Anàlisi de la qualitat de l'aigua : estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l'aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies

2011 1 | DIRECCIÓ TÈCNICA: Dr. Joan Albert Sánchez Cabeza COORDINACIÓ TÈCNICA: Dr. Martí Boada Juncà Dr. Jordi Duch i Cortinas Dr. Joan Rieradevall i Pons 2011 AUTORS: Cira García Ros Elisabeth Martín Miguel Eleonora Obón Estrada Marta Pagès Gallart Projecte.cher[email protected]om Anàlisi de la qualitat de l’aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies. Projecte Final de Carrera – Ciències Ambientals UAB Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 2 | AGRAÏMENTS Volem agrair la col·laboració de totes aquelles persones i institucions sense les quals no hagués estat possible la realització del nostre projecte. En primer lloc, al nostre tutor Joan Albert Sánchez Cabeza, pel seu suport i el seu interès durant el període de realització del projecte. Una especial menció a en Jordi Duch, pel seu esforç i dedicació i la seva paciència en la realització de la cartografia del projecte, sense la qual no hauríem arribat a bon port. A en Marc Andrés i Casanovas de l’ institut Municipal de Gestió del Patrimoni Cultural i Natural, per la seva amabilitat i la seva disposició a ajudar-nos amb la recerca d’informació necessària. A en Josep Torrentó, biòleg de la Unitat territorial occidental de l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, per acollir-nos des del primer moment i mostrar el seu interès en la realització d’aquest estudi. A en Juli Sales Climent, enginyer industrial del l’ajuntament de Sitges, i a la Laia Vilà de l’Agència Catalana de l’Aigua per facilitar-nos bona part de les dades analítiques que s’han fet servir. A en Martí Boada i el Joan Rieradevall que mitjançant la seva opinió ens han ajudat a millorar dia a dia. Finalment agrair també a tots els nostres familiars i amics que ens han suportat en els moments en que la feina ens superava. Gràcies a tots. «El agua es el vehículo de la naturaleza» Leonardo da Vinci. Dijous 3 de Febrer de 2011 Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 3 | ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ ................................................................................................. 5 2. ANTECEDENTS ................................................................................................. 6 2.1 Àmbit d’estudi................................................................................................... 6 2.2. Medi físic ........................................................................................................... 7 2.3. Fauna i flora. ..................................................................................................... 7 2.4. Hidrogeologia .................................................................................................... 7 2.5. Activitats socioeconòmiques ............................................................................ 9 2.6. Marc legal ....................................................................................................... 10 2.7. Estudis de referència ...................................................................................... 11 3. JUSTIFICACIÓ. ................................................................................................ 13 4. OBJECTIUS. .................................................................................................... 14 4.1. Generals. ........................................................................................................ 14 4.2. Específics. ....................................................................................................... 14 5. METODOLOGIA.............................................................................................. 15 6. INVENTARI. ................................................................................................... 21 6.1. Punts de mostreig i usos del sòl. .................................................................... 21 6.2. Resultats ........................................................................................................ 24 6.2.1. Paràmetres principals ........................................................................ 24 6.2.1.1. Basses: 6.2.1.1.1. pH ................................................................................... 24 6.2.1.1.2. Conductivitat .................................................................. 25 6.2.1.1.3. Clorurs ............................................................................ 26 6.2.1.1.4. Sulfats. ............................................................................ 27 6.2.1.1.5. Nitrats i nitrits. ................................................................ 28 6.2.1.1.6. Alcalinitat. ....................................................................... 30 6.2.1.1.7. Residu sec a 180ºC.......................................................... 32 6.2.1.1.8. Matèries en suspensió. ................................................... 33 6.2.1.2. Pous : 6.2.1.2.1. pH. .................................................................................. 34 6.2.1.2.2. Conductivitat. ................................................................. 35 6.2.1.2.3. Clorurs. ........................................................................... 36 6.2.1.2.4. Sulfats. ............................................................................ 37 6.2.1.2.5. Nitrats i nitrits. ................................................................ 38 6.2.2. Paràmetres secundaris. ...................................................................... 40 6.2.2.1. Basses : 6.2.2.1.1. Fòsfor. ............................................................................. 40 6.2.2.2. Pous 6.2.2.2.1. Duresa. ............................................................................ 41 6.2.2.2.2. Bicarbonats. .................................................................... 41 6.2.2.2.3. Ions metàl·lics i arsènic. .................................................. 42 Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 4 | 6.2.2.2.3.1. Paràmetres que no superen el límit legal permès. .. 42 6.2.2.2.3.2. Paràmetres que superen el límit legal permès. ....... 44 6.3. Estudi de les analítiques del 2009. ................................................................. 46 6.3.1. ... Aigües superficials. ............................................................................. 48 6.3.2. Aigües subterrànies. .......................................................................... 48 7. DIAGNOSIS. ................................................................................................... 49 7.1. Anàlisi de paràmetres. ................................................................................... 49 7.1.1. pH. ...................................................................................................... 49 7.1.2. Conductivitat. ..................................................................................... 49 7.1.3. Clorurs. ............................................................................................... 51 7.1.4. Sulfats. ................................................................................................ 53 7.1.5. Nitrats i nitrits. ................................................................................... 54 7.1.6. Residu sec. .......................................................................................... 55 7.1.7. Alcalinitat. .......................................................................................... 56 7.1.8. Materials en suspensió. ..................................................................... 57 7.1.9. Fòsfor. ................................................................................................ 58 7.1.10. Duresa. ............................................................................................... 59 7.1.11. Bicarbonats. ....................................................................................... 60 7.1.12. Ions metàl·lics i arsènic. ..................................................................... 60 7.1.13. Paràmetres que no superen el límit legal permès. ............................ 60 7.1.14. Paràmetres que superen el límit legal permès. ................................. 61 7.2. Interpretació general de les analítiques del 2009. ....................................... 62 7.2.1. Aigües superficials. ............................................................................. 62 7.2.2. Aigües subterrànies. ........................................................................... 62 7.3. Interpretació de la matriu de correlació. ....................................................... 62 8. CONCLUSIONS. .............................................................................................. 65 9. PROPOSTES DE MILLORA. .............................................................................. 66 9.1. Generals. ........................................................................................................ 66 9.2. Específiques. .................................................................................................. 66 9.3. Administratives. ............................................................................................. 67 10. BIBLIOGRAFIA. ............................................................................................... 70 11. PARAULES CLAU I ACRÒNIMS. ........................................................................ 73 12. PRESSUPOST.................................................................................................. 75 13. PROGRAMACIÓ. ............................................................................................ 76 ANNEX Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 5 | INTRODUCCIÓ Des de sempre l’home ha interactuat amb el medi natural. Els recursos que aquest pot proporcionar a l’home han sigut molts al llarg dels anys. La gran expansió de la població humana però, ha comportat grans conseqüències, ja que actualment aquesta interacció ha augmentat de manera important, fent augmentar la pressió antròpica i produint la degradació i destrucció de molts ecosistemes. Darrerament s’ha aconseguit una conscienciació medi ambiental, que ha permès comptar amb organitzacions i experts que intenten trobar solucions i gestionar de la millor manera aquesta interacció. L’aigua és un recurs natural fonamental per l’ésser humà i en general per tots els éssers vius. El problema de l’aigua és conegut mundialment. Per una banda, les necessitats d'aigua són cada vegada més grans, però els recursos són limitats. Només un ús racional de l'aigua pot permetre que l'activitat de les persones i el desenvolupament siguin compatibles amb els recursos existents. Per un altre banda, la contaminació i l’alteració de la dinàmica de l’aigua també tenen grans repercussions. Els principals impactes sobre la dinàmica de l'aigua són: la construcció d'embassaments, les canalitzacions, els transvasaments i la sobreexplotació d'aqüífers. Entenem con a contaminació de l'aigua una alteració negativa en la qualitat d'aquest compost; alteració deguda bàsicament (o totalment) a l'activitat humana, ja sigui de forma directa o indirecta. Amb aquesta alteració el que es fa es reduir els possibles usos de l'aigua. Si tenim present que les activitats humanes dificulten el desenvolupament natural i normal del cicle de l'aigua, que representa el procés natural de depuració de les aigües, el què obtenim és un lent i constant deteriorament de la qualitat natural que tenen i, per tant, disminueix la qualitat de l'aigua utilitzable. Tota contaminació es produeix a partir d'uns focus o fonts contaminants. Aquesta contaminació pot ser deguda, per exemple, a activitats industrials, agrícoles, ramaderes, urbanes i mineres. Mitjançant la identificació de les fonts de contaminació, aquest projecte pretén fer un anàlisi qualitatiu de les aigües d’alguns pous i basses del Parc Natural del Garraf. Es pretén buscar les causes que produeixen alteracions en aquests pous i basses, fer-ne una diagnosi i proposar millores a la situació actual. Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 6 | 2. ANTECEDENTS 2.1. Àmbit d’estudi: El Parc del Garraf ocupa més de la meitat del territori de la comarca del Garraf, el Pla Especial del Parc s’aprovà l’any 1986, amb una extensió de 12.376 ha protegides. El massís del Garraf s’aixeca entre la vall del Llobregat, la depressió miocènica del Penedès i la mar i constitueix la terminació sud – oest de la Serralada Litoral Catalana. Des del punt de vista estratigràfic, podem dir que està format per materials del Triàsic, Juràssic superior – Cretaci inferior i en menor grau el Juràssic mitjà – superior i Cretaci superior. Això és degut a què es comporta com una zona de llindar paleogràfic durant bona part del Mesozoic i només s’enregistren bé les etapes de rift. El massís es presenta com un enorme bloc de materials mesozoics. (Esquema geocronològic: Fig. 74, annex 1.2.) Fig. 1. Mapa de localització del Parc del Garraf i d’Olèrdola. Font: Diputació de Barcelona (Xarxa de Parcs Naturals). Fig. 1. Mapa de localització del Parc del Garraf i d’Olèrdola. Font: Diputació de Barcelona (Xarxa de Parcs Naturals). Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 7 | 2.2. Medi físic: El substrat de què es compon principalment el massís és la pedra calcària. Aquest recull totes les formes típiques de la morfologia càrstica fòssil i un sistema de carst actiu profund, com és ara el de la Falconera on trobem un riu subterrani amb un recorregut de 600 m. Aquesta morfologia càrstica condiciona la hidrologia de la zona, la conca de drenatge ve definida per les aigües superficials, pràcticament nul·les, i les aigües subterrànies. El parc presenta una imatge de relleus baixos i de cims arrodonits, valls profundes i d’escarpades vessants amb parets rocalloses. La Morella (594m) i el Rascler (572m) son els cims més alts d’aquesta regió calcària, l’acció de l’aigua i de l’aire ha construït un sistema d’avencs, coves, dolines i rasclers. La situació costanera determina un clima típicament mediterrani amb escasses però torrencials pluges de primavera i tardor, suaus i temperats hiverns, i calorosos i eixuts estius. Aquest caràcter torrencial de les pluges provoca una erosió mecànica que arrossega tot tipus de materials que junt amb l’erosió química que dissol la pedra calcària dona lloc a aquest característic paisatge. 2.3. Fauna i flora: La vegetació característica del territori consisteix en matollars d’uns tres metres d’alçada on dominen el garric, el llentiscle i el càrritx. També trobem alzinars, pinedes de pi blanc, brolles, garrigues i prats, i roca nua a molts indrets. Com a conseqüència dels incendis forestals dels últims temps trobem vegetació en regeneració com son els pins. Les condicions ambientals peculiars del massís del Garraf, com son l’escassa vegetació, la manca d’aigua, la gran insolació i el relleu abrupte i càrstic, no permet molta riquesa de fauna, però alhora és el que dóna interès a la fauna autòctona que a sigut capaç d’adaptar-se a aquestes difícils condicions. Aquesta fauna autòctona és rica en rèptils i aus. Les aus representatives del parc són la merla roquera, la merla blava, el còlit negre i el còlit ros, l’hortolà, la cogullada fosca i el trobat. En el parc prima la conservació d’algunes espècies que es troben actualment en perill d’extinció com són la àguila perdiguera o cuabarrada, el falcó i la tortuga mediterrània. La confluència d’ambients ecològics que es produeix entre l’alzinar i la màquia de garric i margalló, influeix en la fauna herpetològica, fent que podem trobar espècies de caràcter termòfil com la serp de ferradura i l’escurço ibèric, com també la salamandra. 2.4. Hidrologia: Les basses que hi trobem són clau per a la vida de moltes espècies d’invertebrats i d’alguns amfibis, i el gran desenvolupament del sistema càrstic ha permès la formació d’una interessant vida cavernícola i la presència de ratpenats, de espècies endèmiques úniques al món. Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 8 | Pel que fa al règim pluviomètric s’ha demostrat mitjançant estudis científics 1 que el massís del Garraf distribueix la precipitació, essent la zona oriental la més plujosa, normalment per sobre dels 630 mm anuals. A la zona de ponent i del nord del massís, la precipitació és més escassa, amb valors que no superen els 530 mm i els 580 mm, respectivament. L’estació en què aquesta distribució és més notable es la tardor. Aquesta distribució es deu (com podem veure a la figura 2) a la confluència de les masses d’aire fred que descendeixen per la vall del Llobregat des de l’interior amb les masses càlides i humides que provenen del mediterrani. Aquesta confluència genera nuvolositat convectiva i provoca precipitacions que afecten a la zona oriental del massís del Garraf, però difícilment a la resta del massís. A la figura es presenta el climograma del massís del Garraf des de l’any 1997 fins l’ any 2009, que és l’últim any registrat en la base de dades del Meteocat. Aquestes es prenen a l’estació meteorològica de Sant Pere de Ribes ( 2001-2009) i Vallirana (1997-2000). 1 Anàlisi Pluviomètrica del massís del Garraf. Jordi Mazón. Departament de Física Aplicada (EPSC). Associació Catalana d’Observadors Meteorològics (ACOM) Fig.2. Esquema de formació de nuvolositat. Font. Anàlisi Pluviomètrica del massís del Garraf. Jordi Mazón. Gavà Delta del Llobregat Aire fresc Front fred superficial Aire càlid Mediterràni a 0,00 200,00 400,00 600,00 800,00 1000,00 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2007 2008 2009 anys Precipitacions (mm) 15,2 15,4 15,6 15,8 16 16,2 16,4 16,6 Tª Fig.3. Climograma. Font: Elaboració pròpia a partir d’estacions automàtiques (XEMA). Meteocat Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 9 | 2.5. Activitats socioeconòmiques: Al llarg del temps el massís ha estat objecte d’un aprofitament variat per part de l’home, sobretot des de principis del segle XVIII quan s’inicia un notable augment de població a la zona. Comencen les activitats tradicionals, la ramaderia i l’agricultura, d’aquesta manera es talen extenses zones de boscos, màquies i pinedes per a dur a terme activitats agropecuàries i construir-hi les instal·lacions adients. Malgrat que la fil·loxera hi provocà una greu crisi a finals del segle XIX, les activitats continuaren fins al darrer terç del segle XX. Les eixutes terres i l’impuls industrial dels anys 60 van provocar a les muntanyes del Garraf, com a gran part de les zones rurals una important davallada en el nombre d’habitants. És per això que moltes masies es troben en un estat ruïnós, i les poques cases que resten habitades deuen els seus recursos econòmics al cultiu de la vinya i el blat i a la cria d’animals amb petits excedents sobre el consum propi. Aquestes activitats han proporcionat una vegetació fàcilment incendiable, que es desenvolupa en zones de pastura, com son les pines ja que la seva vegetació no s’estesa i no es neteja. El incendi més greu que va tenir lloc darrerament és el del 1994, que originar una regressió de l’alzinar mediterrani. Actualment, és un espai poc poblat on han proliferat un gran nombre d’activitats humanes que han produït un fort impacte incrementat a causa dels incendis forestals. La tardana declaració de l’espai com a Parc Natural i els incendis forestals que s’han succeït ha comportat una degradació important dels elements més notables que caracteritzen el Massís. Per exemple, per al cas de l’aparell càrstic i altres elements de interès geològic s’haurien d’evitar activitats que puguin malmetre’l com les activitats extractives i els abocadors. Les noves activitats i infraestructures que es desenvolupen al massís i el nou ús que se’n fa: - Sis pedreres controlades pel Pla Especial que extreuen la pedra calcària. - L’abocador del Garraf que es mantenia actiu des del 1974 i que fou clausurat el 2006. - Agricultura. Al 2004 es va iniciar un projecte de recuperació agrícola que consistí en recuperar terrenys, que havien estat ocupats durant el segle XVIII per conreus, fins que aquests foren destruïts per la plaga de la fil·loxera, amb diferents varietats autòctones de lleguminoses i gramínies. Aconseguint així, un maneig de l'hàbitat ajudant a Fotografia.1: Conreus a la massia La Fassina Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 16 | La consulta d’aquestes fonts ha estat clau ja que el tractament de les dades obtingudes en aquestes visites constitueix ben bé el gruix del treball.  La recerca bibliogràfica. La lectura de projectes, tesis, llibres, estudis, pàgines web i altres documents ha estat molt útil per obtenir una base documental amb la qual poder enfocar el projecte de forma adequada i recopilar informació general sobre el parc. Un cop obtingudes totes les dades s’ha realitzat el tractament d’aquestes, necessari per a interpretar els resultats posteriorment. L’anàlisi de la informació s’ha dividit en tres fases:  El tractament estadístic, que ha consistit en la tria de punts de mostreig finals basada en criteris qualitatius i quantitatius. Donada la diversitat de fonts d’informació, les dades disponibles eren molt diferents entre sí. Els criteris d’anàlisi (unitats i sensibilitat dels aparells de mesura), els paràmetres fisicoquímics estudiats i la sèrie temporal de mostreig no coincidien en aigües superficials i subterrànies, ja que els anàlisis de basses provenen de les memòries anuals del Parc del Garraf i els dels pous de l’ACA. Fotografia.2: Bassa de La Fassina Per això, s’han eliminat tots aquells punts que presentaven menys de tres valors analítics dels anomenats paràmetres principals i/o aquells que apareixien menys de tres cops en la sèrie temporal considerada, fet que ha generat una reducció important del nombre d’aquests, dels 50 que s’havien seleccionat inicialment, s’ha passat a un total de 17, que corresponen a 6 basses i 11 pous. Fotografia.3: Pou Corral Nou Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 17 |  El criteri seguit per a seleccionar els paràmetres analitzats, ha estat la disponibilitat de dades. De manera que, s’han hagut de deixar de banda paràmetres principals realment importants, com la temperatura, la duresa, l’oxigen dissolt i la matèria orgànica entre d’altres, que haguessin facilitat la interpretació