Un exemple de millora de la metodologia docent i de l'avaluació dels aprenentatges en l'assignatura Llatí i Cultura Clàssica

Resum En aques a con ibució, s’hi p esen en els esul a s d’un p ojec e d’inno ació docen que a pe - me e c ea unes pàgines docen s in e ac i es pensades pe a l’assigna u a Lla í i Cul u a Clàssica de la i ulació d’Humani a s, pe ò d’ús possible en al es assigna u es del u u g au en Es udis Clàssics. Pa aules clau: Lla í i Cul u a Clàssica, espai eu opeu d’educació supe io (EEES), TIC. Abs ac This a icle p esen s he esul s o a esea ch p ojec on inno a i e eaching me hodologies. In e ac i e eaching webpages we e c ea ed o be used in he subjec La in and Classical Cul u e, insc ibed in he Humani ies Deg ee, al hough he ma e ials c ea ed can also be used in o he sub- jec s o he u u e Classical S udies Deg ee ha is cu en ly unde de elopmen . Key wo ds: La in and Classical Cul u e, Eu opean Highe Educa ion A ea (EHEA), IT. Fa en ia 31/1-2, 2009 295-303 Un exemple de millo a de la me odologia docen i de l’a aluació dels ap enen a ges en l’assigna u a Lla í i Cul u a Clàssica Gemma Puig e i Planagumà Uni e si a Au ònoma de Ba celona Depa amen de Ciències de l’An igui a i de l’Eda Mi jana gemma.puig e @uab.ca Recepción: 13/1/2009 Suma i In oducció El nou ma c educa iu: l’EEES An eceden s en inno ació docen Objec ius Desc ipció de l’assigna u a Desc ipció del eball eali za : el disseny de les pàgines docen s Resul a s acadèmics dels da e s cu sos Re lexions inals Bibliog a ia Accessos d’in e ès In oducció Com a con ibució al olum d’homena ge dedica a la p o esso a Rosa A aceli San iago, i en ag aïmen no només a la se a asca in es igado a sinó ambé docen , olem o e i els esul a s d’un p ojec e que a inali za l’any 2007 i que a se inança pe l’AGAUR1. Es ac a d’unes pàgines que inclouen con ingu s eò ics, ma e ials audio isuals, ba e ies de p egun es d’au oco ecció, selecció de ex os d’au o s g ecs i lla ins amb la aducció co esponen , e c. L’assigna u a pe a la qual ha es a c ea aques po al és una ma è ia obliga ò ia de p ime cu s de la i u- lació d’Humani a s, pe ò el p oduc e esul an és ex apolable al lla í obliga o i de p ime cu s que s’impa eix a o es les ilologies de la UAB, excep uan l’anglesa, i a algunes assigna u es del p ime cicle de la i ulació de Filologia Clàssica. No cal di que ambé en se à pe a o es les assigna u es de lla í i cul u a clàssica dels p ime s cu sos dels nous g aus. Pensem que aques es pàgines docen s poden se d’in e ès pe al p o esso a de llengües clàssiques i, en gene al, pe a qualse ol pe sona aman de la cul u a a la qual pe anyen. Es an pensades bàsicamen com a supo pe a assigna u es de p ime cicle de la Facul a , o i que ambé poden se u ili zades pe p o esso a de secundà ia i de ba xille a . El nou ma c educa iu: l’EEES L’adap ació dels es udis uni e si a is ac uals a l’espai eu opeu d’educació supe- io (EEES) suposa un incen iu pe e lexiona sob e les es a ègies d’ensenya- men -ap enen a ge que a a o eixen el desen olupamen de les compe ències p ò- pies de cada ma è ia. La i ulació d’Humani a s de la Uni e si a Au ònoma de Ba celona (UAB), on s’impa eix com a ma è ia obliga ò ia de p ime cu s l’as- signa u a Lla í i Cul u a Clàssica (12 c èdi s homologa s = 9 c èdi s ECTS), ha pa icipa en el pla pilo subsc i el cu s 2004-2005 amb l’alesho es Depa amen d’Uni e si a s, Rece ca i Socie a