Les Aventures d'Ulisses i els escolis a l'Odissea

Resum Les A en u es d’Ulisses (Od. 9-12) són can s d’un g an in e ès, pa icula men pe la ma cada elació que enen amb l’O ien . Un ins umen insubs i uïble pe abo da -ne l’es udi a ons són els escolis. Malau adamen , ens manca una edició c í ica comple a i ac uali zada dels escolis a l’Odissea i, en conc e , dels que es e e eixen als qua e can s que con igu en les A en u es. Con é, doncs, sugge i la p opos a p e e en d’uni es o ços pe du a e me, pa in anma eix de les A en u es d’Ulisses, l’edició c í ica comple a a què ens e e im. Aquí, se n’o e eix un es a de la qües ió, es e isen un segui de manusc i s imp escindibles pe emp end e-la i es p esen- en inalmen alguns sugge imen s o mals. Pa aules clau: A en u es d’Ulisses, Odissea, escolis, edició c í ica, manusc i s, papi s. Abs ac . The Ad en u es o Ulysses and he Scholia o he Odyssey The Ad en u es o Ulysses (Od. 9-12) a e chan s o g ea in e es , in pa icula o hei ma ked ela ionship wi h he Eas . An i eplaceable ins umen o deal wi h hei s udy in dep h a e he scho- lia. Un o una ely we lack a comple e and upda ed c i ical edi ion o he scholia o he Odyssey and, speci ically, o he scholia o he ou chan s including he Ad en u es. I is con enien , hen, o sugges he p e e en ial p oposal o uni ing e o s o ca y ou he comple e c i ical edi ion ha we commen , bu s a ing wi h he Ad en u es o Ulysses. A s a e o he ques ion is o e ed, a se ies o essen ial manusc ip s o unde ake he edi ion a e e ised and inally some o mal sugges ions a e p esen ed. Key wo ds: The Ad en u es o Ulysses, Odyssey, scholia, c i ical edi ion, manusc ip s, papy i. Les A en u es d’Ulisses és un nom de cai e desc ip iu que la adició in e p e a i- a de l’Odissea ha dona al conjun de can s que an del IX al XII de l’esmen ada ob a èpica. Són can s on es mani es a una ma cada elació amb l’O ien , a di e sos ni ells, amb lligams i elemen s compa ables amb les cul u es p ope es o ien als del p ime i del segon mil·lennis abans de C is , an les cul u es semí iques meso- po àmica, cananea (sob e o uga í ica) i enícia, com ambé la cul u a indoeu opea hi i a i la cul u a egípcia. Una de les on s bàsiques pe a l’es udi de o a l’epope- ia de l’Odissea (i, na u almen , d’aques es A en u es, que en són una pa ), amb les in e connexions co esponen s apun ades amb el món o ien al, és la on cons- Fa en ia 30/1-2, 2008 97-103 Les A en u es d’Ulisses i els escolis a l’Odissea Jo di Co s i Meya Uni e si a Au ònoma de Ba celona Depa amen de Ciències de l’An igui a i de l’Eda Mi jana jo di.co [email protected] Recepció: 17/3/2010 i uïda pels comen a is an ics anomena s escolis. Ens n’ha a iba una ica i a ia- da col·lecció, d’escolis a aques a epopeia, els quals han es a eali za s pe au o s di e sos i, jun amen amb els escolis a la Ilíada, cons i ueixen una mos a mol an iga (en mol s casos la més an iga) i idedigna de la adició e udi a d’in e p e- ació dels ex os homè ics. A a bé, s’ha de eni p esen que, pel que espec a a l’Odissea, ens en manca una bona edició c í ica, ac uali zada. De e , empesos pe l’in e ès cul u al mul idisciplina i (lingüís ic, li e a i, mí ic) — an des de la pe spec i a hel·lènica com de la elació amb l’O ien p ope — que semp e ens ha susci a l’ob a homè ica, pa icula men l’Odissea (i, sob e o , les A en u es que inclou), ens hem oba p ecisamen , una egada e e una