Els "Palatia" Septimans : indicis de l'organització terriorial andalusina al nord dels Pirineus

1Aques a icle és ui d’una es ada de ece ca al Cen e d’É udes Supé ieu es de Ci ilisa ion Médié ale de Poi ie s p opiciada pe la concessió d’una beca pe a la ece ca o a de Ca alunya a o gada pe la Gene ali a de Ca alunya. Volem ag ai als p o esso s Ramon Ma í (Uni e si a Au ònoma de Ba celona) i Philippe Sénac (Uni e si é de Toulouse-Le Mi ail) les se es a encions i obse acions du an la edacció d’aques eball. ANUARIO DE ESTUDIOS MEDIEVALES (AEM) 37/1, ene o-junio de 2007 pp. 1-26 ISSN 0066-5061 ELS PALATIA SEPTIMANS: INDICIS DE L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL ANDALUSINA AL NORD DELS PIRINEUS1 “PALATIA” IN SEPTIMANIA: SIGNS OF AL-ANDALUS TERRITORIAL ORGANISATION AT THE NORTH OF THE PYRENEES JORDI GIBERT REBULL Uni e si a Au ònoma de Ba celona Resum: La p esència de l’es a andalusí en e es sep imanes ha es a , sal an comp a- des ocasions, adicionalmen negligida pe la his o iog a ia. En aques ex , o apli- can una línia de ece ca con as ada a Ca alunya Vella que iden i ica els opò- nims de i a s de pala ium amb una p ime- enca xa xa d’es ablimen s c ea s a pa i de la conques a islàmica, p e enem dona una p ime a isió de quin ou l’abas de l’o gani zació e i o ial d’aques es a al no d dels Pi ineus. L’es udi de les on s documen als i de la oponímia conse ada ens pe me eu e com aques s opònims mos en unes pau es de dispe sió cohe- en s, alho a que es concen en sense excepcions a la mei a me idional de la Sep imània. Pa aules clau: Sep imània, pala ia, al- Andalus, ca olingis. Abs ac : P esence o Andalusian S a e in Sep imania has been adi ionally neglec- ed, wi h ew excep ions, by his o io- g aphy. In his ex , we y o o e a iew o he e i o ial o ganisa ion o he Anda- lusian S a e a he no h o he Py enees by means o a line o esea ch, con as ed in Ca alunya Vella, ha iden i ies he o- ponyms de i ed om pala ium wi h a p imi i e ne wo k o se lemen s buil du ing he Islamic conques . The s udy o documen a y and oponymic sou ces e- eals ha hese oponyms show he guide- lines o a logical sp ead, always concen- a ed in sou he n Sep imania. Keywo ds: Sep imania, pala ia, al-Anda- lus, ca olingians. SUMARI 1.In oducció.- 2. Els pala ia al sud dels Pi ineus.- 3. Els pala ia sep imans: iden i icació i locali zació.- 4. Els pala ia sep imans: algunes conside acions.- 5. Conclusions.- Apèndix: Taula de opònims.- Mapa. JORDI GIBERT REBULL 2 2Se eixi d’exemple l’exca ació en cu s d’una o e inculada a aques pe íode sob e San a Coloma de Fa ne s. C. FOLCH; J. GIBERT; J. LLINÀS; R. MARTÍ, Exca acions a queològiques a la To e del Fa (San a Coloma de Fa ne s, La Sel a), “Ressó: Re is a de San a Coloma de Fa ne s” (2004), pp. 26-27. 3Aques a s’ha conduï sob e la majo ia dels co pus edi a s p oduï s dins la globali a de l’à ea geog à ica sep imana, la majo pa co esponen s a ca ula is de mones i s i abadies (Cuixà, Canigó, A les, La G asse, Aniana, Gellone, Mas d’Azil, Léza , Conques), ca ula is ci ils (Mon pellie i Ca cassona), documen ació p oduïda pe les seus episcopals (Elna, Agda, Besie s, Magalona, Na bona, Lode a, Nimes, Tolosa), la cancelle ia eial ca olíngia i di e sos eculls gene als (Gallia Ch is iana, His oi e Géné ale du Languedoc, Ma ca Hispanica, Ca alunya Ca olíngia, Ca ulai e Roussillonnais). Pensem que la consul a, si bé no comple amen exhaus i a en no ha e accedi a algunes on s no edi ades, ha es a su icien men ep esen a i a i equilib ada a ni ell geog à ic pe pode a o ga a la mos a un bon ma ge de iabili a . En aques sen i , pensem que el e que, com es eu à més enda an , els pala ia documen a s mos in una cla a endència a concen a -se en l’à ea me idional de la Sep imània espon a una qües ió pu amen his ò ica i no de ca àc e me odològic, ja que es ac a d’un enòmen obse a ambé a ni ell de la oponímia conse ada. En o cas, de allem a con inuació aquelles on s que han o e mencions explíci es de pala ia: ACC: A. GIRY; M. PROU; F. LOT; C. BRUNEL; G. TESSIER, Recueil des Ac es de Cha les II le Chau e oi de F ance. Tome I (840-860) e II (861-877), Cha es e diplômes ela i s a l’his oi e de F ance publiés pa les soins de l’Académie des Insc ip ions e Belles-Le es, Imp imé ie Na ionale, Pa is, 1952 ; AE: G. TESSIER; R.-H. BAUTIER, Recueil des Ac es d’Eudes oi de F ance (888-898), Cha es e diplômes ela i s a l’his oi e de F ance publiés pa les soins de l’Académie des Insc ip ions e Belles-Le es, Imp imé ie Na ionale, Pa is, 1967 ; ALLC: F. GRAT; J. de FONT RÉAULX; G. TESSIER; R.-H. BAUTIER, Recueil des Ac es de Louis II le Bègue, Louis III e Ca loman II ois de F ance (877-884), Cha es e diplômes ela i s a l’his oi e de F ance publiés pa les soins de l’Académie des Insc ip ions e Belles-Le es, Imp imé ie Na ionale, Pa is, 1978 ; CC-II: R. d’ABADAL, Ca alunya Ca olíngia, Vol. II. Els diplomes ca olingis a Ca alunya, Ins i u d’Es udis Ca alans, Ba celona, 1926-1952; CCIV: R. ORDEIG, Ca alunya Ca olíngia, Vol. IV. Els com a s d’Osona i Man esa, Ins i u d’Es udis Ca alans, Ba celona, 1999; CCO: G. DESJARDINS, Ca ulai e de l’abbaye de Conques en Roue gue, Documen s His o iques publiés pa la Socié é de l’École des Cha es, Pa is, 1879 ; CR: B. ALART, Ca ulai e Roussillonnais, Pe pignan, 1880 ; DCB: A. FÁBREGA GRAU, Diploma a i de la Ca ed al de Ba celona. Documen s dels anys 844-1260, Volum I (844-1000), A xiu Capi ula de la Ca ed al de Ba celona, Ba celona, 1995; LG-I: E. MAGNOU-NORTIER; A.- E. MAGNOU, Recueil des cha es de l’Abbaye de La G asse. Tome I, 779-1119, Collec ion de documen s inédi s su l’his oi e de F ance, Sec ion d’His oi e Médié ale e de Philologie, Sé ie in.8º- Vol. 24, Édi ions du Comi é des T a aux His o iques e Scien i iques, Pa is, 1996 ; LG-II: Cl. PAILHÈS, Recueil des cha es de l’Abbaye de La G asse. Tome II, 1117-1279, Collec ion de documen s inédi s su l’his oi e de F ance, Sec ion d’His oi e Médié ale e de Philologie, Sé ie in.8º- Vol. 26, Édi ions du Comi é des T a aux His o iques e Scien i iques, Pa is, 2000 ; MH: ANUARIO DE ESTUDIOS MEDIEVALES (AEM), 37/1,ene o-junio 2007, pp. 1-26. ISSN 0066-5061 1. INTRODUCCIÓ El ex que es p esen a a con inuació és una ex ensió de la línia de ece ca endegada a uns anys pe l’equip di igi pel p o esso Ramon Ma í de la Uni e si a Au ònoma de Ba celona. En e d’al es coses, es p oposa en di e ses iden i icacions de sè ies oponímiques que es incula en a l’o gani zació e i o ial i la c eació de xa xes d’assen amen s o igina s a pa i de la conques a musulmana, amb l’objec iu d’es abli pau es àlides pe a la pos e io p àc ica a queològica. Aques es p opos es, cen ades p incipalmen al ol an dels opònims pala ium i pha us, han comença a dona , en l’àmbi de la Ca alunya Vella, els p ime s esul a s en base a di e sos p ojec es de p ospecció i exca ació2. El que aquí es p e én és una ampliació de la ece ca, especialmen cen ada en els de i a s de pala ium, als e i o is si ua s al no d dels Pi ineus a pa i d’una p ime a ap oximació a les on s documen als i al egis e oponímic conse a . Pe al de du a e me el p esen es udi s’ha con ecciona un co pus oponímic ui an de la ece ca documen al3 com de successius buida ges ELS PALATIA SEPTIMANS 3 P. de, MARCA, Ma ca Hispanica si e Limes Hispanicus. Apog apha His o ica Ca haloniae, Se ies His o ica I, Edi o ial Base. 4S’han consul a p incipalmen les sè ies ca og à iques de l’Ins i u Géog aphique Na ional a dues escales: 1:100.000 i 1:25.000. 