Arnau de Vilanova en la Reforma protestant

Resum Ap oximació a la ecepció de l’ob a eligiosa d’A nau de Vilano a en el món edi o ial incula amb la Re o ma p o es an , especialmen de la mà de Ma hias Flacius Illy icus. Pa aules clau: Ma hias Flacius, Re o ma p o es an , imp em a mode na, A nau de Vilano a. Abs ac . A nau de Vilano a in he P o es an Re o ma ion App oach o he ecep ion o A nau de Vilano a’s eligious wo k in he edi o ial wo ld ela ed o he P o es an Re o ma ion, specially h ough Ma hias Flacius Illy icus. Key wo ds: Ma hias Flacius, P o es an Re o ma ion, mode n p in ing, A nau de Vilano a. A nau de Vilano a (c. 1240-1311) a se un au o medie al que a eni una p e- sència du ado a en la imp em a i en l’imagina i de l’e a mode na. En e ec e, l’ob a mèdica que li e a a ibuïda — an de mane a genuïna com espú ia— i l’alquími- ca —apòc i a en conjun — an se di ulgades pe un g an nomb e d’imp essions des de les úl imes dècades del segle XV ins a les da e ies del segle XVIII. Tanma eix, d’aques a àmplia di usió edi o ial del co pus a naldià, en a queda al ma ge la se a abundan i no able p oducció eligiosa, sens dub e a causa de la pe secució inquisi o ial de què ha ia es a objec e du an l’eda mi jana i que es a man eni en els índexs de llib es p ohibi s elabo a s des del segle XVI ins al XVIII2. Així doncs, bandejada pe les au o i a s ca òliques, la imp essió de l’ob a espi i ual a naldiana 1. Aques es udi s’insc iu en un p ojec e de ece ca en o n de les edicions mode nes d’A nau de Vilano a, pe al qual l’Ins i u d’Es udis Ca alans em a a o ga , l’any 2003, la bo sa d’es udis «Ramon d’Alòs-Mone ». El meu ag aïmen a Josep Pe a nau i a Jaume Mensa pel seu aju . 2. Sob e la ecepció edi o ial d’A nau en l’e a mode na, egeu S. GIRALT (2002), A nau de Vilano a en la imp em a enaixen is a, Man esa (amb un capí ol dedica a la censu a inquisi o ial); S. GIRALT (2005), «Un alquimis a medie al pe als emps mode ns: les edicions del co pus alquímic a ibu- ï a A nau de Vilano a en llu con ex (c. 1477-1754)», a: J. PERARNAU (ed.) (2005), Ac es de la II T obada In e nacional d’Es udis sob e A nau de Vilano a, Ba celona, p. 61-128, a més de la bibliog a ia que se ci a en o s dos eballs. Fa en ia 31/1-2, 2009 201-212 A nau de Vilano a en la Re o ma p o es an 1 Sebas ià Gi al Uni e si a Au ònoma de Ba celona Depa amen de Ciències de l’An igui a i de l’Eda Mi jana sebas ia.gi al @uab.ca Recepció: 31/12/2008 només e a possible en l’Eu opa p o es an . I p ecisamen a se en un dels p inci- pals cen es edi o ials de la Re o ma on es a publica l’únic esc i eligiós d’A nau de Vilano a imp ès a l’e a mode na: la In e p e a io de isionibus in somniis3, en el ma c del Ca alogus es ium e i a is de Ma ija Vlačić, més conegu pel seu nom lla í, Ma hias Flacius Illy icus. Flacius, o igina i d’Ís ia (1520-1575), a se un dels eòlegs lu e ans més in lu- en s del seu emps i un polemis a e o ge, no solamen da an el ca olicisme, sinó ambé da an d’al es p o es an s més con empo i zado s. La se a ac i ud in an- sigen el a po a a una ida e an de ciu a en ciu a , sob e o pe Alemanya, com a p o esso , es udiós i conselle . El Ca alogus, una de les se es ob es més ambi- cioses, a se concebu com un ex ens ecull de documen s aplega s amb la in en- ció de demos a la con inuï a de la e i a e angèlica, des de l’Església p imi i a ins a la lu e ana, pe mi jà d’uns es imonis que hau ien de ensa la doc ina au