al a, amb la di icul a de no pode disposa d’aques a eina que acabem d’apun a insubs i u- ïble pe a l’es udi, és a di , una edició c í ica acu ada, conc e amen dels escolis a l’Odissea, ja que la ene able da e a edició comple a enca a igen , no posada al dia, esde é cla amen insu icien , com de alla em més enda an 1. Esde é, doncs, una exigència cien í ica ineludible pode -ne eni a ia una no a edició a l’abas , la qual ha d’u ili za ma e ial nou, sob e o papi aci, a més de ep esen a una a en a e isió del ma e ial ja edi a , a i d’a iba a se , així, un ins umen bàsic imp es- cindible pe ap opa -nos a l’Odissea i el seu món amb una isió ap o undida. Con ind ia, doncs, uni es o ços i abo da sis emà icamen l’es udi i la labo ex ual sob e els còdexs i els papi s pe inen s, pe al de e possible d’aquí a poc emps aques a asca edi o ial c í ica, que ce amen s’es à en ja inajo nable. En aques sen i , i sense deixa de banda una plani icació de conjun del eball sob e o a l’Odissea, que és al com s’ha de conceb e i endega la labo d’edició, conside em, a a pe a a, p e e ible (pe la iquesa de con ingu ja esbossada) que l’edició abo di, abans de es, els escolis als can s que in eg en les A en u es men- cionades (els que an del IX al XII). És, de e , un g up de can s que mani es en una g an uni a pe la se a cohesió in e na i que es dis ingeixen alho a pel seu con ingu a en u e i o ien ali zan , com ja hem indica més amun , i que, a més, posseeixen una base mí ica poli acè ica, a cida d’enllaços cul u als. Aspec es aques s da e s que demanen, c eiem que més que el que demanen al es conjun s de can s, eni ben a pun sense dilacions l’ins umen in e p e a iu que són els escolis. És p ecisamen pe o això, com s’ha ana apun an , i sense oblida en cap cas la pe spec i a global de conjun , que hem exp essa la nos a p e e ència, amb la olun a explíci a de eni ben a ia a l’abas , i al dia, o es les eines que poden acili a -nos l’ap o undimen adien , en conc e , del ex que comp èn les A en u es. A a, desp és d’ha e exposa els mo ius que aconsellen que es dugui a e me la labo d’edició mencionada, con ind à eco da , de la mane a més exac a possi- ble, la si uació en què ens obem pel que a a l’edició c í ica dels escolis homè- ics. De la Ilíada, disposem d’una edició c í ica ela i amen ecen i d’al a quali- a , gai ebé comple a2. A més, da e amen , s’ha publica a In e ne una edició 98 Fa en ia 30/1-2, 2008 Jo di Co s i Meya 1. Ens e e im a l’edició de DINDORF, 1855. 2. ERBSE, 1968-83. La designem com a gai ebé comple a pe què no s’hi inclouen els escolis D (els ano- mena s meno s). c í ica només dels escolis meno s3. No és així, en can i, amb elació a l’Odissea, com ja hem eco da més amun . L’edició més comple a que en posseïm és de a cen cinquan a anys, o almen obsole a, a esos els a enços en ece ca ex ual en aques segle i mig, el nomb e de papi s oba s pos e io men i els casos d’alguns còdexs no usa s alesho es o que, enca a que s’haguessin usa , demanen a a una no a lec- u a4. A pa i d’aquí, i abans d’emp end e l’ac uali zació d’aques a edició ela i- a a l’Odissea, s’ha de con eni que es eia del o necessa i conèixe a ons els an eceden s de les edicions dels escolis homè ics. So osamen , ja podem dispo- sa d’una monog a ia exhaus i a ecen sob e el ema, que a un seguimen comple , pe èpoques, de la in e p e ació o exegesi en g ec del ex homè ic, sob e o de