5Cal conside a que el ca alà es desen olupa, en o igen, a banda i banda dels Pi ineus, essen els lími s en e el ca alà i l’occi à “an ics i es ables”. J. BASTARDAS, La llengua ca alana mil anys en e e. Ed. Cu ial, Ba celona, 1995, p. 49. 6F. HAMLIN, Les noms de lieux du dépa emen de l’Hé aul , Éd. Lacou , Nimes, 1988 (no pagina ). L’au o , si bé econeix, en elació amb els casos conegu s de l’Aude, una possible e imologia p o inen del lla í pala iolum, de ensa, pe als exemples de l’Hé aul , sob e els que no es coneixen o mes an igues, un o igen elaciona amb la plan ació, als segles XVI i XVII, de boscos de pi pinyone (pinus pinea), conegu ambé com “pin pa asol”; malg a o , nosal es hem conside a o s els casos com p o inen s del e me pala iolum, com així semblen indica -ho les inequí oques o mes an igues i la cohe ència de la se a dispe sió e i o ial, si bé no desca em la possibili a d’una con usió en algun cas. ANUARIO DE ESTUDIOS MEDIEVALES (AEM), 37/1,ene o-junio 2007, pp. 1-26. ISSN 0066-5061 ca og à ics4; cal eni en comp e, pe ò, que, quan es eballa amb on s oponímiques, hi in e é semp e un ac o alea o i, més quan el e i o i sob e el qual es p e én eballa no és pe i i mos a en el seu in e io di e gències no ables pel que a a la se a e olució his ò ica i lingüís ica, com és el cas que ens ocupa. En aques sen i , cal se conscien s que la conse ació dels opònims no és semp e la ma eixa, ni ampoc la se a e olució mo ològica, men e que ambé po a ia el subjec e ma eix al que an e e ència, pe den - se, com passa en el nos e cas, el seu sen i o iginal; així ma eix, quan es eballa amb on s documen als, cal eni p esen que la se a edacció es à absolu amen lligada a in e essos conc e s, al ma eix emps que el seu abas geog à ic és i egula . Igualmen , ha calgu eni en comp e la on e a lingüís ica que di ideix la Sep imània al medie al, amb un domini lingüís ic ca alà a l’à ea de l’ac ual Ca alunya No d i un domini lingüís ic occi à a la es a del e i o i5; així, si bé a Ca alunya obem, de mane a genè ica, els e mes “palau” i “palol” o “palou” en e e ència als lla ins pala ium i pala iolum, en el domini occi à p edominen els co esponen s “pala z” i “pa azol”. En aques pun ha es a de g an ajuda la consul a de les on s esc i es medie als, ja que ha pe mès econèixe , pe exemple, la na u a eal del e me “pa azol”, d’o igen dub ós segons alguns dicciona is e imològics6. 2. ELS PALATIA AL SUD DELS PIRINEUS El opònim “palau” i les se es di e ses a ian s apa eixen amb p o usió an a l’à ea de Ca alunya Vella i ins al Penedès, com al no d dels Pi ineus i ins la egió de Na bona-Ca cassona, p esència que es de ec a an a ni ell del egis e oponímic conse a com en la se a apa ició en les on s documen als medie als a pa i del segle IX. Di e sos au o s n’han assenyala epe ides egades el seu o igen poc cla , o i que so in s’hi ha olgu eu e JORDI GIBERT REBULL 4 7Ja P. Bonnassie posa a de elleu que el mo , pels ol s de l’any mil, ja no e oca a es pe als con empo anis, i que cald ia eu e-hi una supe i ència de l’an ic domini públic del Baix Impe i. P. BONNASSIE, Ca alunya mil anys en e a (segles X-XI), Vol. I, Ed. 62, Ba celona, 1979, pp. 131-32. Aques a hipò esi ha es a ep esa ecen men pel que a a l’à ea de l’Albe a a A. CONSTANT, Châ eaux e peuplemen dans le massi des Albè es e ses ma ges du IXe siècle au débu du XIe siècle, «Annales du Midi», 109 (1997), pp.443-466 i, dins un ma c més gene al, a J. BOLÓS, El naixemen d’un nou paisa ge: Ca alunya als segles IX-XII, dins El eudalisme comp a i deba u . Fo mació i expansió del eudalisme ca alà, Uni e si a de València, 2003, pp. 149 i 150. 8R. MARTÍ, Palaus o almúnies iscals a Ca alunya i al-Andalus, dins Les socie és mé idionales à l’age éodal. Hommage à Pie e Bonnassie, Tolosa de Llenguadoc, 1999, pp. 63-70; ÍDEM ET ALII, Fo i icacions i oponímia Omeia dels Pi ineus a Damasc, “II Col.loqui sob e les comuni a s u als del Pi ineu”, Valls d’Àneu-Lleida, 1999 (en p emsa); IDEM, Palacios y gua dias emi ales en Ca aluña, “II Cong eso de Cas ellología”, Alcalá de la Sel a, 2001, pp. 293-309. 9Sob e el p océs complex de eali zació d’aques epa imen , i les múl iples ensions que es gene a en al ol an del ma eix, eu e P. CHALMETA, In asión e islamización, Ed. Map e, Mad id, 1994, capí ols IV i V. 10J. ZOZAYA, 711-856: los p ime os años del Islam andalusí o una hipó esis de abajo, Rup u a o con inuidad. Pe i encias p e-islámicas en al-Andalus., “Cuade nos Eme i enses”, 15 (1998), p.97. L’au o des aca l’absència gene al d’aques s opònims en al es à ees de base lingüís ica lla ina com F ança o I àlia. ANUARIO DE ESTUDIOS MEDIEVALES (AEM), 37/1,ene o-junio 2007, pp. 1-26. ISSN 0066-5061 al seu da e e l’exis ència d’una ins i ució lligada al domini públic i iscal incula a l’època a do omana7. No obs an , la iden i icació d’aques s pala ia amb una p ime enca xa xa d’es ablimen s co esponen s a la conques a islàmica ha es a a bas amen aonada en di e ses publicacions al lla g dels úl ims anys8. En aques es, es plan eja el seu o igen a pa i de la e i icació del cinquè es a al (hums) sob e els béns conque i s9 que, sob e el e eny, es adueix en l’apa ició d’un g an nomb e d’es ablimen s que, majo i à iamen , se si uen al ol an de les seus episcopals i sob e, o ben a p op, de les ies p incipals de comunicació. En aques sen i , pod íem elaciona els pala ia amb els nomb osos opònims de i a s de “Quin us” (Quin anas, Quin anillas, Quin ela, e c.) que han es a incula s a aques ma eix p océs de epa imen pos -conques a a la zona de la Mese a cas ellana i a Po ugal10. L’o igen andalusí de la ins i ució e co obo a pe di e sos indicis. En p ime lloc, l’àmbi geog à ic que mos a la se a dispe sió dela a el ca àc e eminen men hispànic de la ma eixa, apa eixen de o ma ei e a i a en les à ees, a banda de la ca alana, de Galícia, Lleó, Cas ella i Na a a; aques a especi ici a , com es eu à, només es eu depassada en e es de la Sep imània, inco po ades a al-Andalus, com les an e io s, a p incipis del segle VIII. Pod ia objec a -se, en aques sen i , un possible o igen en època isigoda que pod ia coincidi ambé amb el ma c geog à ic desc i ; no obs an , en e i ica les on s esc i es d’aques a època, es comp o a que el mo pala ium es e e eix semp e a la seu del palau eial, sense cap implicació en la ges ió de les inances públiques. No és sinó en on s inculades als p ime s emps de l’es a andalusí, que obem e e ències documen als elacionades amb l’exis ència d’una xa xa de pala ia u als. Se eixi d’exemple l’Apologe icus de l’aba Samsó, esc i a Cò do a a mi jans del segle IX, i on l’esmen a aba acusa el com e co do ès Se band d’ha e e ibu à ies o es les basíliques de la ciu a i de con e i en impu s, així, els dona ius pie osos adsc i s a les ELS PALATIA SEPTIMANS 5 11R. MARTÍ, Palaus o almúnies iscals, p. 63. 