Ramaderia a Mallorca ( II ) bestiar caballi

116 La amade ia de Mallo ca n E i. ca all mallo quí, que acabem de desc iu e, pe any al ipus a i- cà''? No. Es el ipus assià ic? Tampoc. Un i al e ipus, pa icula - men les espec i es a ie a s be be isques i á abes són les més p òximes al ipus que es udiem, i més enca a un a mòníc i .secula mes iça ge en e ambdós ipus. Donada la semblança del ca all mallo quí amb els a mènies mes i- ços íissià ics-a icans, un examen supe icial de di animal ens po a ia àcilmen a di a conclusió, ja que ealmen pa eix que el ca all mallo - quí es igui o ma de ca àc e s p opis dels ipus assià ic i a icà, de Sansón. , En aques pa escu s'hi po a egi enca a que els mo os domina en i habi a en en la illa més de qua e segles i que les elacions amb el No d d'A ica no han es a gai ebé mai in e ompudes. El poble à abe hau ia po a a Mallo ca el ca all del ma eix nom; les elacions a icanes ami) impo acions més o menys conside ables hau ien mix i ïca el ca all dels an ics dominado**. No c eiem que hagi succeï es d'això amb la in ensi a necessà ia pe a ans o ma i lesa un ipus. .Les pe sones e sades en es udis d'e nologia .saben p ou bé amb quina pe sis ència es mos a, malg a o es les ba eges, el ipus au òc on; com els ipus, un desp és de l'al e, són assimila s, a la lla ga, pel ipus indígena. Cap aó abona el e de que Mallo ca, abans de l'a ibada dels p i- me s in aso s his ò ics, obessin la ,illa amb ca alls » sense, puix cap ossamen a d'èquid cíi allí han e ella les in es igacions a queològiques. Que el ca all en qües ió, sigui au òc on o impo a a una època la qual igno em, el e és, que la gen mallo quina assenyala un ipus ca allí com el p opi i que aques no s'ajus a a cap de les ca ego ies acials es- able es pels zoo écnica, com, ampoc al d'aquelles poblacions que cien- í icamen es an pe desc iu e, com l'andalusa, pe exemple. El ca all mallo quí és igual a l'an ic ca all ca alà. Aques a igual- a de ipus p esuposa es* hipò esis espec e la mane a com aques ca all és *a Mallo ca: 1.a, sa in oducció pe la conques a del ei En Jaume; 2.", sa in oducció abans o du an les in asions his ò iques i 3.a, ma eixos í ols au òc ons a un i al e ca all, és a di , que l'ocupació de Ca alunya i Mallo ca pe aquell ca all sigues del pliocènic o del ' . pleis ocènic. Les dues p ime es hipò esis no ens sa is an. El ei En Jaume oba ca alls a Mallo ca, com n'hi de ien oba al es in aso s. Pe ò Supo- san que els habi an s p imi ius de la illa, isquessin sense ca alls i que aques s animals hi haguessin sigu , impo a s, el e és que el ca all ma- llo quí és igual a l'an ic ca all ca alà. No obs an , ja em decan o pe la suposició de que Mallo ca, en el qua e na i an ic, de ia eni una auna p òpia, auna igual a la ca alana, pe quan en la època e cià ia A j icullu a 117 en Vé Ca alunya i Balea s no exis ia solució de con inuï a e es e. Pe consegüen , no h'a en -hi es que p o i la no exis ència, de ca alls a In Ula, ¡conside a em que aques s hi han exis i semp e.. . En¡ cas d'ana iM|ui oca s, l'e ada no1 ind ia impo ància, pe què l'es udi que anem a empénd e és indis inc amen .el del ca all mallo quí o ca alà que sóñ, coïa dèíe n, el ma eix ipus. De les pin u es upes es obades ins al p esen en la Nació ca a- lana, en cap d'elles s'hi eu una sola igu a d'èquid. Els ossos d'èquid, del pleis ocènic,' oba s a San a C eu d'Olo de no es an en coodlcíonis dè pode -los judica des del pun de is a acial, com ampoc els queixals oba s en al es exca acions, ni en la que nosal es p ac icà em en la co a del D ac, de To oella de Mon g í. Mes, el ipus de ca all comú a Mallo ca, i Ca alunya p òpiamen di a s'ex én ins a València i sembla que llu b essol és al Pi eneu." En les c ma ques pi enenques anceses, si s'examina supe icialmen la pobla- ció ca alla d'aquelles encon ades, hom no hi eu es més que ca alls mies iços d'anglès de cu sa i á abes. Pe ò un examen a en descub i á que en e,aques es poblacions hi ha ca alls di e en s dels mes ices, que són en gi'ossa majo ia ca alls de pe il ec e, que no enen )es a cades o bi à ies so in s com els del ipus aàsià ic, ni allisades com les del ipus a icà.