Pintures rupestres en etnografia animal

— 282 — Escuela p ác ica es á bien es ablecida y iene e enos de cul i o y de p ác icas. En A enys de Ma , hay la Real Escuela de A icul u a, undada y de p opiedad de D. Sal ado Cas elló, en usias a y labo ioso, que hace ya años pone su ac i idad y o una, en aquella enseñanza y escuela, la cual es á pe ec amen e mon ada y en la que muchos alumnos eciben sólida y especial ins ucción en odos los amos de la a icul u a. En Na a a exis e de muy an iguo, una G anja, sos enida po la Dipu ación p o incial. En el INSTITUTO AGRÍCOLA CATALÁN DE SAN ISIDRO, me i ísima sociedad que cuen a más de sesen a años de exis encia, se dá anual- men e un cu sillo de química ag ícola de 25 lecciones, adop ado a los conocimien os gene ales que suelen ene nues os p opie a ios ag i- cul o es, po el que han pasado muchos de ellos. Igno o si hay más escuelas o enseñanzas pa icula es de ag icul u a. De odos modos, son muy pocas las que exis en en nues o país. Es ecuen e espe a que odo lo haga el Gobie no, sin pensa en que, más que el Gobie no, debie an hace la ac i idad indi idual y colec i i- dad de las sociedades ag ícolas, Dipu aciones y Ayun amien os y g an- des p opie a ios. Apoyándose en nues a legislación y con la buena olun ad que exis e en el Minis e io de Fomen o y en el Cue po de Ingenie os ag ó- nomos, se pod ían con bien poco gas o, es ablece se muchas escuelas p ác icas de ag icul u a, que son an necesa ias y de g ande u ilidad; y no espe ando que odo nos lo dé y haga el Gobie no. Los p opie a ios ag icul o es son los p ime os in e esados en p esen a la ins ucción ag ícola, especialmen e p ác ica, y es udia los medios de es ablece escuelas ag ícolas, con planes de enseñanza, que al ez se aco dasen en con e encias y discusiones, que u ie an luga en sociedades impo - an es, como lo es el INSTITUTO AGRÍCOLA CATALÁN DE SAN ISIDRO. HERMENEGILDO GORRÍA. Ba celona, 22 Agos o 1916. Les pin u es upes es en e nog a ía animal {Conclusió) ARTICLE III LA GLÍPTICA Quan pe a e i a els e ec es del e l'home p imi iu de la ida nòmoda passa a ocupa les baumes i les co es, en els lla gs ocis que l'en e enien sense gaudi de l'espec acle de la na u a, open en éll la llibe a de l'espe i i la o çosa pa ali zació de ses elacions sensibles. AqUes a opada engend à l'a , sup ema mani es ació del que més ag a- da i més s'es ima. Pe a el nòmoda que de la cace a i ia i que pe ell — 283 — de ia ésse un joc i un eball, ha ia-li de se dolo ós la osca de la co a i les lla gues e encions en an eduida es ancia, éll, que poc abans a o a eu e a a casa se a I eusaquí com el eco de les cace es se li de ia apa èixe iu, eal; els animals ecob an o a la g àcia i espon anei a amb les quals ell caçan -los els eia. Si la caça e a doncs el món de ses ac i i a s, o 1 objec iu de sa ida, això ha ia d'ésse na u almen el seu a . I així ou. Els animals i les escenes de caca composen o-ai e be o l'a oglodi a. ° Els a queòlegs coneixien de mol s anys una in ini a de g a a s sob e óssos, banyes i ped es calca ies; coneixien ambé l'esculp u a i pe úl im se descub í la pin u a. Essen de més àcil execució l'esculp u a que'l dibuix, els a queòlegs s'ha ien p egun a si ealmen hau à sucsei pe o d e de acili a l'esculp u a i el dibuix, decan an -se la majo ia pe aques a opinió. Mes els es udis i la abundància de ma e ial ecolli si no pe me en p onuncia -se decididamen sob e l'apa ició de l'a , al menys s'es ableix que la e olució glíp ica compo a a al ma eix emps les es mani es acions de l'a plàs ic. Pe ò aques a no ingué ma e, aques a nascu en el pe íode de la ped a allada, en aques ma eix pe íode mo ; al en a al neolí ic l'humani a sembla pe d e aques es belles ap i u s, i el que és més ex any, és l'uni e sali a de la manca de con- inuació de les mani es acions glíp iques. El geni neolí ic, com diu Dechele e, se complau en els eballs u ili a is i p àc ics; els habi an s dels poble s de l'eda de ped a polida, consag an o es les a encions a la c ia del bes ia i a llu s explo acions ag ícoles, demos en que no enien els ma eixos gus os que'ls caçado s oglodi es. Aques a que oomensa indecís,'ple de ague a s, que en el magda- lià se'ns apa eix po en , a e i i ealis a en la ase aziliana, enel anzi del paleolí ic al neolí ic a decaien ínan amb pale s o còdols de ibe a pin a s amb signes ins a e indesc ip ibles. Així, doncs, pe a'l nos e objec e ens se à con enien icsa -nos en aques a en el momen de son explendo , és a di , amb aquelles igu es que deno in un a is a de línia segu a. Pie e, en els g a a s de les co es anceses, p e engué indica di e - ses espècies d'animals, pa icula men d'èquids. Pe ò els a queòlegs, quan les espècies o els gen es o e eixen g an semblança no s'a e eixen pas a classi icacions p ecises, i la no ma de Pie e ha sigu ins a e obse ada pe o s els a queòlegs, al menys els que nosal es coneixem. En Zoo ecnia, Dechamb e, p o esso a l'Escola de Ve e ina ia d'Al- o (Pa ís), al es udia la població ca alla de la Cama ga, es p egun a si aquells animals ind an elació ambs els g a a s del paleolí ic. Qui dona més impo ància al g a a es Cossa -Ewa , p o esso a Edim- bu g, qui assegu a que ce s g a a s del magdalià o e eixen més sem- blança amb VEqwm P ejii alsiïy que no pas les o og a ies que s'han e del ca all del dese de Dzungo iaque's c eu que'l ep esen a. I això es o . De mane a que de les pin u es, ins a e, ningú se n'ha ocupa . Les pin u es pe ep esen a mol es d'elles, un a més a ença i si's ol més ealis a, poden ajuda a la diagnosis de aces amb més segu e a que el g a a i l'esculp u a en gene al. L'a glíp ic s'es à his o ian ; som o jus al començamen i pe an o a classi icació, des de'l nos e pun de is a, ha d'ésse p ema u a i pe consegüen les deduccions que a em no poden eni al e ca àc e que la de p o isionals. Deixan això ben en ès, passem e is a al nomb e de les co es deseo- be es con enin esculp u es, g a a o pin u a paleolí ica. A Rússia es es acions; a Aus ia, cinc: a Alemanya, qua e: a Bèlgica, qua e; a Angla e a, una; a Sui(;a, qua e; a I alia, una. En cam i F anca solsa- men ne con a à'un cen ena , i en quan a Ibe ia se n'hau àn descobe quasi an es com a F ança, pe ò en pin u es, mol es més ella sola que el es del mon. Es d'espe a que din e pocs anys el nomb e de co es des- cobe es se à ben impo an i ja lla o s la ca alogació de o mes pod à eali za -se, sense la qual les b'eJles p omeses de Ja glíp ica se con e i- ien en una desilusió. En l'a icle an e io , mani es à em -que'1 mè ode sansonià e a el que p e e íem; pend em, doncs, peu de la clasi icació de Sansón pe a com- p oba si íes igu es paleolí iques co esponen. El p ime ipa que es udia Sansón és l'asià ic cl qual segons Pie e- men , o igina i de l'Assia cen al, ingué a Eu opa pe a iades emi- g acions, la p ime a de o es, la dels assi is. El ipu assià ic ocupa a F ança una à ea geog à ica mol dispe sa. B e anya. Llimosi, Au e aia, Landés de Gasconya. o el Pi ineu, Llenguadoc i Alsacia-Lo ena. Ja hem di que la nos a opinió, espec e de les emig acions, la eme- íem a la dels mode s a queòlegs que no c euen pas en les emig acions en massa. Doncs les poblacions caballa s de les egions anceses men- cionades han de eni un o igen au òc on. En e ec e. Bona pa de les igu es dibuixades, esculp u ades o pin- ades del paleolí ic pe eneixen s a la més g an egió ancesa Guyenne i Gasconya. p esen en un pe il ec e i un cap g os. Rec e es el pe il del ipu assià ic; g os és el cap dels ca alls de les egions d'aques ipu que s'ha conse a més o menys pu . Els ca alls de les Landes de Gasconya i els de l'Au e nia, diu Sansón, enen el cap g os i mal ca àc e . Aques- es dues p opie a s no ca ac e izan pas al ca all à abe que es p en com ep esen an del ipu assià ic, com ampoc el mal gèni , que en el à abe es o noblesa. Pe la nos a pa , hem d'a egi que hem is mol s ca alls p oceden s d'aquelles egions amb un cap g os i ull pe i , amb pell mol g ose a i plena de pels lla gs. Aques s ca alls que nosal es ja no à em la di e ència exis en en e ells i el ep esen an del ipu assià- ic no sabíem en p ò on encabi -lo i o çosamen essen un ca all de uns 400 kilos de pes, amb pe il ec e, l'ha íem de classi ica con Sansón en el ipu assià ic. Vegis les dues esculp u es p oceden s de Lou des, la del animal en e és, pe l'amplada del e ç pos e io , una euga; la es a ep esen a un ca all euillan . Vegis ambé els dos ca alls de la Magda- lena. Pe ò en el inal del pleis ocènic. la població, segons les igu es, se o a compos a, a més dels ca alls de pe il ec e, dels de pe il lleuge- amen con exe i al es ca alls de pe il cónca o, i in ba eja s, com ho p o a el e de que en una ma eixa co a s'hagin o a igu es amb els es pe ils. D'aques es es o mes sembla que només han pe du a en el ma eix lloc, i enca e pe e ec es a à ics, la de pe il ec e i la de pe il con exa: l'al e igno em pe quins mo ius ha desapa escu de quasi o s els llocs que ocupa a al cen e i su de F ança: i això que seg-ons els g a a s i pin u es sembla a do ada d'una g an co pulència. A Nesche (Au e nia) s'han o a dos g a a s que p odueixen Ja imp esió de dos ca alls bel- gues ac uals, co pulen s, de pe il cònca e, amb la cuixa i línia do sal, an ca ac e ís ica d'aquella aça. Vegis, aixis ma eix, el ama d'eugues conduides pel semen als; en qual g a a l'a is a a gala del domini de la pe spec i a; son animals o s de pe il cònca e. Sansón menciona que — 285 - els omans quan in adi en F ança s'empo a en mol s ca alls olumino- sos de pe il conca e, els quals ca alls éll els c eu p o inen s del à ea ac ual del ipu belga. Es mol p obable que mol s d'aques s animals p o- inguessin del migdia de F anca. ' L'a qua e na i ens esplica així ma eix la p esència del ca all de la Cama ga, el qua enca a no a gai es anys e a de pe il cònca e, i son els d aques pe hl que enca e a ui es enen pels e i ables ca alls au òc- ons. Sansón s'esphca la p esència d'aques ca all pe una ope ació deguda als omans. Els ca alls de pe il lleuge amen con exe, que Sansón no'ls assigna pas lloc a F anca, exis eixen enca a ba eja s amb au e nian s, laudesos i anglesos, es a di , amb amimals de pe il ec e. Els ca alls de B e anya, de ipu assià ic, ca ac e i za s pel cap g os i pe ésse mol pelu s, se ien una p olongació dels ca alls de pe il ec e deia Do dogne.^En quan a la població de B e anya de pe il cònca e no'n di em es ins a ésse millo in o ma s. Aquí hem d'acaba el nos e eball espec e a la població ca alla ancesa. Tingui's en comp e que si no mencionem el ca all d'A dennes ( ipu belga) el de Flandes i Pica dia ( ipu isó) el de Bolonia ( ipu b i- ànic) i el sequanés o pe xe ò és pe què en di es locali a s no enim no icia del descob imen de cap mani es ació glíp ica que'ns pugui in e- essa . Els g a a s, esculp u es i pin u es paleolí iques de F anca son de Do dogne a all, és a di , en el migdia. Mol na u al, doncs, què ins que'ls a queòlegs hagin apo a més elemen s d'es udi gua dem nosal- es el degu silenci. De ço que s'acaba d'exposa ne podem conclou e que en e nog a ia animal s'ha de p escindi de les emig acions i que l'o igen de les aces ac uals s'ha de ecompond e amb elemen s au òc ons. Els g ans can is de les poblacions ca alla s s'han e mode namen amb Vimpo ació de ep oduc o s i amb la pe sis ència dels c euamen s. Aques a es la esi, i aquí hau ia de e mina nos e eball, pe o a mane a d'apèndix di em qualque cosa de l'a paleolí ic ibè ic. El g a a i la pin u a oglodi a ibè ica es mol in e essan , sob e o aques a úl ima que és mol abundosa i no solamen s'ha o a en les co es i ab igalls, sino en ple ai e, en les oques. Els a is es ibè ics supe en als ancesos; hi han pin u es que e i ablemen so p enen pe la e mesa de la línia, pe la g àcia i pel ealisme. Pe ò aquí, al olgue aplica a l'e nog a ia la glíp ica, especialmen la pin