Cria del bestiar: la selecció ( II últ )

L'ART DEL PAGÈS 3 2.:l La llau ada del p ime any del o n se a amb a ades g osses B i- ban s, amb joc de odes da an e , a iban a una ondà ia de 25 ò 30 cms. Tenim, doncs, en la Plana de Vich, bona o gani zació social i bones p àc iques cul u als, amb lo qual se consegueixen p oduccions emune a- do es i la conse ació de l'o d e i les bones cos ums. No olem pas di amb això que aquells ag icul o s inguin el comp e que deu ien en la selecció de lla o s dels bla s; ni hem d'ap o a'ls que acin les segues amb alç, en comp es de dalles o de màquines. També c eiem que deu ien a end e més a la selecció del bes ia i a la se a alimen ació, mes pe això, ,no deixa d'ésse aquella una coma ca ag ícola ben in e essan i en la qual s'hi poden apend e o ces coses. IGNASI FAGES üa e ia del bes ia » üa selecció II De o s els mè odes, el que no exposa al amade a cap acàs, és la selecció. Apa ellan ep oduc o s de la ma eixa aça, els p oduc es són semp e semblan s a llu s pa es. No hi ha en aques s animals la de ec uosa epa ició de ca àc e s que s'obse a en els mes iços; al con a i, la es ampa dels ills és la ma eixa que la dels pa es. La selecció, si s'ope a escollin d'en e els ep oduc o s els que euneixin més quali a s, o la p opie a que es ulgui desen o lla de p e e encia, pel mi jà de successi es gene acions aques es p opie a s poden millo a -se. Posem un cas conc e : les aques de la encon ada de Massane de Cab enys són bons animals pe a la c ía i e- ball; són aquelles aques d'una aça p opia, del país. P enen un o o de la ma eixa aça i unin -lo amb una d'aquelles aques, s'hau à p ac ica un cas de selecció, pe ò si en lloc de pend e qualse ol o o, n'escollim un que sigui el que més pesi din e dels de la ma eixa eda , i al ma eix emps que sigui el o o més ben con o ma , i desp és iem la aca de més bona es ampa i la que p odueixi millo s edells, la selecció hau à sigu cuidada i dona à pe esul a , si es pe sis eix en aques a ia, un millo amen de la descen- dencia. Mes, si la selecció es a sense eni comp e com són els ep oduc o s, p enen els p ime s que énen a mà, lla o s no s'a ança es, i la millo a d'aques a aça queda es acionada. Tal és el cas de la població po quina del Nogue a Palla esa. En o a la conca d'aques iu s'hi oba el po c del país, sense mescla amb cap aça es ange a. Degu a no eni comp e en la ia de ep oduc o s, en e al es causes, els po cs del Nogue a-Palla esa an són a a com de ien ésse cen anys en e a. La selecció és un mè ode que no a més que ixa en la descendencia els ca àc e s dels pa es. Si aques s, 4 L'ART DEL PAGÈS abans de ep odui -se han p og essa en pa o o almen , és p obable que aques p og és sigui ansmès als íills; si les causes que han mo i a aquell p og és pe sis eixen du an es o qua e gene acions, lla o s di p og és no solamen és p obable que es ixi, sinó que és segu . Si als po cs dels quals pa là em se'ls alimen és més bé, a la p ime a gene ació po se l'e ec e no es eu ia, pe ò a la qua a els esul a s se ien ma cadíssims. Repe im-ho: la selecció és el g an ixado dels ca àc e s dels ascenden s. Quan a una aça se la so sme a un egimen de am, que és el que e en els amade s de Ca alunya ins a poc, la selecció ixa el ca àc e de ole ancia a la am. Els esul a s d'una alimen ació pob a du an un ce núme o de gene acions, se adueixen en un empe i imen de la alla, en una dismi- nució de pes, i en o mes més o menys iciades. Així e a i aixi és enca a mol del bes ia del país. La selecció, ixan aques a ole ancia pe la am, causà els sacs de mal p o i . Men es un edell de aça suiça, pe exemple, de cinc mesos pesa a 190 kilos, un edell del pais, a la ma eixa eda , no en pesa a més que 140; men es dos edells de mig any posa s a eng eix, un de suiç i al e del país, el p ime c eixia a la is a, el del país menjan el ma eix no augmen a a du an la se mana els kilos del adell de aça suiça. I això que passa a en el bes ia bo í, succeïa en les demés especies. La aó d'aques es di e encies esidia en el e de que men es al Ca alunya la selecció ha ia ixa la ole ancia a la am i com a conseqüència l'emmag i- men he edi a i, a Suiça amb les aques, i a C aon amb els po cs, la selecció p ac icada en animals als quals se'ls dona a mol menja , ha ia ixa , na u- almen , la p opensió a l'eng eixamen . En els edells de Vid à i els que su en des de Beiga a Alpens, que an es ima s són com a u u s bous de eball, si es p ac iqués en aquells ind e s una selecció cuidadosa a enen la ia dels ep oduc o s i la millo a de la alimen ació, els esul a s no es a ien espe a gai e. Compa eu, si no, el ama llana d'Ando a, amb els escamo s que es oben pel Nogue a-Riba- go ça; els ama s d'una i al a coma ca pe eneixen a la ma eixa aça; els ando ans són co polen s i bonics amb bona llana, els de i'al a coma ca semblen igu es de pesseb e. És que a Ando a a enen a l'alimen ació i ia de ep oduc o s, men es que al Nogue a-Ribago ça el ama no és objec e de cap a enció. I no és solamen en bes ia del país que la selecció ha d'ésse po ada amb o a cu a, sinó que en bes ia es ange s'ha de e el ma eix. A la plana de Vich, on d'un emps a n'aques a pa es i en mol a la aca suiça, cosa que ambé passa a Collsacab a i al es coma ques, la selecció dèu ésse p ac icada amb is a al millo amen de la aça, escollin bé els o os i ac- cionan o amen les aques. En i, la e icacia, els bous esul a s de la selecció, depenen de la mane a de po a -la. Hem is que la selecció el ma eix p odueix animals e ac a- is a l'eng eixamen , que p opensos a desen o lla -se en poc emps. Aquí, com en o , l'èxi del amade es iba en olgue e , i desp és e -ho bé. M. ROSSELL I VILA P o esso de Zoo ecnia a la Escola Supe io d'Ag icul u a