- Aques ca all és del ma eix ipus que el mallo quí.. Més amun d'aques es coma ques pi enenques, ja hi ha l'au e júà,. de pe il con exe; l'au òc on de la cama ga, de pe il còncau i el del Poi ou, de pe il ec e, menys en el on que és bomba i de ca a lla guíssima. El Pi eneu ca alà, doncs, se ia al cen e, el b essol d'una aça de ca alls, na desc i a enca a pe mingú, l'à ea geog à ica de la qual es a ia limi- ada al No d pe les poblacions ca allines ci ades, a l'Oes , pel poney de Na a a i al Su pels ca alls d'Andalusia, és a di que comp èn una zona limi adíssima de e i o i no ca alà, pe ò s'ex én pe o a la Nació ca alanas. La p esència d'aques ca all da » dels p ime s emps. En el Mas d'Azi), p op de Lou des, en e al es objec es del inal del pleis ocènic s'hi oba en una es a ue a d'i o i ep esen an un' èquid, que di sia de passada, no és un ca all com p e enen els a queòlegs sinó una euga, i un g a a en banya, .de eni, que segons els a queòlegs, és una es a de ca all enillan . No, el ca all que enilla no ajau les o elles, sinó que les di igeix en a an ; aques a es a, p obablemen , e a a l'animal al momen d'abeu a -se. Doncs, bé; aques a es a i la igu a en e a e a- em jus amen el ca all mallo quí, ca alà, pi enenc, azili'à, com es ulgui, pe ò di e en 1 de o es les ca ego ies acials es able es. La iden i a del ipus ca allí d'ambdues essan s pi enenques, més ben di , l'exis ència d'un ma eix ipus, e e o çan aques a gumen pel e - de que ep aques a nm eixa à ea geog à ica.hi ha un al e èquid especial, exclusiu del menciona e i o i, que és l'ase dè aça ca alana. En e ec e, el ma eix ipus asinal es oba a Foix, a Vich i a Palma. I aques ase exis ia ja en el qua e na i an ic, segons, un g a a , classi i- ca d'ase pe nosal es. Ce amen , que des dels mile s d'anys en e a que ep esen en les mencionades oballes a queològiques ins, al p esen , la població ca a- ll na pod ia ha e -se modi ica , conseqüència d'in oduccions es anyes 118 Ag icul u a eali zades en el anscu s del emps. Pe ò, en con i mació de la esi exposada, que els elemen s es anys són assimila s a la lla ga pe la aça au òc ona, obem la iden i a c aniològica en e aquelles dues. igu- es azilianes i e'ls .subjec es i en s. Pod íem a egi enca a que és mol p obable que el ipus no hagi sig-u modi ica essencialmen du an el anscu s dels segles. Dos es imonis, els únic* que coneixem, pa len a a o nos e; ambdós són del segle x , un li e a i, al e subjec iu. El ei N'An ós manà al noble Manuel Diez que esc igués un Llib e de Ma escale ia, la qual ob a és un esum, dels coneixemen s d'aquella època, el ma eix de medicina que d'hipologia. Du an dos o es segles el Llib e de Ma escale ia ou el b e ia i dels ma escals, puix a més de les à ies edicions ca alanes, se'n coneixen onze de cas ellanes. En Diez, en pa la de les quali a s i belleses que deu eni el ca all, quali a s e i- den men copiades del na u al dels millo s exempla de l'època, diu com segueix: De la bellea quel cauall deu haue . Lo cauall deu haue lo cap mol sech e desca na : e lo on ample: e los hulls g ans e èxi s pe a o a: e les celles planes e no gens g osses: en lo sob ehull in la e ebo i pe a o a: les o elles cu es e agudes e d e es e no gens penjades: les ba - ses p imes e mol