Els Argonautes i la protofundació de Cízic

Resum Mol es colònies g egues, undades en e els segles VIII i VI aC, c een, al ol an de llocs i ce imò- nies de cul e, mi es inse i s en una his ò ia de undació llegendà ia que si ua l’es ablimen g ec en els emps he oics. Una g an pa d’aques s «mi es de p o o undació» s’inclou en cicles llegen- da is de p es igi com el d’Hè acles, el ia ge dels A gonau es i els Re o ns, especialmen el d’Ulisses. La undació de Cízic, con e ida en un episodi de l’emp esa a gonàu ica pe ob a espe- cialmen d’his o iado s locals, es po ecupe a pa cialmen a pa i d’Apol·loni de Rodes i dels escolis al seu poema. Pa aules clau: A gonau es, «mi es de p o o undació», Cízic. Abs ac . The A gonau s and he P o o-Founda ion o Cyzicus Many G eek colonies, ounded in he 8 h-6 h cen u ies BC, c ea ed, a ound cul places and ce e- monies, my hs which we e inse ed in a s o y o legenda y ounda ion which places he es ab- lishmen o he G eeks in he oic imes. A la ge pa o hese «p o o- ounda ion my hs» a e includ- ed in p es igious legenda y cycles, as ha o He acles, he Voyage o he A gonau s, and he Re u ns, especially ha o Odysseus. The ounda ion o Cyzicus, ans o med in o an episode o he A gonau ic saga mainly by local his o ians, can be pa ially eco e ed om Apollonius Rhodius and he scholia on his poem. Key wo ds: A gonau s, «P o o-Founda ion My hs», Cyzicus. L’emp esa coloni zado a dels g ecs é com a conseqüència la undació d’un g an nomb e de nuclis de població que, al lla g dels segles VIII-VI aC, en da es so in conegudes, assoli en la condició de πλεις. La cons i ució d’una no a ciu a , en un e i o i allunya de la me òpolis, amb una població indígena adés amical, adés hos il, mol es egades en compe ència amb al es es a s coloni zado s, compo a- a la ins i ució de cul es di ins i he oics, alguns dels quals e en impo a s de la ciu a me opoli ana, d’al es, esul an s de la in e p e a io g aeca de cul es indígenes. La majo ia d’aques es no es πλεις c een, al ol an d’ind e s i de ce imònies de cul e, uns mi es que esponen a ipus i esquemes ben conegu s i que s’inse eixen en un conjun o gani za dins una his ò ia de undació llegendà ia que a emun a la Fa en ia 30/1-2, 2008 83-95 Els A gonau es i la p o o undació de Cízic F ancesc J. Cua e o Ibo a Uni e si a Au ònoma de Ba celona Depa amen de Ciències de l’An igui a i de l’Eda Mi jana ancesc.cua e [email protected] Recepció: 26/2/2009 p esència g ega en e es llunyanes a l’eda he oica. Aques es his ò ies, que enen com a p o agonis es he ois, undado s i epònims, solen inclou e’s en al es his ò- ies he oiques p es igioses de ia ges i d’exilis. En e les p ime es, ocupen llocs d’elecció la saga d’Hè acles, l’he oi ia ge i exilia pe excel·lència, l’emp esa dels a gonau es, els e o ns dels he ois aqueus des de T oia, especialmen el d’Ulisses, l’he oi que ia ja allèn els lími s ponen als del món i e o na a la pà ia. Ell se à (al can ó d’al es p o agonis es de Nστοι, com Nès o , Epeu, Filoc e es, Diomedes) l’he oi pa adigmà ic dels es ablimen s g ecs d’I àlia, Sicília i les Pi ecuses1. Hè acles i el doble ia ge a gonàu ic acolli an algunes undacions g e- gues del Pon os Euxí. His o iado s nascu s o ac ius a les egions pòn iques i a les ciu a s jònies es e elen ansmisso s, i en g an mesu a egulado s, de les his ò ies mí iques de undació que designem amb el e me de p o o undació. Pe a Cízic, la p ime a ciu a g ega de la ibe a me idional de la ma Neg a un cop passa el eu dels Da danels, les dades que posseïm sob e la se a llegenda he oica, adés complemen à ies, adés con adic ò ies, sembla que p ocedeixen en g an mesu a de es his o iado s cizicesos: majo men Deí(l)oc, de