La revista es complau, sarcasticament, a referir les crítiques als Jocs, reconeixent que «gracias á las intemperancias)) dels seus adversaris, que són la millor propaganda», «serán una festa Il~hida».8~ Al següent número de la revista, el 21 d'abril, es recullen jocosament algunes crítiques de diversos periodics considerats «putxineilis» de la Lliga («Lo Catalanista:) de Sabadell, «La Veu del Montserrat» de Vic, «L'Arch de Sant Martí» de Sant Martí de Provencals i «Lo Somatent)) de Reus) i es repliquen, sota el títol de Desfogaments dels ZEigats.B3 Després de retreure un seguit de fets que qüestionen la pretesa puresa catalanista dels lligats, fent retorquir sobre ells les acusacions que havien rebut en aquest sentit anteriorment els sectors dlAlmirall i, implícitament, sobre si la puvesa que ells havien volgut monopolitzar, es nega que els Jocs Florals del Primer Diumenge de Maig puguin esdevenir, com els ZZigats coincideixen a profetitzar, una parodia. Al mateix número, es replica l'acusació de secessionistes feta pel «Diario de Barcelona)), a la qual es contraposen les contínues crides del Centre a la unitat catalanista, assegurant que no es proposen «pas crear una institució que faci la competencia á una altra ja existent~, sinó merament protestar, amb la convocatoria d'uns Jocs paral.lels, pel trencament de la tradició: «Feta la protesta, haurá terminat la nostra tasca, y lo any que ve, lo mateix que en los successius, no tindrem cap motiu pera fer "Jocs Florals", si '1s que venen celebrantse fa ja més de vinticinch anys, tornan al bon camí y á llur significació tradicional. Si no tornan, pitjor, per ells; aixís com, si ab lo que han fet aquest any S' han clavat un punyal al mitj del cor, y no logran curarse de la ferida, nosal81. Ibid., p. 163. 82. Ibid., p. 1644. 83. Ibid., núm. 28 (21-IV-1888). p. 165-6. tres, lamentantho molt, no tindrem cap remordiment.)) " Al número següent, el 28 d'abril, s'edita el suplement del Cartel1 i s'inicia la publicació dels títols i lemes de les obres presentades als «Jochs Florals de la tradición, amb 65 registres (45 dels quals corresponen a obres rebudes ja el 21 d'abril, segons s'informa al número anterior)? Buscant el contrast amb aquesta elevada participació, «La Veu» lamenta la notícia d'un nou «perIlongament» dels Jocs oficials, que no té altra excusa possible sinó «dir clarament que [el Consistori] espera á la Regenta», i bromeja sobre la possibilitat de posar una lapida negra amb els noms dels mantenidors (el del president, «que tan malament haurá volgut acabar sa llarga y fins avuy bonica carrera)), «en lletres mes grossas encara») a la Sala de Cent.B6 Finalment, s'informa, de manera despectiva, de la Memoria que es presentara a la Regent per canviar l'aparenca de «los actes aduladors)). El 5 de maig, la vigília de la festa, s'edita, a «La Veu», la relació de les obres presentades encara no inventariades, fins a un total de dues-centes trenta-una, ponderant l'abundant participació a pesar de la brevetat del termini. Es fa públic el veredicte del Consistori, sense revelar encara el nom dels autors guardonats, i s'anuncia la celebració de i'endema, pronosticant que resultara tan «lluhida» que eclipsara l'altra.B7 El dia 6 se celebra, al Teatre 'de Novetats, la festa dels «Jochs Florals del primer diumenge de Maig», «Jochs Florals de la tradició)) o, simplement, «Jochs Florals)) per antonomasia. Segons la cronica que publica «La Veu», el dissabte dia 12, va haver-hi forca concurrencia, fins al punt que no van bastar els vuit-cents rams de flors preparats per obsequiar les dames assistents.B8 «Los Excms. Srs. Capitá General y Gobernador Civil, enviaren al President del Consisfori atentas y expressivas comunicacions, excusant sa assistencia al acte, y las demés autoritats demostraren ab llur galantería l'apreci que senten per la genuina festa de las lletras catalanas.» Rossend Arús 84. Ibid., p. 170. 