Nacionalització de l'avicultura

.' ' " " 1 : : ¡ 9J, Ag icul u a . desa olla -se els p e o naÍus i apan eles, SlU' en d'elles pe a pa asi a les cuques de la col, que oseguen pel camp, i les papallones nascudes de les c isalides no pa asi ades, no pod an so i de ~a ga ia i mo i an emp eSünades. Ul a aix , se sal en nol es c íes de p e omal'Us i apan eles, dones es em eien cada día que els c{¡cons deIs ápan eles enganxa s a les pa e s é els en S i les pluges els an cau e i es pe den, com pel en , ambé, es l. pe den nés del ui an a pe cen de c isalides hospi ala ies del p e o- malus p wpa um enganxal:les als a b es i les pa e s. Les c isaIides com les cuques pa asi ades de p e omaLus púpa1'U Tn o d'apan eles giome a us no s'aguan en en les pa e s o a b es an co o les no pa asi ades; aquelles acilmen pels en s í pluges cauen í aques es; es man enen el e nps necessa i pe a da els adul s; <;0 a que la llui a biológica ha d'ésse di igida i cuidada pe í'ho ne, pe a 'que dongui p ac ics esul a s. JOAN AGUILÓ GARSOT La nacionali zació de l'a icul u a EN 'els galline s de l'Escola Supe~io d' ~g icul lU'a s'hi o en ac ual- men uns quan s lo s de gallines acompanyades del gall co es- " ponen , els quals lo s són més o menys homogenis, pe o o s ells p oce. den s de de e minades coma ques ca alanes. La eunió d'aques s lo s de gallines ca alanes obeeix a un p oposi i é una pe i a his o ia. L'au o d'aques a icle acaba a d'es 11dia les aces d~ bes ia de' 'les especies asinal, ca ,allina, bo ina, llane a, cab illa í po cina de la nos a e a. 1, no ha ia pensa jamai que hagués d'in e eni en es- udis d'ani na~s de co al, limi an llu s ece ques a -les e~pecies més amun di es. Pe o, la Mancomuni a en ,es abli els Concu sos de Ramade ia, o en an es i an es les deman,des que es ebe en que s;',a engués el iomen ,1; deIs animals de co al, que ben p omp e l'a i am í els conills gu a l n, " ¡- en el pla de Concu sos. ' En els Conou Sos l'aSlSényala un ipus coma cal ana a p ecedi de l' es udi zoo ecnic co esponen , pe al de que a la lla ga el ipus indica sigués el que p odu s millo s esul a s. Aques ou el me ode , . que es seguí. - 'O ~ Ag icul u :z 91 ~ Mes, pe a. implan a els Concu sos d'a i am i conills, es opa a amb una g an di icul a . 'FO'I'a de la ~a del P a , no hi ha ia desc i a cap al a a~a i pe consegüen ens oba em da an d'aques dilema: ¿A Ca alunya exis e ix solamen la a~a del P a , o bé el " e de 1:10 . eni la desc ipció de cap més al a,' signi ica que, e ec i amen , an soIs hi ha una a!;'-a? No de ugi el dilema que ens o mula em equi alia a p ac ica ún es udi de l'a i am de la nos a e a. 1 pe an caIia posa mans a l'ob a pe que p omp aznen s'ha ien de eali za Concu sos d'a i am i conills. A la ece ca de les acee indígenes hi associa em els nos es alumnes d'Especiali a a;made a i pe sones ex anyes a 1'F;scola, pe o mpl a ec es a l'emp esa que ana em a comen~a . El senyo Rosich, de La Bisbal, el senyo Ma ull, de To oella de Mon g , i alguns al es senyo s de di e ses coma~es col:1abo a en ~n les nos es ece ques. Aques s es udis, inicia s a es anys, no els donem pas acaba s; llu s esul a s ins el ~ ese~ , ens han denuncia. l'exis encia, ul a les aces anomenades del P a , a'una a ;a ossa a l'Empo ad, u n,a al a de blanca a la ma eixa .coma ca; una a la Ga o xa; i u na de o amen pe diuada al Penedes. EIs exempla s d',aque's es aces es o en in e calades, pe di -ho aix , en mig de poblacions a ia s de les més g ans ba eges i ins els ma eixos indi idus de la a~a au oc ona, no pe ail!:o o e eixen les ha monies mo ologiques i de ploma ge iI)dicado es de la pu esa de a~a. Exposa en un a icle el me ode u ili za pe a descob i en mig de an a ba eja el ipue ac oc on, o a ,una asca lla ga i es anya al p o- posi que ha mo i a aques eball. Els esul a s de les ece ques, ja hem di quins han sigu . T oba el ipus iI)d gena o del p,a s, pe a assenyala el iP115 concu - sable solamen manca a a e i~a la capaci a p oduc o a del ma eix. Les demandes p ac icades a les masies ha en ob .ingu una espos a a i ma i a, els Se eis de Ramade ia, dones, inclui en en el pla de Con- cu sos les aces au oc ones o del país, eliminan les es ange es, O les ..