Pinyolada (ruroll, sansa, turtó d'oliva, pinyola, mïls, flàvia) en l'alimentació del bestiar
Abstract
Rossell i Vilar, Pere Màrtir
Full text
234 Ag icul u a
La pinyolada ( ullol, sansa, u o d'oli a, pinyola, nuíls,
làbia) en l'alimen ació del bes ia
(Con inuació)
Els esidus de la ab icació d'oli d'oli a enca a es p esen en en al es
o mes. Si la pinyolada es po a al sul u de ca boni pe a ob eni una
no a ex acció d'oli, el esidu é, segons B acci, la següen composició;
Ma è ia seca gi'i pe 100
» azo ada 8'5 » »
» g assa i5'i » »
» ex ac i a no azo ada 37'8 » »
Cel·lulosa 23'2 » »
Cend es ij'4 » »
El sul u de ca boni, en con ac e amb l'ai e, es ola ili za; i, pe con-
següen , no se n'han de éme els e ec es nocius.
També s'ha in en a cons i ui una a ina a a ge a amb el sol pinyol
de l'oli a. La composició d'aques a a ina és, segons Schaedle :
Ma è ia seca o.5'8 pe 100
» azo ada 2'5 » »
» g assa 5?8 » »
» no azo ada i cel·lulosa 83^ » »
Cend es 4'2 » »
Aques alimen és mol pob e en ma è ia azo ada i en ma è ia g assa,
men e que la se a iquesa en cel·lulosa deno a la poca diges ibilidad de
l'alimen .
La pinyolada, al com
s'usa
o dinà iamen , se l'ha ba eja amb]me-
lassa de igues, de lajqual composició, Kellne , en dóna les xi es
següen s:
Ma è ia seca
8
9 pe 100
» azo ada 120 » »
» g assa 2'o » »
» hid oca bonada 39*6 » »
Cel·lulosa 1/7 » »
Cend es'. ,,106 » »'
Amb això c eiem ha e espos a la demanda del amade comuni-
can pel que es e e eix a la p ime a pa de la consul a, 0 sia espec e
de la alo nu i i a de la pinyolada.
En els esidus de la ab icació d'oli a, el pinyol s'hi oba^esmicola i
és di ícil mas ega -lo, aó pe la qual po acumula -se en g an quan i a
en una pa del ub diges iu i p odui indiges ions.
Ins in i amen els he bí o s ebu gen la pinyolada; pe ò si és J é
comp e a dona -los-hi a poc a poc, ba eja amb al es alimen s, acaben
pe accep a -la. En can i, el po c se la menja amb menys di icul a .
Si en lloc de dona la pinyolada amb pinyol, aques es sepa a (pe a
aques a ope ació qualse ol casa i aliana de maquinà ia ag ícola po o e i
un apa ell exp és), els ans o ns gas o-in es inals deixen d'apa èixe i
sob e o el esidu és d'una alo nu i i a supe io a la pinyolada amb
pinyol.
Pe què els animals o s accep in la pinyolada, el p ime que s'ha de
Ag icul u a
235
p ocu a és que no anciegi, ca degu a la mol a g assa que con é aques
alimen , la ancio es mani es a ben a ia . Pe e i a -la, el millo ó a
so me e la massa a una o a p essió i en aques a o ma la pinyolada es
pod ia conse a un emps més lla g.
Pe dissimula el gus de la pinyolada, so in es eco e a posa -la en
emull, du an les es o qua e ho es abans de dona -la, en aigua salada.
Po se esul a ia econòmic ob eni un ex ac e d'una lleguminosa o
d'un ce eal i i a -ne a la pinyolada, al momen de dona -la en quan i-
a su icien pe a dissimula el gus p opi del esidu.
Els animals ebu gen semp e un alimen nou; si, de na u al aques
.limen é mal gus . a menys que la gana els obligui, no el mengen.
Pe ò pe egla gene al, les bès ies s'acos umen als alimen s més di e sos.
si es é comp e a dona -los-hi al p incipi en quan i a s mol pe i es.
De o es mane es s'ha d'ad e i que la pinyolada no po cons i ui
mai la base de l'alimen ació concen ada, que aques esidu ha d'ana
acompanya de g anes, a ines, segó o de esidus de ecula ies, o mido-
na ies.
Els alimen s que com la pinyolada po en mol a g assa, dona s en
abundancia emba en els animals, és a di , els an pe d e la gana. Això
p o é que la g assa dels alimen s quasi passa ín eg a als eixi s, i quan
aques s són ics en g eix, que l'o ganisme é la sensació de possei g ans
ese es alimen ícies, l'ape i a de baixa. Pe man eni la gana despe -
a, solamen es po ecó e a la a iació d'alimen s i als condimen s.
Els animals des ina s a l'esco xado , un mes abans de mena -los-hi,
no han de menja pinyolada ni al es alimen s ca ega s de g assa; del
con a i, el g eix és oliós.
M.
ROSSELL 1 VILA
'.Con inua à)
Resum
de Re is es
EL
MENJAR
PER ALS POLLS.—LI. B. : L'A del
Pagas.
—
Maig
KJIQ.
Fa ines
d'o dis, de ajol, de ci ada i de pèsols; les de ca n. pa a es i a òs, són
Ics
millo s, C os es de pa ben p epa ades, de mane a que l'alimen ació ingui
consis ència
de pas a ina, ca s'ha d'abandona o g a en els començos de la c ia
Jels
polle s, i al comença a adminis a -lo, es dona à mill. o di i ajol ba ejan -
lo
amb so a pe a que el ped e egula i zi la nu ició.
En
les papilles se à con enien a egi -hi un pols de sal. ca bó de cuina pol o-
i za
i una pe i a mos a de sul a de e o pe què sigui un menja més assimila-
ble,
diges iu i econs i uíem.
Adminis a
ossos en pols és bona p àc ica í pod à p ocu a -los el come ç pe
an
que inguin un 4 a 5 pe 100 d'azo i 40 a 5o pe
100
de os a . Se'n dona an
<.lc
2
a 3 g ams al p incipi, ins als 8 g ams pe mes.
I'OLÍTICA
AGRARIA.—José Zu i a: La Liga Ag a ia.—Maig 1919.
(~e
és pas una no e a ço que l'a iculis a comen a en aques eball, més una
"bse ació
sí cal ecolli -la, aquí on an abundan els leo i zan s pe juanea
¿I
expe imen a s.