Pinyolada (ruroll, sansa, turtó d'oliva, pinyola, mïls, flàvia) en l'alimentació del bestiar

234 Ag icul u a La pinyolada ( ullol, sansa, u o d'oli a, pinyola, nuíls, làbia) en l'alimen ació del bes ia (Con inuació) Els esidus de la ab icació d'oli d'oli a enca a es p esen en en al es o mes. Si la pinyolada es po a al sul u de ca boni pe a ob eni una no a ex acció d'oli, el esidu é, segons B acci, la següen composició; Ma è ia seca gi'i pe 100 » azo ada 8'5 » » » g assa i5'i » » » ex ac i a no azo ada 37'8 » » Cel·lulosa 23'2 » » Cend es ij'4 » » El sul u de ca boni, en con ac e amb l'ai e, es ola ili za; i, pe con- següen , no se n'han de éme els e ec es nocius. També s'ha in en a cons i ui una a ina a a ge a amb el sol pinyol de l'oli a. La composició d'aques a a ina és, segons Schaedle : Ma è ia seca o.5'8 pe 100 » azo ada 2'5 » » » g assa 5?8 » » » no azo ada i cel·lulosa 83^ » » Cend es 4'2 » » Aques alimen és mol pob e en ma è ia azo ada i en ma è ia g assa, men e que la se a iquesa en cel·lulosa deno a la poca diges ibilidad de l'alimen . La pinyolada, al com s'usa o dinà iamen , se l'ha ba eja amb]me- lassa de igues, de lajqual composició, Kellne , en dóna les xi es següen s: Ma è ia seca 8 9 pe 100 » azo ada 120 » » » g assa 2'o » » » hid oca bonada 39*6 » » Cel·lulosa 1/7 » » Cend es'. ,,106 » »' Amb això c eiem ha e espos a la demanda del amade comuni- can pel que es e e eix a la p ime a pa de la consul a, 0 sia espec e de la alo nu i i a de la pinyolada. En els esidus de la ab icació d'oli a, el pinyol s'hi oba^esmicola i és di ícil mas ega -lo, aó pe la qual po acumula -se en g an quan i a en una pa del ub diges iu i p odui indiges ions. Ins in i amen els he bí o s ebu gen la pinyolada; pe ò si és J é comp e a dona -los-hi a poc a poc, ba eja amb al es alimen s, acaben pe accep a -la. En can i, el po c se la menja amb menys di icul a . Si en lloc de dona la pinyolada amb pinyol, aques es sepa a (pe a aques a ope ació qualse ol casa i aliana de maquinà ia ag ícola po o e i un apa ell exp és), els ans o ns gas o-in es inals deixen d'apa èixe i sob e o el esidu és d'una alo nu i i a supe io a la pinyolada amb pinyol. Pe què els animals o s accep in la pinyolada, el p ime que s'ha de Ag icul u a 235 p ocu a és que no anciegi, ca degu a la mol a g assa que con é aques alimen , la ancio es mani es a ben a ia . Pe e i a -la, el millo ó a so me e la massa a una o a p essió i en aques a o ma la pinyolada es pod ia conse a un emps més lla g. Pe dissimula el gus de la pinyolada, so in es eco e a posa -la en emull, du an les es o qua e ho es abans de dona -la, en aigua salada. Po se esul a ia econòmic ob eni un ex ac e d'una lleguminosa o d'un ce eal i i a -ne a la pinyolada, al momen de dona -la en quan i- a su icien pe a dissimula el gus p opi del esidu. Els animals ebu gen semp e un alimen nou; si, de na u al aques .limen é mal gus . a menys que la gana els obligui, no el mengen. Pe ò pe egla gene al, les bès ies s'acos umen als alimen s més di e sos. si es é comp e a dona -los-hi al p incipi en quan i a s mol pe i es. De o es mane es s'ha d'ad e i que la pinyolada no po cons i ui mai la base de l'alimen ació concen ada, que aques esidu ha d'ana acompanya de g anes, a ines, segó o de esidus de ecula ies, o mido- na ies. Els alimen s que com la pinyolada po en mol a g assa, dona s en abundancia emba en els animals, és a di , els an pe d e la gana. Això p o é que la g assa dels alimen s quasi passa ín eg a als eixi s, i quan aques s són ics en g eix, que l'o ganisme é la sensació de possei g ans ese es alimen ícies, l'ape i a de baixa. Pe man eni la gana despe - a, solamen es po ecó e a la a iació d'alimen s i als condimen s. Els animals des ina s a l'esco xado , un mes abans de mena -los-hi, no han de menja pinyolada ni al es alimen s ca ega s de g assa; del con a i, el g eix és oliós. M. ROSSELL 1 VILA '.Con inua à) Resum de Re is es EL MENJAR PER ALS POLLS.—LI. B. : L'A del Pagas. — Maig KJIQ. Fa ines d'o dis, de ajol, de ci ada i de pèsols; les de ca n. pa a es i a òs, són Ics millo s, C os es de pa ben p epa ades, de mane a que l'alimen ació ingui consis ència de pas a ina, ca s'ha d'abandona o g a en els començos de la c ia Jels polle s, i al comença a adminis a -lo, es dona à mill. o di i ajol ba ejan - lo amb so a pe a que el ped e egula i zi la nu ició. En les papilles se à con enien a egi -hi un pols de sal. ca bó de cuina pol o- i za i una pe i a mos a de sul a de e o pe què sigui un menja més assimila- ble, diges iu i econs i uíem. Adminis a ossos en pols és bona p àc ica í pod à p ocu a -los el come ç pe an que inguin un 4 a 5 pe 100 d'azo i 40 a 5o pe 100 de os a . Se'n dona an <.lc 2 a 3 g ams al p incipi, ins als 8 g ams pe mes. I'OLÍTICA AGRARIA.—José Zu i a: La Liga Ag a ia.—Maig 1919. (~e és pas una no e a ço que l'a iculis a comen a en aques eball, més una "bse ació sí cal ecolli -la, aquí on an abundan els leo i zan s pe juanea ¿I expe imen a s.