Pintures Rupestres en etnografia animal

REVISTA DEL Ins i u o Ag ícola Ca alán de San Isid o Y ÓRGANO DE LA FEDERACIÓN AGRÍCOLA CATALAHA BALEAR AÑO LXV BARCELONA 5 DE SEPTIEMBRE DE 1916 CUAD.0 17 Les pin u es upes es en e nog a ía animal ELS CAVALLS QUATERNARIS To s els au o s con enen en que'ls ca alls exis ien en el qua e na i an ic. Les disc epàncies son mo i ades pe les di e ències o no di e èn- cies que'ls ca alls ac uals p esen en dels que i ien en el pe íode de la ped a allada. Les di e ses opinions emeses sob e el pa icula , poden ag upa -se en dos c i e is: l.e , els au o s que conside en els ca alls ac uals ans o ma s dels caballs pleis ocènics; 2.on, els au o s que pen- sen que'ls ca alls i en s no di e eixen en o ma dels seus passa s qua e na is. Els paleon ologis es han sigu els que més s'han dis ingi en oposa el ca alls i en s als del qua e na i an ic, c eguen que'ls èquids lla o s exis en s no e en è nicamen compa ables amb els com empo anis. Pallas i d'Eichwald els nomena en E. e us, E. p imigenis i E. p isius; Selo heim, E. adama icus; Fesnne E. an iquo um; O en E. Jossilis, E. speloens i E. pUcidus; Kamp, E. b e isos is; B a a d, E. p is inus E. magnus i E. ju illacens; Pomel, E. olus us; Ge ais, E. piscenen- sis; e c. Dona un nom i unda una ca ego ia, cos a poc: és necessa i en aques s cassos jus i ica si els elemen s que han de e mina la ca ego ia e en de alo pe a e -ho. Pe ò consul an els ma e ials ecolli s pels ci a s au o s, immedia amen se eu que no comp a en amb p ou ma e- ial pe a a e i -se a dona a la his ò ia del ca all noms nous, com- plican el p oblema en lloc d'ajuda a acla i -lo. En e ec e, les classi i- cacions apun ades més amun es an basades únicamen en agmen s d'ossos del cap i en peces den a ies. To hom qui es igui una mica e sa en aques s es udis, opina à que si be els caixals poden de e mina un gène e i si's ol ins una espècie, son incapaços pe a la diagnosis de les aces. A Ca alunya els agmen s de mandíbules, el oç d'omopla i al es ossos oceja s en abundància i a més di e ses peces den a ies, que nosal es he n examina , p o inen s de les co es de Capellades i San a — 262 — C eu d'Olo da. pe més que l'es udi mo ològic del caixals pe me i no a qualque di e ència, no pe això ens hem a e i a assigna a n'aquells èquids qua e na is un lloc en les ca ego ies p onunciades i menys enca- e c ea -ne de no es. L'o igen de les aces ac uals ha me escu p e e en men l'a enció del p o esso de Be na, Due s, i amb ell al es sa is de llengua ale- manya. Due s, c eu que'ls ca alls òssil poden edui -se a es o mes, les quals p o ind ien de V Eqims Jossilis de Rü imeye i son: VE. càba- llus ohus us i E. cahallus Neh ingi. El p ime co espond à al E. caba- llus P jemalskyi que habi a ac ualmen en les es epes de l'Asia cen al i sep en ional, el qual ca all ep esen a ensemps al E. cahallus Jossilis. de Rü imeye . El segon es à ep esen a pels ca alls ac uals d'E moo i Islàndia, ca ac e i za s pe la alla diminu a. I pe úl im, VE. cahallus Neh ingi. que e'ls seus ep esen an s en el ca all de la Solu é i aces a ines. F ank es ableix dos g upus, un o ien al, al e occiden al. El p ime E.pa us, se ia ca ac e i za pe un ample on , ca a cu a, p emola s de o ma quad ada amb esmal poc plega i amb columne a poc bi ida. Els ossos lla gs son p ims, pe ò d'una ex u a mol compac a; les canyes es e es. Aques g upu p esen a així ma eix mol s ca àc e s asins. El segon g upu E. cahallus obus us se ca ac e i za pe eni un on es e , ca a lla ga, p emola s més lla gs que amples, mola s d'esmal més plega amb columne a més desen o llada, bi ida. Els ossos lla gs són més pesa s, més massius. pe ò d'una ex u a més densa; les canyes més amples. M. Cossa Ewa . p o esso a Edimbu g, classi ica els ca alls en qua e g upus l.e , El Hpu de les es epes ep esen a pe VE. P cmalshji ( o a en els dese s de Dzonnga ia, és segons Sansón una a ie a d'hemioni)de ca a mol lla ga, con exa, inclinada cap abaix en elació a l'eix del c ani ce eb al, els è eb es llomba s, memb es lla gs i p ims, peus lla gs i es e s. Aques ca all iu ac ualmen a Mongòlia, en el g an dese de Gobi. Els ca alls Clydesdales i Shi es, pe a ci a alguns dels ca alls ac uals, se ien descenden s de VE. P ewalslyi. 