Clavell en la raça Prat

AGRICULTURA I RAMADERIA45 El cla ell en la aça del P a (Acabame U) Vil. — COM HA I)'K,KSHR KI. CLAVKLL Les den e es o lòbuls la e als que composen el cla ell són en nomb e, dimensions i o ma bas- an di e en s. El cla ell no cons i ueix un ca àc- e de ini i amen ixa , com el colo de la po a, pe exemple ; és un ca àc e mo ològicamen a- iable, p esen , com hem di , en la majo ia d'in- di idus. La se a a iació quali a i a i el e de no ésse p esen d'una mane a absolu a en o s els indi i- dus, obeeix a l'acció de l'home que s'ha in e po- sa en el camí de la na u alesa. Si els a icul o s i e lexius no haguessin ecomana l'absència de cla ell, a ui no hi hau ia cap animal que deixés de po a -ne. Pe ò, això, no ha pas d'ésse obs acle pe a què el cla ell cons i com un ca àc e aciològic. P o- isionalmen es po adme e que el cla ell que cons i de més den ícols és el p e e i . Pe ò, in- gui's en comp e que aques a p e e ència sols pos- seeix un alo a cu e mini. El que ha d'assenyala , i no ampoc d'una ma- ne a de ini i a, les quali a s del cla ell ha d'ésse el esul a d'una selecció du an qua e gene a- cions. Fen ep odui animals do a s de c es es g osses i lo ides i unin amb consanguini a els descenden s que millo cla ell o e eixin, en a i- ba a la qua a gene ació és mol p obable que el cla ell adop i una o ma simila en mol s ani- mals. P ocedin així s'a iba à a la p ime a e a- pa d'es abili zació del ca àc e cla ell. L'ope ació, pe ò, hau à, de con inua ins i an que els animals p esen in el ca àc e cla ell amb sòlida ixesa. Solamen lla o s es pod à desc iu e i exigi la o nia que deu eni el cla ell. VIII. — L'ANTIGUITAT DK LA RAÇA DEL PRAT Hi ha a icul o s que no saben en aona de la aça del P a sense pa la a les p ime es pa aules de la aça Coxinxina. La Coxinxina és al cap- da all una de les an es su zu es que han ingu a empas i a les aces au òc ones ca alanes. Si els al·ludi s a icul o s es conc e essin a consigna la aca de la Coxinxina en el P a , hau ien ela a un e his ò ic i p ou. Pe ò, no ; aques s a icul- o s a iben a l'ex em d'a i ma que la aça del P a é el seu o igen en el e euamen de la Co- xinxina. (Juin e o ! La aça del .P a és an an iga com la que més ho sigui. (Juan algunes dècades en e a la Coxinxina ou in oduïda en el Pla del Llob ega , hi en à de la ma eixa mane a que al es aces a Ca alunya : pel designi de qualse ol a ecciona igno an . L'en- ada de la aça Coxinxina al Pla del Llob ega no ou pe a modi ica la aça, ni pe a con e i -li un nou colo , ni més olum. Hi en à pe les aons cap icioses que al o al a icul o (?) ha in oduï en al es coma ques la Pl mou h, Ro- dysland o la B ahamapu a. És e iden que si la Coxinxina hagués de e - mina l'o igen de la aça del P a en els animals d'aques a úl ima aça, exis i ien ca àc e s coxin- xinesos. On són aques s ca àc e s? Lle a d'al- gun que al e ca àc e a à ic — i això en eduï nomb e d'exempla s - no s'obse a ni un sol ca àc e coxinxinès. L'opòsi és en can i ce . Els ca àc e s que os- en a la aça del P a -- comp enen -hi el cla- ell — són ben bé els p opis. La mo ologia no disc epa en es del ipus de les aces medi e à- nies ; la c es a és ambé g ossa ; el ploma ge no és pas gai e di e en d'al es aces ca alanes en les quals no es e eu pe es la Coxinxina, com són l'Empo danesa ossa, la Sel a ana, la Ga - o xina i la Penedenca ; el colo de la po a és ben di e en del de la Coxinxina, i ho són ambé la ca n i els ous. Si el olum és supe io , al de les al es aces medi e ànies, això és degu a la na u alesa geo- lògica del Pla del Llob ega . To es les e es d'al·lu ió i majo men quan es an so a un clima dolç com el que allí egna, p odueixen animals de majo co pulència que els d'al es e enys. Pe ò la co pulència del P a s'ha moni za amb la g andà ia