Escola Superior de Zootècnia ( I )

Any III 20 desemb e de 1919 Núm. 24 AGRICULTURA REVISTA AGRÍCOLA CATALANA Dics de so lídci: 5 i 20 de C ld l mes Subsc ipció: Ba celona, any: Pesse es 7 - Fo a: Pesse es 9 - Núme o sol : Pesse es 0'50 L'escola supe io de Zoo ecnia i Pe i, hem a iba al començamen . En la da e a Assemblea de Ja Mancomuni a , el P esiden , senyo Puig i Cada alch on un discu s-p og amu incluía en la llis a cul u al l'Escola de Zoo ecnia. Això e a pel se emb e, i en dos mesos s'ha eali za el pla de l'Escola, s'ha de e mina el seu objec e, les ensenyances que s'hi dona ien, s'ha o mula el p essupos i aques en un dels úl ims Consells ha os a ap o a pe a du -lo a la p òxima Assemblea. Pe aques a aó deia que hem a iba al començamen , la qual cosa signi ica el anscu s d'una pe i a his ò ia, que és necessa i con a . An eceden s de l'Escola de Zoo ecnia En l'Assemblea del mes d'ab il de 1914, el dipu a senyo Bas a - das p esen à, la p opos a de c ea a Ba celona una Escola de Ve e i- nà ia, que expendís í ols o icials, ecaban pe això úl im l'au o i - zació do l'Es a espanyol. L'Assemblea accep à la p opos a del dipu- a senyo Bas a das. La. in enció del senyo Bas a das e a, senzillamen , es abli a Ca- alunya una Escola de Ve e inà ia pe a que els es udian s ca alans no haguessin de cu sa o a. de la pà ia llu i ambé pe què a Ca a- lunya s'ha ien de dona o es les ensenyances. En la p opos a del senyo Bas a das hi ha ia, doncs, dues qües ions: una d'u ili a o co- modi a i una al a p òpiamen nacionalis a. El qui esc iu aques es a lles pensà que de la p opos a del senyo Bas a das se'n podia eu e g an p o i pe a la iquesa de Ca alunya, pe ò que e a con enien plan eja el p oblema d'al a mane a. A Ca alunya, de poca cosa ens se i ia una Escola de Ve e inà- ia a la aisó de les cinc que hi lian a Espanya. Segu amen que els alumnes so i s de l'Escola de Ba celona sab ien més e e inà ia que els de les Escoles espanyoles, pe ò un xic més o menys de ciència e e inà ia no a ec a a pe a es cl p oblema de la iquesa pecuà ia de Ca alunya. En can i, si dels qua e cen s e e ina is de Ca alunya, la mei a només es con e issin en «p oduc o s» de bes ia , en lloc d'ac ua de 462 Ag icul u a cu ado s o «conse ado s» d'animals, la amade ia de Ca alunya aug- men a ia en nomb e i en quali a , ós di , dobla ien almenys el ca- pi al que ep esen a la indús ia animal. Plan eja així el p oblema, l'Escola de Ve e inà ia ja no se ia un cen e docen on s'ensenyés p edominan men medicina, la mane a de go i i c ila les malal ies, sinó que ó a una e i able o nul d'on eixi- ien ab ican s d'animals, c eado s de iquesa. Aques pun d'obi , accep a , pel senyo Bas a das i pel P esiden senyo P a de la Riba, de e minà que oi Consell demanés sob e la qües ió un in o me als senyo s Tu ó, di ec o del Labo a o i bac e- iològic, Da de , di ec o de la Col·lecció zoològica i Rossell, p o esso de Zoo ecnia de l'Escola Supe io d'Ag icul u a. L'in o mo enia a di , esumidamen , que la no a Escola ha ia d'ésse quelcom di- e en del pa ó de les Escoles de Ve e inà ia, que la pa mòdica s'ha ia d'ensenya bé, pe ò que la dominan a l'Escola de Ve o inà ia de Ba celona ha ia d'ésse la indús ia animal i la indús ia dels p o- duc es animals. El Consoli de Pedagogia esc igué un al e in o me basa en l'an- e io , pe ò amb un sen i diame almen oposa , de mane a que de iom a aques c i e i, s'hau ia ingu a Ba colona una epe ició de les Escoles de Ve e inà ia espanyoles. I po se hau ia es a així, si la gue a no hagués p i a d'en ia pensiona s a l'es ange , puix l'As- semblea de 1915 ap o à una p opos a en aques sen i . La c eació de l'Escola de Ve e inà ia a Ba celona ou mol com- ba uda pe la P emsa p o essional; c eien els e e ina is que la no a Escola ana a a p odui compe ido s en les isi es, iguales o conduc- es, quan p ecisamen el pla e a d'o ien a els