èn- ica en on de la des iació «papis a». Els ex os — ac a s, documen s eclesiàs- ics, poemes i al es esc i s, p esen a s de mane a esumida o ín eg a— p o enien d’edicions an e io s, pe ò ambé en bona mesu a de manusc i s que a busca , es u- dia i edi a amb un a any ilològic d’inspi ació humanis a, o i que en g an pa són medie als4. El Ca alogus es a bene icia sens dub e de la ece ca que, so a la di ecció de Flacius i amb el aluós supo de Caspa on Nidb uck (1489-1561), es a emp en- d e pe les biblio eques eu opees a i de oba ma e ials amb els quals es pogués edi ica la monumen al Ecclesias ica His o ia —més coneguda amb el í ol de les Cen ú ies de Magdebu g—, igualmen concebuda i impulsada pel eòleg is ià, malg a que a se du a a e me pe un g an nomb e de col·labo ado s i malg a que in es igado s ac uals han posa en dub e la con inuï a del seu con ol en el desen olupamen del p ojec e5. 202 Fa en ia 31/1-2, 2009 Sebas ià Gi al 3. La In e p e a io de isionibus in somniis domino um Iacobi II e F ide ici III a se publicada pe M. MENÉNDEZ y PELAYO (1880), His o ia de los he e odoxos españoles, Mad id, Lib e ía Ca ólica San José, I, p. 720-734, a pa i del manusc i de l’A xiu de la Co ona d’A agó (Còdex Casa Reial, 1). En aques a edició es ecullen, a més, les a ian s del ex de Flacius i les ca es de F ede ic i Jaume publicades a con inuació d’aques (p. 734-738). 4. Sob e Flacius ( ambé conegu amb el nom de F ankowi z) i el Ca alogus, egeu P. POLMANN (1931), «Flacius Illy icus, his o ien de l’Église», Re ue d’His oi e Ecclésias ique 27, p. 27-73; O.K. OLSON (1981), «Ma hias Flacius Illy icus, 1520-1575», a: J. RAITT (ed.), Shape s o Religious T adi ions in Ge many, Swi ze land, and Poland, 1560-1600, New Ha en–Yale, p. 1-17; C. FRANK (1990), Un e suchungen zum Ca alogus es ium e i a is des Ma hias Flacius Illy icus, esi de ensada a l’Ebe ha d-Ka ls-Uni e si ä de Tübingen; T. HAYE (1992), «De Ca alogus es ium e i a is des Ma hias Flacius Illy icus: eine Ein üh ung in de Li e a u des Mi elal e s?», A chi ü Re o ma ionsgeschich e 83, p. 31-83; M. HARTMANN (2001), Humanismus und Ki chenk i ik. Ma hias Flacius als E o sche des Mi elal e s, S u ga ; O.K. OLSON (2002), Ma hias Flacius and he su i al o Lu he ’s e o m, Wiesbaden; G.B. LYON (2003), «Baudouin, Flacius, and he Plan o he Magdebu g Cen u ies», Jou nal o he His o y o Ideas 64/2, p. 253-272, a més dels a icles «Flacius, Ma hias», a: M. ELIADE (ed.) (1987). The Encyclopedia o Religion, No a Yo k; J. HÖFER i K. RAHNER (di .) (1960), Lexicon ü Theologie und Ki che, F eibu g. 5. Quan a les Cen ú ies de Magdebu g, egeu, a més, R. DIENER (1978), The Magdebu g cen u ies: a biblio hecal and his o iog aphical analysis, esi p esen ada a la Ha a d Di ini y School; E.W. PETERS (ed.) (2007), Die Magdebu ge Cen u ien, Dössel. En un esc i p og amà ic en ia a Nidb uck, que es ablia els objec ius de l’em- p esa i les p io i a s de ece ca, Flacius li demana a busca «esc i s compos os pe homes pie osos con a l’An ic is » (i. e. el papa) i, especí icamen , ob es d’A nau de Vilano a6. Malg a que aques és un dels pocs noms esmen a s en aques encà - ec de ece ca, inalmen només en so i à una b eu essenya a les Cen ú ies7, i enca a basada en el Di ec o ium inquisi o um de Nicolau Eime ic, una ob a ambé ci ada en el ma eix documen amès a Nidb uck. Sob e les aons d’aques a pa a- doxa, an sols podem especula si a se la di icul a de oba manusc i