Pinyolada (ruroll, sansa, turtó d'oliva, pinyola, mïls, flàvia) en l'alimentació del bestiar

Ag icul u a 585 cla i e iden . En e ec e, e de la p emsa hid àulica, es po di que els p incipis, mè odes i ma e ial d'ex acció que s'usen a ui són els que s'usa en a dos cen s anys. El p og és és ben eduï i ben pob e, i pe això els que guanyen dine s a «Teng òs» amb els nos es olis són els ancesos i els i alians. En can i en la indús ia enològica les coses an d'una mane a di- e en . Si és e i a que hi ha pagesos que an el i amb els p oce- dimen s del p ime enòleg, de Noé, hi ha g ans celle s on l'elabo ació es a amb o es les pe eccions de la ècnica mode na. En la indús- ia del i o s els p oblemes han es a es udia s a ons mol es ega- des, i pe a cada un exis eix a ui una o més solucions. Pe a l'oli, al con a i, s'ha e an poc, que quasi no es eu. El ma eix po di -se dels nos es p ocedimien s come cials, dels nos es sis emes de pene ació. Si no hagués es a la gue a eu o- pea els nos es olis no es coneixe ien enca a, més que a Niça, a Ma - sella, a Po o Mau izio, a Gèno a. Jo eco do ha e pa la amb un ame icà del No d que es me a ella a que éssim an oli i que no os conegu a l'es ange , als Es a s Uni s, deia ell. — On l'en ieu — em p egun a a. — Cap a F ança i I àlia — li aig espond e — pe - què us l'en iïn a osal es, doblan els p eus. La qües ió no és d'aquelles que es puguin pend e en b oma. La iquesa oli a e a de Ca alunya i d'Espanya és immensa. Si les oli- e es que exis eixen a Ca alunya es cul i essin degudamen , si els nos es molins ossin pe ec es, del nos e país so i ien ius d'oli i- níssim. És ho a que això s'acabi. Les capaci a s nacionals s'han d'ap o i a o es pe a pode esis i la llui a econòmica que comença. Es pa la an de modi ica l'u illa ge de les àb iques de eixi s pe a a iba a una p oducció e i ablemen in ensi a, que és. ho a, ap o- i an l'ocasió, de pa la ambé de les modi icacions que han de e -se en els molins d'oli. So osamen quelcom ha es a e . Els molins á'oli coope a ius que es an en -se a Ca alunya amb un en usiasme que ha d'eno gu- lli -nos, ins al·lacions on el gus pe les coses belles s'age mana pe - ec amen amb les necessi a s de la indús ia. Pe ò no en o s, que n'hi ha alguns, de ben mode ns, que no enen es que en eja als molins de l'any de la pico . AUGUST MATONS La pinyolada ( ullol, sansa, u ó d'oli a, pinyola, nuïls, làbia) en l'alimen ació del bes ia (Acabamen ) (1) E). Bes ia po quí Po cells deslle a s ins als sis mesos: Pinyolada 1 pa Ci ada 1 » Fa es. . 1 <* (1) Vegi's els núme os 11, 12, i 14. 384 Ag icul u a De sis a nou mesos: Pinyolada 1 paï Ci ada 1 » Segle o sègol 1 » Fa es A M De nous mesos amun : Pinyolada 1 pn Ci ada i » Segle o sègol. 1 >•. O di 3 » Fa es 1 » Ad e ències.—L'alimen ació al máximum és la egla que s'ha de segui en l'eng exaimen de po cs. L'eng exaimen no ha de co- mença als sis o ui mesos, sinó des del momen en què neix l'a- nimal. Les acions assenyalades es dona an en dos àpa s: un al ma í i un al e al esp e. Al mig dia s'adminis a à un epàs compos de o a ge e d (cols, al als end e, e c., o ca bassa, naps, bleda- a e) a l'objec e d'impedi l'acció i i an o cons inyen dels alimen s que o men la e a ació nu i i a. La pinyolada en la p opo ció d'un a se , al com és en l'úl ima mos a de acions, segu amen que no in lui à en el gus de la ca n, ni en la ex u a de la cansalada. Pe