de la In o mació (DURSI) de la Gene ali a de Ca alunya. En el nou sis ema es plan eja a un g an ep e, no només pe al p o esso a , sinó ambé pe a l’alumna , ja que, de la concepció adicional basada en les ho es lec- i es (de docència), es passa a a una concepció cen ada en l’ap enen a ge dels es udian s i en un nou còmpu de la cà ega cu icula . Segons indica l’Agencia Nacional de E aluación de la Calidad y de la Educación (ANECA) s’emp a «la unidad de alo ación de ac i idad académica en la que se in eg an a mónicamen- e an o las enseñanzas eó icas y p ác icas, o as ac i idades académicas di igidas y el olumen de abajo que el es udian e debe ealiza pa a supe a cada una de las asigna u as» (ANECA, 8). S’es imen unes 1.600 ho es pe cu s, si es eballen 40 se manes du an 40 ho es. Unes 25-30 ho es de eina equi alen a un c èdi del Sis ema Eu opeu de T ans e ència de C èdi s (ECTS) i les 1.600 ho es es imades 296 Fa en ia 31/1-2, 2009 Gemma Puig e i Planagumà 1. AGAUR 2005MQD 00208: Millo a de la me odologia docen i de l’a aluació de l’ap enen a ge en l’assigna u a Lla í i Cul u a Clàssica. pe a un cu s equi alen a 60 c èdi s. A la UAB, un c èdi ECTS equi al a unes 25 ho es de eball de l’es udian . La supe ació de 180 c èdi s ECTS dóna lloc a l’ob enció d’un í ol p opi expedi pe la UAB i que possibili a l’accés als màs e s p og ama s en uni e si a s es ange es. El nou espai eu opeu, lluny d’angoixa -nos, hau ia de se un p e ex més pe con inua e lexionan sob e objec ius, mè odes i esul a s. An eceden s en inno ació docen En aques sen i , el eball que es p esen a aquí s’emma ca en una adició que sin- gula i za l’à ea de Filologia Lla ina de la UAB com a senye a en la in es igació sob e didàc ica de la llengua lla ina a Ca alunya i a Espanya. Els p ime s in en s pe aconsegui una millo a en l’ap enen a ge de la llengua lla ina pe pa dels es u- dian s es emun en a l’any 1976, amb l’expe imen ació d’un ma e ial, alesho es mol nou, que inalmen ou publica i di ós pe l’ICE de la UAB en 2 olums: In oducció al Lla í 1 (Bella e a, 1982) i In oducció al Lla í 2 (Bella e a, 1983). Uns quan s anys més a d, i ui de la necessi a de disposa de nous ma e ials adequa s pe als es udian s ja o ma s amb el ba xille a LOGSE, s’elabo à un nou llib e, In oducció a l’es udi de la Llengua Lla ina (Bella e a, 1998), que s’u ili - za enca a a o es les aules de p ime cu s ( i ulacions de Filologia Clàssica, Ca alana, F ancesa i Hispànica) de la Facul a de Lle es i en d’al es uni e si a s. Aques a p opos a ep esen a a una ansposició didàc ica a l’ensenyamen del lla í d’alguns dels p incipis bàsics de la lingüís ica uncional. L’any 2000 naixia el nou po al de Filologia Lla ina de la UAB dedica a la didàc ica del lla í des de di e en s pun s de is a (g amà ica, sin axi, jocs o cine- ma) i di igi pe P. L. Cano: h p://an alya.uab.es/pcano/aula in. Objec ius Els objec ius p oposa s amb el disseny de les pàgines docen s de l’assigna u a Lla í i Cul u a Clàssica e en els que de allem a con inuació: 1. Adequa els con ingu s d’aques a assigna u a obliga ò ia als in e essos dels es udian s de la i ulació d’Humani a s i a les no es di ec ius que es desp e- nen del nou ma c d’ensenyamen supe io . 2. P opo ciona als es udian s uns ma e ials de ipus in e ac iu, basa s en l’au- oap enen a ge, l’au oa aluació i la u o ia a dis ància. 