Els Argonautes i la protofundació de Cízic

Resum Moltes colònies gregues, fundades entre els segles VIII i VI aC, creen, al voltant de llocs i cerimònies de culte, mites inserits en una història de fundació llegendària que situa l’establiment grec en els temps heroics. Una gran part d’aquests «mites de protofundació» s’inclou en cicles llegendaris de prestigi com el d’Hèracles, el viatge dels Argonautes i els Retorns, especialment el d’Ulisses. La fundació de Cízic, convertida en un episodi de l’empresa argonàutica per obra especialment d’historiadors locals, es pot recuperar parcialment a partir d’Apol·loni de Rodes i dels escolis al seu poema. Paraules clau: Argonautes, «mites de protofundació», Cízic. Abstract. The Argonauts and the Proto-Foundation of Cyzicus Many Greek colonies, founded in the 8th-6th centuries BC, created, around cult places and ceremonies, myths which were inserted in a story of legendary foundation which places the establishment of the Greeks in heroic times. A large part of these «proto-foundation myths» are included in prestigious legendary cycles, as that of Heracles, the Voyage of the Argonauts, and the Returns, especially that of Odysseus. The foundation of Cyzicus, transformed into an episode of the Argonautic saga mainly by local historians, can be partially recovered from Apollonius Rhodius and the scholia on his poem. Key words: Argonauts, «Proto-Foundation Myths», Cyzicus. L’empresa colonitzadora dels grecs té com a conseqüència la fundació d’un gran nombre de nuclis de població que, al llarg dels segles VIII-VI aC, en dates sovint conegudes, assoliren la condició de πλεις. La constitució d’una nova ciutat, en un territori allunyat de la metròpolis, amb una població indígena adés amical, adés hostil, moltes vegades en competència amb altres estats colonitzadors, comportava la institució de cultes divins i heroics, alguns dels quals eren importats de la ciutat metropolitana, d’altres, resultants de la interpretatio graeca de cultes indígenes. La majoria d’aquestes noves πλεις creen, al voltant d’indrets i de cerimònies de culte, uns mites que responen a tipus i esquemes ben coneguts i que s’insereixen en un conjunt organitzat dins una història de fundació llegendària que fa remuntar la Faventia 30/1-2, 2008 83-95 Els Argonautes i la protofundació de Cízic Francesc J. Cuartero Iborra Universitat Autònoma de Barcelona Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana [email protected] Recepció: 26/2/2009 presència grega en terres llunyanes a l’edat heroica. Aquestes històries, que tenen com a protagonistes herois, fundadors i epònims, solen incloure’s en altres històries heroiques prestigioses de viatges i d’exilis. Entre les primeres, ocupen llocs d’elecció la saga d’Hèracles, l’heroi viatger i exiliat per excel·lència, l’empresa dels argonautes, els retorns dels herois aqueus des de Troia, especialment el d’Ulisses, l’heroi que viatja allèn els límits ponentals del món i retorna a la pàtria. Ell serà (al cantó d’altres protagonistes de Nστοι, com Nèstor, Epeu, Filoctetes, Diomedes) l’heroi paradigmàtic dels establiments grecs d’Itàlia, Sicília i les Pitecuses1. Hèracles i el doble viatge argonàutic acolliran algunes fundacions gregues del Pontos Euxí. Historiadors nascuts o actius a les regions pòntiques i a les ciutats jònies es revelen transmissors, i en gran mesura reguladors, de les històries mítiques de fundació que designem amb el terme de protofundació. Per a Cízic, la primera ciutat grega de la ribera meridional de la mar Negra un cop passat el freu dels Dardanels, les dades que posseïm sobre la seva llegenda heroica, adés complementàries, adés contradictòries, sembla que procedeixen en gran mesura de tres historiadors cizicesos: majorment Deí(l)oc, de qui són dubtosos tant la