qui són dub o- sos an la o ma del nom com la da a, pe ò que hom sol si ua a ca all dels segles ViIV aC; i ambé Nean es i un al Diògenes, ambdós del segle III. To s es o en u i- li za s pe a l’episodi de Cízic, en el poema d’Apol·loni de Rodes (I 936-1152). Les pàgines que segueixen p e enen se un pun de pa ença i una inci ació a l’es udi de llegendes de p o o undació de les colònies g egues de la ma Neg a. Cízic2és una ciu a de Mísia, de la egió designada a l’an igui a com Ph ygia mino , a la iba me idional, asià ica, de la P opòn ida (ma de Mà ma a). Va se cons uïda a l’es e is me que uneix a la e a e ma la península d’A c onnès (en u c, Kapu Daÿ, Kapidagi Ya imadasi). Els an ics p e enien que, en al e emps, ha ia es a una illa que els colons uni en al con inen mi jançan un is me a i i- cial. La ciu a a se undada pels milesis, da ada pe la C ònica d’Eusebi en la 26a olimpíada, és a di en e els anys 676 i 673 aC. La si uació geog à ica i l’ex- cel·lència dels seus po s an e de Cízic una p òspe a ciu a come cial: les mone- des d’o de la seca local (Κυζικηνο&) an ci cula pe o el Medi e ani o ien al ins a l’època de Filip, el pa e d’Alexand e. Du an la Gue a del Peloponnès (431- 404 aC), la ciu a es a a engle a adés amb un bàndol, adés amb l’al e, i, des de la Pau d’An àlcidas (387 aC), a o ma pa del paque de ciu a s que an passa so a el con ol pe sa. Du an l’època hel·lenís ica, es oba dins l’ò bi a de Pè gam i, des del segle II aC, inicia elacions es e es amb Roma, que li dóna ajuda en la gue a con a Mi ida es. 84 Fa en ia 30/1-2, 2008 F ancesc J. Cua e o Ibo a 1. Vegeu I. MALKIN, The Re u ns o Odysseus, Be keley-Los Àngeles, 1998. El ma eix au o , a Religion and Coloniza ion i Ancien G eece (Leiden, 1987), hi exposa idees bàsiques, i ecun- des, sob e les elacions en e la eligió i la p opaganda dèl iques i el p océs d’es ablimen de colò- nies g egues. 2. Vegeu R. DERUSTAFJAELL, «Cyzicus», JHS 22 (1902), 179-184; F. W. HASLUCK iA. E. HENDERSON, «On he Topog aphy o Cyzicus», JHS 24 (1904), 135-143; E. FITCH, «Apollonius Rhodius on Cyzicus», AJPh 1 (1912), 43-56; É. DELAGE, La géog aphie dans les A gonau iques d’Apollonios de Rhodes, Bo deus, 1930, 92-113; F. VIAN i É. DELAGE, Apollonios de Rhodes. A gonau iques, Pa ís, 1974, I, p. 94-104, 261-266. L’episodi de Cízic, un dels més ics en emes e iològics de l’a en u a a go- nàu ica, és ambé un dels més ben dissenya s, cons uï s i eali za s pe Apol·loni de Rodes, que és la on de la e sió e ò ica de Vale i Flac (II 634-III 458), de les A gonàu iques Ò iques (484-628) i enca a de la essenya, ònega i omissi a, del Pseudo-Apol·lodo 3. La na ació d’Apol·loni sob e la doble escala a Cízic, mol ben es uc u ada, es di ideix en se pa s d’ex ensió di e en : desc ipció de la penín- sula i dels seus habi an s (I 936-952); o ena de l’anco ell (953-960); acollida dels a gonau es pe Cízic i sac i ici a Apol·lo Ecbasi (961-984); comba amb els Fills de la Te a (985-1011); pa ença i e o n dels a gonau es i comba noc u n (1012- 1052); une als de Cízic i suïcidi de la se a esposa (1053-1077) i augu is de Mopsos i sac i icis a Rea (1078-1152). Desp és de l’es ada a Lemnos (I 609-909), els a gonau es han passa pe l’illa de Samo àcia, on han es a inicia s en els mis e is dels Cabi s, p o ec o s dels na e- gan s (I 910-921). Poc desp és, ha en oba un en a o able a l’alçada del Que sonnès T aci, pene en al lla g canal d’Hel·lespon , els Da danels (en u c, Çanakkale Boÿazi), i su en a la P opòn ida, la ma de Mà ma a (I 922-935). El poe a no sembla que s’hagi inquie a gai e pel ajec e d’unes seixan a milles ma ines abans de passa enllà de les boques de l’Esep, que ma quen la on e a