Del registre al gest. Punts crítics en la traducció d'òpera italiana al català i al castellà

DEL REGISTRE AL GEST. PUNTS CRÍTICS EN LA TRADUCCIÓ D’ÒPERA ITALIANA AL CATALÀ I AL CASTELLÀ Miquel Edo Julià Uni e si a Au ònoma de Ba celona 1 Resum El p esen a icle posa damun la aula els de ec es p incipals que es poden obse a en la aducció i sub i ulació d’òpe a i aliana al ca alà i al cas ellà al com s’ha desen olupa en aques es da e es dècades i con inua desen olupan -se a ui dia. Denuncia, p ime amen , una di icul a gene ali zada pe a man eni un egis e li e a i al ; en segon lloc, les mancances de mol s aduc o s en el coneixemen de la llengua i aliana an iga i, en e ce lloc, les incohe ències en e ex de la aducció, ex can a i kinèsica ea al de i ades de la al a de coo dinació en e els di e sos esponsables de l’espec acle o del p oduc e audio isual. Pa aules clau: òpe a i aliana, i alià an ic, aducció li e à ia, sub i ulació, kinèsica. Abs ac This a icle se s ou he main aul s ha can be ound in ansla ing and sub i ling I alian ope as in Ca alan and Spanish, based on how his has e ol ed in ecen decades and con inues o e ol e nowadays. Fi s ly, i poin s ou gene al di icul ies main aining a high li e a y egis e . Secondly, lack o amilia i y wi h Old I alian among ansla o s. Thi dly, inconsis encies be ween he ansla ion o he sou ce ex , ly ics and s age kine ics, which de i e om he lack o coo dina ion be ween he a ious pe sons esponsible o he s age p oduc ion o he audio isual p oduc . Key wo ds: I alian ope a, old I alian, li e a y ansla ion, sub i ling, kine ics. Els enòmens sociolingüís ics, en e els quals el g au de di usió d’una llengua es ange a dins una de e minada socie a , enen —no cal di - ho— impo an s e ec es sob e la quali a no sols de les aduccions, sinó ambé, en el gène e ope ís ic, de la ep esen ació. A casa nos a, i a di e ència del ea e con encional, l’òpe a a amen es eci a —es can a— en aducció, cosa que —com és ben sabu — obliga a inclou e en la o mació dels can an s classes de onè ica des inades a pe - me e’ls de p onuncia qualse ol de les llengües del epe o i. Si ens ixem en els esul a s, pe ò, so p èn, en aques s da e s emps, el mal accen que si més no una pa d’ells exhibeix conc e amen en ancès. Desconeixem el igo amb què es eali za l’esmen ada docència, o amb 1 Aques a icle s’emma ca en els es udis du s a e me pel g up de ece ca consolida T ansmedia Ca a- lonia (codi 2009SGR700). DEL REGISTRE AL GEST. PUNTS CRÍTICS EN LA TRADUCCIÓ D’ÒPERA ITALIANA AL CATALÀ I AL CASTELLÀ DOLETIANA 3 ÒPERA I TRADUCCIÓ 2 què hi és eballada cadascuna de les llengües. Més que no pas des- e lla dub es o insinua c í iques en aques a di ecció, el que olem sub a lla i lamen a és p ecisamen el enomen sociolingüís ic que s’amaga da e e aques es de iciències, és a di , el e océs que el coneixemen del ancès ha expe imen a en el nos e país, de esul es del qual és pe cebu pe les no es gene acions com una llengua com- ple amen es anya. En les empo ades 2009-2010 i 2010-2011 s’ha ep esen a amb èxi a la ca elle a ba celonina l’espec acle Desig d’òpe a, de la companyia Ve sus & CIA, una an ologia d’à ies cèleb es unides pe un il a gumen al i in e p e ades pe can an s no ells. Que en els núme os en ancès el eno no os capaç de e mai una e ni muda ni neu a (p onuncia a /di ine/ o /di inε/) i que da an la g a ia u seguís el consell escola segons el qual, si no s’aconsegueix el so co ec e, més al e /i/ que /u/, no bene icia a una ocali a que en e mes musicals ha me escu judicis mol posi ius pe pa de la c í ica, i en alguna ocasió ins i o podia dona mo ius d’hila i a als espec- ado s que inguessin una mica d’idea de la llengua o iginal (‘Sali ! demeu e chas e e pi e’). Un al e enomen ambé ela i amen ecen , i que a ec a en aques cas sí la aducció, és el ebuig gene ali za en e s l’al a e ò ica. Men e que en al es països la je a qui zació de egis es es man é ben i a an en els ac es de pa la com en la llengua esc i a, a Espanya, sob e o d’ençà de la ansició democ à ica, i pe una mena d’iden i i- cació dels egis es o mals i solemnes amb l’an ic ègim, la con iden- ciali a i la col·loquiali a s’han ensenyo i d’una pa mol ex ensa de l’espai lingüís ic. A Ca alunya, on la adició p òpia mai no ha aconse- gui desenganxa -se del o de les a els popula s, segu amen el o ele a enca a gaudeix de meno p es igi. I, com a conseqüència d’això, d’una banda, mol s esc ip o s —mol s aduc o s— es oben més cò- modes i an demos ació de més habili a i més iquesa de mi jans en els egis es baixos; de l’al a, no és es any que s’inco i en indi e en- ciacions, és a di , en una pe cepció poc ina del egis e que hom u ili za o hau ia d’u ili za . El «malpa i » que apa eixia en un dels sub í ols de l’espec acle més amun esmen a no s’ajus a a, pe mol en abia que es igués el com e d’Alma i a, als adjec ius de l’«Esci omai, ga zon malna o» de Le nozze di Figa o (II, 8), de la ma eixa mane a que —pe posa un exemple no ope ís ic— p o oca a una o a imp essió, en una peça pi andel·liana posada en escena l’any 2008 al Tea e Nacional, sen i com un dels pe sona ges engega a li e almen «a la me da» en una ocasió la dona i en una al a la minyona (Fulque , 2008: 103, 118), quan en l’o iginal an l’una com l’al a on ha ien d’ana -se’n e a «al dia olo» (L’uomo, la bes ia e la i ù, II, 6; III, 3). Ens sembla eco da , a més a més, que el ma eix ac o que s’exp es- DEL REGISTRE AL GEST. PUNTS CRÍTICS EN LA TRADUCCIÓ D’ÒPERA ITALIANA AL CATALÀ I AL CASTELLÀ DOLETIANA 3 ÒPERA I TRADUCCIÓ 3 sa a en aques s e mes a egia de la se a colli a, en de e mina s pun s de l’ob a, exclamacions enca a més g uixudes que no hem locali za en la aducció al com es a edi a . Segu amen , olia sa is e les expec- a i es del seu públic, el que es a a acos uma a eu e’l p o e i enecs en conegudes sè ies ele isi es. El aduc o , pe la se a pa , es jus i- ica a en una no a a l’edició apel·lan a l’«ex acció popula » dels pe - sona ges i de ensan l’ús d’un llengua ge na u al en el qual es pogués econèixe un públic ampli: «Així, he in en a [...] asllada a l’esce- na i la pa la del ca e , no solamen en el lèxic, sinó ambé en la cons- ucció de la ase ca alana popula , a ui an negligida». I cloïa la no a amb el desig que l’espec ado «oblidi la igu a de l’in e media i, del aduc o , i s’iden i iqui amb la pa aula de l’au o » (Fulque , 2008: 28). Ni Pi andel·lo ni —enca a menys— els llib e is es del XVIII i del XIX deixen ana , pe ò, lèxic an baix