forma del nom com la data, però que hom sol situar a cavall dels segles ViIV aC; i també Neantes i un tal Diògenes, ambdós del segle III. Tots tres foren utilitzats per a l’episodi de Cízic, en el poema d’Apol·loni de Rodes (I 936-1152). Les pàgines que segueixen pretenen ser un punt de partença i una incitació a l’estudi de llegendes de protofundació de les colònies gregues de la mar Negra. Cízic2és una ciutat de Mísia, de la regió designada a l’antiguitat com Phrygia minor, a la riba meridional, asiàtica, de la Propòntida (mar de Màrmara). Va ser construïda a l’estret istme que uneix a la terra ferma la península d’Arctonnès (en turc, Kapu Daÿ, Kapidagi Yarimadasi). Els antics pretenien que, en altre temps, havia estat una illa que els colons uniren al continent mitjançant un istme artificial. La ciutat va ser fundada pels milesis, datada per la Crònica d’Eusebi en la 26a olimpíada, és a dir entre els anys 676 i 673 aC. La situació geogràfica i l’excel·lència dels seus ports van fer de Cízic una pròspera ciutat comercial: les monedes d’or de la seca local (Κυζικηνο&) van circular per tot el Mediterrani oriental fins a l’època de Filip, el pare d’Alexandre. Durant la Guerra del Peloponnès (431404 aC), la ciutat es va arrenglerar adés amb un bàndol, adés amb l’altre, i, des de la Pau d’Antàlcidas (387 aC), va formar part del paquet de ciutats que van passar sota el control persa. Durant l’època hel·lenística, es troba dins l’òrbita de Pèrgam i, des del segle II aC, inicia relacions estretes amb Roma, que li dóna ajuda en la guerra contra Mitridates. 84 Faventia 30/1-2, 2008 Francesc J. Cuartero Iborra 1. Vegeu I. MALKIN, The Returns of Odysseus, Berkeley-Los Àngeles, 1998. El mateix autor, a Religion and Colonization i Ancient Greece (Leiden, 1987), hi exposa idees bàsiques, i fecundes, sobre les relacions entre la religió i la propaganda dèlfiques i el procés d’establiment de colònies gregues. 2. Vegeu R. DERUSTAFJAELL, «Cyzicus», JHS 22 (1902), 179-184; F. W. HASLUCK iA. E. HENDERSON, «On the Topography of Cyzicus», JHS 24 (1904), 135-143; E. FITCH, «Apollonius Rhodius on Cyzicus», AJPh 1 (1912), 43-56; É. DELAGE, La géographie dans les Argonautiques d’Apollonios de Rhodes, Bordeus, 1930, 92-113; F. VIAN i É. DELAGE, Apollonios de Rhodes. Argonautiques, París, 1974, I, p. 94-104, 261-266. L’episodi de Cízic, un dels més rics en temes etiològics de l’aventura argonàutica, és també un dels més ben dissenyats, construïts i realitzats per Apol·loni de Rodes, que és la font de la versió retòrica de Valeri Flac (II 634-III 458), de les Argonàutiques Òrfiques (484-628) i encara de la ressenya, rònega i omissiva, del Pseudo-Apol·lodor3. La narració d’Apol·loni sobre la doble escala a Cízic, molt ben estructurada, es divideix en set parts d’extensió diferent: descripció de la península i dels seus habitants (I 936-952); ofrena de l’ancorell (953-960); acollida dels argonautes per Cízic i sacrifici a Apol·lo Ecbasi (961-984); combat amb els Fills de la Terra (985-1011); partença i retorn dels argonautes i combat nocturn (10121052); funerals de Cízic i suïcidi de la seva esposa (1053-1077) i auguris de Mopsos i sacrificis a Rea (1078-1152). Després de l’estada a Lemnos (I 609-909), els argonautes han passat per l’illa de Samotràcia, on han estat iniciats en els misteris dels Cabirs, protectors dels navegants (I 910-921). Poc després, havent trobat un vent favorable a l’alçada del Quersonnès Traci, penetren al llarg canal d’Hel·lespont, els Dardanels (en turc, Çanakkale Boÿazi), i surten a la Propòntida, la mar de Màrmara (I 922-935). El poeta no sembla que s’hagi inquietat gaire pel trajecte d’unes seixanta milles marines abans de passar enllà de les boques de l’Esep, que marquen la frontera entre la Mísia i la Frígia, i arribar a