Heraclit el Mitògraf : noves dades per a la datació de la seva obra

Resum Es coneix amb el nom d’He acli el Mi òg a l’au o de l’opuscle mi og à ic περa 5π&στων («His ò ies inc eïbles»), de qui no enim cap no ícia. Fins a a apa eix a les llis es d’au o s com a hel·lenís ic, onamen almen pe què ci a A a al cap. 39 («Sob e els bous d’Hèlios») de la se a ob a. Els edi o s han iden i ica el passa ge amb el e s 132 dels Phaenomena d’A a , pe ò una lec- u a de inguda d’aques capí ol i del e s e ela que en eali a He acli no es à ci an l’ob a d’A a , sinó l’escoli al e s 132, que con é o a la in o mació ecollida en l’esmen a capí ol. En base a aques a ap eciació podem conjec u a que l’au o del περa 5π&στων ci a A a en an que co pus A a eum, el qual con enia, a més dels Phaenomena, biog a ies de l’au o , comen a is al ex , al es ob es de ca àc e as onòmic i nomb oses il·lus acions. Aques ‘A a ’ a gaudi de g an popula- i a en o l’Impe i du an els segles II al IV d.C. Pe això i pel lèxic que u ili za, p oposem una da a pe a He acli com a mínim con empo ània de l’apa ició de l’esmen ada edició d’A a , és a di , no an e io al s. II d.C. Pa aules clau: He acli el Mi òg a , mi og a ia g ega, A a . Abs ac . He acli us he My hog aphe : new e idence o da ing his wo k We know He acli us he My hog aphe as he au ho o he my hog aphical wo k περa 5π&στων (On Unbelie able Tales), bu apa om his name we know no hing abou him. Up o now he appea s in o he lis s as an Hellenis ic au ho because o he quo a ion o A a us in chap e 39 («On he ca le o he Sun») o his wo k. Edi o s ha e iden i ied his passage wi h line 132 o A a us’ Phaenomena, bu i we ead ca e ully ha chap e and line, we ealize ha He acli us is no quo ing A a us’ wo k, bu he scholium on line 132, which con ains he same in o ma ion in He acli us 39. Consequen ly, we can conjec u e ha he au ho o he περa 5π&στων quo es A a us om a co pus o A a ea, an edi ion con aining no only he ex o he Phaenomena, bu also biog aphies o he au ho , commen a ies o he ex , o he as onomic wo ks and se e al illus- a ions. Tha edi ion was mos popula in he Roman Empi e om he 2nd o he 4 h cen u y 1. Aques a icle és el esul a de la ece ca in eg ada en el p ojec e Tex os mi og à ics en logòg a s g ecs i en els escolis meno s a Home . Edició, aducció i comen a i (HUM2006-08652) di igi pel D . F ancesc J. Cua e o Ibo a i sub enciona pel Minis e i de Ciència i Tecnologia en el ma c del Pla Nacional d’In es igació Cien í ica, Desen olupamen i Inno ació Tecnològica. Fa en ia 30/1-2, 2008 315-322 He acli el Mi òg a : no es dades pe a la da ació de la se a ob a1 Daniel Ramon Uni e si a Au ònoma de Ba celona Depa amen de Ciències de l’An igui a i de l’Eda Mi jana daniel. [email protected] Recepció: 21/1/2009 A.D. Relying on his e idence and on he ocabula y, we p opose he 2nd cen u y A.D.as e minus pos quem o He acli us and conside him a con empo a y o he appea ance o he quo ed A a ean edi ion. Key wo ds: He acli us he My hog aphe , G eek my hog aphy, A a us. τ 3 Rosa A aceli San iago φιλττη διδασκλω καa το1 Eλληνικν τμματος 5ρ&στη εLεργτιδι, φιλ,τατος καa κτιμ,ν 1. El còdex manusc i Va icanus G aecus 3052con é l’única còpia coneguda d’un opuscle in i ula 5νασκευ< W *εραπε&α μ*ων τν παρ? φσιν παραδεδωμνων (Recons ucció o gua imen de mi es adicionals que an con a les