com el que hem ci a , i el públic que ho sap ep ine i ablemen un impac e nega iu quan el sen , o quan sen ó mules massa ac uals («què hi puc e , jo, en o aques sid al», 63) en boca de pe sona ges que pe anyen a una al a època. Consi- de em líci o eball d’adap ació mode ni zado a, pe ò aques es peces no es p esen en so a aques a e ique a, sinó a com a aduccions ou cou , en les quals el públic —el públic mínimamen cul e— s’espe a la icció d’un llengua ge sense ma ques empo als massa e iden s i en el qual no es con ongui «popula » amb ulga o amb a go s d’ince a du ada, massa poc negligi s —di íem més a ia nosal es—, si no pe l’es amen ea al, sí pels mi jans de comunicació més mul i udina is. Com a mos es més ma isades de decala ge en e el egis e del ex o iginal i el de la aducció, i da an la impossibili a d’in odui aquí ci es massa ex enses, pod íem addui , pe exemple, la caco onia que p odueixen un «au, a» («deh», I, 3) o un «què ’empesques u a a?» («Che disco i a e?», II, 9) enmig de con e ses an a is oc à iques com les de L’inco onazione di Poppea (C eus, 2009: 115, 140), o un «I a a què?» («Ed o che spe i?», I, 2), un «Ei» («Eh!», I, 14), un « as e a» («empia», I, 7), un «ga a iba » (« e- man e», I, 12) en la no menys ampul·losa A ase se (Fo cano, 1998: 25, 38, 30, 37). Pensem en el egus pejo a iu o banali zado d’«o o» en una ase com «En Al edo Ge mon , seño a, / enéis aquí a o o que mucho os hono a» (Alie , 1981b: 36), egus absen de la o mu- lació o iginal pe mol idèn ica que sigui a la aducció («In Al edo Ge mon , o signo a, / ecco un al o che mol o i ono a», La a ia a, I, 2); o en l’accepció més col·loquial del cas ellà « a al» (dolen , pèssim) que es il a en «¡Ah, no me llaméis / con un nomb e an a al! / me ecue da que abandona / debo a an buena amiga...» (Co és, 1982: 85), accepció no compa ida pel « a ale» i alià, que an sols conce neix la a ali a del des í («a an i Signo u iziale!», ha ia di la in e locu- DEL REGISTRE AL GEST. PUNTS CRÍTICS EN LA TRADUCCIÓ D’ÒPERA ITALIANA AL CATALÀ I AL CASTELLÀ DOLETIANA 3 ÒPERA I TRADUCCIÓ 4 o a, Le nozze di Figa o, II, 3). Si hi ha, pe ò, en el e eny de la hipe li e ali a , un mo que clama jus ícia, aques mo és «bes ia». En i alià, al ma ge d’accepcions que g osso modo coincideixen amb les que ab aça la ma eixa pa aula en ca alà o cas ellà, en des aca una —la més habi ual en el gène e ope ís ic, i enca a i a en la llengua o al d’a ui dia, pe ò so in no ecollida especí icamen en els dicciona is bilingües— que co espon, pe signi ica i egis e, a equi alències del ipus ‘ca allo ’, ‘benei ’, ‘bu o’, ‘imbècil’. La aducció li e al, que ens hem cansa de eu e no pas en o es, pe ò sí en un bon g apa de aduccions i sub i ulacions, sona amb una iolència an desag adable que es a di ícil en end e com po se que els aduc o s l’hagin donada pe bona sense a u a -se a e lexiona sob e els alo s deno a ius i conno a ius que enia la pa aula en el ex de pa ida. E o enca a més inexplicable, no cal di -ho, quan el mo a ac e de p esència dins una ma eixa ob a amb una ce a ei e ació: Bes ia! a en o; i scos a, a’ là. [ a ian de a’ là: di qua.] [...] Noi Don Magni ico... (osse ando come sc i ono) Ques o in maiuscole. Bes ie! maiuscole. B a i! così. [...] Ma