dels resultats. S’ha decidit dividir els paràmetres disponibles en dues categories: principals i secundaris. Els principals seran de caràcter comú a tots els punts de mostreig, mentre que el secundaris, tot i ser importants en alguns casos, per a l’estudi de qualitat de l’aigua, només es trobaran definits per a tres pous: Pou Butsir, Can Quadra i Camp Rubí. La distribució dels paràmetres per tant quedarà de la següent manera: Principals: - pH: És un índex de la mesura de l'acidesa o alcalinitat d' una solució, que és donada per l' activitat dels ions d' hidroni en una solució (H3O+) presents en determinades substàncies. és una mesura d' acidesa o alcalinitat. Consisteix en la mesura de l’activitat del catió hidroni lliure a l’aigua. Indica el nivell de l’acidesa, quan el pH es troba per sota 7, o basicitat de l’aigua, quan el pH es troba per sobre 7. En funció de les sals i substancies presents , l’aigua tindrà un pH o un altre. - Conductivitat elèctrica: és una mesura de la capacitat d' un material de deixar passar el corrent elèctric. - Clorurs: La presència d’aquest ió indica contaminació provinent de l’activitat industrial, d’aigües de reg agrícola i de mines de sals potàssiques. També es poden trobar per focus de contaminació domèstica degut a l’orina de l’home i els animals. - Sulfats: La major part dels compostos sulfatats s’originen a partir de l’oxidació de les menes de sulfat, la presència d’esquist i la existència de residus industrials. Elevats nivells de sulfats poden malmetre canonades i sobretot les de coure. - Nitrats i nitrits: Els nivells elevats de nitrats i nitrits en aigua es degut a la contaminació procedent dels residus d’animals, l’ús excessiu de fertilitzants, o la infiltració de drenatge humà procedent de les fosses sèptiques. - Alcalinitat. És una mesura de la capacitat d' un solució per a neutralitzar els àcids als punts d' equivalència del carbonat o el bicarbonat. Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 18 | - Residu sec: És el que queda al evaporar l’aigua. Correspon, per tant, a totes les sals dissoltes en l’aigua envasada. El residu sec es determina sotmeten l’aigua a una temperatura de 180Cº. Com major sigui el residu sec, més quantitat de sals té l’aigua. - Matèries en suspensió: són les partícules insolubles presents a l’aigua. Aquestes son les que produeixen el fenomen òptic de la terbolesa abans descrit. Secundaris: - Duresa: S' anomena aigua dura l'aigua que té un elevat contingut de minerals (en contrast amb l'aigua tova). L'aigua dura sol consistir d'ions de calci (Ca2+) i magnesi (Mg2+), així com altres compostos possiblement dissolts com ara els bicarbonats i sulfats. El calci sol dissoldre's en l'aigua en forma de carbonat de calci (CaCO3), en forma de llims, guixos, o sulfat de calci (CaSO4) o en forma d'altres dipòsits minerals. La font principal de magnesi és la dolomita (CaMg(CO3)2). L'aigua dura no sol ser perjudicial. - Bicarbonat: Els bicarbonats son sals derivades de l’àcid carbònic, que contenen l’anió, HCO3-. El bicarbonat més important és el bicarbonat de sodi, Te una solubilitat relativament baixa. Els bicarbonats es troben en equilibri amb els carbonats, l’aigua i el CO2. Aquest equilibri intervé en gran multitud de processos naturals i artificials. Els bicarbonats solubles tenen caràcter basic. - Amoni: els ions d’amoni són un producte tòxic de rebuig del metabolisme en els animals. A més és tòxic en altes concentracions per als humans. - Fòsfor: És un nutrient essencial per a la vida. Prové de fertilitzants o de la descomposició de matèria orgànica. Aquest compost s’oxida i dóna lloc a fosfats i aquests en excés a l’aigua provoca eutrofització. - Ions metàl·lics i no metàl·lics: S’anomena metall als elements químics que poden formar cations i enllaços iònics. Els metalls presenten en general una bona conductivitat. Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 19 | La organització de les dades fisicoquímiques queda reflectida en el següent esquema:  Un cop definits els punts finals, s’ha procedit a elaborar el inventari on es troben les dades obtingudes recollides en taules i separades per paràmetres, a partir de les quals, s’han confeccionat els gràfics que serviran de base per a la diagnosi o interpretació dels resultats. En aquest punt, s’ha decidit dividir els paràmetres a estudiar en dues categories: principals i secundaris. Els principals seran comuns per a tots els punts de mostreig, mentre que els secundaris només es trobaran definits per a tres pous. En les taules i gràfics del inventari s’ha inclòs també informació complementària molt útil per a la lectura dels resultats: la pluviometria mitjana anual del parc i els valors límits legals que estableix l’estat per a aigües destinades al consum humà.  L’última fase del tractament ha estat la generació de cartografia. Mitjançant el programa ArcMap, s’han creat mapes de distribució dels punts de mostreig en diferents zones d’ús del sòl i mapes temàtics on es representen els valors analítics dels paràmetres de pous i basses per separat, utilitzant símbols amb grandàries graduals, per tal de fer els resultats més entenedors i visuals. Un cop obtinguts els resultats s’ha procedit a la seva interpretació o diagnosi. Per tal de facilitar aquesta tasca s’han utilitzat matrius de correlació, una eina estadística bàsica que permet percebre quins paràmetres es troben relacionats entre sí significativament i que simplifica en gran mesura el procés de recerca bibliogràfica d’aquestes relacions. Les matrius de correlació han permès analitzar paràmetres de forma conjunta i trobar causes concretes a problemes que n’afecten més d’un alhora. A més a més, com a instrument addicional i no vinculant, s’ha elaborat un índex de qualitat de les aigües (ICA) que malgrat no s’ha fet servir en la diagnosi degut al seu caràcter extraoficial, descriu correctament el que passa en termes generals. Fig.5. Esquema de l’organització de les dades de l inventari. Font. Elaboració pròpia. *No hi han mapes de distribució per a tots els paràmetres estudiats, per manca de dades. Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 20 | Amb totes aquestes eines a l’abast, s’han detectat els problemes de contaminació esdevinguts al llarg dels anys i s’han referit a diferents causes en funció de la zona d’ús del parc en la que s’han generat. Per acabar, s’ha procedit a la redacció de conclusions i de propostes de millora, que s’han dividit en tres classes: generals (per a la totalitat del parc), específiques (per a zones concrets amb contaminació localitzada) i administratives. Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 21 | 6. INVENTARI En aquest apartat s’exposen totes les dades analítiques tractades i representades en forma de gràfics i mapes. És un inventari molt extens degut a que s’han recopilat dades dels darrers 16 anys, del 1994 al 2010. Dins d’aquest marc temporal, es troben les dades distribuïdes de dos maneres diferents en funció de la font d’informació que les ha proporcionat. Les memòries anuals del parc recullen dades del 1994 al 2004 i cinc anys més tard publiquen una altra analítica corresponent a l’any 2009. En aquestes es troben analítiques de basses i algun pou aïllat del qual no se’n dona informació contínua en el temps. D’altra banda, les dades de l’ACA cobreixen el interval 2001 - 2010 i donen informació únicament de pous. Taula 1: Sèrie cronològica de l’obtenció de dades. Font. Elaboració pròpia. 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Memòries ACA 6.1. Punts de mostreig i usos del sol: Per tal de facilitar la interpretació dels resultats s’adjunta el mapa on es troben representats els punts de mostreig per zones amb diferents usos del sòl i que servirà per caracteritzar els possibles impactes. Fig. 6: Mapa d’usos del sòl. Font. Elaboració pròpia a partir de les Memòries del Parc del Garraf, l’ACA i l’ICC Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 22 | Pel que fa als diferents usos del sol del parc s’han dividit en: zona de conreus, d’indústries, de vegetació i àrea urbanitzada (municipis i abocador). El gràfic que es presenta a continuació representa el percentatge de punts de mostreig que hi ha a cada tipologia d’ús. Taula 2: Punts de mostreig classificats segons ubicació. Font. Elaboració pròpia a partir de les Memòries del Parc del Garraf, l’ACA i l’ICC. Coord X Coord Y Conreus Indústries Vegetació Àrea urbanitzada POUS Conreus llenyosos Conreus herbacis Camps abandonats Matorralls Bosquines Prats secs Abocador Municipis Artesania agrícola 396027 4570726 x Camp Rubí 415765 4571661 x x Can Lloses 398743 4569663 x Can Quadra 398036 4568031 x Can Serra 395657 4568037 x Forques 396050 4565800 x Les piques 402929 4573988 x x Mas del Carró 394245 4566230 x Mas Vendrell 402568 4571250 x Pou Butsir 418138 4570378 x Roger de flor 395090 4565341 x BASSES Campgras 408984 4571606 x x x Can Grau 402727 4573753 x Canópolis 409360 4569365 x Corral Nou 403987 4572820 x La Fassina 402555 4570434 x Mas Vendrell 402568 4571250 x Fig. 7: Percentatges de la quantitat de punts de mostreig que ocupen les diferents zones d’usos del sòl al Parc Natural del Garraf. Font. Elaboració pròpia a partir del mapa de usos del sòl. Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 23 | Un cop escollits els 17 punts segons els criteris mencionats a la metodologia, s’han fet taules, gràfics i mapes per paràmetres separant els valors de basses i pous. Els punts escollits són els que disposen de més informació, no obstant alguns punts de mostreig no apareixen en determinats paràmetres per manca de dades, com és el cas dels clorurs a la bassa de Mas Vendrell. La informació que proporcionen aquestes figures, serà la base dels resultats d’aquest projecte, sobre la qual s’haurà de treballar la diagnosi. A l’annex 1.2. es troben les taules dels valors on es calculen les mitjanes ( x ) de cada paràmetre per a cada punt de mostreig. També es calcula el coeficient de variació (CV) com: 100 x cv  (1) El coeficient de variació permet saber de forma senzilla si s’ha produït algun incident al llarg dels anys en un paràmetre concret, és a dir, dona una idea de com ha variat aquest paràmetre al llarg del temps. Com més gran sigui el CV més haurà variat el paràmetre. Fig. 8: Mapa de localització de basses i pous. Font. Elaboració pròpia a partir de les Memòries del Parc del Garraf i l’ACA. σ desviació típica x mitjana Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 24 | 6.2. Resultats : 6.2.1. Paràmatres principals : 6.2.1.1. Basses: 6.2.1.1.1. pH Dels coeficients de variació calculats per als valors de pH (taula: 18, annex 1.2.) el més elevat és el que correspon a Mas Vendrell. Aquest fet indica una major variació temporal del pH per aquesta bassa en comparació amb la resta. Al gràfic s’observa una tendència general creixent. Hi destaca el pendent pronunciat del punt de mostreig mencionat. Tot i aquesta tendència creixent s’observa variabilitat al llarg dels anys, sense sobrepassar en cap cas els límits legals per aigües de consum humà. En el cas de Mas Vendrell es podria considerar el valor 9,4 com a punt crític, ja que es troba roçant el límit superior. El mapa indica que la mitjana de pH és de caràcter bàsic per a tots els punts. S’observa que la bassa amb valor màxim és Mas Vendrell, fet que concorda amb l’explicació inicial. Per contra, Corral Nou presenta el valor mínim. Fig.9: Mapa de distribució dels valors de pH en basses. Font. Elaboració propia a partir de les Memòries del Parc del Garraf. Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 25 | 6.2.1.1.2. Conductivitat: Fig.11: Mapa de distribució dels valors de conductivitat en basses. Font. Elaboració propia a partir de les Memòries del Parc del Garraf. Fig.10: Gràfic lineal de valors de pH en basses. Font. Elaboració propia a partir de les Memòries del Parc del Garraf. Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 32 | 6.2.1.1.7. Residu sec a 180ºC: Dels coeficients de variació calculats per als valors de residu sec a 180ºC (taula: 24, annex 1.2.), la bassa amb un valor més elevat correspon a Canòpolis. La resta de basses no presenten coeficients extrems, per tant poc significatius. Fig.23: Mapa de distribució dels valors de residu sec a 180ºC. Font. Elaboració propia a partir de les Memòries del Parc del Garraf. Fig.24: Gràfic lineal de valors de residu sec en basses. Font. Elaboració propia a partir de les Memòries del Parc del Garraf. Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 33 | Al gràfic, s’observa que els valors de La Fassina, Campgras i Can Grau segueixen una certa tendència a l’augment fins l’any 2000 i a partir d’aquí començen a disminuir. En el cas del límit legal per a consum humà no s’observa cap límit establert per a aquest tipus de paràmetre. El mapa mostra que al oest del parc del Garraf els valors de matèries en suspensió són superiors i que, en canvi, a l’est els nivells de matèries en suspensió són inferiors. 6.2.1.1.8. Materials en suspensió: Fig.25: Mapa de distribució dels valors de matèries en suspensió. Font. Elaboració propia a partir de les Memòries del Parc del Garraf. Fig.26: Gràfic lineal de valors de materials en suspènsió en basses. Font. Elaboració propia a partir de les Memòries del Parc del Garraf. Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 34 | Les basses amb un coeficient de variació més elevat són Mas Vendrell, Campgras i La Fassina (taula: 25,annex 1.2.). El gràfic no mostra cap tendència general, ni concreta clares per a cap bassa. Cal destacar un pic màxim a Mas Vendrell l’any 2000 i un altre a La Fassina el 1997. No s’estableixen límits legals per a matèries en suspensió en aigües potables, els límits existents fan referència a concentracions màximes en aigües residuals que s’han de tractar. Observant el mapa és pot veure que la distribució de matèries en suspensió a Mas Vendrell és superior a la resta i seguida de prop per Can Grau i Canòpolis. 6.2.1.2. Pous: 6.2.1.2.1. pH Fig.27: Mapa de distribució dels valors de pH en pous. Font. Elaboració pròpia a partir de l’ACA. Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 35 | Dels coeficients de variació calculats per als valors de pH (taula: 26, annex 1.2.) no n’hi ha cap amb un valor elevat. Tots ells presenten valors de 1 a 5, essent Artesania Agrícola el punt amb el valor més elevat (4,94). Així, s’observa que no hi ha una gran variabilitat temporal. Tots els punts varien el valor del pH aproximadament entre 7 i 7,8. En cap dels punts es sobrepassen els límits legals per consum humà. Al mapa s’observa que els pous amb el pH més elevat tendeixen a localitzar-se a l’oest del parc, tot i que, aquest fet no és molt rellevant donat que hi ha molt poca diferència entre el valor màxim i mínim. 6.2.1.2.2. Conductivitat: Fig.28: Gràfic lineal de valors de pH en pous. Font. Elaboració pròpia a partir de l’ACA. Fig.29: Mapa de distribució dels valors de conductivitat en pous. Font. Elaboració pròpia a partir de l’ACA. Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 36 | Dels coeficients de variació calculats pels valors de conductivitat a 20ªC (taula 27, annex 1.2.) els valors més elevats son els que corresponen a Can Lloses i pou Butsir, de 27,86 i 26,30 respectivament. Can Lloses és el pou amb el valor més elevat, tot i que això no es veu representat al gràfic. La majoria de pous mostren una gran variabilitat en el temps a excepció de Mas Vendrell, Mas del Carro i Can Lloses. La resta a més de ser molt irregulars, també sobrepassen el limit legal permès, destacant el Pou Butsir, que l’any 2008 arriba fins a 4500 µS/cm El mapa mostra que els punts amb valors mitjans més elevats de conductivitat es troben més a prop de la costa, com ara el pou Butsir, Roger de Flor i Forques. 6.2.1.2.3. Clorurs: Fig.30: Gràfic lineal de valors de conductivitat en pous. Font. Elaboració pròpia a partir de l’ACA. Fig.31: Mapa de distribució dels valors de clorurs en pous. Font. Elaboració pròpia a partir de l’ACA. Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 37 | Dels coeficients de variació calculats per als valors de clorurs (taula: 28, annex 1.2.), els pous amb uns valors més elevats corresponen a Can Serra i Camp Rubí, per contra els valors més baixos corresponen als pous Mas Vendrell, Mas del Carro i Can Lloses. Al gràfic s’observa, que els 3 pous que tenen un coeficient de variació més baix respecte a la resta, és mantenen en gairebé constants en el temps i presenten els valors més baixos que mai superen els 200 mg/l. Roger de Flor presenta un coeficient de variació molt baix tot i que en el gràfic s’observen grans fluctuacions. Roger de flor, Forques, Can Quadra i Camp Rubí superen el límit legal de consum humà. Al mapa s’observa clarament que els pous propers al mar i als grans nuclis urbans, tenen els valors més alts (Roger de flor, Camp Rubí i Can Quadra). 6.2.1.2.4. Sulfats: Fig.32: Gràfic lineal de valors de clorurs en pous. Font. Elaboració pròpia a partir de l’ACA. Fig.33: Mapa de distribució dels valors de sulfats en pous. Font. Elaboració pròpia a partir de l’ACA. Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 38 | En analitzar els coeficients de variació calculats per a sulfats (taula: 29, annex 1.2.), no es veu gran variabilitat temporal dels valors, aquests es mantenen força constants al llarg del temps. Un fet molt destacable que es pot observar al gràfic, és que els valors analítics mesurats per a Pou Butsir superen el límit màxim legal durant tota la sèrie temporal. També cal destacar, com a punt crític, el pou Roger de Flor l’any 2003, que tot i que no sobrepassa el nivell legal queda molt a prop d’aquest. El mapa indica que els pous situats a l’oest, fora de la zona protegida, presenten concentracions mitjanes superiors a el que es troba a l’interior del parc. 6.2.1.2.5. Nitrats i nitrits: Fig.34: Gràfic lineal de valors de sulfats en pous. Font. Elaboració pròpia a partir de l’ACA. Fig.35: Mapa de distribució dels valors de nitrats en pous. Font. Elaboració pròpia a partir de l’ACA. Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 39 | En analitzar els coeficients de variació per als valors de nitrats (taula: 30, annex 1.2.), s’observen diferències entre els pous. Les Piques presenta una variabilitat força més gran que la resta. Al gràfic es veuen dos pous que sobrepassen el límit màxim legal, Roger de Flor i Can Quadra. El primer ho fa de forma important al llarg de tota la sèrie temporal exceptuant l’any 2006. El segon ho fa els darrers tres anys i no presenta valors tan elevats com l’anterior. El mapa indica que els valors analítics mitjans calculats per al pou Roger de Flor són superiors als de la resta de pous i superen el límit legal. Pel que fa a la variabilitat en nitrits, a la majoria de pous es produeixen fluctuacions dels valors en el temps. Aquestes són més acusades en Camp Rubí i Pou Butsir. Al gràfic s’observen dos grans màxims que corresponen precisament a Pou Butsir i Camp Rubí. Aquests dos punts, de valors molt similars, sobrepassen perillosament el límit establert per la llei l’any 2006. Pou Butsir compta amb un altre punt crític l’any 2009 aproximant-se al límit permès. Del mapa es dedueix que els valors mitjans de nitrits al pou Roger de Flor són majors que a la resta de pous. Tot i així no arriben a superar el límit legal. Fig.36: Gràfic lineal de valors de nitrats en pous. Font. Elaboració pròpia Fig.37: Gràfic lineal de valors de nitrits en pous. Font. Elaboració pròpia Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 40 | 6.2.2. Paràmetres secundaris: Tot i que molts dels paràmetres secundaris són importants per a l’anàlisi d’aigües, no s’han obtingut prou dades per a poder fer una representació significativa de la seva distribució geogràfica. 6.2.2.1. Basses: 6.2.2.1.1. Fòsfor: Les dades de fòsfor resulten més difícils d’analitzar pel fet de no ser concentracions concretes, sinó que la majoria són valors representats com a <200 mg/l o bé <10 mg/l. Això suposa que no es puguin fer ni les mitjanes ni els coeficients de variació. El límit màxim permès del fòsfor és de 45 mg/l. És molt difícil, mitjançant la observació d’aquest gràfic, saber exactament si les dades analítiques sobrepassen el límit legal o no. Per una banda, en tots els anys que tenen dades de <200 mg/l no es pot definir si la seva concentració es troba per sobre o per sota del límit permès. D’altra banda si que es pot afirmar que els punts amb una concentració per sota de 10 mg/l estan dins els límits permissibles legals. Tot i la difícil interpretació, es podria deduir que hi ha hagut un augment de la concentració del fòsfor des del 1994, amb valors per sota el límit màxim, i l’any 2004, amb valors per sobre (Taula 37, annex 1.2.), en el cas de Campgràs, Mas Vendrell i Can Grau. Fig.53: Gràfic lineal de valors de fosfor en basses. Font. Elaboració pròpia a partir de les Memòries del Parc del Garraf Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 41 | 6.2.2.2 Pous: 6.2.2.2.1. Duresa: Pel que fa al coeficient de variació per els valors de duresa (taula: 33, annex 1.2.) són tots dos molt baixos. No s’estableix un límit legal de duresa per aigües de consum humà. Els valors de duresa es mantenen constants i elevats a llarg de la sèrie temporal, fet que es tradueix al càlcul de les mitjanes. 6.2.2.2.2. Bicarbonats: Dels coeficients de variació calculats per als valors de bicarbonats (taula: 35, annex 1.2.), no n’hi ha cap que sigui significatiu, degut a que tots tres són baixos. Fig.38: Gràfic de columnes dels valors mitjans de duresa en pous. Font. Elaboració pròpia a partir de l’ACA. Fig.39: Gràfic lineal de valors de duresa en pous. Font. Elaboració pròpia a partir de l’ACA. Fig.41: Gràfic lineal de valors de bicarbonats en pous. Font. Elaboració pròpia a partir de l’ACA. Fig.40: Gràfic de columnes dels valors mitjans de duresa en pous. Font. Elaboració pròpia a partir de l’ACA. Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 48 | Fotografia.4: Pou Can Serra. 6.3.1. Aigües superficials: A la figura 50 de l’annex s’observa que totes les basses de les que s’han fet analítiques es troben dins els límits del Parc Natural del Garraf. De la figura 59 a la 65 de l’annex s’observa que, com a aspecte general, en tots els paràmetres estudiats, les basses amb una major concentració tendeixen a situar-se als límits del parc. En el cas del calci i el potassi, també s’observen punts amb valors elevats cap a l’interior 6.3.2. Aigües subterrànies: A diferència de l’anterior, els punts de mostreig de les aigües subterrànies es localitzen tant a dins com a fora dels límits del Parc del Garraf. De la figura 66 a la 72 de l’annex s’observa que, en tots els paràmetres, els punts de mostreig amb concentracions més elevades es situen a fora dels límits del parc o bé tocant els límits. A més tots aquests punts coincideixen per estar situats a prop de zones urbanitzades. Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 49 | 7. DIAGNOSIS En aquest apartat, es pretén descriure de forma conjunta i global els resultats obtinguts, intentar explicar-los i extreure’n les primeres conclusions. Cal dir, que la informació de què es disposa per a fer l’estudi i el nivell de coneixement hidrogeològic del grup, no són prou extensos com per a extreure conclusions definitives. Per tant, aquesta diagnosi no és sinó una primera aproximació on es recullen un seguit d’hipòtesis per tal d’identificar possibles fonts de contaminació de les aigües. 7.1. Anàlisi de paràmetres: 7.1.1. pH: pH a les basses: El pH de l’aigua en el seu estat natural es troba entre 6.5 i 8.5. És important tenir en compte la naturalesa geològica del massís del Garraf. Es tracta d’un massís càrstic en el qual el carbonat càlcic es dissol en l’aigua basificant-la. És per aquesta raó, que les aigües tenen pH superiors a 7 de forma natural. A la figura 10 s’observa una tendència ascendent general, malgrat que totes les basses es troben situades en zones amb diferents tipologies de sòl. Per tant, no es pot atribuir una causa general que expliqui aquest comportament a excepció de la dissolució de partícules provinents de la contaminació atmosfèrica. En general, la contaminació atmosfèrica provoca una disminució del pH (pluja àcida). Per tant, en aquest cas cal pensar en una font local/regional de característiques poc comunes. Per exemple, la utilització de sals fertilitzants podria ser la causa de l’augment dels valors de pH en aquesta zona. No podem establir una relació entre el pH amb l’abocador donat que es disposa de dades anteriors i posteriors a la clausura (2006) i la tendència observada es manté. pH als pous: No s’han trobat evidències de canvis en el pH derivats de les activitats antròpiques, ja que no hi ha diferència entre els valors calculats dintre del límit del parc (zona protegida) i fora d’aquest. D’aquí es dedueix que els nivells de pH es relacionen únicament amb la naturalesa geològica del massís. 7.1.2. Conductivitat: La conductivitat és la mesura de la quantitat d’ions que hi ha a l’aigua, i es determina amb la concentració de sals dissoltes que conté. Els ions majoritaris a l’aigua són els clorurs, Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 50 | bicarbonats, sulfats, calci, magnesi, sodi i potassi. Es pot afirmar, doncs, que com més conductivitat té l’aigua més mineralitzada està, i per tant més sals conté. Conductivitat a les basses: La concentració de sals en l’aigua depèn de diversos factors. Al Garraf aquesta concentració es dóna principalment pel tipus de material geològic del massís. Un relleu càrstic es caracteritza per processos de dissolució de les roques calcàries, gipsoses (de guix) o salines. L’aigua que es troba sobre terrenys calcaris tendeix a tenir una major concentració de sals degut a la dissolució de les roques sotmeses a l’acció ininterrompuda dels agents atmosfèrics. Dels resultats obtinguts s’observen nivells de conductivitat per sota del límit legal (figura 12), no obstant, es considera que aquests nivells de conductivitat són normals pel parc. Generalitzant, les calcàries tenen un baix contingut de sals solubles. A continuació s’analitza l’ increment en funció de les diferents tipologies d’ús del sòl: - Àrea urbanitzada i indústries: La presència d’abocaments d’aigües residuals. Les aigües residuals es caracteritzen per una elevada salinitat procedent d’ions que no són eliminats en els processos de depuració habituals. En aquests casos la conductivitat pot ser utilitzada com a indicador d’alguns abocaments. Si el valor de sals dissoltes no és molt elevat, l’aigua pot ser reutilitzada per a reg. Conductivitat als pous: Els sòls del Garraf impedeixen el ple desenvolupament de les formes de dissolució en superfície, però permeten, per contra, la carstificació subterrània, de manera que el tret característic és la circulació subterrània de les aigües. La circulació dóna origen a un sistema de cavitats, pous i galeries on l'aigua, escolant-se lliurement o a pressió, genera processos d'erosió mecànica i de dissolució. Es pot formar així una xarxa de circulació càrstica progressivament complexa que tendeix a implantar-se a major profunditat. A la figura 30 s’observa que les Forques, el pou Butsir, Roger de Flor i Can Quadra sobrepassen el límit legal permès. D’altra banda la figura 30 mostra que d’aquests 4 pous, el pou Butsir, les Forques i Roger de Flor, són punts propers a la costa. Per tant, l’augment de conductivitat s’atribueix a la intrusió salina degut a una sobreexplotació dels pous i , potser al progressiu canvi del nivell del mar. A continuació s’analitza l’ increment en funció de les diferents tipologies d’ús del sòl: - Conreus: no se li pot atribuir un impacte significatiu. A la figura 29 s’observa que, Artesania Agrícola i Can Serra són els punts amb la conductivitat més baixa. - Vegetació: no se li pot atribuir un impacte significatiu ja que a la figura 29 també s’observa que, Mas Vendrell és un altre punt amb la conductivitat molt baixa. Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 51 | - Àrea Urbanitzada: no sembla que la presència del municipi de Sant Pere de Ribes tingui impacte sobre els pous de Can Quadra i Can Lloses, ja que, Can Lloses té la conductivitat baixa, mentre que Can Quadra la té força elevada, potser degut a la intrusió salina. - Abocador: A la figura 29 s’observa que Camp Rubí sobrepassa el límit legal que podria ser degut a l’alliberament de lixiviats. 7.1.3. Clorurs: L’ ió clorur i es troba amb freqüència en aigües naturals i residuals, en concentracions molt variades. Aquests ions s’incorporen a l’aigua en forma natural mitjançant el rentat que la pluja realitza sobre el sòl. No obstant, la concentració de clorurs en aigües tendeix a ser relativament baixa de no produir-se episodis de contaminació antròpica. Clorurs a les basses: A la figura 14 podem observar que les concentracions de clorurs a les basses romanen molt per sota del límit legal per consum humà en tots els casos. Les basses són vulnerables als efectes climàtics i, per tant, les precipitacions que es donen a la zona comporten una dilució de la concentració de clorurs en l’aigua, el que genera la seva disminució. No obstant, es destaca el cas de Canòpolis amb un valor mitjà bastant superior a la resta (taula: 19, annex 1.2.). No es pot dir que la tipologia d’ús del sòl determini aquests nivells elevats. La salinització de la bassa es deu, molt probablement, a la seva localització, molt propera al mar (figura 13) i pot rebre l’aportació de sals per via atmosfèrica. En segon lloc, cal destacar la concentració calculada per al cas de La Fassina, situada en zona de conreus, amb un nivell mitjà de clorurs aproximadament la meitat que a Canòpolis. Un altre punt característic per aquest paràmetre és Campgras, situat prop de l’abocador del Garraf i que presenta gran variabilitat temporal en els seus valors. Les possibles fonts de contaminació per clorurs considerades per a basses localitzades en zones de conreu i rodalies de l’abocador són: - L’agricultura intensiva: per la utilització de clorur de potassi com a fertilitzant i plaguicides rics en compostos clorats. - La ramaderia intensiva (concretament les zones de latrines): en molts casos, agricultura i ramaderia van lligats i es poden concentrar en una mateixa zona. A les rodalies de La Fassina, per exemple, hi conviuen les dos activitats. S’ha comprovat que la ramaderia intensiva pot provocar un augment de clorurs a l’aigua a causa de la degradació de les restes orgàniques dels animals, el que comporta una contaminació fecal d’aquestes. Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 52 | - Abocador: la incineració de residus genera la formació de compostos halogenats (F i Cl). El clor apareix sobretot en forma gasosa com a clorur d’hidrogen. La deposició de contaminants atmosfèrics a les basses por causar la seva contaminació. Però, aquesta via de contaminació no pot ser confirmada doncs no s’ha observat el mateix comportament a la bassa de Campgras, també propera a l’abocador. Clorurs als pous: Al contrari del que succeeix en les aigües superficials, en les aigües subterrànies hi ha molt més contacte entre l’aigua i els materials del subsòl. Conseqüentment, la concentració dels ions clorur està normalment relacionada amb la litologia predominant i/o amb el temps de permanència de l’aigua en el pou o aqüífer. És per això, que les concentracions de clorurs en pous són molt més elevades que en basses i, en molts casos, es superen els límits legals establerts pel consum humà. Can Quadra, Roger de Flor i Forques són els pous amb uns nivells més elevats de clorurs. Malgrat a la Taula 2 es troben classificats en zones d’ús del sòl diferents (municipal, industrial i zona de conreus respectivament) a la figura 31 s’observa que estan localitzats prop de la línia de costa. D’aquí es dedueix que les seves concentracions de clorurs són més elevades que les de la resta degut molt probablement a la intrusió marina. El terme intrusió marina defineix el procés de moviment temporal o permanent de l’aigua salada terra endins desplaçant l’aigua dolça, degut a la intervenció humana, és a dir, a la intensa explotació dels aqüífers per bombeig. Altres possibles causes d’ increment de la concentració de clorurs en pous en funció de les diferents tipologies del sòl són: - Conreus: com en el cas de les basses, l’agricultura (fertilitzants) i ramaderia intensives provoquen acumulació de clorurs al sòl que poden arribar als aqüífers per infiltració en produir-se el rentat d’aquest. En aquest sentit, la tècnica de reg utilitzada en els cultius es un factor determinant de la concentració de clorurs en les aigües, ja que un reg excessiu genera major rentat. La utilització de pesticides clorats (com el DDT) destinats al control de plagues també genera acumulació al sòl de compostos de clor que poden arribar a l’aigua per infiltració. - Àrea urbanitzada (abocador i municipis): La desinfecció amb clor de les aigües subterrànies per abastiment públic és molt comú ja que el clor és el desinfectant d’aigua més utilitzat al món per eliminar tot tipus de microbis nocius que aquesta pugui contenir. Es fa servir en canonades de subministrament o dipòsits d’emmagatzemament. Un ús excessiu d’aquest, pot generar contaminació de les aigües subterrànies. D’altra banda, les analítiques realitzades a diferents lixiviats d’abocador revelen que aquests solen contenir concentracions variables de l’ió Clque poden arribar a contaminar els aqüífers si aquest no es troba ben impermeabilitzat. Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 53 | 7.1.4. Sulfats: La determinació de sulfats en aigües és de gran importància ja que des de la seva formació dins el cicle del sofre, pot arribar a formar compostos químics altament agressius amb el medi ambient en el que es troben, provocant des d’un característic sabor amarg fins la proliferació de gasos i àcids altament tòxics. Els sulfats són descarregats en el medi ambient aquàtic principalment a través dels processos de dissolució de guix. També poden ser alliberats amb residus d’indústries que empren sulfats i àcid sulfúric. Per exemple, poden formar part dels residus de drenatge de mines, on es poden aportar grans quantitats de sulfats provinents de la oxidació de la pirita i del ús del àcid sulfúric. També poden aparèixer durant la fertilització dels conreus. El sulfat contribueix a la salinitat de l’aigua conjuntament amb la conductivitat i amb els sòlids dissolts en l’aigua. Sulfats a les basses Com ja s’ha mencionat anteriorment, el gràfic no presenta una tendència general clara a l’augment o disminució de la concentració de sulfats. Encara que totes les basses presenten valors bastant inferiors al límit màxim legal establert per a aigües de consum humà, els valors que s’observen poden estar relacionats als diversos usos del sòl: - Conreus: la contaminació per sulfats a zona de conreus podria donar-se a causa d’un ús excessiu de fertilitzants nitrogenats, concretament l’ús de sulfat d’amoni ( fabricat a base d’amoníac i d’àcid sulfúric). Aquest és un producte de pH àcid que normalment s’aplica en sòls alcalins o sòls d’origen calcari, com els que trobem al Parc del Garraf, donat el seu gran efecte acidificant. La contaminació de les basses per sulfats a la zona de cultius podria donar-se per tant, a causa d’un mal ús dels fertilitzants emprats per part de l’agricultor que provoqués que petites quantitats d’aquest arribin a l’aigua. - Vegetació (Prats secs, bosquines, matollars): Donat que els valors són baixos, aquests podrien donar-se per l’abocament de petites quantitats d’excrements animals. La matèria orgànica acidifica el medi en descompondre’s, no obstant, són quantitats petites i per tant, en portar-se a terme aquest procés, el pH no patirà una gran disminució. - Abocador: no es troben evidències que l’abocador faci augmentar el nivell de sulfats a l’aigua. Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 54 | Sulfats als pous S’observa un punt de mostreig, Pou Butsir, que es troba en una zona de conreus propera al mar, és l’únic que supera el límit màxim legal durant tota la sèrie temporal. A continuació es donen les possibles causes d’aquests valors de sulfats: - Conreus: un ús excessiu de fertilitzants nitrogenats, concretament l’ús de sulfat d’amoni podria causar altes concentracions de sulfats. Donat la càrrega negativa de l’anió sulfat, aquest no es atret per les argiles del sòl i els col·loides inorgànics que poguessin haver a la zona, i per tant el sofre es manté en la solució del sòl, movent-se amb el flux d’aigua i infiltrant-se fàcilment. - Àrea urbanitzada (Municipis): la contaminació en aquesta zona pot ser causa de l’abocament al medi de sulfats provinents de descàrregues domèstiques(com detergents, sabons, suavitzants) els quals contenen entre altres components sulfats, que per lixiviació arriben a les aigües subterrànies. - Indústries: els processos industrials generen una gran varietat d’aigües residuals, i cada industria ha de estudiar-se de manera individual, no obstant podria haver-hi una relació entre la presència de sulfats en els pous que es troben en zones industrials i aquestes. Els vessaments produïts per les industries podrien arribar als aqüífers per infiltració dels sulfats. - Vegetació (Prats secs): Els pous que es troben en aquestes zones no presenten nivells alts de sulfats per tant, no hi hauria una font de contaminació en aquests aqüífers. 7.1.5. Nitrats i nitrits: Els ions nitrat i nitrit són anions inorgànics d’origen natural que formen part del cicle del nitrogen. En aquest cicle, les deixalles que contenen nitrogen orgànic és descomposen en el sòl o l’aigua, per acció dels microorganismes, per a formar amoníac. Posteriorment, aquest s’oxidà per formar ions nitrits i aquest, a la vegada, per donar nitrats. En general, els nitrats són molt solubles en aigua degut a la polaritat de l’ió, l’estructura d’aquest és plana i d’elevada estabilitat. Aquesta és la forma de nitrogen més estable termodinàmicament en presència d’oxigen, per tant en els sistemes aquàtics i terrestres, els materials nitrogenats tendeixen a transformar-se en nitrats. Els nitrits són solubles en aigua i, en general, més estables que l’àcid del que prové. Es formen naturalment a partir dels nitrats, ja sigui per oxidació bacteriana incomplerta del nitrogen en els sistemes aquàtics i terrestres o per reducció bacteriana. Nitrats i nitrits a les basses: De la figura 19 i 20, únicament es pot comentar el creixement desmesurat de l’any 2003 a La Fassina. Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 55 | Aquest fet s’explica tenint en compte la tipologia d’ús del sòl de La Fassina: - Conreus: per una contaminació puntual, derivada de una mala gestió en els camps de conreu, per excés de fertilitzants, per la utilització de plaguicides o per un mal sistema de reg. Nitrats i nitrits als pous: A la figura 36 (nitrats), es veu que Roger de Flor i Can Quadra sobrepassen el límit legal, mentre Les Piques es troba molt per sota. Per explicar-ho cal tenir en compte la tipologia d’ús de sòl dels pous: - Indústries: En aquest cas, les indústries que hi ha al parc no podrien ser la causa del augment dels nitrats a Roger de Flor i Can Quadra, perquè no es tracta d‘indústries generadores de nitrats. - Àrea urbanitzada (municipi): En els vessaments urbans, el nitrogen té per origen principalment l’orina, que esta composta per urea, àcid úric, creatina i nitrogen amoniacal. Per tant l’augment de nitrats pot ser degut a fugues en la xarxa urbana de recollida d’aigües residuals. - Conreus: L’agricultura és una font important d’augment de nitrats degut a l’ús indiscriminat de fertilitzants. Però, només podem relacionar l’agricultura amb Les Piques (figura 36) on no es supera els límits legals. La ramaderia a les zones pròximes als pous pot contaminar amb fems i purins. La puja pot doncs lixiviar els sòls i arrossegar els ions solubles a les aigües subterrànies. A la figura 37 (nitrits), s’observen dos màxims que corresponen a Pou Butsir i Camp Rubí. - Conreus: La contaminació per nitrats i nitrits es deguda fonamentalment a la utilització de fertilitzants i biocides en excés. Per tant els pics de Pou Butsir poden atribuir-se al mal ús dels fertilitzants en les pràctiques agrícoles. Les activitats ramaderes de la zona, poden provocar també un augment de les concentracions de nitrits. - Àrea urbanitzada: Les fugues en la xarxa urbana de Gavà i Castelldefels poden produir aquest augment en el cas de Camp Rubí. 7.1.6. Residu sec: El residu sec correspon a la part solida que resta de l’evaporació d’un volum conegut de mostra. La reglamentació tècnic-sanitària espanyola inclou el residu sec com a caràcter fisicoquímic, establint com a valor orientador de qualitat un contingut fins 750 mg/l d’aigua i com a límit màxim tolerable fins 1500 mg/L d’aigua. Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 56 | En l’annex III del Real Decret 1074/2002, del 18 d’octubre (annex 1.1.) que regula les aigües per a consum humà, s’estableix el següent criteri de classificació: - De mineralització molt dèbil fins a 50 mg/l de residu sec - Oligometàl·liques o de mineralització dèbil fins a 500 mg/l de residu sec - De mineralització mitja des de 500 mg/l fins a 1.500 mg/l de residu sec - De mineralització forta més de 1.500 mg/l de residu sec A la figura 24 s’observa que totes les basses es troben entre 100 i 500 mg/l que correspon a aigües oligometàl·liques, a excepció de La Fassina a l’any 2003 que augmenta fins a mineralització a mitjana. Residu sec a 180ºC a les basses: No es veu cap tipus d’influència per part de la tipologia del sòl. La majoria de basses es troben en zones on predomina la vegetació. Can Grau i la La Fassina són les úniques que es troben en zona de conreu. No es pot establir una connexió entre la concentració de residu sec a les basses amb la tipologia de sòl. Tampoc es troba una justificació al fet que les basses situades més a l’oest tinguin concentracions més elevades que la zona est del Parc del Garraf. 7.1.7. Alcalinitat: L’alcalinitat en l’aigua es deu a la presència d’hidròxids, carbonats i bicarbonats d’elements tals com calci, magnesi, sodi, potassi o amoníac. D’aquests, els més freqüents són els bicarbonats de magnesi i calci. Els carbonats i bicarbonats presents en cossos naturals d’aigua dolça s’originen generalment pel desgast i dissolució de roques carbonatades. La dissolució de la roca carbonatada es promoguda per la presència de CO2 dissolt en l’aigua, per exemple, l’atmosfèric. El CO2 reacciona doncs amb l’aigua per a generar àcid carbònic, el qual dissol les roques fent augmentar l’alcalinitat. Per tant en aquest paràmetre, com en el cas del pH, cal tenir en compte la naturalesa càrstica del massís, ja que l’aigua en dissoldre el terreny incorpora carbonats i fa augmentar l’alcalinitat. Alcalinitat basses: En relació a l’estudi de Kevern (1989), observem (figura 22) valors mitjans i alts d’alcalinitat, i una gran variabilitat anual en totes les basses mostrejades, a excepció de Campgras. Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 57 | Taula 5. Rangs d’alcalinitat de Kevern (1989). Font: Manual de ecología de microorganismos. Autors: Francisco Fuentes i Arturo Massol-Deyá. Universidad de Puerto Rico 2002 Rang Alcalinitat (mg/l) CaCO3 Baixa <75 Mitjana 75-150 Alta >150 Els nivells mitjans i alts d’alcalinitat, s’expliquen a partir de la naturalesa càrstica del massís del Garraf, compost de roques carbonatades que fan augmentar els nivells d’alcalinitat. No s’atribueix cap font de contaminació a aquests nivells d’alcalinitat. 7.1.8. Materials en suspensió: El terme matèria en suspensió es refereix a petites partícules sòlides immerses en un fluid, sobre les quals actuen forces en direccions aleatòries que contraresten la força de la gravetat impedint així, que aquestes es dipositin al fons. Els materials en suspensió determinen el fenomen òptic de la terbolesa de l’aigua. Tot i que no es disposa de dades representatives per analitzar aquest paràmetre en pous, es pot afirmar amb força seguretat que els valors obtinguts per a basses són més elevats ja que en tractar-se d’aigües superficials, es troben molt més exposades a les entrades atmosfèriques. A la figura 26 s’observa una variabilitat important dels valors analítics al llarg de la sèrie temporal. Els cas més significatiu és Mas Vendrell. Envoltada per un entorn no alterat per l’home presenta un nivell màxim molt elevat l’any 2000 que fa que el valor mitjà de concentració de sòlids en suspensió d’aquesta bassa sigui superior al de la resta. La Fassina situada en zona de conreus, es manté pràcticament constant al llarg dels anys però presenta un valor màxim l’any 1997. Cal destacar també els resultats obtinguts per a Canòpolis i Can Grau, que malgrat no han fluctuat de forma important en el temps, tenen concentracions mitjanes força elevades que s’han mantingut al llarg dels anys. A continuació s’analitzen les possibles fonts de contaminació per matèries en suspensió en basses segons la zona d’ús del sòl on es troben localitzades: - Vegetació (zona no ocupada per l’home): és el cas de Mas Vendrell i Canòpolis. En aquestes zones sense impacte antròpic, l’aportació de partícules a l’aigua es un procés natural. El pol·len, les espores, la pols i altres partícules d’origen vegetal o geològic són transportades pel vent o els animals i repartides arreu. No obstant, la major font de matèries en suspensió és la producció primària dels microorganismes. És important saber en aquest cas, que una gran quantitat de sòlids en suspensió a l’aigua no és indicador de contaminació de la bassa sinó d’eutrofització. 