85. Ibid., ñúm. 29 (28-IV-1888), ps. 174-175. 86. Ibid., p. 176. 87. Ibid., núm. 30 (5-V-1888), ps. 180-182. 88. Jochs Florals, ibid., núm. 31 (12-v-1888). ps. 283-185. Efs Marges, 40. 1989 8 3 va ser l'únic membre del Consistori que no va poder asistir a la celebraC10. La festa es va iniciar amb la lectura del discurs presidencial feta per Conrad Roure, el qual va versar sobre «la poesía popular)), potser com a contrapunt al discurs de 1867 de Maria Aguiló, president també aleshores del Jocs, sobre el mateix tema o, simplement, contraposant, en general, el popularisme defensat pels sectors dJAlmirall al pretes popularisme del minoritarisme floralista.e9 Precedeix l'exposició del tema una introducció en que s'excusa i'elecció &un aspecte «literari» («acadernic»), contra el que és habitual als Jocs Floral~ de Barcelona, pero freqüent en altres certamens. Es té bona cura de remarcar, tanmateix, que no es pretén ((introduir novas consuetuts en la ritualitat d'aquesta festa)), els objectius de la qual es descriuen recorrent a la rnés rancia topica floralesca: «Aquí 'ns trobém reunits pera saborejar melodías poéticas, pera embelessarnos en los cants dels trovadors, pera afalagarnos en los recorts gloriosos dels nostres antepassats, pera compláurernos en las descripcions de las gayas costums que S' observan en nostras benvolgudas encontradas ... » El secretari, Maurici Vidal, a la seva «Memoria», remarca que «lo foch encés en 1859 ha aumentat, ha crescut, S' aixamplat, de modo que no hi ha ramificació de las manifestacions de 1' inteligencia humana en que lo catalanisme no hi hagi prks part activa y brillant, pero sempre baix l'ombra pairal y encisadora dels "Jochs Florals" que sens mes que una sola interrupció en cas de forsa major, S' han celebrat tots los anys en la díada d' avuy)), gracies a la seva iniciativa, que ha evitat el trencament d'una «hermosa y patriótica tradició~ a causa del (demperament poch catalá de certs elements catalanistas)) que volien «poderse ells convertir en satélits de un sol que escalfa molt, pero que no es lo sol que ha alsat las caras y enfortit los pits d' aquells catalans que per dissort moriren ab nostras llibertats ...N 90 89. Festa dels Jochs Florals del primer diurnenge de Maig de MDCCCXXXVIII. Any XXX de llur instauractó (Barcelona, Estampa Ibérica de Francisco Fossas, 1888). ps. 27-33. Noteu la substitució de l'expressió habitual restauració per instauració, al titol. 90. Ibid., ps. 35-42. També Manuel de Lasarte, en el Discurs de gracias, insisteix que ells, responent a un ((deber de patriotismen, han sabut guardar «la bandera de la puresa dels principis)), perque, «rompuda»,. ;(una cosa porta un altra; la concesio d' avuy sencilla y natural que sembli, justifica la de demá y poch á poch tot se desvirtúa fins a convertirse en un perill lo que abans era fortalesa invencible»?' Acaba amb un elogi de la reina de la festa, no exempt d'una certa al.lusió a la monarquia, en general, i a Maria Cristina en particular: ~Senyora, rebeu de bon grat l'homenatge de riostra gratitut. Vostra soberanía es curta; pero passa entre flors y poesía sens que res vinga á pertorbarla. No totas las reynas qu' eilsalsa la historia pogueren dir altre tant.» En Iínies, generals pot