che eccesso di clemenza! Mi s ia dunque Sua Eccellenza... Bes ia!... Al ezza, ad ascol a . [...] Dalla al P incipe, bes ia, eccolo lì. (La Cene en ola, I, 6; I, 10; II, 3; II, 8) Bes ia! apá a e, y mi a lo que haces. [...] Nos D. Magní ico, es o en mayúsculas : bes ias! mayúsculas! asi, asi. [...] Qué esceso de bondad! Es éme su es- celencia... bes ia! al eza a en o. [...] Dásela al p íncipe, bes ia! allí es á. (Anònim, 1854: 23, 37, 53, 61) Bes ia, es a e a en o; apá a e, en acá. [...] Nos, Don Magni ico... Es o en mayúsculas. ( ijándose en si lo esc iben bien) ¡Bes ias! ¡Mayúsculas! ¡B a o! Así. [...] Bès ia, posa a enció! Allunya’ d’ací. [...] (obse an com esc iuen) Nosal es, Don Magní ico... Això amb majúscules. Bès ies! Majúscules! B a o! Així. [...] DEL REGISTRE AL GEST. PUNTS CRÍTICS EN LA TRADUCCIÓ D’ÒPERA ITALIANA AL CATALÀ I AL CASTELLÀ DOLETIANA 3 ÒPERA I TRADUCCIÓ 5 ¡Pe o qué exceso de clemencia! Escúcheme, pues, su Excelencia... —bes ia, qué digo— Al eza, escuchadme [pues. [...] Dásela al P íncipe, bes ia, ahí lo ienes. (Alie , 1986: 73, 87, 106, 112) Pe ò, quin excés de clemència! Escol eu-me, doncs, Sa Excel·lència... Bès ia!... Al esa, escol eu-me: [...] Dóna-li-la al p íncep, bès ia, ací hi és. (Jiménez, 1992: 79, 99, 123, 131) ¡Bes ia! ¡A en o! Aléja e de aquí. [...] (obse ando como esc iben) Noso os, Don Magní ico... és o en mayúscula. ¡Bes ia! ¡Mayúscula! ¡B a o! Así. [...] Pe o ¡qué exceso de clemencia! Escúcheme pues, su Excelencia... ¡Bes ia!... Al eza. [...] Dásela al P íncipe, bes ia; ahí es á. (Co és, 1992: 79, 99, 123, 131) ¡Bes ia! Al an o, apá a e. [...] Nos, Don Magni ico... Es o en mayúsculas. ¡Bes ias! ¡Mayúsculas! ¡B a o! Así. [...] ¡Qué exceso de bondad! Si os place, pues, Excelencia... Bes ia, Al eza, escuchad. [...] O écesela al p íncipe, bes ia, ese de allí. (Anònim, 1996a: 32, 43-44, 58, 63) Comp e, bès ia! Apa a’ d’aquí. [...] Nós, Don Magni ico... (obse an com esc iuen) Això en majúscules. Bès ies! Majúscules! Mol bé! Així. [...] Quin excés de bene olència! Vulgueu, doncs, Vos a Excel·lència... Bès ia!... Al esa, pa a o ella. [...] Dóna-la al p íncep, bu a; és aques [d’aquí. (C eus, 2007: 94, 110, 129, 136) ¡Ten cuidado, bes ia! Aléja e, e e allí. [...] Nos, Don Magni ico... (obse ando cómo esc iben) Es o en mayúsculas. ¡Bes ias! ¡Mayúsculas! ¡Muy bien! Así. [...] ¡Pe o qué exceso de gene osidad! Disponeos pues, Excelencia... ¡Bes ia!... Al eza, a escucha . [...] Acé casela al p íncipe, bes ia; es ése de [allí. (Wic, 2007: 94, 110, 129, 136) DEL REGISTRE AL GEST. PUNTS CRÍTICS EN LA TRADUCCIÓ D’ÒPERA ITALIANA AL CATALÀ I AL CASTELLÀ DOLETIANA 3 ÒPERA I TRADUCCIÓ 6 L’ensopegada de mol s aduc o s en aques a ga e ens a isa, de e , d’una mancança no menys gene ali zada que les dues p ime es que hem assenyala , pe ò aques a ja ins al·lada de a mol més emps a casa nos a. Han aduï i con inuen aduin de l’i alià, massa so in , p o essionals no do a s d’una o mació especí ica en i alianís ica. Abans —a l’època que Saga a aduïa la Di ina Comèdia— aques a o mació no exis ia; a a ja a unes quan es dècades que la Uni e si a de Ba ce- lona a gene an o nades de llicencia s en Filologia I aliana i l’Au ò- noma de llicencia s en aducció que