12No obs an , cal di que, de o ma majo i à ia, les mencions de pala ia no apo en in o macions desc ip i es, men e que, quan an acompanyades d’un an opònim, aques an po espond e a una adició ge mànica, lla ina o à ab, essen aques a úl ima la mino i à ia. 13En una còpia da ada de l’any 951 d’un p ecep e del ei Eudes de l’any 890 con i man les possessions de l’abadia d’Ame , apa eix una no a del ma eix segle X que, p ecisan els e mes de l’alou de To oella de Mon g í, esmen a un pala ium Abu au i. P. PONSICH, L’expédi ion de Ronce aux e ses conséquences à l’o ien des Py énées (778-878), “Les Cahie s de Sain -Michel de Cuxa”, 10 (juin 1979), p. 17 (no a nº 19). 14Documen a així l’any 982, dona a lloc a un ex ens e me a l’à ea de Ripolle , al Vallès Occiden al; la se a e imologia eme a un Abu Sa’id, segons J. COROMINES, Onomas icon Ca aloniae, ol. VI, Ba celona, 1996, pp. 134-35. 15Fo ma an iga, apa eguda a pa i de inals del segle X, de l’ac ual Palau-Soli à, al Vallès Occiden al; el segon e me cald ia en end e’l com de i a de l’à ab as-sala in, plu al de sul an, “ ei, soldà”, segons J. COROMINES, Onomas icon, pp. 134-35. 16Documen a ambé al Vallès, l’e imologia del segon componen p o ind ia d’un de i a del e b à ab za a’a, amb signi ica de lloc on hom con ea, camp, com s’ha p oposa pe a d’al es opònims semblan s de l’à ea alenciana. J.-D. GARRIDO VALLS, El T ac a d’Almis à i el seu con ex his ò ic, dins Almi a, Apo acions a la seua his ò ia (IV), “El Camp de Mi a”, agos 2004, pp. 29-30. 17L’any 972 es documen a el Palacio Almalla, ubi dicun Ualle de Romanas (DCB, doc. 102), a Vall omanes, al Vallès O ien al. 18Co espond ia a l’an ic nom de Roca o (ac ual municipi de Pon de Viloma a i Roca o , al Bages), documen a Palacio de A ezia el 932 i Palaz A eiza el 994 (CCIV, documen s 386 i 1670). 19Documen a així ja l’any 966 (DCB, doc. 89), co espon a l’ac ual lloc de San Pe e Molan a, a l’Al Penedès. J. GIBERT REBULL, La in eg ació a al-Andalus dels e i o is a ponen del Llob ega , “Bu lle í de la Socie a Ca alana d’Es udis His ò ics”, 16 (2005), pp. 39-72. 20J. BOLÓS, El naixemen , p. 149. 21R. MARTÍ; J, CAMPRUBÍ, E olució del poblamen a la Plana Cen al del Be guedà des de l’època baix-impe ial ins l’al a eda mi jana, In o mes i memò ies inèdi s, Se ei d’A queologia de la Gene ali a de Ca alunya, Ba celona, 1997-2001. ANUARIO DE ESTUDIOS MEDIEVALES (AEM), 37/1,ene o-junio 2007, pp. 1-26. ISSN 0066-5061 esglésies, amplian els eso s del isc i espolian el pa imoni di í pe en iqui els pala ia isci11. Pe al a banda, l’anàlisi de les mencions an igues de pala ia en e es ca alanes pe me obse a di e sos casos de denominacions compos es signi ica i es que explici en el uncionamen d’aques a xa xa d’es ablimen s en època emi al12. Coneixem l’exis ència dels inequí ocs Pala ium Abu au i13, Palacio A uzido14, Pala ium Sala han15 i Pala ium Mese a a16, als quals pod iem a egi , p obablemen , els Palacio Almalla17, Pala ium A eiza18 i Pala io Mo on a19; així ma eix, a aques g up cald ia adjun a -li qua e casos inequí ocs amb les o mes Pala io Mo o / Pala io Mau o um / Palamo s. A ni ell a queològic, la elació d’alguns pala ia amb es ablimen s de adició omana ha se i pe pos ula el seu o igen en aques a època, especialmen pel que a a l’à ea del li o al ca alà20; no obs an , la se a anàlisi exhaus i a en zones in e io s desmen eix aques a a i mació. Se eixi d’exemple el cas del Be guedà, on la p ospecció a queològica no ha apo a ma e ials d’època omana pe a cap dels ui pala ia conegu s a la zona, o e in , en can i, p oduccions ce àmiques al omedie als que cal incula als segles VIII i IX21. El e que so a una ma eixa ins i ució obem el que semblen se undacions ex no o i eocupacions, amb solució de con inuï a o no, d’es ablimen s an e io s, po explica -se si, com èiem an e io men , JORDI GIBERT REBULL 6 22P. CHALMETA, In asión, pp. 227-230. 23Pe al cas de Guissona-U gell i pe a en end e la dimensió eal del con lic e adopcionis a, eu e R. MARTÍ; M. VILADRICH, Guissona, o igen del Bisba d’U gell, dins La ans o mació de la on e a al segle XI, “Col.lecció El Com a d’U gell”, 4, Lleida, 2000 pp. 37-66.; pe al cas d’Empú ies, eu e C. FOLCH IGLESIAS, El e i o i del no d-es de Ca alunya a l’inici de l’eda mi jana: el poblamen als segles VII-IX dC, T eball de ece ca de e ce cicle, UAB, 2002, Inèdi , p. 31 i ÍDEM, El poblamen al no d-es de Ca alunya du an la ansició medie al (segles V-XI), “Annals de l’Ins i u d’Es udis Gi onins”, (2005), pp. 37-65; pe a Ega a, J. SOLER MARTÍNEZ; V. RUIZ GÓMEZ, Els palaus de Te assa. Es udi de la p esència musulmana al e me de Te assa a a és de la oponímia, “Te me”, 15 (1999), pp. 38-51. 24C. FOLCH IGLESIAS, Es a ègies de conques a i ocupació islàmica del no d-es de Ca alunya, “Quade ns de la Sel a”, 15 (2003), pp. 139-154. 25Pe al cas conc e del Penedès, la disposició espacial dels pala ia, en e d’al es indicis, pe me suposa la i ali a com a enclau es a ègic i cen e e i o ial del jacimen d’Olè dola du an el pe íode andalusí. J. GIBERT REBULL, La in eg ació (en p emsa). 26La p ime a no ícia que posseïm sob e l’exis ència d’un bisba a Elna emun a a l’any 572. P.-A. FEVRIER; X. BARRAL I ALTET, Topog aphie ch é ienne des ci és de la Gaule des o igines au milieu du VIII siècle. Tome VII. P o ince Ecclésias ique de Na bonne (Na bonensis P ima), De Bocca d, 1989, p. 42. ANUARIO DE ESTUDIOS MEDIEVALES (AEM), 37/1,ene o-junio 2007, pp. 1-26. ISSN 0066-5061 en enem la c eació de la xa xa de pala ia com a ui del epa imen de e es e a pa i de la conques a musulmana, on la e i icació del cinquè es a al sob e els béns immobles degué aduï -se en alguns casos en episodis de con iscació i eocupació d’es ablimen s p eexis en s22. L’es udi de la na u a i dis ibució espacial dels pala ia ambé ha pe mès p oposa nous plan ejamen s pel que a a l’e olució de les seus episcopals a l’à ea ca alana du an l’Al a Eda Mi jana. Així, s’ha pogu obse a com l’o gani zació episcopal pe du a (excep e en el cas de Ta ago- na) so a l’adminis ació musulmana, sen al e ada a pa i de la conques a anca, que compo a la emoció d’algunes seus, cas de Guissona-U gell, i, en al es casos, la se a sup essió, cas d’Empú ies i Ega a23. En o s els casos, la p esència de pala ia al ol an d’aques s nuclis, si ua s sob e els accessos ia is que hi conco en, dela a una ce a i ali a d’aques s emplaçamen s du an el segle VIII. El cas de les coma ques gi onines24 exempli ica cla amen ins a quin pun aques a ins i ució s’implan a en el e i o i, dis ibuïn -se a l’en o n de les seus de Gi ona i Empú ies i sob e la xa xa ià ia i els cu sos lu ials. Aques a densi a es epe eix a la zona del Vallès i ambé al Penedès25; més enllà, pe ò, disminueix, e que sembla es e amen lliga a l’e olució his ò ica de cada e i o i, que al cap i a la i és la que n’acaba de e minan la o mació del subs a poblacional i oponímic. En aques sen i , doncs, una pe inença més dila ada a al-Andalus acaba pe al e a , com a conseqüència de p ocessos his ò ics di e encia s, un egis e oponímic p opi del momen de la conques a que, en à ees més sep en ionals, queda ossili za . 