Concursos de bestiar (projecte de la Mancomunitat)

82 Ag icul u a que no pas amb una ebaixa o una sup essió d'a endamen s; siguin de la mena que ulguin. Pe ò la p opie a hau ia, així ma eix, de p eocupa -se mol més de o quan ep esen a una millo a pels a enda is, i ja sia con- e in -se en el banque , ja en el di ec o ècnic, ja en , en una pa aula, quelcom més que de ecap ado d'a endamen s, eina semp e odiosa i engend ado a de poques simpa ies. A ui ma eix em con a en un cas que po ésse ep esen a iu. P egun a s uns pagesos de mun anya pe què no o ma en un Sindica pe a en- d e les pa a es de lla o , ens con es a en que no es podia e pe - què alesho es els p opie a is sab ien llu s guanys i els apuja ien l'a endamen . I una ob a que signi ica pe al p oduc o una millo emune- ació, pe al comp ado una segu e a de les lla o s i una baixa en el p eu de comp a, no es po e .pe la cobejança del que, sen- se in e eni pe a es en aques augmen , p e én queda -se amb la pa més g ossa i més sanejada. I a això no hi ha d e . Es pe aques mo iu que el cas de Balague en les ho es ac uals ep esen a una sana o ien ació; és que a alho a p opie a is-con- se ado s-indus ials ans o mado s i enedo s. I o quan s'apa i d'aques a o ien ació no po eni cap e icà- cia dins l'ag icul u a ca alana; i o quan es aci en aques sen i epo a à o s bene icis. Anima en l'ai e pagesos de Balague ! A eu dona l'exemple essen osal es els p ime s a llança - os pe aques camí. A a us oca escampa a eu la os a ob a con e in - os en els seus semb ado s a eu de la nos a e a. 1 en e aques pe i comen a i pe me eu que us elici i i enco- a gi i que aci o s que pe o su in homes com osal es que eno in la nos a pagesia an mancada d'o ien acions mode nes. JOSEP M." VALLS Els Concu sos de bes ia ii (Acabamen ) En o s els concu sos de bes ia , així que es coneix el all del Ju a , comença la c í ica del públic, especialmen dels p opie a is que es c euen pe judica s, com pe exemple, dels que pensen que llu animal que ha ob ingu cl segon p emi, me eixia el p ime . La c í ica del públic es pod ia di que és una con inuació de les dis- cussions que semp e hi ha en e els memb es del Ju a en ap ecia cl mè i dels animals concu san s. És na u al que aques a c í ica i aques a discussió a ibin a cons i ui la egla dels Concu sos ins a a celeb a s a Ca alunya, pe què en cap Ag icul u a 83 -• '•• •••' '••••"".'.'• • •"•"',".'.-•'. • •" '•' i? d'ells s'ha ia aplica un mè ode objec iu. L'examen dels animals es p ac ica a segons la mane a d'en end e de cada un dels indi idus del Ju a ; i els ju ges, ins posan -hi o a la bona e, ha ien d'acaba o ço- samen en discussió, pe què cada un d'ells ap ecia a els animals segons un mè ode pa icula . En els Concu sos o gani za s pe la Mancomuni a de Ca alunya, la c í ica que me eixi el all del Ju a , hau à d'ésse desp o is a de ehe- mència, pe què s'hau à de subjec a a una pau a p è iamen es able a, així com les discussions que hi puguin ha e en e els indi idus que componguin el Ju a . Això se à així, en i ud del mè ode objec iu que pe p ime a egada es p ac ica à a Ca alunya. Pe a cada espècie animal es o mula à una escala de pun s. Regió pe egió del cos de l'animal se à examinada pa icula men , i cada una d'elles ind à un máximum de pun s, que el ju ge no pod à depassa ; pe ò si l'animal, en aquella pa del cos, no és pe ec e, el ju ge ebaixa- à la pun uació a c i e i seu. D'aques a mane a se à ap ecia cada un dels animals concu sables, examinan -los, com s'ha di , pa pe pa . El p opie a i, un dels animals del qual hagi me escu el segon p emi, pe exemple, i s'es anyi que no li hagin dona el p ime , pod à sabe pe quina aó ha es a així, puix que les ulles de quali icació se an ex- posades al públic. Lla o s, si el suposa p opie a i és cu iós, no hau à de e més que consul a les esmen ades ulles, pe eu e quina ha es a la pa laca del seu animal en compa ació de la del que ha guanya el p ime p emi. L'escala de pun s ho di à. Aques p opie a i immedia amen ani à a compa a la egió o egions