en e la Mísia i la F ígia, i a iba a una «illa ab up a» (936 αKπεα […] ν3σος), en eali a , una penín- sula (Kapıdaÿı) mun anyosa, l’Illa dels Óssos, Aρκτννησος, que ha ia de dona nom a la ila g ega d’Aρτκη, l’ac ual E dek4. Apol·loni, com al es au o s an ics, es p en una ce a llibe a en anomena Mun anya dels Óssos (941 {Aρκτων […] =ρος) la península sence a. Sabem, pe Es abó (XII 8, 11), que el Mon dels Óssos e a la mun anya al peu de la qual hi ha ia la ciu a de Cízic (a ui desapa eguda, edu- ïda a un camp de uïnes p o egides) i, al seu o n, dominada pel mon Díndim: Hi ha una illa a la P opòn ida unida a e a e ma pe dos pon s; l’illa, mol è il, é un pe íme e de cinc-cen s es adis. Hi ha una ciu a homònima o a els dos pon s, amb dos po s anca s i capaci a pe a aca -hi més de dos-cen s aixells; una pa de la ciu a és a la plana, l’al a, cap a la mun anya. Aques a s’anomena Mun anya dels Óssos. La domina una al a mun anya, el Díndim, amb un sol cim (μονοφυς), Els a gonau es i la p o o undació de Cízic Fa en ia 30/1-2, 2008 85 3. Bibl. I 9, 18 [116]: «Ha en salpa de Lemnos, an escala al país dels dolíons, on egna a Cízic. Aques els ebé amicalmen . Pe ò, ha en salpa d’allí a la ni , s’encon en amb en s con a is i, sense ells sabe -ho, o nen a abo da al país dels dolíons. Aques s es an c eu e que es ac a a d’un exè ci pelasg (ca es oba en en es a de gue a pe manen amb els pelasgs) i en aula en un comba de ni , sense econèixe -se l’un bàndol a l’al e. Els a gonau es en an ma a mol s, en e ells Cízic, i quan, l’endemà, s’adona en del que ha ia passa , escla a en en lamen s, es apa en els cabells i en e a en Cízic amb magni icència». El mi òg a ome pa s impo an s de la seqüència mi opoè ica, com són el comba con a els Fills de la Te a, les successi es o enes, la pujada al Díndim i la p o ecia de Mopsos. El b eu capí ol d’Higí (F. 16) segueix una on di e en , almenys en pa , ca Jàson, un cop enlles i s els une als i l’en e amen de Cízic, posa els seus dominis en mans dels ills d’aques («sepul u ae eum adidi a que iliis egnum adidi »), men e que en els A gonau ica d’Apol·loni, Cízic mo enca a no ençà i sense descendència. 4. Ps. Scyl. 94: «Desp és de Mísia hi ha el país de F ígia i les ciu a s g egues següen s: Mí lea, el iu Ríndac i, a con inuació d’aques , l’illa de Bèsbic, i la ciu a de Plàcia, i a l’is me Cízic, ancan l’is me, i pa deçà de l’is me, À ace». on es oba el san ua i de Dindimene, la Ma e dels déus, undació dels a gonau es (Yδρυμα τν Aργοναυτν). Com sigui, Mun anya dels Óssos i Illa dels Óssos sembla que han es a desig- nacions al e nan s i quasi sinònimes5. D’al a banda, la con usió en e la ciu a i el massís mun anyós que ocupa el cen e de la península, que alguns eien com una illa unida al con inen pe un is me a i icial es oba en la b eu essenya de Plini el Vell, HN V 142: Més enllà, Alexand e (sc. el G an) a uni al con inen una illa on hi ha una ciu a de milesis (i. e. undació milèsia), Cízic, abans anomenada A c onnès, Doliònida i Dindímida, pe al com la domina el mon Díndím. Apol·loni po ha e conegu la doble e sió i ha e u ili za el e me ν3σος en sen i ambigu (c . Πελοπννησος, Πλοπος ν3σος). La discussió con inuà en emps mode ns, ins que una insc ipció publicada en els úl ims anys del segle XIX6 demos à que Cízic e a una península unida al con inen pe un is me al cen e del qual s’es enia una ma esma o albu e a. En el segle IV aC, els cizicens an uni aques ma esme al ma mi jançan un sis ema de canals enc eua s. És po se pe això que la península enia l’aspec e d’una illa unida a i icialmen a e a e ma. La ciu a i el seu e i o i disposa a de po s ben ab iga s, dos a cada can ó de l’is me ( . 