Noves aportacions a la flora de les comarques meridionals de Catalunya

Ac a Bo . Ba c., 46: 97-118 Ba celona 2000 NOVES APORTACIONS A LA FLORA DE LES COMARQUES MERIDIONALS DE CATALUNYA Llo enç SÁEZ1, Empa CARRILLO1, Ma ia MAYOL2, Julià MOLERO3 & Jo di VALLVERDÚ4 ABSTRACT New con ibu ion o he knowledge o he lo a o Sou he n Ca alonia (NE Ibe ian Peninsula) Da a abou 89 axa a e p esen ed. A abis no a Vill. subsp. ibe ica Ri as Ma . ex Tala e a, Cis us × nig icans Pou . and Phacelia anace i olia Ben h. a e new eco ds o he Ca alan lo a, and 15 axa (Allium opo inan hum B ullo & al., Ape a in e up a (L.) Beau ., Asplenium ichomanes L. subsp. ichomanes, Campanula a inis Schul ., Ca ex syl a ica Huds. subsp. paui (Sennen) A. & O. Bolòs, Epilobium angus i olium L., Limonium hibe icum E ben, Melilo us messanensis (L.) All., Minua ia unkii (Jo d.) G aebne , Onosma ice os-pe ma subsp. ca alaunica (Sennen) O. Bolòs & Vigo, O chis palus is Jacq., O chis simia Lam., Selaginella den icula a (L.) Sp ing, S ella ia neglec a Weihle in Blu & Finge h. and Vaccinium my illus L. a e new eco ds o Sou he n Ca alonia. Key wo ds: Cho ology, Flo a, Ca alonia, NE Ibe ian Peninsula. RESUM Es comen en un o al de 89 àxons. A abis no a Vill. subsp. ibe ica Ri as Ma . ex Tala e a, Cis us × nig icans Pou . i Phacelia anace i olia Ben h. cons i ueixen no e a s pe a la lo a de Ca alunya, i 15 àxons (Allium opo i- nan hum B ullo & al., Ape a in e up a (L.) Beau ., Asplenium ichomanes L. subsp. ichomanes, Campanula a inis Schul ., Ca ex syl a ica Huds. subsp. paui (Sennen) A. & O. Bolòs, Epilobium angus i olium L., Limonium hibe icum E ben, Melilo us messanensis (L.) All, Minua ia unkii (Jo d.) G aebne , Onosma ice ospe ma subsp. ca alaunica (Sennen) O. Bolòs & Vigo, O chis palus is Jacq., O chis simia Lam., Selaginella den icula a (L.) Sp ing, S ella ia neglec a Weihle in Blu & Finge h. i Vaccinium my illus L. suposen no e a s pe a les coma ques me idionals de Ca alunya. 1 Depa amen de Biologia Vege al (Bo ànica), Facul a de Biologia, Uni e si a de Ba celona. A . Diagonal, 645. E-08028 Ba celona. Ad eça ac ual: Uni a de Bo ànica, Facul a de Ciències, Uni e si a Au ònoma de Ba celona. E-08193 Bella e a, Ba celona. 2 CREAF, Facul a de Ciències, Uni e si a Au ònoma de Ba celona. E-08193 Bella e a, Ba - celona. 3 Labo a o i de Bo ànica, Facul a de Fa màcia, Uni e si a de Ba celona. A . Joan XXIII, s/n. E- 28028 Ba celona. 4 Jo ellanos, 15. E-43201 Reus. 98 L. SÁEZ e al. In oducció El coneixemen lo ís ic que es é de les coma ques me idionals de Ca alunya (especialmen la zona co esponen a les Mun anyes Ca alanídiques), es po conside a o ça bo, onalmen almen degu a les ob es de MASCLANS & BATALLA (1964-72), MOLERO (1976), FOLCH (1980), MASALLES (1983), ROVIRA (1986) i TORRES (1989), o i que enca a exis eixen algunes llacunes, an en l'aspec e lo ís ic com en el axonòmic. P esen em aquí un conjun de dades lo ís iques esul a de les p ospeccions eali zades pe les Mun anyes Ca alanídiques cen als i me idionals en els da e s anys, in o mació que complemen a una apo ació de ca àc e lo ís ic d'apa ició ecen (MOLERO e al. 1996). Amb la in enció de e isa de mane a c í ica i d'ac uali za el ca àleg de la lo a de la p o íncia de Ta agona es able pe MALAGARRIGA (1976), ambé hi hem inco po a algunes dades que són esul a de la e isió del ma e ial d'he ba i d'alguns àxons a s o c í ics, la p esència dels quals e a dub osa. Les espècies es an o denades al abè icamen . El nom dels àxons que han de se exclosos del ca àleg lo ís ic de la zona conside ada es à esc i en ca àc e s i àlics. Les locali a s s'acompanyen de la indicació de la quad ícula del e icle UTM de 10 km de cos a , o d'1 km si s'escau; ome em el us i la zona de designació (31T) comuns a o es elles. També hem c egu opo ú indica l'he ba i on es en diposi a s els es imonis que jus i iquen les ci acions. Ca àleg lo ís ic Ag os is capilla is L. FOLCH (1980) assenyala aques a espècie (sub A. enuis Sib h. subsp. enuis) al puig Molló (Baix Camp) a 650 m. El plec que jus i ica aques a ci ació (Coll d'Al o ja, CF26, 10-VII-1975, R. Folch & R.M. Masalles (BC 626909) co espon ealmen a A. cas ellana Boiss. & Reu . ja que p esen a les lígules ne amen més lla gues que amples. Cal assenyala que a la e isió del gène e Ag os is a la península Ibè ica (ROMERO GARCÍA e al. 1988) no apa eix indicada A. cas ellana de la p o íncia de Ta agona, o i exis i -ne a l'he ba i gene al BC els següen s es imonis: Po s de To osa, els Pous, 1100 m (BC 67296); Mun anyes de P ades, al iplà de la Mola de Roque ola, 1100 m (BC 598813); Plans de Pagès, 1050 m (BC 598814). Ag os emma gi hago L. Baix Camp: P ades, o a la ca e e a local que mena a la població, CF27, 940 m, 4- VI-1995, J. Vall e dú (BCF). Espècie