s d’ob es p ohibides — o i que, com eu em, sembla que a eni -ne algunes opo uni a s— el e que els esc i s d’A nau no complissin les expec a i es inicials, o bé la pè - dua del con ol pe pa de Flacius sob e l’emp esa. En els seus ia ges de ece ca, Nidb uck a a iba a Basilea l’any 1552 i a demana als imp esso s Johannes Opo inus i Hein ich Pe i col·labo ació pe o- ba els ex os que in e essa en a Flacius. Els nomb osos ex os que apa eixen dins l’àmbi edi o ial de Basilea pe me en que en aques a ciu a s’imp imeixin di e - sos ma e ials pa icula s ins a la publicació, el 1559, del p ime olum de les Cen ú ies pe pa d’Opo inus. També a Basilea, i de la mà d’Opo inus, apa eix el Ca alogus es ium e i a is, l’any 1556. En aques a p ime a edició, Flacius a una p esen ació de la igu a d’A nau de Vilano a com un e udi pe segui com a he e ge pel papa8. Ci a la Con essio Ile densis de spu ci iis pseudo eligioso um, que ell coneix a a és de John Bale (1495-1563), esc ip o i eclesiàs ic p o es an anglès, ambé au o d’ob es de con o è sia con a el ca olicisme, i u ili za so in com a on en el Ca alogus9. Segons aques a e e ència, Bale posseïa una còpia d’aques esc i a naldià. Pe ò a l’ho a de sin e i za el pensamen espi i ual d’A nau Flacius, es basa en eali a en la llis a de quinze e o s que li an se impu a s pe la Inquisició, una llis a ecopilada en el Di ec o ium d’Eime ic10 i ep oduïda de mane a més idel dins les Cen ú ies A nau de Vilano a en la Re o ma p o es an Fa en ia 31/1-2, 2009 203 6. Ad hanc po o em p ae e alios imp essos lib os hi po issimum quae endi essen : […] sc ip a a piis hominibus con a An ich is um au eius abomina iones composi a […]. Hos e o au o es nomi- na im habe e cupio: Inquisi iones Nicolai Eime ici imp essas […], A noldo de no a illa; denique omnia ea quae quoquo modo es igia aliqua illo um 7000 pio um mons a e possen …, annex a una ca a de Flacius a Nidb uck da ada el 10 de no emb e de 1552; V. BIBL (1896), «De B ie wechsel zwischen Flacius und Nidb uck», Jah buch de Gesellscha ü die Geschich e des P o es an ismus in Ös e eich 17, p. 1-24 (esp. 8-9). 7. Ecclesias ica his o ia, Basilea, Johannes Opo inus, 1560-1574, XIII cen ú ia, cap. V, p. 571. 8. Vegeu l’apèndix II. En pa la b eumen HARTMANN (2001), Humanismus und Ki chenk i ik, p. 193-194. 9. Segons FRANK (1990), Un e suchungen…, p. 222-223, Flacius sol ci a Bale a pa i del seu Sc ip o um illus ium maio is B y annie Ca alogus, Basilea, 1557-1559, malg a que aques a ob a se à imp esa pel ma eix Opo inus desp és del Ca alogus es ium e i a is, men e Bale es oba enca a a Basilea, i ci a, al seu o n, el Ca alogus en una in e elació mú uamen en iquido a. El ca àleg de Bale ecull opinions i esc i s d’A nau (p. 358-359). 10. Di ec o ium inquisi o um, Roma, 1578, II, q. 11, p. 198-199, pel que a als e o s, men e que les ob es condemnades apa eixen més enda an (II, q. 28, p. 225). Eime ic a esumi la sen ència inquisi o ial de Ta agona de 1316, ansc i a a F. SANTI (1987), A nau de Vilano a. L’ob a espi- i ual, València, p. 283-289. en la no ícia abans esmen ada, que sembla que és la base de la del Ca alogus. Al Ca alogus, no s’hi ecullen o s els e o s i, men e alguns hi són epe i s de mane- a quasi li e al, uns al es hi apa eixen esumi s. Flacius els comen a o donan - los la ol a: els suposa s e o s a naldians són ei indica s pe l’is ià com a c í i- ques al papa i als «papis es» i com a p eceden s del p o