Per a la Roseli

Hi ha gen que no es jubila à mai, gen pe a qui el comp omís amb la se a p o- essió és li e almen i al i o ma pa an indissociable del que són que no hi ha cap impe a iu adminis a iu o legal que pugui posa i a la se a ac i i a . La P o esso a Rosa-A aceli San iago —Roseli, pe a o s els seus amics— és una d’a- ques es pe sones. Algú en qui es compleix aquella màxima de Soló «en elleixo ap enen semp e mol es coses», pe què en ella no ha dec escu mai ni la cu iosi- a ni l’a any pe comp end e millo el llega del món g ec an ic en cadascun dels ex os que ens n’han a iba . Ben al con a i: a ui més que mai, el seu in e ès pe l’es udi de les on s g egues es desplega en un en all amplíssim de es imonis i de emes, i amb un en usiasme i ene gia desbo dan s enca alca una ece ca e e una al a, apa en men in a igable. To s els que hem eballa de p op amb la Roseli sabem que és in el·lec ual- men inquie a, que no s’acomoda a les idees p econcebudes ni li ag ada que els al es ho acin, pe què c eu amb e mesa en la capaci a humana de pensa lliu e- men . De egades, com en Sòc a es, aques con encimen a que sigui com un agu- lló, inci an -nos semp e a ana més enllà dels ap io ismes i dels models es able s, a busca un camí p opi, malg a que això ep esen i una eina més à dua i el isc d’ana a con aco en . L’es o ç paga la pena, diu, i jus i ica la nos a dedicació, pe què com s’en end ia el o na de nou sob e els ex os clàssics, si no os amb la olun a d’apo a -hi una lec u a en algun aspec e inno ado a o dis in a d’allò que han ana dien an s sa is i e udi s al lla g del emps? Que ningú no c egui a pa i d’aques es pa aules que eballa amb ella és incò- mode o cos ós, pe què s’equi oca à. La Roseli és d’una gene osi a ex ao dinà- ia en el eball: o e eix no només el seu emps, sinó ambé les se es idees i els seus coneixemen s semp e que po . Pe un sen i de jus ícia que du p o undamen a ela , mai no exigeix als al es el que no s’ha exigi a ella ma eixa abans, assu- meix esponsabili a s i s’es o ça pe què les se es apo acions con ibueixin, en la mesu a del possible, al bé comú. La Roseli és alho a pe se e an en allò que con- side a onamen al, i lexible quan les ci cums àncies ho exigeixen. En el ac e Fa en ia 30/1-2, 2008 7-8 Pe a la Roseli Anna Gines í Rosell Ma a Olle Guzman Ca los Va ias Ga cía Uni e si a Au ònoma de Ba celona Depa amen de Ciències de l’An igui a i de l’Eda Mi jana 08193 Bella e a (Ba celona). Spain humà, alo a la since i a i la p ac ica, con ençuda que o so in pe a la gen esul- a de més u ili a que la men ida. No és amiga de la supe iciali a ni de les apa- ences, pe ò espec a el man enimen de les o mes com un p incipi bàsic de la con i ència, en què c eu sense acil·la . En essència, la Roseli segueix sen aquella jo e es udian a an a jada que a a iba a Salamanca amb la in enció d’es udia Llengües Mode nes, pe ò, ascina- da pe les classes de g ec del P o esso Ruipé ez, decidí can ia l’o ien ació dels seus es udis cap a les Llengües Clàssiques. Fou so a el mes a ge del P o esso Ruipé ez —a qui ella, com o s els seus deixebles, anomena Don Ma ín amb una ba eja d’es ima, ag aïmen i since a admi ació— que es o jà la se a me odologia ilolò- gica, onamen ada en l’exigència d’una sòlida o mació lingüís ica, que o s els que hem es a alumnes seus hem conegu a l’aula i hem ap ès an bé com hem pogu . Han passa els anys, pe ò en els ulls de la Roseli segueix ha en -hi la ma ei- xa ascinació d’alesho es pe la llengua g ega i la ci ili zació de què és po ado a, i cada egada que inicia o ep èn l’es udi d’una insc ipció, d’un au o o d’un pas- sa ge, aques a ascinació es i i ica. La Roseli no es jubila à mai, pe què qui ha e del pensamen una o ma de ida, no po enuncia a pensa sense enuncia a iu e. 8Fa en ia 30/1-2, 2008 Anna Gines í Rosell; Ma a Olle Guzman; Ca los Va ias Ga cía