sege al que es oba en ies d'ex inció a les coma ques me idionals. Flo a de les coma ques me idionals 99 Allium ampelop asum L. Mon sià: Ulldecona, odalia de la població, BE89, 100 m (BCF 43287); ba anc de l'As o , BF80, 250 m, sob e ped uscall calca i, 1-VI-1996 (BCF 43285). Espècie o ça a a a les coma ques me idionals, jus coneguda dels Po s de To osa-Besei (TORRES 1989) i del massís de Ca dó (FONT QUER 1950). Allium opo inan hum B ullo, Pa one & Salme i Conca de Ba be à: mun anya de San Miquel de Mon cla , San a Pe pè ua, CF6192, 880 m, eplans de oques calcà ies (L. Sáez, he b. pe s.). Tàxon subendèmic, di ós pel NW de la egió medi e ània, que o ma pa del g up d'Allium panicula um L. (BRULLO e al. 1997). Res a pe p ecisa la dis- ibució d'A. opo inan hum al NE de la península Ibè ica, ja que pe al momen només són conegudes unes poques locali a s de la Ca alunya cen al −indicades pe BRULLO e al. (l.c.)− i que són esul a de la e isió de ma e ial d'he ba i. Mol possiblemen han de se a ibuïdes a aques àxon bona pa de les ci acions d'A. panicula um del no d de la p o íncia de Ta agona degudes a MASALLES (1983). No e a p o incial. Ampelodesmos mau i anica (Poi .) Du and & Schinz Baix Camp: o es de la ca e e a C-242, en la essan obaga del coll d'Al o ja, CF26, 560 m (BCF 45777). Lími de l'espècie cap a l’in e io de les coma ques a agonines. Anagallis enella (L.) L. Baix Camp: all de Llè ia, mun anyes de Vandellós, CF1838, 380 m, als mulladius de les o es del o en (L. Sáez, he b. pe s.). Ribe a d’Eb e: Se a d’Almos, CF14, 360 m (BCC). Espècie no consignada de les mun anyes de Vandellós i a a en gene al a les e es ca alanes me idionals. Anog amma lep ophylla (L.) Link P io a : dos quilòme es al sud de G a allops, cap a False , so a el pon del iu Co iella, CF16, 350 m, en encle xes i p adells humi s de l'obaga, sob e esquis s, al Selaginello-Anog amme um lep ophyllae (BCF 45776). Espècie mol a a a les coma ques me idionals (c . SÁEZ 1997). An he icum liliago L. Baix Camp: all de Llè ia, mun anyes de Vandellós, CF1837, 150-350 m, a les b olles ped egoses seques, en essan s o ien a s al sud (MA 592822, L. Sáez, he b. pe s.). A les coma ques me idionals de Ca alunya A. liliago jus e a conegu de les mun anyes de P ades i zones adjacen s (MASCLANS & BATALLA 1972; FOLCH 1980) i dels Po s de To osa (TORRES 1989), semp e en zones al es i humides, en e (500)900 i 1130 m. 100 L. SÁEZ e al. Ape a in e up a (L.) Beau . Mon sià: cap al mas de l'Ama , BF6515, 1150 m, als p a s d'anuals (MA 597396). Te ò i medi e ani de dis ibució mol dispe sa a Ca alunya. Ha es a consigna de la se a supe io del Vallès, del Be guedà i de la se a de Pinós (CADEVALL 1936), de l’Al a Ribago ça i del Palla s Jussà (FONT & CARRILLO 1988), del Mon sec (ROMO 1989) i de la Vall d'Espo (CARRILLO & NINOT 1992). No e a des acable pe a la p o íncia de Ta agona. A abis hi su a (L.) Scop. Baix Camp: Mola de Colldejou, CF2153, 820 m, a les issu es de les oques o ien ades al no d (L. Sáez, he b. pe s.). Tàxon no assenyala de la Mola de Colldejou pe FOLCH (1980). A abis no a Vill. subsp. ibe ica Ri as Ma . ex Tala e a in Anales Ja d. Bo . Mad id 50: 148 (1992) Conca de Ba be à: "In alle el Ti lla d.", 650 m, 7-IV-1950, F. Masclans (BC 140077). El ma e ial que con é aques plec ou de e mina pe F. Masclans com a A abis au icula a Lam. Els exempla s p esen en els e s mo ològics ca ac e ís ics d'A abis no a subsp. ibe ica: indumen de la ija cons i uï únicamen pe pèls ami ica s, síliqües de 4-4,6 mm de longi ud i pedicels in e io s del aïm de 7-10 mm a la uc i icació. Aques a locali a con igu a el lími sep en ional de l'à ea de dis ibució d'aques àxon ibe o-mag ibí (c . TALAVERA 1993), nou pe a la lo a de Ca alunya. A ena ia agg ega a (L.) Loisel. subsp. agg ega a Baix Camp: mun anyes de Vandellós, CF1742, 670 m, uns pocs exempla s en e les oques de la ca ena (L. Sáez, he b. pe s.). Espècie que no ha ia es a assenyalada pe FOLCH (1980) del e i o i. A les coma ques me idionals de Ca alunya aques àxon només e a conegu de les mun anyes de P ades i dels Po s de Besei (c . BOLÒS & VIGO 1990). A ena ia conimb icensis B o subsp. i idis (Fon Que ) Fon Que Aques àxon apa eix ecolli al ca àleg lo ís ic de la conca del Gaià (BATALLA & MASCLANS 1950). El plec es imoni a què a e e ència aques a ci ació (cos e s sob e el o en de Que ol, 16-V-1948, E. Ba alla & F. Masclans, BC 104693) con é di e sos exempla s que, segons el nos e c i e i, poden se a ibuï s sense di icul a a la subsp. conimb icenis, ja que les plan es no p esen en l'hàbi ca ac e ís ic de la subsp. i idis (aques a és una plan a biennal, ascenden , amb la ose a de ulles basals ben conse ada a l'an esi) i enen les ulles es e es (de menys d'1,7 mm d'amplada). D'al a banda, LÓPEZ GONZÁLEZ & NIETO (1985) ja apun en la necessi a de eali za es udis pe al de con i ma l'es a us axonòmic de la subsp. i idis. Flo a de les coma ques me idionals 101 A hena he um ela ius J. & C. P esl subsp. sa doum (E. Schmid.) Gamisans Ribe a d'Eb e: Ca dó, cap a la c eu de San os, BF93, 800 m, cos e ocós de l'obaga (BCC); Baix Camp: la Mola de Colldejou, CF2153, 700 m, epeus dels cingles (BCC). La dis ibució d'aques àxon a Ca alunya és poc coneguda. A les coma ques me idionals ha ia es a ci a del sec o sep en ional dels Po s de Besei pe ROVIRA (1986) i TORRES (1989). Asplenium sep en ionale (L.) Ho m. Baix Camp: Esco nalbou, Puigped egós, Vilano a d'Esco nalbou, CF2655, 500 m, a les issu es de les oques esquis oses assolellades (L. Sáez, he b. pe s.). Espècie no assenyalada pe FOLCH (1980) del e i o i. Aques a locali a con igu a el lími me idional de l'à ea de dispe sió de l'espècie al no d-es de la península Ibè ica (c . SÁEZ 1997). Asplenium ichomanes L. subsp. ichomanes Conca de Ba be à: ossal de la Bal asana, CF3377, 1190 m, a les issu es de les oques silícies o ien ades al no d, o a Asplenium adian um-nig um L. subsp. adian um-nig um, Polypodium ulga e L. i Saxi aga agilis Sch ank subsp. agilis (L. Sáez, he b. pe s.). Amb aques a oballa es con i men les p emonicions de SÁEZ (1997), qui assenyala a la p obable p esència d'aques a algue a a la zona al a de les mun anyes de P ades. L'exempla es udia p esen a una longi ud espo al (pe ispo i exclòs) de 30,1 ± 1,74 µm i una longi ud es omà ica de 40,8 ± 2,61 µm, mesu es que conco den pe ec amen amb el ni ell diploide es able pe a A. ichomanes (c . TIGERSCHÖLD 1981; PANGUA e al. 1989; SÁEZ 1998). Al no des de la península Ibè ica, A. ichomanes subsp. ichomanes es oba dis ibuï pels Pi ineus i al massís del Mon seny. No e a des acable pe a la lo a de Ta agona. Bi o a adians Bieb. P io a : Co nudella, camps de ce eals o a la ca e e a C-242, CF27, 540 m (BCF 45462). Espècie mol a a a Ca alunya, es ingida als Po s de To osa-Besei . De mane a acciden al apa eix en pun s dispe sos de l'Al Empo dà, Ba celonès i Vallès Occiden al (BOLÒS & VIGO 1990) i de la Ce danya (CARRERAS e al. 1998). No e a pe al e i o i ca alanídic cen al. Biscu ella s enophylla Léon Du ou in Ann. Gén. Sci. Phys. 7: 299 (1820) [= B. alen ina auc ., non (Loe l. ex L.) Heywood in Feddes Repe . Spec. No . Regni Veg. 66: 155 (1962)] Mons ià: Mon sià, la Fo adada, BF9201, 680 m, epeus dels cingles (BCC); Se a de Mon sià, ba anc del Soli o, BF9301, 250 m, ga iga,(L. Sáez, he b. pe s.). Tàxon o ça a a Ca alunya i de dis ibució enca a mal coneguda en aques e i o i, pe ò que sembla comuna a la comuni a alenciana (c . LAGUNA e al. 102 L. SÁEZ e al. 1998). FONT QUER (1915) a ci a B. lae iga a a . linea i olia del ossal de San An oni, a p op d'Ho a de San Joan (Te a Al a). El ma e ial diposi a a l'he ba i BC pe me a ibuï aquelles mos es a B. s enophylla. Pe la se a pa , ROVIRA (1987) obse à aques a espècie a di e ses locali a s de l'ex em sep en ional dels Po s de To osa-Besei . Pel que a a quin ha de se l'ús co ec e del nom Biscu ella alen ina (Loe l. ex L.) Heywood egeu els comen a is de GARCÍA ADÁ e al. (1996). Campanula a inis Schul . in Roem. & Schul . Baix Camp: la Mola (les Obagues) 500 m, Colldejou, CF25 (BC 627303); penyals o ien a s al no d de la Mola de Colldejou, CF2153 (L. Sáez, he b. pe s.). Malg a la no able a iabili a que p esen a aques a espècie, el ca àc e de la o ma de la co ol.la −amplamen cónico-campanulada, mol obe a− i el ca ac e ís ic es il exe pe me en sepa a C. a inis de C. speciosa Pou . BOLÒS & VIGO (1996) conside en que C. a inis es oba es ingida al sec o comp ès en e el Moianès, l'Anoia i el massís de Ga a , i pe an , la es a de les poblacions de les mun anyes ca alanídiques cen als co espond ien a C. speciosa. De e , el ma e ial d'he ba i que hem ingu ocasió de e isa p oceden de les mun anyes de P ades co espon a aques àxon. La p esència dels ca àc e s esmen a s p eceden men pe me assimila les plan es es udiades p oceden s de la Mola de Colldejou a C. a inis. Campanula pe sici olia L. Baix Camp: essan me idional del puig Molló, CF2665, 800 m, dins l'alzina mun anyenc (MA 592830; L. Sáez, he b. pe s.). Espècie que ja e a coneguda de les Mun anyes de P ades (MASCLANS & BATALLA 1972) i de la Mola de Colldejou (FONT QUER 1920). Amb aques a ci a apo em una no a locali a pe a con igu a el lími me idional de la se a à ea de dis ibució. Campanula apunculoides L. Baix Camp: P ades, a les o es del camí que ci cumda el se a dels T es Pics, CF37, 1100 m (BCF 45757). L'espècie ha ia es a ci ada pe MASALLES (1983) de la zona sep en ional de la Conca de Ba be à. Aques a locali a con igu a el lími me idional de C. apunculoides a Ca alunya. Ca ex dis achya Des . Baix Camp: Ma e de Déu de la Roca, Mon - oig del Camp, CF2651, 240 m (L. Sáez, he b. pe s). FOLCH (1980) conside a dub osa la p esència d'aques àxon a la Roca, d'on ha ia es a assenyala pe SENNEN (1917). D'al a banda, C. dis achya no apa eix assenyala de la p o íncia de Ta agona a la e isió del gène e de LUCEÑO (1994). La locali a aquí apo ada con igu a el lími me idional de l'espècie a Ca alunya. Flo a de les coma ques me idionals 103 Ca ex syl a ica Huds. subsp. paui (Sennen) A. & O. Bolòs Mon sià: se a del Mon sià, ba anc de la on del Bu gà, CF9202, 500 m als ons d'un ba anc. (MA). No e a pe al e i o i ca alanídic S. Cen au ea d acunculi olia Léon Du ou Baix Eb e: pla ja de la Llenya, CF1225, als he basssa s i a les jonque es halò ils (L. Sáez, he b. pe s.). La p esència d'aques endemisme del li o al o ien al de la península Ibè ica i del sud-es de F ança a la zona comp esa en e el del a de l'Eb e i Camb ils ja ha ia es a in uïda pe FOLCH (1980). Chamaesyce canescens (L.) P okh. Baix Camp: P ades, CF37, 940 m, o es del camí que a pa al.lel a un camp de con eu i la ca e e a local que mena a la població (BCF 45853). No e a pe a les Mun anyes de P ades. Cis us × nig icans Pou . in His . & Mém. Acad. Roy. Sci. Toulouse 3: 311 (1788) [= C. × longi olius Lam., Encycl. 2: 16 (1786), p o sp., nom. illeg. (c . DÉMOLY 1996); = C. monspeliensiss ×C. populi olius subsp. populi olius] Baix Camp: essan me idional del puig d'en Gulló, l'Aleixa , CF3764 i CF3864, 510 m, a les cla ianes de l'alzina , damun sauló, 2-II-1997, M. Mayol & L. Sáez (L. Sáez, he b. pe s.). Aques àxon és, segons DÉMOLY (l.c.), un híb id eqüen a la na u a, possiblemen a causa de la se a e ili a pa cial. A la zona on l'hem obse a és o ça abundan C. × hib idus Pou . (= C. populi olius subsp. populi olius ×C. sal i olius), àxon que ja ha ia es a assenyala del e i o i pe FOLCH (1980). C. × nig icans suposa no e a pe a la lo a de Ca alunya. Co onilla alen ina L. subsp. glauca (L.) Ba . Ga a : Fondo de les Oli e es, Vilano a i la Gel ú, CF9096, 200 m (L. Sáez, he b. pe s.). Mol p obablemen na u ali zada. Aques àxon no e a conegu del e i o i ca alanídic cen al (c . BOLÒS & VIGO 1984). C assula aillan ii (Willd.) Ro h Baix Camp: "In a enosis, c. Mon oig (Ta agona), c. La Roca", 12-V-1926, P. Fon Que (BC 105210). El ma e ial que con é aques plec jus i ica la indicació de C. aillan ii a les coma ques me idionals de Ca alunya apa eguda a BOLÒS & VIGO (1984). Malau adamen , cap de les da e es sín esis lo ís iques (MALAGARRIGA 1971; FERNANDES 1997) o co ològiques (BOLÒS e al. 1994, mapa n.º 580) ecullen la indicació p o incial co esponen . 104 L. SÁEZ e al. C epis albida Vill. Baix Camp: Mola de Colldejou, essan no d, CF2153, 850 m, a les issu es de les oques, (L. Sáez, he b. pe s.). Mon sià: la Fo adada del Mon sià, BF9201, 680 m, a les issu es de les oques calcà ies (BCC). To i que FOLCH (1980) no assenyala aques àxon de la Mola de Colldejou, ja n'ha ia in uï la se a p esència. La mos a p oceden del Mon sià c eiem que es po e e i a la subsp. sco zone oides (Rouy) Babcock, an pe l’absència de pèls glandulí e s a les ulles basals com pe el po gene al de la plan a, o ça més pe i i menys ami ica que en la subspècie ípica. Aques àxon es oba ia aquí en el lími sep en ional de la se a à ea. Epilobium angus i olium L. Conca de Ba be à: o a la pis a que a del ossal de la Bal asana a la on del Mas de Pagès, CF37, 1150 m, (BCF 45781). No e a des acable pe a les coma ques me idionals. La locali a aquí apo ada con igu a el lími me idional de l'à ea de dispe sió de l'espècie a Ca alunya. Les locali a s més p ope es co esponen a Mon se a i al Mon seny (NUET & PANAREDA 1992). Cal ece ca -la en zones p ope es. Epipac is pa i lo a (A. & C. Nieschalk) E. Klein Baix Camp: Mola de Colldejou, essan no d, CF2153, 650 m, a la b olla, en ind e s ped egosos (L. Sáez, he b. pe s.). C eiem que hau ien de se a ibuïdes a aques àxon les indicacions d'Epipac is a o ubens (Ho m.) Schul z degudes a FOLCH (1980). No e a coma cal. E inacea an hyllis Link subsp. an hyllis Baix Camp: mun anyes de Vandellós, cim de la Pun ai e, CF1940, 720 m, a les oques de la ca ena (L. Sáez, he b. pe s.). Espècie que no ha ia es a assenyalada de les mun anyes de Vandellós pe FOLCH (1980). E odium neu adi olium Delile ex God . Baix Eb e: p op del ba anc de l'Es any, CF1529, 20 m, p adells e o í ics (L. Sáez, he b. pe s.). E. neu adi olium no apa eix ecolli al ca àleg de FOLCH (1980), o i que F. Sennen dis ibuí ma e ial d'aques a espècie p oceden del e i o i que ens ocupa: "Ca alogne: Ame lla, oie e ée, 10-IV-1917, F. Sennen (Pl. d'Espagne n.º 2999, MA 71905, sub E. ibi olium Jacq. ex Pau); Ta agona: Hospi ale , alus de la ou e, 5-IV-1918, F. Sennen (Pl. d'Espagne n.