una «illa abrupta» (936 αKπεα […] ν3σος), en realitat, una península (Kapıdaÿı) muntanyosa, l’Illa dels Óssos, Aρκτννησος, que havia de donar nom a la vila grega d’Aρτκη, l’actual Erdek4. Apol·loni, com altres autors antics, es pren una certa llibertat en anomenar Muntanya dels Óssos (941 {Aρκτων […] =ρος) la península sencera. Sabem, per Estrabó (XII 8, 11), que el Mont dels Óssos era la muntanya al peu de la qual hi havia la ciutat de Cízic (avui desapareguda, reduïda a un camp de ruïnes protegides) i, al seu torn, dominada pel mont Díndim: Hi ha una illa a la Propòntida unida a terra ferma per dos ponts; l’illa, molt fèrtil, té un perímetre de cinc-cents estadis. Hi ha una ciutat homònima vora els dos ponts, amb dos ports tancats i capacitat per atracar-hi més de dos-cents vaixells; una part de la ciutat és a la plana, l’altra, cap a la muntanya. Aquesta s’anomena Muntanya dels Óssos. La domina una altra muntanya, el Díndim, amb un sol cim (μονοφυς), Els argonautes i la protofundació de Cízic Faventia 30/1-2, 2008 85 3. Bibl. I 9, 18 [116]: «Havent salpat de Lemnos, fan escala al país dels dolíons, on regnava Cízic. Aquest els rebé amicalment. Però, havent salpat d’allí a la nit, s’encontren amb vents contraris i, sense ells saber-ho, tornen a abordar al país dels dolíons. Aquests es van creure que es tractava d’un exèrcit pelasg (car es trobaven en estat de guerra permanent amb els pelasgs) i entaularen un combat de nit, sense reconèixer-se l’un bàndol a l’altre. Els argonautes en van matar molts, entre ells Cízic, i quan, l’endemà, s’adonaren del que havia passat, esclataren en laments, es raparen els cabells i enterraren Cízic amb magnificència». El mitògraf omet parts importants de la seqüència mitopoètica, com són el combat contra els Fills de la Terra, les successives ofrenes, la pujada al Díndim i la profecia de Mopsos. El breu capítol d’Higí (F. 16) segueix una font diferent, almenys en part, car Jàson, un cop enllestits els funerals i l’enterrament de Cízic, posa els seus dominis en mans dels fills d’aquest («sepulturae eum tradidit atque filiis regnum tradidit»), mentre que en els Argonautica d’Apol·loni, Cízic mor encara novençà i sense descendència. 4. Ps. Scyl. 94: «Després de Mísia hi ha el país de Frígia i les ciutats gregues següents: Mírlea, el riu Ríndac i, a continuació d’aquest, l’illa de Bèsbic, i la ciutat de Plàcia, i a l’istme Cízic, tancant l’istme, i part deçà de l’istme, Àrtace». on es troba el santuari de Dindimene, la Mare dels déus, fundació dels argonautes (Yδρυμα τν Aργοναυτν). Com sigui, Muntanya dels Óssos i Illa dels Óssos sembla que han estat designacions alternants i quasi sinònimes5. D’altra banda, la confusió entre la ciutat i el massís muntanyós que ocupa el centre de la península, que alguns veien com una illa unida al continent per un istme artificial es troba en la breu ressenya de Plini el Vell, HN V 142: Més enllà, Alexandre (sc. el Gran) va unir al continent una illa on hi ha una ciutat de milesis (i. e. fundació milèsia), Cízic, abans anomenada Arctonnès, Doliònida i Dindímida, per tal com la domina el mont Díndím. Apol·loni pot haver conegut la doble versió i haver utilitzat el terme ν3σος en sentit ambigu (cf. Πελοπννησος, Πλοπος ν3σος). La discussió continuà en temps moderns, fins que una inscripció publicada en els últims anys del segle XIX6 demostrà que Cízic era una península unida al continent per un istme al centre del qual s’estenia una maresma o albufera. En el segle IV aC, els cizicens van unir aquest maresme al mar mitjançant un sistema de canals encreuats. És potser per això que la península tenia l’aspecte d’una illa unida artificialment a terra ferma. La ciutat i el seu territori disposava de ports ben abrigats, dos a cada cantó de l’istme (v. 940 ν δ ο. 5κτα& | 