"Hi" datiu inanimat

No es <<Hi>> da iu inanima , pe Gew nza Rigau i Oli e L'exis incia en ca alh d'un p ononl hi en e indi ec e és semp e un sin agma nominal subs i ució d'objec es indi ec es inanima s,' anima in odui pe a.6 A la g amh ica pbs u- massa so in esqui ada -si no sis emh ica- ma de Fab a, pe posa un cas, o s els exem- men p osc i a- pels g ami ics, m'ha sugge- ples addui s són da ius anima s. Tanma eix, és i algunes obse acions, po se ú ils, que ex- e i a que mol s dels e bs que egeixen da- posa é b eumen . iu, com ele ona , explica , di , egala , es- I. Tan P. Fab a' com A. M. Badia,), J. c iu e, concedi , e c., el solen exigi anima . I Ma h4 i J. Solh5 han indica -implíci amen que, si alguna egada hi apa eix un da iu ina- o amb o es les lle es- que en ca al l'objec- nima , aixb és degu a pe soni icacions del i- pus dc 1. No ac a é aquí de la subs i ució de li (1) a. ~'~l~~ld~ ha un o gue a la pa - pe hi quan el p onom de da iu es combina amb bquia el, la, els i les. Tampoc no pa la 6 de :'%pa i- & de hi en lloc de li quan el di ec. b. Han Llega es incunables a la Uni e - e és un p onom de p ime a o segona pe sona, si a com el amós exemple Eix an p esen a al Ma - c. Han o e in au obusos a la ciu z , qi ks, on el da iu no és ep esen a pe li, e que al e a ia el signi ica de la ase (Me li an on els objec es indi ec es es com p esen a ), sin6 pe hi: M'hi an p esen a . 2, P. FABRA, G amú ica de la lengua ca ala- anima s: es sob een én, espec i amen , als (Ba celona 1912) i G am&ica (Ba ce- ,?a~ 04"ian~, als uni e 'si a 'is, als ciu adans. lona 1956). Pe aixb a (2) els p onominali zem pe li: 3. A. M. BADIA I MARGARIT, G amd ica ca a- lana (Mad id 1962). 4. J. MARVA, Cu s Supe io de G amci ica Ca- 6. Alguns d'aques s au o s han conside a alana (Ba celona 1968). que l'objec e indi ecw, donada la se a p oxi- 5. J. SOLA, Es udis de Sin axi Ca alana, ol. mi a seman ica amb el con~plemen de inali a I1 (Ba celona 1973). o des inaci6, po se in odui pe pe a. Els AIa ges, 12. 1978. 99 (2) a. A la pa bquia, l'alcalde li ha egala un o gue b. A la Uni e si a , li han llega es in- cunables c. A la ciu a , li han o e in au obusos. l'e b aques sob een l es no semp e es po man eni . Conside em pe exemple les ases O), en les quals i'objec e indi ec e és un sin- agma nominal inanima p ecedi pe la p e- posició a: (3) a. El pa e dóna co da ai elio ge de la sala b. Cal concedi impo incia als assump es econbmics c. Apliquem les a s a la indús ia! To s els seus complemen s indi ec es, an si són singula com plu al, es poden ep esen- a pel p onom hi: (4) a. El pa e hi dóna co da ' b. Cal concedi -hi impo incia c. Apliquem-hi les a s! Sembla aonable, doncs, di que el ca ali dis ingeix en e objec e indi ec e anima , p o- nominali zable pe li/els, i objec e indi ec e inanima , p onominali zable pe hi. 11. Pe 6 J. Soli, que anma eix adme la dis inció en e anima - ep esen able pe li/els- i inanima - ep esen able pe hi-, a ibueix a hi una unció loca i a i no pas d'objec e indi ec e (una unció, pe an , di- e sa de la de lilels). A a bé, segons aixb hau íem de dona dues anilisis di e en s de ases com les de (5), que només di e geixen pel e anima linanima del seu sin agma p e- posicional: (5) a. T oba é un pun lac a en Pe e b. Li oba é un pun lac c. T oba é un pun lac a l'edi ici d. Ili oba é un pun lac e. El aile dóna cops a en Pe e . El aile li dóna cops g. El aile dóna cops a la aula h. El aile hi dóna cops. I, enca a, Solh explica ases amb el sin- agma p eposicional pe soni ica , com (6) A la aula, el aile li dóna cops, dwn que < es ac a del enomen d'iden i ica- ció en e complemen indi ec e i lloc, que 7. En el cas que al ello ge de la sala es p o- noillinali zes en li (El pa e li dóna co da) hi hau- ia hagu una pe soni icació de ello ge. s'escau amb e bs que s'hi p es en),.' D'aco d amb aques pa e , dona íem desc ipcions di- e ses de ases es uc u almen iden iques, s a di , en una ma eixa ase el sin agma p epo- sicional se ia un da iu eclama pel e b si es ac a a d'un anima , i un loca iu si es ac a a d'un inanima ! D'al a banda, com pod íem explica , alesho es, I'apa ició de hi a (7b)? (7) a. A la me a illa, li dedico mol de emps b. A aixb, hi dedico mol de emps. També ep esen a ia un loca iu? O bé aques a apa ició p o é de la p oximi a se- min ica de dedica amb dedica -se a, un e b que egeix complemen p onominali zable oe hz? Pe b l'explicació només ald ia, ambé, en el cas de e bs que s'hi p es essin.. . 111. Penso que aques s e s es poden jus- i ica d'una o ma més gene al i senzilla amb el ecu s a un p onom hi que ep esen a ob- jec es indi ec es inanima s. Una explicació gens ecen , pe ce , a la qual A. Pa ja hi dedich més d'un pa ig a : <Mes hi supleix a ple la p eposició a, qui, a més del abla iu, omple en nos e omanc les uncions de da iu, en qual cas la segueix no esmenys aquell p o- nom. Empe b, axís com pe a I'abIa iu sa ex- ensió abas a o s 10s p onoms indis inc a- men , en da iu l'ús de hi es a quelcom més con ina . Lo ca alh é en di cas l'i on ben ca ac e ís ich li, I'ús del qual es omangu ex- clusiu pe a'l masculí y'l emení, co es, pe a designa ens anima s, o, si's e e eix a coses, pe a conside a les com a pe soni icades. Mes pe a'l neu e no esme cem pas li, y aques domini da iu es 10 conque i o almen be hi. Aques a dis incció la se em idelmen a ui ma eix, y axís dihem: Li he de di auel- com (a ella). No hi inch es qsle di (a a~b)., I, un cop comen ades les ases de Be na Me - ge amb els hi e e i s a p onoms neu es o a noms de cosa, Pa ebla: aCom e a d'espe- a , no hi ha ningun passa ge ahm hi en da- iu aci e e encia a De sona, 50 es, hagi p es 10 lloch de li.)," Més enca a, la unció da i- a de hi, segons Pa , és ala clau desllo igado- a de la subs i ució de li pe hi quan aquell a immedia amen segui d'un al e p onom i on en accusa iu de e ce a pe sona 10, la, los, les.), " També G. Fe a e obse i aques e , 8. S. SOLA, op. ci . no a 46 del cap. V. També, a la pigina 16, esc iu: "Hi ha cons i uen s (...) que adme en di e en ac e (N,, C) segons la conside ació seman ica que els apliquem (...) (un o ell:) no lilhi a em gai e mal, an pocu colla". 9. A. PAR, Sin axi Ca alana (Halle-Ba celona 1923). p. 31. 10. A. PAR, OP. ci ., p. 33. 11. A. PAR, OP. ci ., no a 1 de la p. 31 No es malg a que s'es engué ben poc a comen a -10: c Hi ep esen a ambé els objec es indi ec es inanima s (a aixci, hi dedico mol de emps), que el cas elli, pe exemple, no po ep esen- a pe cap p onom.>> l2 IV. He aplega en aques sen i alguns a - gumen s que mos en, en ases com (5d) i (5h), la subs i ució pe pa de hi d'un ob- jec e indi ec e inanima (i no pas o cosamen d'un loca iu). Els exposo o segui . 