lleis de la na u a)3, més conegu pe περa 5π&στων (His ò ies inc eïbles), pe l’epíg a inal que iden i ica He acli com a au o 4. Els p ime s edi o s del ex al segle XVII, Leone Allacci i Thomas Gale, ja posen de mani es que no po ac a -se de cap mane a del ilòso d’È es i que di ícilmen se’l po elaciona amb l’He acli au o de les Al·lego- ies d’Home 5. Allacci, au o de l’edi io p inceps (1641), deixa pe a algú al e l’enigma, algú més capaç o més a o una que ingui la so de «pesca -ne» la solució, o enco- manan -se a la Pí ia6. Gale, en la se a edició de 1671, ecull el es imoni d’Allacci i hi a egeix algu- nes conside acions sob e la possible pe mu ació dels noms He acli i He aclides (o ins i o He acleó) que el ma eix Allacci ja ha ia apun a ímidamen : si alguns es udiosos ha ien con ós l’He acli au o de les Al·lego ies d’Home amb He aclides Pòn ic, no és in e semblan pensa que un hipo è ic He aclides au o del περa 5π&στων hagués es a con ós amb el ma eix He acli i que, pe e o , se li hagués a ibuï aques opuscle7. 316 Fa en ia 30/1-2, 2008 Daniel Ramon 2. Saec. XIII, cha . mm 250 x 167, . IX. 209. Copia (a Cons an inoble?) pe Theophýlak os Saponòpulos. 3. T aducció p o isional a l’espe a de la e isió i la lec u a pos e io de la me a esi doc o al: Edició c í ica, aducció i comen a i d’He acli el Pa adoxòg a , so a la di ecció de F ancesc Cua e o, de la Uni e si a Au ònoma de Ba celona. 4. τλος SHρακλετου περa 5π&στων. 5. Pe a un ac amen més ampli del ema, egeu STERN (2003). 6. «He acli us es sc ip o an iquae no ae. Sed in e o eiusdem nomini sc ip o es, quisnam ille ue- i , expisca i alius o una ius po e i . Nonnemo hunc eundem ac He acli um illum esse exis ima- bi , cuius elegan issimus a que op imus De Home icis Allego iis Libe legi u , quem alii sub He aclidis Pon ici nomine, sed also, euulga un . Ego ad Py hiam p ouoco.» (ALLATIUS, 1641). 7. «Scio quidem He acli um e He aclidem e He acleonem aliquo ies in e se pe mu a i. Sane libe ille de Allego iis Home icis, quem in hoc co pusculo mox edimus, He acli um habui auc o em; eum amen sub He aclidis nomine alii euulga un . Nihil igi u obs a , cu non, uiceue sa, He acli us p o He aclide aliquando epe ia u . Quod in sc ip o e hoc accidisse ue i es simile» (GALE, 1671). Mol es de les ob es d’He aclides o en esumides pe Aga à quides de Cnidos. Gale, doncs, apun a la possibili a que aques opuscle περa 5π&στων es co espon- gui en eali a amb un d’aques s esums, l’πιτομ< *αυμασ&ων καa κλογαa .στορ&ων, del qual només coneixem el í ol i que s’adiu amb el con ingu de l’o- puscle. Pe jus i ica el doble í ol i e plausible la se a hipò esi, Gale es basa en l’ob a de Palè a (la qual apa eix pa al·lelamen com a .στορ&α i com a περa 5π&στων .στωρ&ων), que an es semblances o mals p esen a espec e a l’He acli 8. Pe ò allò que po a Gale a o mula la se a esi amb més con icció és una coin- cidència inquie an : el í ol del capí ol 21 d’He acli , περa τν ν δου («Sob e els de l’Hades»), és el ma eix que el d’un esc i d’He aclides que ecull Diògenes Lae ci. Amb aques es dades a la mà, Gale no dub a a a i ma que el més p obable és que el περa 5π&στων sigui l’ob a d’He aclides, de la qual Aga à quides a e - ne un esum o epí om, al com succeeix amb l’ob a d’He aclides περa πολιτειν9. Tenin en comp e que el ex d’He acli ha de se pos e io a l’ob