940 ν δ ο. 5κτα& | 5μφδυμοι), com bé an en end e els an ics comen- a is es7. To s qua e ind an el seu lloc en la na ació d’Apol·loni: ΚαλHς λιμν, XυτHς λιμν, SIερ< πτρη i Λιμ<ν *ρη&κιος. La península, p ossegueix Apol·loni (I 942-946), és habi ada pels e és ecs i mons uosos Γηγενες, do a s de es pa ells de b aços i pe la es a en o sem- blan s als Heca onqui s del poema hesiòdic (Th. 147-153), ills pa enogenè ics de Gea. Aques s Fills de la Te a ana òlics o men pa de la mi ologia local c eada ad hoc, de la qual deuen ha e es a manlle a s pe Apol·loni a a és dels his o- iado s de la egió. En el mi e, els Fills de la Te a no ep esen en exac amen cap població indígena, sinó els aspec es sal a ges, majo men ísics, que el coloni za- do ha de domina i/o elimina . L’is me i la plana que s’es én al con inen els habi en els dolíons. Aques sem- bla ha e es a el pa e comú a l’època hel·lenís ica, o i que el p ime es imo- 86 Fa en ia 30/1-2, 2008 F ancesc J. Cua e o Ibo a 5. C . PLIN. HN V 142; S . Byz. s. . {Aρκτων ν3σος, Κζικος. Els comen a is es an ics dona en di e en s explicacions del nom que esum sch. Ap. Rh. I 936-949a (que, a ol es, no sembla que hagi comp ès bé els seus exempla ia): «A l’esmen ada P opòn ida hi ha una illa que pos e io men esde- ingué una península i comp engué un is me. Ca o a e a que es p ojec a en la ma ep el nom d’is me. Vo a la península hi ha [παρκειται] la Mun anya dels Óssos, designació adien , ca con- en que les dides de Zeus que hi i ien es an ans o ma en ósses; o pe què l’ind e és ple de e es i a eb e el nom pe l’ós sal a ge; o pe l’ele ació de la mun anya, pe què sembla a ésse p op de les cons el·lacions anomenades les Osses». Es ac a d’explicacions mí iques (quasi) o es de ca àc e local, c eades ad hoc i no mú uamen excloen s. 6. TH. REINACH, «Île ou p esqu’île», REG, 7 (1894), 46 s. 7. Sch. Ap. Rh. I 936-949l: 5μφ&δυμοι δ, `τι b τ3ς Κυζ&κου λιμ<ν δισσ?ς εKσδους ξ Fκατρου μρους χει. nia ge po se an an ic com Heca eu de Mile , a inal del segle VI ( . 219 Fowle ), si la adició que el ci a és digna de c èdi 8. Hom a do a els dolíons de llu co - esponen he oi epònim, només es imonia en uns e sos elegíacs d’Alexand e d’E òlia ( . 6 Powell): ο καa π Aσκαν&ων δ,ματ χουσι @ον λ&μνης Aσκαν&ης πa χε&λεσιν, ν*α Δολ&ων υ.Hς Σειληνο1 νσσατο καa Μελ&ης Els qui enen llu s cases jun al cu s de l’Ascani, a les o es de la llacuna Ascània, on isqué Dolíon, el ill de Silè i de Mèlia. Silè és insòli com a pa e d’un he oi epònim, pe ò Mèlia és un nom d’oceàni- da ma e de di e en s he ois p imigenis9. Llu ill, Dolíon, ep esen a l’elemen p i- mo dial, c ònic, en el mi e de Cízic i la se a con ada. Cízic, que egna sob e els dolíons del país, é com a pa es un essali, Eneu, i Ene e, illa d’Euso ( . 948-950 ν δ ρως ΑKνιος υ.Hς Nνασσε | Κζικος, ν κορη δ&ου τκεν ΕLσ,ροιο | ΑKντη). Eneu (ΑKνες) és epònim de la ciu a d’Enea, a la Calcídica, ge mà de Làpi es, epònim del poble làpi a, i né del iu Peneu10. Segons els comen a is ad locum, ha ia ingu de Tessàlia a es abli -se a la cos a de l’Hel·lespon 11; allí ha ia p es pe mulle una p incesa àcia, Ene e, illa d’Euso i ge mana d’Acaman , un dels capi ans acis que ha ien de mili a a T oia com a alia s de P íam12. No sabem es més d’aques s pe sona ges, ja que els escolis, a Home com a Apol·loni, es limi en a posa en p osa allò que els poe es diuen en e s: són poca cosa més que nomina nihilo. El que més impo a és que Cízic, he oi epònim, és ill d’un g ec, d’un essali sense emissió a cap eali a his- ò ica, sinó pe què és essali l’es a més e us i més p es igiós de les nissagues mí iques g egues. Quan a la ma e, és una àcia de l’Hel·lespon , pe sona ge al a- men bui , ab ica