de la c es a—ha monia mo ològica que deno a pu esa acial — i no com en la Coxinxina, que la c es a és pe i a, pe al olum de la bès ia. Les ba eges de aces és un e gene al du an o el segle passa , a causa de les doc ines p o- essades pels na u alis es. Pe ò abans del se- gle XVIII, el c euamen de aces e a cosa e a- men inaudi a en o es les espècies, excep e en- e algunes aces ca alliues, cosa que a suposa lògicamen que la aça del P a , com o es les al es, es man enia pu a. És una llàs ima que els galls de me all que es posa en al cim dels campana s des del segle X en o l'Occiden d'Eu opa no ossin còpies del AGRICULTURA I RAMADERIA na u al, sinó an asies dels a í exs, puix que hau íem pogu comp o a si la o ma de les di- e ses aces ha so e modi icacions. Pel que espec a a les aces de gallines de Ca- alunya, les il·lus acions dels T escen isles i Qua- ccen is cs ca alans, de Sampe e i Miquel, ni una po a un sol cap d'a i am. En les pin u es dels qua ecen is es del Museu del Pa c, es no a la ma eixa absència. - A l'eda mi jana és un e cons a a pe o s els his o iado s ca alans que l'a i am e a mol es- cassa, excep e, pe ò, pels coloms. Un documen del segle XV, diu mossèn Fo s ià Solà, en el qual es a esmen de les gallines, sembla indica que l'a i am no abunda a com a a (i). En les publi- cacions que el senyo Ca e as i Candi (2) ha e de les O dinacions u banes de Ca alunya, en cap d'elles no es a e e ència a l'a i am. En can i, pels coloms és di e en . Les O dinacions de San Celoni, de 1370, se n'ocupen a bas amen (3). En T490, a Sallen , es publica un ban en el que s'im- pedeix caça coloms amb balles a, a cops de ped a i amb ila s (4). De les no es de amade ia copia- des de l'a xiu de To osa, pel seu a xi e sen o Pas o , les quals enim en nos e pode , cap d'elles no es e e eix a l'a i am. Tgual podem di de les que ens ame é g aciosamen mossèn Cunill de l'a xiu episcopal de Vic. En l'eda mi - jana els masos més impo an s no solien eni més que un o dos pa ells de gallines (5). Anàlogues cons a acions a B u ails en l'ob a Les popula ions u ales 'du Roussillon au moyen ig . Pel que es e e eix a la aça del P a , la cosa és di e en . Pe alguns documen s es po dedui que en el Pla del Llob ega l'a i am abunda a i que e a mol es imada. El senyo Maspons i Ca- ma assa en el capí ol «Ag icul u a» de la Geog a- ia gene al de Ca alunya, de Ca e es i Candi (6) ano a plae osamen el e ex ao dina i de la ama dels animals de aça del P a . L'anomenada dels capons del P a — diu el sen o Maspons i Ca- ma assa — e de lluny ; així ho demos en docu- men s que es e e eixen, si no al P a ma eix, a aquella coma ca del Llob ega . Els com es de Ba - celona cob a en censos en a i am de mol s po- bles : uns els dona en pollas es, al es gallines, i es oba que San Feliu de Llob ega paga a 5T pa ells de capons, Viladecans 49 i Ga à 73. Bala i, en la se a ob a O ígens de Ca alunya, i Ro i a i Vi gili en la His ò ia de Ca alunya, esmen en e s simila s. (1) Fo s ià Solà. Con ibució a la Hb ò ia de la limnaíle ia ca alana, Vic l«ll. (a) Hu . de l'Ac. de Ron. Uc OT, (lene Ma c loaó. (3) Bu . d - l'Ac. de Bon. l.l I », Oc ub e u 6. (4) Ko slià Solà. His ò ia de Sallen , Vic 19-20. (5) Fo s ià Solà. Con ibució a la His ò ia de la Ramade ia cn alana. (6) Pk . 