es an isme. D’aques mane a, segons Flacius, el pas del emps ha e idencia que, en e ec e, el diable ha allunya amb enganys el conjun dels c is ians de Jesuc is , d’aco d amb la denún- cia a ibuïda a A nau. En conseqüència, el eòleg p o es an ambé accep a que la majo ia dels c is ians és du a pel papa a l’in e n a a és de la alsa doc ina. D’al a banda, la iden i icació de la e dels ca òlics amb la dels dimonis s’ha d’en end e en el sen i que la doc ina papis a es limi a a la e his ò ica. Igualmen , es mos a d’aco d amb les c í iques ad eçades pe A nau, segons el Di ec o ium, a l’es a- men monàs ic, pe què s’allunya de la ca i a i es condemna, els eòlegs escolàs- ics, pel seu e o de ba eja iloso ia i eologia, a les misses de di un s i al pu - ga o i, així com al d e papal. En especial, Flacius de ensa A nau de l’acusació dels seus de ac o s que a condemna la iloso ia globalmen 11, assenyalan que, com a me ge, a dedica -se a la iloso ia i a les ciències p o anes, pe ò que, en on dels eòlegs escolàs ics, de ensa a que aques s sabe s s’ha ien de sepa a de la eologia. Finalmen , eco - da la pe secució inquisi o ial dels seus seguido s. No a se ins a la segona edició que, en e al es ma e ials nous, a inclou e el ex ín eg e d’un esc i a naldià, la In e p e a io de isionibus in somniis, jun a- men amb dues ca es de Jaume II i F ede ic III sob e els p ojec es e o mis es a naldians. Va en ia els nous ex os a Opo inus, quan la eedició del llib e es a a ben a ançada en un alle d’Es asbu g, al qual, pe excès de eina, l’edi o ha ia cedi el Ca alogus (Es asbu g, Paulus Machae opaeus, 1562). Lla o s Opo inus a deci- di imp imi a la se a imp em a els nous ma e ials en un Appendix (Basilea, 1562)12. Aques a p ime a edició de la In e p e a io, publicada so a el í ol de Colloquium F ide ici egis e A noldi de Villano a, és, de e , independen de la no ícia que Flacius ha ia dona d’A nau en el olum p incipal. En la no ícia p elimina , hi jus- i ica la publicació d’aques diàleg, que in e p e a els somnis dels eis F ede ic de Sicília —en boca del qual A nau posa la p ime a in e enció— i Jaume d’A agó, no pas a pa i p òpiamen de les idees d’A nau, sinó de la pie a dels dos mona - ques ge mans que s’hi e lec eix, a ès que, pe les se es inquie uds i els seus conei- xemen s eligiosos, els conside a dels pocs escolli s al lla g de o s els emps que no s’han so mès al diable. Així s’explica pe ec amen que ambé hi publiqui o segui la ca a de F ede ic de Sicília i la espos a de Jaume d’A agó sob e els p ojec es e o mado s d’A nau. Cal suposa que o s aques s ex os p o enien d’un ma eix 204 Fa en ia 31/1-2, 2009 Sebas ià Gi al 11. Quod philosophiam in uni e sum damna e in , la ase de la sen ència de Ta agona que acusa a l’Alia in o ma io Beghuino um que damna omnes scien ias, ha es a discu ida en la edició d’a- ques a ob a pe J. PERARNAU (Ba celona, 1988, p. 73-75). 12. C. GILLY (1985), Spanien und de Basle Buchd uck bis 1300. Ein Que schni du ch die spani- sche Geis esgeschich e aus de Sich eine eu opäischen Buchducke s ad , Basilea-F ank u , p. 115-116. manusc i . Po se ambé é la ma eixa p ocedència el ex que e o segui , el B e iloquium de XII one ibus o bis, anònim pe ò inspi a en la p o ecia Vae mundo in cen um annis, que, segons eco da el ma eix esc i , és ci ada pe A nau en el De mys e io cymbalo um13. El Ca alogus, al com ha ia es a concebu pe Flacius, a se edi a dues ega- des en lla í (1554 