eses e g an en de la huna a l'al a: en les gal es poca ca n: ^Ies na ils mol amples e que dins li eje hom e mello : la boca ben esa e lo mo o dejus pus la ch quel de damun e abj poca ca n: lo coll deu ésse p im, e ol a pe amun ample e s les spa les • que aja ap iman ins al cap e qua a sia al cap que sia mol , p im: los clins no mol la chs ne spessos e que sien blans e p ims: e que haia les spa les amples e la gues e o mades de ca n: e les pi s amples e èxi s pe a o a e edons ab canal pe mig. Lo golles ample mos an depa imen de les espalles: E lo sella o dos cu e pla e no sia sol a pe amun ni pe auall: e lo llom, haia pla e ample e acanal : les co elles haia amples e la gues: lo cos a edó en bo in : lo en e odó e g an pe o amaga dins les cos elles amesu adamen : Les yllades g ans yllades g ans e amples a les anques amples e planes e queu com caigudes ab ca- nal pel miig e g an e de un a un: les cuxes g osses e a ges ab mol a ca n baix e dins e de o a: cua baixa e e ma ab g os mascle e p ou cabells la chs ins a e a en que pe nengunes espe onades no la moga. E . que la po a s e a dins les cuxes. E' lo ses haje exí be pe a o e : le*s gua es la gues e d e es'e amples: los b aços ab g ossos b ahons: E les genolls amples e desca náis e plans: les canyelles d e es e amples e sens nenguna ca n mos an les ni is y enes: lo a ado mol cu '•& ab mol s cabells de ás: los b aços quan lo ca all s ia jun sien mol pus amples de huñ a al e damun e lo» b ahons que no da all e s les mans. Les co ones p im.es e peloses. E les mans lises e neg es g ans e edones e de pa de dins mol ondes e desca nades: lo alo> ample e pla. Com, s'acabe de eu e, esul a que l'animal desc i és el ca all ca alà, mallo quí, pi enenc, azilià, es a di , el ca all objec e del nos e es udi. L'al e es imoni, és una cala e a que o ma a pa dels «ca qui- nyolis» del con en dé Les Puelles, cons ui al segle x , el qual edi ici a- Ag icul u a poc emps gue ou en una . El ca àc e s d'aques a cala e a conco den amb la desc ipció e a del c ani del ca all mallo quí, que hem dona més amun . En esum, ami) el què s'acaba de di , c eiem: que n'hi ha p ou pe •a deixa ben es able a unia no a ca ego ia acial. M. ROSSELL I VILA Cap del Se eis de Ramade ia Adobs de la inya R ESULTAT de les expe iències en el Camp Expe imen al de Ti issa l'any i ícola 1920-21. Es á si ua aques Camp en la pa ida coneguda amb el nom de «Campos», la se a plan ació es e a a base de Rupes is Lo i empel la Ca ínyena; é 5 anys de plan ació. Kl p omig de 3 anàlisis de mos es de e a del Camp dóna: Anàlisi ísic Te a g ossa i ped es 36,33 % Te a ina: Humi a 1,46 % Ma è ia o gànica 075 % Calca i 25,08 % .So a... 26,13% A gila 10,31% Anàlisi qicí ic To a ina: Ni ogen o al 0,51 % de e a na u al Àcid os ò ic anhid e o al ... 0,42 % » » » Po assa anhid e soluble en àcid ní ic concen a ... 0,96 % » » » £>e l'anàlisi ísic deduïm que és un e eny de na u alesa silicio-cal- ca i-a gilós, pob e en ma e ia o gànica. ' • Obse a l'anàlisi químic, es deu conside a aqueixa e a din e la ca ego ia de pob e en elemen s nu i ius. • • Expe iinñes d'engwmy..—Com en anys an e io s, es p ossegui à l'aplicació indi idual d'adobs mine als* i o gànics, així com d'un adob mine al comple , amb l'objec e d'obse a els esul a s en l'augmen de colli a, i desp és baix el pun de is a econòmic, que és el que més in e- essa al pagès. Els adobs o gànics i mine als, a ex íepció del ni a , o en aplica s a la, a do en llau a , i el ni a ' ou escampa als ol s de cada soca a la p ima e a. Es seguí el sis ema d'adoba pe engles, adoban al peu de la soca. Els engles adoba s, així com les quan i a s empleades i llu cos pe hec à ea .es oben en la següen aula: