Informe de seguiment de l'estat socioecològic : memòria 2003-2005

MEMÒRIA 2003-2005 Informe de Seguiment de l’Estat Socioecològic L’OBSERVATORI de la conca de la Tordera Informe d’Integració L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 2 © L’OBSERVATORI DE LA CONCA DE LA TORDERA Informe de Seguiment de l’Estat Socioecològic MEMÒRIA 2003-2005 Juny de 2006 Direcció: Martí Boada i Juncà Coordinacció: Xavier Cazorla-Clarisó i Marta Miralles Edició a càrrec de: Xavier Cazorla-Clarisó www.observatoririutordera.org Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Ajuntament de Sant Celoni Rectoria Vella Agència Catalana de l’Aigua (ACA) Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) – Generalitat de Catalunya Informe d’Integració L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 3 x Agraïments x Introducció x Descripcio Àrea Estudi x Activitats període 2003-2005: Aspectes generals x Sistema d’Informació de l’Observatori de la Tordera (SIOT) x Programa d’Educació i Comunicació Ambiental (PROECA) x El context de la conca de la Tordera 2003-2005 x L’Estat de la Tordera 2003-2005: resultats Estat Socioecològic x Conclusions x Seguiment de macroinvertebrats a la conca de la Tordera x Seguiment de les algues a la conca de la Tordera x Seguiment de la ictiofauna a la conca de la Tordera x Seguiment dels amfibis a la conca de la Tordera x Seguiment de l’avifauna a la conca de la Tordera x Avaluació dels mamífers a la conca de la Tordera x Seguiment de la vegetació de ribera a la conca de la Tordera x Seguiment de la hidrologia a la conca de la Tordera x Seguiment de la dimensió social dels recursos hídrics a la conca de la Tordera Índex Informe d’Integració L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 4 El treball que es presenta a continuació, és la culminació de l’esforç continuat d’un gran nombre de persones que durant els darrers tres anys, han participat en aquest ambiciós i engrescador projecte, L’Observatori de la Tordera, per aportar una mica de llum al coneixement del nostre entorn de conca i la forma de com el percibim. Sense la dedicació de tots ells, investigadors, tècnics de l’administració, polítics, i sobretot, tots aquells que conviuen dia a dia amb La Tordera i la fan seva, aquestes línies no haurien estat possibles. A tots vosaltres, us volem adreçar un senzill, però profund agraïment. Particularment, volem agraïr per la seva continua aposta per aquesta visió diferent de concebre la recerca i les polítiques de gestió: Als investigadors i col·laboradors de L’Observatori de la Tordera. A les entittats que participen i col·laboren amb L’Observatori, i particularment: L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) del DMAH, l’Ajuntament de Sant Celoni, l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona, l’Ajuntament d’Arbúcies, l’Ajuntament d’Hostalric, el Consell Comarcal de la Selva, el Consell Comarcal del Vallès Oriental, la Diputació de Barcelona i la Diputació de Girona i la Fundació Territori i Paisatge. A tots aquells que han participat directa o indirectament amb aquesta proposta, bé en alguna de les seves activitats de difusió o educació ambiental, bé oferint la seva saviesa, coneixement o percepció sobre el medi fluvial i l’ús de l’aigua per a enriquir-ne el contingut. Agraïments Informe d’Integració L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 5 L’Observatori de la Tordera és una iniciativa que sorgí l’any 1995 per definir indicadors de l’estat dels ecosistemes i del nivell de sostenibilitat de la conca i fer-ne el seu seguiment. La recerca en l’actualitat es focalitza en la recollida periòdica d’informació sobre diferents aspectes florístics, faunístics i hidrològics per tal de conèixer el patrimoni natural del riu Tordera, poder-ne identificar les tendències i la dinàmica dels ecosistemes fluvials i avaluar-ne sistemàticament l’estat de conservació. D’altra banda també s’analitzen aspectes rellevants de la conca des del punt de vista social, com la disponibilitat i consum per sectors de l’aigua, o la percepció social dels actors en relació a la gestió hídrica i els recursos i problemàtiques associades, desenvolupant en conjunt, un procès d’avaluació integrada que recolzi els processos de deliberació, debat, i presa de decisions en l’àmbit de la Conca de la Tordera. La singularitat de L’Observatori es deu a la interdisciplinarietat de línies de recerca sobre les quals es fan seguiments específics amb la participació d’una gran diversitat actors i entitats però també a la seva funció dinamitzadora i comunicadora de les problemàtiques associades als recursos hídrics dins la regió. Per a cadascun d’aquests àmbits de recerca i seguiment, amb un total de més de 15 investigadors, s’experimenten i es consoliden metodologies per al monitoratge del riu a mig i llarg termini. Aquest projecte va néixer a iniciativa del Dr. Martí Boada i actualment desenvolupa la seva activitat fruit d’un conveni entre l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB, i l’Ajuntament de Sant Celoni. Avui dia, compta també amb el recolzament d’altres entitats municipals i regionals que hi participen i han tingut un paper molt destacat com la Diputació de Barcelona i de Girona, el Consell Comarcal de la Selva, l’Ajuntament d’Arbúcies i Hostalric, fundacions privades com la Fundació Territori i Paisatge (FTiP) i la Fundació AGBAR, i Organitzacions no governamentals com la Institució Altempordanesa per a l’Estudi i Defensa de la Natura (IAEDEN). Dins de l’àmbit de recerca, hi col·laboren activament la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Girona (UdG), i la Universitat de Barcelona (UB). Els objectius de L’Observatori, han anat evolucionant a mesura que la visió s’ampliava. En l’actualitat en podem fer referència dels següents: 1. Establir un sistema integrat de seguiment i monitoratge mitjançant indicadors socioecològics, de la qualitat de l’entorn fluvial i la sostenibilitat, així com dels processos de canvi ambiental global a mig i llarg termini, en coherència amb la Directiva Marc de l’Aigua. 2. Recollir periòdicament informació a nivell d’estat ecològic, hidrològic i social per analitzar la qualitat i sostenibilitat dels recursos hídrics de la conca de la Tordera i determinar la seva tendència dins d’un procès d’Avaluació Ambiental Integrada. 3. Elaborar un Sistema d’Informació SIOT (Sistema de Bases de Dades –SBD- i Sistema d’Informació Geogràfica –SIG-) per facilitar la integració i comunicació dels resultats obtinguts a nivell de la conca. 4. Desenvolupar una estratègia de comunicació i educació ambiental a nivell científic i divulgatiu per la difusió dels resultats obtinguts, recolzant tanmateix la presa de decisions de planificadors i gestors, tot i generant processos d’aprenentatge social entorn la gestió integrada de la conca de la Tordera. A continuació es presenta l’Informe de Seguiment de l’Estat Socioecològic de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005, que inclou una descripció detallada de l’àrea d’estudi, les activitats de recerca i comunicació desenvolupades durant el període i la seva calendarització; el SIOT (Sistema d’Informació de L’Observatori de la Tordera) i el PROECA (Programa d’Educació i Comunicació Ambiental), el context socioambiental en que s’engloba aquest periode 2003-2005, els resultats de l’estat socioecològic, i finalment unes conclusions generals. Tanmateix, s’adhereix una síntesi de cada línia de recerca amb la informació específica. Introducció Informe d’Integració L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 6 Nom Funcions i Àrea de Col·laboració/Entitat Martí Boada Director Projecte Observatori (ICTA-UAB) Xavier Cazorla-Clarisó Coordinació Observatori (ICTA-UAB) Marta Miralles Coordinació Observatori Tordera (Ajuntam. Sant Celoni) Anna Pintu Riera Arbúcies (Ajuntam. Arbúcies) Montse Pasqual i Lluís Benejam Coordinació Observatori Muga (IAEDEN) Jordi Jubany Investig. Macroinvertebrats (Ajuntam. Sant Celoni) Joan Gomà Investig. Diatomees (UB) Emili Garcia-Berthou, Lluís Benejam i Joaquim Carol Investig. Ictiofauna (UdG) David Carrera, Dani Villero i Santi Pérez Investig. Amfibis Enric Badosa i Dani Burgas Investig. Ornitofauna Antoni Arrizabalaga, Iago Otero Armengol, Teresa Colomé Investig. Mamífers (Museu Granollers, UAB) Sònia Sánchez i Gerard Pié Investig. Vegetació de ribera (UAB, UdG) Josep Mas-Pla, Anna Menció, César Negre, Clara Llebot, Bibiana Sala Investig. Hidrologia (UAB) Elisabet Roca, Arnau Urgell, Ariadna Benet, Carles Bayès, Montse Ventura Investig. Dimensió Social (UAB, Univ. of East Anglia, UdG) Dani Villero i Jordi Viader Sistema d’Informació de L’Observatori (SIOT) Silvia Mayo, Anna Serra Llobet, Àlex Fernàndez, Josep Puigtió, Lluís Torrent PROECA (Programa Comunicació i Educació Ambiental de l’OBSERVATORI) (UAB, Ajunt Sant Celoni) Investigadors/es i col·laboradors/es Informe d’Integració L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 7 LA CONCA DE LA TORDERA La conca de la Tordera s’ubica dins de la demarcació hidrogràfica de les Conques Internes de Catalunya (CIC) a cavall entre les províncies de Barcelona i Girona, i disposa d’una extensió de 876 km2.(ACA, 2005a) És situada al vessant sud-oriental del massís muntanyós del Montseny, i discorre entre aquest massís i la serralada litoral fins a la desembocadura a la Mediterrània, on s’acaba el Maresme i s’inicia la Costa Brava. Travessa tres comarques, el Vallès Oriental, la Selva i el Maresme i una petita part d’Osona. Drena les aigües dels massissos prelitorals del Montseny i les Guilleries, els cims i els vessants septentrionals dels massissos litorals de Montnegre i El Corredor, i les depressions del Vallès i la Selva, des de Sant Celoni a Hostalric i des d’Hostalric a Caldes de Malavella (ACA, 2002a). Mapa 1. Mapa d’ubicació de la conca de la Tordera, destacant el curs principal i la riera d’Arbúcies Font: Elaborat a p artir de Cazorla-Clarisó , 2005. Parc Natural Massís del Montseny Parc Natural Montnegre i el Corredor Sant Celoni A rbúcies Barcelona Descripció àrea d’estudi Informe d’Integració L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 8 UNITATS PER AL SEGUIMENT DE L’ESTAT SOCIOECOLÒGIC El projecte de L’Observatori de la Tordera, ha considerat la conca com la unitat d’avaluació. Amb tot, les metodologies específiques de cada línia de seguiment determinen les seves unitats d’estudi específiques. En general en podem distingir les següents tipologies d’unitats de mostreig: oMunicipis: Unitat de seguiment a la que fa referència l’avaluació dels aspectes de gestió i participació, percepció social i usos de l’aigua. Aquests municipis poden alhora estar classificar en curs alt,mig i baix. Destacar que no només s’inclouen aquells municipis estrictament dins dels límits hidrogràfics de la conca, sinó també aquells que fan un ús directe dels seus recursos hidrològics, principalment els ubicats als municipis de costa. oTrams (o masses d’aigua superficials continentals): Unitat de seguiment a la que fa referència l’estat ecològic de la xarxa fluvial i altres elements a nivell florístic i faunístic. Segons nomenclatura de la DMA, correspondria a les masses d’aigua superficials continentals de la conca de la Tordera (principalment riu Tordera i riera d’Arbúcies). Denominat del T0 al T9. oTranssectes: Unitats longitudinals de seguiment al llarg de l’espai fluvial dividides per segments i incloses dins d’un tram. Són emprades en el seguiment de la vegetació de ribera, ornitofauna i mastofauna. Denominats del R0 al R9. oEstacions de seguiment: Unitats puntuals de seguiment al llarg de l’espai fluvial incloses dins d’un tram. Emprades en el seguiment de invertebrats bentònics, flora aquàtica, amfibiofauna i hidrologia. Denominades de la E000 a la E999. Mapa 2. Unitats de seguiment de l’estat socioecològic de la conca de la Tordera: Estacions superficials i estacions subterrànies Font: Elaborat a partir del SIOT (2005) Informe d’Integració L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 9 Autor: Xavier Cazorla Desembocadura del riu Tordera, on gran quantitat hi són presents a la plana deltaica RIU TORDERA El curs principal que dóna nom a la Conca és el riu Tordera que neix al massís del Montseny a Sant Marçal a 1100 metres d’altitud, entre el Turó de l’Home i el Matagalls desembocant al mar en un petit delta entre Malgrat i Blanes després de recórrer uns 61 km. El curs més alt (trams T0 i T1), transcorre pel Montseny zona declarada Reserva de la Biosfera i que al mateix temps és Parc Natural. Passa per un territori ben conservat tancat i abrupte que rep les aportacions de les rieres de la Castanya i de Sant Marçal a més de les aportacions de la riera de Collformic i Bascona. Al curs mig, (corresponent als trams T2, T3 i T4), la Tordera travessa la depressió Prelitoral en direcció SO-NE, una gran terrassa fluvial formada pels sediments aportats pel riu. En aquest tram rep per l’esquerra les rieres que vénen de la part oriental del Montseny (Pertegàs, Gualba, Breda i Arbúcies són les més importants) i per la dreta les rieres del Montnegre i Corredor, entre les que destaquen la de Vallgorguina, la d’Olzinelles i la de Fuirosos. Es caracteritza per presentar una forta implantació industrial i urbana i per una elevada densitat d’infraestructures viàries. En aquest tram la Tordera es veu afectada per abocaments d’aigües residuals urbanes i industrials. Al curs baix (T5 i T6), iniciat a partir d’Hostalric, la Tordera rep per l’esquerra la Riera de Santa Coloma, que recull bona part de les aigües de la Selva i de les muntanyes que l’envolten (Massís de Cadiretes i Guilleries). En aquest tram, el riu travessa la serralada Litoral en sentit NO-SE, a través de zones agrícoles, desembocant a la Mediterrània entre Blanes i Malgrat formant un petit delta en regressió. El territori d’aquesta part sustenta una població turística de caràcter estacional i intensiu de densitat elevada. Aquest fet propicia que l’aqüífer del curs baix es vegi intensament explotat per satisfer les demandes establertes per aquesta població. A utor: Jordi Jubany Curs alt del riu Tordera, prop del pont de la Llavina Autor: Jordi Jubany A l curs mig del riu Tordera, la seva llera s’obre i el bosc de ribera és menys homogeni Mapa 3. Curs principal riu Tordera amb la divisió en curs alt, mig i baix Font: Elaborat a partir del SIOT (2005) Informe d’Integració L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 16 1. Elements Biològics *Equip de recerca: Jordi Jubany (Ajuntament St. Celoni) *Equip de recerca: Joan Gomà (Universitat de Barcelona) Invertebrats Bentònics (macroinvertebrats)* Descripció Els macroinvertebrats bentònics són un ampli grup d’animals invertebrats bons bioindicadors de la qualitat biològica de les aigües i del substrat dels rius i rieres de la conca a microescala, ja que molts s’han adaptat a viure en unes condicions ecològiques molt particulars, són sensibles als canvis que pateix el seu hàbitat i solen ser força sedentaris i de vida relativament llarga, d’altra banda, no són difícils d’identificar. Objectiu Detectar les tendències del sanejament i evolució de la qualitat de les aigües dels cursos fluvials segons la riquesa i el desenvolupament de les comunitats de macroinvertebrats. Dades disponibles 1996-2005 Exigit per la DMA Sí Campanyes anuals i unitats de seguiment 2 campanyes (Primavera i Estiu). 24 Estacions (15 al riu Tordera, 11 a les rieres tributàries) Índex i Indicadors Índex BMWPC i Índex FBILL Flora aquàtica (diatomees bentòniques)* Descripció Les diatomees bentòniques atesa la seva petita mida i elevada taxa de reproducció, responen sensible i ràpidadament a canvis en el seu medi, de manera que reflecteixen els impactes que es donen a micro i mesoescala. Per tant són bon bioindicadors de les variacions de l’estat fisicoquímic de l’aigua, i la qualitat biològica dels rius. Degut a la seva natura microscòpica les alteracions de les característiques físiques del riu (variacions del cabal i de la velocitat de l’aigua o canvis en la granulometria del llit del riu) els afecten en menor mesura que a altres organismes com el macroinvertebrats. Objectiu Detectar les l’evolució de la qualitat de les aigües dels cursos fluvials a micro i mesoescala a partir de la diversitat específica de les comunitats de diatomees bentòniques. Dades disponibles 2001-2005 Exigit per la DMA Sí Campanyes anuals i unitats de seguiment 2 campanyes anuals (Primavera i Estiu). 24 Estacions (15 al riu Tordera, 11 a les rieres tributàries) Índex i Indicadors IPS (Índex de Polusensibilitat Específica). Anteriorment també s’obtenia l’índex IBD 1A) 1B) Informe d’Integració L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 17 *Equip de recerca i col·laboradors: Emili García-Berthou, Lluís Benejam, Joaquim Carol, Josep Benito, Miguel Clavero, i Lluís Zamora. (Universitat de Girona) *Equip de recerca i col·laboradors: David Carrera, Daniel Villero, Santi Pérez Fauna piscícola* Descripció Els peixos són organismes de major longevitat i cicle vital llarg (en comparació a invertebrats) de manera que reflecteixen els la degradació ambiental i els impactes que es produeixen a meso i macroescala. visibilitat. La seva fàcil visibilitat, així com la facilitat d’ús i interpretació (la seva taxonomia està més resolta i l’ecologia i tolerància ambiental de les espècies ictiològiques es coneix molt bé. Objectiu Detectar canvis en el temps i en l’espai de la composició de la comunitat de peixos i l’abundància relativa de cada espècie per tal de determinar una degradació o millora de l’ecosistema fluvial. Dades disponibles 2001-2005 Exigit per la DMA Sí Campanyes anuals i unitats de seguiment 3 campanyes anuals (Primavera, Estiu, i Tardor). 10 Transsectes (1 a cada Tram del riu Tordera i la Riera d’Arbúcies) Índex i Indicadors IBI (Índex d’Integritat Biòtica). Actualment s’estan portant a terme els treballs de prova i millora de l’Índex IBICAT per la seva futura aplicació a les CIC. Altres paràmetres Descripció de l’Hàbitat Fluvial Amfibiofauna* Descripció El seguiment a mitjà o llarg termini de les comunitats d’amfibis d’un curs fluvial com el que desenvolupa L’Observatori és un cas inèdit a la Península Ibèrica. La posició dels amfibis en les xarxes tròfiques riberenques, els fa esdevenir un grup molt adequat per a complementar el seguiment d’ altres comunitats biològiques que s’està duent a terme especialment: la vegetació, els macroinvertebrats aquàtics, els peixos i alguns ocells depredadors associats a ambients riparis (ardèides, blauet...). Tanmateix, la comparació amb altres paràmetres ambientals (qualitat físico-química de l’aigua, usos de l’aigua, usos i fragmentació del territori...) pot permetre arribar a tipificar el paper bioindicador de les espècies d’amfibis més comunes de la conca. Per al seguiment s’empra la metodologia de Punts d’Escolta (localització per mitjà del cant), i el Mostreig Exhaustiu (per a femelles i urodels. Objectiu Avaluar l’evolució de la qualitat ambiental de la conca, i comprendre la dinàmica poblacional dels amfibis en un sistema fluvial sotmès a pertorbacions establint índexs d’estat ecològic i/o un conjunt de bioindicadors. Dades disponibles 2002-2005 Exigit per la DMA No Campanyes anuals i unitats de seguiment 4 campanyes anuals (Primavera). 42 Estacions (Distribuïdes entre els 7 Trams del riu Tordera i 3 Trams de la Riera d’Arbúcies) Índex i Indicadors IQAtramany (Índex Quilomètric d’Abundància), IQAƃtramany (Índex Quilomètric d’Abundància de femelles), RƄ/ƃ tramany (Sex ratio) , XPRany (Mitjana anual de Primavera) Xmes (Mitjana mensual) %Pany (Percentatge de punts d’escolta amb Presència), Rsp (Riquesa d’amfibis) Presència de Rana perezi,Salamandra salamandra i Bufo bufo;% Presència Rana perezi/sps Altres paràmetres Humitat relativa (%), Velocitat del vent (km/h), Temperatura (°C), Nuvolositat, Distribució de les espècies, Estadi del cicle de vida 1D) 1C) Informe d’Integració L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 18 *Equip de recerca: Enric Badosa, Daniel Burgas *Equip de recerca i col·laboradors: Antoni Arrizabalaga, Carles Flaquer, Ignasi Torre i Alexis Ribas (Museu de Granollers), Iago Otero Armengol Ornitofauna* Descripció El fet que les aus ocupin els darrers esglaons de la xarxa tròfica i que estiguin presents a la major part de medis els fa ser un bon indicador ambiental. La seva mida relativament gran i la seva fàcil detecció visual i auditiva en facilita aquest fet de forma que aquests darrers anys les aus s’han començat a emprar com a bioindicadors de l’estat de conservació d’alguns rius a la península Ibèrica. L’Observatori, en relació a aquest grup, estudia l’evolució al llarg dels anys d’alguns paràmetres de la comunitat ornítica, diversitat i riquesa, i proposa nous índex de la qualitat de l’entorn ripari. Es fa especial atenció a l’evolució de les poblacions d’ocells més lligades al medi fluvial i al bosc de ribera. Objectiu Avaluar l’evolució de la qualitat ambiental de la comunitat ornítica a la conca, tot i descrivint la seva evolució i les possibles causes, alhora que es relaciona aquesta informació amb l’obtinguda per altres línies de recerca de L’Observatori per mitjà de l’establiment d’índexs i indicadors de l’estat ecològic. Dades disponibles 1997-2005 Exigit per la DMA No Campanyes anuals i unitats de seguiment 4 campanyes anuals (Hivern, Primavera 1, Primavera 2, Estiu). 