a d’A a (com eu em més a d) i que He aclides Pòn ic da a del segle IV aC, la hipò esi de Gale es a anecdò ica. Sembla que el p ime au o que ci a el nom d’He acli és Eus aci, que pa la d’ell i de Palè a com a «gua ido s de mi es», i apun a que no és l’He acli «obscu , sinó un al e que p oposa com a c eïbles ela s inc eïbles»10. Pe dis ingi aques au o dels al es He acli s, al LSJ el obem com a He acli us Pa adoxog aphus. Conco do amb l’opinió de J. S e n que «més a ia pod ia ha e es a anomena My hog aphus, a ès que ell amb p ou eines és un pa adoxòg a en el sen i habi- ual del e me»11 i a ès que, adicionalmen , semp e ha es a inclòs en e els mi ò- g a s i no en e els pa adoxòg a s. 2. El DGE12, en les se es llis es d’au o s, ca aloga He acli com a au o hel·lenís- ic, men e que el TLG Canon o G eek Au ho s el si ua senzillamen «pos IV aC?». He àcli el Mi òg a : no es dades pe a la da ació de la se a ob a Fa en ia 30/1-2, 2008 317 8. «Aga ha chides Cnidius mul a He aclidis ope a in epi omas edegi ; es is i Pho ius Bibl. me- ma e 214. In e has eius epi omas ecense πιτομ<ν *αυμασ&ων καa κλογ?ς .στορ&ων. A que haec non mul um ablude e uiden u ab his quae ac an u in hoc opusculo. Palaepha i .στορ&α apud mul os ueni p o περa 5π&στων .στορ&ων. Addo his eundem Aga ha chidem in suo quondam apud Pho ium lib um plu imas collegisse abulosas his o ias, quae quidem ipsae e apud hunc nos um occu un .» (GALE, 1671). 9. «Illud quoque non uide u p ae e mi endum; es e Lae io He aclides sc ipsi περa τν ν δου; is a au em ue ba i ulum aciun capi is 21 huius nos i He acli i. Ego igi u sic censeo libellum hunc esse epi omen ope is maio is, cuius auc o ue a He aclides; epi omes auc o em pu o uisse Aga ha chidem. Libe He aclidis περa πολιτειν idem a um passus es , e o e ab eodem Aga ha chide.» (GALE, 1671). 10. Eus . Od. 1504.55: STALLBAUM: «ντα1*α δj […] τH πολυκφαλον, τH μυριφ*αλμον καa τH τν Fκατογχε&ρων χουσι καa αLτ? τοUς *εραπεοντας. bποο& τινες b Παλα&φατος, b SHρκλειτος οLχa b σκοτεινς 5λλ’ τερς τις b τος 5π&στοις προ*μενος μφ3ναι π&στιν». 11. STERN (2003): «he is dis inguished om o he s o he same name by LSJ as “He acli us Pa adoxog aphus”, al hough he migh be e ha e been called “My hog aphus”, since he is ha dly a pa adoxog aphe in he usual sense o ha e m. (I shall, none heless, ollow con en ion and con- inue o use LSJ’s epi he )». 12. Dicciona io G iego-Español, edi a pel CSIC so a la di ecció de F. RODRÍGUEZ ADRADOS (1980). Vegeu-ne ambé la ecen edició digi al, que s’ac uali za amb egula i a : h p://www. ilol.csic.es/dge Les semblances o mals amb l’ob a homònima de Palè a i la ci ació d’un e s d’A a al capí ol 39 po se són les esponsables d’aques e o secula , que posa de mani es la poca a enció que ha ebu el ex en el momen de se da a i la manca de e isió d’aques a dada en publicacions ac uali zades. He acli diu, al capí ol 39 de l’opuscle («Sob e els bous d’Hèlios»), que ha o- ba a la Ilíada una e e ència que ell in e p e a al·legò icamen de la mane a següen : que no e a líci als an ics sac i ica als déus bous de llau a , i que això ho a i ma ambé A a a pa i de la ma eixa Ilíada: Περa τοτων οgτως ερον 5λληγορημνον ν Iλιδι; οLκ ξ3ν τος 5ρχα&οις .