Crisi del porc

ANY XI 20 ABRIL DE 1927 NÜM, 8 AGRICULTURA REVISTA AGRÍCOLA CATALANA . ; ' ' Dies de so ida: 5 i 20 de cada mes Subsc ipció: Ba celona, any Pc9se e» 9 -:- Fo a: Pesse es 10 -:- Es ange : Pesse es li Núme o sol : Pesse es 0,50 • Di ecció i Adminis ació : Plaça de Ca alunya, 17 (Llib e ia Ca alònia) : BARCELONA Suma i: La c isi del po c, pe A . Rossell i Vila. — La mosca de l'oli e a, pe V. Es eni. — Pol&mlcl j 'a ícola, pe Josep M'." Sole i Coll. — Les abelles, pe J. /'OMS i Busque s. — Els ins negn s, pe Joan <; Ci i i /I/so. No es i Comen a is. — No icia i. — In o macions come cials, pe Lluís Ma sal. — • • • Consul o i, pe R. S. La c isi del po c L A manca de po cs, conseqüència del baix p eu a què s'han in- gu , pagan du an dos anys, pe causes assa s conegudes de e ho n, ha de e mina una alça sensible, puix que de 3,25 pése es el quilo a què es co i za a pel desemb e pasa , a Ba celona, p eu b u , és a di , descomp an de cada po c 21 pesse es pe despeses d'esco xado , anspo es ació-esco xado i comissionis a, el p eu ha passa a 3,80 amb endència a la puja. . Aques p eu al , du a à gai e? Això depèn de l'acció de dos ac- o s : un ansi o i, l'al e amb o s els ca àc e s de pe manència. El ac o ansi o i es à ep esen a pel deseiximen de l'eng eix de de po cs dels pagesos. £s un e e iden que una g an pa de page- sos i amade s han deixa de c ia o d'eng eixa po cs i que o s els els que no se n'han deixa han disminuï conside ablemen el nom- b e de uges o de po cs a l'eng eix. Pe ò si el p eu al es man é un any, alguns c iado s i eng eixado s o na an al a egada a l'explo- ació del po c, i d'ací dos anys, o s els que se'n desen engue en, de o ma, que al cap de qua e anys és possible que es epe eixi una sob ep oducció, com la que exis í es anys en e a. Pe consegüen , a mida que la p oducció s'acos a à al ni ell de les necessi a s del consum el p eu ani à baixan poc a poc ins a equilib a els guanys amb les despeses de p oducció. Aques ciclé és cons an en l'explo- ació del po c, és a di , cada ui o deu anys hi ha una c isi de su- pe p oducció. 2Q4 ;¡ _____ '. Ag icul u a , í/'al e ac o ; el de ca àc e ;;pe manen , és més g eu, i és d'aques que desi jo ;:'pa làiSsob e o I?a alguns anys que els cansalade s e- nen mol es ^di icul a s; a end e la cansalada i el lla d, la qual cosa .el lí'. iblig , a man eni un capi al immobili za i ca ega als mag es í * p eu supe io al; (Jüe co espond ia^ je , hayei de g a a aques s amb la' dep eciació qúe so eixen les cansalades. Dé pe sis i la di- icul osa' so ida de/la g assa, aques a c isi cada any s'ani à accen- uan i o çosa^ po cs. Ea aques con lic e, la áolució eò ica éS cla a : sac i ica po cs que no po in,g assa.'Pè ò-les;nocions eò iques poden o no acomo- da -se; à la p àc ica. ' ;: , .• :,! '• Examinem la.qües ió.: De; cansalada i g eix o s els po cs, a nie iys d'^ásé desnu i si i pe consegüen imp opis pel consum en jpoí^dqí^aíià< i !ííqíe_ )(:'c ;meíiy_í';-. <¿ili'ál^ i ^ :.-.''• -lii:'':1 ^^^-'''^aiéisai com l'ex eme- nya, queyà mé$ de la; g an p opo ció de g eix que po en, aques e- sul a bas an mólk Al es po cs; com el.blanc del país i el alencià, ul a.la/quan i a ;de g eix:: ésse in e io a la d'aquella aça, la can- salada; és niés; es a. Pe Ó el con lic e;ïiobs esol deixan de ma a po es ex emenys, puix que amb els al es 1à quan i a de g assa que; esul a és- e iça à supe io a•'.:.)es necessi a s del consum. •' S'hau ia de oba l'equilib i en e la' p oducció i el consum de g assa. _?é ásSpli aques a ni elláció és iècesa i p opo ciona -se aní mals amb poca- quan i a .cíe g àssaï/No exis in cap aça que o e- eixi aques es cò ídiciòns, cald à U ili za po cs jo es, po cs en el niòmen què acaben la c eixença, és a di , abans de què l'animal co- nlènciía cà ega -se dé;g assa: Aques po c, es él que pesa en iu de ';9G-"a-:;i0& quilos.: ;/' :''"• ' [. ¿c '^.•;•''.' )'/'• ''; :/ ; El po c de- I2Ò a 125 quilos^ pès ne , que co espon a un pes iu do. x5D-i6o quilos po a, e me-mig, el 50'pe 100 de cansalada i lla d. El po c, pes ne de 60-70 quilos, que. en yíu pesa 90-100 quilos, a o es i a pp^a à deduin nod^ Lawes i Oil- bé en al es animals ¿ i un ^pe ico de can sajada i lla d. Amb aqués ieV dades podem, es abli Íes ¿i e ènciés que hi hau ia ma an un po c %;i2á s'ob ind ia e iden men 60; quilos1 de "g assa ; dels:;àl es; dos 36, o sigui una di- ^%èia de Í4 quilos^ À l'esconcado de Ba celona es sac i iquen cada any uns 100 mil po cs. Calculi's l'eno me di e ència que en esul a ia/ espec e la quan i a dè; cansalada; i lla d si aques s po cs .e^p omig^dels;cluals és de 120 quilos, ossin dobla s, és a di , 200 mil po cs de 60 quilos cada li i;; Aqües s^animals posá s a la yenda, a la; niè iüda, i als p eus ac- ;íúais de la capi aly és poclen! alo a dè-la.següen mane a : /Ag icul u a 205 , Pel po c de 120 quilos, Pesse es 60 quilos de g assa a 3,50 p es. el quilo ... 