2011 64 | En la matriu de correlació corresponent als pous podem observar que segons les dades que tenim, hi ha relació entre: - Conductivitat a 20ºC (µS/cm) amb:  Clorurs (mg Cl-/l)  Sulfats (mg SO4/l)  Níquel (µg/l) - Clorurs (mg Cl-/l) amb:  Conductivitat a 20ºC (µS/cm) - Sulfats (mg SO4/l) amb  Conductivitat a 20ºC (µS/cm) - Nitrits mg NO2-/l amb:  Sulfats (mg SO4/l)  Nitrats (mg NO3/l) - Bicarbonats (mg/l HC03) amb:  Nitrits mg( NO2-/l) - Níquel (µg/l) amb:  Conductivitat a 20ºC (µS/cm) Les relacions anteriors establertes a partir de les matrius de correlació (taules: 78 i 79, annex 1.2.) serveixen per a desenvolupar l’anàlisi de paràmetres i així establir una lògica entre els valors obtinguts dels diferents paràmetres. S’ha de mencionar que, malgrat que segons les matrius de correlació aquests paràmetres es troben relacionats, no es pot fer una diagnosi amb totes les relacions obtingudes donat que molts paràmetres no tenen una gran quantitat de dades i per tant, no podem considerar-les prou representatives. Per tant el paràmetre que té més relacions de correlació amb la resta és la conductivitat, que és relaciona amb els sulfats, el residu sec, els nitrats, els clorurs, els nitrits i l’alcalinitat i presenta una relació directament proporcional. El Parc del Garraf com ja s’ha comentat, és una zona càrstica i per tant, l’aigua conté concentracions elevades d’hidròxids, carbonats, bicarbonats i d’ions calci i magnesi, per tant la conductivitat i l’alcalinitat tenen una relació directament proporcional entre elles i amb la geologia del massís del Parc del Garraf. És a dir, si la conductivitat és elevada la alcalinitat també ho serà i a l’inversa. Per altra banda el pH es relaciona també amb l’alcalinitat i la duresa, per la mateixa raó que en el cas anterior de la conductivitat. Les propietats dels tipus de sòl del massís condicionen pH bàsics, i expliquen el fet de que si un d’aquests paràmetres augmenta l’altre ho faci de manera correlativa, ja que es troben relacionats entre si . Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 65 | 8. CONCLUSIONS La qualitat i quantitat de les dades de què es disposa per a fer l’estudi no permet extreure conclusions definitives. La dualitat en les fonts d’informació ha obligat a reduir de les 50 estacions de mostreig inicials a les 17 finals, que corresponen a 6 basses i 11 pous. Tot i així, encara existeixen diferències en funció de la tipologia d’aigua (pous i basses) en alguns paràmetres, com en el cas dels ions metàl·lics i no metàl.lics, duresa i bicarbonats que només es defineixen per a tres pous: Pou Butsir, Camp Rubí i Can Quadra. Els valors obtinguts per a basses i pous no són comparables entre sí, ja que es tracta de tipologies d’aigua diferents: superficials i subterrànies respectivament. Les aigües superficials són vulnerables a la contaminació atmosfèrica pel fet d’estar-hi exposades, i les subterrànies a la infiltració. La precipitació és un factor especialment rellevant en basses ja que contribueix a la dilució de la concentració de substàncies presents a l’aigua. La naturalesa càrstica del massís determina les concentracions de fòsfor i sulfats a les aigües per dissolució de les roques; nivells de pH bàsics i elevada alcalinitat, duresa, bicarbonats i conductivitat. En el cas del pH, a les basses s’observa una tendència ascendent general al llarg de tota la sèrie temporal. D’altra banda, als pous no s’han trobat evidències de canvis significatius. Els pous situats prop de la línia de costa (Roger de Flor, Camp Rubí, Forques, Mas del Carro i Pou Butsir) presenten valors de conductivitat, clorurs i sulfats superiors a la resta fruït d’una suposada intrusió salina provocada per la sobreexplotació dels aqüífers costaners. Mitjançant la matriu de correlació s’estableix una relació directament proporcional entre la conductivitat i les concentracions de clorurs, sulfats i residu sec. Els pous i basses situats en zones on es practica l’agricultura intensiva presenten nivells elevats de clorurs, nitrats, nitrits, sulfats, fosfats i materials en suspensió. És el cas de La Fassina, Can Grau, Can Serra, Mas del Carro i Pou Butsir. La utilització excessiva de fertilitzants també afecta les concentracions dels ions ferro, antimoni, arsènic i coure fent-los augmentar per sobre del límit legal. Els indicadors biològics resultarien de gran ajuda en la realització d’aquest estudi. Per exemple, en la determinació de la concentració de materials en suspensió a l’aigua, en què s’ha suposat que la producció primària derivada de l’eutrofització en basses es troba íntimament relacionada amb aquest paràmetre. No s’han trobat evidències significatives de l’efecte negatiu de l’abocador sobre la qualitat de les aigües, malgrat la crítica social rebuda. Les possibles fuites produïdes a la xarxa urbana poden generar contaminació de les aigües per clorurs, sulfats, nitrats i nitrits. No s’han trobat evidències significatives que la qualitat de l’aigua fora del límit del parc sigui pitjor que la de l’interior, al llarg de la sèrie temporal. La gran quantitat de factors a considerar genera biaixos informatius. Finalment, d’aquest anàlisi es pot extreure que llevat d’alguna excepció, no es superen els límits fisicoquímics legals establerts per a aigua de consum humà. Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 66 | 9. PROPOSTES DE MILLORA: 9.1. Propostes de millora generals: - Millora de les tècniques de conreu: o S’ha comprovat que les tècniques agrícoles utilitzades afecten negativament a la qualitat de les aigües, fent augmentar la concentració de nitrats i nitrits i en conseqüència l’alcalinitat, conductivitat i el contingut de sulfats. Una de les propostes per a disminuir aquestes concentracions seria la utilització de l’agricultura ecològica basada en: l’ús de fertilitzants d’origen orgànic (fems, compost, adobs verds..), control de plagues amb mitjans biològics, l’ús del guaret per evitar l’acumulació de productes fertilitzants al terra i tècniques de reg eficient (per tal d’evitar un rentat excessiu del sòl). Una altra opció que existeix però que resulta molt cara i específica, és el drenatge succint, que es una tècnica que s’utilitza amb contaminació difusa per l’ús excessiu de fertilitzants nitrogenats. Consisteix en la instal·lació soterrada d’una xarxa de tubs perforats que recullen la major part de l’aigua de retorn del regadiu en els camps de conreu. - Millora de les tècniques de funcionament de les indústries cimenteres: o L’emmagatzematge de residus genera lixiviats que poden infiltrar-se i produir contaminació dels aqüífers. Es proposaria la impermeabilització mitjançant argiles compactades de les zones d’emmagatzematge dels materials i d’eliminació de les deixalles per evitar l’escolament de lixiviats cap a l’aqüífer. - Millores als municipis: Depuració prèvia dels vessaments. Correcta construcció i vigilància de conduccions i fosses sèptiques. La impermeabilització i drenatge de zones d’emmagatzematge de residus (sòlids o líquids) a les ciutats, evitaria la creació i l’escolament de possibles lixiviats cap a l’aqüífer i d’aquesta manera, els problemes de contaminació d’aigües derivats d’aquest procés. 9.2. Propostes de millora específiques: - Control de l’extracció d’aigua en els pous situats prop de la línia de costa (Roger de Flor, Forques, Mas del Carro, Pou Butsir i Camp Rubí). o Una sobreexplotació dels aqüífers genera intrusió salina, que és el procés pel qual els aqüífers costaners estan connectats amb l’aigua del mar. Això suposa Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 67 | que l’aigua salada flueixi cap al subsòl continental barrejant-se amb les reserves d’aigua dolça generant la salinització d’aquestes. En aquest cas, caldria fer un estudi tècnic acurat que permetés conèixer quin és el nivell freàtic de cada aqüífer i el volum d’aigua disponible per a una extracció sostenible en el temps. - Monitorització de les aigües de la bassa La Fassina: La Fassina és la bassa que ha presentat més problemes de contaminació al llarg de la sèrie temporal, per tant, seria important fer un estudi acurat de les seves aigües. La millora consistiria en contractar un equip tècnic que realitzi les analítiques dels paràmetres fisicoquímics un cop al mes. Per assegurar-se que els valors obtinguts en els darrers anys corresponen a un episodi de contaminació puntual o errors de tipus analític. Fotografia.6: Rètul de La Fassina - Estudi sobre el comportament del pH en basses: Ja que no s’ha pogut trobar una causa que expliqui la pujada generalitzada dels pH en basses, es proposa fer un estudi específic que permeti conèixer la dinàmica d’aquest paràmetre al Parc del Garraf. 9.3. Propostes de millora administratives: - Millora de la disponibilitat de la informació: o La Pleta hauria de poder proporcionar tota la informació necessària per a dur a terme un anàlisi com el realitzat en aquest treball. No obstant, únicament disposa d’un llibre-estudi de les zones humides del parc, per la qual cosa, obtenir la informació es converteix en una tasca difícil i llarga, donat que s’han de consultar diferents fonts i organismes que no sempre es troben disposats a col·laborar. Donat que es tracta de l’oficina d’informació del parc del Garraf, La Pleta hauria de generar informació anual homogeneïtzada sobre l’estat de conservació d’aquest, contractant personal qualificat que se n’ocupi per poder donar resposta davant les possibles demandes futures. - Millora de la qualitat de la informació: o La consulta de tantes fonts d’informació per a poder aconseguir les dades necessàries resta qualitat a l’anàlisi i per tant, fa que aquest sigui més relatiu i Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 68 | hipotètic. A més, obliga a realitzar tot un treball estadístic i de tractament de dades complicat que no seria necessari si no fos per aquesta diversitat en les fonts d’informació. En primer lloc, per la sèrie temporal. Donat que no existeix un organisme que faci un estudi continu i anual sobre l’estat de les aigües al parc, les dades obtingudes per a cada any poden ser molt diferents. Per a un any concret es poden trobar dades prou completes de molts paràmetres i de molts punts de mostreig i que les dades de l’any següent siguin molt pobres. En segon lloc, la informació per paràmetres. Pel mateix motiu anterior l’anàlisi de paràmetres només es manté cada any per a alguns casos. La majoria va variant, de manera que no es pot fer un bon anàlisi de la sèrie temporal per a aquests paràmetres. En tercer lloc, per la variabilitat anual en els punts