ερο*υτεν βο1ς ργτας. καa το1το φησa μjν καa {Aρατος, δ3λον δj καa ξ αLτ3ς τ3ς ποισεως. Els edi o s d’He acli ha ien iden i ica en aques a ci ació el e s 132 dels Phaenomena d’A a , que, dins el con ex del mi e de les eda s, acusa els homes de la aça de b onze de se els p ime s a menja bous de llau a 13. En eali a , He acli no es à ci an el e s de l’ob a d’A a , sinó l’escoli al e s 132, que eme explíci- amen a Home i que pa la d’aques a an iga p ohibició, onamen ada en el e que aques es bès ies e en an necessà ies com el Sol pe ob eni bones colli es i p o- cu a alimen als homes: Schol. A a . 132: ο. 5ρχαοι φυλττοντο το1ς ργτας βο1ς κα*ιερεειν. Το1το δj καa `μηρος οJδε. […] 5σεβjς γ?ρ !ν τHν 5ρτην βο1ν φαγεν. […] φασa δj καa τοUς Fτα&ρους το1 Oδυσσως τοιοτους βο1ς κατεδηδοκναι, ργ&σ*αι δj τHν iΗλιον, πεa ο. 5ροτ3ρες βο1ς το1 bρ#ν pμ#ς τHν λιν εKσιν αwτιοι, τροφ3ς =ντες ποριστικο&. «Els an ics es gua da en de sac i ica bous de llau a. Això ambé ho sap Home . […] Pe què menja -se els bous de llau a e a cosa impia. […] Diuen que els com- panys d’Odisseu an de o a bous d’aques a mena, i que Hèlios a en u isma -se pe què és g àcies als bous de llau a que podem eu e el sol, ja que són on d’ali - men ». La cons ucció pa al·lela en e l’escoli (ο. 5ρχαοι φυλττοντο το1ς ργτας βο1ς κα*ιερεειν) i el ex he acli eu (οLκ ξ3ν τος 5ρχα&οις .ερο*υτεν βο1ς ργτας), de qui ins i o es pod ia di que es à pa a asejan l’escoli; la e e èn- cia explíci a del ma eix escoli a l’ob a homè ica (το1το δj καa `μηρος οJδε) que ecull ambé l’He acli (το1το φησa μjν καa {Aρατος […] ξ αLτ3ς τ3ς ποισεως [sc. τ3ς Iλιδος]), i la p esència del mi e dels bous d’Hèlios, absen s al ex dels Phaenomena, e idencien que quan He acli diu «A a » s’es à e e in al co pus a a eu i no a l’au o del poema as onòmic. Que He acli ci i aques escoli és mol signi ica iu, pe què cons i ueix un pun de pa ença nou, que es ableix un ma c adicalmen di e en pe pode -lo da a . Aques e ens indica, p ime , que el e minus pos quem més immedia ja no són 318 Fa en ia 30/1-2, 2008 Daniel Ramon 13. A a . Phaen. 132: πρτοι δj βον πσαντ’ 5ροτρων. els Phaenomena, com ho e a ins a a, sinó l’època en què o en esc i s els comen- a is g ecs a A a ; en segon lloc, el de all que eme i no ja a una ob a conc e a, sinó a A a com a au o ens a pensa que He acli , en el momen d’esc iu e el capí ol 39 del seu opuscle, ingués a les mans l’anomenada Edi io Φdels Phaenomena. El olum d’aques a edició incloïa, a banda del ex d’A a , una biog a ia de l’au o i un ecull d’ob es i comen a is sob e as onomia di ec amen elaciona s amb el con ingu de l’ob a (com a a els Ca as e ismes d’E a òs enes), així com o a mena d’il·lus acions. A a a gaudi d’una eno me popula i a en època impe ial, la se a ob a ou aduïda al lla í pe Cice ó i Ge mànic, i aques a Edi io Φ(que es a publi- ca ambé en e sió lla ina) a ci cula pe o l’Impe i a pa i del segle II dC14, època, d’al a banda, de g an p o usió d’esc i s al·legò ics i acionalis es15. També Plu a c ecull el ma eix passa ge a a eu al seu ac a De esu ca nium16. Una p o a a a o d’aques a gumen la obem a Lac anci, que, de la ma eixa mane a que He acli , ci a di e ses egades A a (pel seu nom o bé pel í ol de l’ob a), quan, en eali a , el que ha llegi no és el ex d’A a , sinó els anomena s escolis de Ge mànic, els comen a is pos e io s inse i s dins la aducció lla ina del ex a a eu: D’aquí es desp èn, comen a J. Ma in, que l’Edi io Φen lla í exis ia ja a les