3. Aconsegui una millo a en els esul a s de l’ap enen a ge dels es udian s de p ime cu s. 4. A alua ce es habili a s, en e les quals obem el aonamen e lexiu i c í ic, la capaci a d’exp essió esc i a i o al, la capaci a de eballa en equip, e c., mi jançan pe i s semina is i ca pe es de cu s o po a olis, sense deixa de banda, pe ò, unes al es p o es pe a alua els ap enen a ges com a a p o es d’assaig o de desen olupamen de emes, p o es de llib e obe , p o es objec i es o es s, p o es o als, p o es p àc iques, u o ies, e c. Me odologia docen i a aluació en l’assigna u a Lla í i Cul u a Clàssica Fa en ia 31/1-2, 2009 297 Desc ipció de l’assigna u a L’assigna u a Lla í i Cul u a Clàssica és, com s’ha di , una assigna u a obliga ò ia de p ime cu s de 12 c èdi s homologa s (= 9 c èdi s ECTS = 225 ho es de dedicació de l’es udian ) que s’impa eix a la i ulació d’Humani a s. A causa del ca àc e ans e sal d’aques a i ulació i de les condicions d’accés pe pode -la cu sa , els es udian s que s’hi ma iculen són de p ocedència mol di e sa: a) P oceden s del ba xille a d’Humani a s —que són els que han ebu una o - mació més elacionada amb els con ingu s de l’assigna u a. b) P oceden s del ba xille a en Ciències Socials —que han ebu una o mació mol de ici à ia o nul·la espec e al coneixemen del món g eco omà. c) P oceden s de les p o es pe a més g ans de in -i-cinc anys —amb un g au de madu esa i de cul u a gene al supe io , pe ò amb de iciències g eus pel que a a coneixemen s especí ics. Cal di que aques col·lec iu ha c escu conside- ablemen al lla g dels da e s cu sos. d) Amb una i ulació mi jana o supe io humanís ica o cien í ica que s’inco po- en al segon cicle, pe ò que han de cu sa aques a assigna u a dins el bloc de complemen s de o mació. L’assigna u a p e én do a l’es udian de les claus imp escindibles pe en en- d e la ci ili zació g eco omana en conjun i, en la mesu a que sigui possible, la llengua lla ina. Amb aques objec iu, é com a eix l’es udi pano àmic de la cul u- a omana emma cada en el seu con ex his ò ic i a un èm asi especial en l’ap e- nen a ge dels gène es li e a is an ics i en la ansmissió de la llengua lla ina i de la cul u a an iga a Occiden . En acaba l’assigna u a, l’es udian ha de se capaç de: 1. Fe el comen a i d’un ex aplican els coneixemen s adqui i s de cai e his ò- ic, ins i ucional, li e a i i cul u al e e i s a la ci ili zació omana —i, e en u- almen , g ega. 2. Comen a agmen s dels gène es li e a is lla ins p incipals, elacionan -los amb el seu au o i assenyalan -ne les ca ac e ís iques més impo an s. 3. Explica el p océs de ansmissió de la llengua i de la cul u a clàssiques, ela- cionan -lo especialmen amb la ansmissió ex ual i amb el pas del lla í a les llen- gües omàniques. 4. Iden i ica la p esència de la adició clàssica en la li e a u a eu opea, en les a s plàs iques, en la música, e c., a pa i dels casos es udia s. 5. In e p e a el signi ica bàsic d’un ex lla í a pa i del coneixemen que ingui de les llengües omàniques i d’un segui de qües ions guia. El cu s con empla sessions eò iques i sessions ipus semina i que no només pe me en anali za amb p o undi a les ob es de lec u a obliga ò ia, sinó ambé el ma e ial audio isual que ha se i de supo a l’exposició dels con ingu s. 298 Fa en ia 31/1-2, 2009 Gemma Puig e i Planagumà L’es udian ha de supe a es p o es esc i es, amb qües ions de co ecció objec- i a, d’assaig i di e sos comen a is de ex . I, alho a, ha