i 1562) i una al a en e sió alemanya (1573), abans de o na a apa èixe l’any 1597, aques a ol a a Lió, amplia i p o undamen ees uc u a i eelabo a pe pa de Simon Goula , a i d’adap a -lo als pos ula s cal inis es14. Aques nou ca àleg a se eimp ès l’any 1608 a Gineb a i a se publica en e sió nee landesa el 1633. La In e p e a io i les ca es dels eis es man enen, an en l’edició lla ina —amb lleuge es modi icacions—, com en la aducció nee landesa. Els ex os elaciona s amb A nau imp esos pe Flacius an se ambé ap o i- a s pel ju isconsul i his o iado alemany Johann Wol (1537-1600) pe a les se es Lec iones memo abiles, publicades dues egades (1600 i 1671-1672), en la p i- me a de les quals an se edi ades a cà ec del ma eix au o uns quan s mesos abans de mo i . En els dos ex ensos olums de què cons a l’ob a, Wol acumula p o es i documen s pe demos a an la des iació de l’Església ca òlica i la socie a es- pec e del missa ge e angèlic, com la consegüen necessi a de la Re o ma lu e ana, amb una mo i ació i un mè ode inspi a s pe les ob es his o iog à iques de Flacius —les Cen u iae i el Ca alogus—, que an so in li se eixen de on . Desp és de la p esen ació dels ex os de Flacius, que ep odueix quasi exac amen , hi a egeix un pa àg a que encaixa amb el seu in e ès pel p o e isme apocalíp ic15. Un cop e isada la se a o una edi o ial, és ho a que ens p egun em d’on pod ia ha e so gi el manusc i base del ex publica pe Flacius i que p obablemen ha ia oba en e la p ime a i la segona edicions del Ca alogus, és a di , en e 1555 i 1562. Cons a que Flacius enia a la se a biblio eca un olum amb esc i s a ibu- ï s a A nau de Vilano a que Nidb uck ha ia manlle a de l’abadia aus íaca de Melk —podem imagina que ho a e empès pe la pe ició de Flacius abans ci a- da—, pe ò, en eali a , es ac a d’una miscel·lània alquímica que con é, a més, A nau de Vilano a en la Re o ma p o es an Fa en ia 31/1-2, 2009 205 13. J. PERARNAU (1988-1989), «El ex p imi iu del De mys e io cymbalo um Ecclesiae d’A nau de Vilano a. En apèndix el seu T ac a us de empo e ad en us An ich is i», A xiu de Tex os Ca alans An ics 7/8, p. 7-133, l. 947-988. 14. POLMANN (1931), «Flacius Illy icus…», p. 64-65. 15. Idem conaba u ex p ophe iis Danielis e Sibylla um a iciniis demons a e, ac e ince e An ich is i ad en um, e Ecclesie u ba ionem e pe secu ionem u u am esse in a spacium anno um 1300 e 1400, quasi in anno 1376. Supe quo edidi lib um de specula ione An ich is i. Igi u si quis eli animad e e e, quando Ecclesia pe secu iones passa aliquando, ipsa ac a si ( ice e sa) pe se- cu ix; eo acilio e i compu andi a io. Qui habe au es audiendi, audia . Caspa us Hedio (I, 564-565). També inclou una biog a ia d’A nau més enda an (p. 599), amb dades p oceden s en pa de Flacius. Sob e l’ob a de Wol , egeu S. SCHMOLINSKY (2005), «P ophe ia in de Biblio hek: Die Lec iones memo abiles des Johannes Wol », a: K. BERGDOLT i W. LUDWIG (ed.). Zukun s o aussagen in de Renaissance. Wiesbaden, p. 89-130; ÍDEM (2006), «Im Angesich de Endzei ? Posi ionen in den Lec iones memo abiles des Johannes Wol (1600)», a: W. BRANDES i F. SCHMIEDER (ed.), Endzei e: Escha ologie in den mono heis ischen Wel eligionen, Be lín-No a Yo k, p. 369-417. esc i s anònims, pseudolul·lians i adsc i s a d’al es au o s, i —d’aco d amb la des- c ipció del còdex, a ui conse a a la He zog Augus Biblio hek de Wol enbü el (16.5 Aug. 4º)— no hi ha la In e p e a io16. Així ma