5μφδυμοι), com bé van entendre els antics comentaristes7. Tots quatre tindran el seu lloc en la narració d’Apol·loni: ΚαλHς λιμν, XυτHς λιμν, SIερ< πτρη i Λιμ<ν *ρη&κιος. La península, prossegueix Apol·loni (I 942-946), és habitada pels feréstecs i monstruosos Γηγενες, dotats de tres parells de braços i per la resta en tot semblants als Hecatonquirs del poema hesiòdic (Th. 147-153), fills partenogenètics de Gea. Aquests Fills de la Terra anatòlics formen part de la mitologia local creada ad hoc, de la qual deuen haver estat manllevats per Apol·loni a través dels historiadors de la regió. En el mite, els Fills de la Terra no representen exactament cap població indígena, sinó els aspectes salvatges, majorment físics, que el colonitzador ha de dominar i/o eliminar. L’istme i la plana que s’estén al continent els habiten els dolíons. Aquest sembla haver estat el parer comú a l’època hel·lenística, tot i que el primer testimo86 Faventia 30/1-2, 2008 Francesc J. Cuartero Iborra 5. Cf. PLIN. HN V 142; St. Byz. s. vv. {Aρκτων ν3σος, Κζικος. Els comentaristes antics donaven diferents explicacions del nom que resum sch. Ap. Rh. I 936-949a (que, a voltes, no sembla que hagi comprès bé els seus exemplaria): «A l’esmentada Propòntida hi ha una illa que posteriorment esdevingué una península i comprengué un istme. Car tota terra que es projecta en la mar rep el nom d’istme. Vora la península hi ha [παρκειται] la Muntanya dels Óssos, designació adient, car conten que les dides de Zeus que hi vivien es van transformar en ósses; o perquè l’indret és ple de feres i va rebre el nom per l’ós salvatge; o per l’elevació de la muntanya, perquè semblava ésser prop de les constel·lacions anomenades les Osses». Es tracta d’explicacions mítiques (quasi) totes de caràcter local, creades ad hoc i no mútuament excloents. 6. TH. REINACH, «Île ou presqu’île», REG, 7 (1894), 46 s. 7. Sch. Ap. Rh. I 936-949l: 5μφ&δυμοι δ, `τι b τ3ς Κυζ&κου λιμ<ν δισσ?ς εKσδους ξ Fκατρου μρους χει. niatge pot ser tan antic com Hecateu de Milet, a final del segle VI (fr. 219 Fowler), si la tradició que el cita és digna de crèdit8. Hom va dotar els dolíons de llur corresponent heroi epònim, només testimoniat en uns versos elegíacs d’Alexandre d’Etòlia (fr. 6 Powell): οr καa π Aσκαν&ων δ,ματ χουσι @ον λ&μνης Aσκαν&ης πa χε&λεσιν, ν*α Δολ&ων υ.Hς Σειληνο1 νσσατο καa Μελ&ης Els qui tenen llurs cases junt al curs de l’Ascani, a les vores de la llacuna Ascània, on visqué Dolíon, el fill de Silè i de Mèlia. Silè és insòlit com a pare d’un heroi epònim, però Mèlia és un nom d’oceànida mare de diferents herois primigenis9. Llur fill, Dolíon, representa l’element primordial, ctònic, en el mite de Cízic i la seva contrada. Cízic, que regna sobre els dolíons del país, té com a pares un tessali, Eneu, i Enete, filla d’Eusor (v. 948-950 ν δ ρως ΑKνιος υ.Hς Nνασσε | Κζικος, ν κορη δ&ου τκεν ΕLσ,ροιο | ΑKντη). Eneu (ΑKνες) és epònim de la ciutat d’Enea, a la Calcídica, germà de Làpites, epònim del poble làpita, i nét del riu Peneu10. Segons els comentaris ad locum, havia vingut de Tessàlia a establir-se a la costa de l’Hel·lespont11; allí havia pres per muller una princesa tràcia, Enete, filla d’Eusor i germana d’Acamant, un dels capitans tracis que havien de militar a Troia com a aliats de Príam12. No sabem res més d’aquests personatges, ja que els escolis, a Homer com a Apol·loni, es limiten a posar en prosa allò que els poetes diuen en vers: són poca cosa més que nomina nihilo. El que més importa és que Cízic, heroi epònim, és fill d’un grec, d’un tessali sense remissió a cap realitat històrica, sinó perquè és tessali l’estrat més vetust i més prestigiós de les nissagues mítiques gregues. Quant a la mare, és una tràcia de l’Hel·lespont, personatge altrament buit, fabricat a partir de noms extrets del Catàleg homèric, com reconeix l’escoliasta13. Ens trobem, doncs, amb un motiu comú a un bon nombre de mites de fundació: el rei heroi epònim fill de grec immigrat i de nissaga prestigiosa i d’una princesa del país d’acollença. L’atracada i el primer fet dels argonautes són descrits a I 953-960: Els argonautes i la protofundació de Cízic Faventia 30/1-2, 2008 87 8. St. Byz., p. 235, 8 s. Meinecke: Δολ&ονες. ο. τ<ν Kζικον οKκο1ντες, ος Δολιας εJπεν SEκαταος. λγονται καa Δολινιοι, καa *ηλυκς Δολιον&α. 9. Els més importants, Egialeu i Foroneu: vegeu Ps.