º 2995, MA 71915, sub E. angula um Pomel). Res a pe es abli la dis ibució de l'espècie al no des de la península Ibè ica. Fagus syl a ica L. Conca de Ba be à: la Pena, pels ol an s de la on dels Boixe s, CF48, 950 m (BCF 45778). Flo a de les coma ques me idionals 105 Espècie que aquí és, mol p obablemen , na u ali zada. A ece ca en al es ind e s p ope s. Fes uca gau ie i (Hackel) K. Rich . Baix Camp: la Mola de Colldejou, CF2153, 700 m, epeus dels cingles (BCC). Con i mem aquí la p esència d'aques àxon a la Mola de Colldejou, d'on FOLCH (1980) n'ha ia in uï la se a p esència (sub. F. pumila subsp. scopa ia (Hack.) R. Li a d.). Fes uca panicula a (L.) Schinz & Thell. subsp. spadicea (L.) Li a d. Ribe a d'Eb e: Ca dó, cap a la c eu de San os, BF93, 800 m, cos e ocós de l'obaga (BCC); Baix Camp: la Mola de Colldejou, CF2153, 700 m, epeus dels cingles (BCC). Malg a les apo acions lo ís iques de FONT QUER (1950) i FOLCH (1980), no es coneixia cap indicació segu a i amb es imoni d'he ba i d'aques o ò i al sec o me idional de les mun anyes ca alanídiques cen als. Fumana p ocumbens (Dunal) G en. & God . Baix Camp: la Mola de Colldejou, CF2153, 900 m, a les ca enes de la zona culminal, en ind e s ped egosos (BCC). Tàxon no ecolli pe FOLCH (1980) del e i o i i que es oba aquí en el ma ge me idional de la se a à ea de dis ibució a Ca alunya. Galeopsis angus i olia Eh h. Baix Camp: Mola de Colldejou, CF2153, 780 m als ped uscalls del essan no d (L. Sáez, he b. pe s.). L'espècie no ha ia es a ecollida al ca àleg lo ís ic de FOLCH (1980), pe ò GIBERT (1917) a ci a d'aques ma eix lloc Galeopsis py enaica Ba l., possi- blemen com a esul a d'una con usió amb l'espècie que ens ocupa. Galium e icilla um Dan h. in Lam. Baix Camp: Mola de Colldejou, CF2153, 880 m, als p adells e o í ics damun sòl ped egós, a íssim (L. Sáez, he b. pe s.). Es ac a d’una espècie o ça a a a Ca alunya, coneguda de les Mun anyes Ca alanídiques cen als i me idionals i dels P epi ineus me idionals (la Nogue a) (BOLÒS & VIGO 1996). A les mun anyes ca alanídiques cen als G. e icilla um es coneixia de la Tossa de Ti issa (c . FOLCH 1980) i de Ca dó (FONT QUER 1950). To i que FOLCH (1980) no a oba aques a espècie du an les se es p ospeccions, a assenyala que la p esència d’aques àxon esul a a espe able en al es ind e s de les Mun anyes Ca alanídiques cen als. En elació amb la p esència d’aques a espècie a la Mola de Colldejou, cal assenyala que GANDOGER (1886) desc iu una Aspe a a aconensis Gand., Fl. Eu . 11: 139 (1886) nom. in al., que pod ia co espond e al àxon que ens ocupa, basada en ma e ials p oceden s de la Mola de Colldejou, ja que a la indicació loco ípica és “Hisp. o ., Ta agone, La Mola (Bolòs)”. 112 L. SÁEZ e al. D'aco d amb el mapa de dis ibució apo a pe SANZ & NUET (1995), aques a locali a ep esen a el lími me idional de l'à ea de dis ibució de l'espècie a Ca alunya. Phacelia anace i olia Ben h. P io a : Co nudella, gua e o a la ca e e a C-242, CF26, 40 m (BCF 45461). Mol p obablemen na u ali zada, emp ada en al es ind e s com a plan a mel.lí e a. La amília a la qual pe any aques a espècie (Hyd ophyllaceae) no cons a a la "Flo a dels Països Ca alans" d'O. Bolòs & J. Vigo. L'únic an eceden a Ca alunya se ia el ma e ial ecol.lec a pe Fe e & Mole o a l'Al Empo dà, en un camp en e G a allops i San Climen , DG99, 300 m, 4-VI-1994 (BCF 42179). Phy olacca ame icana L P io a : Co nudella, o a la pis a que a a Siu ana, CF27, 580 m (BCF 45955). No a ci ació pe a la coma ca. Pip a he um cae ulescens (Des .) Beau . Baix Camp: Esco nalbou, Puigped egós, Vilano a d'Esco nalbou, CF2655, 480 m, a les issu es de les oques esquis oses assolellades (L. Sáez, he b. pe s.). FONT QUER (1950) assenyala aques a espècie de Ca dó i FOLCH (1980) conside a p obable la se a p esència en al es ind e s del sis ema mun anyós. Po amoge on colo a us Ho nem. Ta agonès: Vilaseca, CF4648, 1 m, mol a a les sèquies (L. Sáez, he b. pe s.). Espècie poc eqüen a les coma ques me idionals. Que cus cana iensis Willd. Baix Camp: Esco nalbou, Riudecanyes, CF2555, 500 m, a l'alzina mun anyenc de l'obaga, damun subs a esquis ós (L. Sáez, he b. pe s.). Lími me idional de l'à ea de dispe sió de l'espècie a Ca alunya. No ha ia es a indicada pe FOLCH (1980) del e i o i, enca a que sí que ha ia es a assenyalada de les eïnes mun anyes de P ades pe MASCLANS & BATALLA (1964). A la zona silícia comp esa en e Esco nalbou-Coll d'Al o ja i les Mun anyes de P ades hom po obse a , gene almen de mane a dispe sa, alguns exempla s de ou es que pe les se es ca ac e ís iques mo ològiques pod ien co espond e a es i ps o iginades pe in og essió de Q. cana iensis, com a a Q. × i e i Sennen, Pl. Espagne n.° 6654 (1928), Q. × anselmi Sennen, Pl. Espagne n.