3. ELS PALATIA SEPTIMANS: IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ La p esència a l’en o n de la seu episcopal medie al d’Elna26 de es pala ia espon a una disposició ca ac e ís ica que s’obse a cla amen ambé ELS PALATIA SEPTIMANS 7 27M. ACIÉN ALMANSA, La he encia del p o o eudalismo isigodo en e a la imposición del es ado islámico, dins Visigodos y Omeyas. Un deba e en e la An igüedad Ta día y la Al a Edad Media, “Anejos de AEspA”, XXIII (2000), pp. 429-441. 28Documen a així l’any 899. P. PONSICH, Lími s his ò ics i epe o i oponímic dels llocs habi a s dels an ics “Països” de Rosselló-Vallespi -Con len -Capci -Ce danya-Fenolledès. “Re ue Te a Nos a”, 37 (1980), p. 47. 29L. Bassède conside a que el Pala ium Radega ium o Palau Roge designa ia una cons ucció d’època ca olíngia que in e p e a com una esidència senyo ial o i icada que p end ia el nom, ge mànic en aques cas, del seu possesso . L. BASSÈDE, Toponymie his o ique de Ca alunya No d, Cen e de Rece ques i d’Es udis Ca alans/Uni e si a de Pe pinyà, 1990, pp. 561-62. Al Be guedà, el lloc on s’emplaça l’església omànica de San Sadu ní de Ro ge s (Bo edà) és ci a a la documen ació amb la denominació homònima de Palau Rodega i ja l’any 888. Ca alunya Romànica, ol. XII, 1985, p. 134. 30R. GRAU, La égion d’Elne à l’époque omaine. Essai de géog aphie a chéologique, «Ce ca», 5, pp. 234-241. 31A. CATAFAU, Les celle es e la naissance du illage en Roussillon (X-XV siècles), Cane , P esses Uni e si ai es de Pe pignan, 1998, p. 473. 32P. PONSICH, Le si e gallo- omain de Palol, «É udes Roussillonnaises», 4 (1952), pp. 286- 288; J.-P. COMPS, La ia Domi ia de Salsulae à Ad Cen u iones, dins Voies omaines du Rhône à l’Èb e: ia Domi ia e ia Augus a “Documen s d’A chéologie F ançaise”, 61 (1997), p. 109 (no a 21); J. KOTARBA, Ad S abulum, dins Voies omaines du Rhône à l’Èb e: ia Domi ia e ia Augus a, “Documen s d’A chéologie F ançaise”, 61 (1997), p. 53. 33L. BASSÈDE, Toponymie his o ique, p. 430. ANUARIO DE ESTUDIOS MEDIEVALES (AEM), 37/1,ene o-junio 2007, pp. 1-26. ISSN 0066-5061 al sud dels Pi ineus i que cal incula an al enòmen de la conques a com a l’es ablimen de no es adminis acions e i o ials, en un p océs polí ic de subs i ució en què l’apa ell eclesiàs ic ep esen a pels bisbes hi ind à un pape onamen al27. En els es casos, la documen ació p ime enca pe me a i ma la i ali a dels emplaçamen s en una època eculada de l’eda mi jana. En el cas de Palau del Vid e, la doble denominació que obem en les p ime es mencions, Secu inianum si e pala ium Radega ium28, s’ha posa en elació amb la p esència d’un es ablimen d’època omana que conse a ia el eco d oponímic d’un dels seus possesso s, imposan -se de ini i amen al segle XI la segona denominació, que, a la egada, acaba ia pe pe d e el componen an oponímic29. La hipò esi sob e un p obable o ígen omà de l’es ablimen es a ia a alada pe la oballa de es es d’època impe ial a l’en o n de l’ac ual ila30, o i que no posseïm dades a queològiques espec e al nucli u bà p òpiamen di , el qual, al capda all, es oba ia a l’o ígen del opònim. A l’es d’Elna es locali za el lloc de Palol d’A all, documen a ja a p incipis del segle X (915) com Pala iolo sub e io e31. En aques emplaçamen s’hi desen olupà un ila ge (l’església de San a Ma ia és documen ada a pa i de 1136) que pe du a à du an o a l’Eda Mi jana, abandonan -se a inals de la ma eixa o a p incipis de l’època mode na. Di e ses oballes supe icials i l’execució pun ual d’un sondeig han pe mès comp o a l’exis ència de ni ells d’època omano-impe ial an e io s a l’ocupació al medie al32. Al can ó oposa d’Elna, i sob e la ia que po a cap al Con len , és on cal si ua el lloc conegu a la documen ació com illa Pala iolo supe ico Helena (844)33 o pala iolum supe io em, que con on a a amb els e mes JORDI GIBERT REBULL 8 34Venda de Quala ons a Mi ó, com e de Rosselló: “Vindo ibi aliquid de hunc alode meo, id es , illa Pala iolo, qui es supe ico Elna, cum omnes ines el e minos suos (...) E in on a ipse illa e iamdic us de pa e o ien is in e mino de ico Helna, ee de pa e ci cii in on a in illa de Mon escopio in suos e minos, e pa e aquilonis in e minis de Be calo e Co neliano” (MH, ap., doc. XLIII, a. 882). 35La ubicació al Mas Laze me d’A all és p oposada pe P. PONSICH, Lími s his ò ics, p. 286, men e que la iden i icació amb el lloc del Cas ell de la Reina Helena és ecollida a L. BASSÈDE, Toponymie his o ique, p. 238. Les es es locali zades en aques úl im jacimen , mai es udiades en p o undi a , co esponen a di e sos a lo amen s de mu s, un ons de cis e na i ma e ial impe ial en supe ície, que indica ien la p esència d’una p obable ila, amb una c onologia que a iba ia com a mínim ins al segle VII. R. GRAU, La égion, p. 238; J. KOTARBA, Ad S abulum, p. 53. 36J.-P. COMPS, La ia Domi ia, p. 105. 37Aques a ia, un cop oba el iu Te , enllaça ia amb una al a p o inen de Ruscino pe la iba del iu, com eu em més enda an en ac a els pala ia si ua s més al no d. P. PONSICH, Les oies an iques du Roussillon e de la Ce dagne, dins Les ou es du sud de la F ance de l’An iqui é a l’époque con empo aine, Pa is, CTHS, 1985, pp. 99-100. 38“...e inde adi ipse e minus pe igo Fe a io usque ad ipso Palaciolo a Cas ellano condam aedi ica o...” (MH, ap., doc. V, a. 832). 39“...p aesen es e amus in saepedic o e i o io Elenense in Valle Aspe i, in illa e quem nuncupan Ri ulo e a io Sub e io e. Vidimus in iamdic o illa e ipso Palazolo ubi ipsa Ecclesia aedi ica a es quae nuncupan sanc i Pe i” (MH, ap., doc. XXXV, a. 876). L’edi ici conse a ac ualmen ha de co espond e al consag a l’any 1159, malg a que l’església és documen ada ja l’any 820 (ecclesia Sanc i Pe i in A ulas). Ca alunya Romànica, ol. XXV, 1996, pp. 88-90. 40De e , el pala iolum a on a cum ipsas e as el cum ipsas cas ena as e noga e as (MH, ap., doc. XXXV, a. 876). 