-Apollod. II 1, 1. 10. Sch. Ap. Rh. II 936-949p; sch. Il. I 266-268. Segons Conó (Narr. 41), Cízic és igualment tessali, fill d’Apol·lo i rei dels pelasgs. 11. Sch. Ap. Rh. II 936-949p: Κυζ&κου πατ<ρ ΑKνες, Aπλλωνος πας καa Στ&λβης […] `*εν καa πλις νμασται. […] μητρHς δj ΕLαν*ε&ας. μετστη δj jκ *εσσαλ&ας καa κησε περa τHν SEλλσποντον. 12. Sch. Ap. Rh. II 936-949q: `τι ΑKνεUς *ετταλHς ν τH γνος κησεν ν SEλλησπντω. γμας δj ΕLσ,ρου βασιλως τν *ρακν ΑKντην, γενν# Κζικον, 5φ ο p πλις. ΕLσ,ρου δj υ.Hς Aκμας, ν iΟμηρος ν τ 3 βοιωτ&α pγεσ*αι *ρακν μα τ Πε&ρω φησ&ν. 13. Cf. Il. II, 844 s.; VI, 5-8. Allí va abordar Argo, empesa pels vents de Tràcia; Bellport va acollir-la en la seva correguda. Allí també van desfermar la pedra, massa petita, que els feia d’ancorell i, per consell de Tifis, van deixar-la al peu d’una font, la Font Artàcia; i van prendre’n una altra, una que els convenia, pesant. Quant a la primera, segons vaticinis de l’Arquer, els jonis Neleides, més endavant van erigir-la, consagrada com era llei ( *μις !εν), en el temple d’Atena Jasònia. El mite etiològic era també tractat en un dels capítols dels Aetia de Cal·límac, del qual s’ha conservat el primer vers (fr. 108 Pf.): Aργ καa σ, Πνορμε, κα[τ]δραμε καa τεHν gδωρ («Argo també t’abordà a tu, Panorm, i a la teva aigua»). La Diegesi confirma i completa la narració d’Apol·loni: Diu que els argonautes, havent desembarcat a Cízic per fer aiguada, van deixar allà la pedra que feien servir com a àncora, ja que era massa lleugera (després la van consagrar a Atena), i en van prendre una altra de més pesant (I, p. 111, Pfeiffer). Ha estat discutit, des de l’antiguitat, si καλHς … Λιμν en el text d’Apol·loni s’ha d’entendre com un sintagma adjectiu + substantiu, és a dir «un bon port», o com un nom propi, «Bellport». S’imposa, en primer lloc, la comparació amb un vers homèric sense cap dubte evocat pel nostre poeta: és el que inicia la descripció que Nausícaa fa de la ciutat dels feacis al nàufrag Ulisses: Gψηλς, καλHς δj λιμ<ν Fκτερ*ε πληος (Od. VI, 263). D’altra banda, Panorm, el nom que Cal·límac dóna al port on els argonautes arriben, és l’actual Bendirma, una localitat voramar, a l’est de la península de Cízic. Cal defugir una lectura facilior del text: que els argonautes arribessin a «un bell port», el nom del qual Apol·loni no dóna (contra la seva habitud), però sí Cal·límac. Crec que s’ha de veure en el text dels Argonautica un bon exemple d’imitatio cum uariatione, un dels procediments característics de la poesia hel·lenística i especialment car al poeta de Rodes. KαλHς δj λιμν s’ha d’entendre com un nom propi, Bellport, precisament perquè fa una clara referència al vers homèric, la frase del qual ocupa una posició idèntica (T-P). Els textos d’Apol·loni i de Cal·límac no són incompatibles: KαλHς λιμν és un nom elogiós del port, com ho és Πνορμος («Atraca-Tot»), un port on, segons les nostres notícies, podien cercar abric vuit vaixells14. Bellport i Panorm deuen ser topònims alternants per a una mateixa realitat geogràfica. Apol·loni i Cal·límac coincideixen a afirmar que els argonautes van ofrenar la pedra en una font de l’illot d’Àrtace, que servia de protecció al port15. Més tard, els «jonis Nelides», és a dir, els colonitzadors milesis, la consagraren en un santuari d’Atena, que el poeta, i sens dubte també la creença local, vinculaven a la presència de Jàson. 