470. Els a xius pa oquials dels pobles que in eg en el pla del Llob ega segu amen possei an do- cumen s que pe me ien sabe mol es coses de la aça del P a . És una llàs ima que en e o s els pobles del Pla del Llob ega solamen exis eixi una ob a monog à ica de Papiol i enca a aques a no diu ni una sola pa aula d'a i am (7). El e de què els com es de Ba celona cob in censos en a i am, solamen de la coma ca del Pla del Llob ega i no d'al es dels seus dominis, sem- bla indica cla amen que mil anys en e a la aça del P a uïa ja d'un p esigi o midable. Aques e con as a amb l'a i mació de ce s a icul o s de què la aça del P a deu la se a o - mació i el seu p es igi a la aça Coxinxina. C eu- e que la aça del P a és o iginada pe la aça Coxinxina és una equi ocació his ò ica i zoo éc- nica. IX. — A Q 'I CORRESPON KI. DRKT DE l'RONUNCIAK I.KS NORMES RACTAI.S O STANDARD. La in e nacionali zació del come ç, les obliga- des desc ipcions dels ac a s d'A icul u a i els cong essos mundials han de e mina l'exigència de què cada aça ingués una de inició única. La desc ipció dels ca àc e s acials d'una aça co espon a la gen en esa del país o igina i de li aça, o, si aques a aça és una c eació pe so- nal, al seu au o . Això sembla e iden . No obs- an , en la discussió que hi hagué a l'Ins i u Ag ícola es digué que el d e de de inició pe any als clubs de c iado s de la aça, independen men de 1a geog a ia. En el Pla del Llob ega no exis eixen clubs d'aques a na u alesa. Pe ò n'hi ha en algunes al- es locali a s i a Amè ica, de o ma que, segons sembla, aoues s clubs són els que han dona l's an- da d a l'Associació In e nacional. Si ealmen és així, ni aquells clubs poden en bona llei dona la de inició de la aça del P a , ni l'Associació In e nacional de ia accep a -la. Els de inido s han d'ésse els p oduc o s del país d'o igen o algú que els ep esen i, pe ò mai p o- duc o s àdhuc de la ma eixa aça, pe ò allunya s de l'à ea geog à ica de la aça en qües ió. A e s semblan s a aques han es a objec e de disposicions legals en di e sos països. El lec o eco da à cuie els i icul o s de. la Champagne exigi en del go e n ancès la delimi ació de la coma ca i ciue sols els ins espumosos p oceden s de la ma eixa podien po a el nom de Cham- pa-gne. A casa nos a els i icul o s del P io a i alguna al a coma ca s'han p oposa que els ins que expedien a Angla e a, on es coneixen amb (7) M. F ede ic Ma í i All.anell. No es his ò iques del Papiol. Ba celona 1916, AGRICULTURA I RAMADERIA47 el nom gene al de «Ta agona», ma ca que ells han ac edi a amb els consegüen s es o ços, que siguin els únics que puguin usa aques nom. Això és de llei. Es di à, po se , que en les a- ces animals la cosa és di e en . No ; no ho és pas. Les aces, àdhuc man ingudes amb o a pu- esa de sang, en països di e en s dels de l'à ea geog à ica na u al no són exac amen les ma ei- xes que la del país d'o igen. Pe a un palada ineduca el xampany de San Sadu ní de Noya és igual que el de Champagne. Áixí ma eix, una aça qualse ol pod à passa pe igual a l'exis- en a la del país d'o igen, pe ò un ull expe en denuncia à a segui les di e ències. Fa cen anys que l'A gen ina explo a la aça bo ina Du ham i en a.al es cen que sense in e upció Angla- e a, país d'o igen dels Du hams, expo a e- p oduc o s 8 Sudamè ica, pe al de se a el i- pus ej més idèn ic possible amb l'o iginal. Quan un país es any impo a ep oduc o s d'una aça i aques a hi p ospe a, la aça en qües- ió és igual a l'o iginà ia, menys la di e ència dels ac o s del medi ambien que g a i en damun dels descenden s dels ep oduc o s asplan áis. Als Es a s Uni s exis eix la aça del P a , pe ò anomenada de con o mi a a la na u alesa biolò- gica que li pe oca. Els ame icans del No d no en diuen pas senzillamen P a , sinó Ame ican- P a , ço és P a d'Amè ica. Veus ací una sana denominació. En al es aspec es i p ocedin amb jus esa, succeeix el ma eix. Les aigües e mals de Caldes de Mala ella enen una composició idèn ica a les de Vichy. Pe ò aques es aigües són conegudes pe Vichy-Ca alà. D'això se'n diu p o- cedi co ec amen . Si la de inició o s anda d de la aça del P a l'ha de e un a icul o que é animals d'aques a aça a Sa agosa, a Huel a o l'U uguai, de ini à la aça amb els ca àc e s que ind an llu s ani- mals, els quals se