Desplaçament de la recria mular

L'ART DEL PAGÈS El desplaçamen de la í*eema La his o ia de mol es indus ies o e eix un cas mol semblan al que anem a exposa de la ec ía de bes ia mula . En i u de ce es condicions que euneix la coma ca i, a més, qualques ap i u s de llu s homes, es c ia en aquella coma ca una indus ia, la qual pe sis eix . o pe eccionan -se men- es les ap i u s humanes, les condicions coma cals i els ac o s econòmics no a ien en la in ensi a de p i a econòmicamen la ab icació de p oduc- es. Pe ò esde é una modi icació p ou impo an en e els elemen s de la ab icació, o, el que succeeix més so in , una al a coma ca millo a eco- nòmicamen un o més dels elemen s que in e enen en la p oducció, i la indus ia d'aquella coma ca, on o a ja adicional, emig a a la coma ca no a. Tal és el que succeí, pe exemple, en les àb iques de eixi s amb ele s mogu s pe o ça humana, indus ia implan ada en mol es coma ques mun- anyenques, la qual indús ia, amb l'aplicació de la o ça a apo , emig à a les coma ques de Ba celona i llu s eïnes. Pa d'aques a indus ia e o na à al cap de mol s anys a mun anya, a causa de la ba a u a de la o ça hid àulica. D'aques s e s an gene als i cons an s se'n po eu e una conseqüència p àc ica: l'home no dèu a e a -se a les ap i u s coma cals dels passa s, o a- dicionals, en an que això signiliqui una ac i u an ieconòmica. En l'ag icul u a, aques de ec e és mol es ès. Tal pagès segueix les p àc- iques de con eu que eien llu s a is; al amade es à pe la c ia de edells, pe què així ho ha oba , pe ò un i al e es deixen du pe la cos um, sense que es p enguin la pena d'es udia si la còmoda conduc a que segueixen es à 0 no enyida amb llu s in e essos. Amb això nosal es no olem pas di que a cada momen el pagès hagi de can ia les p oduccions; al con a i, men es les ci cuns ancies econòmi- ques pe me in con inua la ma eixa eina, aques a dèu ésse p e e ida a o a al a de no a, ca en o a inno ació s'ha de paga semp e l'ap enen a ge, men es que con inuan en les ma eixes p oduccions, a més de la comodi a , s'hi a egeix so in el pe eccionamen de les ma eixes. Ço que s'acaba d'exposa , és aplicable a la ec ía mula . De pocs anys en e a, la ec ía de bes ia mula els quals mula s, en sa majo ia, énen de F ança, e a p opia de les coma ques pi inenques. Als amade s d'aques- es coma ques, en la se ie de con e encies que en elles aques is iu he dona , els ecomena a que s'anessin des en de la ec ía mula , ca aques a indus ia ha ia d'ana a pa a en coma ques on els o a ges siguessin abundan s, puix que en ais coma ques la ec ía semp e es pod ia e en condicions més a en a joses que en les pi inenques, a causa de la penu ia o a ge a que en aques es úl imes hi ha semp e. Si abans, en absolu , solamen la Vall d'A àn, el Palla s, Ce danya 1 al es coma ques pi inenques eien la ec ía mula i no la p ac ica en les coma ques cen als i del su de Ca alunya, això e a degu a dues causes p incipals. La p ime a, la c eencia injus i icada de que pe a ec ia i c ia L'ART DEL PAGÈS 5 animals e en imp escindibles els p a s na u als. La segona, que, les mules pagan 80 pesse es pels d e s de Duana, el con aband en aquelles coma ques e a ac ible i mol di icul ós pe a les coma ques in e io s. Mes, eusaquí que una coma ca, la de Banyoles, on els ems es paga en i es paguen mol , i on hi ha una g an p oducció o a ge a, sob e o de e- padella, començà qualques anys en e a, sob e o des de que les mules sola- men paguen 15 pesse es de d e s de Duana, a ec ia g an nomb e de mula s, i a ui ha de ingu el cen e p incipal de ec ía i come ç de muls i mules. Si l'U gell i l'Empo dà no han e com a Banyoles és pe què el a a ge que es p odueix en di es coma ques, l'ose da o al als, ob é en el me ca un alo supe io a la epadella, cosa que ha de e mina una o a expo ació de a a ges, di e en men de la coma ca banyolina, en la qual es consu- meixen localmen . Va passan , poc a poc, la c eencia de que pe a eni bes ia , ós p ecís el p a na u al. Així, a la coma ca de Solsona on deu anys en e a la ec ía de muls e a desconeguda, a ui és di ícil oba una sola masia on no's p ac iqui aques a ec ía. Això ha compo a , na u almen , un augmen de p oducció en els camps, ja pe l'al e nancia en e una lleguminosa o a ge a i el g a d'a es a, ja pe la majo abundancia de ems. A la coma ca de Banyoles i la de Solsona al es coma ques de Ca alunya les imi a an, i poc a poc la ec ía mula se à una indus ia de e a baixa. Ac ualmen les mules passen o es pe les Duanes; quan s'ha ia de paga una unsa pe cap, les Duanes ne eien mol poques. Les es adís iques ho diuen cla amen . Pe al a pa , les mules en sa majo ia inguen de F ança, els emade s pi inencs, pe les elacions de eina ge, els e a acomodo impo a -les, men es que pe als pagesos de l'in e io e un ia ge a F ança, anys en e a, signi ica a quelcom d'ex ao dina i. Pe o es aques es ci cums ancies, i pa icula men la de la con inua p o- pagació dels p a s a i icials, la ec ía mula a so in un desplaçamen cap a les coma ques de g an p oducció o a ge a. En la ec ía mula , com en o a al a indus ia, la ba a u a de la p oduc- ció iom a. Les coma ques pi inenques enen al es explo acions amade es a eali za en les condicions exigides pe la Economia, que son com acabem de di , la ba a u a áe p oducció. Els amade s pi inencs a ien bé en despend e's poc a poc de la ec ía mula , emplean els capi als en la c ia bo ina o ca alla . Guanya ien més. M. ROSSELL I VILA P o esso de Zoo ecnia de la Escola Supe io d'Ag icul u a