10 Transsectes (Distribuïts entre els 7 Trams del riu Tordera i els 3 Trams de la Riera d’Arbúcies) Índex i Indicadors IQAaus (Índex Quilomètric d’Abundància), Índex de diversitat de Shannon, Riquesa, IDF (Índex de Dominància Fluvial), IQAF (Índex Quilomètric d’Abundància de totes les espècies Fluvials) IQABR (Índex Quilomètric d’Abundància de les espècies lligades a Bosc de Ribera), Índex quilomètric d’abundància del blauet (Alcedo atthis) Mastofauna* Descripció Els mamífers són d’un grup zoològic de primer ordre amb una important funció indicadora, que permeten complementar l’avaluació de l’estat general dels ecosistemes de ribera i del seu nivell de qualitat: exerceix com a bon bioindicador ja que ocupa diversos nínxols en la xarxa tròfica, es poden reconèixer amb facilitat, i són detectables a partir de rastres. Amb tot, aquest grup és força divers, pel que fa a llurs característiques generals (biometria, alimentació, hàbits...), per la qual cosa les metodologies d’estudi són bastant diferents segons el tàxon (macro i micromamífers). Aquest fet fa complex establir un sistema de monitoratge a llarg termini, tal és així que actualment algunes metodologies encara es troben en revisió i consolidació. Alguns estudis previs que s’estàn desenvolupantal sí de L’Observatori fan referència a l’inventari, distribució i estat de les poblacions de petits mamífers no voladors (insectivors i rosegadors) i de quiròpters, per a determinar l’interès de fer un seguiment a llarg termini d’aquest grup. Objectiu Avaluació de l’ecosistema de ribera per mitjà d’espècies de mamífers (macro i micro) indicadores de l’estat d’ambients aquàtics, i fer-ne un seguiment de la seva evolució, estat, abundància i distribució, detectant la seva presència a la conca de la Tordera. Dades disponibles 1998-99, 2001-2003, 2005 Exigit per la DMA No Campanyes anuals i unitats de seguiment Període 2001-2003 (Seguiment de Macromamífers): 1 campanya anual (Tardor). 7 Transsectes (Distribuïts als 7 Trams del riu Tordera). Període 2003-2005 (Inventari de Micromamífers): Petits mamífers no voladors (insectívors i rosegadors i quiròpters). Índex i Indicadors IQAmamífers (Índex Quilomètric d’Abundància) Distribució de les poblacions 1E) 1F) Informe d’Integració L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 19 *Equip de recerca: Sònia Sànchez (Universitat Autònoma de Barcelona) i Gerard Pié Vegetació de Ribera* Descripció La vegetació de ribera influeix decisivament en la dinàmica hidrològica (emmagatzematge hídric, retenció d’aigua i sediments, disminueix velocitat d’avinguda, millora la recàrrega dels aqüífers, i contribueix a l’estabilitat de les lleres reduint el risc d’erosió) en el funcionament ecosistemàtic (refugis per a fauna, font de matèria i d’energia, pot esmorteir l’eutrofització, actuen de corredors biològics) i té una important repercussió socioeconòmica en els medis fluvials (estalvi de grans inversions pel manteniment del llit i una garantia de recursos naturals, aigua, sòl, vegetació i fauna ripària). El seu estudi permetrà conèixer millor el grau de qualitat ambiental i sostenibilitat de la conca. Objectiu Establir una valoració qualitativa de l’estat actual dels boscos de ribera dels cursos fluvials de la conca de la Tordera, proporcionant informació complementària sobre les característiques de la vegetació ripària i detectant les tendències de canvi en la vegetació de ribera a llarg termini amb l’ús d’índexs i indicadors. Dades disponibles 1999, 2002-2005 Exigit per la DMA Només elements hidromorfològics Campanyes anuals i unitats de seguiment 2 campanyes anuals (Primavera i Estiu). 10 Transsectes conformats per segments, i Estacions de monitoratge (Distribuïts en 7 Trams del riu Tordera i 3 Trams a la Riera d’Arbúcies). Índex i Indicadors Índex QBRseriat (Índex de Qualitat del Bosc de Ribera aplicat a transsectes ) Índex de Shannon-Wiener Identificació i distribució id’espècies invasores Identificaciói distribució d’altres espècies indicadores (ruderals, nitròfiles) 1G) Informe d’Integració L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 20 2. Elements Hidromorfològics *Equip de recerca: Josep Mas-Pla, Clara Llebot, Bibiana Sala, Cèsar Negre, Anna Menció (Univ. Autòn. de Barcelona) *Equip de recerca: Josep Mas-Pla, Bibiana Sala, Sònia Sànchez, (Univ. Autòn. de Barcelona) Hidrologia* Descripció La variable hidrològica, pel fet de tractar-se d’un sistema fluvial, és rellevant en molts àmbits: des de la seva quantitat/qualitat fins a la demanda que ha de satisfer. Així es fa el seguiment dels factors estrictament hidrològics referents a les aigües superficials (cabal, qualitat) i subterrànies (nivell freàtic) reconeixent que formen part d’un únic recurs i que la relació riu-aqüífer és especialment important en l’avaluació dels recursos hidrològics a la Tordera. Tanmateix es fa el seguiment meteorològic a partir de les diferents estacions ubicades a la conca. Objectiu Caracteritzar a través d’un seguiment periòdic les variables hidrològiques a la conca de la Tordera, valorant el seu estat i la seva evolució espacial i temporal, proporcionant alhora elements sobre l’estat de les aigües que puguin ésser integrats en les valoracions dels elements biològics i socials, i complementin les observacions realitzades en aquests àmbits per mitjà de diferents índexs i indicadors. Dades disponibles - Meteorologia i Cabal (sèries variables XAC i ACA entre 1950 i 2005, depenent paràmetre i estació) - Relació riu-aqüífer: 2003-2005 Exigit per la DMA Si Campanyes anuals i unitats de seguiment - Dades de cabal: periodicitat anual. Estació aforament a riu Tordera EA15 (St. Celoni) i EA89 (Fogars, en reconstrucció); a la Riera Arbúcies (EA56), i Riera Sta. Coloma (EA81) - Relació riu-aqüífer: 18 pous de l’aqüífer al·luvial superior de la Tordera. Índex i Indicadors Índex de precipitació, Índex de cabal (cabals de manteniment), Índex de nivell freàtic (relació riu-aqüífer), Indicadors d’alteració hidrològica (IHA) (previst 2006-2008) Altres estudis Balanç aportacions d’aigües naturals i antròpiques (EDARs i indústries) al Tram mig del riu Tordera Continuïtat fluvial i Condicions morfològiques* Descripció En la determinació de la qualitat de l’entorn de ribera, la continuïtat fluvial i les condicions morfològiques són de gran importància. Pel que fa a continuïtat fluvial es valora la inexistència de barreres artificials amb algun tipus d’incidència sobre la mobilitat dels organismes o el pas d’aigua i sediments. En quant a les condicions morfològiques, es valora el grau de naturalitat del domini fluvial, és a dir, llera i marges fluvials (riba i ribera). Val a dir que aquests aspectes s’estudien a l’Observatori inclosos en diferents línies de recerca (vegetació de ribera, seguiment hidromorfològic, etc.). Objectiu Establir una valoració qualitativa de l’estat actual de la xarxa fluvial pel que fa a la seva funció com a connectors biològics (continuïtat fluvial), així com el grau de naturalitat del domini fluvial (llera, riba i ribera). Dades disponibles 1999, 2002-2005 Exigit per la DMA Si Campanyes anuals i unitats de seguiment Índex QBRseriat: 1 campanya anual (Primavera i Estiu). 10 Transsectes conformats per segments (distribuïts en 7 Trams del riu Tordera i 3 Trams a la Riera d’Arbúcies). Índex i Indicadors Estructura de la zona de ribera (Índex QBRseriat i Naturalitat de la ribera segons els usos de l sòl) Estructura i substrat de la llera (Grau d’endegament de la llera i IHF) (previst per a etapa 2006-2008) Index de continuïtat fluvial - ICF (previst per a etapa 2006-2008) 2A) 2B) Informe d’Integració L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 21 3. Elements Fisicoquímics *Equip de recerca: Josep Mas-Pla, Clara Llebot, Jordi Jubany, Servei d’Anàlisi Química (UAB). Elements Fisicoquímics: Paràmetres genèrics* Descripció Per a l’avaluació i seguiment de la qualitat fisicoquímica de les aigües superficials, els indicadors usats reflecteixen les condicions generals del sistema en quant als elements de qualitat considerats: càrrega orgànica,càrrega de nutrients (nivell d’eutrofització -fosfats i nitrats-, i toxicitat -amoni i nitrits) i salinitat (clorurs i sulfats) en les aigües. Pel que fa als paràmetres estudiats, s’identifiquen tant els factors de variabilitat espacial (al llarg dels cursos fluvials), com de variabilitat temporal (donada la importància de l’estacionalitat en el règim d’aquests rius mediterranis i l’afectació del seu quimisme). En relació a aquests factors, un dels conceptes importants que s’ha considerat en els darrers estudis a la Tordera fa referència al factor de dilució en el que es relaciona la càrrega hidroquímica del riu i el cabal. Objectiu Avaluar la qualitat fisicoquímica de les aigües superficials de la Conca de la Tordera, en quant a càrrega orgànica, càrrega de nutrients i salinitat, identificant els factors de la variabilitat espacial i temporal. Dades disponibles 1996-2005 Exigit per la DMA Si Campanyes anuals i unitats de seguiment -Complementari a l’hidrologia: Seguiment mensual.15 estacions (10 Estacions de monitoratge al riu Tordera i 5 Estacions a la riera d’Arbúcies). -Complementari a macroinvertebrats: 2 campanyes (Primavera i Estiu). 24 Estacions (15 al riu Tordera, 11 a les rieres tributàries) Índex i Indicadors Índex Nutrients (Nivells de nitrats i amoni) Toxicitat (Nivells d’amoni i nitrit) Eutròfia (Nivells de nitrats i fosfats) Salinitat (conductivitat i clorurs) Altres paràmetres - Hidrologia: Temperatura, pH, Bicarbonat, Sulfat, Duresa, Calci, Magnesi, Sodi, Potassi. - Macroinvertebrats: Temperatura, pH, DBO5, Oxigen dissolt. 3A) Informe d’Integració L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 22 Seguiment de la Dimensió Social dels recursos hídrics i Usos del Sòl El seguiment de la dimensió social de l’ús de l’aigua es concep amb l’objectiu de generar i posar a l’abast del públic un conjunt d’informació provinent dels propis actors de la conca de la Tordera que, complementant el coneixement d’altres línies contribueix a caracteritzar i entendre les relacions socioecològiques de la realitat de la conca. En concret, es vol abastar les percepcions, els interessos i les demandes socials de l’univers de La Tordera en relació als seus recursos hídrics per oferir més elements de reflexió i altres dimensions del coneixement (local, sectorial...) que poden contribuir a millorar-ne la seva planificació i la gestió per, en darrer terme, acostar-se a un model de Gestió i Planificació Integrada dels Recursos Hídrics (GPIRH). 4. La dimensió social dels recursos hídrics *Equip de recerca: Elisabet Roca, Arnau Urgell (UAB), Montse Ventura (UdG). Usos dels recursos hídrics* Descripció Aquesta línia pretén fer un seguiment de l’evolució temporal i la distribució espacial dels usos dels recursos hídrics a la Conca. S’ha organitzat en tres seccions: a) Demanda hídrica: Es busca conèixer els consums dels diferents usuaris de l’aigua (agrícola, industrial i domèstic) i quina ha estat la seva evolució i les previsions de futur; b) Les fonts: La disponibilitat de l’aigua i l’origen d’aquesta és una altra qüestió que es tracta dins d’aquest apartat; c) La percepció social dels usos: Mitjançant el coneixement de la seva percepció i el seu contrast amb les dades subministrades pels organismes oficials es pot oferir informació que permeti orientar les campanyes de comunicació i educació ambiental per millorar el coneixement dels recursos hídrics, així com la planificació i gestió dins d’aquest ambit. Objectiu Avaluar a nivell espaial i temporal l’evolució dels usos dels recursos hídrics i la seva percepció a la Conca de la Tordera per mitjà del seguiment de la demanda hídrica, les fonts i disponibilitat per a l’abastament d’aigua, així com la percepció social d’aquests usos. Dades disponibles Dades tributàries de consum: a- Dades en baixa de la xarxa pel sector industrial i el sector domèstic. Sèrie 2001-2004. Municipis àrea d’estudi. b- Fonts pròpies. Dades Pla d’Abastaments de Catalunya (PABCAT, en procès de publicació) a- Cabals totals i per sectors. Dades en alta. Dades del PABCAT (2003) per a municipis de l’àrea d’estudi. b- Origen de l’aigua per municipis (subterrània, superficial, dessaladora). (2003). c- Població per municipis: població màxima i flotant. (2003 i previsió futura). d- Consums “Cabals dins de xarxa en alta” previstos per anys 2015 i 2025. Exigit per la DMA i Trasposat a legislació catalana S’ha d’elaborar una diagnosi complerta de la demanda, fonts de recursos hídrics, i evolució per a l’elaboració dels Pla de Gestió de Conca. Campanyes i unitats de seguiment 1 campanya bianual. 36 municipis (25 intraconca Tordera, i 11 litorals i prelitorals fora de Conca) Tipus d’informació i Indicadors x Demanda hídrica: Demanda total per sectors (domèstic, industrial i agrícola), Consum domèstic en baixa per habitant, Evolució del consum (Taxa d’increment)., Previsions d’increment de consum (2003/2015) , Previsions d’ increment de consum (2003/2025) x Estructura territorial: Dispersió urbana x Origen de l’aigua: Procedència de l’aigua (conca, dessaladora, aqüífers ext. Ter) x Percepció de la demanda hídrica: Percepció del consum per usos x Percepció de l’eficiència en el consum: Necessitat d’establir programes d’eficiència 4A) Informe d’Integració L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 23 *Equip de recerca: Elisabet Roca, Arnau Urgell (UAB), Ariadna Benet (Univ. of East Anglia), Carles Bayès i Montse Ventura (UdG). 5. Usos del sòl *Equip de recerca: Noemí Mimó, Marta Rubio Participació i Gestió del Recursos Hídrics* Descripció Amb aquesta línia de recerca L’Observatori pretèn donar a conèixer el grau de participació i les necessitats i interessos dels actors socials que intervenen o haurien d’intervenir en la gestió de l’aigua i l’entorn fluvial. També descriuen aquells elements crítics o prioritaris a la Conca de la Tordera sota un punt de vista hídric, per mitjà de la descripció de: a) El context instucional i la participació dels diferents actors en la gestió dels recursos hídrics; b) Les problemàtiques socials i ecològiques vinculades a aquests recursos a nivell de pertorbacions (sequeres, inundacions, etc.) i impactes (degradació del medi, contaminació, etc.) i, c) Les prioritats i respostes (a nivell de propostes de gestió i escenaris de futur) que tenen els diferents usuaris. Objectiu Avaluar el grau de participació i gestió dels diferents actors de la Conca de la Tordera en relació als recursos hídrics, per mitjà de l’estudi i seguiment del context institucional, les problemàtiques i les prioritats que caracteritzen aquest entorn. Dades disponibles - Premsa: 1990-2002 i 2002-2005 - Entrevistes i enquestes: 2002, 2004, 2005 Exigit per la DMA S’ha d’informar de les modificacions a la proposta de Pla de Gestió de Conca, fruit de la participació pública i encoratjar la implicació activa dels agents socials. Campanyes i unitats de seguiment 1 campanya bianual. 36 municipis (25 intraconca Tordera, i 11 litorals i prelitorals fora de Conca) Tipus d’informació i Indicadors A. El marc institucional i la participació: Mapa d’actors, Valoració de la participació de cada actor, Demanda de més participació segons actor, Presència actors a la premsa B. Les problemàtiques socioecològiques: Cronologia de la premsa, Evolució temporal del nombre de notícies, Notícies segons el tema general, Notícies segons l’estat, Les pressions a la premsa Valoració de les pressions, Els impactes a la premsa, Valoració dels impactes. C. Prioritats i respostes: Les respostes a la premsa, Valoració de les respostes, Visions de futur Usos del sòl* Descripció El canvi d’ús del sòl a la Conca de la Tordera en els darrers 50 anys d’un paisatge rural a un paisatge urbà i industrial ha provocat una pèrdua de qualitat dels ecosistemes fluvials. Des de L’Observatori, es va elaborar una valoració global del canvi experimentat en les cobertes del sòl compreses en una franja de 200 m. a banda i banda del riu, entre els anys 1956 i 1996 per a avaluar el procès de canvi. Aquesta transició va modificar, sense dubte, la pròpia morfologia, dinàmica i l’entorn paisatgístic del riu que, en moltes ocasions, ha vist com part del sòl més proper a la riba ha estat utilitzat per finalitats urbanístiques i industrials. La canalització de la Tordera en part del seu recorregut ha ocasionat, al mateix temps, una pèrdua de la superfície de la llera i dels hàbitats associats amb aquesta (sorrals i codolars) i conseqüentment de les espècies de flora i fauna propis d’aquests. Així mateix es constata una fragmentació dels hàbitats, en la majoria dels casos ocasionada per la implantació de grans infraestructures viàries. Objectiu Avaluar el canvi d’ús del sòl en la seva dimensió espacial (curs alt, mig i baix) i temporal per determinar com s’ha modificat el paisatge fluvial i la possible afectació en els ecosistemes riparis Dades disponibles Estudi comparatiu de cobertes del sòl entre anys 1956 i 1996 Exigit per la DMA Important per determinar el risc d’incompliment dels objectius de la DMA (pressions i impactes) Àrea d’estudi Cobertes del sòl compreses en una franja de 200 m. a banda i banda del riu Tordera Indicadors Superfície tipus de sòl (ha) (conreus, plantacions, zones urbanes, bosc de ribera) % tipus de sòl 4B) 5A) Informe d’Integració L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 24 CALENDARI D’ACTIVITATS DE SEGUIMENT GEN-MAR 2004 ABR-JUN 2004 JUL-SET 2004 OCT-DES 2004 GEN-MAR 2005 ABR-JUN 2005 JUL-SET 2005 OCT-DES 2005 Treballs de Seguiment Hiv Prim Est Tard Hiv Prim Est Tard ELEMENTS BIOLÒGICS Macroinvertebrats ƔƔ ƔƔ Flora aquàtica (diatomees bentòniques) ƔƔ ƔƔ Ictiofauna ƔƔƔ ƔƔƔ Amfibiofauna Ɣ Ɣ Ornitofauna ƔƔƔ ƔƔ Mastofauna* Vegetació de Ribera ƔƔ ƔƔ ELEMENTS HIDROMORFOLÒGICS Hidrologia ƔƔƔƔƔƔƔƔ Condicions Morfològiques ƔƔ ELEMENTS FISICOQUÍMICS Paràmetres Genèrics ƔƔƔƔƔƔƔƔ SEGUIMENT SOCIAL Usos dels recursos hídrics Ɣ La participació i gestió dels recursos hídrics Ɣ Ɣ * La línia de recerca de Mastofauna durant el periode 2004-2005 ha dedicat els esforços a elaborar un exhaustiu inventari i diagnosi de l’estat de les poblacions de quiròpters i micromamífers de la Conca de la Tordera, i per tant durant aquesta campanya no existeixen dades de seguiment d’aquests grups. Informe d’Integració L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 25 PRESENTACIÓ En el període 2003-2005, L’Observatori ha donat un impuls definitiu al desenvolupament d’un sistema d’informació que permeti gestionar de forma eficient tota la informació generada en l’àmbit del projecte. Donada la dimensió espacial dels treballs emmarcats en l’àmbit de L’Observatori, el desenvolupament del sistema d’informació (en endavant SIOT) ha contemplat un vessant cartogràfic complementari a les bases de dades. Les bases de dades s’han dissenyat d’acord amb el model relacional, de manera que integrin de forma coherent la informació rellevant generada en les línies de treball. Paral·lelament, s’ha desenvolupat una cartografia detallada de les unitats de seguiment (trams, transsectes, segments, estacions), en format de sistema d’informació geogràfica, vetllant per a la integració harmònica entre les bases de dades i els elements cartogràfics. Així, l’estructura general del SIOT inclou tres elements fonamentals: - Conjunt de bases de dades sectorials, una per a cada línia de treball, orientades a facilitar la gestió de la informació (emmagatzemament, control de qualitat, anàlisi, etc.) generada en cadascuna d’elles. -Sistema de bases de dades que inclou totes les bases de dades sectorials, orientat a la gestió i integració de la informació rellevant de les línies de treball. -Sistema d’informació geogràfica que recull tota la informació cartogràfica de forma coherent amb el Sistema de bases de dades, orientat a la generació de productes cartogràfics i a la integració espacial de la informació rellevant de les línies de treball. En l’estratègia per al desenvolupament del SIOT s’ha considerat prioritari la implicació dels usuaris, en especial dels investigadors de les línies de treball, fet que ha motivat un anàlisi previ de les característiques de les línies de treball i dels fluxos d’informació entre investigadors i coordinadors de L’Observatori. Finalment, amb la finalitat d’emprar tecnologies assequibles a tots els usuaris i que permetin el creixement del sistema en termes d’estructura i volum d’informació, s’ha optat per utilitzar el programari MS Access, per a les bases de dades, i MiraMon, per al sistema d’informació geogràfica. OBJECTIUS Tots els esforços del període 2003-2005 s’han destinat a obtenir un sistema d’informació complet i operatiu, que incorpori tota la informació generada en l’àmbit de L’Observatori des de l’inici del projecte fins a l’actualitat. Per assolir aquest objectiu, les línies d’actuació que s’han impulsat han estat les següents:  Desenvolupament de bases de dades sectorials, d’acord amb les característiques específiques de cada línia de treball i atenent a les necessitats de cada investigador.  Disseny d’un sistema de bases de dades amb una perspectiva integradora tant des del punt de vista espacial com temporal, i tenint en compte els fluxos d’informació amb les bases de dades sectorials.  Creació d’un sistema d’informació geogràfica coherent amb el sistema de bases de dades, i que afegeixi precisió geogràfica en la definició de les unitats de seguiment. LES BASES DE DADES SECTORIALS Amb la finalitat d’obtenir un producte operatiu i ajustat a les necessitats dels usuaris, el desenvolupament de les bases de dades sectorials s’ha portat a terme en estreta col·laboració amb els usuaris, és a dir, els investigadors de cadascuna de les línies de treball. El procés de desenvolupament de cada base de dades ha contemplat les següents fases: - Anàlisi de la informació rellevant i proposta de disseny de la base de dades. - Discussió i tancament del disseny de la base de dades amb els investigadors. - Entrada de tota la informació a la base de dades. La major part dels casos, la informació històrica s’ha entrat automàticament, i la informació de les campanyes del 2005 s’ha entrat manualment. - Disseny de les matrius d’anàlisi de les dades en resposta a les necessitats dels investigadors. - Proposta de disseny final de l’aplicació de gestió de la base de dades sectorial. El Sistema d’Informació de l’Observatori de la Tordera ( SIOT ) Informe d’Integració L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 32 Data Titular 31/05/05 Pineda exigeix que la depuradora vagi a Malgrat i descarta un altre emplaçament 12/06/05 Promouen un «pitch and putt» en una finca d'Arbúcies que en part està en zona PEIN 14/06/05 La conca s'enfronta a la sequera amb mesures extra per fomentar l'estalvi d'aigua. Campins ha de rebre l’aigua amb cisternes. 