41“E in ipso pago supe i um Fe a ii, illa i quam ipsi monachi de Regan eo compa a e un e ubi dici u ad ipsum Pala iolum cum inibus suis” (ALLC, doc. 16, a. 878). ANUARIO DE ESTUDIOS MEDIEVALES (AEM), 37/1,ene o-junio 2007, pp. 1-26. ISSN 0066-5061 d’Elna, Mon esco , Be cale i Co nellà34. La locali zació exac a adme enca a alguns dub es, ja que s’han p oposa an el lloc a ui anomena Mas Laze me d’A all com les es es conegudes pels e udi s del segle XIX com Cas ell de la Reina Helena, o s dos ben p ope s35. Pe al a banda, cal essal a la inculació de o s es es ablimen s a la xa xa ià ia d’o igen an ic. El càlcul de les dis àncies en e les di e ses es acions que lanqueja en la ia Domi ia p opo cionades pe les on s an igues ha po a a la iden i icació del lloc de Palol d’A all com un dels emplaçamen s més p obables pe a la mu a io anomenada Ad S abulum. Així ma eix, Palau del Vid e, on apa egué un milAlia i baix-impe ial, es oba sob e la ia que mena a en di ecció al coll de Panissa s36. Pel que a al Palol d’Amun , la se a si uació es oba a oca de la ia Con len ana, eix que, des d’Elna, es di igia cap a la all homònima i la Ce danya pe Tuï i la Cabana de Co be a37. Qua e exemples més són els que locali zem al Vallespi , o s ells si ua s a la pa baixa de la all del Tech. Documen a ja l’any 83238, obem el pala iolum de Riu e e , que cal si ua al pa a ge on s’alça l’a ui isolada església de San Pe e de Riu e e , a 2 km. al no d-oes de la població d’A les39. Es ac a d’un ons de all p ope a la con luència en e el Riu e e i el Tech, on, malg a l’es e o imposada pe les ca enes, s’ob e un espai p ou ampli, a ui ocupa pe p a s i camps de ui e s; ens obem da an , doncs, d’un lloc ap e ja des d’an ic pe a l’ac i i a ag ícola i de àcil i igació40. El pala iolum és documen a di e ses egades du an el segle IX i conside a com a illa e41, o i que aques a denominació acaba à desapa ei- ELS PALATIA SEPTIMANS 9 42“Vidimus ipso Palazolo p imos homines ahen es de e emo ad cul u a ad Cas ellano Abba e (...) Vidimus ad ipso iamdic o Abba e e sup asc ip os monachos ipso iamdic o pala io ad ipso Abba e e saepe dic os monachos ahen es de e emo pe illo um adp isione pe hos igin a annos seu e amplius cum omnes suas adjacen ias e cum sua simul o a ipsa alle” (MH, ap., doc. XXXV, a. 876). El p esen ex es à en la línia e ò ica i so in exage ada que acos uma a acompanya les mencions d’ap isions en aques a època, amb un cla in e ès subjacen pe negligi la memò ia i el d e de les comuni a s p eexis en s. J.M. SALRACH, Dé ichemen e c oissance ag icole dans la Sep imanie e le no d-es de la Péninsule Ibé ique, “Fla an 10”: La c oissance ag icole du Hau Moyen Age. Ch onologie, modali és, géog aphie (1988), Auch, pp. 134-135. 43P. PONSICH, Lími s his ò ics, p. 82. La p ime a menció del opònim, o i que apa eix en un p ecep e de Lluís el Piadós da a de l’any 833 ( illam oca am Paladdanum, MH, ap., doc. VIII, a. 833), es po e ecula ins l’any 814, ja que es ac a de la ep oducció d’un p i ilegi de Ca lemany. J. COROMINES, Onomas icon, p. 125. 44De e , no és un an opònim del o es any en l’àmbi geog à ic en què ens mo em; obem, pe exemple, a la Ga o xa, un illa[ e] Adano l’any 981, o, a l’Aude, la o ma an iga de l’ac ual Villedaigne, documen ada com a Ville Daniani l’any 1165. P. PONSICH, Lími s his ò ics, p. 125- 126; L. BASSEDE, Toponymie his o ique, p. 560. 45L. BASSEDE, Toponymie his o ique, p. 389; P. PONSICH, Lími s his ò ics, p. 77. To i que no en ci a la on , que nosal es no hem sabu oba , el p ime au o a ibueix una da ació del segle IX a les p ime es mencions de l’es ablimen , so a les o mes Pala iolo i Palazolo. ANUARIO DE ESTUDIOS MEDIEVALES (AEM), 37/1,ene o-junio 2007, pp. 1-26. ISSN 0066-5061 xen de la documen ació en bene ici de l’apelAlació Riu e e pe designa la globali a de la ila. Aques cas és o ça in e essan no només pe la menció an iga d’un pala iolum, sinó ambé pe les ci cums àncies en què es desc iu la possessió del ma eix. Els documen s són ben explíci s en la se a insis ència pe ecalca el domini del lloc pe pa dels monjos d’A les a a és de la ins i ució de l’ap isio ja des dels emps del p ime aba , l’hispanus Cas ellà, en una da a que cal si ua a inals del segle VIII42. Cal en end e, doncs, que l’aba i els monjos en en en possessió d’unes e es que, dins el nou o d e de coses gene a a la zona en aques momen , són conside ades e mes a ni ell ju ídic i, pe an , suscep ibles de se ap opiades a a és del ègim de l’ap isió, si uació que és consen ida, si no p omoguda, pe l’au o i a ca olíngia. Pensem que no es ac a d’un de all a menys eni , ja que ens in o ma sob e la na u a ju ídica del pala iolum i el seu e me, almenys en aques momen p ecís. L’ac ual nucli u bà de Palaldà, si ua sob e un essan ocós que baixa ins a la iba esque a del Tech, és documen a ja a pa i d’inicis del segle IX amb di e ses o mes (Paladdanum, 814; Pala iodano, 874; Pala ioa an, 881;...)43 que deno en la na u a o iginal de l’es ablimen , amb l’a egimen d’un segon elemen an oponímic de na u a ince a44. En o cas, aques pala ium és conside a , en un exemple de ossili zació oponímica p ecoç, com a illam Paladdanum des de la p ime a menció documen al coneguda. A l’alçada de Ce e , pe ò a la iba esque a del Tech, enca a a ui es conse a el opònim d’El Palau pe designa una zona plane a ocupada pe con eus a la o a del iu, pe ò que ha ia es a un pe i ila ge ins inicis del segle XIX. Alguns es udis oponímics l’han iden i ica amb les di e ses mencions d’un pala iolum que apa eixen a la documen ació medie al45. No obs an , i pel que hem pogu obse a en o es les à ees on apa eixen pala ia, cal di que la con e sió d’un “palol” en “palau” és un enòmen si més no a , ja que, gene almen , l’exis ència o no del diminu iu es man é al lla g del emps. En aques sen i , pod ia dona -se el cas que aques es mencions essin JORDI GIBERT REBULL 16 81“...deinde adi usque in i olum [Palaso] e adi pe ipsum i olum usque ad lu ium Niella...” (LG-I, doc. 25, a. 859). 82“In Na bonensi episcopa u, ecclesiam (...) Sanc i Ma ini de Palazol” (LG-I, doc. 203, a. 1118); “Simili e , cum consilio e olun a e senio is nos i A nelii de Ci cio de quo enemus hono em de Palazole ad e um...(...) ...in nos am pa em de decimo Sanc i Ma ini de Palazole ...” (LG-II, doc. 14, a. 1125). 83“...e o um quod habemus in Po ciano e in Vi a iis e illam de Palaciolo cum e miniis e suis pe inen iis e o um quod habemus in Subpedano e in Cumba Lu[be ] a e in e minio de Cos oja e in Pala io e in Villa Rubea e o am u em de Palaciolo cum omni ci cui u suo e homines e eminas...” (LG-II, doc. 54, a. 1172). 84L’es ablimen és documen a com a Palaizol l’any 1179; pocs anys desp és, el 1183, hi obem la p ime a mencíó d’una església associada al lloc, Sainc e Ma ie de Palaizol (A. SABARTHÈS, Dic ionnai e, p. 290) 85Aques eix és esmen a d’an ic com a s a am publicam quae adi Na bonam (LG-I, doc. 25, a. 859) i deu co espond e al Chemin des Co biè es que obem un cop passa Au is en di ecció a la ciu a . 