p ime ies del segle IV. Lac anci s’exp essa com qui c eu que és Ge mànic l’au o d’aques s escolis17. He àcli el Mi òg a : no es dades pe a la da ació de la se a ob a Fa en ia 30/1-2, 2008 319 14. Pe a més de all, egeu MARTIN (1956: 69): «elle [sc. la da e] es di icile à ixe ; au -il di e le second ou le oisième siècle de no e è e? En ou cas il es aisonnable de p end e pou limi es l’époque d’Hygin, c’es -à-di e le débu du second siècle, e celle des Scholies de Ge manicus, qui son , au plus a d, des de niè es années du oisième». Vegeu ambé la in oducció als Scholia in A a um Ve e a (1974). 15. Vegeu STERN (2003), qui, basan -se p ecisamen en la popula i a d’A a en aques a època, pos u- la el segle II dC com a da a pe a l’He acli . 16. Plu . 988a: τ? δj Πυ*αγρου καa Eμπεδοκλους δγματα νμοι τν παλαιν !σαν SEλλνων † καa πυρ&α καa δ&αιται *** [`τι πρHς τ? Nλογα ζα δ&καιον pμν οLδjν στι.] Τ&νες ο^ν gστερον το1τ γνωσαν; (A a i Phaen. 131) ‘ο πρτοι κακοεργHν χαλκεσαντο μχαιραν εKνοδ&ην, πρτοι δj βον πσαντ 5ροτρων.’ 17. MARTIN (1956: 41). Lac anci Diu. Ins . I, 2 (Migne 183 A): Caesa quoque in A a o e e Aglaos henem dice e Iouem cum ex insu- la Naxo adue sus Ti anas p o icisce e- u e sac i icium ace e in li o e, aqui- lam ei in auspicium aduolasse. Ibídem (237 B): quod e e un ii qui Φαινμενα consc ipse un , cum de dua- bus Canc i s ellis loquun u , quas G aeci =νους uocan ? Schol. Ge m. (B esyg. p. 91): Aglaos henes dici , Iouis cum ex Naxo adue sus Ti anas p o icisce e u e sac i- icium ace e , aquilam ei in auspicio appa uisse. Ibídem (p. 79, 13) Sun in hoc signo in eius es a aliae s e- llae quas asinos adpellan , G aeci =νους dicun . Un al e de all que cal eni en comp e és l’«e o » que come He acli quan dóna la ci ació li e al d’ Il. X 292 s., uns e sos que l’au o posa en boca d’Hècuba: φησa γ?ρ SEκβη πρHς A*ην#ν; σοa δ α^ γ βο1ν @ξω !νιν εLρυμτωπον 5δμτην ν οdπω GπH ζυγHν γαγεν 5νρ. En e ec e, Hècuba li diu a A ena: «Jo ’immola é una aca d’un any, d’ample on , no domada, que ins a a cap home no ha posa so a el jou». Aques a ci ació plan eja dos p oblemes. En p ime lloc, que les pa aules que Hècuba di igeix a A ena a la Ilíada les p onuncia Diomedes. En e ec e, Allacci, au o de l’edi io p inceps, ano a «Iliad. K 292 Diomedes, non Hecuba»18, men e que Wes e mann a més enllà i en el seu apa a c í ic p oposa co egi Διομδης (en lloc de SEκβη)19. No obs an això, a Il. VI 274 s., Hèc o , amb unes pa aules mol semblan s, mana Hècuba que agi al emple d’A ena i li p ome i que sac i i- ca à do ze aques d’un any, no domades, pe al que la dea p o egeixi la ciu a 20. Hècuba epe eix aques a ó mula da an l’es à ua d’A ena i li p ome el sac i ici «si a miques l’espasa de Diomedes i p o egeix la ciu a »21. Pe dona una explicació plausible a aques e o sense necessi a de co egi el ex , cab ia conjec u a que He acli ci a de memò ia. Com a home e udi , coneix bé el ex homè ic i eco da que Hècuba li p ome a A ena que li sac i ica à una aca si la p o egeix, pe ò la semblança en e passa ges el aeix i ci a el passa ge de Diomedes, que ambé a di i- gi a A ena i amb les ma eixes p e ensions. Si hi a egim que a la pe ició d’Hècuba apa eix esmen a el ma eix Diomedes, la con usió és més que comp ensible. El segon p oblema és la ci ació en si, que apo a la lec u a βο1ν @ξω, men e que, al ex homè