05/07/05 L'ACA aposta ara per Santa Susanna per emplaçar-hi la depuradora de l'Alt Maresme i genera una allau de protestes Juliol – Agost 2005 Tres informes diuen que el TGV a la Selva s'està fent en terrenys inundables. Riells i Viabrea i Riudarenes barren el pas al TGV i es retarden els terminis per acabar les obres Agost de 2005 Talls de carretera, de tren i més de 9.500 firmes contra la depuradora a Santa Susanna. 31/08/05 L'alcalde de Caldes de Malavella, Marcel Vila, ha recomanat als veïns del municipi que no consumeixin aigua de la xarxa -ni per beure ni per cuinar-, perquè conté un excés d'arsènic. 31/08/05 Un vessament de Coure i Níquel afecta un tram de 500 metres de la riera d’Arbúcies 14/10/05 Tordera haurà de pagar l'aigua de la dessalinitzadora encara que no en faci ús 20/10/05 Onze municipis del Maresme deuen 684.000 euros pel consum de l'aigua de la dessalinitzadora 26/10/05 Tordera atura el projecte per reutilitzar l'aigua de la depuradora perquè no surt prou neta 02/11/05 La Generalitat comença a impulsar la comunitat d'usuaris amb tres anys de retard 09/11/05 Un camió que transportava 14.000 litres de líquid corrosiu bolca a l'N-II a Tordera 19/11/05 Pagesos del Maresme fan una tractorada contra la decisió de la Generalitat de fer-los pagar l'aigua. El Departament d’Agricultura s’enfronta al de Medi Ambient defensant que el sector agrari no pagui. 26/11/05 Lloret deixa de pagar l'aigua dessalinitzada fins que tota la conca de la Tordera la pagui 20/12/05 Alguns municipis abandonaran la comunitat d'usuaris si no es retira la nova tarifa de l'aigua 24/12/05 Industrials i pobles de la conca impugnaran la nova tarifa de l'aigua per inconstitucional. Milà concedeix una moratòria fins al 2007 i rebaixes al preu de l’aigua pels pagesos. Analitzant el conjunt de més de 400 notícies de la premsa local amb temàtica afí recollit i classificat al Sistema d’Informació de L’Observatori de la Tordera (SIOT) veiem que el 2005 és un dels periodes amb més notícies, i a diferència d’anys previs, els continguts han girat entorn al debat sobre el preu de l’aigua, la ubicació de la depuradora de l’Alt Maresme i la creació de la comunitat d’usuaris generant aquesta quantitat de titulars sense precedents. Notícies per àmbit hidrològic i any 0 20 40 60 80 100 120 140 Curs alt Curs mig Curs baix Fora conca Conca 2005 2004 2003 2002 Figura 7. Nombre de noticies per àmbit hidrològic i any. Sèrie 2002- 2005. Font: Elaboració pròpia a partir de SIOT-Premsa. Font: Elaboració pròpia a partir de SIOT-premsa Informe d’Integració L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 33 Si s’observa la distribució de notícies per àmbit geogràfics (veure Mapa.6), sembla que hi ha una certa relació entre les zones amb més pressió antròpica i el nombre d’articles. La gràfica mostra com es concentren les noticies en la franja costanera (curs baix i fora conca) mentre que al curs alt on els valors naturals estan més preservats el nombre de notícies es redueix considerablement. El curs mig també s’hi troba un nombre força rellevant de d’articles en relació a la resta. Finalment, a nivell global de conca s’hi ha comptabilitzat més de 50 notícies, xifra destacable que emfatitza la presència d’una certa visió global de conca davant les problemàtiques i les respostes associades. En quant a les principals problemàtiques emergides a la llum pública, a l’àrea litoral fora de la conca de la Tordera però amb influència sobre els seus recursos hídrics cal destacar el preu de l’aigua i la ubicació de la depuradora de l’Alt Maresme. Al curs baix, els conflictes al voltant de la dessaladora i les problemàtiques vinculades a aspectes de protecció o desenvolupament urbanístic al delta en són d’importància. Al curs mig, en destaquen els abocaments a cursos fluvials i finalment al curs alt, les notícies van lligades a la riera d’Arbúcies per vessaments i a la riera de Santa Coloma, pel seu nivell d’arseni en l’aigua potable. Informe d’Integració L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 34 ± Tordera Arbúcies Sils Vidreres Sant Celoni Riudarenes Lloret de Mar Gualba Caldes de Malavella Tossa de Mar Santa Coloma de Farners Montseny Massanes Blanes Maçanet de la Selva Sant Feliu de Buixalleu Fogars de Montclús Palafolls Riells i Viabrea Vallgorguina Fogars de la Selva Arenys de Munt Calella Sant Iscle de Vallalta Breda Santa Susanna Campins Pineda de Mar Sant Cebrià de Vallalta Malgrat de Mar Santa Maria de Palautordera Sant Pol de Mar Arenys de Mar Canet de Mar Sant Esteve de Palautordera Hostalric 10 5 km tipus notícies causes estat pressions impactes resposta Notícies (2002-05) num_notici 0 1 - 5 5 - 10 10 - 25 > 25 Mapa 6. Distribució de tipus de notícies per municipis. Font: Elaboració pròpia a partir de SIOT-Premsa. Informe d’Integració L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 35 RESPOSTES Avaluant els temes de major presència en la premsa, les notícies sobre “respostes” a certes problemàtiques i riscos ambientals són les més freqüents, amb més de 250 notícies els darrers 4 anys (veure Figura 9) que representen el 65% del total. Aquest fet també es veu influenciat pel caràcter de conca pilot que des de temps ençà ha excercit la conca de la Tordera sent pionera al nostre país en aspectes com la construcció i futura ampliació de la planta dessaladora o la implementació d’una política de preus que repercuteixi en part el cost real de l’aigua. L’establiment el juny de 2005 de la Comunitat d’Usuaris de la conca de la Tordera4, arrel del Pla d’Ordenació d’Extraccions (POE) de la mitja i baixa Tordera, fou un mecanisme de resposta de gran rellevància per al futur de la conca en referència a la gestió dels seus recursos hídrics. Aquest ent, amb representants de diferents sectors (agrícoles, industrials, turístics, i municipals), i de caràcter consultiu, està creat com a mecanisme per a què de manera col•lectiva, els usuaris participin de les decisions que afecten l’aprofitament dels recursos hidràulics del seu àmbit, oferint alhora una interlocució única dels usuaris de l’aigua amb l’administració. Amb tot, ja durant la seva breu història ha protagonitzat divergència de posicionaments com en el cas de la determinació dels preus de l’aigua. ESTAT Dins el grup de notícies d’”estat” destaquen les de tipus químic (veure Figura 8). Mentre al 2002 s’analitzava amb certa freqüència l’evolució de la salinitat, l’any 2003 amb la posada en marxa de la dessaladora es certifica que ha millorat la composició química de l’aigua potable servida als 13 municipis de l’Alt Maresme i la Costa Brava sud abastats per la potabilitzadora de Palafolls. 4 Per a una informació més detallada revisar el quadre “La Comunitat d’Usuaris de la Tordera” a l’apartat “ Seguiment de la Dimensió Social dels recursos hídrics de la conca de la Tordera ”. Les notícies de tipus físic es concentren principalment l’any 2005 destacant el període de sequera que va colpir el territori català, principalment en referència a la disponibilitat d’aigua per a certs municipis de la conca. Pel que fa a notícies sobre l’estat biològic o ecològic de la Tordera, en trobem només aquelles que fan referència a L’Observatori en quant al seu seguiment de l’estat ecològic a la conca. Notícies per tipus d'estat i any 0 5 10 15 20 25 Físic Químic Biològic 2005 2004 2003 2002 Figura 8. Nombre de noticies per tipus d’estat i any. Sèrie 2002-2005. Font: Elaboració pròpia a partir de SIOT-Premsa. Informe d’Integració L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 36 PRESSIONS Les pressions és el segon àmbit amb una major rellevància (82 notícies) (veure Figura 9) entre les que destaquen els usos del sòl, la pol·lució puntual i difosa i la modificació del cabal. En relació als usos del sòl, la construcció d’indústries, infrastructures i urbanitzacions ha representat la ocupació de espai fluvial i la pèrdua de vegetació riberenca en molts trams, en molts casos concentrats al curs mig, en una superfície molt acotada per la topografia, o al curs baix en que es destaquesn les alteracions morfològiques relacionades amb l’ocupació del Delta de la Tordera. Tanmateix, actuacions com les obres del TAV –especialment a municipis com Riudarenes, Massanes i Riells-, la presentació de projectes de camp de golf arreu de la conca així com diversos projectes urbanístics en zones inundables (Vidreres, Blanes...) en són altres pression destacades. En referència a la pol·lució puntual i difosa, s’apunta que tot i que s’ha millorat molt els darrers anys aquesta és una de les principals pressions al curs mig. També als nuclis del curs alt, malgrat presentar el millor estat ecològic de la conca, i al curs baix, hi són presents les mancances en sanejament d’aigües residuals, i els problemes per malfuncionament de les Estacions Depuradores d’Aigües Residuals (EDARs). Alhora, abocaments puntuals d’importància com els detectats al municipi de Tordera o Arbúcies, tenen rellevància. En aquest segon municipi, durant l’inici de 2006 s’ha portat a terme l’adeqüació de l’EDAR del seu nucli urbà mitjançant la instal·lació d’un major nombre d’airejadors. Pel que fa a les alteracions del cabal, cal tenir en compte que en el moment del sondeig la problemàtica al voltant de la dessaladora, els preus de l’aigua i la responsabilitat de la sobreexplotació de l’aqüífer era un tema de debat en la realitat social del moment. Tot i que amb la implantació de la dessaladora el problema d’abastament es considera resolt en gran part per diversos sectors (sobretot administracions i usuaris), ara el conflicte s’ha traslladat al voltant de la política de preus (qui i quant) en referència a l’aigua. Notícies per tema general i any 0 50 100 150 200 250 300 Causes (D) Estat (S) Impacte (I) Pressions (P) Resposta (R) 2005 2004 2003 2002 Figura 9. Nombre de noticies per tema a l’any. Sèrie 2002-2005. Font: Elaboració pròpia a partir de SIOT-Premsa. Notícies per tipus pressions i any 0 10 20 30 40 50 A. morfològiques Modificació cabal Usos sòl Pol·lució puntual Pol·lució difusa Altres 2005 2004 2003 2002 Figura 10. Nombre de notícies segons les pressions i l’any. Sèrie 2002-2005. Font: Elaboració pròpia a partir de SIOT-Premsa. Informe d’Integració L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 37 IMPACTES En referència als impactes derivats de les pressions detectades destaquen especialment els impactes sobre la qualitat de l’aigua d’importància sobretot durant el 2005 a causa de fets com la presència d’arseni a l’aigua potable de Santa Coloma de Farners, o la salinitat de l’aigua de l’aqüífer de la Baixa Tordera degut a la seva sobreexplotació. Notícies per tipus d'impacte i any 0 5 10 15 Hidrologiaqualitat Hidrologiaquantitat Espai fluvial Biodiversitat Cultura Salut-vides humanes Activitats econòmiques Infraestructures 2005 2004 2003 2002 Figura 11. Nombre de notícies segons els impactes i l’any. Sèrie 2002-2005. Font: Elaboració pròpia a partir de SIOT-Premsa. Informe d’Integració L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 38 | L’Estat de la Tordera 2003-2005 RESULTATS ESTAT SOCIOECOLÒGIC Informe d’Integració L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 39 ANTECEDENTS DE L’ESTAT ECOLÒGIC DE LA CONCA DE LA TORDERA Tendències Generals 1996-2003 L’Observatori va iniciar els treballs de seguiment de l’estat ecològic a la Tordera l’any 1996. Inicialment, el seguiment dels índex biològics de macroinvertebrats, i diatomees, així com d’altres línies de recerca com l’ornitofauna i la ictiofauna, són els que permeten una visió a més llarg termini per la continuïtat en les dades que es disposen. Pel que fa a les condicions prèvies durant el periode 1996-2003, en primer lloc fer referència a les condicions meteorològiques anuals, que han estat especialment desfavorables en alguns d’aquests anys, com bé ho mostra el fet de trobar bona part del riu totalment sec durant els mesos d’estiu. A l’extrema sequera de l’any 2000 l’any acompanyat anys plujosos com el 1996 o el 2002. 0 20 40 60 80 1996 1998 1999 2000 2001 2002 (%) Pr imav er a Es tiu La segona consideració és l’esforç que, anys enrera, s’ha fet per millorar la qualitat dels abocaments d’aigües residuals urbanes, i més concretament l’entrada en funcionament de les EDARs biològiques de Santa Maria de Palautordera i de Sant Celoni. També cal remarcar que la sèrie de dades de què es disposa encara es considera limitada per assegurar que la tendència que es constata es manté en el temps. A la Taula 1 es mostren els resultats dels índexs biològics de macroinvertebrats i diatomees disponibles en la sèrie d’anys 1996-2003. Els canvis més contundents i que més es mantenen en el temps són els que indiquen una clara millora de la qualitat del riu a la zona del tram mitjà del riu, especialment aigües avall de l’abocament de la depuradora d’aigües residuals urbanes de Sant Celoni. Les estacions E7, situada a l’alçada de Gualba de Baix, i E9, a la Batllòria, que fins l’any 2001 havien mantingut una qualitat entre dolenta i molt dolenta, a partir del moment en què es posa en marxa la depuradora biològica de Sant Celoni milloren ostensiblement, arribant a mantenir valors de qualitat bona a partir de l’estiu del 2001. Les dades de l’índex IPS del 2001 al 2003 no són tan satisfactòries, però també indiquen una millora en el tram mitjà del riu, especialment a la zona de Palautordera i Sant Celoni (estacions E4 a E7). La tendència a la millora s’observa a les figures 13 i 14, en les quals s’han agrupat les cinc categories de qualitat en dos grans grups, tal i com indica la Directiva Marc de l’Aigua de la CE. Aquesta Directiva recomana considerar només les categories “bona” i “molt bona” com a indicadores d’un riu amb un estat ecològic satisfactori. La resta de categories (“acceptable o mediocre”, “dolenta” i “molt dolenta”) tindrien, doncs, una consideració general de l’estat ecològic del riu insatisfactori i, per tant, voldria dir que és necessari fer un esforç de gestió per tal de millorar-ne la qualitat. Prenent només els valors de l’índex BMWPC de macroinvertebrats, dels quals en tenim una sèrie des del 1996, els resultats de primavera són molt clars (figura 12): el nombre d’estacions que obtenen una qualitat satisfactòria ha anat en augment des del 1999. Mentre que a la primavera del 1996 les estacions del curs principal del riu que presentaven aquesta categoria no arribaven al 20%, a partir del 2001 ja s’arriba o supera el 50%. Durant els estius (figura 14), però, la tendència de millora no és gens clara, cosa que es pot atribuir a l’elevat nombre de punts secs. La primavera de 1998 és excepcionalment bona, possiblement degut a les condicions meteorològiques favorables de l’hivern i de la mateixa la primavera. Figura 12. Variació del percentatge d’estacions seques en el període 1996-2002, a excepció de l’any 1997 (sense seguiment), a partir d’onze estacions situades en el tram principal. Font: Memòria 2001-2003, Boada et al., 2003. Estiu (1996-2002) Estació Nom BMWPC 1996 (P) BMWPC 1996 (E) BMWPC 1998 (P) BMWPC 1998 (E) BMWPC 1999 (P) BMWPC 1999 (E) BMWPC 2000 (P) BMWPC 2000 (E) BMWPC 2001 (P) BMWPC 2001 (E) BMWPC 2002 (P) BMWPC 2002 (E) IPS 2001 (E) IPS 2002 (P) IPS 2002 (E) IPS 2003 (P) BMWPC 1996 BMWPC 1997 BMWPC 1998 BMWPC 1999 BMWPC 2000 BMWPC 2001 BMWPC 2002 IPS 2001 IPS 2001 E0 Pont de la Llavina 122 148 149 15,2 17,4 17,3 19,3 122 149 15,2 15,2 E1 Rec de Palautordera 95 112 175 165 119 125 146 119 146 111 131 155 15,6 15,3 14,7 18,4 112 165 125 119 111 155 15,6 15,6 TRAM 1 E3 Poliesportiu 77 134 85 134 130 82 124 Sec 119 75 107 101 13,7 14,5 16,8 17,7 134 134 82 Sec 75 101 13,7 13,7 E4 Tordera-Reguissol 50 72 76 66 81 Sec 19 Sec 66 Sec 64 37 7,9 9,6 15,2 15,9 72 66 Sec Sec Sec 37 7,9 7,9 E5 Molí de les Tresserres 48 37 88 Sec 52 Sec 62 Sec 109 Sec 69 49 11,4 11,8 9,8 13,0 37 Sec Sec Sec Sec 49 11,4 11,4 E6 Tordera-Pertegàs 8 45 60 37 17 67 52 38 51 52 67 43 6,8 12,8 9,4 12,5 45 37 67 38 52 43 6,8 6,8 E7 Gualba de Baix 30 31 29 10 3 1 3 4 24 57 73 52 Sec 2,5 10,1 9,6 31 10 1 4 57 52 Sec Sec E9 La Ferreria 22 31 29 Sec 29 Sec 7 Sec 16 Sec 72 46 Sec 6,9 Sec 10,0 31 Sec Sec Sec Sec 46 Sec Sec E29 Gorg d'en Perxistó 37 34 26 40 12 48 23 46 8,9 7,0 Sec 7,6 34 40 48 46 8,9 8,9 E12 A-7 pk.97 3 22 91 68 50 37 39 42 77 44 29 49 Sec 7,2 7,3 10,0 22 68 37 42 44 49 Sec Sec TRAM 5 E15 Can Simó 44 26 44 30 39 27 38 Sec 30 Sec 41 33 Sec 8,2 Sec Sec 26 30 27 Sec Sec 33 Sec Sec E17 Pont N-II 27 15 33 Sec 20 Sec 39 Sec 50 Sec 17 25 Sec 7,1 9,6 10,0 15 Sec Sec Sec Sec 25 Sec Sec E20 Delta 26 Sec 63 Sec 22 Sec Sec Sec 28 Sec 17 Sec Sec 6,8 Sec Sec Sec Sec Sec Sec Sec Sec Sec Sec TRAM 6 TRAM 0 TRAM 2 TRAM 3 TRAM 4 Taula 1: Qualitat biològica de l’aigua partir dels índex BMWPC i IPS. Any 1996-2003 Informe d’Integració L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 40 Figura 14. Diatomees (IPS) - Primavera i Estiu Figura 12. Macroinvertebrats (BMWPC) - Primavera Figura 13. Macroinvertebrats (BMWPC) - Estiu En el cas de l’índex IPS de diatomees (figura 3.5), tot i no ser tan contundents, sí que s’observa una tendència a l’augment d’estacions amb qualitats satisfactòries durant els anys 2001-2003. Aquesta valoració es veu recolzada per la informació obtinguda pel que fa a la distribució i abundància de peixos. Dades recollides l’any 1996 mostraven l’absència de peix en el curs mitjà de la Tordera, entre Sant Celoni i Hostalric. En canvi, l’estudi periòdic iniciat el 2001 dins el marc de l’Observatori mostra aquesta creixent instauració de poblacions de peixos en pràcticament tot el curs principal del riu, si bé no en les condicions d’estabilitat suficients per garantir el desenvolupament correcte de les comunitats. En el cas dels ocells, la presència de blauet en període reproductor al curs mitjà del riu a partir de 2001 confirma la millora de les condicions ecològiques de la Tordera en aquest tram. Tanmateix, cal tenir present que aquests valors només fan referència a la qualitat biològica de les aigües, i que si es tinguessin presents altres valoracions de l’estat de l’ecosistema fluvial, els trams de riu en els quals és necessari millorar-ne la qualitat ecològica són molts més. Per exemple, si s’agrupen les dades del QBR seriat (estat del bosc de ribera) recollides el 2002, s’observa que només el 39,7% del territori estudiat presenta un nivell de qualitat satisfactòria. La figura 3.6 mostra aquesta circumstància, i s’observa com, en el transcurs del descens del riu cap al mar, l’alteració de la vegetació de ribera va en augment: al 100% de qualitat satisfactòria del curs alt s’hi oposa el 90% de qualitat insatisfactòria del curs baix. 0% 20% 40% 60% 80% 100% p96 p98 p99 p00 p01 p02 Sec Insatisf actor i Satisf actori 0% 20% 40% 60% 80% 100% e96 e98 e99 e00 e01 e02 Sec Insat isf ac t or i Satisfactori 0% 20% 40% 60% 80% 100% e01 p02 e02 p03 Sec Insatisfactori Satisfactori 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Curs alt Curs mig-alt Curs migbaix Curs baix Insatisfactori Satisfactori Figura 15. Qualitat del Bosc de Ribera (QBR) per cursos. 