- nacionaIs ~ no ossin d'aquella. coma ca,"és a di , del ipus conside a co o au oc on de la coma ca on se p ac ica a el Concu s, Pa aRelamen a l'acció deIs Se eis de Ra1nade ia, el Labo a o i de ; . Zoo ecnia de l'Escola d' Ag icul u a c egué necessa i po a als seus ga- , ; ! --- - ~ lline s di e sos lo s de aces del pai!!, UDS pe a pe ecciona -les i al es pe a ixa llu s ca ac e s. Així, en els galline s de l'Escola, hi han. a a els següen s lo s, compos- 1 os de Bis o se gallines i,un gall cada un, comp enen les aces següen s : Ra a ossa del P a . Ra ;a pe diuada del P a . Ra a blanca del P a (po se se n'hau ia de di del Valles, puix que men e en aques a coma ca hi abunda mol , és mol di icil oba -la en el Pla del Llob ega ) , Ra ;a ga o xina. Ra ;a empo danesa ossa, i Ra a empo danesa blanca. BIs susdi s lo s es an ben lluny d'éS6e homogenis, pe o ampoc sen en di e encies g osses. A ib aqu;e s 10M es a a e la següen ope ació. Es posa an Wl " . ce~ ena d'ous a incuba de cada una d'aqueixes aces. Quan els ! polle s ind an es o qua e mesos, s'escolli an se emelles i un magele, els quals, més a d, quan. se ep odueixin, es o na a a epe i la ma ei ~! unció. . Nosal es c eiem que a les qua e gene acions pod em ob eni : '" ~: : 1.e Una absolu a ixació de ca ac e s. : DeIs ous ~e a a posa em a/incuba ningú pod ía assegu a que els de la a~a ossa del P a no dones sin un P a pe diua i iM un P a blan. ¡ Al cap de qua e gene acions d'una igu osa i p og essi a selecció el:'~ , an pe cen d'ous que no ep odueixin exac amen els seus pa es 8C a¡ .1 i 1Sig u ican . iiJ 2.OD Una mino a de la a ;a. ., L'alimen ació abondan i ap opiada és ja la. no ma que es segueix. No hi ha dub e que llu s e ec es es sen i an ja abans de qua e gene a- CiOM. La ~ ecoci a que es a a de e mina compo a a. un desen o llo mé~ apid i un. pea 8'11pe io a l'ob ingu ins a a: T Aixi na. eix es p ac ica a una. selecció, enca a que incomple a, de la p oducció d'ÓU8. Pe aixo s'u ili za a. a a pe a a, exclusi amen el me- ode no d ame ica. qu.e consis eix en ap ecia el desen o llo del cla ell en els galls, l'es a de l'an.us, l'amplada de la pel is i el desen o llo del en e en les ga~ines. , Ag icul u a 93 Un.cop ixa s els ca lic e s, és a di , ób inguen ja una absolu a homo- genei a o iden i a en els déscenden s' un cap mino ada la co pwZencia i .la p oducció d'ous, els galli ie s de l'Escola de ind an una mella de VI e , on lee coma ~es de Ca alunya pod'~an ob eni amb o a-segu e a i ga- an ia la lla o que ha de can ia d',una mane a p og essi a i adical la se a a icul u a. o; o' ' M. ROSSELL 1 VILA P o esso de Zoo ~cnia ~-- -- -- *"", -- * -- " ? O I Fab icació indus ial del inag e (1) LA ab icació indus ial del inag e es a basada en els ma eixos p in- cipis que la ab icació casolana. En°l'a icle an e io a em indi- ca la mane a de e un on inag e pel consum amilia . En el doa ui hem de e ema ca en p ime lloc, que no poden u ili za -se, pe a e un bon inag e, els ins ama ga s, cassa s, enca s o escalda s, mani- a s (ag e dolc;os) dones comuniquen al inag e els ma eixos de ec es donan -els-hi mal aspec e i sabo desag adable. Pe a una ab icació ela i amen pe i a, quan se os ag egin una o dues bó es, no és necessa i ecó e a un me ode indus ial, de compli- cada ins al:lació i cos i que queda ia inu ili zada mol es empo ades, pe manca de ins pica s. U ili zeu: els ma eix06 p ocedimen s indica s en la ab icació casolana emplean bó es d'una, dues i ins de cinc ca egues, segons la quan i a ~e olgueu ans o ma . Comence~ l'ope ació amb 10 li es d'un bon inag e i 40 o o li es de i pica . , En aques cas, pe aó de les dimensiollB de la bo a, és d'aconsella pe a acili a l'ope ació, adap a a l'ex e io d'un deIs oneos un embu amb ub de id e qué en a pe la pa in e io de la bo a a i de que a l'addiciona i no es emogui la maTe del inag e. Pe a la ab icaci6 con inua i a base de quan i a s més g ans de i hem d'aconsella el p ocedimen que desc ibim a con inl1ació que no és més que una aplicació indus ial del Ilie ode .dé d'O leans. . Es més lla g que el p: :ocedimen ca8ola, pe o en can i, pe aó d'a- "ques a ma eix;a len i ud, el bouque é més emps pe a desen o lla -se i el p oduc e ob ingu esul a d'una quali a immillo able. . (1) Vegi's a lcJe eneJ passa núme o d'AoRICULTURA. "