° 6807 (1928), e c. Alguns d'aques s àxons d'o igen híb id ja ha ien es a indica s pe MASCLANS & BATALLA (l.c.) de les Mun anyes de P ades. Ranunculus pa i lo us L. Mon sià: essan me idional del Mon sià, a la on del Bu gà, CF9202, 370 m, p adell humi o a la on (BCC). Flo a de les coma ques me idionals 113 Plan a de dis ibució a làn ico-medi e ània que apa eix a Ca alunya cap a les coma ques li o als del sec o NE. Del Baix Llob ega cap al sud només es coneixia amb ce esa dels Po s de To osa (c . TORRES 1989) i del P io a i la Te a Al a (c . MOLERO e al. 1996). Rhamnus pumilus Tu a Baix Camp: mun anyes de Vandellós, essan no d de la Pun ai e, CF1840, 680 m, a les issu es de les oques (L. Sáez, he b. pe s.). No e a pe a les mun anyes de Vandellós. L'èspecie e a coneguda de Ca dó (FONT QUER 1950) i del nucli de Llabe ia-Colldejou (FOLCH 1980). Ribes u a-c ispa L. subsp. u a-c ispa P io a : Scala Dei (Ta agona), Ba e a, s.d. (MA 53469). A les coma ques me idionals de Ca alunya aques àxon solamen e a conegu de la Conca de Ba be à d'on el a ci a MASALLES (1983) basan -se en ma e ial ecolli pe Ba alla i Masclans l'any 1947. No hem pogu e oba l'espècie en les di e en s p ospeccions ealizades els da e s anys. Rosa a ensis Huds. Baix Camp: P ades, als ol an s del ba anc de les Comes, CF37, 1040 m (BCF 42589). No e a pe a les Mun anyes de P ades. A les coma ques me idionals de Ca alunya aques àxon solamen e a conegu de dues locali a s de la zona al a dels Po s de To osa-Besei (TORRES 1989). Sanguiso ba mino L. subsp. mino Baix Camp: Mola de Colldejou, essan no d, CF2153, 900 m, als p adells de la zona culminal (BCC). Al e i o i comp ès en e les Mun anyes de P ades i els Po s de Besei S. mino subsp. mino només es coneixia de Ca dó (c . FOLCH 1980; BOLÒS & VIGO 1984). Sapona ia o icinalis L. Al Camp: Alco e , o a la ca e e a C-240, CF47, 230 m (BCF 43033). A la Ca alunya me idional l'espècie només e a coneguda del Baix Eb e (BOLÒS & VIGO 1990). Saxi aga agilis Sch ank subsp. agilis Baix Camp: Mola de Colldejou, essan no d, CF2053, 800 m, a les issu es de les oques o ien ades al no d (L. Sáez, he b. pe s.). E ec i amen exis eix a la Mola de Colldejou, d'on ha ia es a assenyalada pe GIBERT (1917) i FONT QUER (1920), bé que no hi ou e obada pe FOLCH (1980). 114 L. SÁEZ e al. Selaginella den icula a (L.) Sp ing P io a : dos quilòme es al sud de G a allops, cap a False , so a el pon del iu Co iella, CF16, 350 m, en encle xes i p adells humi s de l'obaga, sob e esquis s, al Selaginello-Anog amme um lep ophyllae (BCF 45776). Espècie desconeguda del migjo n de Ca alunya (c . SÁEZ 1997) i no e a pe a les coma ques de Ta agona. Senecio li idus L. Baix Camp: Esco nalbou, Vilano a d'Esco nalbou, CF2555, 500 m, mol a als p adells e o í ics calcí ugs, en eplans de les oques del Bundsands ein (L. Sáez, he b. pe s.). Locali a que ep esen a el lími me idional de l'espècie a Ca alunya. Silene saxi aga L. Baix Camp: Mola de Colldejou, essan no d, CF2153, 900 m, a les issu es de les oques o ien ades al no d (BCC); Mon sià: Mon sià, la Fo adada, BF9201, 680 m (BCC). Espècie que no ha ia es a consignada de la Mola de Colldejou (c . FOLCH 1980) ni ampoc del Mon sià. Solanum linnaeanum Heppe & Jaege Baix Camp: en e el ba anc de Mala Se i la all de Llè ia, mun anyes de Vandellós, CF2036, 40 m, mol a a les cla ianes de la b olla (L. Sáez, he b. pe s.). Al Camp: Alco e , o a la ca e e a C-240, CF47, 220 m (BCF 45956). Espècie no assenyalada pe FOLCH (1980) del e i o i i no a pe a la coma ca de l’Al Camp. Solidago i gau ea L. Baix Camp: Mola de Colldejou, CF2153, 800 m, als eplans de oques omb í oles del essan no d (L. Sáez, he b. pe s.). Queda així con i mada la p esència d'aques a espècie a la Mola de Colldejou, d'on ha ia es a ci ada pe GIBERT (1917) i desp és posada en dub e pe FOLCH (1980). S ella ia neglec a Weihle in Blu & Finge h. [≡S. media (L.) Vill. subsp. neglec a (Weihe) G emli] Conca de Ba be à: all del Ti lla , pe sob e de la casa o es al, CF37, 570 m, en un he bei humi o a la pis a (BCF 45774). No e a pe a les coma ques me idionals de Ca alunya i pe a la p o íncia de Ta agona. Tanace um balsami a L. Baix Camp: la Mussa a, mas de l'Abelló, CF36, 940 m (BCF 45779). Na u ali zada, emp ada an igamen com a medicinal. Flo a de les coma ques me idionals 115 Thalic um minus L. subsp. alen inum (O. Bolòs & Vigo) Ga cía Adá, G. López & P. Va gas in Anales Ja d. Bo . Mad id 52(2): 216 (1994) [≡T. oe idum L. subsp. alen inum O. Bolòs & Vigo in Bu ll. Ins . Ca alana His . Na . 