d’elabo a un eball de cu s indi idual (i exposició en g up, ja que els emes són compa i s, o i que amb en ocamen s mol di e sos) que és u o i za pel p o esso . El quad e següen ecull el sis ema d’a aluació segui en aques a assigna u a. P ocedimen C i e is d’a aluació Pes Exposició o al Exp essió o al co ec a. 10% del eball esc i . Capaci a de eball en equip i habili a en les elacions in e pe sonals. T eball esc i . Valo ació del eball esc i 30% (cohe ència en el desen olupamen , (10% ma ç + 20% maig) exp essió adequada, maneig d’eines bibliog à iques, o iginali a ). T es p o es esc i es. Coneixemen s. 60% (20% + 20% + 20%) Capaci a d’anàlisi. Capaci a de sín esi. Desc ipció del eball eali za : el disseny de les pàgines docen s G àcies a la e olució que ha signi ica en els da e s anys la in oducció en la docència de l’ús de les ecnologies de la in o mació i de la comunicació (TIC), no només s’han po encia els es udis eali za s a dis ància, sinó que ambé s’ha comen- ça a combina el adicional sis ema d’ensenyamen -ap enen a ge amb el eball i ual, més enllà de les aules. Es po conside a que exis eix una g adació, des de la p esenciali a absolu a a l’aula, passan pe mè odes in e medis (la semip esen- ciali a i la semi i uali a ), ins a la i uali a absolu a. Les pàgines docen s que es p esen en se eixen de complemen a l’assigna u- a i han es a pensades i c eades amb aques objec iu. No p e enem con e i l’as- signa u a en i ual —la p esència a l’aula és indiscu ible; no hem de pe d e de is a que es em en una uni e si a p esencial—, pe ò sí o e i ma e ials de supo a o s els es udian s, i en pa icula a aquells que, pe aons di e ses, en momen s de e mina s del cu s, no poden assis i a classe. C eiem que, amb aques sis ema, podem con ibui a millo a la quali a de la docència. Els ma e ials que hi ha en aques es pàgines es an dis ibuï s en es apa a s: 1. S’hi oben una bona pa dels con ingu s eò ics exposa s a classe (en classes magis als o exposicions en pe i s semina is), semp e acompanya s del ma e ial audio isual co esponen . 2. S’hi inclou, com a complemen als con ingu s, una selecció de ex os que esul- a, en ce a mane a, ep esen a i a, com a e lex de l’es il de cada esc ip o i de les mane es que é d’en end e la c eació li e à ia i de p ac ica -la. S’hi adjun- a semp e una aducció, pe què el ni ell dels es udian s no ens pe me , en mol s casos, e un ap o undimen del ex o iginal. A les classes, el pape del p o- Me odologia docen i a aluació en l’assigna u a Lla í i Cul u a Clàssica Fa en ia 31/1-2, 2009 299 esso es limi a a acompanya el p océs de aducció. La aducció en p o un- di a d’un ex es elega a un segon pla, is el pe il d’es udian que enim al da an , que en cap cas no pe segueix una o mació ilològica. 3. Pe a cadascun dels emes p oposa s, hi ha di e sos es s de co ecció objec i- a, pe què els alumnes puguin disposa , desp és de cada bloc emà ic, d’un ma e ial que en qualse ol momen po con e i -se en un ins umen d’au oa- aluació i, pe an , de con ol del p opi ap enen a ge, ja que p e enem que, a pa - i d’a a, l’es udian sigui un subjec e ac iu en el p océs d’ap enen a ge i d’a- aluació. Aques s es s són semblan s als que desp és incloem en les p o es de co ecció objec i a, en les quals l’alumne ha de demos a que no només coneix la espos a co ec a, sinó que ambé és capaç d’a gumen a pe què ho és l’op- ció iada i pe què no ho són les que ha desca a . Amb el disseny d’aques es pàgines docen s, es p e én: 1. Que els es udian s millo in els seus coneixemen s sob e l’assigna u a a a és de la c eació d’aques s ma e ials in e ac ius, basa s en l’ap enen a ge, l’au oa- aluació i la u o ia a dis ància. 