afirmar-se que, fora d'algunes referkncies, rnés que oferir una proposta alternativa, en aquests moments el que es busca és remarcar la fidelitat a la tradició, l'ortodhxia, fent la seva festa més florulescu que la dels floralistes. Aixo explica, a part el manteniment d'una certa pompa i de la topicn floralesca, l'absencia &un ciiscurs crític envers la tradició literaria dominant als Jocs, com el que va pronunciar Almirall el 1886. Pel que fa a les co~nposicions premiades, en canvi, si bé les limitacions que suposa aquest afany de fidelitat a les convencions floralesques impedeix, per exemple, canviar l'estructura dels premis o atorgar-los a composicions tan agosarades com les que suggeria Almirall a Pátria, fe y amor. Divagación~ d' un pessimista, en el veredicte es manifesta I'esperit progressista rnés obertament, a causa del predomini, entre els participants, d'una 1ínia ideologica propera als convocants i de la practica unanimitat del Consistori, encara que no s'adjudica l'englantina perque «la poesía que 'S feu rnés digna d' aquesta distinció tenía un marcat color polítich)). Podia afavorir una certa tendencia a premiar obres de caracter marcadament progressista (d'acord amb el seiitiment del Consistori, pero en oposició al caracter tradicionalista dels Jocs del Primer Diumenge de Maig) el temor de guardonar escriptors lligats que participessin en el certamen amb la intenció de no anar a recollir el premi i deslluir la festa. Melcior Font assenyala aquesta temenga i remarca com, així i tot, Almirall es va 91. Ibid., ps. 317-320. Notes negar a obrir cap plica per endavant?' El veredicte va ser el següent: 1. Premis ordinaris: 1.1. Flor natural: GUANYABENS I JENER, Emili: «Lo cabal1 etern». Accissits: SOLER DE LAS CASAS, Ernest: «Un bés per I'amor de Deun. CASADEMUNT, Joan Manuel: «Duas cartas». 1.2. Englantina d'or: Desert. Accesits: CASADEVALL I PIERA, Enric: «Los Juheus del Calln. CARETA I VIDAL, Antoni: «La agonía del patricin. 1.3. Viola d'or i avgenf.' FERRER I CODINA, Anton: «La Pitonisa d' Endor». Accessit: GARRIGA I GRAU, Angel: «Leprósn. 2. Premis extraordinaris: 2.1. A l'at~tor de la millor puesia que canti «regint-se» pel tema: «Catalunya y avantn (ofert pel Centre Catala): FERRER I COBINA, Anton: «Los fills y de la Comptesa». 2.2. Al millor poema o composició poematica del tema lliure (ofert pel Consistori) : MESTRES, Apelles: «Margaridó». 2.3. Al millor romanc (no s'indica el Els Jocs Florals cortesans o exposicionistes van celebrar-se l'últim diumenge de maig, el dia 27. A l'Anwxri, es justifica el retard tan sols pretextant la voluntat de complaure, de conformitat amb el Cos d'Adjunts, I'ofici de lJAjuntament de Barcelona demanant que s'ajornessin amb motiu de 1'Exposició Universal?' No hi ha cap diatriba contra la celebració anterior, que es prefereix &ignorar. Entre una festa i l'altra, surt tan sols un número de «La Veun, la vigília dels Jocs Florals covtesans, en que hi ha, com és Iogic, ai.lusions a la imminent celebració. Previament, s'informa que, a pesar del gran secret que guarden els Iligats respecte a la qüestió de la Memoria que volen presentar a la Regent, han sabut que el «gran Iligadoy Mossen Jaume Collell» ha demanat a la marquesa de Monistrol que intercedeixi a Maria Cristina perque rebi la comissió creada a tal efe~te.~' Pel que fa al certamen, en concret, se'ls acusa altra volta d'haver convertit «una festa genuinament de protesta catalana en un passatemps cortesá», sepatrocinador): CASADÉ~~~UNT, Joan Maguint els pasios de Víctor Balaguer, nuel: ~Tortosa deslliurada)). Accéssit: que. d'escriure les seves composicions (Sense nom al plec): «Las voras del Francolín. 