Origen de la raça bovina marinera

M. ROSSELL I VILA P o esso de Zoo ecnia a l'Escola Supe io d'Ag icul u a de Ba celona ORIGEN DE LA RAÇA BOVINA MARINERA (LÁMS. XIII-XVIl) La aça bo ina ma ine a ocupa una à ea geog à ica mol pe i a : les coma ques del Gi onès i Sel a i enca a no amb pe ec a o ali a . No hi ha, po se , una sola aça en o el món que sigui au òc ona i que pobli una à ea geog à ica an es ingida com la de la aça ma ine a. Aques e obliga, conseqüen men a ce ca l'o igen de la aça ma ine a en al es aces de p op o de lluny. Les ca ac e ís iques de la aça ma ine a són les de posei un pe il del cap con ex, banyes de secció elíp ica, pela ge os i o a alla (làms. XIII-XV). Al Migdia de F ança hi ha dues aces, la llemosina i la ga onesa, especialmen aques a úl ima, mol pa escudes a la aça ma ine a. A Alemanya la aça de Glan, a Angla e a la aça Legho n i en al es ind e s més llunyans del con inen eu opeu exis eixen ambé aces semblan s a la aça de la qual ac em. La p oximi a de les aces llemosina i ga onesa amb la ma ine a ; les elacions que han exis i en e el Migdia an- cès i Ca alunya, condicions aques es que manquen espec e les. demés aces semblan s i els pobles que les posseeixen, a pen- _67- sa que les in es igacions de l'o igen de la aça ma ine a s'han de decan a , ja sigui en la possibili a d'una ami icació de les aces llemosina o ga onesa, o bé, enca a que mol im- p obable, que sigues indígena. En el p ime cas es plan eja ia immedia amen la qües ió del lloc on ha es a el b essol de la aça, si a aques a banda o a l'al a del Pi eneu. La hipò esi de què la aça blonda, de la banya aplanada, di- igida e s la gal a, hagués es a una aça o igina ia comuna a Aqui ània i Ca alunya, de momen c eiem que es po ebu - ja pel que a ec a a Ca alunya, puix que la aça ma ine a no solamen cons i ueix un nucli de població bo ina eduïdíssim, sinó que en e ell's i la llemosina i ga onesa s'in e posa des del Medi e ani ins al Nogue a Palla esa el ipus B. au us alpinus, de Sansón, i des de Nogue a ins al Can àb ic la co - dille a pi enenca es à habi ada pe una població assa z di e- en del ipus os, de banyes elíp iques. En els emps més ecula s ampoc obem cap indici de l'exis ència de la aça ma ine a. Al paleolí ic amb les pin u- es del Cogul hi obem ep esen a , com ja é em no a anys en e a (i) el Bos au us ibè icus. Demés, les úniques desco- be es a l'Eda de la ped a a Ca alunya co esponen a dos c anis del eneolí ic, oba s a la co a de Joan d'Os, a Ta a eu, a la coma ca del Palla s, els quals són pe comple es anys a la aça ma ine a (làm. XVI, i). Els queixals i agmen s ossis de bò ids del neolí ic i pa- leolí ic oba s a Ca alunya, no enen aciològicamen cap im- po ància axonòmica, com ja hem demos a en eballs an- e io s. En el Migdia de F ança no s'ha eali za cap descobe a p ehis ò ica que pe me i ixa l'an igui a de les aces lle- mosina i ga onesa. Lle a de qualques ossos de c ani i d'alguns queixals del paleolí ic, no es posseeixen al es docu- men s que, epe im, són pe nosal es insu icien s pel de e mi- ni aciològic. A F ança, les aces llemosina i ga onesa ocupen una à ea geog à ica bas an ex ensa, pe ò es an en ol ades pe al es (i) La glíp ica en e nologia animal. T eballs de la Socie a de Biologia, Ba celona igi6, i« g. 105. — 68 — col·lec i i a s bo ines. En la pa o ien al el ipus alpí es pe llonga ins Gasconya, con onen -se en algunes locali a s amb la aça es udiada pel p o esso Gi