2. Que, a a és de mè odes al e na ius d’a aluació, com a a el eball en pe i s semina is i, sob e o , el sis ema de po a oli, millo in qua e compe ències ans- e sals bàsiques (exp essió o al i esc i a, capaci a de eball en equip i capaci a de ce ca in o mació a a és de les no es ecnologies). 3. Una millo a, en de ini i a, dels esul a s aconsegui s i una disminució signi i- ca i a en el nomb e d’alumnes no p esen a s. Les pàgines docen s enen l’ad eça següen : h p://claudia.uab.ca :81. En mol s casos i pe e i a possibles p oblemes legals, sob e o pel que a e e ència a ma e- ials audio isuals, es eque eix la iden i icació de l’usua i. Els ma e ials inclosos en aques es pàgines se an accessibles a o s els es udian s p è ia assignació d’un nom d’usua i i d’una con asenya. Resul a s acadèmics dels da e s cu sos Cu s G up No p esen a To al % no es % p esen a s % no p esen a s supe ades 2002-2003 2 14 44 56,8% 68,2% 31,8% 2003-2004 2 20 53 56,6% 62,3% 37,7% 2004-2005 2 20 59 54,2% 66,1% 33,9% 2005-2006 2 14 41 51,2% 65,9% 34,1% 2006-2007 2 24 42 33,3% 42,9% 57,1% 2007-2008 2 18 50 71,88% 64,00% 36,00% 300 Fa en ia 31/1-2, 2009 Gemma Puig e i Planagumà La dada més signi ica i a, a pa i de l’obse ació d’aques es aules, és la millo- a del endimen acadèmic dels es udian s a pa i del cu s passa , en què les pàgi- nes docen s ja an se una eali a . Cald à, pe ò, eu e quina és la endència en els p ope s cu sos i ambé si es po ebaixa de mane a signi ica i a el nomb e dels alumnes no p esen a s. Re lexions inals Si bé és ce que el p océs de con e gència eu opea ha suposa , pe a les i ulacions expe imen als com la d’Humani a s, una opo uni a magní ica, no només pe dis- senya una no a es uc u a de í ol de g au, sinó ambé pe e lexiona sob e el pe - il de l’es udian que olem o ma i de quines compe ències el olem do a pe - què a on i el u u p o essional amb ga an ies d’èxi , ambé és ce que ha compo a una e lexió p o unda sob e quines han de se les es a ègies docen s que cald à segui en els p ope s anys. Pensem que la an desp es igiada classe magis al ha de segui enin cabuda en la no a es uc u a, com ambé hi ha d’ha e unes al es p àc iques docen s, poc explo ades en algunes i ulacions, com a a les sessions de deba en pe i s g ups, l’elabo ació de eballs en equip, e c. Aques ipus d’ac i i- a s ens ha de pe me e e un seguimen més acu a de les capaci a s d’exp essió o al dels nos es es udian s, una de les compe ències que hau an d’ha e assoli en acaba el seu cicle o ma iu. Pe o això, cal que la uni e si a es plan egi des i- na ecu sos econòmics pe a la millo a de les in aes uc u es. Calen espais docen s nous en llocs an impo an s pe a un es udian d’Humani a s com és la biblio eca. També és necessà ia una e isió a ons de la no ma i a acadèmica, a ès que, amb l’aplicació de l’a aluació con inuada, esde é incohe en el man enimen de la sego- na con oca ò ia del cu s, ideada pe eali za i a alua una sola p o a. Una solu- ció apa en és alo a en la segona con oca ò ia les p o es no e es o no supe a- des en la p ime a, o i que és qües ionable la u ili a d’aques p ocedimen d’a aluació de l’ap enen a ge, ja que