de mostreig. No hi ha una continuïtat pel que fa a l’anàlisi dels punts de mostreig, ni cap ordre o sèrie temporal per a la majoria. De manera que, es troben punts que apareixen cada any, d’altres que només un, etc. Per últim, per la divisió de fonts d’informació per a basses i pous. Les dades dels pous s’obtenen de l’ACA, mentre que les dades analítiques de les basses provenen de les memòries anuals del parc. Aquest fet dificulta la comparació dels resultats entre els dos, ja que els criteris, metodologia i unitats utilitzats en els anàlisis no tenen perquè ser els mateixos. Donades totes aquestes raons, seria important per a la conservació del parc, comptar amb un equip tècnic dedicat a generar informació anual unificada de les aigües del parc, així com d’altres aspectes rellevants d’aquest per tal de conèixer de primera mà tots els problemes que es puguin presentar i poder donar resposta a qualsevol qüestió ciutadana. - Millora de la representació cartogràfica de la informació: o Un cop fet el tractament de dades, que permet escollir els punts de mostreig definitius, s’ha de fer una visita a tots ells per fotografiar-los i comprovar l’estat real en què es troben. En aquest punt, apareix un nou inconvenient ja que, no s’ha trobat cap mapa on es trobin cartografiats els punts d’aigua. Aquest fet no hauria de ser un gran inconvenient per a la realització d’aquest treball donat que es tracta de basses i pous que es troben dins del recinte de masos o masies. No obstant, en buscar aquestes masies al mapa, s’observa que la gran majoria no es troba cartografiada i que de les que hi són, moltes tenen noms diferents dels originals, fet que dificulta moltíssim trobar-les. Així doncs, caldria millorar també la qualitat de la informació cartogràfica, actualitzant allò que hagi canviat amb els anys i afegint el que no hi sigui, per tal de facilitar la localització d’aquests punts i la orientació en general dins del parc. Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 69 | - Millora de la senyalització de masos i masies a l’interior del parc: o En visitar el parc en busca de les basses i els pous, s’observa que la senyalització de les masies i masos on es troben situats no és del tot correcta. Com per exemple, Corral Nou, que actualment s’anomena Merla Blanca. En alguns casos les balises indiquen direccions prohibides o camins tancats al públic, fet que dificulta de forma important la orientació. Caldria doncs, revisar la informació que proporcionen les senyalitzacions a fi de facilitar el moviment dels visitants a l’interior del parc. - Inclusió de dades de tipus biològic per a determinar la qualitat de les aigües: o Pel que fa a la naturalesa de les dades obtingudes, cal destacar que es tracta únicament de paràmetres fisicoquímics de l’aigua. Aquest fet fa que l’anàlisi global de qualitat no sigui complet ja que, no es té en compte cap indicador biològic. Els indicadors biològics constitueixen una eina molt útil per a determinar la qualitat d’aigües naturals. Tradicionalment, la qualitat de l’aigua s’ha establert mitjançant anàlisis fisicoquímics, que son més precisos en valor absolut, però proporcionen informació parcial i puntual. La principal avantatge del control biològic és que proporciona una visió integrada i estesa en el temps sobre la qualitat de l’aigua, és a dir, reflexa les condicions existents en els anys anteriors al mostreig. Per això, el més convenient és combinar els anàlisis fisicoquímics amb la utilització d’indicadors biològics. De cara al futur, caldria ampliar l’anàlisi de l’aigua incloent-hi el control biològic, que proporcionarà una nova visió més completa, permetent obtenir conclusions més clares sobre l’estat de l’aigua a pous, basses i altres punts de mostreig. - Control periòdic de les mesures establertes. La creació d’un pla de control anual del conjunt de mesures correctores establertes seria fonamental de cara a la detecció i solució de possibles impactes. Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 70 | 10. BIBLIOGRAFIA Llibres: - BARD, C. (2001). Química Ambiental. Ed. Reverté. - CANDELA, L. VARELA,M. (1993). La zona no saturada u la contaminación de las aguas subterráneas. Ed: CIMME.BARCELONA. - Canter, L.W. (1997). Nitrates in Ground-Water. Ed. Lewis Publishers - DIAZ, ÁLVAREZ, M.C. GARRIDO, VALERO, S. IDALGO GONZALEZ, R. (1989).Contaminación agraria difusa. Ed. MOPU (Secretaria General Técnica. Centro de Publicaciones). - DOMINGUEZ, VIVANCOS, A. (1998). Los microelementos en agricultura. Ed. Mundi-Prensa. - FELTER, C.W. (1993) Contaminant hydrogeology. Ed. Macmillan Publishing Company. - FOSTER, S. HIRATA, R. GOMES, D. D’ELIA, M. PARIS, M. (2002). Protección de la calidad del agua subterránea. Banco Mundial Washington, D.C. - GARCÍA, ROCHÉ, M. GARCÍA, MELIÁN, M. i CAÑAS, PÉREZ R. (1994). Nitratos, nitritos y Compuestos de N-Nitroso, Serie Vigilancia 13. Centro Panamericano de Ecología Humana y Salud. Ed. De México. - JIMENEZ, PALOMAR, T. (2009). Les zones humides del Parc del Garraf. Catalunya. Ed. Comissió VII Premi “Castelldefels àmbit sostenible”. - POCH, M. (1999). Les qualitats de l’aigua. Barcelona. Ed. Rubes - PULIDO, A. (2007). Nociones de hidrogeología para ambientólogos. Almeria: Universidad de Almería, D.L. - RICHTER, C.B. KRERTLER, W.C. (1993).Techniques for identifying Sources of Ground-Water Salinization. Ed. C.K. SMOLEY. Monografies: - Mèmories del Parc del Garraf (1993 - 2009). Diputació de Barcelona - III Trobada d’estudiosos del Garraf (2001). Diputació de Barcelona - IV Trobada d’estudiosos del Garraf (2002). Diputació de Barcelona Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 71 | Articles: - FUENTES, F. i MASSOL-DEYÁ, A. (2002). Manual de laboratorios. Ecología de microorganismos. Universidad de Puerto Rico - DURÁN, VALSERO, J.J. i VALLEJO, ORDOÑEZ, M. (2000). “ Contaminación de las aguas subterráneas con nitrato procedente de actividades agrícolas. Consecuencias en el abastecimiento urbano. El caso de Villanueva de Tapia (Málaga)”Instituto Tecnológico Geominero de España. Documents no publicats: - Mediterrània. (2004). “Caracterització fisicoquímica i bacteriològica de les aigües superficials i subterrànies del Parc del Montnegre i el Corredor: diagnosi ambiental supramunicipal del Parc del Montnegre i el Corredor “. Projecte de final de carrera, llicenciatura de Ciències Ambientals. Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Ciències. - Grup Ecoseny. (2002). “El Parc Natural del Montseny: anàlisi del medi ambient i gestió de l'aigua: el cas de les plantes embotelladores”. Projecte de final de carrera de Ciències Ambientals. Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Ciències. - Grup Posidònies, (2002). “Diagnosi ambiental dels municipis del Parc Natural del Montseny: abastament d'aigües” - Projecte de final de carrera, llicenciatura de Ciències Ambientals. Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Ciències. - CINCLUS. (2003). “Diagnosi ambiental del Parc Natural del Montseny”: revisió del Pla de Seguiment i Control de la qualitat de les aigües i caracterització de les fonts més representatives del Parc Natural del Montseny”. Projecte de final de carrera, llicenciatura de Ciències Ambientals Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Ciències. - Monografies 39. (2005) “Diagnosi ambiental al Parc del Montnegre i el corredor”. Projecte de final de carrera, llicenciatura de Ciències Ambientals. Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Ciències. - SÁNCHEZ ROMAN F.J. “Contaminación de las aguas subterráneas”. Departament de Geologia de la Universitat de Salamanca. Webs: - Agencia Catalana de l’aigua: http://aca-web.gencat.cat/ - Ajuntament de Gavà: http://www.gavaciutat.net/cat/asp/home.asp - Ajuntament de Sitges: http://www.sitges.cat/ Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 72 | - CEDEX: http://www.cedex.es/ - Centre de documentació del Parc del Garraf: http://www.patrimonigava.cat/cat/imgpcn/cd.asp - Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya: http://www20.gencat.cat/portal/site/dmah - Diputació de Barcelona: www.diba.cat - Dipòsit de la Recerca de Catalunya: www.recercat.net - Espeologia grup Sant Feliuenc: http://sites.google.com/site/wikiespele/espeleogrup-santfeliuenc - Institut Cartogràfic de Catalunya: www.icc.cat - Llibre electrònic. Ciències de la Terra i del Medi Ambient: http://www.tecnun.es/asignaturas/Ecologia/ - Milarium: http://www.miliarium.com/ - Ministeri de Medi Ambient: http://www.marm.es/ - Servei meteorològic de Catalunya: http://www.meteo.cat/ - Sorea: http://www.sorea.es/CAT/home.asp - Unesco: http://www.unesco.org/water/index_es.shtml - Uniland: http://www.uniland.es/unilandwebfront/es/asp/home.asp - Universitat de País Basc: http://www.ehu.es/p200-home/es Anàlisis de la Qualitat de l’Aigua. Estudi dels impactes humans sobre la qualitat de l’aigua en pous i basses del Parc del Garraf i rodalies.. 2011 73 | 11. PARAULES CLAU I ACRÒNIMS: Paraules clau: Aigües subterrànies: Aigües que s’infiltren a través de les roques permeables que es troben sota la superfície de la terra. Quan les aigües arriben a una capa impermeable s'acumulen i omplen els porus i fissures de les roques. Aigües superficials: De tota l'aigua que cau sobre la superfície de la terra, una petita porció queda retinguda en les irregularitats del terreny (emmagatzematge superficial), i una part s'escola cap als rius (escolament superficial) i va a parar al mar o als llacs. Aqüífer: És un estrat o formació geològica permeable que permet la circulació i l’emmagatzematge de l’aigua subterrània pels seus porus o esquerdes. Bassa: Qualsevol excavació o dipòsit a l’aire lliure que s’omple d’aigua de pluja generalment destinada a regar. Impacte antròpic: Totes aquelles activitats humanes que modifiquen el medi físic i biològic. Nivell freàtic: En un aqüífer lliure correspon al lloc on es troba l'aigua subterrània. En aquest nivell la pressió d'aigua de l'aqüífer és igual a la pressió atmosfèrica. Paràmetres fisicoquímics: Defineixen les característiques del aigua que responen als sentits de la vista, del tacte, el gust i l’olfacte, i la capacitat de l’aigua per a dissoldre diverses substàncies. Parc Natural del Garraf: És un espai protegit de 12.376 hectàrees gestionat per l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, el Pla Especial del Parc s’aprovà l’any 1986. El parc forma part dels termes municipals d’Avinyonet del Penedès, Begues, Castelldefels, Gavà, Olesa de Bonsevalls, Olivella, Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú. Pertorbació: És un canvi que es produeix en un ecosistema perceptible per la variació en la composició, estructura o funcionalitat de les seves poblacions o comunitats. Pou: Excavació vertical i profunda, practicada en el sòl fins a trobar una capa aqüífera, generalment el mantell freàtic més pròxim a la superfície. Tipologia d’ús del sòl: Diferents activitats antròpiques que es poden dur a terme en un sòl. (conreus, àrea urbanitzada, vegetació, industrial...). Acrònims: ACA: Agència catalana de l’aigua. ACOM: Associació Catalana d’Observadors Meteorològics. CEDEX: Centre d’Estudis Hidrogràfics del Centre d’Estudis i Experimentació d’Obres Públiques. CV: Coeficient de variació