l’Odissea, des de l’època con empo ània de o es dues epopeies ins als nos es dies5. T eball de p ime a mà, amb mol es dades compa a i es, amb uns índexs mol comple s, que acili en qualse ol ece ca emà ica, i amb una lla ga i comple a bibliog a ia ben ac uali zada. És un ins umen ines imable, imp escindible pe abo da a ons, pe què ajuda a alo a la impo ància de cadascuna de les on s manusc i es, la asca d’edició c í ica. De e , l’au o d’aques eball ja ha u ili za el ma e ial que ell ma eix ha aplega i ha comença , de momen pels dos p ime s can s, una edició c í ica com la que es em demanan , de la qual pa la em a con i- nuació jun amen amb les edicions que n’han es a els p eceden s. Cenyin -nos, doncs, a les edicions dels escolis a l’Odissea dels da e s dos segles que conside em més elle an s, com a p eceden s de la labo edi o ial c í- ica més ecen o que s’ha de du a e me p ope amen , al com p oposem, hem de des aca , en p ime lloc, l’edició ja esmen ada de G. Dindo 6. Al es edicions signi ica i es dels escolis són, especialmen , la de Ph. Bu mann7i la més ecen , pe ò mol incomple a (sols inclou els 309 p ime s e sos del p ime can de l’Odissea), d’A. Ludwich8. A més, da e amen , com ja hem di abans, el ma eix F. Pon ani ha publica ja, en un olum, l’edició c í ica dels dos p ime s can s, com una p ime a pa de la se a lla gamen eballada edició9. I, enca a, N. E ns (Con ad) acaba de publica ambé, pe ò a In e ne , l’edició c í ica només dels escolis meno s10. P ecisamen s’ha de con eni , pe an , que, amb aques es dues da e es publicacions, la pe spec i a comença a can ia , si bé, pel que a al ema conc e de les A en u es, enca a con inuem disposan només de ma e ial incom- ple . En e ec e, d’una banda, com s’ha indica , incomple a és l’ob a aluosa de Dindo , pe la se a an igui a , o i que és àmplia pel seu objec iu d’inclou e o a mena d’escolis. D’al a banda, ambé esul a incomple a l’apo ació d’E ns , Les A en u es d’Ulisses i els escolis a l’Odissea Fa en ia 30/1-2, 2008 99 3. VAN THIEL, 2000. 4. DINDORF, 1855. El D . Joan Pagès Ceb ián ha es udia a ons l’edició de Dindo i a ell de em alguns dels comen a is que aquí en em. 5. PONTANI, 2005. 6. Vegeu la no a 4. 7. BUTTMANN, 1821. 8. LUDWICH, 1888-90. 9. PONTANI, 2007. Edició comple a i mol ben e a. C ec, pe ò, que con ind ia que hi hagués més cla eda i conc eció en les ano acions ma ginals sob e l’o igen o el ipus d’escoli. 10. ERNST, 2006. pe què el seu objec iu queda es ingi an sols als escolis meno s, a pa que no és segu que sigui una edició de ini i a. I, al capda all, l’ob a sis emà ica i comple a de Pon ani iga à enca a uns quan s anys a abo da els can s que es em p opo- san pel seu in e ès p e e en . Pe acaba de dibuixa la p opos a edi o ial que plan egem, desp és d’ha e eco da la si uació ac ual, con é eni mol p esen s, a all o ien a iu, un segui de manusc i s (còdexs o papi s) que, en e d’al es, esde enen imp escindibles pe du a e me l’edició c í ica dels can s menciona s11: — De cai e gene al sob e els escolis a l’Odissea: M: Vene us Biblio hecae Ma cianae, Ma c. g . 613, segle XIII. Con é l’Odissea amb escolis i la Ba acomiomàquia. És un còdex mol comple pel que a als esco- lis dels qua e p ime s can s, pe ò no an pel que a a la es a. Hi han in e ingu , almenys, qua e mans. H: Ha leianus Musei B i annici, B i ish Lib a y, Ha l. 5674, segles XII iXIII ( ex ), XIII (escolis). Con é l’Odissea amb escolis. Esc ip u a ní ida, pe ò les pàgi- nes són mol denses. Hi han in e ingu , almenys, es mans. Z: Biblio eca Apos olica Va icana, Va . Pal. g . 