88 Faventia 30/1-2, 2008 Francesc J. Cuartero Iborra 14. A part de la Panorm siciliana, la més important, n’hi havia una altra a la Cirenaica. 15. Call., fr. 109 Pf. ap. sch. Ap. Rh. I 955-960c Aρτακ&α κρνη περa Κζικον, ς καa Aλκαος (fr. 440 Voigt) μμνηται καa Καλλ&μαχος, `τι τ3ς Δολιον&ας στ&ν. Sobre la vila i l’illot d’Àrtace, vegeu Timosth. ap. St. Byz. s. v. Aρτκη; Scylax 94; Str. XII 8, 11. La pedra va ser després traslladada al pritaneu, però potser posseïa qualitats màgiques, o almenys això pretén explicar la notícia transmesa per Plini (NH NH XXXVI 99): En aquesta mateixa ciutat (= Cízic) hi ha una pedra anomenada «la Fugitiva» (lapis fugitivus appellatus). Com que sovint s’escapava del pritaneu (així s’anomena el lloc), la van fermar amb plom (saepe profugum vinxere plumbo). La pedra ancorell és, sens dubte, una d’aqueixes pedres anicòniques de gran antiguitat que protagonitza un exemple més del tema ben conegut de l’objecte sagrat sovint escàpol que els fidels han de fermar amb cadenes, amb cordes de joncs o per qualsevol altre mitjà. El seu origen és sempre extraordinari: pot fins i tot ser una pedra meteorítica venerada des de la prehistòria. Els colons grecs se l’apropien, la traslladen a un santuari i la consagren a la seva pròpia divinitat, una Atena Jasònia altrament no testimoniada, encara que molt probablement relacionada amb Apol·lo Jasoni, de qui hom parlarà més endavant. L’hel·lenització de l’objecte sagrat local es perfà amb la integració en la llegenda argonàutica, prestigiosa i panhel·lènica. Cízic i el seu poble acullen favorablement els nouvinguts i, assabentats de llurs llinatges i del propòsit de llur viatge, els convida a amarrar la nau al port de la ciutat. Els argonautes erigeixen un altar a Apol·lo Ecbasi i ofereixen sacrificis amb els mitjans fornits pels dolíons, en obediència a un vaticini. Cízic, casat de nou amb la bella Clite, els informa sobre les ciutats veïnes (I 961-984). L’acollida amical dels argonautes no és un simple motiu manllevat a la tradició èpica, car formava part de la llegenda local, com sabem per un fragment de Deíoc (fr. 4 Fowler)16, com ho era l’erecció de l’altar d’Apol·lo Ecbasi, que l’historiador designa amb l’epiclesi de Jasoni (fr. 5 Fowler) i Sòcrates (d’Argos?, FHG fr. 15a) com Cizicè17. Les tres denominacions poden haver coexistit. Els argonautes, abans de salpar de Pàgases, havien construït un altar a Apol·lo Acteu i Embasi, és a dir, de la Riba i de l’embarcament (I 403 s.), que Cal·límac coneix (fr. 18, 12 s. Pfeiffer), i així l’apel·latiu advocatori κβσιος «del desembarcament» pot haver estat una innovació poètica per raó de simetria. Com sigui, Apol·loni segueix la tradició local que atribueix als argonautes la dedicació de l’altar d’Apol·lo a Cízic, com ho havia fet amb el de Pàgases; i l’epiclesi d’Apol·lo Jasoni, paral·lela a la de l’esmentada Atena Jasònia, revela l’interès per vincular els indrets de culte de la ciutat a la saga argonàutica. Cízic, a penes sortit de l’adolescència (v. 972), és casat de nou amb Clite, filla de Mèrops de Percote, també pertanyent a la historiografia llegendària local, segons Els argonautes i la protofundació de Cízic Faventia 30/1-2, 2008 89 16. Sch. Ap. Rh. I 961-963: τοUς δ Nμυδις; Δη&οχος τοUς μjν Δολ&ονας οLκ Dνομζει, τHν δj Κζικν φησι πυ*μενον τ<ν τν 5ριστων γενε?ν ξεν&σαι. No és clar per què, segons l’escoliasta, l’historiador no fa esment dels dolíons. Potser Cízic, en la seva versió, viu solitari en aquell indret de la costa de l’Hel·lespont, a la manera de Fineu (II 178 s.)? 17. Sch. Ap. Rh. I 966 Δη&οχος δj τH .