an indiscu iblemen més o menys di e en s dels ca àc e s dels animals del Pla del Llob ega . El nom de aça del P a , a seques, ningú de o a de la coma ca del P a de Llob ega é el d e d'usa -lo. Si ho a inconscien men come una inco ecció, si ho a pe al d'ap o i a -se del nom, oba les e ique es d'una ma ca ac edi ada. La desc ipció, epe im, s'ha de e copian els ca àc e s dels animals de la aça del P a que si- guin o igina is i que isquin en la coma ca del Pla del Llob ega . X. — Ei, CI.AVKI.I. POT TRIÍSIÍNTAR-SK A TOT AKRKU DEL MÓN. El lec o , amb o el que s'acaba d'exposa , es oba à, po se , una mica decebu si és c iado de la aça del P a i aman de ole que els exem- pla s de la ma eixa igu in en els ce àmens in- e nacionals o mundials, puix que ins a aques momen , pe més que ens assis eixi la aó biològi- ca i his ò ica, manca l'a gumen legal o de o ça que con adigui l'aco d dels senyo s de la discus- sió a l'Ins i u Ag ícola Ca alà de San Isid e, aco d que ou absolu amen des a o able pe als animals po ado s de cla ell. Els al·ludi s senyo s es an equi oca s pe com- ple . Igno en que un Cong és mundial decla à que els animals de la aça del P a ha ien de po a necessà iamen cla ell, i pe consegüen l'aco d que p engue en els e e i s senyo s no po eni e ec es in e nacionals. Tinc al meu abas l'edició ancesa del olum Ac es i eballs del segon Cong és i Exposició mundial d'A icullu a, i en la pàgina 135 hi ha una comunicació que es i ula «Les aces de pou- les de la Ca alogue», pel p o esso M. Rossell i Vila. Aques a comunicació é una his ò ia un xic lla ga, pe ò pel momen an sols e eu e la pa pe inen . En isi a l'Exposició,' el p o esso se- nyo Cas elló digué a l'au o d'aques a icle que s'Jia ia a e i a a egi a la comunicació la p e- gun a de si el Cong és c eia que la aça del P a ha ia de conse a el cla ell. L'au o de «Les aces de gallines de Ca alunya» accep à con a- ia la modi icació in oduïda en la comunicació i p ome é, no obs an , al p o esso Cas elló, is a la se a insis ència, e -se se a la p egun a. Si l'au o de la comunicació es moles à pe l'a egidu a, ou p incipalmen pe què c eia i se- gueix opinan que els Cong essos mundials n > enen el d e de discu i els ca àc e s que han de cons i ui l's anda d d'una aça, sinó que el d e de de inició co espon als c iado s del país d'o i- gen, o a les pe sones ècniques del ma eix. El Cong és po o no accep a l's anda d que se li p oposa, pe ò es més. L'au o de la comunicació 110 ha ia olgu , com a p o esso i c iado de la aça del P a , inclou e en el seu apo la qües ió del cla ell, pe no e- ni les expe iències acabades, pe ò sí o ça a an- çades, puix que en els galline s de l'Escola Su- pe io d'Ag icul u a hi ha ia ja polle es de e - ce a gene ació, ob ingudes pe selecció i consan- guini a igo osa. Pe ò, la comunicació ha ia p es un es a de e . No hi ha ia niés que espe a que a ibés el o n de p esen ació o lec u a. La sessió ou p esidida pel p o esso M . Pu- ne , dels Es a s Uni s, i ac ua a d'in è p e el com e de Delama e. La pa de la comunicació e e en al cla ell és com segueix : «En la aça P a es p odueix una ca ac e ís i- ca especial que posa als seus c iado s en plena con usió. Em e e eixo a l'exis ència d'ale es o den s la e als en la pa pos e io de la c es a 48AGRICULTURA I RAMADERIA dels galls, den s que a egades a iben a desen- o lla -se eno memen i donen a la c es a un as- pec e o iginal com si e minés en o ma de pè al o de cla ell. Ris animals po ado s de cla ell es euen en una p opo ció de 80 pe 100, i n bé els apèndixs, den s 0 ale es, cons i ueixen un de ec- e elle an en els s anda ds de o es les aces, demanem als senyo s cong essis es, en is a de què en la aça P a hi ha més indi idus amb cla- ell que sense, si el cla ell es pod ia conside a com una ca ac