conside ades pel Ju a de menys àlua que Ics iguals de l'animal del p ime p emi. En e els indi idus del Ju a no hi cab à el em sembla, sinó que limi- ada l'ap eciació a una pa i desp és a una al a, ins a acaba Jes indi- cades en la ulla de quali icació, la alo o al de l'animal es a à ep e- sen ada pe la suma de pun s que hagin me escu o es les pa s del cos. Ul a la ga an ia d'impa ciali a que ep esen a pe als amade s el e que els memb es del Ju a hagin d'exposa públicamen llu s judicis, aques mè ode de pun s assoleix la més al a impo ància, pe què de e - mina à en e els amade s una cons an compa ació dels animals p e- mia s, és a di , cada concu s esde ind à una e i able lliçó p àc ica de ap eciació d'animals. Els Concu sos de bes ia concebu s en aques a o ma, do a an als amade s d'una educació ècnica de què es an manca s en llu majo ia, i se à lla o s que es mani es a à un e i able gus pe a possei una bona es able d'animals. Si l'educació del amade no ingués al e ascendencia que la d'una simple mani es ació es è ica, en e i a , nosal es no ens en p eocupa- íem. Pe ò és que necessà iamen , pe p odui una millo a al país, o si es ol, pe a en iqui els amade s, s'ha de comença pel e conc e que sàpiguen dis ingi , ap ecia i alo a un animal. Únicamen una educació col-lec i a po aconsegui la ans o mació p og essi a del bes ia d'una coma ca o de la nació. I aques a és, p e- cisamen , la inali a dels bes ia . 84 Ag icul u a Una coma ca poblada d'animals selec es, ésa di , de g an endimen , no sois signi ica un majo guany pe l'explo ació d'aques s animals, sinó que co ela i amen apa eix un nou ac o de bene ici que és l'expo - ació. La Mancomuni a de Ca alunya c eu que no n'hi ha p ou que Ics aques donguin mol a lle , que els po cs acusin un pes impo an , que el bes ia de peu odó endeixi un g os eball, i que el bo í d'esco xa- do sigui p ecoç, sinó que és necessa i que els nos es amade s, al ma- eix emps que explo en les màquines animals, siguin uns p oduc o s i uns enedo s d aques es màquines 'o a de la nació ca alana. Els pape s han de can ia . Fins a a ningú s'ha ia p eocupa de apa la sang ía obe a a la nos a economia, amb les con ínues impo - acions de bes ia : es milions de pesse es pe aques lle e es; dos mi- lions pe ca alls, sis milions pe mula s, més de cen milions pe ca n... P ou. d'això! Aques s milions s'han de queda a casa. Es necessa i que s'il-lus i al amade , pe què ell ma eix es p odueixi els animals que es an a busca a l'es ange . Pe ò si ens pa éssim aquí deixa íem la eina a mig e . El bes ia de o a mena que es p odueix a Ca alunya, ha d'ésse bo, selec e; p ou bo pe a c ida l'a enció dels pobles o as e s, a l'objec e que inguin aqui a p o ei -se del bes ia que els manca. Ca alunya, com hem di mol es egades, ha d'ésse en l'Ibe ia el que és Angla e a espec e del món: una àb ica de ep oduc o s. I ha d'ésse així pe què en la indús ia animal, ço que assoleix cl máximum de alo es el ep oduc o ; i, pe consegüen , cal o ien a la p oducció cap al cos a que més bene icis pugui dona . Doncs que ningú c egui pas que la Mancomuni a de Ca alunya, en es abli els Concu sos de bes ia , ho a pe p opo ciona una es a als amade s i un espec acle a les coma ques: es ac a, senzillamen , d'aug- men a la iquesa que hi ha i c ea -ne de no a. M. ROS ELL I VILA Facines coope a i es De la di isió del T eball Són mol s els p blemes i qües ions que es p esen en en aques- es àb iques, degu exclusi amen al ca àc e coope a iu que enen. Cu ós ha d'ésse l'indus ial, amo d'una àb ica, que aques a ma xi sense cap en ebanc que pugui en o pi el desen o llamen no mal i p econcebu del seu negoci. Pe ò aques a cu a ha d'ésse exage ada en son g au més al . pe les jun es di eoio es de les coope a i es, ja que en les àb iques que. di igeixen hi assoleixen els in e essos de coma ques sence es. Aques es jun es, in eg ades quasi semp e pels homes més e mamen con ençu s del bé que an amb llu s ges ions en p o ic la classe ag à ia que ep esen en, enen la di ecció i esponsabili a