ερHν οLκ Eκβασ&ου Aπλλωνς φησιν εJναι, 5λλ Iασον&ου Aπλλωνος, Σωκρτης δj ν Eπικλσεσι Κυζικηνο1 Aπλλωνος. testimoniatge de Deíoc (fr. 6) i d’Èfor (FGrHist 70F184). Mèrops és endevinaire, rei de Percote, ciutat de la part asiàtica de l’Hel·lespont, i pare d’Arisbe, epònima d’una altra ciutat però sobretot primera esposa de Príam18, i de dos combatents de la Tròada (Il. II 828-832). Així, la invenció del personatge de Clite té la doble funció d’unir el grec Cízic amb una princesa de la terra i, al mateix temps, de relacionar l’epònim local amb el Cicle Troià19. L’endemà, els argonautes deixen llur ancoratge provisional, el KαλHς λιμν, pel més segur del XυτHς λιμν, al fons de la badia. Mentre que els uns fan la maniobra, la resta puja el mont Díndim. És l’ocasió d’un nou àition només al·ludit, lamentablement: la Iησον&η bδς, la «Sendera de Jàson», de la qual no es torna a parlar, però que molt probablement designava la uia sacra dels qui pujaven la muntanya per retre honor a la deessa de Díndim. Mentrestant, els Γηγενες llancen roques amb intenció d’obstruir la bocana del port, però els herois, comandats per Hèracles, els presenten combat que acaba amb l’extermini dels Fills de la Terra (I 985-1011). El XυτHς λιμν és un port artificial, una escullera20, que les llegendes locals relacionen amb els Fills de la Terra, l’estatus dels quals era diferent en la versió de Deíoc. Així sch. Ap. Rh. I 987a: «El XυτHς, un port d’aquest nom a Cízic. Els pelasgs en van escometre la construcció (literalment: “es van emprendre a acumular-lo” [πεχε&ρησαν […] χσαι]), segons diu Deíoc (fr. 7a) per odi als tessalis que els havien envaït. Ell (= Apol·loni), però, afirma que va ser acumulat (κεχσ*αι) pels Fills de la Terra». La notícia es completa amb un altre escoli a Apol·loni deficientment transmès: «Deíoc (fr. 7b) […] que eren tessalis. Aquest afirma que els Fills de la Terra vivien del treball de llurs mans i que van deliberar d’atacar els argonautes pensant-se que eren pirates. Polignost, a Sobre Cízic21, diu que ells mateixos eren pirates»22. Els Fills de la Terra eren, en la versió seguida per Deíoc, els pobladors autòctons, «que es nodrien del treball de llurs mans» i es defensaven dels qui consideraven invasors. Les dades mitogràfiques, parcials com són, permeten induir la circulació de dues versions sobre l’origen del XυτHς λιμν i, alhora, de les relacions entre els dos grups humans: per als uns, representats per Deíoc, l’escullera és una defensa dels «pelasgs», indígenes de Cízic, enfront dels tessalis, val a dir els argonautes; per altres, seguits per Apol·loni, els ocupants de l’emplaçament són els dolíons, que, de bell antuvi i per mitjà de llur rei Cízic, d’ascendència tessàlia, entaulen bones relacions amb els argonautes, llurs compatriotes, que els alliberaran de les molèsties que els causen els Fills de la Terra. 90 Faventia 30/1-2, 2008 Francesc J. Cuartero Iborra 18. Apollod., Bibl. III 12, 5 [147]. 19. Euforió, en el seu Apol·lo (fr. 4 s. CLUA), presentava Cízic casat no amb Clite, sinó amb Larisa, filla de Píasos, rei dels pelasgs. Després de la mort de Cízic en combat, Larisa no moria, ans se’n tornava amb el seu pare, el qual havia comès incest amb ella abans del casament. Vegeu Str. XIII 3, 4. 20. Et. M. Xυτ λιμνι. 21. Aquest és l’únic fragment atribuït a un Polignost, de qui no sabem res. 22. Sch. Ap. Rh. I 989-991: Δη&οχος […] *ετταλοUς εJναι. οτος δj Γηγενες φησιν γχειρογστορας τος Aργοναταις πιβουλε1σαι [δοκο1ντας λ ηστ?ς εJναι]. Πολγνωστος δj ν τος Περa Κυζ&κου λ ηστ?