u a upes e, ens o em en una g an di icul a : que les aces ca alia s de la península no han sigu es udiades cien í icamen . La població ca alla andalusa que's senyala compos a d'una sola aça, nosal es hi dis ingim amb p ecisió es ipus i po se hi hau à necessi a d'a egi -n'hi un al e; desconeixem una desc ipció dels ca alls d'Ex e- madu a i o a la egió cen al ibè ica; els ca alls d l Galicia i de o el No d'Espanya ens son desconegu s. En can i, els ca alls de Ca alunya que'ls coneixem bé, dona la casuali a que les pin u es de Cogul (Les Ga igues), Roca dels mo os, Co a del Ad oca i Ba anc dels Gascons (Ca alunya occiden al) no p esen en ni un sol èquid. AAloa acín hi o e n, comp an d'O ien a Occiden ,'el p ime èquid. que és de pe il con exe; els ca alls d'Al ami a (San ande ) i A a- pue ca (Bu gos). Ho nos del Cas illo, i en i, o s els del No son cònca- es o con exes, p esen an g an semblança amb els ca alls de l'al e pan dels Pi ineus. No així els ca alls de Les Can os de la Vise a (Mu cia) i al es pin u- - 286 — es d'Andalucia; el ca all é una o ma elegan , esbel a, p òpia, que a p ime a is a és eu cla les di e ències dels ca alls del No amb les del Su de la Ibe ia. En can i amb els bò ids, els de Ca alunya Occiden al son iguals als d'Alpe a (Albace e), als d'Andalusia a Alba acín. Pe ò a La Loja (As ú- ies) els bous enen un'al a o ma. Aques bò id an comú en la egió o ien al i del su de la Península és el ma eix o o que Sansón anomena Bos aums ibé icas, quals ep esen an s son els ac uals o os de les «co idas». Aques a o ma de bò id d'As u ies n'hem is algún exem- pla a l'esco xado de Ba celona, i an una com al e, de les o mes ibè- iques, di e eixen absolu amen de la o ma dibuixada en a is ind e s del depa amen de Do dogne (F ança), la qual o ma co espon pe ec- amen als bò ids que composen l'ac ual població endeana, pe eneixen pe en e al Bos p imiçcnius Bojanus. Pe consegüen els bò ids poden ésse objec e d'un es udi semblan al dels ca alls, puix la glíp ica pe me així ma eix no ables di e encia- cions.M. ROSELL i VILA. P o eso de Zoo ecnia a VEscola Supe io d' Agncul ' a de Ba celona. Lib os y publicaciones MEMORIAS DE LA REAL ACADEMIA DE CIENCIAS Y ARTES DE BAR- CELONA.— Núme os 11 a 11 inclusi es. N.° 11.—Es udio de la supe icie de los c is ales como base y undamen o de un cálculo c is alog á ico dis in o del usual, po el Académico nume a io Doc o D. Jesús Goizue a Diaz. N.° 12.—No icias ana ómico biológicas del «Oligome us B unneus» Oli . y de su pa ási o el «Pediculoides Ven icosus» Newp., po el Académico nume- a io D. José M.a Bo ill Picho . N.° 13.—Neu óp e os nue os o poco conocidos (sép ima se ie) po el Aca- démico co espondien e R. P. Longinos Na as, S. J. N.° 14.—O igen y o mación de los Magmas e up i os. Memo ia leída po el Académico elec o D . D. Maximino San Miguel en el ac o de su ecepción y discu so de con es ación po el Académico nume a io D . D. Ca los Calleja. N.° 15.—Los signos químicos; su génesis y ans o mación a a és de la his- o ia y examen de los más ecuen emen e usados en cada uno de los más impo an es momen os, po el Académico nume a io D . D. Agus in Mu ua y Vale di. N.° 16.—Cuen as co ien es con in e és, demos ación a i mé ica y algeb aica de los di e en es mé odos, po el Académico nume a io Ilus e Seño To- en s Monne . N.° 17.—Del Mildiu po el Académico nume a io Excmo. S . D. Ca los de Camps, Ma qués de Camps. BOLETÍN DE LA PROPIA REAL ACADEMIA DE CIENCIAS Y ARTES DE BARCELONA.—-Reseña de los abajos e ec uados y p incipales hechos ocu idos en la Co po ación du an e, 1914 a 1915, po el Sec e a io Don A u o Bo ill y Poch. MEMORIA de los abajos ealizados du an e el año 1915 po la Cáma a O icial de Indus ia de la p o incia de Mad id. INFORME ele ado a la Comisión Pa lamen a ia que en iende en el p oyec o de Ley es ableciendo una Con ibución Di ec a sob e los bene icios ex a- o dina ios ob enidos po las Sociedades y pa icula es.