38: 65 (1974)] Baix Camp: la Mola de Colldejou, CF2153, 900 m, a les ca enes culminals (BCC). Tàxon no ecolli al ca àleg de FOLCH (1980). Segons BOLÒS & VIGO (1984), a Ca alunya aques àxon solamen e a conegu de la Mussa a i dels Po s de Besei , on és una plan a a íssima. Pe con a, BOLÒS e al. (1994, mapa n. 490) només consignen locali a s dels Po s de Besei . C eiem p esumible la se a p esència a la se a de Llabe ia. Thymelaea passe ina (L.) Coss & Ge m. P io a : Co nudella, camps de ce eals del Mas de L'A gany, CF27, 770 m (BCF 43032). Espècie o ça a a a les coma ques me idionals. Vaccinium my illus L. Baix Camp: P ades, ol an s del se a dels Pics, CF37, 1085 m, a una obaga de Pinus syl es is i Que cus py enaica (BCF). Espècie bò eoalpina que oba les se es locali a s més p ope es al Mon seny (BOLÒS e al. 1986) i la massís de Penyagolosa (VIGO 1968). No e a des acable pe a la lo a de la p o íncia de Ta agona i pe al e i o i ca alanídic cen al. Ve onica enui olia Asso Mon sià: Mon sià, la Fo adada, BF9201, 550 m, en epeus dels cingles (BCC). No e a pe al Mon sià. C eiem espe able la p esència d'aques a espècie en algun ind e dels Po s de To osa-Besei , d'on no ha es a consignada pe TORRES (1989). Viola upes is F.W. Schmid subsp. upes is Baix Camp: la Mola de Colldejou, CF2153, 840 m, a les ca enes (BCC). Espècie que no ha ia es a consignada del nucli de mun anyes de Llabe ia- Mola de Colldejou (c . FOLCH 1980). Zannichellia palus is L. Ribe a d'Eb e: Plana de San Jo di, CF1534, 120 m, en una bassa empo almen inundada (MA 597401). Espècie no assenyalada pe FOLCH (1980) del e i o i. 116 L. SÁEZ e al. Bibliog a ia AMARAL FRANCO, J. & ROCHA AFONSO, M.L. 1968 - Dis ibuçao de zimb os e pomóideas na península Ibé ica. Collec . Bo (Ba celona) 7: 450-481. ARÁN, V.J. 1996 - Con ibución al es udio lo ís ico de la zona cos e a del Bajo Maes azgo (Cas ellón). Fol. Bo . Misc. 10: 47-55. ARNOLD, J.E. 1996 - No as pa a una e isión del géne o Op hys L. (O chidaceae) en Ca aluña, II. Fol. Bo . Misc. 10: 85-105. BATALLA, E. & MASCLANS, F. 1950 - Ca álogo de plan as obse adas en la cuenca del Gaià (Ta agona). Collec . Bo . (Ba celona) 2: 343-429. BOLÒS, O. 1951 - El elemen o i ogeog á ico eu osibe iano en las sie as li o ales ca alanas. Collec . Bo . (Ba celona) 3: 1-42. BOLÒS, O. (X. FONT & X. PONS, col.lab.) 1998 - A las co ològic de la lo a ascula dels Països Ca alans. P ime a compilació gene al. Ins i u d’Es udis Ca alans. Ba celona. BOLÒS, O., FONT, X., PONS, X., ROMO, A.M. & VIGO, J. 1993 - A las co ològic de la lo a ascula dels Països Ca alans. Vol. 3. Ins i u d'Es udis Ca alans. Ba celona. BOLÒS, O., FONT, X. & PONS, X. 1994 - A las co ològic de la lo a ascula dels Països Ca alans. Vol. 4. Ins i u d'Es udis Ca alans. Ba celona. BOLÒS, O., NUET, J. & PANAREDA, J.M. 1986 - Flo a ascula del Mon seny. In Pa imoni Biològic del Mon seny: 41-92. Dipu ació de Ba celona. BOLÒS, O. & ROMO, A.M. 1991 - A las co ològic de la lo a ascula dels Països Ca alans. Vol. 3. Ins i u d'Es udis Ca alans. Ba celona. BOLÒS, O. & VIGO, J. 1984, 1990, 1996- Flo a dels Països Ca alans. Vol. 1, 2, 3. Ed. Ba cino. Ba celona. BRULLO, S., PAVONE, P. & SALMERI, C. 1997 - Allium opo inan hum (Alliaceae), a new species om he NW Medi e anean A ea. Anales Ja d. Bo . Mad id. 55(2): 297-302. CADEVALL, J. 1936 - Flo a de Ca alunya. Vol. 6. Ins i u d’Es udis Ca alans. Ba - celona. CARRERAS, J., CARRILLO, E., FONT, X., MASALLES, R.M., NINOT, J.M., SORIANO, I. & VIGO, J.- 1998. Les comuni a s sege als de la Ce danya. Conside acions gene als sob e la ege ació medieu opea de la Classe Secalie alia a Ca alunya. Ac a Bo . Ba c. 45: 391-404. CARRILLO, E. & FONT , X. 1988 - L’aliança Alysso-Sedion albi Obe d. & Th. Mülle in Th: Mülle als Pi ineus cen als i o ien als. Monog . Ins . Pi . Ecol. (Hom. a Ped o Mon se a ) 4: 469-481. CARRILLO, E. & NINOT, J.M. 1992 - Flo a i ege ació de les alls d'Espo i de Boí. A xius Secc. Cièn., XCIX/1. Ins i u d'Es udis Ca alans. Ba celona. CURCÓ, A. 1992 - P ime a ap oximació a la dis ibució de les espècies del gène e Limonium Mille al del a de l'Eb e. Bu ll. Pa c Na u al Del a de l'Eb e 7: 32-37. DELFORGE, P. 1994 - Guide des o chideés d'Eu ope, d'A ique du No d e du P oche- O ien . Delachaux e Nes lé. Lausanne. DÉMOLY, P. 1996 - Les hyb ides binai es a es du gen e Cis us L. (Cis aceae). Anales Ja d. Bo . Mad id 54: 241-254. ERBEN, M. 1978 - Die Ga ung Limonium in südwes medi e anean Raum. Mi . Bo . S aa ssamml. Munchen 14: 361-631. ERBEN, M. 1993. Limonium Mille . In Cas o iejo e al. (eds.) Flo a Ibe ica. Vol. 3. Real Ja dín Bo ánico, CSIC. Mad id. FERNANDES, R.B. 1997 - C assula L. In CASTROVIEJO, S. e al. (eds.) Flo a Ibe ica. Vol. 5. Real Ja dín Bo ánico, CSIC. Mad id. FONT QUER, P. 1915 - Una excu sió a la Ca alunya ansibè ica. T eb. Ins . Ca alana. His . Na .: 9-35. FONT QUER, P. 1920 - Con ibució al coneixemen de la lo a ca alana occiden al. T eb. Mus. Ciènc. Na . Ba celona 5: 193-233. FONT QUER, P. 1950 - Fló ula de Ca dó. Ba celona. Flo a de les coma ques