Correlació entre el pes de la vaca i la producció de llet

I4OAGRICULTURA I RAMADERIA Co elació en e el pes de la aca i la p oducció de lle 5 'en én pe millo aca He e a la que p o- dueix més lle en elació amb cl seu pes iu. Les g ans aques lle e es són, na u almen , així. Pe al que sigui el pes llu , si la p oduc- ció és g an, semp e esul a à que pe 100 qui- los de pes iu co espond à una o a quan i a de lle . En alguna països, Suïssa, pe exemple, la majo ia dels pagesos desi gen possei aques d'ap i uds mix es : lle , eball i ca n. El clima humi d'aquell país cons i ueix el p incipal ac- o pe a la p oducció de lle . La educció de e es labo ables, puix que la majo ia són des i- nades a p a s na u als, no exigeix animals mo- o s especiali za s, i inalmen , el bo í adul ben eng eixa oba en el me ca local un consumi- do que es ima la ca n de bou g as. Pe aques- es aons, els pagesos suïssos, en g an majo ia, ce quen de pobla llu s es ables de bes ia que euneixi les condicions susdi es. El epu a zoo ècnic suís M . Wi z, en un es udi compa a iu en e les di e ses aces suïs- ses (b una o shwy z, pio- oja o be nesa, i pio- neg a o gineb ina) in es igà 913 aques de aça b una, 913 de pio- oges i 54 de pio-neg es, o- es elles so meses de emps al con ol lle e . El nomb e eduï d'aques es úl imes s'explica pel e que la aça gineb ina composa an sols el 2*6 pe cen de la població bo ina o al suïssa. Pe a la compa ació de què es ac a, el doc o Wy z escollí pe a cada una de les aces b una i pio- oja 10 aques de o a p oducció, i al es 10 aques de baix endimen en elació a 100 quilos de pes iu. Igualmen es p ocedí amb la aça pio-neg a, amb la di e ència, pe ò, que en lloc de 10 caps o en 5. El p omig de endimen en aques es aques, pe una lac ació de 365 dies i pe 100 quilos de pes iu, ou el següen . (Les inicials que se- gueixen olen di : B, aça b una ; R, aça pio- oja ; N, aça pio-neg a.) I. - « iu B R N Vaques de g an endi- men , quilos . . . 506 635 697 Vaques men ,de aix quilos endí- . • • B 656 R 812 N 728 II. — Rendimen iolal de lli'l en 365 dics Vaques de o a p o- ducció, quilos. Vaques de poca p o- ducció, quilos B R N 5.475 5-887 6.193 3.464 3.438 3.658 III. - Rendimen de lle cu 365 dies pe cenl quilos de pes iu. B R N Vaques de endimen ele a , quilos . . 1.095 925 890 Vaques de poc endi- men , quilos . . 527 422 505 El endimen de lle en 365 dies és, doncs, pe a les aques de o a p oducció : 5-475 Pe a 'a aca b una ; £¡.887 pe a la aça pio- oja, i 6.193 pe a la aça pio-neg a. Pe ò, en els càlculs pe 100 quilos de pes iu, el endimen de lle en 365 dies és : 1.095 Pe a Ia aVa b una, 925 pe a la aça pio- oja i 890 pe a la aça pio-neg a. Des del pun de is a ècnic, Ics da e es xi- es són més impo an s que les p ime es. Pe a les aces suïsses d'ap i uds mix es, hem de ce ca , diu el D . Wy z, euni el més ha mò- nicamen possible les di e en s ap i uds. Aques- a ha monia s'exp essa p ime pe la elació en e el pes iu i la p oducció de lle i de man- ega d'una aca sana, obus a, de bona con o - mació i su icien men co pulen com animal de eball i ca nisse ia. Les millo s aques d'ap i uds combinades de les nos es dues aces pies, han de p odui pe 100 quilos de pes iu an de lle i man ega com les millo s aques de aça b una o schwy z. Si les aques pies euneixen aques s quali a s, l'explo ació d'aques es aces pod à ésse an e- niune ado a i an econòmica com la del bes ia de aça b una. AGRICULTURA I RAMADERIA La eali zació d'aques i cons i ueix el mi jà més aonable i més e icaç de de ensa dels in e- essos dels amade s de aça pio-neg a, ¡coní igualmen dels de aça pio- oja. «Si nosal es —con inua el D . Wy z—seguim p oduin bes- ia an econòmic com el de la aça b