1. Com mol es d'al es llengües, el ca- ali pe me d'ob eni , a an d'exp essions o - mades pe e b + objec e di ec e, i mi jan- Can uns p ocedimen s lingüís ics que a a no són del cas, u11 dl e b que en ecull el sig- ni ica . Així. dona cops* colpeja , eu e la losca 3 esclosca , eu e la pols + es- polsa , e la o a-+ o e a , e c. Alesho es, I'objec e indi ec e (8a) sol esde eni objec e di ec e de la no a ase: com a (8c). (8) a. En Pe e a pe ons a la nena b. En Pe e li a pe ons c. En Pe e pe oneja la nena d. En Pe e la pe oneja. En can i, quan la ase po a un comple- men loca iu, malg a que e b i objec e di- ec e s'hagin in eg a , el loca iu es a idsn ic: (9) a. En Pe e a un ia ge a Roma b. En Pe e hi a un ia ge c. En Pe e ia ja a Roma d. En Pe e hi ia ja. També podem conside a ases el sin ag ma p eposicional de les quals sigui con lic iu: (10) a. El aile dóna cops a la nena b. El aile li dóna cops c. El aile colpeja la nena d. El aile la colpeja e. El aile dóna cops a la aula . El aile hi dóna cops n. El aile colpeja la aula h. El aile la colpeja, i hi obse em que a la aula es compo a com a la nena. Aixb ma eix és enca a con i ma en ases que con enen an un complemen con- lic iu com un loca iu: (11) a. Hom dóna ca ena a la nau a la d as- sana 12. C . G an enciclopedia ca alana, ol. IV, s. . cca ali (L'es uc u a sin k ica).. So p enen - men , a la ey hi de la ma eixa GEC hom no e- cull aques alo de da iu inanima . 13. Dec aques a obse aci6 al D . F. Ma - sa (cu s de Es uc u a sin ác ica del español, 1970-71 a la Uni e si a de Ba celona). b. Hom hi dóna ca ena a la d assana c. Hom hi dóna ca ena a la nau, en les quaIs o s dos complemen s són p o- nominali zables pe hi.l4 A a bé, quan dona ca ena esde é ca ena , els ma eixos comple- men s es compo en d'una mane a zdicalmen di e sa: (12) a. Hom ca ena la nau a la d assana b. Hom la ca ena a la d assana c. Hom hi ca ena la nau d. Hom la hi ca ena. En aques cas la nau és ep esen able pe un p onom &objec e di ec e, men e que a la l nsscna man é la p onominali zació pe hi, amb unció loca i a. Igualmen , a (13) a. El cadi ai e posa un seien de balca a la cadi a en un acó de l'ob ado b. El cadi ai e embalca la cadi a en un acó de l'ob ado c. El cadi ai e I'embalca en un acó de l'ob ado d. El cadi ai e la hi embalca, només a la cadi a po esde eni objec e di- ec e &embalca . El e que a la cadi a es compo i com objec e indi ec e ens mos a, pe an , que no es ac a d'un loca iu, com ez un acó de l'ob ado , sinó d'un obiec e in- di ec e. 2. De l'exis encia d'objec es indi ec es inanima s, dis in s dels complemen s loca ius. ens en o neix una al a p o a la incapaci a dels da ius d'ana in odui s pe la p eposició en, ins i o quan en in odueix un loca iu: (14) a. L'excu sionis a a posa uns peda~os a una enda de campanya b. L'excu sionis a a apeda~a una en- da de campanya c. L'excu sionis a a posa uns peda- cos en una enda de campanya. Que ? una enda de campanya, de (14a), és un objec e indi ec e ens ho demos a el e que a (14b) esde ingui abjec e di ec e i que adme i únicamen la p eposició a. I és ob i el can i de signi ica a (14c), en que I'apa i- ció de en a compo a el sin agma nominal com un loca iu. 3. En les p egun es en o n d'un obiec e indi ec e apa eix, p ecedi de la p eposició a, el p onom qui si es ac a d'un anima , i que si es ac a d'un inanima . La no apa ició de l'in e oga iu qui en ocasió de loca ius, com es po comp o a a (15), esul a una p o a més a a o de I'exis &ncia d'objec es indi ec- es inanima s: 14. Si bé ambdós alho a no poden apa sixe p onominali za s: "Hom ii hi dd za ca ena. Els Mauges. 12. $978. (15) a. El e e cla a cops de mall al e o oen b. A que cla a cops de mall el c e ? c. A la o nal. el e e cla a co~s de maii d. "A qu& cla a cops de mall el c e ? 