a pa i de noms ex e s del Ca àleg homè ic, com econeix l’es- colias a13. Ens obem, doncs, amb un mo iu comú a un bon nomb e de mi es de undació: el ei he oi epònim ill de g ec immig a i de nissaga p es igiosa i d’una p incesa del país d’acollença. L’a acada i el p ime e dels a gonau es són desc i s a I 953-960: Els a gonau es i la p o o undació de Cízic Fa en ia 30/1-2, 2008 87 8. S . Byz., p. 235, 8 s. Meinecke: Δολ&ονες. ο. τ<ν Kζικον οKκο1ντες, ος Δολιας εJπεν SEκαταος. λγονται καa Δολινιοι, καa *ηλυκς Δολιον&α. 9. Els més impo an s, Egialeu i Fo oneu: egeu Ps.-Apollod. II 1, 1. 10. Sch. Ap. Rh. II 936-949p; sch. Il. I 266-268. Segons Conó (Na . 41), Cízic és igualmen essali, ill d’Apol·lo i ei dels pelasgs. 11. Sch. Ap. Rh. II 936-949p: Κυζ&κου πατ<ρ ΑKνες, Aπλλωνος πας καa Στ&λβης […] `*εν καa πλις νμασται. […] μητρHς δj ΕLαν*ε&ας. μετστη δj jκ *εσσαλ&ας καa κησε περa τHν SEλλσποντον. 12. Sch. Ap. Rh. II 936-949q: `τι ΑKνεUς *ετταλHς ν τH γνος κησεν ν SEλλησπντω. γμας δj ΕLσ,ρου βασιλως τν *ρακν ΑKντην, γενν# Κζικον, 5φ ο p πλις. ΕLσ,ρου δj υ.Hς Aκμας, ν iΟμηρος ν τ 3 βοιωτ&α pγεσ*αι *ρακν μα τ Πε&ρω φησ&ν. 13. C . Il. II, 844 s.; VI, 5-8. Allí a abo da A go, empesa pels en s de T àcia; Bellpo a acolli -la en la se a co eguda. Allí ambé an des e ma la ped a, massa pe i a, que els eia d’anco ell i, pe consell de Ti is, an deixa -la al peu d’una on , la Fon A àcia; i an p en- d e’n una al a, una que els con enia, pesan . Quan a la p ime a, segons a icinis de l’A que , els jonis Neleides, més enda an an e igi -la, consag ada com e a llei ( *μις !εν), en el emple d’A ena Jasònia. El mi e e iològic e a ambé ac a en un dels capí ols dels Ae ia de Cal·límac, del qual s’ha conse a el p ime e s ( . 108 P .): Aργ καa σ, Πνορμε, κα[τ]δραμε καa τεHν gδωρ («A go ambé ’abo dà a u, Pano m, i a la e a aigua»). La Diegesi con i ma i comple a la na ació d’Apol·loni: Diu que els a gonau es, ha en desemba ca a Cízic pe e aiguada, an deixa allà la ped a que eien se i com a ànco a, ja que e a massa lleuge a (desp és la an consag a a A ena), i en an p end e una al a de més pesan (I, p. 111, P ei e ). Ha es a discu i , des de l’an igui a , si καλHς … Λιμν en el ex d’Apol·loni s’ha d’en end e com un sin agma adjec iu + subs an iu, és a di «un bon po », o com un nom p opi, «Bellpo ». S’imposa, en p ime lloc, la compa ació amb un e s homè ic sense cap dub e e oca pel nos e poe a: és el que inicia la desc ipció que Nausícaa a de la ciu a dels eacis al nàu ag Ulisses: Gψηλς, καλHς δj λιμ<ν Fκτερ*ε πληος (Od. VI, 263). D’al a banda, Pano m, el nom que Cal·límac dóna al po on els a gonau es a iben, és l’ac ual Bendi ma, una locali a o ama , a l’es de la península de Cízic. Cal de ugi una lec u a acilio del ex : que els a gonau es a ibessin a «un bell po », el nom del qual Apol·loni no dóna (con a la se a habi ud), pe ò sí Cal·límac. C ec que s’ha de eu e en el ex dels A gonau ica un bon exemple d’imi a io cum ua ia ione, un dels p ocedimen s ca ac e ís ics de la poesia hel·lenís ica i especialmen ca al poe a de Rodes. KαλHς δj λιμν s’ha d’en end e com un nom p opi, Bellpo , p ecisamen pe què a una cla a e e èn- cia al e s homè ic, la ase del qual ocupa una posició idèn ica (T-P). Els ex os d’Apol·loni i de Cal·límac no són incompa ibles: KαλHς λιμν és un nom elogiós del po , com ho és Πνορμος («A aca-To »), un po on, segons les nos es no í- cies, podien ce ca ab ic ui aixells14. Bellpo i Pano m deuen se opònims al e nan s pe a una ma eixa eali a geog à ica. Apol·loni i Cal·límac coincideixen a a i ma que els a gonau es an o ena la ped a en una on de l’illo d’À ace, que se ia de p o ecció al po 15. Més a d, els «jonis Nelides», és a di , els coloni zado s milesis, la consag a en en un san- ua i d’A ena, que el poe a, i sens dub e ambé la c eença local, incula en a la p esència de Jàson. 