a d amb el nom de aça del Pi eneu Cen al o aça de Sain Gi ons i d'Au e, ocu- pan aques es aces jun amb la bea nesa i lu desa el S. de l'à ea geog à ica ocupada pe la ga onesa i llemosina. Al N. de la di a à ea geog à ica hi ha la aça ma choise, la poi e ina i endeana ; a l'E. la e andesa, au e niana i la dels Cé en- nes ; i a l'O. la bazadesa i la bo delesa. A F ança igual que a Ca alunya, els bo ins de pela ge cla i mucoses osades es an en ol a s d'al es aces. A l'al- a banda del Pi eneu no és es any que les aces llemosina i ga onesa es man inguin bé, se an una supe io i a compa- a i amen a algunes de les aces eïnes. Pe ò, a Ca alu- nya, el nucli ac ual ocupa una à ea geog à ica an eduïda i enca a con inuamen a aca pe la in oducció d'exempla s de di e ses aces, que sembla impossible, malg a el emps que això a que pe du a, que la aça ma ine a no hagi es a com- ple amen abso bida. A o unadamen els enòmens he edi a is, i po se una es- pecial esis ència a l'abso ció han de e mina que la aça no desapa egués pe semp e més. La esis ència a la des ucció ens a pensa que la aça ma ine a pod ia ésse una aça au òc ona. Si així es decla és es s'hi pod ia oposa no exis in cap p o a con à ia. Més si es é en comp e que la aça ma ine a es à can onada a una pe i a po ció de e a ca alana i que en can i la llemosina i la ga onesa ocupen en compa ació de la aça ma ine a una à ea geog à ica as íssima, és a di , que les susdi es aces del Mig- dia ancès comp en amb una població nomb osíssima, o es- pe an es a millo in o ma s, pod íem ce ca l'o igen de la aça ma ine a en les aces llemosina o ga onesa. » # • El poble capsià, com és sabu , p o enia del No d d'A ica i si aques poble hagués po a amb ell el seu bes ia exis i ia o hau ia exis i en el li o al a icà una aça igual o pa eguda a.' la aça ma ine a. Ni la Zoo ecnia, ni les oballes a queo- lògiques del No d d'A ica pa len d'una aça semblan . -69- Si el poble pi enenc o au òc on hagués coexis i amb la aça ma ine a, no s'explica com aques a aça hau ia queda encla- ada als lími s ac uals. La aça ma ine a, p obablemen , cons i ueix un g up a - enca de les aces llemosina o ga onesa, in oduïda a Ca a- lunya a la p ime a Eda del e o, en qual Eda , com és sa- bu , coexis i en dues ci ili zacions ben di e en s, la de la cos a i la de l'in e io . La p ime a, que e a halls à ica, p o- ceden de F ança, ou po ada al nos e país pels cel es. La cul u a halls à ica a Ca alunya quedà quasi ci cumsc i a a la cos a ocupan el e i o i dels Indige es. Quan la cul u a halls à ica es a à en plena decadència, solamen lla o s, cap a l'in e io , lluny dels Indige es, en les nec òpolis del Pla de la Gib ella (Ga o xa), Anglès (Gi onès) al Tu ó de les Men- ides (Plana de VichJ oba em mani es acions de la susdi a decadència. La aça ma ine a no sembla ha e so i de la. coma ca dels Indige es, no seguin les passes de la cul u a halls à i- ca decaden , sinó man enin -se en l'à ea geog à ica ocupada pe aquell's. La hipò esi de que la aça ma ine a sigué impo ada pels cel es es e o ça, po se , amb la oballa d'unes banyes en les exca acions d'Empú ies. En el Museu a queològic de Ba - celona hem pogu examina , g àcies a l'amabili a del con- se ado de di Museu, senyo Gandia, els e e i s ò gans dels quals qua e pe anyen a la aça ma ine a i un al B. . alpinus. Una d'aques es banyes ou obada a una p o undi a de 3,30 me es, i, segons el senyo Gandia, co espon a l'època p imi- i a g