2002 Informe d’Integració L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 41 ESTAT SOCIOECOLÒGIC DE LA CONCA DE LA TORDERA 2003-2005: TENDÈNCIES PER ANYS 2003 2003 2004 2004 2005 2005 Treballs de Seguiment Prim Est Prim Est Prim Est Tendència ELEMENTS BIOLÒGICS Macroinvertebrats Flora aquàtica (diatomees bentòniques) Ictiofauna Amfibiofauna Ornitofauna Ɣ Mastofauna* -- Vegetació de Ribera5 ELEMENTS HIDROMORFOLÒGICS Hidrologia Condicions Morfològiques ELEMENTS FISICOQUÍMICS Paràmetres Genèrics Ɣ SEGUIMENT SOCIAL Usos dels recursos hídrics Tendència negativa per l’increment i desajustament de la demanda als periodes d’estiu i zones de costa La participació i gestió dels recursos hídrics Increment en la disponibilitat de mecanismes de participació (CU), malgrat alguns sectors s’excloen LLEGENDA: Millora Sense canvis Degradació Millora i Degradació segons el cas Estat molt bo Bon estat Acceptable Mediocre Dolent Sense dades 5 Les dades de la Qualitat del Bosc de Ribera (QBR) corresponen als anys 2002 i 2004. Informe d’Integració L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 48 indicadores de l’estat de l’aigua del riu, la ratapinyada de peus grans i la ratapinyada d’aigua, són presents a la Tordera però les cites són escasses i els coneixements sobre l’ús de l’espai són nuls. Cal doncs aprofundir en el seu estudi. Pel que fa als petits mamífers no voladors, s’ha obtingut informació sobre 21 espècies, 8 d’insectívors i 13 de rosegadors a la conca de la Tordera. Aquesta xifra representa el 70% de les espècies d’aquest grup conegudes a Catalunya (30 espècies). Complementàriament a les dades biològiques, la informació sobre la hidrologia de la Tordera ha d’estat de gran importància: precipitació, cabal, relació riu-aqüífer, i hidroquimisme. L’estat hidrològic de la Tordera durant aquest període s’ha caracteritzat per la sequera iniciada a l’estiu de 2004 i que ha perdurat fins a setembre de 2005. Aquesta manca de precipitació queda reflectida en l’indicador corresponent a la precipitació i ha impedit que s’assolís el cabal de manteniment definit per el Pla Sectorial de l’ACA en més del 75% dels dies durant aquest període de 14 mesos. La relació riu-aqüífer també reflecteix la idiosincràsia meteorològica d’aquest cicle. La dinàmica influent; és a dir, recàrrega del riu a l’aqüífer, amb pèrdua de recursos superficials, ha estat dominant. Això implica que l’indicador referent a la piezometria sigui considerat “mediocre-dolent” durant el període d’estiu i “acceptable-mediocre” des d’octubre a desembre. El fet de considerar l’estacionalitat en la definició dels atributs de l’indicador és la causa de la seva millora en els darrers tres mesos de l’any. L’efecte de la manca de precipitació ha estat determinant en l’evolució piezomètrica, la qual presenta una moderada recuperació amb la recàrrega de la tardor de 2005. Finalment, l’hidroquimisme ha mostrat tendències espacials i temporals similars en els tres anys estudiats, sense mostra variacions espacials significatives. En aquest sentit, els trams de St Celoni – la Batllòria i Hostalric són els que presenten una major afectació a la qualitat de les aigües superficials, caracteritzats per un augment de nutrients i de clorur-sulfat, respectivament. En terme mig, l’indicador referent a la hidroquímica pren un valor “acceptable” per a l’amoni i “mediocre” per a nitrit i nitrat, si bé per ambdues qualificacions solen presentar valors corresponents al límit inferior del rang. Pel que fa al nitrat, queda reflectida la millora corresponent al període d’estiu. Per últim, pero com a element clau que ens ajuda a interpretar les dades biofísiques, i ofereix idees sobre propostes de planificació i gestió de l’aigua és la informació sobre la dimensió social. Conèixer les percepcions i els valors de la societat en relació als recursos hídrics i la seva gestió ajuda a comprendre com s’identifiquen i es comprenen els problemes que afecten la Tordera. La demanda hídrica en el global de la Conca se situa en 70 hm3 dels quals el 39% s’utilitza en el sector domèstic, un 35% en la indústria i el 26% restant a l’agricultura. Particularment rellevant és el fet que les previsions per al 2015 i el 2025 assenyalen un augment generalitzat a tota la conca i a nivell de cursos d’especial importància al curs mig on s’està patint una importantíssima pressió urbanística fonamentada en promocions de baixa densitat. Les principals fonts d’abastament dels municipis de l’àmbit d’estudi són bàsicament subterranis (d’aqüífers de la conca i externs). Des del 2002 s’ha incorporat la dessaladora com a nova oferta de recursos hídrics. Finalment, el subministrament que prové de l’aigua superficial i del Ter representen una proporció molt reduïda respecte la resta. En relació al context institucional i la participació, s’ha constatat la preeminència de l’ACA al capdavant de la gestió de l’aigua a les conques de Catalunya. Els ajuntaments i altres administracions públiques tenen una capacitat d’intervenció significativa però supeditada en darrer terme a la voluntad de l’ACA. Des de diferents sectors de la societat s’ha manifestat la mancança de mecanismes formals per canalitzar les demandes de la societat cap als responsables de la planificació i la gestió dels recursos hídrics. En aquesta línia sembla que la futura constitució de la Comunitat d’Usuaris pot estimular la participació ciutadana sobretot aquella vinculada als usuaris dels recursos hídrics. Ara bé, en aquesta nova entitat no hi tenen cabuda els representants dels interessos civils (socials, ambientals) i, per tant, cal buscar noves vies. Alguns entrevistats han assenyalat que L’Observatori, com a entitat arrelada al territori i alhora vinculada a la universitat, podria assumir un rol dinamitzador de la comunicació entre els actors de la conca. A l’hora d’actuar, les principals prioritats apunten a millorar l’actual sistema de sanejament, sobretot al curs mig i resoldre la problemàtica associada a la dessaladora i als preus de l’aigua. Les perspectives de futur en general són força optimistes i l’aigua dessalada és percep com la solució ideal per futurs problemes d’abastament. Els riscos i les incerteses associats a la dependència tecnològica d’aquests sistemes d’abastament i sanejament no han s’han alertats per ningú mentre s’ha fet l’estudi, ans al contrari, deixant de banda el preu, la dessalació s’observa com el “miracle” per fer front a l’aridesa del nostre clima. Informe d’Integració L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 49 BIBLIOGRAFIA DE REFERÈNCIA Agència Catalana de l’Aigua ACA (2000), Estudi de caracterització i prospectiva de les demandes d’aigua a les conques internes de Catalunya i a les conques catalanes de l’Ebre. Agència Catalana de l’Aigua ACA (2002a), La Planificació de l’Espai Fluvial de la Conca de la Tordera. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge. Agència Catalana de l’Aigua ACA (2002b), Estudi de caracterització i prospectiva de les demandes d’aigua a les conques internes de Catalunya i a les conques Catalanes de l’Ebre. Document de Síntesi. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Agència Catalana de l’Aigua ACA (2005a), Caracterització de masses d’aigua i anàlisi del risc d’incompliment dels objectius de la Directiva Marc d’Aigua (2000/60/CE) a les Conques Internes de Catalunya. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge. Agència Catalana de l’Aigua (ACA) (2005b), La Directiva Marc de l’Aigua a les conques internes de Catalunya. Barcelona. Spain. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Agència Catalana de l’Aigua ACA (2005c), Actuacions per a la millora de la garantia d’abastament i de la qualitat de l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Agència Catalana de l’Aigua ACA (2005d), La Tordera: Gestió de les Aigües Subterrànies i Superficials. Presentació Jornades Programa OBSERVA!, Hostalric. Alba-Tercedor, J. i A. Sánchez-Ortega (1988), Un método rápido y simple para evaluar la calidad biológica de las aguas corrientes basado en el de Hellawell (1978). Limnetica, 4: 51-56. Bailey, R. C., Kennedy, M. G., Dervish, M. Z., Taylor, R. M. (1998), Biological assessment of freshwater ecosystems using a reference condition approach: Comparing predicted and actual benthic invertebrate communities in Yukon streams. Freshwater Biology 39(4): 765-774. Bartolomé, J., Boada, M., Colomer, J., Estrada, J., Jubany, J., Mimó, N., Miralles, M., Pagès, J., Piqué, D. (1997), Seguiment biològic del curs mitjà i baix de la Tordera: memòria del període 1996-1997. Rectoria Vella. Sant. Celoni. Boada, M. i Saurí, D. (2002), El canvi global. Quaderns de Medi Ambient. Rubes Editorial S.L., Barcelona. Boada, M.; Miralles, M.; Rubio, M.; Carrera, D.; Estrada, J.; Jubany, J.; Mimó, N.; Piquè, D. i Sáez, D. (1999), l’Observatori: estació de seguiment de la biodiversitat de la conca de la Tordera. Agència Catalana de l’Aigua, Centre d’Estudis Ambientals de la UAB i Ajuntament de Sant Celoni. Boada, M.; Miralles, M.; Capdevila, L.; Viader, J.; Aparicio, E.; Badosa, E.; Carrera, D.; Colomer, T.; Gomà, J.; Jubany, J.; Mas, J.; Sánchez, S.; Vargas, M. J.; Ventura, M. (2003), L’Observatori: estació de seguiment de la Conca de la Tordera. Memòria 2001-2003. 395 pàgines. Carpenter, S.R., Gunderson, L.H. (2001), Coping with collapse: ecological and social dynamics in ecosystem management. Bio-Science 6:451–57 Cazorla-Clarisó, X. (2003), Conflictos en el Manejo Integrado de los Recursos Hídricos: la crisis de la gobernabilidad y los usuarios del agua. Ecología Política, n°25. Junio 2003, Barcelona p. 35-51. Cazorla-Clarisó, X. (2004), Socio-ecological monitoring in a Mediterranean River Basin: L’Observatori. Workshop on remote sensing and data assimilation techniques: Joint Use of Monitoring and Modelling. Harmoni-CA. Harmonised Modelling Tools for Integrated River Basin Management, Wageningen University, Netherlands. 26-27 August. Cazorla-Clarisó, X. (ed.) (2005a), L’OBSERVATORI: Informe de Seguiment de l’Estat Socioecològic de la Riera d’Arbúcies - Període 2004. Informe inèdit. Cazorla-Clarisó, X. (ed.) (2005b), Sustainable water management in Spain according Water Framework Directive and Agenda 21: Case of Internal Basins of Catalonia. Survey Report. LIFE Project WATER AGENDA. LIFE04/ENV/GR/000099. Euro-Mediterranean Cooperation Network, Barcelona. Cazorla-Clarisó, X. i M. Boada (2004), Monitoratge d’Indicadors socioecològics de sostenibilitat en conques fluvials. IV Congrés Ibèric en Gestió i Planificació de l’Aigua. Tortosa, Spain. 8-12 Desembre. Cazorla-Clarisó, X. i M. Boada (2005), Integrated Environmental Assessment in the Tordera River Basin: Sustainability indicators monitoring according WFD and beyond. EFIEA & TIAS Conference 2005. Challenges for Integratged Assessment in a Fast Changing World, Berlin, Germany. 28 February-2 March. Diario Oficial de la Comisión Europea DOCE (2000), Directiva 2000/60/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 23 de octubre de 2000, por la que se establece un marco comunitario de actuación en el ámbito de la política de aguas [Diario Oficial L 327 de 22.12.2000] European Commission EC (2002a), Harmonised Techniques and Representative River Basin Data for Assessment and Use of Uncertainty Information in Integrated Water Management. HarmoniRiB WorkGroup. Proposal number: EVK1-2001-00225 European Commission EC (2002b), Potential contribution of past and on-going EU-funded research projects for supporting the activities of the Working Groups and Expert Advisory Fora instituted in the framework of the implementation strategy of the Water Framework Directive. DG RTD I/3 “Sustainable management and quality of water”, Brussels. European Commission EC (2003a). Common implementation strategy for the Water Framework Directive (2000/60/EC). Working Group on IMPRESS. Policy Summary to Guidance Document No 3. Brussels. European Commission EC (2003b), Common Implementation Strategy for the Water Framework Directive (2000/60/EC). Guidance Document Nº 8. Public Participation in relation to the Water Framework Directive. Brussels. Informe d’Integració L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 50 European Commission EC (2003c), Common Implementation Strategy for the Water Framework Directive (2000/60/EC). Guidance Document Nº 11. Planning Processes. Brussels. European Commission EC (2003d), Common Implementation Strategy for the Water Framework Directive (2000/60/EC). Guidance Document Nº 7. Monitoring under the Water Framework Directive. Brussels. Folke C., Hahn, T., Olsson, P., Norberg, J. (2005), Adaptive Governance of Social-Ecological Systems. Annu. Rev. Environ. Resour. 30:8.1–8.33 Global Water Partnership (GWP). (2000a), Framework for Action for the Mediterranean: Achieving the Vision for the Mediterranean. MEDTAC Framework for Action. Global Water Partnership GWP (2000b), Manejo Integrado de Recursos Hídricos. Background Papers N°4. Holmes, C.M. (2001), Navigating the socioecological landscape. Conserv. Biol. 15:1466–67 Hisschemöller, M., Tol R.S.J., Vellinga, P. (2001), The relevance of Participatory Approaches in Integrated Environmental Assessment. Integrated Assessment, núm 2. pp. 57-72 Institut d’Estadística de Catalunya IDESCAT (1999), Anuari Estadístic 1999 Institut d’Estadística de Catalunya IDESCAT (2001), Anuari Estadístic 2001 International Institute of Administrative Sciences (1999), Citizens and the New Governance – Beyond New Public Management, IIAS Monographs, Vol. 10, IOS Press, The Netherlands. Junta d’Aigües i de Bany (2001), Pla Hidrològic de les Conques Internes de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Versió 2.1. 182 pp. Kallis, G., et al. (2004a), Integrated Participatory Assessment for Water Resource Planning and Governance. Discussion Paper Series, 10(6): 137-160. Kallis, G., et al. (2004b), Integrated Deliberative Decision Processes for Water Resources Planning and Evaluation. Guidance Document. ADVISOR Project: Integrated Evaluation for Sustainable River Basin Governance (EVK1-CT-2000-00074). Lanz, K. and Scheuer, S. (2001), EEB Handbook on EU Water Policy under the Water Framework Directive, European Environmental Bureau, Brussels. Mas-Pla, J., Vilanova, E., Menció, A. (2003), Informe d’anàlisi i recerca hidrològica. Resultats 2001—2003. En L’Observatori: estació de seguiment de la biodiversitat de la conca de la Tordera. Memòria 2001-2003. Mas-Pla, J., (coord.) (2005), La Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya. Conceptes, reptes i expectatives en la gestió dels recursos hídrics. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA), Universitat Autònoma de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). En premsa Maurel, P. (Ed.) (2003), Public Participation and the European Water Framework Directive. Role of Information and Communication Tools. Report Work Package 3. Deliverable num. 4. HarmoniCOP Project. (EVK1-CT-2002-00120). Cemagref, Montpellier Maurel, P (2005), Social learning and IC-tools: the HarmoniCOP experience. Closing Meeting, Osnabrück, 4th october 2005. Mayo, S., Cazorla-Clarisó, X., Boada, M. (2004), Programa d’Educació i Comunicació Ambiental (PROECA) de la Conca de la Tordera. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB). Document inèdit. Mayo, S., Boada, M., Martín, A., Serra, A. (2005a), Quadern de treball. Els paisatges de l’aigua, mirall d’una nova cultura ambiental. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA). Disponible en www.gencat.net/aca Mayo, S., Cazorla-Clarisó, X., Boada, M. (2005b), Informe de Seguiment Projecte Observatori de la Tordera: Programa d’Educació i Comunicació Ambiental. Fundació Territori i Paisatge i Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB). Informe inèdit. Ministerio de Medio Ambiente MIMAM (1998), Libro Blanco del Agua en España. Documento de síntesis. Madrid. Ministerio de Medio Ambiente MIMAM (2005), Manual para la identificación de las presiones y análisis del impacto en aguas superficiales. Dirección General del Agua. Munné, A. i N. Prat (2004), Defining river types in a Mediterranean area. A methodology for the implementation of the EU Water Framework Directive. Environmental Management, 34 (5). 711-729. Munné, A. i N. Prat (2005), Aspectes ecològics de la Directiva Marc d’Aigua. En Mas-Pla, J., (coord.), La Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya. Conceptes, reptes i expectatives en la gestió dels recursos hídrics. Generalitat de Catalunya. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). En premsa Muñoz, I. i N. Prat, (1994), A comparison between different biological water quality indexes in the Llobregat Basin (NE Spain). Ver. Internal. Verein. Limnol., 25: 1945-1949. Negre C., Mas-Pla J., Menció, A. (2004), Valoració de les aportacions naturals i antròpiques al cabal en el curs mig del riu Tordera (CIC) i connotacions ambientals derivades. IV Congrès Ibèric de Gestió i Planificació de l’Aigua. Tortosa, 9-12 desembre 2004. OECD (1993), Indicators for Environmental Performance Reviews. A Synthesis report by the Group on the State of the Environment. Paris, OECD Publishers. Pahl-Wostl, C. (2002), Towards sustainability in the water sector: The importance of human actors and processes of social learning. Aquatic sciences, 64: 394-411. Parson, E. (1995), Integrated Assessment and Environmental Policy Making: In pursuit of usefulness, Energy Policy 23 (4/5), 463-476. Prat, N., González, G., Millet, X. (1986), Comparación crítica de dos índices de calidad del agua: ISQA y BILL. Tecnología del Agua, 31: 33-49. Informe d’Integració L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 51 Prat, N. (2005), La Nueva Cultura del Agua en Catalunya: Realidades y contradicciones frente a la Directiva Marco. Ponència presentada a las Jornadas: “Gestión sostenible del agua en Catalunya”. Barcelona 28-29 Junio 2005. Prat, N. i A. Estevan (2005), Sustainable alternatives of water management in urban areas of Mediterranean countries. The example of the greater Barcelona Region. International Conference on Sustainable Development of Energy, Water and Environment Systems. Dubrovnik, 6-10 Juny de 2005. Quevauviller, P., Balabanis, P., Fragakis C., Weydert, M., et al. (2005), Science-policy integration needs in support of the implementation of the EU Water Framework Directive. Environmental Science & Policy, num. 8, pp. 203–211 Ridder, D., Mostert, E., Wolters, H. A. (2005), Learning Together to Manage Together – Improving Participation in Water Management –. Work Package 7. HarmoniCOP Project. (EVK1-CT-2002-00120). Osnabrück Rotmans, J. (1999), Integrated Assessment. A bird's-eye view. Puzzle solving for policy: tools and methods for Integrated Assessment, 30 August - 17 September 1999, Maastricht, The Netherlands. Rotmans, J., Rothman D. S. (2003), Scaling in Integrated Assessment. Lisse, The Netherlands: Swets and Zeitlinger. Rotmans, J. i M. B. A. van Asselt, (1996), Integrated assessment: A growing child on its way to maturity – An editorial essay. Climatic Change, n’um 34. pp 327–336. Rotmans, J. i M. B. A. van Asselt, (2001), Integrated Assessment: Current Practices and Challenges for the Future. In: Ecological Economics and Integrated Assessment: A participatory process for including equity, efficiency and scale in decisionmaking for sustainability, R. Costanza and S. Tognetti, eds., SCOPE, Paris, USA. Sabater, S., Guasch, H., Picon, A., Romaní, A., Muñoz, I. (1996), Using diatom communities to monitor water quality in a river after the implementation of a sanitation plan (river Ter, Spain). Whiton, BA, Rott, E (eds): Use of algae for monitoring rives II: 97-103. Saurí, D. (2005), La demanda d’aigua a Catalunya. En Mas-Pla, J., (coord.), La Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya. Conceptes, reptes i expectatives en la gestió dels recursos hídrics. Generalitat de Catalunya. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). En premsa Sànchez-Mateo, S. (2005), L’OBSERVATORI: Estació de Seguiment de la Biodiversitat de la Conca de la Tordera. Metodologia per a l’estudi de la vegetació de ribera. Document inèdit. Stave, K. (2002) Using system dynamics to improve public participation in environmental decisions. System Dynamics Review 18, 139-167 SIOT, (2005) Sistema d’Informació de L’Observatori de la Tordera. Projecte de l’Observatori. Institut de ciència i Tecnologia Ambientals, Universitat Autònoma de Barcelona Tàbara, D., i D.Saurí (eds.) (2004), The Muga River Basin Case Study, Catalonia, Spain: case study report. Work Package 5. HarmoniCOP Project. (EVK1-CT-2002-00120). Tàbara, D., Cazorla, X., Maestu, J., Massarutto, A., Meerganz, G., Pahl-Wostl, C., Patel M., and Saurí, D. (2005), Sustainability learning for River Basin Management and Planning in Europe. Integration Report Work Package 6. Deliverable num. 9. HarmoniCOP Project. (EVK1-CT-2002-00120). IEST-UAB, Barcelona. Tol, R.S.J. i P. Vellinga, (1998), The European Forum on Integrated Environmental Assessment. Environmental Modeling and Assessment núm. 3, p.181-191. Toledo, V., Alarcón, P., i Barón, L. (2002), La Modernización Rural de México: un análisis socioecológico. Secretaría de Medio Ambiente y Recursos Naturales (SEMARNAT), Instituto Nacional de Ecología (INESEMARNAT) y Instituto de Ecología de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM). Turner, B.L. II, Matson, P.A., McCarthy, J.J., Corell, R.W., Christensen. L., et al. (2003), Science and technology for sustainable development special feature: illustrating the coupled human-environment system for vulnerability analysis. Three case studies. Proc. Natl. Acad. Sci. USA 100:8080–85 VV.AA. (2004), Declaración Europea por una Nueva Cultura del Agua. Madrid Videira, N., Antunes, P., et al. (2004a), Mediated Modelling to Support Public and Stakeholder Participation in Water Resources Planning and Management: The Baixo Guadiana Experience, Portugal. Final Report, chapter 9. ADVISOR Project: Integrated Evaluation for Sustainable River Basin Governance. (EVK1-CT- 2000-00074). WWF (2001), Elements of good practice in integrated river basin management: A practical resource for implementing the EU WFD. WWF/EC Water Seminar Series, 2000-2001, Brussels. Tol, R.S.J., i P. Vellinga (1998), The European Forum on Integrated Environmental Assessment, Environmental Modeling & Assessment 3(3), Special Issue on Challenges and Opportunities for Integrated Environmental Assessment, eds. J. Rotmans and P. Vellinga (1998) 181–191. Ventura, M., i T. Lefort, (2003), La dimensió social de l’ús de l’aigua. Resultats 2001-2003. En L’Observatori: estació de seguiment de la biodiversitat de la conca de la Tordera. Memòria 2001-2003. Informe inèdit. Von Igel, W. (2005a), Management of Groundwater with involvement of users through users communities: Llobregat delta. Cas d’estudi 6 en Cazorla-Clarisó, X. (eds.), Sustainable water management in Spain according Water Framework Directive and Agenda 21: Case of Internal Basins of Catalonia. Von Igel, W. (2005b), Legal implications of groundwater resources: Carme-Capellades aquifer. Cas d’estudi 12 en Cazorla-Clarisó, X. (eds.), Sustainable water management in Spain according Water Framework Directive and Agenda 21: Case of Internal Basins of Catalonia. Zimmermann, Erich. 1951. World Resources and Industries, 2nd revised ed. New York: Harper & Brothers. Informe d’Integració L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 52 Pàgines web ADVISOR http://www.ecoman.dcea.fct.unl.pt/projects/advisor CONFEDERACIÓN HIDROGRÁFICA DEL EBRO (CHE) http://www.chebro.es AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA (ACA) http://www.www.gencat.net/aca EFIEAS-TIAS http://www.tias-web.info FUNDACIÓN NUEVA CULTURA DEL AGUA http://www.unizar.es/fnca GOUVERNE http://www.futuretec-gmbh.de/gouverne HarmoniCOP http://www.harmonicop.info Implementing the Water Framework Directive: Implications for Regional Authorities http://forum.europa.eu.int/Public/irc/env/wfd/library MULINO http://siti.feem.it/mulino/ OBSERVATORI DE LATORDERA http://www.observatoririutordera.org Macroinvertebrats L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 | SEGUIMENT DE MACROINVERTEBRATS A LA CONCA DE LA TORDERA PERÍODE 2003-2005 |1 Macroinvertebrats L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 L’OBSERVATORI: SEGUIMENT DE MACROINVERTEBRATS A LA CONCA DE LA TORDERA PERÍODE 2003-2005 Jordi Jubany Sant Celoni, gener de 2006 [email protected] 1.