ς αLτοUς λγει. La nota resulta confusa per la pèrdua de text. Crec que no és necessari incloure la frase entre claudàtors: els pelasgs habitants del país es pensen que els nouvinguts són pirates. Un altre mite local, recollit per un erudit del país, Agàtocles de Cízic, seguidor de l’escola d’Aristarc, atribuïa la creació d’una illeta propera a la costa, a Core, la filla de Demèter, que, en una versió epicòrica de la gigantomàquia, havia combatut, ajudada per Hèracles, a favor dels indígenes pelasgs contra els gegants prehumans. Amb les roques llançades per aquests, va crear l’illot de Bèsbic23. D’altra banda, l’atribució d’acumulacions rocoses a la batalla dels déus contra els Gegants és un motiu usual d’etiologia geogràfica mítica, i en el cas present pot tenir relació amb la natura gegantina dels Fills de la Terra. És clar que Apol·loni ha volgut citar el passatge de l’Odissea (X 119-124) on els vaixells d’Ulisses són atacats pels salvatges lestrígons, també d’aparença gegantina, que els tiren roques enormes des de dalt dels penya-segats que encerclen el port (v. 119 s.: μυρ&οι, οLκ Nνδρεσσιν οικτες, 5λλ? Γ&γασιν. | οY @ 5πH πετρων 5νδραχ*σι χερμαδ&οισι). Prop de la ciutat dels lestrígons, hi ha la font Artàcia (v. 106 s.). La coincidència té dues explicaci os possibles: o bé el nom Àrtace/Artàcia procedeix de l’epopeia homèrica, d’on, a mans dels colons grecs, designava una font de Cízic; o bé el nom era tradicional a la saga argonàutica en la seva fase arcaica, des de la qual va passar independentment a l’Odissea i a l’imaginari dels colons de Cízic. Els argonautes salpen del XυτHς λιμν i naveguen cap a llevant seguint la costa de Mísia, però una tempesta els fa tornar enrere i desembarcar en la foscor de la nit24. S’hi introdueix l’àition de la Pedra Sagrada. Els dolíons, que pensen en un desembarcament d’enemics, i els argonautes, que ignoren que han tornat al punt de partença, entaulen un combat que fineix amb la mort de molts nobles dolíons, entre ells, llur rei, Cízic, sota la llança de Jàson (I 1012-1052). La roca a la qual els argonautes amarren la nau en aquesta segona atracada i que per aquest motiu rep el nom de Sagrada (v. 1019 s. SIερ< δj φατ&ζεται δ τι Πτρη |  πρι πε&σματα νηHς πεσσμενοι βλοντο) és, sens dubte, un altre cas d’adaptació d’un objecte sagrat local a la llegenda argonàutica. És per això que els comentaristes antics maldaren per justificar la denominació: la roca és sagrada per antífrasi, com a preludi d’un episodi dissortat25. Els argonautes i la protofundació de Cízic Faventia 30/1-2, 2008 91 23. St. Byz., s. v. βσβικος: Illot proper a Cízic, segons Diògenes de Cízic (FGrHist 474F2) en el llibre primer, que diu, a propòsit de les set illes properes a la seva pàtria: «Proconnès, Febe, Halone, Frísia, Ofiüsa i Bèsbic, fecundes i feraces». «Agàtocles (FGrHist 472F2), en el llibre primer Sobre Cízic, afirma que es tracta d’una fundació (κτ&σμα) de Persèfone i que duu el nom d’un gegant. Car els gegants arrencaven fragments de la costa i els feien rodolar per la mar cercant d’obstruir la desembocadura del Ríndac. Però Core, lluitant en defensa de Cízic, va fer que les roques arrelessin i en va crear una illa que, pel nom d’un dels pelasgs que després la van colonitzar, es diu Bèsbic, i en la qual ella havia anorreat els gegants que restaven, amb l’ajuda d’Hèracles». Veg. Apollod., Bibl. I 6 1-2 [34-38]. Semblantment, a la guerra contra els Gegants, Posidó va liquidar Porfirió tirant-li a sobre un tros arrencat a l’illa de Cos, amb la qual cosa creà l’illot de Nísiros [§ 38]. 24. Com d’habitud, la borrasca que frustra els plans dels protagonistes és instrument d’un destí imprevisible i ineluctable. Fins a quin punt és part del mite local o és invent d’Apol·loni? Com sigui, viatgers del segle XIX i de començament del XX parlen sovint de violentes borrasques a la regió. 25. Sch. Ap. Rh. I 1019: SIερ< δj φατ&ζε<ται>; κατ εLφημισμν. τ? γ?ρ μεγλα τν πα*ν εLφμως .ερ? καa καλ φαμεν, Cς καa τ?ς Eρινας ΕLμεν&δας καa τ<ν λοιμικ<ν νσον .ερν, Cς καa Καλλ&μαχος (fr 75, 14 Pf.) ; ‘ψευδμενοι δ .ερ<ν φημ&ζομεν’.