han segui un p og ama d’es udis en i alià, pe ò a amen aques s i alianis es aconsegueixen e -se un lloc en el món de la aducció de llib es. Les acili a s de comp ensió que o e eix l’i alià a qui no l’ha es udia o l’ha es udia poc i unes polí- iques edi o ials mol iciades pe amiguismes i endogàmies, o pe una p eocupació ocali zada quasi exclusi amen en la quali a de la llengua d’a ibada, ha e que s’anés man enin un s a us quo no gai e di e en del d’èpoques p e è i es. Val a di que segu amen l’òpe a ha es a menys cas igada pe aques a anomalia que els al es gène es. Tan- ma eix, ambé en l’òpe a cos a mol oba aduccions i sub i ula- cions que acin palès un coneixemen quali icable com a òp im de la llengua i la cul u a i alianes, i mol especialmen de la llengua i aliana an iga. Hi ha hagu i con inua ha en -hi qui no s’ha adona que la con- junció «ma» amb una unció em à ica so in més al e o ça -la (‘pe ò si’) o, com en el passa ge següen , sup imi -la: T OSCA È oppo ma i ! (Va p esso l’uscio) O Ma io, consen i ch’io pa li?... L A VOCE DI C AVARADOSSI No. T OSCA Ascol a, non posso più... L A VOCE DI C AVARADOSSI S ol a, che sai?... che puoi di ?... S CARPIA (i i a issimo) Ma a elo ace e!... (Tosca, II, 4) T OSCA ¡Es demasiado ma i io! (Se ace ca a la pue a) Oh, Ma io, ¿consien es en que yo hable? L A VOZ DE C AVARADOSSI No. T OSCA Escucha... no puedo más... L A VOZ DE C AVARADOSSI Ton a, ¿qué sabes ú? ¿qué puedes ú deci ? S CARPIA (i i adísimo) ¡Pe o haced que se calle de una ez! (Alie , 1981a: 70-71) O bé subs i ui -la amb una conjunció copula i a: DEL REGISTRE AL GEST. PUNTS CRÍTICS EN LA TRADUCCIÓ D’ÒPERA ITALIANA AL CATALÀ I AL CASTELLÀ DOLETIANA 3 ÒPERA I TRADUCCIÓ 7 Vi a miglio , sì, god ò. Con en a io olo all’amplesso di Dio... ma oi uggi e ques a e a d’a anni. (Ma ia S ua da, III, 3) Sí, dis u a é de una ida mejo . Vuelo con en a a los b azos de Dios, pe o oso os ma chaos de es a ie a [de penas. (Se e a, 1992: 93) La posició enclí ica o p oclí ica dels p onoms ebles en i alià an ic ha deso ien a i deso ien a con ínuamen els aduc o s més desp e in- gu s, i l’absència habi ual del nos e ‘que’ inicial en les cons uccions d’impe a iu de e ce a pe sona, mol eqüen s en els llib e s, a incó - e en dis accions ins i o els aduc o s que acos umen a esold e- les co ec amen : Ah! Regina! Ah se ena il uo ol o alla pace, alla glo ia già o ni: ques o, ah ques o il più bello dei gio ni pel uo soglio, pe l’Anglia sa à. (Ma ia S ua da, III, 1) ¡Ah! eina, se ena u os o uel e ya a la paz y a la glo ia. Es e se á el más bello de los días pa a u ono y pa a Ingla e a. (Se e a, 1992: 84) Eccola. Un mio comando L’amo suo ’assicu i, e noi congiunga Con più saldi legami. (A ase se, II, 3) Mi a-la. Pe o d e me a ’assegu o el seu Amo , i així ens es enyen llaços més o s. (Fo cano, 1998: 42) El ‘passa o emo o’ an igamen podia desen olupa uncions que a a, an en i alià mode n com en ca alà i almenys en cas ellà d’Espa- nya, exe ceix el ‘passa o p ossimo’, és a di , l’inde ini ca alà i el ‘p e- é i o pe ec o’. De e mina s aduc o s, pe ò, es limi en a adui -lo semp e o gai ebé semp e amb el seu equi alen o mal, el pe e i l’ ‘inde inido’, desp eocupan -se d’anali za l’adequació d’aques a equi- alència