eix, ens podem demana si el ex po p o eni del ma eix còdex que con enia l’exempla de la Con essio Ile densis que, segons hem is g àcies al ma eix Flacius, es oba a en pode de John Bale. Tanma eix, a a com a a, no és possible con- i ma -ho. A més a més, no obem cap as e ni de la In e p e a io ni de la Con essio en el manusc i desc i pe Bale p oceden del Me on College d’Ox o d17. Una al a possibili a que hem de conside a és un manusc i que a ci cula pe ambien s in el·lec uals p ope s a Flacius. En e ec e, Gilbe Cousin ha ia en a en possessió, e s el 1560, d’un còdex que con enia una bona pa dels ac a s eli- giosos d’A nau i del qual a en ia a Con ad Wol ha o Lycos henes (1518-1561), pad as e de Theodo Zwinge , una desc ipció p ecisa que se i ia pe en iqui més enda an la no ícia sob e A nau inclosa a la Biblio heca uni e salis de Gesne —publicada o iginà iamen l’any 1545—, en les edicions pos e io s du es a e me pe Josias Simmle (1574 i 1583)18. To i així, la desc ipció no esmen a la In e p e a io en e els í ols ecolli s en el còdex i, pe an , més a ia cal desca a - lo com a manusc i base pe a l’edició de Flacius. Així és que sembla que no enim cap indici d’on podia p o eni el ex de Flacius. De o a mane a, el còdex de Cousin a plausible que, cap a les da e ies del segle XVI, hagués exis i un p ojec e se iós d’edi a la majo pa de les se es ob es eligioses. Al inal del quad e sinòp ic de l’edició gene al de les ob es mèdiques d’A nau publicada a Basilea el 1585, l’edi o anònim, Theodo Zwinge , hi esmen- a una imminen imp essió de l’ob a espi i ual19. Un p ojec e així hau ia es a ben possible a pa i del manusc i del seu amic Cousin. To i així, uns Ope a espi i- uals mai no s’a iba ien a po a a e me. De e , la se iosi a d’aques anunci pod ia o e i dub es a la is a del p e aci de la ma eixa edició: 206 Fa en ia 31/1-2, 2009 Sebas ià Gi al 16. Sob e aques manusc i , egeu HARTMANN (2001), Humanismus und Ki chenk i ik, p. 248. La des- c ipció del còdex es oba a O. on HEINEMANN (1900), Ka aloge de He zog Augus Biblio hek Wol enbü el: Die Augus eischen Handsch i en, Wol enbü el, 4, p. 196-199. La elació amb Flacius a se assenyalada pe T. GOTTLEIB (1915), Mi elal e liche Biblio hekska aloge Os e eichs, I, Viena, p. 140. 17. R.L. POOLE iM. BATESON (ed.) (1990), Index B i anniae sc ip o um: John Bale’s index o B i ish and o he w i e s, Camb idge-Roches e (NY), p. 33. Els esc i s inclosos són els següen s: Gladius iugulans <con a> Thomis as, Allocu io ch is ini, <Apologia> De e su iis pseudo heologo um, De mys e io cymbalo um Ecclesie, De consumma ione seculi (p ime a pa i p ime a e sió del De empo e aduen us An ic is i), P ophe ia (pe Philosophia) ca holica. Cal di , amb o , que la Con essio i, de mane a desigual, els al es esc i s d’aques còdex es conse en en dos manusc i s de la Bodleian Lib a y d’Ox o d: Canon, Misc. la . 370, i Misc. la . C 75. Vegeu Jaume MENSA (1994), A nau de Vilano a, espi i ual: guia bibliog à ica, Ba celona, Ins i u d’Es udis Ca alans, p. 73. 18. Vegeu l’apèndix III; GILLY (1985), Spanien…, p. 513. Les e sions an e io s, sense la desc ipció del còdex, ha ien apa egu dins Con ad GESNER, Biblio heca Uni e salis, Zu ic, Ch is opho us F oscho e us, 1545, . 93; LYCOSTHENES, Epi ome Biblio hecae Gesne i, Zu ic, Ch is opho us F oscho e us, 1555, . 18 .-19 .; LYCOSTHENES i Josias SIMMLER, Appendix Biblio hecae Con adi Gesne i, Zu ic, apud Ch is opho us F oscho e us, 1555, . 