86Villa de Palazols, l’any 1101; Villa de Palazol cum ecclesia sua, el 1119 (A. SABARTHÈS, Dic ionnai e, p. 290). ANUARIO DE ESTUDIOS MEDIEVALES (AEM), 37/1,ene o-junio 2007, pp. 1-26. ISSN 0066-5061 Cab e isse. És p op la iba d e a d’aques iu que obem els ac uals llocs de Les Palais i Pa azols; p obablemen , sigui amb aques segon que calgui elaciona l’esmen d’un i olum Palaso que igu a com a lími del e me de Ville ouge-la-C émade en una ac a in e polada da ada de l’any 85981. No és, pe ò, ins en a el segle XII que obem esmen s documen als ben explíci s sob e o s dos llocs; així, documen em, a pa i de l’any 1118, el lloc de Pa azols amb la se a església de San Ma í82. Finalmen , amb la documen a- ció gene ada pe la c eació d’un p io a uni a l’abadia de La G assa a Sain e- Ma ie-des-Palais, i incula s a l’apa ició d’aques a ins i ució, són esmen a s o s dos llocs83. Resseguin l’esmen ada all en di ecció es cap a Na bona, coneixem l’exis ència d’un lloc, a ui desapa egu , anomena Pa azols, an ic eu de l’abadia de Fon oide i que cal si ua en e Quillane i Au is84. A essal a el seu emplaçamen es a ègic sob e la ia que uneix Na bona amb les Co biè es85. La egió de Ca cassona p esen a ambé di e sos exemples de pala ia que hem pogu documen a a a és de la oponímia. A l’oes de Conques-su - O biel obem el pa a ge conegu com Fon Pa azol, pe i a conca con eada que essa les aigües a l’O biel; malg a l’inequí oca o ma oponímica, no hem pogu oba cap esmen documen al an ic. Pocs quilòme es a l’es , obem un al e es ablimen homònim, Pa azol, an ic p io a uni al mones i de Caunes i a ui co esponen a un pe i nucli ag ícola si ua al sud de la població de Villa zel-Caba dès. Amb unes ca ac e ís iques d’ubicació geog à ica semblan s a l’exemple an e io , en aques cas sí que en posseïm no ícies documen als, almenys des d’inicis del segle XII, esmen s que, pe al a banda, explici en la na u a de l’es ablimen en una o ma més p ope a a l’o iginal86. Al no d de Lau e-Mine ois, enim no ícia de l’exis ència d’un al e p io a , en aques cas uni a San Sebas ià de Na bona, al lloc conegu ac ualmen com Pala s, a ui un mas de g ans dimensions. Les mencions més an igues les hem oba ja ben en a el segle XIII, e e ides an al lloc com ELS PALATIA SEPTIMANS 17 87Locus de Palacio, l’any 1262 i Ecclesia de Palacio, el 1360 (A. SABARTHÈS, Dic ionnai e, p. 289). 88C. JOURNET, Le si e a chéologique e la mosaïque de Pala s (Lau e-Mine ois), “Bulle in de la Socié é d’É udes Scien i iques de l’Aude”, LXV (1964-65), pp. 179-183. Coneixem poca cosa d’aques jacimen , del qual es ecupe à pa d’un mosaic als anys 60; no obs an , sembla cla que pa de les habi acions són u ili zades com a nec òpolis en un momen pos e io que l’au o de la in e enció si ua en època isigò ica, malg a a i ma que, dins les ombes, mancades d’aixo a , “le squele e é ai couché su le cô é d oi assé dans les chamb es ès exigües”, desc ipció que, amb o es les ese es da an la p eca ie a de la no ícia, no deixa de eco da -nos el i us une a i musulmà. Pe al a banda, es deu e e i a aques ma eix jacimen una no ícia an e io sob e l’exis ència de ma e ial omà en supe ície en una inya anomenada “le Cime iè e” que apa eix a P. COURRENT; Ph. HÉLÉNA, Répe oi e a chéologique du Dépa emen de l’Aude. Pé iode gallo- omain, Mon pellie , Féde a ion his o ique du Languedoc Médi e anéen e du Roussillon, 1935, p. 37. 89Pa azols, l’any 1256; Ecclesia Sanc i Cyp iani de Pa asolio, el 1404 (A. SABARTHÈS, Dic ionnai e, p. 290). 90En enim cons ància a a és de la base de dades de opònims de l’Ins i u e Géog aphique Na ionale. 91J. LAFORGUE ET ALII, Le acé, dins Voies omaines du Rhône à l’Èb e: ia Domi ia e ia Augus a, “Documen s d’A chéologie F ançaise”, 61 (1997), p. 25. 92F. HAMLIN, Les noms, 1988. ANUARIO DE ESTUDIOS MEDIEVALES (AEM), 37/1,ene o-junio 2007, pp. 1-26. ISSN 0066-5061 a l’església87. L’emplaçamen se si ua a oca d’una de les ies que, en pe pendicula , a essen la all de l’Aude, passan pe Capendu i Lau e- Mine ois, sob e una pe i a ele ació ocosa ci cumdada pe con eus. Cal des aca l’exis ència, en una de les inyes que en ol en l’ac ual mas, de les es es d’un es ablimen omà d’època al -impe ial amb p esència d’àmbi s pa imen a s amb mosaic, els quals mos en un pos e io ús com a espai une a i88. Al sud de Fon ie s-Caba dès, i si ua en un essan de penden suau en e els cu sos dels ius Du e i Linon, es oba el lloc conegu com Pa azols, on s’aixeca el mas del ma eix nom, cen e d’un ex ens domini ag ícola. Malau adamen , no coneixem mencions an igues pe a aques cas. Seguin la all de l’Aude en di ecció Bézie s, es documen a l’exis èn- cia d’un Pa azols, lloc a ui desapa egu si ua dins el e me d’Azille, documen a amb el ma eix nom al segle XIII i al qual cal associa l’exis ència d’un p io a uni a San Pau de Na bona89. Ja dins l’ac ual depa amen de l’Hé aul , al sud de la població de Qua an e i a oca del Canal du Midi, es oba el pa a ge conegu com Les Pa azols, opònim duplica en el p ope Pech de Pa azols, sob e el qual no en coneixem esmen s an ics; el ma eix succeeix amb el lloc anomena Pa azols, al e me de Nissan-lez-Ensé une90. El que con é des aca d’aques s dos úl ims casos és la se a ubicació sob e eixos de comunicació elle an s: d’una banda, el lloc de Les Pa azols de Qua an e es oba sob e la ia que uneix Bézie s i Ca cassona al no d de l’Aude, men e que, en el cas de Nissan-lez-Ensé une, és conegu el aça de la ia Domi ia en el am Bézie s-Na bona91. També al ol an de Bézie s hem oba la e e ència, pu amen oponímica, a dos al es possibles es ablimen s; es ac a dels llocs de Pa azols, a Villeneu e-lès- Bézie s, i de Pa asol, a Cazouls-lès-Bézie s, o s dos ben a p op de la ciu a , si ua s espec i amen al sud-es i al no d-oes de la ma eixa92. JORDI GIBERT REBULL 18 93J. LAFORGUE ET ALII, Le acé, Voies omaines du Rhône à l’Èb e: ia Domi ia e ia Augus a, «Documen s d’A chéologie F ançaise», 61 (1997), p. 25. 94En e d’al es mencions, l’any 990 és documen ada una Villa Pallas cum ipsa eccl. S. Ma ie (E. THOMAS, Dic ionnai e opog aphique du Dépa emen de l’Hé aul comp enan les noms de lieu anciens e mode nes, Pa is, 1865, p. 139); ... illa quae oca u Palaiz... (CCO, doc. 18, a. 1013); ...in illa de Pala io... (CCO, doc. 20, a. 1078). 95E. BONNET, Répe oi e a chéologique du Dépa emen de l’Hé aul . Pé iodes wisigo hique, ca olingienne e omane, Mon pellie , Féde a ion his o ique du Languedoc Médi e anéen e du Roussillon, 1938, p. 35. 96J. COROMINES, Onomas icon, p. 124; C. FOLCH IGLESIAS, Es a ègies, p. 149. 97A. SIGNOLES, Béda ieux (Hé aul ). Sain -Sa eu -de-Palag e , Le paysage monumen al de la F ance au ou de l’an mil, dins La F ance de l’An Mil, “Colloque in e na ional CNRS Hugues Cape . 