una, no hem de éme es pe a la p ospe i a de la nos- a amade ia. A les expe iències del D . Wy z, que se'm pe me i un comen a i. S'acaba de eu e que la aça schwy z és la més bona lle e a de les aces suïsses. A egeixi's a això que a aques d'igual pes no n'hi ha cap que es pugui compa a amb el endimen de man ega. La aça schwy z nosal es l'hem ecomanada als ag icul o s ca alans des de la cà ed a, des de les publicacions i en els concu sos de bes ia o gani za s pe la Mancomuni a . La aca schwy z no podia alla al nos e país, p incipalmen en les egions mun anyoses- i in- clús els seus descenden s, mes issos 0 no, ha- ien de p odui bous esul a s, an pel eball com pe a la ca nisse ia. Kl eball del D . Wy z que acabem de ela- a , con i ma una egada més les nos es p e i- sions. M. ROSSELL I VILAR Pe a l'es uc u ació de la nos a Ag icul u a E i, no able publicis a ag a i senyo Rosich, en el Bullle i de la Fede ació Sindical Ag à ia, les següen s e lexions espec e al a Pla d'o gani zació de l'ag icul u a ca alana», del se- nyo Rossell i Vila : «De con o mi a absolu a amb el pla del se- nyo Rossell, puix c eiem que si és necessa i l'home de ciència en qües ions d'ag icul u a, am- poc 110 ha de manca la o mació d'homes p àc- ics, i en quan al lloc o o nia d'impla ació, ja exposà em, en ac a del pla del senyo Roca, la di icul a que hi ha ia a cen ali za l'ensenyan- ça ag ícola, o a, a les capi als, bo i en ema - ca a la egada la di icul a de oba p o esso- a pe a les deu escoles que pensa a ins au a el senyo Roca en o Ca alunya. «Pe això obem ence adíssima la ins al·lació que p ojec a el senyo Rossell de les Escoles diguem-ne supe io s : la d'Ag icul u a, la d ei Zoo écnica i po se l'Ag o-pecuà ia, a Ba celo- na ; pe ò obem que la de Regen s, quan menys, si no la de pe i s 0 Ag o-pecuà ia, hau ien de p o- diga -se pe o Ca alunya, pe o es les coma - ques ag ícoles de Ca alunya, hau ien l'ésse deu 0 més, i en això no hi hau ia di icul a , segons cl pla ma eix del senyo Rossell, puix a més que ja accep a la acili a de oba p o esso a pe a l'ensenyamen p ima i o a de Ba celona, e- nim que, segons eu em en comen a el p o- jec e d'o gani zació de Se eis ècnics, p oposa la c eació d'Es acions expe imen als en cada co- ma ca, a cà ec d'un di ec o , i amb la base d'aques i d'al es pe sones ècniques que 110 manquen en mol es coma ques i que amb| el emps, quan les Escoles supe io s hagin dona els seus ui s, se an o ça nomb osos, pod ien mun a -se les Escoles de p àc ics, quan menys, de pe i s, un al e dia. »Si no es es així pod íem a iba a eni , i semp e és desi jable, g ans ècnics, eminen s ho- mes de ciència ag à ia i zoo écnica, que ce a- men se ia g an cosa si imi essin la conduc a dels an ics p o esso s de l'Escola d'Ag icul u a de la Mancomuni a , que sabien posa -se en con- ac e amb el poble ; pe ò la o mació ag ícola i pecuà ia dels nos es pagesos 110 a iba ia a e - se a ia , que és el que con é i c eiem indispen- sable pe a a iba p omp e al g au de p og és ag ícola màxim que desi gem pe a la nos a e a, puix 110 hi hau ia mane a de desplaça l'ob e ag ícola, cl ill del pe i p opie a i, del maso e , a l'Escola de Caldes. «L'Escola p àc ica cal que s'acos i al pagès e i able, si aques 110 po , pe manca de mi jans, o 110 ol, pe de ec uosa isió de la eali a , acos- la -se a di a Escola. »No hi ha dub e que mol s acassos en explo- acions ag ícoles i amade es són degu s a la manca dels homes que, segons el pla Rossell, ha de p odui l'Escola de egen s, o sia de l'home d'o ici que ha d'ésse el nexe en e el ècnic i l'ob e sense cap coneixemen , que és, en gene- al, el nos e pagès, ple, sí, de g an olun a , o en la b ega, incansable en el eball, pe ò sense