13 . 19. «Theologica, quae b e i excudun u », Ope a omnia, Basilea, Con ad Waldki ch, 1585. A d e cien hem omès els eològics a i de no sembla que desen e em un home ja a emps sospi ós d’he e gia —si bé pe la es a sembla que excel·len — i exposa - lo de nou a una se e a censu a20. A a bé, no deixa de se so p enen aques a p e enció da an les sospi es d’he- e gia sob e A nau pe pa d’un esc ip o p o es an com Zwinge —i p ohibi ell ma eix en els índexs inquisi o ials. P obablemen , s’ha d’explica pe la po de pe - judica la ci culació del olum mèdic en l’Eu opa que seguia so a l’au o i a de l’Església omana i, pe an , la podem conside a una decla ació poc since a, que no desmen eix la possible in enció de publica els esc i s eligiosos a naldians21. Així doncs, no hi ha dub e que la ama de e o mado espi i ual pe segui pe l’o odòxia ca òlica que conse a a A nau a despe a un innegable in e ès en alguns sec o s del p o es an isme dels segles XVI i XVII en e s la se a igu a i la se a ob a, segons es e lec eix en la c ida de Flacius pe busca manusc i s a nal- dians i en les imp essions de la In e p e a io de isionibus in somniis. Tanma eix, la p esumible edició us ada dels seus esc i s eològics, així com la se a b eu p e- sència en les Cen ú ies de Magdebu g o el seu poc p o agonisme en la p esen a- ció de la In e p e a io dins el Ca alogus es ium e i a is, cons i ueixen un segui d’indicis que apun en que aques in e ès no a a iba a eeixi , pe aons que, alme- nys a a com a a, es en o a del nos e abas . APÈNDIXS I Edicions mode nes de la In e p e a io de isionibus in somniis. Les locali zacions es an basades en els ca àlegs en línia e e encia s a con inuació. Alguns d’aques s ca àlegs ambé p opo cionen desc ipcions que m’han se i de guia, o i que he comp o a di ec amen la majo ia de les edicions en els exempla s de les biblio- eques ma cades amb un as e isc. La llis a de locali zacions no p e én se exhaus- i a, sinó solamen ecolli -ne algunes que se eixin de e e ència. Sigles i ca àlegs de biblio eques: BAV: Biblio eca Apos olica Va icana <h p://www. a icanlib a y. a>. BL: B i ish Lib a y, Lond es <h p://ca alogue.bl.uk>. BNE: Biblio eca Nacional de España, Mad id <h p://ca alogo.bne.es>. BNF: Biblio hèque Na ionale de F ance, Pa ís <h p://ca alogue.bn . >. BSB: Baye ischen S aa sbiblio hek, Munic <h p://www.bsb-muenchen.de>. HU: Ha a d Uni e si y <h p://lms01.ha a d.edu>. NLM: Na ional Lib a y o Medicine, Be hesda <h p://loca o plus.go >. A nau de Vilano a en la Re o ma p o es an Fa en ia 31/1-2, 2009 207 20. Theologica consul o omisimus, ne de hae esi iam olim suspec um i um (alioqui, u ide u , op i- mum) e ode e e censu ae se e ae denuo obiice e ide emu , ibídem. 21. Vegeu GIRALT (2002), A nau de Vilano a.., p. 49-54 i 62-63; GIRALT (2005), «Un alquimis a medie- al…», p. 82-83. UT: Uni e si y o Texas (Aus in) <h p://ca alog.lib.u exas.edu>. WL: Wellcome Lib a y, Lond es <h p://lib a y.wellcome.ac.uk>. Ca àlegs gene als: COPAC Uni e si y Resea ch Lib a y Ca alogue (G an B e anya) <h p://copac. ac.uk>. Is i u o Cen ale pe il Ca alogo Unico (I àlia) <h p://opac.sbn.i >. Sys ème uni e si ai e de documen a ion (F ança) <h p://www.sudoc.abes. >. Wo ldCa <h p://www.wo ldca .o g>. 