987-1987", Éd. Pica d, 1987, p. 432. L’au o , que assenyala que l’e imologia e ela una al a an igui a , p oposa una da ació pe a l’església dins el segle X, o i que adme un a c c onològic possible ins al segle VII, pe pa alAlels amb l’església de Baños. A les coma ques de Gi ona, un es udi ecen p oposa una c onologia pe a aques ipus d’edi icis dins els segles VIII- IX, alho a que assenyala una inculació ecu en dels ma eixos amb el opònim pala ium. C. FOLCH, El poblamen , pp. 54-55. ANUARIO DE ESTUDIOS MEDIEVALES (AEM), 37/1,ene o-junio 2007, pp. 1-26. ISSN 0066-5061 L’únic cas que hem pogu documen a al no d de Bézie s co espon al lloc anomena Pallas, al e me de Mèze, si ua a oca de l’an iga ia Domi ia93 i del qual en enim cons ància documen al a pa i de inals del segle X, quan el lloc és conside a una ila amb església94. A ui, en aques lloc, només es a en peu pa d’una cons ucció que pod ia co espond e p obable- men a les es es de l’absis de l’església documen ada95. Finalmen , cal esmen a la p esència del lloc de Palag e al e me de Béda ieux, si ua dins la all del iu O b, ja dins les es ibacions me idionals del Massís Cen al. N’assenyalem l’exis ència degu a la in e p e ació e imològica que es p oposa pe al seu homònim del e me de Cel à, al Gi onès, i que en a eni l’o igen d’un pala ium Ega edi, en una ò mula oponímica semblan a d’al es casos que ja hem is 96. Pe al a banda, és signi ica i a la p esència en el lloc d’una pe i a església de les anomenades “p e omàniques”, Sain -Sa eu -de-Palag e , de pe i es dimensions i absis apezoidal, documen ada, malg a o , pe p ime cop l’any 132397. 4. ELS PALATIA SEPTIMANS: ALGUNES CONSIDERACIONS El cas d’Elna és l’exemple més cla que obem al no d dels Pi ineus de la elació que s’es ableix en e els pala ia que pod íem denomina pe iu bans i les seus episcopals, amb es es ablimen s disposa s al ol an del cen e u bà sob e les p incipals ies de comunicació que hi conco en. Com hem pogu comp o a en l’apa a an e io , o s es apa eixen a la documen- ació en e mi jans del segle IX i p incipis del segle següen . Ca cassona, pe al a banda, mos a ambé una densi a de casos gens menysp eable que, si bé no p esen en una disposició an dià ana com eiem en el cas d’Elna, pe me en in ui aques a elació en e seu episcopal i pala ia pe iu bans, exempli ica s aques s úl ims pels dos casos de Conques-su -O biel i el de Lau e-Mine ois; en aques cas, pe ò, la disposició se cen a en la egió sep en ional de la ciu a , ci cums ància que en p incipi hem d’a ibui a les condicions ELS PALATIA SEPTIMANS 19 98Vegeu la no a nº 85. 99Documen a l’any 1293 com Campus de Pa achol o Pa acohl (A. SABARTHÈS, Dic ionnai e, p. 289). 100R. MARTÍ, Palacios y gua dias, p. 298. 101Aques episodi ha es a es udia a Ph. SÉNAC, Les Ca olingiens, pp. 37-40. ANUARIO DE ESTUDIOS MEDIEVALES (AEM), 37/1,ene o-junio 2007, pp. 1-26. ISSN 0066-5061 o og à iques del e i o i i a la in luència de la xa xa ià ia. Així ma eix, la ciu a de Bézie s, si em cas de la oponímia, disposa ia de di e sos es abli- men s de ipus pe iu bà als seus encon o ns que cald ia iden i ica amb els di e sos “Pa azols” locali za s a Villeneu e-lès-Bézie s, Cazouls-lès-Bézie s i Nissan-lez-Ensé une, als que pod iem a egi enca a el cas de Qua an e. P obablemen , pe ò, el e més xocan po se l’absència gai ebé o al de pala ia al ol an de la ciu a de Na bona, capi al de la Sep imània musulmana i seu del go e nado , com així ho de allen les on s islàmiques. Només hem pogu documen a un sol cas, el Palaizol si ua en e Quillane i Au is, sob e una ia pública ben documen ada que unia Na bona amb les Co biè es i la egió de La G asse98. A aques cas, pod íem a egi , o i que amb ese es, el lloc anomena Pa achol99, si ua a Ma mo iè es, comuna de Vinassan, al no d-es de la ciu a . Volem e no a que aques a ela i a baixa densi a es e e eix exclusi amen a encla amen s immedia s a la ciu a , ja que, a una majo dis ància, no manquen els casos si ua s sob e les p incipals ies que hi condueixen. Enca a que només sigui com a apun , el cas de Na bona no deixa de eco da -nos el de la ciu a de Ba celona, seu a la egada d’un go e nado , on són a s els palaus pe iu bans immedia s, men e que abunden en el e apaís100. Pel que a a l’absència absolu a de pala ia incula s a les al es seus episcopals de la Sep imània (Agde, Magalona, Nimes i Lodè e), és un e que, al nos e pa e , no a sinó e o ça la esi que es em sos enin en aques eball. La dispe sió dels pala ia i la se a concen ació al sud de la Sep imà- nia, lluny de e lec i un o igen en època isigò ica o ca olíngia, mos en, al nos e en end e, quina ou la si uació c eada a pa i de la conques a musulmana de la egió. Amb la Sep imània comple amen in eg ada a al- Andalus du an els anys in del segle VIII, pensem que l’escomesa anca de l’any 737 conduïda pe Ca les Ma ell p odui à una al e ació subs ancial en les pau es d’o gani zació i ges ió dels nous e i o is p omogudes pe l’es a andalusí. A pa i d’aques a da a, la p esència d’aques a la Sep imània ap o undi à la se a in luència p incipalmen al sud de l’eix Na bona- Ca cassona, men e que les egions més sep en ionals es egi an pu amen a a és de l’obediència de les èli s indígenes de les ciu a s al go e nado de Na bona, exp essada p incipalmen en e mes de subjecció iscal; de e , pensem eu e un e lex d’aques es a de les coses en la sedició d’Ansemund, com e de Nimes, pas p e i al se ge i caiguda de Na bona101. En can i, la egió subjec a di ec amen a Na bona, així com Ca cassona, apa ada del on medi e ani i so mesa a la p essió ela i amen més eble dels aqui ans, i, òb iamen , els e i o is més me idionals, eu ien desen olupa -se amb majo in ensi a les endències in eg ado es dins l’es a andalusí, de mane a pa alAlela JORDI GIBERT REBULL 20 102R. MARTÍ, Palacios y gua dias, p. 298. Tenim cons ància a pa i de les on s c onís iques d’aques a ope a i i a : egeu l’episodi de les e ol es de Pau i de Munusa pe a Llí ia, o l’ocupació de Ca dona p è ia a la conques a de Ba celona pe Bo ell a inals del segle VIII. Pe al cas d’Olè dola, egeu J. GIBERT, La in eg ació (en p emsa). 103P. ALESSANDRI, Ruscino, des wisigo hs aux ancs, dins His oi e e a chéologie des e es ca alanes au Moyen Age. Tex es éunis e p ésen és pa Philippe Sénac. Collec ion É udes », 1995, pp. 9-48. De e , aques ma eix au o ha p oposa ce s pa alAlels en e el ma e ial ce àmic de Ruscino i la ce àmica d’època emi al del sud-es d’al-Andalus. CATHMA, Ce amiques languedociennes du Hau Moyen Age (VIIe-XIe s.). É udes mic o- égionales e éssai de syn hèse, «A chéologie du Midi Médié al», XI (1993), pp. 208-213. Així ma eix, ambé ecen men s’ha p oposa , des d’una al a pe spec i a, la na u a de l’encla amen de Ruscino com a “un dels pun s claus en la xa xa de o i icacions i pun s d’a i uallamen c eada pe dona supo a l’exè ci à ab en les se es incu sions anspi inenques”. J.E. GARCIA BIOSCA; J. GIRALT; A. LORIENTE; J. MARTÍNEZ, La gènesi dels espais u bans andalusins (segles VIII-X): To osa, Lleida i Balague , dins L’Islam i Ca alunya, Ins i u Ca alà de la Medi e ània / Museu d’His ò ia de Ca alunya, 1998, p. 150. ANUARIO DE ESTUDIOS MEDIEVALES (AEM), 37/1,ene o-junio 2007, pp. 1-26. ISSN 0066-5061 a com succeeix a la Ca alunya Vella. És dins aques con ex que es du ia a e me el epa imen i la e i icació del cinquè es a al, on hem de si ua , com enin de ensan , la c eació dels pala ia. A banda de la elació dels pala ia amb les seus episcopals, la se a disposició dela a ambé la p esència de cen es e i o ials o encla amen s es a ègics de meno en i a ; així es po obse a , pel que a al sud dels Pi ineus, en els casos de Llí ia, Besalú, Ca dona o