2.0Q El ipu dels boscos, de ca a ampla, cu a, cònca a, inguen sensi- blemen la ma eixa di ecció que'l c ani ce eb al, sis è eb es llomba s. memb es cu s i ipu s, peus amples. El ep esen an an ic d'aques ipu se ia el ca all de la Sola é, qual esquele sigué econs i ui , escep- e el cap, pe Toussain . de Lion, que'l c eia l'an ecesso dels ca alls de la B esse i Bou gogne, i Sansón a la aça belga. Rep esen an ac ual: el ca all de Su olk. 3.e Tipu de les mese es, ca a mol es e a, cònca a, pe ò més lla ga i més inclinada que en el ipu dels boscos; cinc è eb es llomba s, memb es p ims sense cas anyes als memb es pos e io s. Els ep esen- an s d'aques ipu se ien els ca alls de la aoa be be isca, que, segons l'au o , en el pleis ocènic ocupa en dés d'A gelia al su d'Angla e a. 4.1 Tipu Siwalik ca ac e i za pe una p ominencia ma cada en e'ls — 263 — ulls, cap ama ana , lla g- i ample. C eu al a i naixemen de la cúa am- bé al . El ca all de Siwalik és del pliocònic. Rep esen an s ac uals: els pa escu s amb els anglesos de cu sa. Les classi icacions de Due s , F ank i Cossa Ewa an acompanya- des de mensu acions, a les quals llu s au o s donen g an impo ància. Pe ò la mida al de an de la o ma, és cosa sense esp essió. Dos c anis pe exemple, que ind an iguals dimensions, un pod à ésse o amen cònca e, i l'al e mani es amen con exe. Adme e l'iden i a d'ambdós c anis, malg a l'exac i u de mides, equi al a pos ega la Mo ología, elemen undamen al axonòmic. Pe al a pa les ag upacions son massa dila ades i poc nomb oses pe a encabi -hi o es les aces i en s, sob e o pe les classi icacions dels au o s de llengua alemanya. La classi icació de Cossa Ewa adoleix de múl iples de ec es, i la desc ipció dels ipus és o a ella acilan i so in con adic o ia. An e- io a les classi icacions de Due s i Ewa , Sansón cons i uí la p opia, assen ada en bases més e mes. Hi han aons pe c eu e que'ls ca alls del qua e na i an ic enien la ma eixa o ma que'ls ca alls ac uals i que les mol es aces poc més poc menys, ocupa en l'à ea geog à ica que al p esen habi en. Pa in d'aques p incipi, Sansón es ablí la classi icació de les aces de bes ia ., undan -se en les poques ansmu acions que s'ope en en el cap. dependen de la o ma. Seguin a Re zins i B oca di idí els èquids en b aquicè als i dolicocè als, i seguin a es udia la o ma dels ossos supe icials del cap i la conexió exis en en e ells. classi ican els èquids pe espècies (a excepció de Pie emen , no conei- xem cap zoòleg que hagi admès espècies en e'is ca alls), que nosal es anomena em ipus i són els següen s: BRAQUICÈFALS; ipu assiàíic que comp èn les aces Pe sa. A abe, Si a, Húnga a, Russes, Li huanesa, P usiana o ien al. T ak-henen; Wu enbe g, Alsacia-Lo ena, Mo an. Anglesa de cu sa, de les bandes de B e anya. Llemosí, Au e nia, landes de Gasconya, Na a a. Anda- lucía, Ande, Cama ga, Có cega, Ce denya, F iul. Tipu a icà; aça Nibiana o Dongolawi, Be be isca, Tu comana. Tipo i landès Ponys de I landa, de país de Gales, de She land, de Islàndia, Suecs i B e ona del li o al. Tipu b i ànic; aces de Su olk, No olk. Black-Ho se. Bolones, i Cachuesa. DOLICOCÈFALS. Tipa ge mànic: Raees de Schelswíg-Hosls ein. Dane- sa, Meck lembu guesa, Oldenbu guesa, Hanno e iana. No manda, Cam