me idionals 117 FOLCH, R. 1980 - La lo a de les coma ques li o als comp eses en e la ie a d'Al o ja i el iu Eb e. A xius Secc. Cièn., LX. Ins i u d'Es udis Ca alans. Ba celona. GANDOGER, M. 1886 - Flo a Eu opae e a umque adjacen ium si e enume a io plan a um pe Eu opam a que o am Regionem Medi e aneam cum Insulis A lan icis spon e c escen ium no o undamen o ins au anda. Vol. 11. Pa is. GARCÍA ADÁ, R., LÓPEZ, G. & VARGAS, P. 1996 - No as bo ánicas sob e la lo a ascula del cen o de la Península Ibé ica. Candollea 51: 373-380. GIBERT, A.M. 1917 - No es i ogeog à iques de qualques encon ades de la Ca alunya occiden al. Bu ll. Ag up. Excu s. 22-23: 5-21. Reus. KRESS, A. 1997 - P imula L. In CASTROVIEJO, S. e al. (eds.) Flo a Ibe ica. Vol. 5. Real Ja dín Bo ánico, CSIC. Mad id. LAGUNA, E., CRESPO, M.B., MATEO, G., LÓPEZ, S., FABREGAT, C., SERRA, L., HERRERO, J.J., CARRETERO, J.L., AGUILELLA, A. & FIGUEROLA, R. 1998 - Flo a endémica a a o amenazada de la Comunidad Valenciana. Gene ali a Valenciana. Conselle ia de Medi Ambien . LÓPEZ GONZÁLEZ, G. & NIETO, G. 1986 - Apun es pa a un a amien o axonómico del géne o A ena ia L. en la península Ibé ica y Balea es. Anales Ja d. Bo . Mad id 42(2): 343-361. LOSCOS, F. & PARDO, J. 1863 - Se ie incon ec a plan a um indigena um A agoniae p aecipue me idionalis. D esde. LUCEÑO, M. 1994 - Monog a ía del géne o Ca ex en la península Ibé ica e islas Balea es. Ruizia 14. MALAGARRIGA, H.T. 1971 - Flo a de la p o incia de Ta agona. Ins i u o de Es udios Ta aconenses Ramón Be engue IV. Dipu ación P o incial de Ta agona. MASALLES, R.M. 1979 - Dades pe a la lo a de la Conca de Ba be à, Fol. Bo . Misc. 1: 25-30. MASALLES, R.M. 1983 - Flo a i ege ació de la Conca e Ba be à. A xius Secc. Cièn., LXVIII. Ins i u d'Es udis Ca alans. Ba celona. MASCLANS, F. 1966 - Flo a del Seg ià i l’U gell a la plana occiden al ca alana. A xius Secc. Cièn., XXX. Ins i u d’Es udis Ca alans. Ba celona. MASCLANS, F. & BATALLA, E. 1964 - Flo a de los mon es de P ades. Collec . Bo . (Ba celona) 6(3): 485-533. MASCLANS, F. & BATALLA, E. 1966 - Flo a de los mon es de P ades. Collec . Bo . (Ba celona) 6(4): 610-695. MASCLANS, F. & BATALLA, E. 1972 - Flo a de los mon es de P ades. Collec . Bo . (Ba celona) 8: 63-200. MOLERO, J., SÁEZ, L. & VALLVERDÚ, J. 1996 - No es apo acions al coneixemen lo ís ic de les coma ques me idionals de Ca alunya. Bu ll. Ins . Ca . His . Na . 64: 61-71. NOGUÉS, A. 1923 - Apun es pa a la lo a a aconense. Bol. Soc. Ibé . Cienc. Na . 22: 177-218. NUET, J. & PANAREDA, J.M. 1991, 1992 - Flo a de Mon se a . Vol. 1, 2. Publicacions de l'Abadia de Mon se a . Ba celona. PANGUA, E., PRADA, C. & MARQUINA, A. 1989 - Las subespecies de Asplenium ichomanes L. en la Península Ibé ica e Islas Balea es. Bo . Complu ensis 14: 87- 108. PIGNATTI, S. 1962 - No e sulla sis ema ica delle specie ibe iche di Limonium. Collec . Bo . (Ba celona) 6: 293-330. ROMERO GARCÍA, A.T., BLANCA LÓPEZ, G. & MORALES TORRES, C. 1988 - Re isión del géne o Ag os is L. (Poaceae) en la península Ibé ica. Ruizia 7. ROMO, A. 1989 - Flo a i ege ació del Mon sec. A xius Secc. Cièn., XC. Ins i u d'Es udis Ca alans. Ba celona. RIVAS MARTÍNEZ, S. 1969 - Vege a io Hispaniae. No ula I. Publ. Ins . Biol. Apl. 46: 5- 34. ROVIRA, A.M. 1986 - Es udi i ogeog à ic de les coma ques ca alanes comp esses en e els Po s de Besei , Riu Eb e i els lími s a agonesos. Tesi doc o al (inèdi a). Uni e si a de Ba celona. 118 L. SÁEZ e al. ROVIRA, A.M. 1987 - Apo acions a la lo a de les coma ques ansibè iques. Collec . Bo . (Ba celona) 17(1): 97-105. SÁEZ, L. 1997 - A las p e idològic de Ca alunya i Ando a. Ac a Bo . Ba c. 44: 39- 167. SÁEZ, L. 1998 - La P e ido lo a de Ca alunya i Ando a. Es udis axonòmics i biogeog à ics. Tesi doc o al (inèdi a). Uni e si a de Ba celona. SÁEZ, L. & SOLER, J.X. 1998 - F agmen a cho ologica occiden alia, 6611-6620. Anales Ja d. Bo . Mad id 56(1): 142. SANZ, H. & NUET, J. 1995 - Guia de camp de les o quídies de Ca alunya. Mon blanc- Ma ín. Ba celona. SENNEN, F. 1911 - No e su la lo e de Benica ló, Peñíscola, S a. Magdalena, e c. de la p o ince de Cas ellón de la Plana. Bol. Soc. A agonesa Ci. Na . 10: 131-143, 162-180. SENNEN, F. 1917 - Una semaine d'he bo isa ion dans les ga igues de Ta agone (du 3 au 11 a il 1917). Bu ll. Ins . Ca . His . Na . 17: 62-70. TALAVERA, S. 1993 - A abis L. In CASTROVIEJO, S. e al. (eds.) Flo a Ibe ica. Vol. 4. Real Ja dín Bo ánico, CSIC. Mad id. TIGERSCHIÖLD, E. 1981 -The Asplenium ichomanes complex in Eas cen al Sweden. No d. J. Bo .1: 12-16. TORRES, L. 1989 - Flo a del massís del Po . Dipu ació de Ta agona. VIGO, J. 1968 - La ege ació del massís de Penyagolosa. A xius de la Secció de Ciències XXXVII. Ins i u d'Es udis Ca alans. Ba celona. Rebu / Recei ed: IX-1998