e ís ica de la aça. Pe consegüen , p eguem als senyo s cong essis es d'il·lus a -nos espec e aques de all i que ens aconsellin el que cal e amb els galls al·ludi s. De momen , en o es les Exposicions i Concu sos s'accep en galls amb apèndixs la e als, es ablin dues classes, una pels que en posseeixen i una al a pels que no ; pe ò això és an sols p o isional, i en aques s momen s en què s'han d'es abli els s anda ds de les aces del país, c eiem que no po ha e -hi millo ocasió pe a sabe l'opinió de les pe sones an coneixedo es de les qües ions que s'han aple- gq a Ba celona.» Immedia amen l'au o de la comunicació p en- gué la pa aula pe a e algunes acla acions es- pec e la comunicació que s'acaba a de llegi , i p egà demés als cong essis es que decla essin la con eniència de conside a el cla ell com un ca- àc e acial i pe consegüen ha en de o ma pa de 1's anda d. Els cong essis es assen i en amb les mani es acions de l'o ado . Lla o s, el p o esso M . Pune digué que el Cong és es a a d'aco d amb l'exposa pe l'o ado , majo men enin en comp e que el comunican és p o esso de Zoo écnica del p ime cen e docen ag ícola de Ca alunya. L'aco d, doncs, es a a p es. En enda an , els exempla s de la aça del P a , pe o i on sigues econeguda l'au o i a dels Cong esos mundials, ha ien d'ésse po ado s de cla ell. Veus ací les aons que ens obliguen a decla a que l'aco d p es en la discussió en l'Ins i u Ag í- cola no é cap alo legal d'o d e in e nacional, puix que els aco ds d'una en i a nacional no poden esbo a les decissions adop ades en un Cong és mundial. Si els aco ds d'un Cong és mundial són ala- bles ins i an que un al e Cong és de la ma- eixa na u alesa no els modi iqui, és e iden que els exempla s del P a que no po in cla ell se an ebu ja s en els Concu sos i Exposicions mundials on es p esen in. En esum, c eiem ha e mos a la gènesi, na- u alesa i u ili a del cla ell i amb a gumen s exclusi amen zoo écnica que aques a lo escen- cia cons i ueix un e ade ca àc e acial. Aques pa àg a l'encapçalà em dien que el cla ell po p esen a -se a o aç eu del món. A a ens sembla, desp és de o el que s'ha explica , que enim d e a di : els P a s sense cla ell no poden ana enlloc. I com a conclusió gene al qua- e mo s només : Po a cla ell? És de la pu a aça del P a . No po a cla ell ? És un P a degene a . M. ROSSELL I VILA Ex P o esso de Zoo ecnia a l'Eicola Supe io d'Ag icul u a ( Cap dels Se eis de Ramade !» El ma gall, bona plan a a a ge a E s coneixen es class.es de ma gall : el ma - gall anglès, el ma gall i alià i el ma gall mul i lo . Hi ha gen que al ma gall l'anomenen « ay-g ass». El ma gall que es p odueix de mol an ic a i'Empo dà, és p obablemen l'anomena i alià. Les ca ac e ís iques dels es a a ges ci a s són les següen s : l'anglès és p opi pe als p a s de pas u a, pe què no c eix gai e, pe ò s'escam- pa mol . Els al es dos són indica s pe als p a s a i icials, puix que la se a longi ud pe me da- lla -los còmodamen . En e el ma gall i alià i el mul i lo hi ha, no obs an , una di e ència sensi- ble de c eixemen . Aques úl im a iba de 60 cen- íme es a 1 me e d'alçada. Sigui la que es ulgui l'espècie de ma gall, o- es ejles ege en bé en qualse ol classe de e - eny. El ma gall.és una plan a poc exigen , de semb a poc cos osa, ege ació àpida, pe ò a con- dició, com o es les plan es que es desen o llen en poc emps, que obin en el sòl els elemen s e - ili zan s necessa is. El ma gall anglès es semb a en els p a s pe a pas u a a aó de 6 a 7 quilos pe hec à ea, acom- panya d'al es g amínies i lleguminoses, és a di , que hi en a en la p opo ció del 10 a 12 pe cen de la quan i a o al de lla o s. El ma gall d'I àlia é una ida cu a, un o dos anys. És mol p oduc iu i p ecoç i ege a ins a la a do . Es sol ba eja amb e le iole a, i