no es po segui el p océs d’adquisició de compe ències. L’assis ència egula dels es udian s a les classes és con enien pe p og essa de o ma con inuada. A ès que hi ha casos mol a ia s (la nos a i ulació n’és un exemple cla ), cald ia op a pe la lexibili a . Malg a que l’absen isme a a o eix el acàs acadèmic en la g an majo ia de casos, alguns dels es udian s que compa- ginen l’es udi d’una ma è ia amb al es ac i i a s labo als són capaços de ges io- na el emps de què disposen i aconsegueixen un endimen acadèmic excel·len . És en aques con ex que c eiem que al la pena elabo a els ma e ials d’ensenya- men -ap enen a ge bimodals. Una al a de les qües ions que ens ha e e lexiona mol íssim al lla g d’aques p océs ha es a l’es imació del emps in e i pels es udian s. No és una asca àcil d’a alua , pe què a ia en unció de nomb osos ac o s. Ni an sols les enques es d’a aluació eali zades als nos es es udian s ens han ajuda a esold e els dub es que eníem. La inco po ació d’inno acions en la docència, l’a aluació con inuada, les u o- ies i uals i el p océs ma eix de con e gència eu opea suposen un conside able Me odologia docen i a aluació en l’assigna u a Lla í i Cul u a Clàssica Fa en ia 31/1-2, 2009 301 es o ç pe pa del p o esso a , al com hem pogu dedui a pa i de les enques es eali zades ambé a aques col·lec iu. L’inc emen de la dedicació docen és di ícil d’es ima (abans el còmpu basa en les ho es de docència a l’aula e a mol més àcil), pe ò se à necessa i oba la mane a de alo a i econèixe ins i ucional- men l’impac e del can i. Si aques es e lexions no es an a o s els àmbi s, di ícilmen abo da em el nou EEES amb ga an ies d’èxi . Bibliog a ia CANO ALONSO, P.L.; CARBONELL MANILS, J.; GIL, C.-L.; LLARENA, M.; MARTÍNEZ GÁZQUEZ, J. (1982). In oducció al lla í 1. Bella e a: Uni e si a Au ònoma de Ba celona. CANO ALONSO, P.L.; CARBONELL MANILS, J.; GIL, C.-L.; LLARENA, M.; MARTÍNEZ GÁZQUEZ, J. (1983). In oducció al lla í 2. Bella e a: Uni e si a Au ònoma de Ba celona. CANO ALONSO, P.L.; CARBONELL MANILS, J.; MATAS BELLÉS, B. (amb la col.labo ació de BARREDA PASCUAL, A.; CARBAJO MOLINA, F.; HERNÁNDEZ FERNÁNDEZ, J.S.; PUIGVERT PLANAGUMÀ, G.) (1998). In oducció a l’es udi de la llengua lla ina. Bella e a: Uni e si a Au ònoma de Ba celona. Accessos d’in e ès h p://claudia.uab.ca :81. 302 Fa en ia 31/1-2, 2009 Gemma Puig e i Planagumà Responsable del p ojec e Gemma Puig e i Planagumà La esponsable del p ojec e ha es a dinami zado a del pla pilo DURSI segui pe la llicencia u a d’Humani a s du an els cu sos 2004-2005, 2005-2006, 2006-2007 i 2007-2008. Ha es a ambé coo dinado a de la i ulació d’Humani a s i espon- sable d’un p ojec e concedi pe l’Agència pe a la Quali a del Sis ema Uni e si a i de Ca alunya (AQU) pe elabo a la Guia pe a l’a aluació de les compe ències en l’à ea d’Humani a s, AQU-Ca alunya, Ba celona, 2008. Ac ualmen di igeixo el p ojec e 2009 MQD-0081: L’a aluació pe compe ències en les ac i i a s del nou g au en Es udis Clàssics, inança pe l’Agència de Ges ió d’Aju s Uni e si a is i de Rece ca (AGAUR), i en el qual pa icipens els p o esso s A. Alemany, A. Ba eda, J. Ca bonell, S. Gi al , J. Gómez Palla ès, M. Nogue ol, M. Olle , J. Pagès i J. Pàmias. Memb es que han o ma pa del p ojec e: F ancesc Ca bajo, Joan Ca bonell i An oni Iglesias. Me odologia docen i a aluació en l’assigna u a Lla í i Cul u a Clàssica Fa en ia 31/1-2, 2009 303