esa, Toscana; Tipu izó: Holandesa, Clydesdala. Flamenca, Pica - da, Poi e ina, Pinzgane . Tipu helga: B aban . Hesbaya, Cond oz. Hai- nan . Namu , Luxembu guesa, A denesà, Mosaniana. Dombis a, Suiza, C emonesa. Tipu equemes: Pe xe ó, Ni e nés. Vesp cie asina di idida ambé en b aquicè als i dolicocè als, comp èn la p ime a el ip» eu opeu amb les aces de Balea s, Ca alunya, Gasconya i Pei ou; el ipu a icà que és dolicocè al, la aça Egipcia, Si ia i No d'A ica. - L'64 — En aques a classi icació de Sansón els g upus es an ben de e mina s: no essen possible la con usió dunes amb al es com sucsueix amb les classi icacions de F ank, Due i Ewa . Cada aça a més de desc iu e'n els ca àc e s è nics, Sansón dema ca l'à ea geog à ica que ocupa i el b essol co esponen . La classi icació de Sansón, al di de mol s c í ics i pa icula men de Qua e ages, o a una excel·len classi icació si es igués basada en una col·lecció ana òmica comple a i abondan , pe ò la majo ia de les- dades son p eses dels animals i en s. Un al e de ec e é la classi icació de Sansón i és, que in luencia pe Tèpoca en que o mà sa classi icació, en la qual la eo ia de les emig acions es aba al o d e del dia, concedí, al ipu assià ic una à ea geog à ica ex ensíssima en -la pe eni de la co en emig a o ia supo- sada en l'època de la ped a polida. En igual e o incu eix Pie emen al conside a la p opagació del ca all mongòlic, co esponen al ca all a icà de Sansón. Com a no a Dechele e, doc e en A queología i p ime que éll Salo- mon Reinach, les emig acions no han exis i més que en la imaginació dels au o s que les concebi en. Aques a hipò esis o almen con a ia de les emig acions, basada en un g an nomb e de e s, pe ésse pos e io s a llu s classi icacions, e en comple amen igno a s dels au o s pa ida- is de les emig acions. Mes això, no es a ni una mica el mè i de Sansón. H¡ pod à ha e en sa classi icació e ades g osses o pe i es; hi hau à manca de comp o- ban s, descui s, pe o el mè ode es à dona . I el mè ode de Sansón, des- c iguen les aces en placa, senyalen llu b essol en un lloc de l'à ea geog à ica que ocupen, posan un p incipi que els ò guens menys ans o mables son els ossos del cap i p enen -los com base è nica cons- i ueix una mane a segu a de coneixensa de les aces i el mè ode és ensemps gene al i conc e . Una pa ella d'una aça de e minada pod à cam ia de país, pe o la se a descendència, modi ica à an sols els ca àc e s secunda is de la alla o del pes o del pela je, més els ossos del cap no a ia an de o ma. Que una aça sigui alimen ada abundosa- men o pa cimoniosamen , el olum se à g os o pe i , pe ò la ma eixa e igie, malg a les dimensions, eiem en una moneda de una que de cinc pesse es. Al e dels agen s modi icado s és la gimnasia uncional; que un ò guen o apa ell eballi, o el con a i eposi la ida i l'aspec e d'aquell ò guen o apa ell se à o un al e. Mes les in luències ex e io s, l'alimen ació i la gimnasia uncional que són les causes de la a iació (l'he ència escep uada) no enen p ou pode pe a ans o ma en un ce pe íode, els ca àc e s p ima is dis in ius de les aces, que són, com se sab, els ossos del cap. El mè ode es à dona i ben dona . Sansón ou el p ime i ha es a ambé l'úl im. Pe a ell o a la glò ia. Al es classi icacions zoo ècniques s'han p oposa sense conexió amb el pleis ocènic; ag upa els animals pe la nació polí ica que ocupen, — 265 - pel pela je, pe la opog a ia, pe les ap i u s i en i pel pe il, olum i p opo cions és enuncia a o a hilació en e el p esen i el passa . Pe això d'aques es classi icacions no hem d'ocupa -nos-en. Són aques s ca- àc e s axonòmics massa subjec es a la a iació pe a que puguin unda- men a una classi icació que no s'hagi de modi ica al in odui en les explo acions la més pe i a inno