a la empo ali a en qües ió. En les següen s ases del Don Gio anni, pe exemple, el p o agonis a acaba de ugi i el amós ca à- leg enume a les dones que ha seduï ins a a (I, 5): «S elle! L’iniquo / uggì!» / «¡Cielos!, ¡el inicuo / huyó!»; «Madamina, il ca alogo è que- s o / delle belle che amò il pad on mio» // «Seño a mía, és e es el ca- álogo / de las bellas que amó mi seño » (Pujol, 1982: 56, 57). Pa aules com « eo» (‘culpable’, ‘mal a ’), «igno o» (‘desconegu ’), «me cè» (‘mise icò dia’ o ‘ ecompensa’, ‘bene ici’), «mio bene» (‘es i- ma –ada’, ‘ eso meu’), «idolo» (‘es ima –ada’), «b ama e» (‘de- si ja ’, ‘anhela ’), «ma i » (‘ o u a’, ‘ u men ’, ‘so imen ’, ‘dolo ’), « ede» o « e’» (en el sen i de ‘ ideli a ’), «di ide e» (en el sen i de ‘compa i ’), «o o» (lla inisme pe a ‘ja dí’), « ile» (més so in ‘co- a d’ que no ‘ il’), «c udele» (més a ia ‘ acine ós’, ‘b è ol’, ‘in ame’, ‘maleï ’ que no ‘c uel’), «b a o» (‘mol bé’, ‘així m’ag ada’, o un adjec- DEL REGISTRE AL GEST. PUNTS CRÍTICS EN LA TRADUCCIÓ D’ÒPERA ITALIANA AL CATALÀ I AL CASTELLÀ DOLETIANA 3 ÒPERA I TRADUCCIÓ 8 iu posi iu aplica a una pe sona i e e en a una de e minada quali a o habili a ), « adi o» o « adi o » (so in emp a pe a in igues, en- ganys i mal es a s no enquad ables en l’es ic a aïció), han dona i con inuen donan lloc a alsos amics i a ma cades imp ecisions semàn- iques o de egis e. No hi ha cap aduc o que acumuli ell sol o s aques s e o s, pe ò ampoc no n’hi ha p àc icamen cap que no en come i algun, i no malmen més d’un. Segons el nomb e i segons la eincidència de cada e o , el conjun del ex en queda més o menys pe judica , i olem deixa ben cla que la nos a olun a no és ni de lluny eme e un judici condemna o i, en bloc, de les aduccions d’òpe- a que s’han e i es an a casa nos a. Més a ia al con a i: el que se’n diu aduccions in umables, en aques gène e, se’n oben poques, i les ci es que hem e ins aquí i que a em a con inuació han so i de la ploma de aduc o s d’una quali a mol a iable. Alguns d’ells no ind íem cap ese a a i lla -los de bons: són p o essionals do a s d’una sensibili a es ilís ica i a ís ica inqües ionable i d’un en all de ecu sos ampli, pe ò la se a compe ència en la llengua que adueixen a ossega mancances a ui dia di ícils d’adme e. Es ac a majo i à iamen d’e o s que p o oquen danys ci cums- ancials, so in d’escassa anscendència, pe ò que excepcionalmen poden a iba a a ec a la comp ensió del il a gumen al. El e me «sposo», «–a», indica so in , en i alià, o sol, el «p omesso sposo», és a di , no la pe sona amb qui hom s’ha casa , sinó amb qui s’ha de casa (‘p omès –esa’). Només cal que ens imaginem alguna de les mol es òpe es en què el mo es a epe in amb aques a accepció a p opòsi de pe sona ges elle an s pe a e -nos cà ec dels equí ocs i dels malen esos que el als amic po susci a . Na u almen , cald ia espe a que, malg a les de iciències que el aduc o pugui acusa en el coneixemen de la llengua o iginal, una lec u a a en a al con ex , al més immedia i al més llunyà, es sal a l’ala ma i empenyés a consul a les eines lexicog à iques, o a adop a solucions —si no co - ec es— anma eix plausibles. És e iden , pe ò, que l’es a ègia con- ex uali zado a no semp e aconsegueix de posa -se