ic, hi obem @ξω βο1ν. La majo ia d’edi o s s’inclinen pe co egi el ex d’He acli . Si accep em, pe ò, que ha ci a de memò ia, és més lògic pensa que senzillamen ha ansmu a els dos mo s sense adona -se’n. És ce que la lec u a que o e eix He acli no acaba de unciona mè icamen , pe ò si enim en comp e que a l’època que p oposem pe a l’au o ja s’ha pe du la quan i a de les ocals, aques «e o » a la ci a és un a gumen més a a o de la nos a p o- pos a. En base a o s aques s a gumen s, doncs, podem conjec u a que el ex d’He acli en la se a e sió de ini i a és, com a mol , con empo ani de l’esmen ada Edi io Φ dels Phaenomena d’A a , és a di , no an e io al segle II dC. 320 Fa en ia 30/1-2, 2008 Daniel Ramon 18. ALLATIUS 1641: 24. 19. WESTERMANN 1843: 320. 20. Il. VI 274-276: καa ο. [sc. A*ην#] Gποσχσ*αι δυοκα&δεκα βο1ς νa νη / νις xκστας .ερευσμεν, αY κ λεση / Nστ τε καa Τρ,ων 5λχους καa νπια τκνα. 21. Il. VI 305-310: πτνι A*ηνα&η, @υσ&πτολι, δα *εων / ~ξον δ< γχος Διομδεος, xδj καa αLτν / πρηνα δHς πεσειν Σκαιν προπροι*ε πυλων, / =φρ τοι αLτ&κα ν1ν δυοκα&δεκα βο1ς νa νη / νις xκστας .ερεσομεν, αw κ λεσης / Nστυ τε καa Τρ,ων 5λχους καa νπια τκνα. 3. A banda de o s els elemen s e e en s a la his ò ia del ex , el lèxic del περa 5π&στων ens po a a pensa que l’esc i que ens ha a iba no po se an e io al segle IaC. — L’adjec iu κπληκτος (cap. 1, sob e Medusa), en el sen i d’imp essiona , es u- pe ac e, é com a es imonis més an ics els Himnes Ò ics 39, 10 (que da en dels segles III-II aC ins als segles I-II dC) i Pol·lux V 22 (segle II dC). — La o ma ρχ*αι, in ini iu ao is passiu d’Dργω (cap. 7, sob e Pasí ae) és un hapax22. — El e b χωρ&ζομαι (cap. 8, sob e les Ha pies, i cap.14, sob e les Si enes), en el sen i d’allunya -se, ma xa , so i co en s, no apa eix es imonia abans de Polibi III 94, 9 (segle II aC). — El e me `ρασις (cap. 11, sob e el Ciclop, i cap. 13, sob e les Fò cides) amb el sen i d’ull da a de Diodo de Sicília II 6 (segle IaC). — El e b προβλπω (cap. 11, sob e el Ciclop) apa eix a Dionisi d’Halica nàs XI 20 (segle IaC) i en al es ob es de da ació ince a, com són els Escolis d’A a i Isop. La o ma de pa icipi ac iu προβλποντα no es à es imoniada en cap ex an e io a He acli . — El e me γλυκυφων&α (cap. 14, sob e les Si enes) é el seu es imoni més an ic en Diodo de Sicília III 69 (segle IaC), i apa eix ambé a Pol·lux (segle II dC) i a l’Escoli a Teòc i 7, 82b. El es imoni de Dionisi Esci ob aquió (segle III aC) és poc iable, a ès el ca àc e agmen a i de l’au o , ecolli en di e ses on s i so in eesc i , esumi i modi ica . — La o ma del e b εKκονογραφ (cap. 15, sob e la Quime a) més an iga es oba a Filó d’Alexand ia II 588 (segle IdC). El e me εKκονογραφ&α, en el sen i de desc ipció, ep esen ació g à ica, el dóna Polibi (segle II aC). Si bé és ce que el subs an iu co esponen , εKκονογρφος, apa eix a A is ò il Poe . 1454b9, aques é el signi ica de pin o o e a is a. — El e me προσπ*εια (cap. 16, sob e Ci ce) no apa eix es imonia ins a And onic de Rodes, p. 572M (segle IaC). — El e b pττω (cap. 16, sob e Ci ce), en la se a o ma a ici zan i en eu ac i- a ansi i a apa eix pe p ime a egada a l’ob a de Polibi I 17, 3 (segle II aC) i és u ili za de mane a habi ual pe Diodo de Sicília XV 87 (segle IaC). — La o ma a ici zan del e b φυλττω (cap. 20, sob e les Pomes d’o de les Hespè ides), a banda dels au o s a enesos com Demòs enes, és una cons an a l’ob a de Plu a c (segle I-II dC). — El e b 5λληγορ (cap. 39, sob e les Vaques d’Hèlios) en l’accepció in e - p e a al·legò icamen sembla c eació de Plu a c 363d (segle I-II dC). — El e b .