Pieloplàstia oberta vs. laparoscòpia: revisió de la nostra sèrie

10 Annals d’Urologia 2009-2, Num. 29, juny de 2009 Annals d’Urologia 2009-2, Num. 29, juny de 20098 XIV SImpoSI de lA SocIetAt cAtAlANA d’UrologIA. moN SANt BeNet, NoVemBre 2008 comUNIcAcIoNS . pIeloplÀStIA oBertA VS. lApAroScÒpIcA: reVISIÓ de lA NoStrA SÈrIe Bestard Vallejo, JE., Cecchini Rossell Ll., Raventós Busquets, CX., Trilla Herrera E., Tremps Velázquez, E., López Pacios, MA., Fakiani Rumie, A., Morote Robles, J. Servei d’Urologia. Hospital General de la Vall d’Hebron. UAB. Barcelona. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS Si bé la pieloplàstia ha estat des de sempre el tractament d’elecció al nostre centre per l’estenosi pieloureteral, des de fa 4 anys hem optat per l’abordatge laparoscòpic a l’hora de portar a terme aquesta tècnica. Volem comparar el resultat tant clínic com funcional de les pieloplàsties obertes (PO) i laparoscòpiques (PL) portades a terme al nostre centre durant els darrers 8 anys. MATERIAL I MÈTODES S’ha revisat de forma retrospectiva les pieloplàsties portades a terme al nostre centre entre juny de 2000 i juny de 2008, revisant en cada cas el motiu de consulta, la funcionalitat del ronyó afectat, el temps quirúrgic, el sagnat intraoperatori, la presència de litiasis renal o de vas polar, el temps quirúrgic, els dies d’estada, les complicacions que van haver-hi i els resultats tant des del punt de vista clínic com funcionals i morfològics. RESULTATS S’han practicat un total de 30 pieloplàsties, 15 PO i 15 PL (50%). En 15 casos el ronyó afectat era l’esquerre (50%) en 14 casos el dret (46.7%) i en un cas es va practicar una pieloplàstia bilateral (3.3%). La prova d’imatge diagnòstica va ser la pielografia en 18 casos (60%), en 11 casos es va a portar a terme el TC (36.7%) i en un cas la RNM (3.3%). En tots els casos el retràs del funcionalisme es va confirmar el diagnòstic mitjançant el renograma isotòpic. A la intervenció es va constatar que 9 casos presentaven vas polar (30%) i es va practicar pielolitotomia concomitant en 5 casos (16.7%). Els temps quirúrgic va ser de 167.6 minuts (100-240) per les PL i de 106 minuts per les PO (75-180) (p0.05). El sagnat intraoperatori va ser rebutjable en tots els casos i no van haverhi complicacions intraoperatòries, si be 9 pacients (30%) van presentar complicacions postoperatories: 5 de 15 PL (33.3%) i 4 de 15 PO (26.7%) (p>0.05). La fístula urinària va ser la complicació més freqüent, constatant-se a 3 dels 30 pacients (10%) i resolent-se amb la col•locació d’un catéter 2J. Tots els pacients que presentaven dolor prèviament a la cirurgia varen millorar després de la intervenció. A 19 pacients se’ls va portar a terme posteriorment com a mínim un renograma isotòpic, el qual demostrava un buidament correcte del traçador en 18 casos (94.7%), mentre que sols 1 cas (5.3%) seguia presentant retard funcional. CONCLUSIONS Per la seva menor morbilitat i els seus resultats equivalents a la PO, la PL és avui en dia la tècnica d’elecció en el nostre centre tot i requerir d’una certa habilitat en el maneig de la laparoscòpia i d’un temps quirúrgic habitualment més llarg.