- INTRODUCCIÓ Els macroinvertebrats aquàtics han destacat en la diagnosi de la qualitat dels rius, cosa que ha permès posar a punt diferents índexs biòtics basats en l’estudi exclusiu d’aquest grup, donada la seva sensibilitat als canvis de qualitat del seu hàbitat i la facilitat per ésser mostrejats i identificats. A continuació s’exposa una síntesi de les dades de l’informe biannual 2003-2005 que correspon al seguiment de la qualitat biològica de l’aigua a partir dels macroinvertebrats a la conca de la Tordera amb l’objectiu de determinar-ne el seu estat ecològic. Els cursos fluvials en els quals s’han portat a terme el monitoratge corresponen al curs principal de la Tordera, la riera d’Arbúcies i tram final de les rieres de Vallgorguina, Fuirosos, Gualba, Breda i Santa Coloma. L’Observatori disposa de dades de campanyes anteriors que s’han recollit de forma contínua primavera i estiu, des de 1996 (a excepció de 1997) fins a l’actualitat. Les campanyes del període 2003-2005 s’han desenvolupat durant els mesos de Maig (campanya de primavera) i Agost-Setembre (campanya d’estiu). Per a una descripció més detallada dels aspectes metodològics desenvolupats, consultar la Proposta Metodològica1 de L’Observatori de la línia de macroinvertebrats i altres documents de referència2. 1Jubany, J. 2005. Proposta Metodològica de L’Observatori per al seguiment de macroinvertebrats a la Conca de la Tordera. 2Prat, N.; Munné, A.; Rieradevall, M.; Solà, C.; Bonada, N. (2000). ECOSTRIMED. Protocol per determinar l’estat ecològic dels rius mediterranis. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 8), 93 pàg. 2.- DESENVOLUPAMENT DEL TREBALL 2.1.- Context metodològic: comentaris respecte a la Proposta Durant l’any 2004 s’han incorporat nous punts de mostreig: es recuperen dos punts antics en el tram principal (E2 i E16) i s’incorporen tres de nous a la riera d’Arbúcies (E31, E32 i E33). Aquest any, en la campanya de primavera, no s’han pogut obtenir les dades d’oxigen dissolt en l’aigua per problemes tècnics de l’aparell. Tanmateix, el límit de detecció utilitzat per als nitrits, nitrats i fosfats al laboratori d’anàlisi ha estat superior a l’establert pels rangs que s’utilitzen, els quals no són suficients per discriminar els rangs inferiors d’aquests paràmetres. La mostra primaveral de macroinvertebrats del punt E5 no va quedar fixada correctament i es va haver de determinar els macroinvertebrats a partir de restes i, per tant, aquesta mostra s’ha de considerar incompleta. Tot i aquesta parcialitat, els índexs biològics calculats ens indiquen la bona qualitat de l’aigua en aquest punt. Durant l’any 2005 s’ha deixat de fer el punt E16 del tram principal per la manca d’informació que aportava. Aquest any, en la campanya d’estiu, no s’han pogut agafar les dades d’oxigen dissolt en l’aigua per problemes tècnics de l’aparell. A l’estiu, les mostres E27, E29 i E33 no van arribar en condicions adequades al laboratori d’anàlisi i es van obtenir noves mostres el dia 02/09/05. Investigadors i col·laboradors: x Obtenció de dades de camp: Jordi Jubany, Marta Miralles i Joan Gomà x Anàlisi de les dades i elaboració de l’informe: Jordi Jubany 2 Macroinvertebrats 2.2.-Treball de camp: calendari i estacions de seguiment MAI 2003 AGO 2003 SET 2003 MAI 2004 AGO 2004 SET 2004 MAI 2005 AGO 2005 SET 2005 Tram Codi Loca-litat Nom localitat Primavera Estiu Primavera Estiu Primavera Estiu T0 E0 Pont de la Llavina 15 3 17 2 10 31 T0 E1 Rec de Palautordera 15 3 17 2 10 31 T1 E2 Sta. Margarita de P. 17 2 10 31 T1 E3 Poliesportiu 15 2 17 2 10 31 T2 E4 Tordera-Reguissol 15 29 17 2 10 31 T2 E5 Molí de les Tresserres 14 2 17 2 10 31 T3 E6 Tordera-Pertegàs 14 2 18 31 10 1 T3 E7 Gualba 14 29 20 31 9 1 T4 E9 La ferreria 14 29 20 31 9 1 T4 E12 A-7 Pk. 97 16 29 19 31 9 1 T5 E15 Can Simó 16 29 19 31 9 1 T5 E16 Can Serra 18 31 T6 E17 Pont N-II 16 29 18 31 9 1 T6 E20 Delta 16 29 18 31 9 1 T2 E22 Riera de Vallgorguina 15 29 18 31 10 31 T3 E24 Riera de Gualba - Gual 15 29 18 10 1 T4 E26 Riera de Breda - Pont GE- 552 15 29 18 7 9 1 T4 - T9 E27 Riera d’Arbúcies - Rest. Grions 15 29 19 2 9 1 T5 E28 Riera de Santa Coloma - Pont A-7 16 29 19 31 7 9 1 T4 E29 Gorg d'en Perxistó 15 29 19 31 9 1 T4 E30 Riera de Fuirosos 16 29 18 31 9 1 T7 E31 Riera d’Arbúcies – Molí del Regàs 19 9 1 T7 E32 Riera d’Arbúcies – Vinyets 19 7 9 1 T8 E33 Riera d’Arbúcies - Rieral 19 7 9 1 3 Macroinvertebrats L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 2.3.- Elements de seguiment: índex i paràmetres Index Index Aplicats Indicadors Condició que determinen Periodicitat Àmbit d’Aplicació Índex BMWPC Qualitat biològica de les aigües Qualitat biològica de les aigües Per campanya (Primavera, Estiu) Totes les estacions Índex FBILL Qualitat biològica de les aigües Qualitat biològica de les aigües Per campanya (Primavera, Estiu) Totes les estacions Riquesa taxonòmica (S) Nombre de grups taxonòmics Quantitat de tàxons presents a la comunitat de macroinvertebrats Per campanya (Primavera, Estiu) Totes les estacions Altres paràmetres estudiats (dades obtingudes) Paràmetre Tipologia Condició que determinen Periodicitat Àmbit d’Aplicació Distribució de les espècies Biològic Qualitat biològica de l’aigua Per campanya (Primavera, Estiu) Totes les estacions Cabal Hidromorfològics Disponibilitat d’un règim continu d’aigua (cabal de manteniment) Per campanya (Primavera, Estiu) Totes les estacions Amoni, nitrits (Toxicitat) Fisicoquímics Toxicitat de les aigües Per campanya (Primavera, Estiu) Totes les estacions Fosfats, nitrats (Eutrofització) Fisicoquímics Eutrofització de les aigües Per campanya (Primavera, Estiu) Totes les estacions Sulfats, clorurs (Salinitat) Fisicoquímics Mineralització de les aigües (indicador d’alteracions d’origen humà) Per campanya (Primavera, Estiu) Totes les estacions Sòlids en suspensió Fisicoquímics Per campanya (Primavera, Estiu) Totes les estacions Oxigen dissolt Fisicoquímics Disponibilitat d’oxigen en l’aigua Per campanya (Primavera, Estiu) Totes les estacions pH Fisicoquímics Estat en què es troben la resta de compostos Per campanya (Primavera, Estiu) Totes les estacions Temperatura de l’aigua Fisicoquímics Dispersió /presència de certes comunitats i la velocitat de certes interaccions químiques Per campanya (Primavera, Estiu) Totes les estacions Conductivitat Fisicoquímics Mineralització de les aigües Per campanya (Primavera, Estiu) Totes les estacions 2.4.- Equivalències dels elements estudiats amb l’estat ecològic de la conca Taula. 1.1. Taula d’Equivalència de valors segons Indexs i Paràmetres per a l’estudi dels macroinvertebrats Valor del rang d’Estat Ecològic segons Index / Indicador / Paràmetre (mg/l) Estat Ecològic (Qualitat de l’Aigua) BMWPC FBILL Amoni Nitrats Nitrits Fosfats Sulfats Clorurs Molt bona > 85 8 -10 < 0,1 < 0,67 < 0,01 < 0,03 < 250 < 25 Bona 51 - 84 6 - 7 0,1 – 0,4 0,03 – 0,09 25 – 99 Mediocre 31 - 50 4 - 5 0,5 – 0,9 0,67 – 10 0,01 – 0,1 0,1 – 0,29 250 – 1000 100- 199 Dolenta 11 - 30 2 - 3 1 – 4 0,3 – 0,49 200 – 1000 Molt Dolenta < 10 0 - 1 > 4 > 10 > 0,1 > 0,5 > 1000 > 1000 Sec 4 Macroinvertebrats L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 3.- RESULTATS 3.1.- Estat ecològic de la conca a partir de l‘estudi dels Macroinvertebrats Cabal Els anys 2003 i 2005 s’han caracteritzat per ser secs i càlids, mentre que al 2004 la primavera va ser més plujosa i l’estiu més suau. Aquestes variacions meteorològiques queden reflectides en el cabal circulant de la Tordera: l’estiu dels tres anys s’han trobat un important nombre d’estacions seques. Primavera Estiu Estacions mostrejades Estacions seques Estacions mostrejades Estacions seques 2003 190199 2004 240246 2005 232238 0 0,2 0,4 0,6 0,8 1 1,2 1,4 1,6 1,8 2 Hivern Primavera Estiu Tardor Cabal (m3/s) 1991-2004 2003 2004 2005 Taula 1.2. Nombre d’estacions mostrejades i seques del període 2003-2005. 0 10 20 30 40 50 60 70 1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 (%) Primavera Es tiu Figura 1.1. Cabals diaris mitjans estacionals (m3/l) de l’estació d’aforament de Sant Celoni (15) de l’Agència Catalana de l’Aigua. Dades calculades a partir dels treballs realitzats per l’equip d’hidrologia de l’Observatori de la Tordera. Figura 1.2. Variació del percentatge d’estacions seques en el període 1996-2005, a excepció de l’any 1997 que no es va realitzar el seguiment, a partir d’onze estacions situades en el tram principal de la Tordera. |5 Macroinvertebrats L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 QUALITAT BIOLÒGICA I FISICOQUÍMICA DE L’AIGUA A LA CONCA DE LA TORDERA (ANY 2005) PRIMAVERA 2005 Índex / Paràmetres principals Àrea d’estudi Cursos Fluvials Trams Codi Localitat FBILL BMWPC Amoni Nitrits Nitrats Fosfats Sulfats Clorurs T0 E0 i E1 Curs Alt T1 E2 i E3 T2 E4 i E5 T3 E6 i E7 Curs Mitjà T4 E9, E29 i E12 T5 E 15 Curs Principal Tordera Curs Baix T6 E 17 i E20 Curs Alt T7 E 31 i E32 Curs Mitjà T8 E 33 R d úcies iera ’Arb Curs Baix T9 E 27 R. de Vallgorguina T2 E22 R. de Gualba T3 E24 R. de Breda T4 E26 R. de Santa Coloma T5 E28 T d’altres R ram baix ieres R. de Fuirosos T4 E30 ESTIU 2005 Taula 1.4. Índexs de qualitat biològica (FBILL i BMWPC) i fisicoquímica de l’aigua (primavera 2005). Índex / Indicadors principals Àrea d’ t di Cursos Fluvials Trams Codi Localitat FBILL BMWPC Amoni Nitrits Nitrats Fosfats Sulfats Clorurs T0 E0 i E1 Curs Alt T1 E2 i E3 T2 E4 i E5 T3 E6 i E7 Curs Mitjà T4 E9, E29 i E12 T5 E 15 c p a i Curs Baix T6 E 17 i E20 Curs Alt T7 E 31 i E32 Curs Mitjà T8 E 33 d ’ A r Curs Baix T9 E 27 R. de Vallgorguina T2 E22 R. de Gualba T3 E24 R. de Breda T4 E26 R. de Santa Coloma T5 E28 d ’ l a t R. de Fuirosos T4 E30 Taula 1.5. Índexs de qualitat biològica (FBILL i BMWPC) i fisicoquímica de l’aigua (estiu 2005). 12 Macroinvertebrats L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 Comentari de la qualitat biológica i fisicoquímica de l’aigua a la conca de la Tordera per cursos (2005) Conca En el curs alt, en casi tot el curs mitjà i part de curs baix, així com en els principals afluents de la Tordera, la qualitat biològica de les aigües és bona o molt bona. Aquesta només empitjora al tram per sota l’aiguabarreig amb la riera de Breda i per sota l’aiguabarreig amb la riera de Santa Coloma. A la primavera dues estacions estaven seques (E2 i E20), i a l’estiu vuit , sis a l’eix principal (E2,E3, E4, E9, E17 i E20) i dues al tram final de les rieres (E22 i E28). Tordera x Curs alt: Aquest tram es caracteritza per presentar un estat quasi natural, amb un elevat percentatge d'oxigen dissolt. L'única pertorbació és una lleugera eutròfia deguda a la concentració de nitrats i fosfats. Tant els nivells de toxicitat com la concentració de sals són baixos. Presenta una excel·lent qualitat biològica. Dels tots els punts mostrejats, aquest tram presenta la comunitat de macroinvertebrats més rica. Al ser un tram de corrents ràpides i d'aigües netes i fredes, amb una aportació constant d'aigua, permet la presència de diferents famílies molt poc o gens tolerants a la contaminació, com són els plecòpters. També estan molt ben representats els grups d'efemeròpters i tricòpters. x Curs mitjà: En aquest tram es detecten les primeres pertorbacions importants, sobretot a nivell d’eutròfia i toxicitat. L’augment de clorurs denota l'abocament d'aigües residuals, també reflectit en la conductivitat. Els índexs biològics calculats ens indiquen la molt bona i bona qualitat biològica que té l’aigua a la major part del tram. Només el punt E29 presenta un rang de qualitat mediocre. La diversitat de macroinvertebrats es manté força alta, sobretot a la primera part del tram. x Curs baix: Es detecta una lleugera eutròfia i toxicitat. Aquest any la part final del tram estava seca a la primavera i a l'estiu. Els punts de mostreig presenten una qualitat biològica de l’aigua bona i mediocre. I la diversitat de macroinvertebrats és més elevada que altres anys. Arbúcies x Curs alt: Curs Alt: Aquest tram es caracteritza per presentar un estat quasi natural. Al final del tram presenta una lleugera eutròfia. La qualitat biològica de l’aigua és molt bona i es manté així durant tot l’any. La comunitat de macroinvertebrats és rica, tant a l’estiu com a la primavera. x Curs mitjà:En aquest tram es comencen a veure les primeres pertorbacions, sobretot per nitrits i fosfats. Aquestes primeres traces de pertorbacions són suficientment importants com per influir en la qualitat biològica de l’aigua, que baixa un rang de qualitat respecte el tram anterior, tot i així la qualitat és bona. Algunes de les famílies més sensibles a les pertorbacions han desaparegut, com és el cas dels plecòpters. x Curs baix: En aquest darrer tram, la riera d’Arbúcies segueix presentant aigües molt netes i de gran qualitat biològica. Tanmateix, a l’estiu, tot i estar dins del mateix rang de qualitat, disminueix lleugerament la seva puntuació. La riquesa de macroinvertebrats es veu augmentada gràcies a un increment de la diversitat de nínxols que poden ocupar aquest grup d’organismes. D’altra banda, aquest punt segueix reben pertorbacions (aport de nutrients, increment de sals dissoltes...) com en el tram anterior, desapareixen aquells grups que són més sensibles, com és el cas dels plecòpters o heptagènids. |13 Macroinvertebrats L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 4.- CONCLUSIONS Qualitat biològica de l’aigua segons els macroinvertebrats: 2004 CURS PRINCIPAL TORDERA (2004) TRAM ALT Avaluació Qualitat molt bona Símptomes Reducció del cabal circulant Processos Associats Disminució de la dilució dels compostos contaminants Causes Extraccions/derivacions d’aigua Riscos Pèrdua de qualitat biològica de l’aigua Pèrdua de riquesa taxonòmica TRAM MIG Avaluació Qualitat bona-mediocre Símptomes Reducció del cabal circulant Concentracions importants de amoni, nitrits, nitrats i fosfats Processos Associats Disminució de la dilució dels compostos contaminants Eutrofització de l’aigua Toxicitat de l’aigua Causes Abocaments d’aigües residuals urbanes/industrials Extraccions/derivacions d’aigua Riscos Pèrdua de qualitat biològica de l’aigua Pèrdua de riquesa taxonòmica TRAM BAIX Avaluació Qualitat bona-mediocre Símptomes Reducció del cabal circulant Concentracions importants de nitrits, nitrats i fosfats Processos Associats Disminució de la dilució dels compostos contaminants Eutrofització de l’aigua Toxicitat de l’aigua Causes Abocaments d’aigües residuals urbanes/industrials Extraccions/derivacions d’aigua Riscos Pèrdua de qualitat biològica de l’aigua Pèrdua de riquesa taxonòmica RIERA ARBÚCIES (2004) TRAM ALT Avaluació Qualitat molt bona Símptomes Concentracions lleus de nitrats i fosfats Processos Associats Eutrofització de l’aigua Causes Riscos Pèrdua de qualitat biològica de l’aigua Pèrdua de riquesa taxonòmica TRAM MIG Avaluació Qualitat molt bona Símptomes Concentracions lleus de nitrats i importants de fosfats Processos Associats Eutrofització de l’aigua Causes Abocaments d’aigües residuals urbanes/industrials Riscos Pèrdua de qualitat biològica de l’aigua Pèrdua de riquesa taxonòmica TRAM BAIX Avaluació Qualitat molt bona Símptomes Concentracions lleus de nitrats i fosfats Processos Associats Eutrofització de l’aigua Causes Abocaments d’aigües residuals urbanes/industrials Riscos Pèrdua de qualitat biològica de l’aigua Pèrdua de riquesa taxonòmica ALTRES RIERES (2004) Avaluació Qualitat molt bona-bona Símptomes Reducció del cabal circulant Concentracions importants de nitrats i fosfats Processos Associats Disminució de la dilució dels compostos contaminants Eutrofització de l’aigua Causes Abocaments d’aigües residuals urbanes/industrials Extraccions/derivacions d’aigua Riscos Pèrdua de qualitat biològica de l’aigua i de riquesa taxonòmica Pèrdua de riquesa taxonòmica 14 Macroinvertebrats L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 Qualitat biològica de l’aigua segons els macroinvertebrats: 2005 CURS PRINCIPAL TORDERA (2005) TRAM ALT Avaluació Qualitat molt bona Símptomes Reducció del cabal circulant Concentracions lleus de nitrats i fosfats Processos Associats Disminució de la dilució dels compostos contaminants Eutrofització de l’aigua Toxicitat de l’aigua Causes Abocaments d’aigües residuals “urbanes” Extraccions/derivacions d’aigua Riscos Pèrdua de qualitat biològica de l’aigua Pèrdua de riquesa taxonòmica TRAM MIG Avaluació Qualitat bona-mediocre Símptomes Reducció del cabal circulant Concentracions importants de clorurs, amoni, nitrits, nitrats i fosfats Processos Associats Disminució de la dilució dels compostos contaminants Eutrofització de l’aigua Toxicitat de l’aigua Causes Abocaments d’aigües residuals urbanes/industrials Extraccions/derivacions d’aigua Riscos Pèrdua de qualitat biològica de l’aigua i de riquesa taxonòmica TRAM BAIX Avaluació Qualitat bona-mediocre Símptomes Reducció del cabal circulant Concentracions importants de clorurs, nitrits, nitrats i fosfats Processos Associats Disminució de la dilució dels compostos contaminants Eutrofització de l’aigua Toxicitat de l’aigua Causes Abocaments d’aigües residuals urbanes/industrials Extraccions/derivacions d’aigua Riscos Pèrdua de qualitat biològica de l’aigua i de riquesa taxonòmica RIERA ARBÚCIES (2005) TRAM ALT Avaluació Qualitat molt bona Símptomes Concentracions lleus de nitrats i fosfats Processos Associats Eutrofització de l’aigua Causes Abocaments d’aigües residuals urbanes/industrials Riscos Pèrdua de qualitat biològica de l’aigua / Pèrdua de riquesa taxonòmica TRAM MIG Avaluació Qualitat bona Símptomes Concentracions de clorurs, amoni, nitrits, nitrats i fosfats Processos Associats Eutrofització de l’aigua / Toxicitat de l’aigua Causes Abocaments d’aigües residuals urbanes/industrials Riscos Pèrdua de qualitat biològica de l’aigua Pèrdua de riquesa taxonòmica TRAM BAIX Avaluació Qualitat molt bona Símptomes Concentracions de nitrits, nitrats i fosfats Processos Associats Eutrofització de l’aigua / Toxicitat de l’aigua Causes Abocaments d’aigües residuals urbanes/industrials Riscos Pèrdua de qualitat biològica de l’aigua Pèrdua de riquesa taxonòmica ALTRES RIERES (2005) Avaluació Qualitat molt bona-bona Símptomes Reducció del cabal circulant Concentracions importants de nitrits, nitrats i fosfats Processos Associats Disminució de la dilució dels compostos contaminants Eutrofització de l’aigua / Toxicitat de l’aigua Causes Abocaments d’aigües residuals urbanes/industrials Extraccions/derivacions d’aigua Riscos Pèrdua de qualitat biològica de l’aiguai de riquesa taxonòmica |15 Macroinvertebrats L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 5.- BIBLIOGRAFIA DE REFERÈNCIA Alba-Tercedor, J.; Sánchez-Ortega, A. (1988). Un mètodo ràpido y simple para evaluar la calidad biològica de las aguas corrientes basado en el Hellawell. Limnética, 4: 51-56. Chandler, J. R. (1970). A biological approach to water quality management, Water Pollution Control, 69: 415-422. Cummins, K. W.(1992). Invertebrate, a P. Calow i G. E. Petts (ed.), The rivers handbook, pàg. 234-251. Blackwell Scientific Publications Ltd. Prat, N.; Puig, M. A., González, G. (1983). Predicció i control de la qualitat de les aigües dels rius Besós i Llobregat, II. El poblament faunístic i la seva relació amb la qualitat de les aigües. Estudis i Monografies, 9. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient. Ed. Ketres. Barcelona. Prat, N.; A. Munné; C. Solà; M.Rieradevall; N. Bonada; G. Chacón, (1999). La qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs i el Foix. Informe 1997. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius;6), 154 pàg. Prat, N.; Munné, A.; Rieradevall, M.; Solà, C.; Bonada, N. (2000). ECOSTRIMED. Protocol per determinar l’estat ecològic dels rius mediterranis. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 8), 93 pàg. Vernaux, J. Q. & Tuffery, G. (1976). Une méthode zoologique pratique de determination de la qualité biologique des eaux courantes, Indices biotiques Ann. Scient. Univ. Besançon. Zoologie, 3: 79-90. Woodiwis, F. S. (1964). The biological system of stream classifications used by the Trent River Board, a Chem. Ind. , 443-447. 16 Algues L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 1 SEGUIMENT DE LES ALGUES A LA CONCA DE LA TORDERA PERÍODE 2003-2005 Algues L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 2 Joan Gomà Barcelona, gener de 2006 [email protected] 1.-INTRODUCCIÓ Les diatomees són un component dels ecosistemes aquàtics que representen una important eina per la gestió de la qualitat de l’aigua tant a nivell general com a també dels seus components específics (ex. eutrofització, acidificació). Per això el seu monitoratge ha estat reconegut per diferents normatives com la Directiva del tractament de les aigües residuals urbanes (91/217/EEC) i la Directiva del Marc de l’Aigua (2000/60/EC), entre altres. Així, la utilització de diatomees com a indicadores de la qualitat del aigua dels rius és àmpliament acceptada basant-se en el fet que totes les espècies de diatomees tenen uns límits de tolerància i uns òptims respecte a les seves preferències per les condicions ecològiques, com els nutrients, la pol·lució orgànica i l’acidesa. El seguiment de les comunitats de diatomees de la conca de la Tordera i llur capacitat indicadora de la qualitat biològica de l’aigua es duu a terme cada primavera i estiu ininterrompudament des de l’any 2001, havent-se realitzat fins l’actualitat un total de 10 campanyes, sempre emprant la mateixa metodologia, tant en la presa i processament de les mostres, com en el seu anàlisi i estudi. Els cursos fluvials en els quals s’han portat a terme el monitoratge són el curs principal de la Tordera, la riera d’Arbúcies i tram final de les rieres de Vallgorguina, Fuirosos, Gualba, Breda i Santa Coloma. Per a una descripció més detallada dels aspectes metodològics desenvolupats, consultar el document Metodologia per a l’estudi de les diatomees bentòniques1 de L’Observatori de la Tordera. 