ació. En eali a , si el mè ode és ja conegu i p o a , això no signi ica que'l p oblema de elació dels ca alls qua e na is amb els ac uals es i- gui esol . Sansón és el p ime en econèixe que l'e udició no és su i- cien pe a esold e els p oblemes d'aques a na u alesa; que les p o es o documen s i e u ables han de di 'l'úl ima pa aula. I be; ¿quines peces enim de òssils del qua e na i an ic? Disposem de piles g andioses d'ossos esmicola s i de caixals i de mol pocs c anis, ils ossos són esmicola s pe què'ls oglodi es caçado s de ca alls ex eien el moll dels ossos, la médula i el ce ell. En la co a de Solu é hi han ossamen es de més de cen mil ca alls, no ha en -se oba ni un sol os lla g-, ni un sol c ani sence s. Amb agmen s d'ossos, Toussa- ni , p o esso a Lion. econs i uí un esquele decapi a . Igual eball se pod ia e en els demés dipòsi s ossí e s, pe o sense econs i ui la cala- e a, de poca cosa se i ien ais econs i ucions. El ca all de Solu é pe pa de Tousam i pe pa de Sansón ha me escu classi icació di e- en . Es de pensa que idèn icamen passa ia si és p ocedís aixís ma eix amb les ossamen es equines de les al es co es. Pe consegüen , adi- can en el cap els ca àc e s è nics, de es o de ben poca cosa ens se ei- en els demés ossos, si no és pe a p o oca discussions di ícils de e - ies a iba a un aco d comú. Fins el p esen , que nosal es sapiguem, an sols se coneixen es c anis òssils pleis ocènics que pel séu es a de conse ació pe me in es udia -los. Un el o a a G enelle, que Sansón a i ma que és el ma eix que ac ualmen enen els ca alls de la conca del Sena, o sigui de la Pe che. El de Roemagen, en la con luència del Mosela i Rhin, del qual Neh ing, ha di que po ep esen a al E. eahallus ge mánicas, de Sansón, o el lipa occiden al de F ank. El de G imaldi, cala e a que Boule son descub ido , desp és d'un minuciós es udi compa a iu en e les classi icacions de Cossa -Ewa i Sansón, no poguen -lo enquad a a cap dels es ipus d'Ewa pe no coincidi els es index, c eu que'l ca all de G imaldi, pe la o ma del ossos del cap, pe eneix a la aça pe xe ona. Pe ò nosal es, que en la col·lecció c aniològica de l'Escola Supe io d'Ag icul u a, hi enim l'esquele d'un pe xe ó, obse em que les mensu acions no coincideixen pas amb les senyalades pel sa i p o- esso del Museu de Pa is. A e bé; conside ada la qües ió objec i amen , s'ha de con essa que no exis eix p ou ma e ial pe a esold e'l complica p oblema d'e nolo- gía equina. T es c iinis, dos dels quals pe eneixen al ma eix ipu i l'al e més o menys de ini son incapaços de dona al na u alis e i al zoo ècnic una coneixensa segu a pe a la classi icació acial. Respec e — 266 — de l'espècie asinal, Boule ha oba , en les co es de G imaldi una e - ce a mola , que l'au o , seguin les di e ències ano ades pe Lesb e i A loing, c eu que di caixal, pe la o ma subquad angula de sa co o- na, pe eneix a un ase. Co n és sabu . Sansón nega que's puguin es a- bli di e ències en e'ls caixals de l'espècie asina, i de l'espècie ca alla . Les di e ències són aquí únicamen c anianes, i p incipalmen en l'apo- icis o bi a ia que é en l'espècie asina una o ma p opia. Del qua e na i an ic o es les ossamen es s'han a ibuï al ca all. Ni un sol c ani descobe . Veus aquí esumidamen l'es a ac ual de la qües ió, que pe aques can ó solamen se po ana esolguen a mida que's agin descob in òssils i com que o a -los en e s pe les aons que hem di , és cosa ex ao dinà ia, esul a que de sí la qües ió se ia inacabable si l'A queo- logia no hagués o e una no a ia a l'E nog a ia animal, i aques a és la glíp ica. M. ROSELL I VILA P o eso de Zoo ecnia a l'Escola Supe io Ag icul u a de Ba celona. Una lección p ác ica de D. SALVADOR CASTELLÓ en la G anja-Vieja de la Vda. de Ma í Codola .