en ma xa, sens dub e no an pe una mala ap i ud del aduc o com pe la cele i a amb què ha du a e me la se a eina. I ens desplaça, aques a da e a obse ació, a p oblemà iques més especí iques de la aducció ope- ís ica, de i ades del alo que en aques àmbi s’a o ga al ex , un alo in e io al que ep en la poesia i el ea e no can a s. Els aduc- o s de egades addueixen que no han ingu la p e ensió de e un eball a ís ic, sinó me amen ins umen al, gai ebé com si olguessin jus i ica així l’escassa cu a que hi han posa . So in són musicòlegs, i au o s ambé —doncs— del comen a i musical, en el qual han esme - ça més es o ç. Pe ò els danys no solamen a ec en la quali a de la DEL REGISTRE AL GEST. PUNTS CRÍTICS EN LA TRADUCCIÓ D’ÒPERA ITALIANA AL CATALÀ I AL CASTELLÀ DOLETIANA 3 ÒPERA I TRADUCCIÓ 9 eina, sinó ambé aspec es elaciona s amb el econeixemen de l’au o ia i —ens emem— amb la p opie a in el·lec ual. So in els lli- b e s s’edi en amb mo iu de la posada en escena d’una òpe a en un de e mina ea e i an cons a , pe an , l’inacabable egui zell de noms d’a is es, ècnics i o gani zado s que han in e ingu en aquella p oducció, noms en e els quals de egades ( egeu els del Tea o Villa- ma a) igu en ins i o els maquillado s i els enca ega s del cà e ing, pe ò no apa eix enlloc el del aduc o . No és es any, d’al a banda, que una aducció que inicialmen es a publica i mada comenci desp és a eedi a -se, en llocs webs i en no es col·leccions de llib es o de ascicles engegades pe al es edi o ials, inal e ada o e isada pe ò ja sense i ma. Sens dub e, o i que es ac a de enòmens ce amen en eg essió, an la esponsabili a com la digni a del aduc o es oben, en els ambien s ope ís ics, en un es adi un xic enda e i es- pec e al que han assoli en al es sec o s, a causa —p ecisamen — d’una meno sac ali a del ex que epe cu eix en el ex aduï pe ò comença ja a ec an el ex o iginal, el qual pa eix una ce a inde inició ilològica no exemp a — ampoc— de pe ills. Un sone de Pe a ca, un poema —és a di , un llib e en e s— de Dan e o Foscolo o hom els ci a i els edi a amb les ma eixes pa aules: s’ha es able un ex canò- nic, ui d’una edició c í ica, que ningú no gosa manipula més enllà d’algun de all o o ipog à ic o d’alguna lliçó con o e ida. Els llib e s d’òpe a, en can i, ci culen en e sions que p esen en a ian s o ça nomb oses i no gens insigni ican s, i en una posada en escena, es- pec e a una al a, poden a iba a cau e in e encions i núme os sence s. No en a em a alo a aquí aques a ci cums ància; sí que c i ica em, en can i, la passi i a amb la qual s’ac ua da an les dissi- me ies que aques a ci cums ància acaba p o ocan en e els di e sos componen s del p oduc e. Hem is , en els ascicles, no es que a isen el lec o de possibles a iacions en e el ex que llegi à i el que sen i à can a al ideo. No es podia e es pe a e i a -les? O enca a més g eu: de egades apa eixen a ian s, en les edicions bilingües, en e el ex i alià, el de l’esque a, i la aducció, a la d e a: N EDDA E anco a un poco in Tonio ’imba e i! S ILVIO ( idendo) Oh, Tonio lo scemo! N EDDA Lo scemo è da eme si! M’ama... N EDDA I una mica més e opes amb Tonio! S ILVIO (escla a a iu e) Oh, Tonio, el gepe u ! N EDDA El gepe u és de éme ! Es à enamo a de mi...