ega, això és, al segle i , a. de J. C. ; una al a exca ada a 2,10 m. co esponen al segle i i 111 (làm. XVI, 2-3). La banya del ipus alpí és del emps omà p imi iu (là- mina XV, 1). Cal obse a que de les mani es acions decaden s de la cul u a halls à ica a Ca alunya (650-500) a l'època p imi i a g ega an almenys un cen ena d'anys. Diem això pe què la segona g an expansió cél ica a ec à ambé Ca alunya, àd- huc indi ec amen . La nec òpoli de Pe alada es imonia el e de la p esència d'una gen , la cul u a de la qual el p o es- — 70 — so Bosch Gimpe a quali ica de pos halls à ica, i que sembla no ha e depassa del N. de l'Empo dà, a u ada pels Indi- ge es. La aça ma ine a pod ia, doncs, ambé ha e es a po a- da pels susdi s ugi ius, ja que llu in asió en e es indige- es és així ma eix abans de l'època a la qual co esponen les oballes de les banyes d'Empú ies. Con a aques a hipò esi hi ha el e de que la cul u a pos - halls à ica no sembla passa més enllà de Pe alada, men e que la aça ma ine a a iba ins a la on e a Laie ana, és a di , l'à ea geog à ica d'aques a aça és ap oximadamen la ma eixa que ocupà la cul u a de la cos a po ada pels cel es. Si en l'Eda mi jana o mode namen hi hagués hagu al- guna al a impo ació, ja sigues en massa o bé amb qualques exempla s, aques s nou ingu s no hau ien e més que e o - ça la població ja exis en des de la p ime a in asió cel a. La aça ma ine a des de lla o s deu ha e iscu semp e ocupan el ma eix lloc i en o llada pe la aça de ipus alpí. No obs an , dos agmen s de es a, p oceden s del Museu a queològic de Vich i a ui en el Labo a o i de Zoo ecnia de l'Escola Supe io d'Ag icul u a, un d'ells pe any ben bé al ipus alpí i l'al e a la aça ma ine a. Ambdós agmen s c aniològics o en oba s en les mu alles de la ciu a de Vich, ba eja s amb e issa pe anyen al segle x . L'as- pec e d'aques s dos c anis és comple amen pa ina com de òssils, la qual cosa mo i à un examen his ològic, mos an que el eixi ossi no es a a pas mine ali za (làm. XV, 2-3). La p esència d'aques c ani a Vich no se li deu dona , pensem nosal es, al e impo ància que el d'un e espo àdic, pe quan la co dille a que en ol a la Plana de Vich o a ella es à poblada de bò ids d'al a aça, i pe consegüen aques c ani, po se signi ica solamen un ac e come cial, l'adquisició d'una bès ia en el Gi onès i Sel a, és a di , que a la Plana de Vich la aça ma ine a p obablemen no hi ha es a mai. Pe ò una a i mació odona de que la aça ma ine a no hagués po- bla mai la Plana de Vich po se ó a a iscada, eco dan que el P o esso Bosch i Gimpe a conside a que els Ause ans, oi més de la Plana de Vich, ocupa en ambé el Gi onès i Sel a. — 71 — 1 En esum, la aça ma ine a no es po conside a una aça au òc ona, sinó que deu eni -se pe una po ció desp esa de la aça ga onesa o Uemosina del Migdia de F ança, ha en passa el Pi eneu amb la p ime a in asió cél ica. El cas cu iós és el de que la aça ma ine a no s'ha es ès a Ca alunya, limi an -se a la coma ca del Gi onès i Sel a, és a di , no anan més enllà del e i o i ocupa pels cel es. Des de lla o s la aça ma ine a ha pe sis i més o menys pu a, malg a es a ol ada pe una al a aça i a pesa de les in oduccions es anyes eali zades en aques da e emps. LÁMINA XIII i Tom de aça ma ine a 2. Vaua de aça ma ine a LAMINA XIV LÁMINA XVI 1. C ani lio í del eneoü ic de la co a de Joan d'Os (Ta a eu, Palla s) (Museu de Ba celona) 2-3. Banyes de ac,a ma ine a obades a Empú ies (època g ega)