Per quines raons s'ha triat la vaca suïssa per al concurs del Vallés

Ag icul u a 129 2." El d'ap e a el di g os con a la mamella en posició e ical, Cen aja la lle ob in i ancan els al es di s euni s. 3.' 1-31 sis ema, bas an p ac ica a Suïssa, que consis eixen eplega in e io men el di g os' ap e an -lo con a el mug ó, en so i la lle amb la p essió de dal a baix exe cida pels al es di s. Aques s sis emes, especialmen el i. i 3. , enen el g an incon e- nien , compa a s amb el p ime amen desc i , d'es i a els mug ons pe e eixi la lle , ocasionan així una de o mació i manca d'ha monia mo ològica en el b ague . En la munyida la lle ha de so i exclusi amen pe la successi a p essió dels di s: mai pe p essions de elliscamen . En una pa aula: en munyi , els b aços han de omand e quie s en absolu . Els sis emes de munyi poden ésse de dues menes: la e als i c eua s. En el p ime cas es munyen alho a (un a cada mà) els dos mug ons d'un ma eix cos a ; men e que en cl segon això es a amb un del da an i amb el del cos a oposa del da e a. És mes aconsellable aques da e p ocedimen , ca de e mina un exci amen simul ani en Ics enes dels dos qua e s de la mamella. Abans de ini la munyida ha d'escó e -se comple amen la mamella, inician p ime amen , a imi ació del edell, uns massa ges gene als de dal a baix pe condui e s el mug ó o es les po cions escampades pels conduc es sec e o s de la glàndula. Aques es úl imes po cions són les més iques en man ega. Pe acaba di em que una munyida mai ha d'in e omp e's, ca alesho es la aca ecula ia la lle ; i que una de les ca ac e ís iques d'aques a p àc ica ha d'ésse la apidesa, economi zan mà d'ob a, i la egula i a , que es adueix gaiamen a l'o ella pe l'ha moniós i sono i me del ajolí lac i caien amb o ça p ime damun les me àl·liques pa e s de l'a uell, i desp és.sob e l'escuma de la èbia lle munyida. JOSEP M." SOLER COLL ¿Pe quines aons s'ha ia la aca suïssa pe al Concu s del Vallès? Vaques de mol di e ses aces hem is en les es ables de la coma ca del Vallès: mon belia des, bo deleses, gineb eses, lamenques, b e ones, holandeses i suïsses (schwi z). Escep e les dues úl imes, les al es aces hi són escassamen ep esen ades. Pe ò la població bo ina del Vallès es à compos a majo men pe animals mes issos o sia de ba eja de dues 0 més aces. Un an pe cen mol puja és de aques de pu a aça ho- landesa, i les aques suïsses pu es hi són mol escasses; les al es aces, pod íem di , s'hi oben casualmen , mol es egades igno an -ho el seu p opie a i. Així, doncs, la població lle e a del Vallès es mani es a en es aspec- es: mes isses holando-suïsses, holandeses i suïsses. Aques a és la eali a . 150 Ag icul u a Abans de segui enda an plan egem p ime el p oblema! De in anys a aques a pa , una coma ca mos a una endencia p o- g essi a a la p oducció de lle ; no hi ha a Ca alunya una aça p òpia- men He e a, ha en es a necessa i impo a aques de lle . À l'objec e d'uni ica la població bo ina es p oposa un Concu s. ¿Quina de les a- ces es ange es, p esen s o no en la coma ca, s'ha de decla a concu sable? La espos a és senzilla: la que conse i les se es p opie a s. Els animals emmena s a un país nou, que sigui mol di e en del país llu , es an exposa s, així com llu descendència, a min a o pe d e les p opie a s que els ca ac e i zen. Pel con a i, els animals asllada s a un país semblan al d'o igen, la c isi d'alimen ació es nul·la o de poca impo ància. Tenin en comp e aques p incipi de clima ologia, la aça con enien , a la coma ca del Vallès ha d'ésse la que p o ingui d'un país que no di- e eixi gai e de la coma ca allesina. Les aces lle e es habi en els països que o egen el ma Bàl ic, el ma del No d i el canal de la Mànega. -A egim-hi, demés, la cos a a làn ica eu opea i la zona humida de l'Eu opa el cen e'de la qual és Suïssa. La clima ologia nò dica és comple amen di e en de la ca alana. Pe consegüen , els animals p oceden s dels ma s del No d i Bàl ic no se an pas els ap opia s a Ca alunya. En p o a d'això les aques holan- deses ecen men impo ades o les illes de les que enen p enys són bones lle e es; pe ò si la descendència d'aques es aques no ep in usions de sang no amen impo ada degene a es a di , la p oducció de lle dis- minueix conside ablemen . Les aces de aques lle e es que hi ha en la cos a a làn ica de F ança són la b e ona i la bo delesa; la cos a ibè ica no posseeix aces p òpia- men