Olè dola, e que, al nos e en end e, demos a la i ali a d’aques s nuclis du an l’Al a Eda Mi jana102. En aques ma eix sen i , pensem obse a aques ma eix enòmen en e es sep imanes, on la p esència d’alguns pala ia pod ia se un indici pe in ui l’en i a d’alguns nuclis al segle VIII. Pensem obse a -ho així en el cas de la ila de Ce e , al Vallespi , on és signi ica i a la p esència de ins a es pala ia al ol an del nucli ac ual, ben documen a des d’època p ime enca ( icus Si isidum, l’any 814) i on sembla que la mona quia anca posseï ia béns públics des de la conques a. Pe al a banda, la concen ació d’alguns casos p op el cu s baix del Te possiblemen calgui incula -la amb l’ocupació al medie al de Cas ell-Rosselló, l’an iga Ruscino; aques a ap eciació s’a ind ia amb el que l’a queologia ha posa de elleu en aques emplaçamen , eocupa en e inals del segle VII i mi jans del segle IX103. Més al no d, és més di ícil p oposa l’exis ència, en base a la p esència de pala ia, d’aques ipus de cen es e i o ials meno s; no obs an , pod ia se el cas de Du ban-Co biè es, amb dos pala ia conegu s al seu en o n, i de Conques-su -O biel, amb dos exemples més si ua s a l’es i l’oes espec i a- men de l’ac ual nucli u bà. A ni ell de dispe sió e i o ial, si p enem, com enim de ensan , la xa xa de pala ia com a ui del epa imen del cinquè es a al ( e e en en aques cas als béns immobles) en el momen de la conques a, s’explica una doble ca ac e ís ica inhe en a aques a ins i ució: d’una banda, el ca àc e ia i, que s’en én pe la lògica ma eixa de la conques a i pe la necessi a de man eni emplaçamen s de con ol i d’a i uallamen sob e les u es més ansi ades; en segon lloc, i de o ma complemen à ia a l’an e io , la condició d’explo acions ag ícoles de i ada de la se a in eg ació dins el pa imoni undia i del nou es a . Cal di , pe al a banda, que, so in , els pala ia que ELS PALATIA SEPTIMANS 21 104Vegeu el cas del pala iolum de Riu e e , la i ula i a del qual eclamen amb insis ència els monjos d’A les en base a la se a adjudicació al p ime aba , l’hispà Cas ellà. ANUARIO DE ESTUDIOS MEDIEVALES (AEM), 37/1,ene o-junio 2007, pp. 1-26. ISSN 0066-5061 hem de ini com a pe iu bans poden se conside a s ambé encla amen s ia is i cen es d’explo ació ag ícola; es ac a, pe an , de uncions complemen- à ies que cal a ibui de o ma genè ica a aques ipus d’es ablimen s. A all d’apun , no ha deixa de xoca -nos, en consul a les on s documen als, la menció, en alguns casos, de pala ia en mans de pa icula s o ins i ucions inculades al colAlec iu dels hispani104. T adicionalmen , aques e , ja no a pe al es abans, s’ha olgu en end e a pa i de la ges ió que la mona quia anca a d’uns béns que o men pa del pa imoni públic ja des d’època a do omana. No obs an , i so a l’òp ica que p oposem, aques e po elaciona -se més a ia amb l’ap opiació i concessió que el pode ca olingi a de les e es públiques manlle ades a l’es a andalusí, en e elles les inculades als pala ia; en aques s casos conc e s, doncs, cal pensa que l’ap isio es condueix no sob e e es e mes, sinó sob e con iscacions, bene ician -se’n aquells que jus amen més colAlabo en amb el nou o d e imposa . 5. CONCLUSIONS Rei e em que la p opos a d’iden i icació oponímica que aquí p esen em pel que espec a a l’à ea de l’an iga Sep imània no és no a, sinó que o ma pa d’una línia d’in es igació endegada a uns anys, l’aplicació de la qual a ni ell a queològic ha comença a dona ja els p ime s esul a s. Pe an , l’apo ació d’aques a icle cal en end e-la dins un ma c més àmpli que engloba ia ambé o a la Ca alunya Vella. En aques sen i , pensem que les hipò esis des d’allí plan ejades oben, en p incipi, la se a con i mació al no d dels Pi ineus. L’anàlisi de les on s documen als i del egis e oponímic conse a ha pe mès iden i ica una xa xa ela i amen densa d’es ablimen s incula s al opònim pala ium, si ua s o s ells en un àmbi geog à ic cohe en que no depassa pel no d la ciu a de Bézie s ni Ca cassona pe l’oes . Així ma eix, aques s es ablimen s, documen a s mol s d’ells ja als segles IX-X, mos en unes ca ac e ís iques conc e es de dispe sió e i o ial que ambé han es a obse ades al sud dels Pi ineus i que es poden esumi en ubicacions a l’en o n de ciu a s episcopals al medie als i p op de ies de comunicació impo an s i à ees de p oducció ag ícola. Pensem que, si bé la demos ació a queològica de ini i a de la inculació de la xa xa de pala ia amb la conques a islàmica enca a ha d’a iba , no són pocs els indicis que ho pe me en suposa (alguns desc i s aquí o més de alla s en la bibliog a ia apo ada). Si més no, uns hipo è ics o ígens en època isigoda o ca olíngia ampoc no han es a mai ben de ensa s. És més, c eiem que, pel que a e e ència a l’à ea conc e a de la Sep imània, la iden i icació aquí p oposada con ibueix a apo a ce a llum a alguns JORDI GIBERT REBULL 22 ANUARIO DE ESTUDIOS MEDIEVALES (AEM), 37/1,ene o-junio 2007, pp. 1-26. ISSN 0066-5061 aspec es com a a la desigual in ensi a de la p esència del nou es a o el i me de la conques a anca. Malg a o , cal en end e aques eball com el que és: el pas p e i i necessa i d’una ece ca onamen almen a queològica enca a pe desen olupa i que es em segu s que se à uc í e a, an al sud com al no d dels Pi ineus. Da a de ecepció de l’a icle: juny 2005. Da a d’accep ació i e sió inal: eb e 2007. APÈNDIX TAULA DE TOPÒNIMS Topònim ac ual. Locali zació Fo mes an igues P ime a menció Ca ego ia Palau del Vid e pala io Rodega io 899 illa Palol d'A all (Elna) Pala iolo Sub e io e 915 Palol d'Amun (Elna, desap.) Pala iolo supe ico Helena 844 illa San Pe e de Riu e e ipso Palaciolo 832 illa e (878) Palaldà Paladdanum 814-833 illa El Palau (Ce e ) Mas Paloll (Ce e ) Pala iolo s. IX? San Joan de Pla de Co s (desap.) Pala io 976 alodium Malloles (desap.) Pala io Monnos 967 inea O le (desap.) Palau 1290 locus Vil.la Palauda (Tuï ) Palauca 973 locus Pesillà de la Ribe a (desap.) Palau 1271 pecia Els Palaus (Millàs) Palasol (Ne iac) P a d'en Palau (Co nellà de Con len ) Palasol (S . Llo enç de la Salanca, desap.) Pala iolum 963 Ped a d'en Palau (Ribesal es) Ville False (desap.) uale Co ba ia pala io c. 751 Pa azol (Pade n) Bala s (Du ban) Pala z 1663 Les Pala s (Fon joncouse) Pala ium 1204 Pa azols (Sain - Lau en -de-la- Cab e isse) Palazol 859?, 1118 ecclesia, hono em (1125), illa (1172) Les Palais (Sain - Lau en -de-la- Cab e isse) Pala io 1172 Pa azols (Quillane , desap.) Palaizol 1179 ecclesia (1183) Fon Pa azol (Conques) Pa azol (Villa zel- Caba dès) Palazol 1101 illa (1101), ecclesia (1119) Pala s (Lau e- Mine ois) Palacio 1262 locus (1262), ecclesia (1360) Pa azols (Fon ie s- Caba dès) Pa azols (Azille, desap.) Les Pa azols (Qua an e) Pa azols (Nissan- lez-Ensé une) Pa asol (Cazouls- lès-Bézie s) Pa azols (Villeneu e-lès- Bézie s) Pallas (Mèze) Palaiz, Pala io 990 illa Palag e (Béda ieux) MAPA: Dispe sió dels pala ia sep imans, on s’obse a la se a concen ació a la pa me idional de la egió.