2.4. A la millov cornposició humovística (no s'indica el patrocinador): MESTRES, Apelles: «La Bofetadas. 2.5. A l'autor del millor sonet de tema lliure (ofert per la redacció 'de «El Diluvio~): SOLER, Ernest. 2.6. A la millor comidia en dos actes (no s'indica el patrocinador) : SOLER, Frederic: «La rondalla de llinfern». 2.7. A la millor obra dvamatica en dos o rnés actes (ofert per la Comissió Organitzadora) : Desert. 2.8. Al millor estudi o article crític d'una obra literavia catalana antiga o moderna (un bust de Manuel Mila i Fontanals ofert per I'escultor Joaquim Partagás) : Desert. 2.9. A l'autor de la millor monografia d'una vila de la regió catalana (ofert per la redacció d' «El Federalista))): Desert. 2.10. A l'autor de la millor poesia que canti I'autonomia i lliberats de Catalunya (ofert per Salvador Valls): De- ~ert.~~ 92. La vida i ['obra, p. 186. 93. Vid. Festa dels Jochs Florals. Seria prolix, en relació amb el propbsit d'aquest treball, entrar en el com-ntari particular de cada obra. primerenques més acerrimamknt catalanistes, va passar a ser tres vegades ministre: «Si los catalanistas literaris (?) S' han proposat pendre per patró al Sr. Balaguer y los "Jochs Florals" del darrer diumenge de Maig venen á ferlos de pont pera abandonar lo tó geremiach y de protesta catalana pera entrar en un terreno rnés positivista, passin en bona hora, pero no S' anomenin catalanistas: diguintse qualsevol altre nom que millor los escaigui.~ Es tradueix, a més, un article $«El Diluvio» en que s'acusa de no ser «original» la ~Llegenda que ve á ser lo Missatje dels lligats~, atribuida a Guimera, ja que, per les notícies que en dóna «La Dinastia),, ha de tractar-se de «La arxiduquesa~, obra presentada als Jocs Florals del Primer Diumenge de Maig?6 Finalinent, s'informa que s'atorgara la flor natural a Jaume Collell (desmentint, doncs, la possibilitat, que s'havia apuntat poques pagines abans, que fos 94. JoesFlorals de Barcelona. Any XXX de Ilur restauració (Barcelona 18881, p. 41, nota 1. 95. Notícias y comentaris, «La Veu del Centre Catalb, núm. 33 (26-v-1888), p. 198. 96. Ibid., ps. 199-200. S'aI.ludeix, aixi a la participació dels escriptors lltgats al certamen del Primer Diumenge de Maig a fi de desacreditar la festa. Els Marges, 40. 1989 85 per a Josep Franquesa i Gomis, autor mira11 oposés resistencia a la nova hed'uns celebres versos 'dedicats a la Regemonia conservadora, a part el resgent) i s'assenyala que «han convinsentiment que podia existir per l'escisgut que S' elegeixi pera Reyna de la sió després d'una certa utilització de festa á la Primceseta d' A~turias)).~~ Es la seva figura en el Memorial. D'altra clouen les referencies als Jocs catastrobanda, la creació d'uns Jocs Florals físticament: «Pero al moment de coBmdel Primer Diumenge de Maig permepaginarse aquest número diuhen que tia l'humorada de fer retorquir sobre han surgit dificultats y se tem que la els floralistes antigues acusacions, tan festa no resulti un fracás moral adejocosa com les anteriors parbdies o més del sambenito que ja porta per lo més, si no fos per la malaurada situaperllongament.» ció política en que el sector a1,mirallia El 16 de juny, surt l'últim número de es trobava en aquells moments, inici «La Veu del Centre Catala». No hi pod'una llarga da~allada.loo dien faltar al.lusions caricaturesques a A partir d'aleshores, en part pel desla celebracio en el balanc de la cdissiprestigi d'aquesta actitud envers 1'Exdencian: «Van voler ferse cortesans, y posició