alumnes a de eni a- made s i en cap de les mane es que ossin uns i ula s al se ei dols amade s, com són a a els e e ina is. La campanya de la P emsa p o essional se í de base al lla o s minis e espanyol d'Ins ucció pública, senyo Ou ell, pe a dic a una R. 0. en la que cap Dipu ació o Mancomuni a pogués es abli una no a Escola, sense in o me del Consell Supe io d'Ins ucció pú- blica, o el que és el ma eix, l'Es a espanyol p ohibia a Ca alunya quo undés l'Escola de Ve e inà ia o al a; un e o a la cul u a. En is a de l'ac i u del minis e espanyol, el senyo Valls, di- ec o que e a de l'Escola Supe io d'Ag icul u a i el qui i ma, p o- jec a en l'empel amen de l'Escola de Ve e inà ia a la d'Ag icul u a, com una mena d'especiali a de la ca e a d'enginye , p ojec e que no s'e ec uà, pe aons que no són del cas explica . En 1918, es celeb à el II Cong és Uni e si a i ca alà, i el doc o Ce e a qui s'ha ia ocupa p edilec amen en la P emsa de l'Escola de Ve e inà ia, ingué la idea de po a aques ema a discussió del Cong és con idan al qui subsc iu a i ma la ponència i ulada ^Es- cola de Ve e inà ia ca alana», la qual ponència ou ap o ada pe una- nimi a . La qües ió no es deixà de pe ja: en con e ses pa icula s amb po- lí ics i gen in luien ; en la P emsa, en Memò ies, en con e ències, en Assemblees i eunions e e inà ies, pe o allí on se podia es posà a discussió l'Escola de Ve e inà ia. •••.....••• Ag icul u a . 46g L'ab il passa , el p o esso M . Dochamb o, de l'Escola de Ve e- inà ia d'Al o (Pa ís) i de la d'Ag icul u a de G ignon, amb ocasió de dona qua e con e ències pe encà ec de la Socie a de Biologia, es p ocu a que el Consell do la Mancomuni a el con idés a dise a sob o una Escola de Ramade ia. Finalmen , el P esidon , en son magní ic discu s a l'Assemblea passada donà cl mo d'o d e: «Hem de comença l'Escola de Zoo- ecnia». Diem enca a qua e pa aules. El nou Conselle d'Ag icul u a senyo Mías, s'ha p es amb e i able en usiasme la c eació de l'Es- cola do Zoo ecnia; el senyo Mías egó de segui la impo ància que pe a Ca alunya onia la amade ia i cl mol p o i que se'n podia eu- e. Amb una ac i i a g an, en pocs dies pogué po a al Consell el p ojec o i p essupos de l'Escola de Zoo ecnia, el qual p essupos , com s'ha di , és ap o a . Necessi a de c ea l'Esco a de Zoo ecnia La amade ia de Ca alunya ep esen a a, segons una es adís ica con eccionada en 1013, pel p o esso M. Rossell i Vila, un capi al de 400 milions do pesse es en núme os odons. Tenin en comp e que de sis anys a n'aques a pa l'augmen mínim de la amade ia ca alana ha es a d'un in -i-cinc pe cen i que els p eus del bes ia han al- menys dobla , es po a i ma que la alo de la nos a iquesa pecuà- ia equi al a «mil milions de pesse es». La amade ia és, indub ablemen , en e les iqueses ag ícoles, la p ime a de o es; en e les indus ials la segona, o o el més la e - ce a. No hi ha cap iquesa a Ca alunya que sigui an social, és a di , els p opie a is amade s són ells sols en més nomb e, que o s els demés p opie a is ca alans. Els amade s que posseeixen més de 50,000 pesse es en bes ia són a íssims; la majo ia oscil·la en e 2,000 i 20,000 pesse es. La iquesa pecuà ia es à en mans de gon egula men poc ins- uïda, que explo a el bes ia guia pe qua e egles empí iques. L'empi isme o la u ina enen coses bones, pe ò ambé mol es de dolen es. Do la u ina en cal conse a el que és bo i a egi -hi lo que hi po po a la ciència o la ècnica. Es innegable que si l'explo ació del bes ia es p ac iqués segons no mes cien í iques, no cos a ia an de p odui els animals i s'ani ia més de p essa i, pe consegüen , els bene icis del amade se ien més g ossos a l'ensems que la iquesa nacional augmen a ia conside a- blemen . El que s'acaba de di és e iden . Doncs l'Escola de Zoo ecnia (Zoo ecnia ol di ècnica o ciència de la indús ia animal), és neces- sa i c ea -la.M. ROSSELL VILA