4. La coo dinació, possible només en e clcmen s de la ma eixa classe, ens sugge eix enca a un al e a gumen en aques sen i . Gs c idcn , segons es desp en de (l6), que la an- ma eix g ama ical coo dinació dc loca ius es- de é ag ama ical en el cas de la coo dinació d'un loca iu amb un complemen con lic iu: (16) n. La damiselia a cala s al balnea i i 3 la pla ja b. " La damisel la a cala s al mocado i al balnea i Pe al a banda, (17) ens mos a que la coo dinació d'un complemen con lic iu amb un da iu és pe ec amen g ama ical: (17) La da nisella a pe ons al jo encell i al mocado Em sembla que els e s acaba s d'exposa pe me en de conclou e que, en ca alh, es dis- ingeix l'objec e indi ec e an ma , que es p o- nominali za pe li/els, de l'objec e indi ec e inanima , el qual es p onominali za pe hi. El p emi <(Vic o Ca ali),: una ap oximació al con e ca nlh so a el anquisme, pe E~z ic 3021. Pe al d'ob i un possible deba sob e la na a i a ca alana m'ha sembla con enien po a a aques es pigines una sk ie de no- es sob e l'e olució del con e ca alh, de la pos gue a engh, p enen com a pun de e- e i-ncia un dels p emis li e a is dedica s al con e que més essb han ingu en o es les e es ca alanes. A a que sembla ancada una e apa de la nos a his b ia ecen , po se és a iba el momen d'inicia e lexions com la p esen que, amb els incon enien s de- gu s a les limi acions d'espai i a la poca dis- accia his b ica, poden sugge i un camí pe con dbui a l'anilisi de l'e olució de la cul u a ca alana du an aques a &poca di ícil. Aques a no a p e én, pe an , indica algu- nes línies de eball, segons les quals es pu- gui es udia el con e ca alh con empo ani, o si mis no, eclama l'a enció sob e un gene e de les nos es lle es bas an oblida . El con e ha es a conside a du an mol emps com un gene e li e a i meno ,' el ge . mh pe i de la no ella. Alguns au o s con- side en que són con es aquelles p o a u es 1. Aques a mino 3 a ha es a decla ada (a í- ol d'exemple) pe un dels c í ics que ha dedi- ca mis a enció al gkne e, Joan TRIADI~, El con e, g an deslle e a de l'pdició ca alana. Pano ama de i a ació b eu, .Se a d'O ,,, x (1972), ps. 683- 685. I pe un dels L b ics de la li e a u a mes conegu s: Wol gang KAYSER, In e p e acicin y aizá- lisis le la ob n Iz ?*.o ia (Mad id 1972). p. 489. eali zades que, pe alguna aó desconeguda, no han a iba a con e i -se en nc~elles.~ Es iguem o no d'aco d amb aques a eo ia, cal econsixe que els es udis c í ics dedi- ca s al con e són menys nomb osos que els dedica s a la no ella, i la nos a li e a u a no és una excepció. Pocs són els au o s de con es com Julio Co áza , que, a més d'es- c iu e'n, ha eo i za sob e el g&ne e i en ei- indica la impo hncia.' Des de la publicació, l'any 1950, de 1'An- ologia de con is es ca alans 1850-1950, de Joan T iadú; pocs (o cap) han es a els es- 2. Vegeu, pe exemple, les decla acions de Ga- b iel Jane Manila collides pe Guillem Jo di Ge. s .~s, La no n .il de San a Llúcia, .Se a d'O a, XIV (1972). p. 22. 3. Julio CORTAZAR, El poe a, el na ado , el c i ico, dins Edga Allan POE, Ensayos c í icos (Mad id, 1973). .La ' icacia de un cuen o depen- de de su in ensidad como acaecimien o pu o, es deci , que odo comen a io al acaecimien o en si (y que en o ma de desc ipciones p epa a ouias, didlogos ina gi znles, conside aciones a pos e io i alimeiz an el cue po de una no ela y de un n al cuen o) debe se adicalmen e sup in ido. Cada palab a debe con lui , conc ~ i al acon ecimien- o, a la cosa que oc e, y es a cosa que occi e debe se sólo acaeciinien o y i o alego ía~ (ps. 34-35). 4. Joan TRTADST, An ologia de con is es cala- lans. 1950-1950 (Ba c lona 1950).