ò com a mesu a de p ecaució, ui o deu dies abans de sac i ica els po cs es sup imi à la pinyolada. La li e a u a zoo écnica és mol pob a ac an d'un alimen an impo an en la nos a e a, com és la pinyolada. Ca alunya, en qua e segles que no és ella ma eixa, és a di , que no es go e na, sinó que és go e nada, s'ha hagu de e ia de la ciència d'al i si ha olgu sabe quelcom. Se ia ho a que ed eçan -nos, les qües ions que di ec amen ens a ec en, ossin es udiades pels ma eixos ca alans, deixan d'ésse d'una egada clien s de la ci ili zació, esde enin col·labo ado s de la uni- e sal cul u a. Els ag icul o s i amade s ca alans s'hau ien d'ocupa de l'es udi o de e es udia la pinyolada. Les coma ques oli a e es end ien un esidu a més al p eu i els amade s pod ien oba abundan - men en el me ca un alimen mol més ba a que els g ans i a ines. L'economia u al o a en so i ia bene iciada. L'es udi de la pinyolada es pod ia e en dues mane es pinyolada, al com su dels molins d'oli, ex ain -ne el pinyol i pinyolada ambé sense os, p o inen de les olie ies a sul u . Aques es udi hau ia de compend e les següen s ope acions: 1.a P ocedimen el més pe ec e i econòmic pe a l'ex acció del pinyol. 2.a Mi jans de composició de la pinyolada, segons coma ques 1 mena d'oli es. Ag icul u a 385 3.a Mi jans Uc conse ació. 4.a La pinyolada com a alimen . Aques a úl ima ope ació hau ia de de e mina les condicions que s'exp esen: a) Accep ació de l'alimen pe les di e ses espècies, ja dona na- u almen , ja ba eja amb al es alimen s, ja p epa an -lo con e- nien men . b) Diges ibili a . c) Quan i a s màximes i e ec es nocius que po p odui . d) Fins a quin momen de l'eng eixamen els di e sos animals el mengen bé. e) De e mina les quan i a s de pinyolada que al e en el gus de la ca n, g eix i lle . De e minació de la du ació del ègim alimen ici amb pinyolada que a ec a a la na u alesa dels p oduc es susdi s. Temps que necessi a l'o ganisme sa u a de pinyolada pe què la ca n, el g eix i la lle no sen in el gus «sui gene is» del esidu en qües ió. ) Expe imen a la pinyolada en la ges ació i en el p oduc e du- an la lac ació. g) Fo mula i de acionamen . Aques a minu a, jo em pe me o en ia -la des d'aquí a les coma - ques p oduc o es d'oli a, a les olie ies, als Sindica s ag ícoles, als a- made s o s. I això ho aig amb la sana in enció que es demani a l'Escola Supe io d'Ag icul u a, o a la Di ecció d'Ag icul u a de la Mancomuni a , que la qües ió que ac em sigui esol a a a o dels ag icul o s i amade s, és a di , que de la pinyolada se'n aci un es udi comple . Amb o el que s'acaba de di , el lec o hau à comp ès que les a- cions assenyalades no enen més alo que el d'un an eig i, pe con- següen , en la p àc ica és p obable que sigui necessa i co egi -les. M. ROSSELL I VILA La semb a Con inuan l'a icle en què ac à em dels p elimina s de la semb a, i i ula de «Ga a a la semb a», ha a iba el momen opo - ú en què con é explica els millo s p ocedimen s pe assegu a una bona colli a en acionalmen el epa imen de les lla o s a la e a. La semb a de cap mane a ha d'ésse e a igual' en els dis in s pun s de Ca alunya; la nos a e a é a iacions mol g ans de clima i de sol. Ha em de eni -ho, doncs, mol en comp e i així comença- em pe no gene ali za cap sis ema ço que ens po a ia a una con- usió i a mol es equi ocacions. Les idees exposades pe alguns ècnics que me eixen mol a consi-