88 Fa en ia 30/1-2, 2008 F ancesc J. Cua e o Ibo a 14. A pa de la Pano m siciliana, la més impo an , n’hi ha ia una al a a la Ci enaica. 15. Call., . 109 P . ap. sch. Ap. Rh. I 955-960c Aρτακ&α κρνη περa Κζικον, ς καa Aλκαος ( . 440 Voig ) μμνηται καa Καλλ&μαχος, `τι τ3ς Δολιον&ας στ&ν. Sob e la ila i l’illo d’À ace, egeu Timos h. ap. S . Byz. s. . Aρτκη; Scylax 94; S . XII 8, 11. La ped a a se desp és aslladada al p i aneu, pe ò po se posseïa quali a s màgiques, o almenys això p e én explica la no ícia ansmesa pe Plini (NH NH XXXVI 99): En aques a ma eixa ciu a (= Cízic) hi ha una ped a anomenada «la Fugi i a» (lapis ugi i us appella us). Com que so in s’escapa a del p i aneu (així s’anomena el lloc), la an e ma amb plom (saepe p o ugum inxe e plumbo). La ped a anco ell és, sens dub e, una d’aqueixes ped es anicòniques de g an an igui a que p o agoni za un exemple més del ema ben conegu de l’objec e sag a so in escàpol que els idels han de e ma amb cadenes, amb co des de joncs o pe qualse ol al e mi jà. El seu o igen és semp e ex ao dina i: po ins i o se una ped a me eo í ica ene ada des de la p ehis ò ia. Els colons g ecs se l’a- p opien, la aslladen a un san ua i i la consag en a la se a p òpia di ini a , una A ena Jasònia al amen no es imoniada, enca a que mol p obablemen elacio- nada amb Apol·lo Jasoni, de qui hom pa la à més enda an . L’hel·leni zació de l’objec e sag a local es pe à amb la in eg ació en la llegenda a gonàu ica, p es- igiosa i panhel·lènica. Cízic i el seu poble acullen a o ablemen els nou ingu s i, assaben a s de llu s llina ges i del p opòsi de llu ia ge, els con ida a ama a la nau al po de la ciu- a . Els a gonau es e igeixen un al a a Apol·lo Ecbasi i o e eixen sac i icis amb els mi jans o ni s pels dolíons, en obediència a un a icini. Cízic, casa de nou amb la bella Cli e, els in o ma sob e les ciu a s eïnes (I 961-984). L’acollida amical dels a gonau es no és un simple mo iu manlle a a la adició èpica, ca o ma a pa de la llegenda local, com sabem pe un agmen de Deíoc ( . 4 Fowle )16, com ho e a l’e ecció de l’al a d’Apol·lo Ecbasi, que l’his o iado designa amb l’epiclesi de Jasoni ( . 5 Fowle ) i Sòc a es (d’A gos?, FHG . 15a) com Cizicè17. Les es denominacions poden ha e coexis i . Els a gonau es, abans de salpa de Pàgases, ha ien cons uï un al a a Apol·lo Ac eu i Embasi, és a di , de la Riba i de l’emba camen (I 403 s.), que Cal·límac coneix ( . 18, 12 s. P ei e ), i així l’apel·la iu ad oca o i κβσιος «del desemba camen » po ha e es a una inno ació poè ica pe aó de sime ia. Com sigui, Apol·loni segueix la adició local que a ibueix als a gonau es la dedicació de l’al a d’Apol·lo a Cízic, com ho ha ia e amb el de Pàgases; i l’epiclesi d’Apol·lo Jasoni, pa al·lela a la de l’esmen ada A ena Jasònia, e ela l’in e ès pe incula els ind e s de cul e de la ciu a a la saga a gonàu ica. Cízic, a penes so i de l’adolescència ( . 972), és casa de nou amb Cli e, illa de Mè ops de Pe co e, ambé pe anyen a la his o iog a ia llegendà ia local, segons Els a gonau es i la p o o undació de Cízic Fa en ia 30/1-2, 2008 89 16. Sch. Ap. Rh. I 961-963: τοUς δ Nμυδις; Δη&οχος τοUς μjν Δολ&ονας οLκ Dνομζει, τHν δj Κζικν φησι πυ*μενον τ<ν τν 5ριστων γενε?ν ξεν&σαι. No és cla pe què, segons l’escolias a, l’his- o iado no a esmen dels dolíons. Po se Cízic, en la se a e sió, iu soli a i en aquell ind e de la cos a de l’Hel·lespon , a la mane a de Fineu (II 178 s.)? 17. Sch. Ap. Rh. I 966 Δη&οχος δj τH .ερHν οLκ Eκβασ&ου Aπλλωνς φησιν εJναι, 5λλ Iασον&ου Aπλλωνος, Σωκρτης δj ν Eπικλσεσι Κυζικηνο1 Aπλλωνος. es imonia ge de Deíoc ( . 6) i d’È o (FG His 70F184). Mè ops és ende inai e, ei de Pe co e, ciu a de la pa asià ica de l’Hel·lespon , i pa e d’A isbe, epònima d’una al a ciu a pe ò sob e o p ime a esposa de P íam18, i de dos comba en s de la T òada (Il. II 828-832). Així, la in enció del pe sona ge de Cli e é la doble un- ció d’uni el g ec Cízic amb una p incesa de la e a i, al ma eix emps, de ela- ciona l’epònim local amb el Cicle T oià19. L’endemà, els a gonau es deixen llu anco a ge p o isional, el KαλHς λιμν, pel més segu del XυτHς λιμν, al ons de la badia. Men e que els uns an la manio- b a, la es a puja el mon Díndim. És l’ocasió d’un nou ài ion només al·ludi , lamen- ablemen : la Iησον&η bδς, la «Sende a de Jàson», de la qual no es o na a pa - la , pe ò que mol p obablemen designa a la uia sac a dels qui puja en la mun anya pe e e hono a la deessa de Díndim. Men es an , els Γηγενες llancen oques amb in enció d’obs ui la bocana del po , pe ò els he ois, comanda s pe Hè acles, els p esen en comba que acaba amb l’ex e mini dels Fills de la Te a (I 985-1011). El XυτHς λιμν és un po a i icial, una esculle a20, que les llegendes locals elacionen amb els Fills de la Te a, l’es a us dels quals e a di e en en la e sió de Deíoc. Així sch. Ap. Rh. I 987a: «El XυτHς, un po d’aques nom a Cízic. Els pelasgs en an escome e la cons ucció (li e almen : “es an emp end e a acu- mula -lo” [πεχε&ρησαν […] χσαι]), segons diu Deíoc ( . 7a) pe odi als essalis que els ha ien en aï . Ell (= Apol·loni), pe ò, a i ma que a se acumula (κεχσ*αι) pels Fills de la Te a». La no ícia es comple a amb un al e escoli a Apol·loni de i- cien men ansmès: «Deíoc ( . 7b) […] que e en essalis. Aques a i ma que els Fills de la Te a i ien del eball de llu s mans i que an delibe a d’a aca els a go- nau es pensan -se que e en pi a es. Polignos , a Sob e Cízic21, diu que ells ma ei- xos e en pi a es»22. Els Fills de la Te a e en, en la e sió seguida pe Deíoc, els poblado s au òc ons, «que es nod ien del eball de llu s mans» i es de ensa en dels qui conside a en in aso s. Les dades mi og à iques, pa cials com són, pe me en indui la ci culació de dues e sions sob e l’o igen del XυτHς λιμν i, alho a, de les elacions en e els dos g ups humans: pe als uns, ep esen a s pe Deíoc, l’esculle a és una de ensa dels «pelasgs», indígenes de Cízic, en on dels essalis, al a di els a gonau es; pe al es, segui s pe Apol·loni, els ocupan s de l’emplaçamen són els dolíons, que, de bell an u i i pe mi jà de llu ei Cízic, d’ascendència essàlia, en aulen bones ela- cions amb els a gonau es, llu s compa io es, que els allibe a an de les molès ies que els causen els Fills de la Te a. 90 Fa en ia 30/1-2, 2008 F ancesc J. Cua e o Ibo a 18. Apollod., Bibl. III 12, 5 [147]. 19. Eu o ió, en el seu Apol·lo ( . 4 s. CLUA), p esen a a Cízic casa no amb Cli e, sinó amb La isa, illa de Píasos, ei dels pelasgs. Desp és de la mo de Cízic en comba , La isa no mo ia, ans se’n o na- a amb el seu pa e, el qual ha ia comès inces amb ella abans del casamen . Vegeu S . XIII 3, 4. 20. E . M. Xυτ λιμνι. 21. Aques és l’únic agmen a ibuï a un Polignos , de qui no sabem es. 22. Sch. Ap. Rh. I 989-991: Δη&οχος […] *ετταλοUς εJναι. οτος δj Γηγενες φησιν γχειρογστορας τος Aργοναταις πιβουλε1σαι [δοκο1ντας λ ηστ?ς εJναι]. Πολγνωστος δj ν τος Περa Κυζ&κου λ ηστ?ς αLτοUς λγει. La no a esul a con usa pe la pè dua de ex . C ec que no és necessa i inclou- e la ase en e claudà o s: els pelasgs habi an s del país es pensen que els nou ingu s són pi a es. Un al e mi e local, ecolli pe un e udi del país, Agà ocles de Cízic, segui- do de l’escola d’A is a c, a ibuïa la c eació d’una ille a p ope a a la cos a, a Co e, la illa de Demè e , que, en una e sió epicò ica de la gigan omàquia, ha ia com- ba u , ajudada pe Hè acles, a a o dels indígenes pelasgs con a els gegan s p e- humans. Amb les oques llançades pe aques s, a c ea l’illo de Bèsbic23. D’al a banda, l’a ibució d’acumulacions ocoses a la ba alla dels déus con a els Gegan s és un mo iu usual d’e iologia geog à ica mí ica, i en el cas p esen po eni elació amb la na u a gegan ina dels Fills de la Te a. És cla que Apol·loni ha olgu ci a el passa ge de l’Odissea (X 119-124) on els aixells d’Ulisses són a aca s pels sal- a ges les ígons, ambé d’apa ença gegan ina, que els i en oques eno mes des de dal dels penya-sega s que ence clen el po ( . 119 s.: μυρ&οι, οLκ Nνδρεσσιν οικτες, 5λλ? Γ&γασιν. | οY @ 5πH πετρων 5νδραχ*σι χερμαδ&οισι). P op de la ciu a dels les ígons, hi ha la on A àcia ( . 106 s.). La coincidència é dues expli- caci os possibles: o bé el nom À ace/A àcia p ocedeix de l’epopeia homè ica, d’on, a mans dels colons g ecs, designa a una on de Cízic; o bé el nom e a a- dicional a la saga a gonàu ica en la se a ase a caica, des de la qual a passa inde- penden men a l’Odissea i a l’imagina i dels colons de Cízic. Els a gonau es salpen del XυτHς λιμν i na eguen cap a lle an seguin la cos a de Mísia, pe ò una empes a els a o na en e e i desemba ca en la osco de la ni 24. S’hi in odueix l’ài ion de la Ped a Sag ada. Els dolíons, que pensen en un desemba camen d’enemics, i els a gonau es, que igno en que han o na al pun de pa ença, en aulen un comba que ineix amb la mo de mol s nobles dolíons, en e ells, llu ei, Cízic, so a la llança de Jàson (I 1012-1052). La oca a la qual els a gonau es ama en la nau en aques a segona a acada i que pe aques mo iu ep el nom de Sag ada ( . 1019 s. SIερ< δj φατ&ζεται δ τι Πτρη |  πρι πε&σματα νηHς πεσσμενοι βλοντο) és, sens dub e, un al e cas d’adap ació d’un objec e sag a local a la llegenda a gonàu ica. És pe això que els comen a is es an ics malda en pe jus i ica la denominació: la oca és sag ada pe an í asi, com a p eludi d’un episodi disso a 25. Els a gonau es i la p o o undació de Cízic Fa en ia 30/1-2, 2008 91 23. S . Byz., s. . βσβικος: Illo p ope a Cízic, segons Diògenes de Cízic (FG His 474F2) en el llib e p ime , que diu, a p opòsi de les se illes p ope es a la se a pà ia: «P oconnès, Febe, Halone, F ísia, O iüsa i Bèsbic, ecundes i e aces». «Agà ocles (FG His 472F2), en el llib e p ime Sob e Cízic, a i ma que es ac a d’una undació (κτ&σμα) de Pe sè one i que duu el nom d’un gegan . Ca els gegan s a enca en agmen s de la cos a i els eien odola pe la ma ce - can d’obs ui la desembocadu a del Ríndac. Pe ò Co e, llui an en de ensa de Cízic, a e que les oques a elessin i en a c ea una illa que, pel nom d’un dels pelasgs que desp és la an colo- ni za , es diu Bèsbic, i en la qual ella ha ia ano ea els gegan s que es a en, amb l’ajuda d’Hè acles». Veg. Apollod., Bibl. I 6 1-2 [34-38]. Semblan men , a la gue a con a els Gegan s, Posidó a liquida Po i ió i an -li a sob e un os a enca a l’illa de Cos, amb la qual cosa c eà l’illo de Nísi os [§ 38]. 24. Com d’habi ud, la bo asca que us a els plans dels p o agonis es és ins umen d’un des í imp e- isible i ineluc able. Fins a quin pun és pa del mi e local o és in en d’Apol·loni? Com sigui, ia ge s del segle XIX i de començamen del XX pa len so in de iolen es bo asques a la egió. 25. Sch. Ap. Rh. I 1019: SIερ< δj φατ&ζε<ται>; κατ εLφημισμν. τ? γ?ρ μεγλα τν πα*ν εLφμως .ερ? καa καλ φαμεν, Cς καa τ?ς Eρινας ΕLμεν&δας καa τ<ν λοιμικ<ν νσον .ερν, Cς καa Καλλ&μαχος ( 75, 14 P .) ; ‘ψευδμενοι δ .ερ<ν φημ&ζομεν’.