7, segle XIV. Con é la Ba acomiomàquia il’Odissea amb escolis12. Q: Mediolanensis Biblio hecae Amb osianae, Amb . Q 88 sup., segle XV. Con é l’Odissea amb amplis escolis, bé que escassegen en els da e s can s13. T: Hambu gensis Biblio hecae Hambu gensis, cod. 56 in sc in., segles XIII i XIV. Con é l’Odissea, α-ξ 67, amb escolis. Hi in e enen, almenys, dues mans. 100 Fa en ia 30/1-2, 2008 Jo di Co s i Meya 11. Acompanyo l’enume ació dels manusc i s d’una desc ipció b eu del con ingu de cadascun (només hi indico can s i e sos conc e s si és signi ica iu, quan hi al en mol s e sos) i, si escau, hi adjun- o una indicació de les mans que hi han in e ingu i de l’apa ença g à ica quan és ema cable. Pe du -ho a e me, u ili zo, d’en ada, una sín esi b eu de les desc ipcions que en a e Dindo en el seu momen , p ecedida de les denominacions emp ades co esponen s, començan pe les sigles ( egeu DINDORF, 1855: IV-XXVIII). També, com a addició o complemen , segons el cas, conc e o les denominacions i aig ús de les desc ipcions que ens n’o e eix, amb múl iples de alls, PONTANI (2005: 242 s., 208 s., 329 s., 435 s., 303 s., 218 s., 308 s., 282 s., 386 s., 277 s., 321 s., 314 s.) i hi a egeixo, quan conside o que és con enien , alguna indicació ui de l’obse ació pe sonal. 12. Aques manusc i , no l’inclou en e els consul a s i ni an sols el ci a DINDORF (1855). Pon ani ens acla eix que conside a que Z és mol p ope a M i que, almenys pel que a als escolis, depèn d’H, i que, al seu o n, Q i R depenen de Z ( egeu PONTANI, 2005: 21, amb una aula sinòp ica, i 331-332), els quals Dindo , com eu em, enume a desp és, pe ò sense indica -ne cap dependència, només la semblança, pel que a als escolis, en e H i Q (c . DINDORF, 1855: VIII). Aques a sigla, Z, l’assigna, en can i, E ns , en la se a esmen ada p oècdosi dels escolis meno s de l’Odissea, al còdex més an ic dels que con enen els escolis V: Bodleian Auc . V.1.51 (segle X), «de Tex diese Ausgabe basie dahe au de Fassung des cod. Z» ( egeu ERNST, 2006: VIII-IX), còdex que al amen acos- uma a se designa Vo, com aquí ( egeu més enda an ). Semblan men , ambé en la se a p oècdosi dels escolis meno s, pe ò de la Ilíada, H. an Thiel assigna la sigla Z al còdex més an ic dels que u ili za pe a la se a edició: Romanus Bibl. Naz. G . 6 e Ma i . B. N. 4626 (segle IX), « es is unicus p imae amiliae codicum, cuius ex um sequimu » ( egeu VAN THIEL, 2000: 2), còdex que al amen acos uma a se designa amb la sigla C. 13. Sob e la dependència de Z i la semblança amb H, egeu la no a 12. P: Heidelbe gensis Biblio hecae olim Pala inae, nunc Accademicae, Pal. g . 45, segle XIII. Con é la Ba acomiomàquia il’Odissea amb escolis. Hi in e enen, almenys, dues mans. B: Mediolanensis Biblio hecae Amb osianae, Amb . B 99 sup., segles XIII i XIV. Té dues pa s i és d’o igen o ien al. La segona con é l’Odissea, α-φ 134, amb escolis. E: Mediolanensis Biblio hecae Amb osianae, Amb . E 89 sup., segle XIV. També és d’o igen o ien al, en conc e , de Quios. Con é l’Odissea, α-ι, amb escolis. Hi manquen olis i, al inal, a més, hi manquen els escolis. Hi in e enen unes es mans, la e ce a (segle XV), p obablemen ambé o ien al, ha subs i uï alguns dels olis pe du s i hi ha ansc i alguns escolis. R: Flo en inus Biblio hecae Lau en ianae, Lau . 