1Gomà, J. 2006. L’Observatori: Estació de seguiment de la biodiversitat de la Conca de la Tordera. Metodologia per a l’estudi de les diatomees bentòniques. Consultar en www.observatoririutordera.org 2.-DESENVOLUPAMENT DEL TREBALL 2.1.- Context metodològic Els resultats que es presenten en aquest informe comprenen els mostrejos realitzats durant els anys 2003, 2004 i 2005. Les campanyes es duen a terme sempre la primavera (mes de maig) i l’estiu (agost i setembre), amb mostrejos puntuals de les localitats d’estudi de la conca, realitzats en 2 o 3 dies de marge. A la taula 1 hi ha el calendari de mostreig per a cada punt. A la taula s’indica també aquells punts que van ser trobats secs. Posteriorment al laboratori s’han tractat les mostres per poder ser analitzades al microscopi. Un cop els inventaris de diatomees de cada mostra estaven fets, es processaven amb el programa OMNIDIA 4.1 per obtenir els valors de qualitat de l’aigua. Feines aquestes, que s’han dut a terme en els mesos posteriors a cada un dels mostrejos. El 2004 s'incorporaren cinc punts de mostreig més a la conca, dos al curs principal de la Tordera (E2 i E16) i tres al llarg de la riera d’Arbúcies (E31, E32 i E33) (Veure llur localització als mapes representatius dels resultats). El punt E16 no es va mostrejar el 2005 ja que es va comprovar que aportava informació redundant. Investigadors i col·laboradors: xObtenció de dades de camp: Joan Gomà i Jordi Jubany xAnàlisi de les dades i elaboració de l’informe: Joan Gomà L’OBSERVATORI: SEGUIMENT DE LES ALGUES A LA CONCA DE LA TORDERA PERÍODE 2003-2005 Algues Algues L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 3 2.2.- Treball de camp: calendari i estacions Taula 2.1. Calendari de treball de camp per als anys 2003, 2004 i 2005. 2003 2004 2005 Codi localitat Riu Nom localitat Primav.EstiuPrimav. Estiu Primav.Estiu E0 Tordera Pont de la Llavina x 5/IX 17/V 2/IX 9-V 31- VIII E1 Tordera Fogars de Montclús x 5/IX 17/V 2/IX 9-V 31- VIII E2 Tordera Sta. Margarita de P. 17/V 2/IX 9-V Sec E3 Tordera Sant Esteve de Palautordera x 5/IX 17/V 2/IX 10-V Sec E4 Tordera Santa Maria de Palautordera x 5/IX 17/V 2/IX 10-V Sec E5 Tordera Santa Maria de Palautordera x 5/IX 17/V 2/IX 10-V 31- VIII E6 Tordera Sant Celoni x 5/IX 18/V 31/VIII 10-V 1-IX E7 Tordera Gualba x 5/IX 25/V 31/VIII 9-V 1-IX E9 Tordera La ferreria x 5/IX 25/V Sec 9-V Sec E29 Tordera Sant Feliu de Buixalleu x Sec 19/V 31/VIII 9-V 1-IX E12 Tordera Hostalrich x 5/IX 19/V 31/VIII 9-V 1-IX E15 Tordera Fogars de la Selva Sec 5/IX 19/V 31/VIII 9-V 1-IX E17 Tordera Tordera x 4/IX 19/V 31/VIII 9-V Sec Curs Principal Tordera E20 Tordera Malgrat Sec Sec 19/V Sec Sec Sec E31 Riera d'Arbucies Molí del Regàs 19/V 5/IX 9-V 1-IX E32 Riera d'Arbucies Els Vinyets 19/V 5/IX 9-V 1-IX E33 Riera d'Arbucies El Rieral 19/V 5/IX 9-V 1-IX Riera Arbúcies E27 Riera d'Arbucies Grions x 5/IX 19/V 5/IX 9-V 1-IX E22 R. de Vallgorguina Vallgorguina x 5/IX 18/V Sec 10-V Sec E24 Riera de Gualba Gualba x 5/IX 17/V 2/IX 10-V 1-IX E26 Riera de Breda Breda x 4/IX 18/V Sec 9-V 1-IX E28 R. de Sta. Coloma Fogars de Tordera x 4/IX 19/V Sec 9-V Sec E30 Riera de Fuirosos Riera de Fuirosos x Sec 18/V Sec 9-V 1-IX Afluents de la Tordera E16 Tordera Can Serra 4IX 31/VIII 2.3.- Elements de seguiment: Taula 2.2. Elements de seguiment: Índex emprat 2.4.- Equivalències dels elements estudiats amb l’estat ecològic de la conca Taula 2.3. Equivalència valors d’Estat Ecològic segons Index IPS. Index Aplicat Indicadors Condició que determinen Periodicitat Àmbit d’Aplicació Índex IPS Qualitat biològica de les aigües Qualitat biològica de les aigües Per campanya (Primavera, Estiu) Totes les estacions Estat Ecològic (Qualitat de l’Aigua) Estat Ecològic (Síntesi) Valor del rang d’Estat Ecològic per a l’Índex IPS Molt bona > 85 Bona Satisfactori 51 - 84 Mediocre 31 - 50 Dolenta 11 - 30 Molt Dolenta Insatisfactori < 10 Sec Sec Algues L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 4 3.- RESULTATS Durant els sis mostrejos dels anys 2003 a 2005 s’han identificat 129 taxons diferents en el total de punts estudiats. D’aquests, 45 tenien una presència superior al 5 % en almenys una de les localitats de la conca. Per tant són aquests els que en defineixen les comunitats i determinen en la major part el resultat d’aplicar l’índex de qualitat de l’aigua. Aquests valors són semblants als del període precedent, 2001-2003, com és esperable. Les comunitats de diatomees bentòniques dels nous punts de la riera d’Arbúcies són dominades per espècies ja trobades a la conca, comunes i característiques d’aquesta mena de rius. S’ha de destacar la troballa de tres espècies al·lòctones, identificades per primer cop a la conca de la Tordera, dos de les quals són considerades com invasives (Coste & Ector 2000)2. 1. Achnanthes subhudsonis Hustedt és un tàxon descrit inicialment a l’Àfrica oriental i distribuït també per l’Àsia meridional. S’ha trobat al Massís central de França i a Galícia, on s’hi ha observat un clar caràcter invasiu, amb gran capacitat d’expansió. A la conca de la Tordera s’ha trobat per primer cop l’any 2004. Concretament a la part alta del curs principal: Punts E0, E1 i E5 l’estiu, i només al E1 a la primavera. El 2005 s’ha trobat de nou, en menys punts del curs principal (E1 i E4), però amb major presència (fins al 6,9% a l’E1). I s’ha trobat en un afluent, en el punt E32 de la riera d’Arbúcies. En general té una presència testimonial. Aparentment és una espècie de rius de conca silícia poc pertorbats, malgrat resisteix bé la pol·lució, i prefereix temperatures suaus, ja que ha estat en els mostrejos d’estiu quan s’ha trobat en més punts i amb més presència. 2. L’altre tàxon és Diadesmis confervacea Kützing. Es tracta d’una diatomea originaria de regions tropicals (Okuno 1974)3, a la que agraden les aigües amb càrrega de matèria orgànica. A Europa s’havia trobat en basses i aquaris de diversos jardins 2Coste, M. i L. Ector (2000). Diatomées invasives exotiques ou rares en France: principales observations effectuées au cours des dernières décennies. Systematics and Geography of Plants 70: 373-400. 3Okuno, H. (1974). Freshwater diatoms. A Helmecke J.-G., Krieger W. & Gerloff J. (eds). Diatomeenshalen im elektronenmikroskopichen Bild. Vol. IX: 825-923. Vaduz. botànics a principis de segle. Darrerament s’ha anat trobant a força rius de França i Itàlia, sempre per sota de la Loire i amb les majors poblacions a l’estiu. A Catalunya s’havia observat al riu Sec, a la conca del Besòs, l’estiu 2001. A la Tordera s’ha trobat als punts E7 i E17 en la campanya d’estiu de l’any 2004, de forma testimonial, ja que no supera el 0,3% d’abundància relativa. El 2005 no s’ha trobat. Els llocs on s’ha trobat encaixen amb la seva ecologia, llocs amb contaminació orgànica i temperatures càlides, en especial a l’estiu. 3. El tercer tàxon trobat és Gomphoneis minuta (Stone) Kociolek & Stoermer. Una diatomea de grans dimensions originaria del nord del continent americà i altament invasiva. Als rius del sud i centre de França està àmpliament distribuïda. Especialment abundant a les capçaleres de la Tet i la Garona, ja va fer el salt cap al vessant sud dels Pirineus, i a finals dels 90 es va localitzar a la capçalera del Segre i del Ter (Gomà i Sabater, com. pers.). Sembla doncs que continua expandint-se i ara la trobem més al sud, a la conca de la Tordera. S’ha trobat al punt E27 de la riera d’Arbúcies i amb una abundància anecdòtica. La qualitat de l’aigua segons les diatomees Per avaluar la qualitat de les aigües dels rius de la conca de la Tordera s’ha calculat l’índex IPS (Índex de Pol·luosensibilitat específica). Aquest és el que s’ha considerat en treballs previs com a òptim a aplicar a la conca de la Tordera. A la taula 2.4 es mostren els valors obtinguts pels inventaris realitzats del 2003 al 2005, i als mapes de resultats hi ha representades les categories de qualitat resultants per a cada localitat d’estudi. Els valors més alts, és a dir, on millor qualitat tenen les aigües del riu, són els punts de capçalera de la Tordera, els de capçalera de la Riera d’Arbúcies i la Riera de Fuirosos. La Riera de Vallgorguina va presentar un valor òptim el 2003, però baixà una mica l’any següent. En general les rieres tenen aquest comportament altament variable pel que fa als resultats de l’índex. Els pitjors valors es situen al tram mig de la Tordera, en especial després dels nuclis de Sta. Maria i de St. Celoni. Eventualment alguna localitat d’alguna de les rieres, com la de Vallgorguina l’estiu 2003, assoleixen també una qualitat força dolenta. Algues Algues L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 5 Taula 2.4. Valors obtinguts amb l’índex IPS a la conca de la Tordera pels anys 2003, 2004 i 2005. *SD: Sense Dades 2003 2004 2005 Nom localitat Riu Lloc PrimavEstiu PrimavEstiu PrimavEstiu E0 Tordera 19,3 19,6 19,8 19,9 19,8 19,9 E1 Tordera Fogars de Montclús 18,4 16,7 19,8 15,4 19,4 18,9 E2 Tordera Sta. Margarita de P. SD* SD 19,1 15,9 17,8 - E3 Tordera Sant Esteve de Palautordera 17,7 11,9 19,2 8,8 19,2 - E4 Tordera Santa Maria de Palautordera 15,9 5,2 7,9 13,9 15,1 - E5 Tordera Santa Maria de Palautordera 13 6,6 10,1 8,1 9,2 7,7 E6 Tordera Sant Celoni 12,5 6,6 7,7 11,6 13,8 15 E7 Tordera Gualba 9,6 6,8 8,2 7,2 5,4 6,6 E9 Tordera La ferreria 10 57,2 -7,3 - E29 Tordera Sant Feliu de Buixalleu 7,6 -6,3 55,4 7 E12 Tordera Hostalrich 10 86,8 9,9 6,4 7,2 E15 Tordera Fogars de la Selva -8,3 6,1 95,9 6,5 E16 Tordera Can Serra SD SD 6,2 9,2 SD SD E17 Tordera Tordera 10 7,6 99,3 6,4 - E20 Tordera Malgrat - - 9,5 - - - E31 Riera d'Arbucies Molí del Regàs SD SD 19,3 19,9 19,9 19,4 E32 Riera d'Arbucies Els Vinyets SD SD 19,3 19,6 19,3 19,3 E33 Riera d'Arbucies El Rieral SD SD 13,8 16,1 14,8 13,8 E27 Riera d'Arbucies Grions 11,4 10 6,6 8,6 13,8 6,7 E22 R. Vallgorguina Vallgorguina 18,1 6,3 15,9 -18,1 - E24 Riera de Gualba Gualba 8,7 8,2 15,7 15,3 15,9 11,3 E26 Riera de Breda Breda 14,2 11 18,3 12 15 13,2 E28 R.de Sta Coloma Fogars de Tordera 14,5 8,7 11,6 -11,7 - E30 Riera de Fuirsosos Riera de Fuirosos 18,1 -18,4 -20 17,3 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 Pr im Es tiu Pr im Es tiu Pr im Es tiu 2003 2004 2004 % Figura 2.2. Proporció de localitats amb qualitat satisfactòria (blau), amb qualitat insatisfactòria (groc) i localitats seques (blanc). 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 Prim Estiu Prim Estiu Prim Estiu 2003 2004 2005 % Figura 2.1. Distribució de les classes de qualitat de l’aigua obtingudes amb l’IPS a la conca de la Tordera. (Blau: Molt bo. Verd: Bo. Groc: Mediocre. Taronja: Dolent. Vermell: Molt dolent. Blanc:sec) 2005 Qualitat satisfactòria Qualitat insatisfactòria Seques Algues L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 12 Krammer, K. i H. Lage-Bertalot (1991b). Bacillariophyceae 4. Achnanthaceae. Kritische Ergänzungen zu Navicula (Lineolatae) und Gomphonema. Süsswasserflora von Mitteleuropa. G. Fischer Ed. Stuttgart 2/4 : 437pp. Lange-Bertalot, H. (1979). Pollution tollerance of diatoms as a criterion for water quality estimation. Nova Hedwidgia 64: 285-304. Lange-Bertalot, H. (1996). Iconographia Diatomologica. Annotated Diatom Micrographs. Vol. 2. Koeltz Scintific Books. 389 pp. Lange-Bertalot, H. (1999). Iconographia Diatomologica. Annotated Diatom Micrographs. Vol. 8. Koeltz Scientific Books. 203 pp. Lange-Bertalot, H. (2001). Diatoms of Europe. Vol. 2. Navicula sensu stricto. Gantner Ed. 526 pp. Lecointe, C., M. Coste i J. Prygiel (1993). ‘’OMNIDIA’’: A software for taxonomy, calculation of diatom indices and inventories management. Hydrobiologia 269/270: 509-513. Lenoir, A. i Coste , M. (1996). Development of a practical diatom index of overall water quality applicable to the French National Water Board Network. A: Whitton, B..A., Rrott, E. (eds). Use of Algae for Monitoring Rrivers II, Rott, E. Institut für Botanik, Universität Insbruck, 29-45. Mrozinska, T. (1985). Chlorophyta VI. Oedogoniophyceae: Oedogoniales Süswasserflora von Mitteleuropa Vol 14. Ed. Fischer. Okuno, H. (1974). Freshwater diatoms. A Helmecke J.-G., Krieger W. & Gerloff J. (eds). Diatomeenshalen im elektronenmikroskopichen Bild. Vol. IX: 825-923. Vaduz. Printz, H. (1964). Die Chaetophoralen der Binnengewässer. Ed. Junk. Prygiel, J. i M. Coste (1999). Progress in the use of diatoms for monitoring rivers in France. A: Prygiel, J., Whitton, B. A., Bukowska, J. (eds). Use of Algae for Monitoring Rivers III, p. 138-144. Agence de l’Eau Artois-Picardie. Prygiel, J., M. Coste i J. Bukowska (1999). Review of the major diatom-based techniques for the quality assessment of rivers - State of the art in Europe. A: Prygiel, J., Whitton, B. A., Bukowska, J. (eds). Use of Algae for Monitoring Rivers III, p. 138-144. Agence de l’Eau Artois-Picardie. Prygiel, J., L. Lévêque i R. Iserentant (1996). Un nouvel indice diatomique pratique pour l’évaluation de la qualité des eaux en réseau de surveillance. Rev. Sci. Eau 1: 97-113. Ramanathan. K.R. (1962). Ulotrichales. Ed. Indian Council of Agr. Res. Sabater, S. (1983). Distribución espacio-temporal de las poblaciones de algas del arroyo de l’Avencó (Barcelona). Actas I Congrs. Limnol.: 159-166. Sabater, S., F. Sabater i X. Tomàs. (1987). Water quality and diatom communities in two catalan rivers (N.E. Spain). Wat. Res.21-8: 901-911 Tomàs, X. i S. Sabater. (1985). The diatom flora of the Llobregat river and its relation to water quality. Verh. Internat. Verein. Lmnol. 22 : 2348-2352. Van Damm, H., A. Mertens i J. Sinkeldam (1994). A coded checklist and ecological indicator values of freshwater diatoms from the Nederlans. Netherlands J. aquat. Ecol. 28: 117-133. Zelinka, M. i P. Marvan (1961). Zur Präzisierung der biologischen Klassification der Reinheit fliessender Gewässer. Arch. Hydrobiol. 19: 159-174. Ictiofauna L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 SEGUIMENT DE LA ICTIOFAUNA A LA CONCA DE LA TORDERA PERÍODE 2003-2005 1 Ictiofauna L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 L’OBSERVATORI: SEGUIMENT DE LA ICTIOFAUNA A LA CONCA DE LA TORDERA PERÍODE 2003-2005 Lluís Benejam, Emili Garcia-Berthou i Joaquim Carol Girona, gener de 2006 [email protected] , emili.g[email protected] 1.- INTRODUCCIÓ Els índex biòtics de qualitat de l’aigua basats en peixos continentals són molt desenvolupats i utilitzats als Estats Units i menys a Europa (aparentment només a França i Bèlgica ). Tot i així la Directiva Marc de l’Aigua de la Unió Europea ha seleccionat els peixos, conjuntament amb els macroinvertebrats i les diatomees, com a indicadors de l’estat ecològic (dins l’apartat de seguiment biològic). Els avantatges de considerar els peixos en una mesura de l’estat ecològic dels ecosistemes aquàtics són: - acurada informació ambiental. Les seves majors (en comparació a invertebrats) longevitats i domini vital fan que siguin menys indicadors de diferències de microhàbitat i que integrin les degradacions ambientals. - visibilitat. Els peixos són probablement els organismes més “visibles” per al públic. - facilitat d’ús i interpretació. El mostreig no necessita ser tan freqüent; la seva taxonomia està més resolta i és fàcil d’aplicar; els peixos responen a nombrosos tipus de contaminació i l’ecologia i tolerància ambiental de la fauna íctica es coneix millor. La informació existent sobre la ictiofauna de la conca de la Tordera prové dels treballs sobre aspectes de la distribució de les espècies (Doadrio et al., 1985; Doadrio et al., 1988; Sostoa et al., 1990) i el seu estat de conservació (Doadrio et al., 1991; Aparicio et al., 1996). Així mateix des de l’any 2001 hi ha diferents informes (2001, 2002, 2003, 2004) provinents de la línia d’ictiofauna de l’Observatori del Tordera que ens fan una bona descripció de les comunitats de peixos als diferents trams del curs principal del Tordera. Objectius - determinar la diversitat i distribució de les espècies als diferents trams. - detectar canvis en el temps i en l’espai de la composició de la comunitat de peixos i l’abundància relativa de cada espècie. -determinar l’estat ecològic de la conca de la Tordera. 2.- DESENVOLUPAMENT DEL TREBALL 2.1.- Context metodològic Durant aquest temps de mostreig no hi ha hagut canvis en la metodologia descrita al document: “Metodologia de seguiment de la ictiofauna de la Tordera”. Comentar que és el primer informe de l’Observatori de la Tordera en el qual s’utilitza l’IBICAT com a índex biològic per a determinar l’estat ecològic de la ictiofauna. Investigadors i col·laboradors que han participat en -Obtenció de dades de camp: Lluís Benejam, Josep Benito, Joaquim Carol, Miguel Clavero, Emili Garcia i Lluís Zamora. -Anàlisi de les dades: Lluís Benejam, Joaquim Carol i Emili Garcia : Lluís Benejam, Joaquim Carol i Emili Garcia -Elaboració de l’informe 2 Ictiofauna L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 2.2.- Treball de camp GEN 2004 FEB 2004 MAR 2004 ABR 2004 MAI 2004 JUN 2004 JUL 2004 AGO 2004 SET 2004 OCT 2004 NOV 2004 Tram Codi Localitat Nom localitat Primavera Estiu Tardor T0 E0 Llavina 23 14 28 T1 E2 Sant Esteve 23 14 28 T2 E4 Santa Maria 23 14 28 T3 E6 Sant Celoni 24 16 11 T4 E29 Can Perxistó 24 14 4 T5 E15 Est. Aforament 24 15 28 T6 E20 Tordera 24 15 28 T7 E32 Els Vinyets 15 4 T8 E33 El Rieral 15 4 T9 E27 Grions 15 4 GEN 2005 FEB 2005 MAR 2005 ABR 2005 MAI 2005 JUN 2005 JUL 2005 AGO 2005 SET 2005 OCT 2005 NOV 2005 Tram Codi Localitat Nom localitat Primavera Estiu Tardor T0 E0 Llavina 19 8 5 T1 E2 Sant Esteve 19 4 5 T2 E4 Santa Maria 19 4 5 T3 E6 Sant Celoni 18 4 5 T4 E29 Can Perxistó 18 4 7 T5 E15 Est. Aforament 18 4 7 T6 E20 Tordera 18 4 7 T7 E32 Els Vinyets 18 8 5 T8 E33 El Rieral 19 8 5 T9 E27 Grions 19 8 7 3 Ictiofauna L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 3.- RESULTATS Resultats generals Tordera: Comunitat de peixos A la Taula 3.1 i 3.2 es mostren les dades de presència de les diferents espècies de peixos als diferents punts de mostreig els anys 2004 i 2005. Els dos anys s’han detectat la presència de 8 espècies: truita (Salmo trutta), barb de muntanya (Barbus meridionalis), bagra (Squalius cephalus), anguila (Anguilla anguilla), barb roig (Phoxinus phoxinus), carpa (Cyprinus carpio), gambúsia (Gambusia holbrooki) i llisa (Lisa sp.). D’aquestes 8 espècies 4 són al·lòctones a la tcnca: truita, barb roig, carpa i la gambúsia. No s’ha detectat la presència d’altres espècies al.lòctones presents altres anys: peix sol (Lepomis gibbosus, detectat la primavera del 2003 a l’Estació d’Aforament); perca americana (Micropterus salmoides, detectat l’estiu del 2002 a l’Estació d’Aformanet) i truita arc iris (Oncorhynchus mykiss, detectat el 2001 a la Llavina) (Taula 3.3 i Gràfic 3.1). Taula 3.1. Presència d’espècies als diferents punts, any 2004. Espècies detectades Llavina Sant Esteve Santa Maria Sant Celoni Can Perxistó Estació d’Aforament Tordera Nº trams amb presència Salmo trutta ƔƔ Ɣ 3 Barbus meridionalis ƔƔƔ Ɣ Ɣ Ɣ 6 Squalius cephalus ƔƔƔ Ɣ Ɣ Ɣ 6 Anguilla anguilla ƔƔ Ɣ Ɣ Ɣ 5 Cyprinus carpio ƔƔ Ɣ 3 Phoxinus phoxinus ƔƔƔ Ɣ 4 Gambusia holbrooki ƔƔ2 Lisa sp. ƔƔ2 Total d’espècies 1 4 4 5 5 6 6 Total d’espècies autòctones 0 2 3 3 3 4 4 Total d’espècies al.lòctones 1 2 1 2 2 2 2 % espècies autòctones 050 75 60 60 67 67 Taula 3.2. Presència d’espècies als diferents punts, any 2005. Espècies detectades Llavina Sant Esteve Santa Maria Sant Celoni Can Perxistó Estació d’Aforament Tordera Nº trams amb presència Salmo trutta ƔƔ 2 Barbus meridionalis ƔƔ Ɣ Ɣ Ɣ 5 Squalius cephalus ƔƔ Ɣ Ɣ Ɣ 5 Anguilla anguilla ƔƔ Ɣ Ɣ 4 Cyprinus carpio ƔƔ 2 Phoxinus phoxinus ƔƔƔ Ɣ 4 Gambusia holbrooki Ɣ1 Lisa sp. Ɣ1 Total d’espècies 1 2 3 4 5 6 3 Total d’espècies autòctones 0 0 2 3 3 4 3 Total d’espècies al·lòctones 1 2 1 1 2 2 0 % espècies autòctones 0 0 67 75 60 67 100 4 Ictiofauna L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 Taula 3.3. Taula amb nombre de trams amb presència de l’espècie durant els diferents anys de seguiment. Amb groc les espècies al·lòctones a la conca. 0 20 40 60 80 100 2001 2002 2003 2004 2005 Any % sp autòctones Espècies detectades 2001 2002 2003 2004 2005 Salmo trutta 2 1 3 3 2 Barbus meridionalis 46665 Squalius cephalus 46665 Anguilla anguilla 54454 Lisa sp. 01021 Cyprinus carpio 2 2 2 3 2 Phoxinus phoxinus 2 1 2 4 4 Gambusia holbrooki 2 2 0 2 1 Micropterus salmoides 0 1 0 0 0 Lepomis gibbosus 0 0 1 0 0 Oncorhynchus mykiss 1 1 0 0 0 Total d’espècies 810 7 8 8 Total d’espècies autòctones 3 4 3 4 4 Total d’espècies al·lòctones 5 6 4 4 4 % espècies autòctones 37 40 43 50 50 Figura 3.1. Canvis en l’abundància de les espècies autòctones al llarg dels anys a la Tordera. En els últims anys han disminuït les espècies al·lòctones a la conca de la Tordera, ja que han deixat d’aparèixer peixos exòtics com la truita arc iris, el perca americana i el peix sol. De les quatre espècies al·lòctones encara presents el barb roig ha augmentat la seva distribució i les altres tres (truita, carpa i gambúsia) s’han mantingut. De les quatre espècies al·lòctones encara presents podríem destacar que: -La truita es considera espècie al·lòctona a la conca de la Tordera ja que històricament no n’hi havia hagut i, a més, els actuals individus provenen de piscifactoria. La truita es manté present, sense grans variacions, als punts de més altitud. -El barb roig es situa la part alta-mitjana de la conca (des de Sant Esteve fins a Can Perxistó), no apareixent mai ni per sobre ni per sota d’aquests punts. El punt de màxima abundància de l’espècie és a Santa Maria de Palau Tordera. A l’inici del seguiment de l’ictiofauna de la Tordera només era present a 2 trams, des del 2004 ha doblat la seva presència i és present en 4 trams. -La carpa normalment s’ha trobat a Can Perxistó i a l’Estació d’Aforament, però el 2004 es van localitzar també a Sant Celoni. A l’Estació d’Aforament és el punt amb més abundància. -La gambúsia: es sol trobar present als dos últims punts (Estació d’Aforament i Tordera). No hi ha hagut variacions en la seva distribució. 