i els Jocs, en part pel canvi de á tal capritxo han sacrificat la festa la situació política i el desgast de la mes típica de la poesía. Faltant als Esmalaltia, Almirall intervindra escassatatuts y á tots els pñecedents, van rement en la vida pública i, segons semtardar los Jochs Florals pera quan la bla, per les mateixes característiques Reyna Regent se trobés a Barcelona, del període, no hi ha material suficient y van lograr que '1s asceptés la flor per fixar, amb exactitud, la seva posinatural de mans d' un canonge [Coció respecte als Jocs Florals.'" Possiblellelll. Pera preparar la cosa, no sols ment devia ressentir-se de la seva marvan ofegar las veus de las minorias, ginació política, amb la consegüent sino que fent de verdaders cortesans, desaparició 'de les raons practiques que á la entrada de la Cort, van encatifar van portar-lo a assumir-los i amb l'augson pas amb poesias aduladoras. Mament de l'aversió envers els qui els q.uiavélichs ignocents, no obstant, tan controlaven. D'altra banda, perb, devia bon punt com van tenir á doña Cristicedir a l'acceptació general dels Jocs na sentada en lo trono de la festa, van Florals com a institnció ja histbrica del creures obligats á ferli sentir quatre catalanisme, que anava transferint el inconveniencias. Ab aquestas volgueren seu protagonisme ideologic al catalarentarse de la taca de cortesans, sens nisme polític, al qual Almirall va conlograr altra cosa que afergirhi la de tribuir decisivament. poc cortesos. Van quedar malament ab tothom, com malament queda tot F. XAVIER VALL I SOLAZ aquel1 que, sens prou talent, vol fer llum al mateix temps á sant Miquel y al diable.~ 98 100. Es ja topic parlar de la davallada poA l'etapa següent de la revista, amb lítica d'Almirall a partir de I'escissió de la el nom del «Butlletí del Centre CataláD, Lfiga. a la qual s'afegeix el deteriorament Proencara hi ha referencies esporadiques gressiu del seu estat de salut (vid. FONT, «La a 1'Exposició i als Jocs. davallada física., La vida i l'obra, ps. 187-193; ROVIRA I VIRGILI, «La davallada., Valentí AlmiPotser, com assenyala Angel Carmo- ~ai~ cap. 6; FIGUERES, .La davallada (1888-11904). na a propbsit dels JOCS Florals del PriEl primer Congrés Catalanista i Valenti Alinimer Diumenge de Maig, cl'error fou raii, ps. 15-16). que e]s ,descendents de Robrefio fes101. L'única menció d8Almirall dels JOCS Fl0sin a lpaltra cantonada, el mateix que rals posterior al 1888 que conec es refereix als els' jocfloral~stes~ sembla més lbgic prime's temps i és, relativament. elogiosa, per bé que es contraposen a una segona etapa caque, culturalment, hOmes emracteritzada per un catalanisme rnés pragmitic. prenguessin un altre ~amí)).~~ Amb tot, Es tracta d'una referencia esporidica en el disera lbgic que, després de l'esforc d'ascurs inaugural de lrAteneu Barcetonks del 30 de surnació dels JOCS Florals, justificable novembre de 1896, any que va ser-ne president. per la falta &altres plataformes catrAlmirall compara el primer discurs inaugural en kanistes igual,ment desenvolupades, ~1. catal&de l'entitat, pronunciat l'any abans per Angel Guimerh, amb els epnmitius Jochs Floral~., per la recuperació de la llengua, per la 97. Zbid., p. 200. temhtica poktica i, potser, en el fons, buscant 98. L~ dissidkncia, ibid., núm. 34 (6-6.1888). una vaga aí%usió a p0siciÓ política de Guimeri p. 203. (Acta de la sesión pública celebrada en el Ate99. A. CARMONA, Dues Cataiunyes. Jocfloralesneo Barcelonés el 30 de noviembre de 1896, Barcos i Xarons (Barcelona 1967), p. 219. celona, Tipografía ~L'Avenp, 1896, p. 22). Notes