57, 32, segle XV. Con é, a pa d’al es ex os, els escolis a la Ilíada i els escolis a l’Odissea, α-δ 193. És a di , és dels pocs còdexs, a pa dels que con enen escolis V o meno s14, que només con enen els escolis, sense el ex homè ic. D: Pa isinus, Biblio hèque Na ionale, Pa . g . 2403, segles XIII i XIV. Con é, a pa d’al es ex os, l’Odissea, amb escolis abundan s als es p ime s can s, escolis més a s del qua al desè i gai ebé inexis en s en la es a. Hi in e enen dues mans. S: Pa isinus, Biblio hèque Na ionale, Pa . g . 2894, segles XIII i XIV. Con é, a pa d’al es ex os, la Ilíada a dues columnes, amb escolis b eus, i l’Odissea, amb escolis a l’inici (α-γ 48), només amb algun escoli desp és. N: Vene us Ma cianus, Ma c. g . IX, 4, segles XIII i XIV. Té qua e seccions. Les dues p ime es con enen l’Odissea, amb escolis, mol s dels quals són b eus, pe ò en gene al més amplis a la segona pa o secció, especialmen ins al can se zè. — Més especí ics sob e els escolis meno s a l’Odissea15: Vo: Ox o d, Bodleian Lib a y, Auc . V.1.51, segle X. Con é els escolis V a l’Odissea. És el còdex més an ic dels que inclouen només escolis V, i els al es en depenen16. A dues columnes. Hi han in e ingu unes qua e mans. Vw: Fi enze, Biblio eca Medicea Lau enziana, Lau . 32, 39, segle XV. Con é l’Odissea, amb escolis, gai ebé exclusi amen escolis V. Les A en u es d’Ulisses i els escolis a l’Odissea Fa en ia 30/1-2, 2008 101 14. Vegeu més a all els còdexs amb escolis V o meno s: Vo, Vw (amb el ex de l’Odissea), Vm, Vu, Vd, V . 15. Són els escolis «V» o « ulga a», anomena s ambé «meno s» (c .DINDORF, 1855: XV-XVIII). Els còdexs que els con enen especí icamen , dels quals aquí n’enume em una selecció, no inco po en no malmen el ex de l’Odissea, sinó només els escolis. A pa , hi ha mol s més còdexs que con- enen alho a, en e els seus escolis, ambé alguns de meno s. To s els que igu en aquí depenen del més an ic: Vo( egeu PONTANI, 2005: 21, amb una aula sinòp ica, 183 i 191). Sob e la deno- minació i desc ipció d’aques s còdexs, ens eme em al que s’ha di a la no a 11, pe ò en aques sen i a a és escassa la in o mació que ens o e eix DINDORF (1855); en can i, a pa de l’obse - ació pe sonal, és mol comple a la in o mació de PONTANI, 2005: 183 s., 442 s., 443 s., 444 s., 465 s., 470 s. 16. Vegeu la no a 15. Vm: München, Baye ische S aa sbiblio hek, Mon. g . 233, segle XV. Con é els escolis V a l’Odissea. Sembla un apòg a di ec e de Vo. Vu: Fi enze, Biblio eca Medicea Lau enziana, Lau . 57, 10, segle XV. Con é els escolis V a l’Odissea. És un apòg a di ec e de Vo. Bé que amb algun a egi , podem conside a que n’és una còpia. A més, deno a una ce a elació amb l’edi- io p inceps dels escolis meno s17. Vd: Pa is, Biblio hèque Na ionale, Pa . g . 2691, segle XVI. Con é, a pa d’al- es ex os, els escolis V a l’Odissea. A dues columnes. Lec u a, almenys al p in- cipi, no àcil. V : Pa is, Biblio hèque Na ionale, Pa . g . 2692, segle XVI. Con é els escolis V a l’Odissea. Sembla de i a di ec amen de Vo. A dues columnes. Hi in e é l’hu- manis a Giano Lasca is. S’hi mani es en, almenys, dues mans. — Papi s d’un in e ès més especial pe als can s p oposa s18: h19: PMilVogl 1229 (MP31210.1), pap., segle III. Con é escolis meno s a l’Odissea ι2-32, semblan s als escolis V de la adició medie al. h7: PSI 10, 1173 (MP31209), pap., segle III. Con é escolis, sob e o meno s, al’Odissea γ(?), λ321 - ξ327. Es ac a d’un quade n, amb ui agmen s. S’hi mani es a una con inuï a de ons en e aques papi i els escolis medie als del co pus V. h21: PMed in . 