ερο*υτ (cap. 39, sob e les Vaques d’Hèlios) no é es imonis an e io s a He acli . El subs an iu de i a .ερο*της apa eix a Pausànias VIII 42, 12 (segle I-II dC). He àcli el Mi òg a : no es dades pe a la da ació de la se a ob a Fa en ia 30/1-2, 2008 321 22. HERCHER (1867: 152) espe a ia la o ma ρεχ*3ναι. Cap edi o , pe ò, no ha esmena aques pas. S’ha apun a la possibili a que l’úl im capí ol (39), pe les se es ca ac e ís iques (l’ús de la p ime a pe sona, la e e ència a una ob a li e à ia, l’ús del e b 5λληγορ), sigui una in e polació23. És ce que pe al lèxic que p esen a aques capí ol enim e mini pos quos pos e io s als de la es a de l’opuscle, pe ò no hem d’oblida que el ex conse a és el esul a d’un epí om (i, pe an , d’una mani- pulació), p obablemen d’època bizan ina, que ens ha p i a de conèixe la eali- a de l’es il i de la llengua de l’au o , cosa que ens hau ia pe mès d’es abli amb a gumen s més sòlids i, pe an , amb més p ecisió, l’època en què ou esc i el περa 5π&στων d’He acli el Pa adoxòg a . Tanma eix, malg a les especulacions sob e l’au o ia de l’ob a i les modi ica- cions que hagi pogu pa i , és e iden que l’úl ima mà que a pa icipa en l’ela- bo ació del ex enia al da an els comen a is g ecs a A a i coneixia l’ob a de Plu a c24. Bibliog a ia ALLATIUS (ALLACCI), L. (1641). Exce p a ua ia G aeca sophis o um e he o um. Roma. ALMIRALL, J. (1996). A a . Fenòmens. Tex e isa i aducció. Ba celona: FBM. CALDERÓN, E. (2004). «A a o y la aza de b once (Phaen. 131-132): una in e p e ación». QUCC n. s. 78/3, p. 143-151. CUARTERO, F. (1998). «Hè acles, undado de sac i icis: l’he oi de les es uncions». Fa en ia 20/2, p. 15-25. FESTA, N. (1902). My hog aphi G aeci. Vol. III. Munich/Leipzig: Teubne . GALE, Th. (1671). Ope a My hologica. Camb idge. HERCHER, R. (1867). «Zu Libanius und den beiden Sch i en de Inc edibilibus». He mes 2, p. 147-152. KIDD, D. (1997). A a us Phaenomena. Edi ed wi h in oduc ion, ansla ion and commen a y. Camb idge: Camb idge Uni e si y P ess. MARTIN, J. (1956). His oi e du ex e des Phénomènes d’A a os. Pa ís: Les Belles Le es. — (1974). Scholia in A a um Ve e a. S u ga : Teubne . PÀMIAS, J. (2004). E a òs enes de Ci ene. Ca as e ismes. In oducció, edició c í ica, aducció i no es. Ba celona: FBM. STERN, J. (2003). «He acli us Pa adoxog aphe : περa 5π&στων, On Unbelie able Tales». TAPhA 133, p. 51-97. WESTERMANN, A. (1843). My hog aphi G aeci. B aunschweig: Geo g Wes e mann. 322 Fa en ia 30/1-2, 2008 Daniel Ramon 23. STERN (2003): « hese a e pe haps enough o sugges ha He acli us 39 migh ha e been in e pola ed in o he ex om some o he sou ce». 24. Aques ema enca a es à pe desen olupa i se ia objec e d’un es udi més ampli i d’una na u ale- sa di e sa del ema d’aques a icle. Tanma eix, ó a in e essan en a a alo a ambé les impli- cacions de cai e ilosò ic i mo al del ex he acli eu, que d’alguna mane a oben co espondència en el pensamen de Plu a c, així com elació amb els anomena s p ogymnasma a, exe cicis de e ò ica p opis de l’època en què s’in e p e a a el ma eix ex de di e ses mane es.