210,— 60 quilos de ca n i os a 6 p es el quilo 360,— To al, pesse es 57°,— PeV dos po cs de 60 quilos cada un, Pesse es 36 quilos de g assa a 3,50 p es. el quilo 126,— 84 quilos de ca n i os a 6 p es. el quilo 504,— To al, pesse es 630,— ;Hi ha una di e ència de seixan a pesse es pels dos po cs de 60 quilos. • "Vegem, a a, la pa del amade . El alo d'un po c, comp an pels quilos que pesa, a baixan a mida que l'animal és més g os. Un po cell de 15 quilos, ac ualmen al unes 70 pesse es, o sigui, 4,50 pesse es el quilo ; eng eixa , quan pesa 150-160 quilos, es paga a 2,60 pesse es cl quilo. És e iden que el quilo de po c de 90-100 quilos ha de ald é un p eu més baix c e 4,50 i més al de 2,60. La p opo ció no cos a ia gai e de oba . : , Àl po que ai e és de suposa que el ma eix li se ia lliu a al me ca po cs de 90-100 quilos, que de 150-160^ almen el ab ican de calça , saba es de mida més o menys g an. La qües ió és que el p eu sigui emune ado . Aques a e o ma bene icia ia a la amade ia en gene al. Pe cada uja en cald ien dues, el nomb e de po cs ha en -se de dobla . Pe al a pa , l'eng eixado quasi amb la mei a de capi al pod ia eali za el seu negoci, puix que es mesos més a ia lliu a ia els am'üials a l'esco xado , en els quals es mesos les despeses en ali- ien s sóii dues o es egades més g osses pels po cs de 100 quilos amun . Quan als a an a ges que el cansalade eu ia del po c de 90-T00 quilos o en les d'ob eni dos menu s en lloc d'un i sob e o el po- de disposa del capi al immobili za que ep esen en la cansalada i el lla d. Les So pesse es de di e ència exis en s en e el po c de 120 quilos; 1 els dos de 60 pod ien abas a pe a sa is e el sob ep eu a ;s'hau ien de paga els po cs de 90-100 quilos. 206 AB lcul Ulà Amb aques a e o ma eng eixado s i cansalade s pod ien gua- nya -hi mol i po se cap d'ells hi pe d ia. La solució que p oposem, el seu ple alo no p ecisamen pels pe i s bene icis que de mo- men pod ien esul a , sinó pei la senzilla aó de que ind ia a ésse una mena de egulado en e las necessi a s de la p oducció i del consum. Si, més enda an , el me ca exigís una majo quan i a de g assa, alla gan Veng eixame i de es mesos el p oblema queda- ia esol . Dèiem, en comença de ac a la qües ió, que eò icamen la so- lució e a cla a. La eali zació d'aques a solució no adica à en les alo i zacions e es més amun , degu a ésse cu es o lla gues, puix que a inan -les bé, les di e ències queda ien esol es. El nus de la qües ió, jo c ec, que no es à pas en les/xi es, sinó en la psicologia del cansalade . La c isi de la sob ep oducció de g assa no és pas d'aques any, ni de l'any passa . Ve de més lluny. ¿Què ha e el cansalade , com in e essa immedia pe a esold e-la? No se li ha acudi al a cosa qüé p ocu a pe o s els mi jans que els po cs anessin a un baix p eu. Els esul a s d'aques a conduc a són pale- sos. No hi ha po cs pe qui en ol. No; la solució ha ia d'ésse la que es p oposa O'uña al a de simila . Repe im enca a ; íà solució no es à en les xi es, sinó en la psi- cologia del cansalade . El sol e de ho ha e ;n en a , ni a ho es d'a a, de esold e la c isi que a i p o undamen l'a ec a, c eiem que cons i ueix una p o à i ecusable de manca d'adap ació a les ci cums àncies pe les quals ansco ei el negoci, ben di e en s de les d'aquell emps en què les g asses enien un al alo . M. ROSSELL T VILA m La mosca de l'oli e a TT E llegi en /AGRICULTURA del 20 de eb e p op passa so a -A-J- aques í ol i amb la i mà M. Figa o , un a icle en el qual s'hi ema ca la onda p eocupació dels oli icul o ? pe a oba la mane a de comba e l'insec e, es a b oma amb l'empi isinc dels pagesos i s'a e ma en què ja es à demos a el p ocedimen a se- gui , pel S . Aguiló. Jo em decan o a c eu e què, en e els oli icul g s més expe s del Camp de Ta agona, ja es án deixades de 'banda66 les discussions sob e quin p ocedimen s'ha d"'émp à . La majo ia c euen que s'han