210 (MP31210.2), pap., segle III. Con é comen a i a l’Odissea λ. És un es imoni de discussió g ama ical i ilosò ica sob e els ex os d’Home . h23: PSI 15, 1464 (MP31210.4), pap., segle II. Con é comen a i a l’Odissea μ 122 - 196, amb escolis p ope s als escolis de la adició medie al. Com a inno ació me odològica espec e a l’edició de Dindo (i ambé a la de la Ilíada d’E bse), conside em que con ind ia p epa a el ma e ial pe edi a els esco- lis dis ingin -los cla amen amb alguna sigla o senyal, segons si es ac a de glosses lingüís iques o d’his o iae abula es o d’explicacions de ealia o g ama icals, o bé ano acions menys impo an s, e c.19. I això, sense sepa a -los pe cap ca ego ia, sinó dis ibuin -los, al com an els dos au o s ci a s (com és ben no mal), pe o d e es ic e del ex homè ic. Els índexs inals han d’ajuda a oba els de cadascuna de les ca ego ies que puguin ce ca -se20. 102 Fa en ia 30/1-2, 2008 Jo di Co s i Meya 17. ASULANUS, 1528. 18. Aquí la selecció depèn sob e o del con ingu , que sigui adien pe a l’edició dels can s p oposa s. Sob e la denominació i la b eu desc ipció, no ens podem eme e a a, com ho hem e abans, a DINDORF (1855), na u almen , pe aons c onològiques de l’edició d’aques s papi s. Sí, en can i, que ens eme em de nou a Pon ani pe l’acu ada in o mació que acili a ( egeu PONTANI, 2005: 111-136). 19. F. Pon ani ja hi in odueix unes sigles o unes ano acions ma ginals, pe ò, com ja hem di ( egeu la no a 9), old íem que ossin més conc e es o p ecises. 20. Tan pel que a a l’elabo ació de la llis a de manusc i s, com pel que a als c i e is d’edició p oposa s, hem man ingu una es e a col·labo ació amb l’esmen a D . J. Pagès. Tan de bo que ben a ia puguem disposa de l’ins umen c í ic que es em p oposan . Se ia una apo ació mol impo an al se ei de o s els es udiosos que olguessin endinsa -se, amb o es les eines possibles a l’abas , en la in e p e ació d’aques a pa ascinan de l’Odissea que són les A en u es d’Ulisses, pa que alho a apo a mol s elemen s pe in e p e a millo a ons els es e s lligams que uneixen l’acció sence a que es desen olupa al lla g de o a aques a ob a com- plexa i an singula que és l’Odissea. Bibliog a ia ASULANUS, F. (ed.) (1528). Didymi an iquissimi auc o is in e p e a io in Odysseam, in aedi- bus Aldi, Vene iis. BUTTMANN, PH. (1821). Scholia an iqua in Home i Odysseam. Be lin. DINDORF, G. (1855). Scholia G aeca in Home i Odysseam ex codicibus auc a e emenda a, I-II. Ox o d. ERBSE, H. (1968-83). Scholia G aeca in Home i Iliadem, I-VI. Be lin. ERNST, N. (geb. CONRAD) (2006). Die D-Scholien zu Odyssee. K i ische Ausgabe. Köln. [h p://kups.ub.uni-koeln.de/ oll ex e/2006/1831/pd /D-Scholien.pd ] LUDWICH, A. (1888-90). Scholia in Home i Odysseae 1-309 auc io a e emenda io a. Königsbe g. PONTANI, F. (2005). Sgua di su Ulisse. La adizione esege ica g eca all’Odissea. Roma. — (2007). Scholia G aeca in Odysseam. I. Scholia ad lib os - . Roma. VAN THIEL, H. (2000). Scholia D in Iliadem, p oecdosis. Ins i u ü Al e umskunde, Köln. [h p://kups.ub.uni-koeln.de/ oll ex e/2006/1810/pd /Scholia_D_Gesam .pd ] Les A en u es d’Ulisses i els escolis a l’Odissea Fa en ia 30/1-2, 2008 103