5 Ictiofauna L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 Pel que fa a les espècies autòctones destacar que durant el 2004 i el 2005 l’anguila ha augmentat la seva presència als punts de més altitud (Sant Celoni i Can Perxistó). Aquest fet s’ha degut, segurament, al trencament de la presa de l’Estació d’Aforament la primavera de 2004. L’anguila té un caràcter indicador de connectivitat ja que el fet que realitzi la reproducció al mar dels Sargassos però que llavors retorni al riu ens permet detectar si existeixen barreres que impossibilitin la presència d’anguiles al llarg del riu (si les trobem únicament a zones properes al mar) o en canvi el riu és un bon connector sense barreres (si trobem l’anguila en diferents punts al llarg del riu). L’abundància relativa (Fig. 3.2 i 3.3) de les espècies al·lòctones és relativament baixa a la majoria de trams, però als punts de més altitud (La Llavina i Sant Esteve de Palau Tordera) hi ha molta abundància de truita i barb roig, arribant en algun cas al 100%. Figura 3.2. Abundàncies relatives de les diferents espècies a la Tordera (any 2004). Figura 3.3. Abundàncies relatives de les diferents espècies a la Tordera (any 2005). 6 Ictiofauna L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 Pel que fa a les captures totals (Figura 3.4 i 3.5) podem veure com augmenten a mesura que anem perdent altitud, tenint la màxima captura a l’Estació d’Aforament (aquest punt gaudeix sempre d’aigua permanent i algun pou amb una important columna d’aigua). Les captures disminueixen a l’últim punt degut a que presenta un marcat estiatge i això no permet mantenir unes poblacions tan estables. El mateix passa a Sant Esteve de Palautordera, és un punt que s’asseca amb molta facilitat i no permet que s’estableixi una comunitat de peixos de manera permanent, normalment es torben pocs peixos i són de talla petita. Figura 3.4. Captures totals de les diferents espècies a la Tordera (any 2004). Figura 3.5. Captures totals de les diferents espècies a la Tordera (any 2005). 7 Ictiofauna L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 Gualba Blanes Tordera Arbúcies Montseny Hostalric St. Esteve Sant Celoni Malgrat de Mar Tram 0 Tram 1 Tram 2 Tram 6 Tram 5 Tram 4 Tram 9 Tram 8 Tram 7 Tram 3 Cyprinus carpio Phoxinus phoxinus Gambusia holbrooki Salmo trutta Espècies al·lòctones Espècies autòctones Barbus meridionalis Squalius cephalus Anguilla anguilla Llises Cap Riquesa d'espècies 2004 Gualba Blanes Tordera Arbúcies Montseny Hostalric St. Esteve Sant Celoni Malgrat de Mar Tram 0 Tram 1 Tram 2 Tram 6 Tram 5 Tram 4 Tram 9 Tram 8 Tram 7 Tram 3 Cyprinus carpio Phoxinus phoxinus Gambusia holbrooki Salmo trutta Espècies al·lòctones Espècies autòctones Barbus meridionalis Squalius cephalus Anguilla anguilla Llises Cap Riquesa d'espècies 2005 Mapa 3.1. Riquesa d’espècies autòctones i al·lòctones (2004). Mapa 3.2. Riquesa d’espècies autòctones i al·lòctones (2005). 8 Ictiofauna L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 Resultats generals riu Tordera: parasitologia de les poblacions de peixos Els dos últims anys (2004 i 2005) s’ha detectat un augment en l’abundància de paràsits externs pel que fa a els trams afectats i a les espècies. El 2004 només se’n van trobar a Can Perxistó i a l’Estació d’Aforament (Taula 3.4) i el 2005 (Taula 3.5) també va resultar afectat el tram de Sant Celoni. Així mateix el 2005 van resultar afectats més espècies a cada punt. Primavera Estiu Tardor Sant Celoni S. cephalus 5.26 % B. meridionalis 16.6 % S. cephalus 31.57 % Can Perxistó B. meridionalis 0.58 % S. cephalus 3.125 % S. cephalus 16.39 % --------------------------------- --------------------------------- B. meridionalis 10.86 % Estació d'Aforaments B. meridionalis 1.01 % B. meridionalis 4.32 % B. meridionalis 21.15 % --------------------------------- S. cephalus 2.06 % S. cephalus 22.22 % Taula 3.4. Prevalència (% d’individus amb paràsits externs) de les diferents espècies als diferents punts 2004. Taula 3.5. Prevalència (% d’individus amb paràsits externs) de les diferents espècies als diferents punts 2005. Primavera Estiu Tardor xistó S. cephalus 2.81% S. cephalu s 4.76% ------------------------------ Aforaments ------------------------- ------------------------ B. meridionalis 5.92% Can Per Estació d' En general s’ha detectat com la prevalència és major a Sant Celoni (Figura 3.6 i 3.7) i va disminuint consecutivament als trams de més avall (Can Perxistó i Estació d’Aforament). Aquest fet semblaria indicat que el focus important de contaminació seria a l’alçada de Sant Celoni. B. meridionalis 0 5 10 15 20 25 Sant celoni Can Perxistó Estació d'aforaments Trams Prevalència (%) Pr imav er a Es tiu Tardor S. cephalus 0 5 10 15 20 25 30 35 Sant celoni Can Perxistó Estació d'aforaments Trams Prevalència (%) Primavera Estiu Tardor Figura 3.6. Dinàmica de prevalència (% d’individus amb paràsits externs) del Barb de muntanya als diferents punts i a les diferents estacions l’any 2005. Figura 3.7. Dinàmica de prevalència (% d’individus amb paràsits externs) de la bagra als diferents punts i a les diferents estacions l’any 2005. 9 Ictiofauna L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 Gualba Blanes Tordera Arbúcies Montseny Hostalric St. Esteve Sant Celoni Malgrat de Mar Tram 0 Tram 1 Tram 2 Tram 6 Tram 5 Tram 4 Tram 9 Tram 8 Tram 7 Tram 3 IBICAT 2005 2004 2003 Sec Molt dolent Dolent Mediocre Bo Molt Bo Sense dades Mapa 3.3. Estat ecològic a partir de l’índex IBICAT en el període 2003-05. 16 Ictiofauna L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 *Equip de recerca: Lluís Benejam, Joaquim Carol i Emili Garcia PEIXOS Anguila ( Anguilla anguilla ) Descripció Espècie autòctona a Catalunya. És un peix que pot arribar als 1.5 m de longitud i 6 kg de pes. El cos, serpentiforme, és allargat i cilíndric a excepció de la part posterior que està comprimida lateralment. Les aletes dorsal, caudal i anal en formen una de sola i les pelvianes desapareixen. La pell és mucosa i la mandíbula inferior prominent. És una espècie catàdroma que posa els ous a grans profunditats al mar dels Sargassos. Els immadurs, als rius, tenen una alimentació omnívora i detritívora, i no és rar l’existència d’un comportament sedentari d’alguns individus que poden experimentar hipertròfia i així desenvolupar mides considerables i edats elevades. Els individus madurs deixen el riu en direcció la zona de posta sense alimentar-se. Caràcter bioindicador El fet que l’anguila realitzi la reproducció al mar dels Sargassos però que llavors retorni al riu ens permet detectar si existeixen barreres que impossibilitin la presència d’anguiles al llarg del riu (si les trobem únicament a zones properes al mar) o en canvi el riu és un bon connector sense barreres (si trobem l’anguila en diferents punts al llarg del riu). Motiu d’interès a la Tordera És una espècies d’interès a la conca de la Tordera perquè s’ha detectat que ha augmentat la seva presència als punts de més altitud (Can Perxistó i Sant Celoni) degut, probablement, al trencament de la presa de l’Estació d’Aforaments la primavera de 2004. Àrea de distribució a la conca Unitats de seguiment ! Estacions Transsectes Trams Gualba Blanes Tor de ra Arbúcies Montseny Hostalric St. Esteve St. Celoni Malgrat de Mar Tram 0 Tram 1 Tram 2 Tram 6 Tram 5 Tram 4 Tram 9 Tram 8 Tram 7 Tram 3 Actualment l’anguila és present des de Sant Celoni (tram 3) fins a la desembocadura (tram 6). Pel que fa a la Riera d’Arbúcies s’ha detectat en els tres trams (els Vinyets, el Rieral i Grions). Període de Referència 2001-2005 Inclòs a la Directiva Hàbitats No 17 Ictiofauna L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 4.- CONCLUSIONS - En els últims anys s’ha passat de tenir sis espècies al·lòctones a quatre, però almenys una d’elles (el barb roig) ha augmentat la seva distribució. - Sant Celoni, Can Perxistó i l’Estació d’Aforament són els punts on es troben individus infectats per paràsits externs. El punt amb major prevalència és Sant Celoni, aigües avall va disminuït la taxa de prevalència. El 2004 es va detectar per primera vegada individus de carpa a Sant Celoni la qual cosa també mostra el mal estat de l’aigua en aquest tram. - Ha augmentat la presència d’anguila a punts de més altitud (Sant Celoni i Can Perxistó) degut segurament, al trencament de la presa de l’Estació d’Aforament la primavera de 2004. - La Riera d’Arbúcies presenta una comunitat de peixos formada per 4 espècies, una d’elles (la truita comuna) al·lòctona a la conca. No s’han trobat cap individu amb paràsits externs. El tram d’El Rieral s’ha vist afectat pel període de contaminació de l’estiu de 2005 a Arbúcies, ja que ha baixat dràsticament el nombre d’efectius. - Segons les mètriques de l’IBICAT la majoria de trams de la Tordera estan dins la categoria de “lleugerament modificades”. Aquest fet es deu sobretot a les espècies al·lòctones presents al llarg del riu. 18 Ictiofauna L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 5.-BIBLIOGRAFIA Angermeier P.L. & Schlosser I.J. 1987. Assessing Biotic Integrity of the Fish Community in a Small Illinois Stream. North American Journal of Fisheries Management 7: 331-8. Bramblett R.G. & Fausch K.D. 1991. Variable Fish Communities and the Index of Biotic Integrity in a Western Great Plains River. Trans. Amer. Fish. Soc. 120: 752-69. Fausch K.D., Karr J.R. & Yant P.R. 1984. Regional Application of an Index of Biotic Integrity Based on Stream Fish Communities. Trans. Amer. Fish. Soc. 113: 39-55. Harris J.H. & Silveira R. 1999. Large-scale assessments of river healt using an Index of Biotic Integrity with low-diversity fish communities. Freshwater Biol. 41: 235-52. Karr J.R., Yant P.R., Fausch K.D. & Schlosser I.J. 1987. Spatial and Temporal Variability of the Index of Biotic Integrity in Three Midwestern Streams. Trans. Amer. Fish. Soc. 116: 1-11. Karr J.R., Fausch K.D., Angermeier P.L., Yant P.R. & Schlosser I.J. 1986. Assessing biological integrity in running waters: a method and its rationale. Illinois Natural History Survey Special Publication 5. Goldstein R.M. & Simon T.P. 1999. Toward a unified definition of guild structure for feeding ecology of North American freshwater fishes. In Simon T.P. (ed.) Assessing the Sustainability and Biological Integrity of Water Resources Using Fish communities. pp 123-202. Boca Raton, Florida: CRC Press. Jennings M.J., Lyons J., Emmons E.E., Hatzenbeler G.R., Bozek M.A., Simonson T.D. et al 1999. Toward the Development of an Index of Biotic Integrity for Inland Lakes in Wisconsin. In Simon T.P. (ed.) Assessing the Sustainability and Biological Integrity of Water Resources Using Fish communities . pp 541- 62. Boca Raton, Florida: CRC Press. Moyle P.M. & Marchetti M.P. 1999. Applications of indices of biotic integrity to California streams and watersheds. In Simon T.P. (ed.) Assessing the Sustainability and Biological Integrity of Water Resources Using Fish communities. pp 367-80. Boca Raton, Florida: CRC Press. Simon T.P. & Sanders R.E. 1999. Applying an index of biotic integrity based on Great-River fish communities: considerations in sampling and interpretation. In Simon T.P. (ed.) Assessing the Sustainability and Biological Integrity of Water Resources Using Fish communities. pp 475-505. Boca Raton, Florida: CRC Press. Yoder C.O. & Smith M.A. 1999. Using fish assemblages in a state biological assessment and criteria program: essential concepts and considerations. In Simon T.P. (ed.) Assessing the Sustainability and Biological Integrity of Water Resources Using Fish communities. pp 17-56. Boca Raton, Florida: CRC Press. Hughes R.M. & Oberdorff T. 1999. Applications of IBI concepts and metrics to water outside the United States and Canada. In Simon T.P. (ed.) Assessing the Sustainability and Biological Integrity of Water Resources Using Fish communities. pp 79-93. Boca Raton, Florida: CRC Press. Oberdorff T., Pont D., Hugueny B. & Porchers J.-P. 2002. Development and validation of a fish-based index for the assessment of "river health" in France. Freshwater Biol. 47: 1720-34. Kestemont P., Didier J. & Depiereux E. 2000. Selecting ichthyological metrics to assess river quality basin ecological quality. Arch. Hydrobiol. 121: 321-48. Simon T.P. 1999. Introduction: biological integrity and use of ecological health concepts for application to water resource characterization. In Simon T.P. (ed.) Assessing the Sustainability and Biological Integrity of Water Resources Using Fish communities. pp 3-16. Boca Raton, Florida: CRC Press. 19 Amfibis L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 1 SEGUIMENT DELS AMFIBIS A LA CONCA DE LA TORDERA PERÍODE 2003-2005 Amfibis L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 2 David Carrera i Bonet i Daniel Villero Pi Barcelona, gener de 2006 [email protected]om , [email protected] 1.- INTRODUCCIÓ El seguiment a mitjà o llarg termini de les comunitats d’amfibis d’un curs fluvial com el que desenvolupa L’Observatori és un cas inèdit a la Península Ibèrica. La posició dels amfibis en les xarxes tròfiques riberenques, els fa esdevenir un grup molt adequat per a complementar el seguiment d’ altres comunitats biològiques, especialment la vegetació, els macroinvertebrats aquàtics, els peixos i alguns ocells depredadors associats a ambients riparis (ardèides, blauet, etc.). Tanmateix, la comparació amb altres paràmetres ambientals (qualitat físico-química de l’aigua, usos de l’aigua, usos i fragmentació del territori) pot permetre arribar a tipificar el paper bioindicador de les espècies d’amfibis més comunes de la conca. Per al seguiment s’empra la metodologia de Punts d’Escolta (localització per mitjà del cant), i el Mostreig Exhaustiu (per a femelles i urodels. La línia d’estudi dels amfibis s’inicia a l’Observatori l’any 2000. Els primers resultats s’obtenen a partir de les campanyes de 2002, consolidant-se metodològicament l’any 2005 (es disposen dades d’interès entre 2002-2005), aplicant la metodologia de seguiment a partir dels Punts d’Escolta (PE) i del Mostreig Exahustiu (ME). La informació exposada a continuació correspon a les dades obtingudes durant l’any 2005 (en quatre campanyes durant la primavera) del Seguiment d’Amfibis de la Conca de la Tordera, corresponents al curs principal del riu de la Tordera i de la riera d’Arbúcies. Per a una descripció més detallada dels aspectes metodològics desenvolupats, consultar el document Metodologia del seguiment dels amfibis a la Conca de la Tordera (SACT)1 de L’Observatori de la Tordera. 1CARRERA, D. 2005. Metodologia del Seguiment dels Amfibis a la Conca de la Tordera (SACT). L’Observatori (ICTA), informe inèdit. Consultar en www.observatoririutordera.org 2.- DESENVOLUPAMENT DEL TREBALL 2.1.- Context metodològic La proposta metodològica del SACT seguida i incorpora les millores esdevingudes des de la primera proposta de l’any 20002. La Metodologia Estandarditzada del SACT, permet recollir de forma senzilla però sistematitzada la informació necessària de forma que: doni informació abundant (fenologia, ús de l’espai, preferències d’hàbitat, etc.), sigui relacionable amb altres paràmetres, tingui una cobertura territorial gran (metodologia extensiva en l’espai), requereixi un esforç de camp baix i perllongat (metodologia extensiva en el temps) i sigui fàcilment exportable a altres conques. Després d’un primer any de proves pilot i comparació pràctica de metodologies, el mètode emprat de forma prioritària al SACT s’anomena Sèrie de Punts d’Escolta (SPE). En els trams amb excessives interferències acústiques i/o amb dominància d’espècies de difícil detecció pel cant, que han estat sempre els trams alts fluvials, s’ha emprat el Mostreig Exhaustiu (ME). En ambdòs casos les prospeccions són nocturnes. La SPE s’aplica als trams 1, 2, 3, 4, 5, 6 del riu Tordera i al tram 9 de la riera d’Arbúcies. El ME s’aplica principalment als trams de capçalera fluvial (tram 0 del riu Tordera i als trams 7, 8 i 9 de la riera d’Arbúcies). Els mostrejos es fan durant la primavera (entre març i juny) distribuïts en quatre campanyes. Investigadors i col·laboradors que han participat en: xObtenció i anàlisi de dades de camp: Daniel Villero Pi i David Carrera xElaboració de l’informe:David Carrera 2CARRERA, D. 2000. Proposta d’un Pla de seguiment de les poblacions d’amfibis a la conca del riu Tordera. Seguiment d’Amfibis de la Conca de la Tordera (SACT). A: BOADA, M.; MIRALLES, M.; RUBIO, M.; MIMÓ, N.; PIQUÉ, D.; JUBANY, J.; ESTRADA, J. i SÁEZ, D: L'Observatori: estació de seguiment de la biodiversitat de la conca de la Tordera. Projecte d'actuacions per al 1999. L’Observatori, La Rectoria Vella (Sant Celoni), informe inèdit. L’OBSERVATORI: SEGUIMENT D’AMFIBIS A LA CONCA DE LA TORDERA PERÍODE 2003-2005 Amfibis L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 3 2.2.-Treball de camp 2.3.-Treball de Gabinet i altres activitats MAR 2005 ABR 2005 MAI 2005 JUN 2005 Tram Codi Nom localitat Primav. 1 Primav. 2 Primav. 3 Primav. 4 T0 ME0 La Llavina 6-IV 26-IV 23-V - T1 SPE1 St. Esteve de Palautordera 6-IV 26-IV 23-V 19-VI T2 SPE2 Palautordera-St. Celoni 6-IV 26-IV 23-V 19-VI T3 SPE3 St. Celoni-La Batllòria 1-IV 20-IV 21-V 20-VI T4 SPE4 La Batllòria-El Perxistó 1-IV 20-IV 21-V 20-VI T5 SPE5 Tordera 30-III 21-IV 21-V 21-VI Curs Principal Tordera T6 SPE6 Desembocadura 30-III 21-IV 21-V 21-VI T7 SPE7 Els Vinyets-Molí de les pipes 31-III 24-IV 20-V 20-VI T7 ME7 Els Vinyets-Molí de les pipes 31-III 24-IV 20-V - T8 SPE8 El Rieral-Molí de n’Horta 31-III 24-IV 20-V 20-VI T8 ME8 El Rieral-Molí de n’Horta 31-III 24-IV 20-V - T9 SPE9 Grions-Aiguabarreig 31-III 24-IV 20-V 20-VI Riera Arbúcies T9 ME9 Grions-Aiguabarreig 31-III 24-IV 20-V - T3 PAD1 Bassa de la Batllòria 1-IV 20-IV 21-V 20-VI T7 PAD2 Bassa de les Eugues 31-III 24-IV 20-V 20-VI T5 PAD3 Riera de Vall-lloparda 30-III 21-IV 21-V 21-VI T5 PAD4 Bassa de Vall-lloparda 30-III 21-IV 21-V 21-VI Monitoreig de camp Punts d’alta diversitat T5 PAD5 Roureda de roure pènol 30-III 21-IV 21-V 21-VI GEN 2005 MAR 2005 OCT 2005 NOV 2005 GEN 2006 Valoració impacte zona obres TGV 17 - - - - Reunió-taller Observatori - 5 - - - Visita riera d’Arbúcies per revisió metodològica - 9 - - - Sortida de camp estudiants doctorat de CCAA - 19-20 - - - Reunió-taller Observatori - - 1 - - Sessió de formació en el SIOT - - - 2 - Reunió preparatòria de la memòria final - - - 26 - Sessió per la creació d’aplicatius del SIOT - - - - 9 Amfibis L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 4 2.4.- Elements de seguiment A continuació s’apunten els elements de seguiment (índexs, indicadors i paràmetres) suggerits per el primer període d’anys. Aquests s’aniran adequant, descartant o essent substituïts per altres de nous a mesura de que es disposi de més informació sobre el comportament de les comunitats d’amfibis de la Tordera i de la riera d’Arbúcies. Si bé no tots els elements de seguiment s’han aplicat exactament de la mateixa manera per a l’informe de l’any 2005, les dades base s’extreuen ràpidament a partir de la informació continguda al Sistema d’Informació de l’Observatori de la Tordera (SIOT). 