lle e es. La b e ona no se ia econòmicamen explo able a Ca a- lunya pe la poca quan i a de lle que p odueix. Quan a la bo dalesa, en desconeixem expe iències p ecises, pe ò pe ésse un dels seus o ígens la aça holandesa, p obablemen en el nos e país es compo a ia com aques a úl ima. De mane a que les aces bo ines epu ades com al amen lle e es a Wi zulle (Suècia); B ei enbu g, Angeln, Ju e land, d'Hols ein (Alema- nya); la danesa, l'holandesa, lamenca, no manda, je siesa, o es les de les illes B i àniques, queden desca ades. Examinem, a a, les aces el b essol de les quals és Suïssa. Dos ipus de aces hi ha; el de pe il con ex que comp èn les aces clapades en oig i en neg e, i el ipus de pe il ec e que comp a amb les aces que an del g is cla a una colo comple amen b una. Les aces del p ime ipus, a Suïssa, es coneixen amb el nom de be nesa, simmen hal, ibu - ge a i gineb esa o simplemen bes ia pio- oig (clapa ) i bes ia pio-neg e. A F ança aques ipus o ma les aces anomenades mon belia da, com esa, emelina, b essanai de l'abundància; a Alemanya, les aces d'Al a F an- cònia, Ausbàch, Glanes, Hin e wald, Wes e wald i Donnesbe g. • La del ipus de pe il ec e, a Suïssa comp èn les aces anomenades indis in amen bes ia b u o b aun ich. Aques ipus a Alemanya es à ep esen a pe les aces d'Algau, Mon a oi Inü hal, Obe hin hal, Da- chau i Paznáun; a I àlia, la aça 'Val éllina i la de B èscia; a F ança, la aça de Cé ennes, a an esa, gascona i Aub ac. Ag icul u a 151 Com es eu, aques es aces que enen llu b essol a Suïssa no mun en pas cap al no d; es an so a la in luència del Medi e ani. .. A a, bé; així com el ma Bàl ic, el del No d i el canal de la Mànega enen en llu li o al magní iques aques lle e es, els païssos medi e anis (cos a del No d d'À ica, cos a ibè ica, illes, G acie, Tu quia, Sicília, e c.) no comp en amb una sola aça de aques lle e es compa able a les aces del No d d'Eu opa. Pe ò aqu cal e una excepció: seguin la co dille a alpina, a la essan ancesa hi ha la aça a en esa i a la essan i aliana la al ellina, les quals pe anyen, com s'ha di , al ipus de pe il ec e, és a di , cons i ueixen una a ian de la aça suïssa, l'única aça que eu el cap al Medi e ani. Dels ipus bo ins que enen llu b essol a Suïssa, sembla ia, a p i- me a is a, que an li a ia escolli -ne un com un al e, ja que ambdós es an so mesos a les ma eixes in luències ambien s: No obs an , obse - i's que l'à ea geog à ica del ipus de pe il con ex (simmen hal, ibu - gesa, gineb esa, mon belia da, emelina, com esa, e c.) es a allunyada de les coma ques del li o al medi e ani, men e que la suïssa ( a en esa, al ellina) a iba ins a la ma eixa cos a. Hi ha una al a aó enca a; l'à ea geog à ica d'aques ipus de pe il ec e que Sauson anomena alpí s'es en ins al Pi eneu, o man en les coma ques d'aques a co dille a les aces a iegesa, gascona i san gi onesa. Sauson en aques a à ea geog à ica es descuidà d'inco po a -hi una po- blació ambé pi enenca, que, com les ci ades, pe any així ma eix al ipus alpí i és la aça de Ce danya, la qual el di au o l'inclou, equi ocada- men , din e el ipus ibè ic. No solamen el ipus alpí compon la po- blació ce dana, sinó que segueix o a la conca del Seg e ins allà on, des de semp e, hi ha hagu bo ins. De les al es aces pi enenques (bea nesa,, lu desa, u esa, e c,) no cal ocupa -se'n; la que p odueix més lle no a iba, de bon os, a la mei a de la p oducció de la suïssa. Així, doncs, enim que l'únic ipus lle e que eu el Medi e ani és l'alpí; que aques ma eix ipus na u almen a iba ins a la ma eixa Ca- alunya; i, pe consegüen , si en les coma ques pi enenques el ipus alpí, ep esen a pe la aça suïssa, cons i ueix una sòlida ga an ia pe a aquelles al es alls ca alanes, és ambé la que més n'o e eix pe a les co- ma ques del li o al, pe l'exemple que ens dóna en els Alpssa oians i en la essan i aliana. A egim-hi enca a: a Roma hi ha 10,000 aques suïsses; a Nàpols, com en o a la I àlia, la aça no desme eix. To es aques es aons són pe a di que la aça suïssa és la més indi- cada pe a p ospe a a Ca alunya, o sia, pe a conse a al lla g de les gene acions les quali a s que la an ap eciable. O di d'una al a mane a, la aça suïssa és l'única que po acaba amb les con ínues impo acions (p op de es milions de pesse es anuals), l'única que po pe me e a Ca alunya con e i -se d'impo ado a en ex- po ado a de aques. M, ROSSELL I VILA