1) 1562 Ca alogus es ium e i a is, qui an e nos am ae a em pon i ici Romano, eiusque e o ibus eclama un , iam denuo longe quam an ea e emenda io e auc io edi us… A gen inae 1562. Úl ima pàgina: Excusum A gen inae apud Paulum Machae opoeum, sump ibus Ioannis Opo ini, anno MDLXII. [= Es asbu g, Paulus Machae opoeus pe a Johannes Opo inus, 1562]. Appendix ad Ca alogum es ium e i a is qui an e nos a empo a eclama un Papae. In- olio. [12], 586; [12], 58 p. > In e p e a io: p. 1-11, seguida de les ca es de F ede ic i Jaume (p. 11-14). Cu ado i au o del p e aci: Ma hias Flacius Illy icus. Locali zació: S aa sbiblio hek (Be lín), Sain e Gene iè e (Pa ís), BAV, BNF, Biblio eca Casana ense (Roma), Hough on (HU)*. 2) 1597 Ca alogus es ium e i a is, qui an e nos am ae a em Pon i ici Romano a que papis- mi e o ibus eclama un . Pos ema hac edi ione emenda io e duplo auc io ed- di us, o dine disposi us, in lib os xx. ibu us, a que i a eno a us… MDXCVII. Lugduni, ex ypog aphia An onii Candidi [= Lió, An onius Candidus, 1597]. 4º. 2 ols.: [16], 832, [13] p.; [14], 943, [18] p. Dedica ò ia de S.G.S. al noble O hon G yn adius. Edi o : Simon Goula . P e aci: Ma hias Flacius Illy icus. >In e p e a io: p. 742-755, seguida de les ca es de F ede ic i Jaume (p. 755-759). Locali zació: Di ini y School Lib a y (HU)*, BSB, BNF. 3) 1600 Lec ionum memo abilium e econdi a um cen ena ii XVI… Lauingae, sum ibus au o is imp essi Leonha dus Rheinmichel, Tipog aphus Pala inus, anno 1600. [= Lauingen, Leonha dus Rheinmichel, 1600]. 208 Fa en ia 31/1-2, 2009 Sebas ià Gi al Edi o : Johann Wol (Iohannes Wol ius). In- olio. 2 ols.: [36], 1012; [20], 1074, [2] p. > In e p e a io: I, p. 564-573, seguida de les ca es de F ede ic i Jaume (p. 573- 575). Locali zació: BAV, BNE, Sain e Gene iè e (Pa ís), Uni e si ä sbiblio hek Kiel, NLM, Hough on (HU)*, Uni e si y o Camb idge. 4) 1608 ( eedició de 1597) Ca ologus es ium e i a is, qui, an e nos am ae a em, Pon i icum Romano um P ima ui a iisque Papismi supe s i ionibus, e o ibus, ac impiis audibus ecla- ma un . No a hac edi ione emenda io , e p io ibus duplo auc io eddi us, o dine diges us, e in lib os XX. T ibu us, s udio e cu a S.G.S. [i.e. S. Goula ]. Accessi appendix e um e es imonio um insignium ab anno 1517 ad annum 1600 … [Gene ae] In o icina Iacobi S oe , e Iacobi Chouë , MDCVIII [= Gineb a, 1608]. In- olio. [14 p.], 2146 columnes, [26 p.]. Dedica ò ia de S.G.S al noble O hon G yn adius. Edi o : Simon Goula . P e aci: Ma hias Flacius Illy icus. > P esen ació d’A nau: c. 1647. >In e p e a io: c. 1733-1746, seguida de les ca es de F ede ic i Jaume (c. 1746- 1748). Locali zació: Hough on (HU)*, Sain e Gene iè e (Pa ís), Niede sächsische S aa s und Uni e si ä sbiblio hek Gö ingen. 5) 1666 ( eedició de 1562) Ca alogus es ium e i a is, qui an e nos am ae a em pon i ici omano, e papis- mi e o ibus eclama un , pugnan ibus sen en iis sc ipse un … F anco u i, [s. n.], 1666. Accu a a nunc ecensione iux a edi ionem ipsius au o is A gen inensem anni 1562. Cu ado i au o del p e aci: Ma hias Flacius Illy icus. No a edició: Johann Con ad Die e ich. Edició no is a. Locali zació: BL, Bodleian Lib a y (Ox o d), BNF, Biblio hèque Na ionale e Uni e si ai e (Es asbu g), Biblio eca Nazionale Cen ale (Flo ència). 6) 1671 ( eedició de 1600) Lec iones memo abiles e econdi ae… F anco u i ad Moenum, Sump ibus Hae edum Henningi G osii, Anno MDCLXXI [= F ank u , pe als he eus de Henning G osse, 1671]. Colo ó . 1: Halbe s adii, excusum li e is Johannis E asmi Hyni zsch. Anno Ch is i MDCLXXI. A nau de Vilano a en la Re o ma p o es an Fa en ia 31/1-2, 2009 209