3PAD: Punts d’Alta Diversitat d’Amfibis Índexs i Paràmetres emprats per l’avaluació de l’Estat Ecològic de la conca de la Tordera a partir del Seguiment d’Amfibis (SACT) Inicial Nom complert Tipus Estat Fonament Àmbit aplicació RAsp Riquesa d’Amfibis Paràmetre Definit Es calcula el nombre total d’espècies d’amfibis detectades als cinc Punts d’Alta Diversitat PADs3 RAPsp Riquesa d’Amfibis Ponderada Índex Definit Es suma el nombre d’amfibis detectats als cinc Punts d’Alta Diversi-tat aplicant un coeficient a cada espècie segons la seva raresa PADs IACA Índex d’Amfibis dels Cursos Alts Índex A definir S’integraran els resultats anuals de les dades dels trams on es realitza Mostreig Exhaustiu en un índex per tram i per conca ME IACMB Índex d’Amfibis dels Cursos Mitjos i Baixos Índex A definir S’integraran els resultats anuals de les dades dels trams on es realitzen Sèries de Punts d’Escolta en un índex per tram i per conca SPE IEI Índex d’Espècies Indicadores Índex A definir S’estudiarà la integració de l’evolució en la distribució de les espècies indicadores en un índex Conca IACT Índex d’Amfibis de la Conca de la Tordera Índex A definir Integrar de forma ponderada la resta de paràmetres, indicadors i índexs en un índex global per la conca Conca Amfibis L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 5 Índexs i Paràmetres emprats per l’avaluació de l’Estat Ecològic de la conca de la Tordera a partir del Seguiment d’Amfibis (SACT) Index Aplicats Indicadors Condició que determinen Periodicitat Àmbit d’Aplicació RAsp (Riquesa d’amfibis) Nombre d’espècies d’amfibis detectades Quantitat d’espècies d’amfibis detectades pel cant o visualment i en estadi adult o larvari a punts de reproducció d’elevada diversitat Anual Punts d’alta diversitat d’amfibis IQAtramany (Índex Quilomètric d’Abundància) Abundància relativa d’una espècie d’amfibi determinada en un tram concret al llarg dels mostrejos primaverals d’un any concret Densitat d’individus reproductors d’una espècie d’amfibi determinada (adults/km) Anual Trams amb presència notable de Bufo bufo o Salamandra salamandra (T0, T7-T9) IQAƃtramany (Índex Quilomètric d’Abundància de femelles) Abundància relativa de femelles d’una espècie d’amfibi determinada en un tram concret al llarg dels mostrejos primaverals d’un any concret Densitat de femelles reproductores d’una espècie d’amfibi determinada (femelles/km) Anual Trams amb presència notable de Bufo bufo o Salamandra salamandra (T0, T7-T9) RƄ/ƃ tramany (Sex ratio) Nombre de mascles per femella d’una espècie d’amfibi determinada en un tram concret al llarg dels mostrejos primaverals d’un any concret Proporció de mascles reproductors per cada femella d’una espècie d’amfibi determinada (nombre de mascles/ femella) Anual Trams amb presència notable de Bufo bufo o Salamandra salamandra (T0, T7-T9) FIACPRany (Freqüències Primaveral dels valors de l’Índex d’Abundància de Cants) Percentatge primaveral de cada valor de l’índex de cants per a una espècie determinada al conjunt del curs fluvial o en un tram concret en un any concret Estimació relativa de l’abundància de mascles cantors d’anurs a la zona d’influència d’un punt determinat Anual Conjunt de trams T1-T6 separat %PCany (Percentatge de punts d’escolta amb Presència) Punts d’escolta amb presència d’una espècie determinada per a un any concret Percentatge respecte el total de punts d’escolta diferents on s’ha detectat el cant d’una espècie d’anur determinada Anual Trams amb sèries de punts d’escolta (T1-T6) %DCany (Percentatge de Detecció de Cants) Freqüència de detecció pel cant d’una espècie determinada per a un any concret Percentatge de vegades que s’ha detectat la presència d’una espècie d’anur en un any determinat al conjunt de punts d’escolta i al llarg dels quatre mostrejos primaverals Anual Trams amb sèries de punts d’escolta (T1-T6) Espècies indicadores Variació en la distribució de les espècies indicadores Variacions ecològiques de magnitud important del curs fluvial i el seu entorn Anual Trams de límits de distribució Amfibis L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 6 Paràmetres complementaris per l’avaluació de l’Estat Ecològic de la conca de la Tordera a partir del Seguiment d’Amfibis (SACT) Paràmetre Tipologia Condició que determinen Periodicitat Àmbit d’Aplicació Humitat relativa (%) Meteorològic Situació afavoridora o adversa de l’activitat dels amfibis Dues vega-des per cada ME, SPE o PAD ME, SPE, PAD Velocitat del vent (km/h) Meteorològic Situació afavoridora o adversa de l’activitat dels amfibis Dues vega-des per cada ME, SPE o PAD ME i SPE, PAD Temperatura (°C) Meteorològic Situació afavoridora o adversa de l’activitat dels amfibis Dues vega-des per cada ME, SPE o PAD ME, SPE, PAD Nuvolositat Meteorològic Situació afavoridora o adversa de l’activitat dels amfibis Dues vega-des per cada ME, SPE o PAD ME, SPE, PAD Distribució de les espècies Biològic Ús de l’hàbitat Per cada indi-vidu detectat ME i SPE Estadi del cicle de vida Biològic Efectivitat de la reproducció i ús de l’hàbitat Cada ME i PAD ME i PAD ABREVIACIONS: ME- Mostreig o mètode exhaustiu SPE- Sèrie de punts d’escolta PAD- Punts d’Alta Diversitat d’amfibis Amfibis L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 13 Tendència per Campanyes de Seguiment (Anys) Al tram 0, del qual es disposa de dades des del 2002, la dinàmica poblacional de l’espècie dominant mostra cicles bianuals on s’alterna la pujada i baixada poblacional, i la tendència de la sèrie complerta és a la disminució de les poblacions (Figura 4). No obstant, sense una sèrie més llarga d’anys, no es pot descartar una reducció dels efectius reproductors temporal motivada per uns pocs anys climàticament adversos. Amb més anys de mostreig i la incorporació dels punts de la riera d’Arbúcies, es podrà avaluar millor l’evolució poblacional de Bufo bufo i les possibles causes de la tendència resultant observada. Figura 4.4. Evolució de la població reproductora de Bufo bufo al Pont de la Llavina (tram 0) durant el període 2002-2005. Resultats aplicant l’Índex Quilomètric d’Abundància (nº exemplars/km). ME0- Exemplars reproductors de gripau comú per quilòmetre al llarg de la primavera 0 50 100 150 200 250 300 350 400 Any IQA 2002 2003 2004 2005 Amfibis L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 14 DISTRIBUCIÓ AL CURS FLUVIAL (comparativa 2003-2005) 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 Alytes obstetricans Bufo calamita Hyla meridionalis Rana perezi % de punts amb Presència Figura 4.5. Distribució de les quatre espècies més abundants en els 40 punts d’escolta del curs principal de la Tordera (percentatge calculat en funció de la presència/absència). A la Figura 5 es mostra l’evolució de la distribució anual de les espècies pels trams 1-6, dels quals es disposa de dades des del 2003. Si bé el darrer any ha davallat una mica, la tendència general és a l’augment de la distribució de les espècies vinculades a punts d’aigua secundaris i una lleugera disminució de la distribució de les espècies més vinculades al curs principal. Amfibis L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 15 La Figura 6, permet fer-se a la idea de l’evolució quantitativa de les espècies estudiades als trams 1-6. Com a tendència general es veu en la sèrie 2003-2005 un cert augment de les abundàncies. Freqüència anual d'abundàncies al curs principal de la Tordera 0 10 20 30 40 50 Ao Bc Hm Rp Ao Bc Hm Rp Ao Bc Hm Rp 2003 2004 2005 Percentatge IA = 3 IA = 2 IA = 1 Figura 4.6. Freqüència anual dels valors de l’Índex d’Abundància de Cants (IA) de les principals espècies detectades al curs principal de la Tordera la primavera del 2005. Amfibis L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 16 Gualba Blanes Tordera Arbúcies Montseny Hostalric St. Esteve Sant Celoni Malgrat de Mar Tram 0 Tram 1 Tram 2 Tram 6 Tram 5 Tram 4 Tram 9 Tram 8 Tram 7 Tram 3 2003 2003 2003 2003 2003 2003 2004 2004 2004 2004 2004 2004 2005 2005 2005 2005 2005 2005 Alytes obstetricans Tòtil 1 2 3 0 Mapa 4.2. Evolució freqüència Índex de Cant (IA) d’Alytes obstetricans (2003-05). Gualba Blanes Tordera Arbúcies Montseny Hostalric St. Esteve Sant Celoni Malgrat de Mar Tram 0 Tram 1 Tram 2 Tram 6 Tram 5 Tram 4 Tram 9 Tram 8 Tram 7 Tram 3 2003 2003 2003 2003 2003 2003 2004 2004 2004 2004 2004 2004 2005 2005 2005 2005 2005 2005 Bufo calamita Gripau corredor 1 2 3 0 Mapa 4.3. Evolució freqüència Índex de Cant (IA) de Bufo calamita (2003-05). Amfibis L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 17 Gualba Blanes Tordera Arbúcies Montseny Hostalric St. Esteve Sant Celoni Malgrat de Mar Tram 0 Tram 1 Tram 2 Tram 6 Tram 5 Tram 4 Tram 9 Tram 8 Tram 7 Tram 3 2003 2003 2003 2003 2003 2003 2004 2004 2004 2004 2004 2004 2005 2005 2005 2005 2005 2005 Hyla meridionalis Reineta 1 2 3 0 Mapa 4. 4. Evolució freqüència Índex de Cant (IA) d’Hyla meridionalis (2003-05). Gualba Blanes Tordera Arbúcies Montseny Hostalric St. Esteve Sant Celoni Malgrat de Mar Tram 0 Tram 1 Tram 2 Tram 6 Tram 5 Tram 4 Tram 9 Tram 8 Tram 7 Tram 3 2003 2003 2003 2003 2003 2003 2004 2004 2004 2004 2004 2004 2005 2005 2005 2005 2005 Rana perezi Granota verda 1 2 3 0 Mapa 4.5. Evolució freqüència Índex de Cant (IA) de Rana perezi (2003-2005). Amfibis L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 18 4.- CONCLUSIONS Amb les dades obtingudes durant els primers quatre anys d’estudi, els tres darrers amb seguiment estandarditzat, es fa una primera anàlisi de l’aportació dels amfibis més abundants a les zones estudiades i que per tant són les espècies més útils com a indicadores i per tant les més susceptibles de contribuir a la definició dels índexs o conjunt d’indicadors. Tòtil (Alytes obstetricans)- espècie molt ben distribuïda i lligada encara que no de forma exclusiva al curs fluvial principal. Es reprodueix tant en aigües fredes i poc pol·luïdes del tram 1 al curs alt, com en aigües força contaminades del curs mig i baix sempre que no siguin salobres. Bioindicaciósembla que l’afavoreixen els anys de pluges graduals i disminueix els anys de pluges torrencials. La seva àmplia valència ecològica el fa poc útil individualment com a indicadora, però la seva presència enriqueix la diversitat de les àrees ocupades. Gripau comú (Bufo bufo)- espècie molt ben distribuïda però amb densitats elevades només als trams alts dels cursos fluvials. Sembla preferir aigües oxigenades i poc pol·luïdes. Bioindicaciónomés indicada per trams on es realitzi ME. Poblacions abundants, gran mobilitat pel territori, sensibilitat a la pol·lució, als canvis d’usos del sòl i a la fragmentació territorial, el fan una bona espècie indicadora de qualitat ambiental que va més enllà de l’àmbit del curs fluvial. El seu augment de T0 a T9 indicaria millora ambiental. Gripau corredor (bufo calamita)- espècie ben distribuïda d’estratègia reproductora oportunista i colonitzadora. Període reproductor molt variable en funció del règim de pluges. Usa punts d’aigua que no estan vinculats a la llera fluvial. Bioindicaciómalgrat les fluctuacions és una espècie abundant fàcilment detectable pel cant i és sensible a alteracions profundes del medi. Encara que més adaptable i termòfila que B. bufo, també la seva absència pot indicar alteracions territorials d’abast àmpli. Reineta (Hyla meridionalis)- espècie molt ben distribuïda i abundant. Necessita vegetació riberenca estructurada i aigües netes, però evita el curs fluvial. Bioindicaciól’afavoreixen els anys de pluges torrencials aprofitant per la reproducció els tolls secundaris formats per les crescudes. El seu increment poblacional es considera un augment positiu de la qualitat ambiental local. Granota verda (Rana perezi)- espècie molt ben distribuïda i la més abundant. Usa punts d’aigua molt diversos, però especialment la llera. Termòfila però és l’espècie més polivalent, amb elevada tolerància a aigües pol·luïdes i l’adult fins i tot lleugerament salobres. Bioindicacióútil per tenir poblacions nombroses i cant potent, la seva rarefacció de T3 a T6 i a T9 implicaria nivells de contaminació molt alts, mentre que un augment notable a T1, T2 i T8 o la irrupció a T0 i T7 indicaria una mediterraneització de la zona. Amfibis L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 19 5.- BIBLIOGRAFIA DE REFERÈNCIA BALLESTEROS, T. i DEGOLLADA, A. (1997): Estudi dels amfibis del Parc Natural del Montnegre i del Corredor. Informe inèdit. BARBADILLO, L.J. (1987): La guía de Incafo de los anfibios y reptiles de la Península Ibérica, Islas Baleares y Canarias. Incafo, Madrid. BARBADILLO, L.J.; LACOMBA, J.I.; PÉREZ-MELLADO, V; SANCHO, V. i LÓPEZJURADO, L.F. (1999): Anfibios y reptiles de la Península Ibérica, Baleares y Canarias. Editorial GeoPlaneta, Barcelona. BEA, A. i ROCHÉ, J.C. (1990): Anfibios anuros de España: ranas y sapos. Serie de registros sonoros de los anuros ibéricos. Cinta de casset , Alosa, Barcelona. BLAUSTEIN, A.R. i WAKE, D.B. (1990): Declining amphibians populations: a global phenomenon? Trends. Ecol. Evol., 5 (7): 203-204. BLAUSTEIN, A.R. i WAKE, D.B. (1995): The puzzle of declining amphibian populations. Scientific American, 272 (4): 56-61. BLAUSTEIN, A.R.; WAKE, D.B. i SOUSA, W.P. (1994): Amphibian declines: judging stability, persistence, and susceptibility of population to local and global extinction. Conservation Biology, 8 (1): 60-71. BOADA, M. (1984a): Flora, fauna i plantes remeieres del Baix Montseny-Montnegre. Centre d'Estudis i Documentació del Baix Montseny, Sant Celoni. BOADA, M. (1984b): Els poblaments de vertebrats. p. 78-79. A: DEPARTAMENT D'ECOLOGIA (UAB): Introducció a l'ecologia del faig al Montseny. Diputació de Barcelona, Barcelona. BOADA, M. (1990): Fauna i home al Montseny i al Montnegre. Ajuntament de Santa Maria de Palautordera, Santa Maria de Palautordera. CAMPENY, R. (1987): Amfibis i rèptils dels aiguamolls de Tordera. L'Atzavara (Butll. Secció Ciènc. Nat. Museu Comarcal Maresme), 5: 31-38. CAMPENY, R. (1992): Els llocs de reproducció dels amfibis al Maresme. Interès de la seva conservació. I Jornades Naturalistes del Maresme. Argentona, 3 i 4 d'Octubre. Recull de ponències, inèdit. CAMPENY, R. (1996): Amfibis del vessant oriental del Montnegre i el Corredor: distribució i primeres dades fenològiques. Iª Trobada d'Estudiosos del Montnegre i el Corredor. Desembre de 1996. Servei de Parcs Naturals, Diputació de Barcelona, Barcelona. CAMPENY, R.; PARPAL, J. i PASQUINA, A. (1996): Seguiment dels impactes sobre la fauna a l'eix transversal de catalunya (Osormort-Santa Coloma de Farners). Minuartia. Estudis Ambientals-Dcció. General de Patrimoni Natural, informe inèdit. CARRERA, D. (1999): Els amfibis del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà: bioindicació i anàlisi ambiental. Projecte de fi de la Llicenciatura en Ciències Ambientals, UAB, Bellaterra. CARRERA, D. (2000): Proposta d’un Pla de seguiment de les poblacions d’amfibis a la conca del riu Tordera. Seguiment d’Amfibis de la Conca de la Tordera (SACT). A: BOADA, M.; MIRALLES, M.; RUBIO, M.; MIMÓ, N.; PIQUÉ, D.; JUBANY, J.; ESTRADA, J. i SÁEZ, D: L'Observatori: estació de seguiment de la biodiversitat de la conca de la Tordera. Projecte d'actuacions per al 1999. L’Observatori, La Rectoria Vella (Sant Celoni), informe inèdit. CORN, P.S. (1994): Straight-line drift fences and pitfall traps. p. 109-117. A: HEYER, W.R.; DONELLY, M.A.; MCDIARMID, R.W.; HAYEK, L.A.C. i FOSTER, M.S. (Eds.): Measuring and monitoring biological diversity. Standard methods for amphibians. Smithsonian Institution Press, Washington. CRUMP, M.L. i SCOTT, N.J. (1994): Visual encounter surveys. p. 84-92 A: HEYER, W.R.; DONELLY, M.A.; MCDIARMID, R.W.; HAYEK, L.A.C. i FOSTER, M.S. (Eds.): Measuring and monitoring biological diversity. Standard methods for amphibians. Smithsonian Institution Press, Washington. DAPTF: The Declining Amphibian Populations Task Force (DAPTF) [en línia]. DAPTF (IUCN-Species Survival Comission), Milton Keynes (UK)-Washington (USA). [Consulta: 24 ago. 1999] DECLINING AMPHIBIAN POPULATIONS TASK FORCE (1998): ¡Siga el Código de del DAPTF para trabajo de campo! Tríptic informatiu, Froglife, Triton House, Halesworth. Amfibis L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 20 DODD, C.K. i SCOTT, D.E. (1994): Drift fences encircling breeding sites. p.125-130. A: HEYER, W.R.; DONELLY, M.A.; MCDIARMID, R.W.; HAYEK, L.A.C. i FOSTER, M.S. (Eds.): Measuring and monitoring biological diversity. Standard methods for amphibians. Smiths DONELLY, M.A. i GUYER, C. (1994): Mark-recapture. p. 183-200. A: HEYER, W.R.; DONELLY, M.A.; MCDIARMID, R.W.; HAYEK, L.A.C. i FOSTER, M.S. (Eds.): Measuring and monitoring biological diversity. Standard methods for amphibians. Smithsonian Institution Press, Washington. FAHRIG, L.; PEDLAR, J.H.; POPE, S.E.; TAYLOR, P.D. i WEGNER, J.F. (1995): Effect of road on amphibian density. Biological Conservation, 73 (3): 177-182. GARCÍA-PARÍS, M. (1990): Guía para la identificación de las larvas de urodelos españoles. Quercus, 48: 14-17. GARCÍA-PARÍS, M. (1989): Guía para la identificación de los renacuajos españoles. Quercus, 38: 16-23. GARRIGÓS, B. (2005): Projecte deSeguiment d’Amfibis de Catalunya (SAC). Fundació Emys, informe inèdit. GIBBONS, J.W. i BENNET, D.H. (1974): Determination of anuran terrestrial activity patterns by drift fence method. Copeia, 1974: 235-243. GREEN, D. (2003): The ecology of extinction: population fluctuation and decline in amphibians. Biological Consevation, 111: 331-343. HALLIDAY, T.R. (1996): Amphibians. p. 205-217. A: SUTHERLAND, W.J. (Ed.): Ecological census techniques. A handbook. Cambridge University Press, Cambridge. HAYEK, L-A.C. (1994): Removal sampling. p. 201-205. A: HEYER, W.R.; DONELLY, M.A.; MCDIARMID, R.W.; HAYEK, L.A.C. i FOSTER, M.S. (Eds.): Measuring and monitoring biological diversity. Standard methods for amphibians. Smithsonian Institution Press, Washington. IUCN (2004): 2004 IUCN red list of threatened species. ]<www.redlist.org> [Consulta: 6 oct. 2005]. JAEGER, R.G. (1994a): Patch sampling. p. 107-109. A: HEYER, W.R.; DONELLY, M.A.; MCDIARMID, R.W.; HAYEK, L.A.C. i FOSTER, M.S. (Eds.): Measuring and monitoring biological diversity. Standard methods for amphibians. Smithsonian Institution Press, Washington. JAEGER, R.G. (1994b): Transect sampling. p. 103-107. A: HEYER, W.R.; DONELLY, M.A.; MCDIARMID, R.W.; HAYEK, L.A.C. i FOSTER, M.S. (Eds.): Measuring and monitoring biological diversity. Standard methods for amphibians. Smithsonian Institution Press, Washington. JAEGER, R.G. i INGER, R.F. (1994): Quadrat sampling. p. 97-102. A: HEYER, W.R.; DONELLY, M.A.; MCDIARMID, R.W.; HAYEK, L.A.C. i FOSTER, M.S. (Eds.): Measuring and monitoring biological diversity. Standard methods for amphibians. Smithsonian Institution Press, Washington. LIVERMORE, B. (1992): Amphibian alarm: just where have all the frogs gone. Smithsonian, 23 (7): 113-120. LLORENTE, G.A.; MONTORI, A.; SANTOS, X. i CARRETERO, M.A. (1995): Atlas dels amfibis i rèptils de Catalunya i Andorra. Edicions el Brau, Figueres. LLORENTE, G.A.; MONTORI, A.; SANTOS, X. i CARRETERO, M.A. (s.d.a): Projecte de seguiment de basses importants per als amfibis a Catalunya. Memòria preliminar. Universitat de Barcelona-Direcció General de Patrimoni Natural, informe inèdit. LLORENTE, G.A.; MONTORI, A.; SANTOS, X. i CARRETERO, M.A. (s.d.b): Programa de seguiment de basses importants per als amfibis a Catalunya. Universitat de Barcelona-Direcció General de Patrimoni Natural, informe inèdit. MÁRQUEZ, R. i LIZANA, M. (1993): Poblaciones de anfibios en declive. ¿Un fenómeno global? Quercus, 94: 5-10. MATEO, J.A. (2002): Áreas importantes para la herpetofauna española. A: PLEGUEZUELOS, J.M.; MÁRQUEZ, R. i LIZANA, M. (eds.): Atlas y Libro Rojo de los anfibios y reptiles de España. p.485-500. Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Asociación Herpetológica Española (2ª impressió), Madrid. MELP-RIBTETF-RIC (1998): Inventory methods for pond-breeding amphibians and painted turtle. Standards for components of British Columbia's biodiversity; nº 37. Ministry of Environment, Lands and Parks (BC)- Resources Inventory Branch for the Terrestrial Ecosystems Task Force-Resources Inventory Committee (Canada), Vancouver. Amfibis L’Observatori de la Conca de la Tordera: Memòria 2003-2005 21 MONTORI, A.; CAMPENY, R. i SANTOS, X. (1986): L'herpetofauna del Montseny: visió històrica i estudis en curs. Jornada de Recerca Naturalista al Montseny. Desembre de 1986. Servei de Parcs Naturals, Diputació de Barcelona, Barcelona. NAAMP: North American Amphibian Monitoring Program (NAAMP) [en línia]. NAAMP (USGS Patuxent Wildlife Research Center), Laurel (USA). [Consulta: 13 des. 1999] NÖLLERT, A. i NÖLLERT, C. (1995): Los anfibios de Europa. Identificación, amenazas, protección. Omega, Barcelona. ORDEIX, M.; MALUQUER-MARGALEF, J. i CAMPRODON, J. (1999): Estudi de la distribució de la fauna amfíbia i aquàtica de les rieres del Parc Natural del Montseny. p. 215-227. A: HERNÁNDEZ, J. i MELERO, J. III i IV trobades d’estudiosos del Montseny. Monografies, 27. Serveis de Parcs Naturals, Diputació de Barcelona, Barcelona. PARPAL, J.; ROSELL, C. i VELASCO, J.M. (1995): Prevenció i correcció dels impactes de les carreteres sobre la fauna. Minuartia. Estudis Ambientals.- Dcció. General de Patrimoni Natural, informe inèdit. PECHMANN, J.H.K. i WILBUR, H.M. (1994): Putting declining amphibian populations in perspective: natural fluctuations and human impacts. Herpetologica, 50 (1): 65-84. PECHMANN, J.H.K.; SCOTT, D.E.; SEMLITSCH, R.D.; CALDWELL, J.P.; VITT, L.J. i GIBBONS, J.W. (1991): Declining amphibian populations: the problem of separating human impacts from natural fluctuations. Science, 253 (5022): 892-895. PETERSON, C.R. i DORCAS, M.E. (1994): Automated data acquisition. p. 47-57. A: HEYER, W.R.; DONELLY, M.A.; MCDIARMID, R.W.; HAYEK, L.A.C. i FOSTER, M.S. (Eds.): Measuring and monitoring biological diversity. Standard methods for amphibians. Smithsonian Institution Press, Washington. PLEGUEZUELOS, J.M.; MÁRQUEZ, R. i LIZANA, M. (eds.) (2002): Atlas y Libro Rojo de los anfibios y reptiles de España. Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Asociación Herpetológica Española (2ª impressió), Madrid. RAND, A.S. i DREWRY, G.E. (1994): Acoustic monitoring at fixed sites. p. 150-152. A: HEYER, W.R.; DONELLY, M.A.; MCDIARMID, R.W.; HAYEK, L.A.C. i FOSTER, M.S. (Eds.): Measuring and monitoring biological diversity. Standard methods for amphibians. Smithsonian Institution Press, Washington. ROCHÉ, J.C. (1997): Au pays des grenouilles. Frog talk. Inclou disc compacte, Sittelle, Mens (Fr). SCOTT, N.J. i WOODWARD, B.D. (1994): Surveys at breeding sites. p. 118-125. A: HEYER, W.R.; DONELLY, M.A.; MCDIARMID, R.W.; HAYEK, L.A.C. i FOSTER, M.S. (Eds.): Measuring and monitoring biological diversity. Standard methods for amphibians. Smithsonian Institution Press, Washington. SEGURADO, P. (1994): Caracterização e estratégia de conservação da herpetocense do Paul do Boquilobo. Relatório de estágio para a obtenção da Licenciatura em recursos faunísticos e ambiente, Faculdade de Ciências da Universidade de Lisboa. SHAFFER, H.B. et al. (1994): Quantitative sampling of amphibian larvae. p. 130-141. A: HEYER, W.R.; DONELLY, M.A.; MCDIARMID, R.W.; HAYEK, L.A.C. i FOSTER, M.S. (Eds.): Measuring and monitoring biological diversity. Standard methods for amphibians. Smithsonian Institution Press, Washington. SOCIETAT CATALANA D'HERPETOLOGIA (1994): Nombres catalanes oficiales para los anfibios y reptiles. Bol. Asoc. Herpetol. Esp., 5: 40-41. TELLERÍA, J.L. (1986): Manual para el censo de los vertebrados terrestres. Editorial Raíces, Madrid. TERMCAT (1992): Full de difusió de Neologismes. Vol. 14. Institut d'Estudis Catalans. TIMMERMANS, S. i MC CRACKEN, J. (2001): A basin-wide evaluation of marsh bird and amphibian indicators and an evaluation of wetland indicator metrics at selected coastal wetlands in lakes Erie and Huron. Bird Studies Canada, Port Rowan (Canadà). VIVES-BALMAÑA, M.V. (1990): Contribució al coneixement de la fauna herpetològica de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona. WYMAN, R.L. (1990): What's happening to the amphibians? Conservation Biology, 4: 350-352. ZIMMERMAN, B.L. (1994): Audio strip transects. p. 92-97. A: HEYER, W.R.; DONELLY, M.A.; MCDIARMID, R.W.; HAYEK, L.A.C. i FOSTER, M.S. (Eds.): Measuring and monitoring biological diversity. Standard methods for amphibians. Smithsonian Institution Press, Washington.