Clavell en la raça Prat

AGRICULTURA I KAMADERIA 21 El cla ell en la aça del P a I. Bl mo iu de la discussió. — II. El nom de cla ell. — III. Gènesi del d o ell. — IV. La manca de cla ell ep esen a la des iació d'un ca àc e acial. — V. C i e i zoo ècnic. — VI. La u ili a del cla ell. — VII. Com ha d'ésse el cla ell. — VIII. L'an igui a de la aça del P a . — IX. A qui co espon el d e d'es abli les no mes acials. — X. El dL· ell po p esen a -se a o a eu del món I. — EL MOTIU DE LA DISCUSSIÓ Pocs dies abans de Nadal es celeb à a l'Ins- i u Ag ícola Ca aP< de San Tsid e un con- cu s pe a la aça de gallines del P a . Amb mo iu d'aques concu s hi hagué una discussió de si els galls i gallines d'aques a aça ha ien de eni o no cla ell. El mo iu de la discussió pod à sembla a mol a gen comple amen ú il, pe ò no és així. El cla ell po ep esen a un ca àc e acial o un de ec e ; la se a absència o p esència po de e mina l'exclusió dels animals de la aça del P a dels concu sos i exposicions in e na- cionals. i Els ce àmens mundials es eali zen amb no - mes aciològiques o s anda ds, ço és, amb de- inició dels ca àc e s que deu possei una aça de e minada. Els animals que p esen en ca àc- e s di e en s dels que cons en en di es no mes, són elimina s d'aques s ce àmens, o me eixen una desquali icació del ju a . Segons alguns dels o ado s que p engue en pa en la discussió, les no mes de la aça del P a que igu en en els concu sos i exposicions in e nacionals, consignen que la c es a deu ésse senzillamen den ada, sense cla ell, la qual cosa ;qui al a di que o s els animals de c es a « lo- ida» no poden p end e pa en ce àmens mun- dials. Veus ací, doncs, com la qües ió no es à man- cada d'in e ès, sinó que, pel con a i, exigeix de les pe sones que puguin po a algun conei- xemen al ema que ens ocupa, que exposin la se a opinió. Reque i s pe alguns a icul o s a dona la nos- a opinió, ho a en amb mol de gus . II. — EL NOM DE CLAVELL La c es a de la majo ia de galls i gallines del P a p esen a en la pa pos e io una p oli e- ació den a ia, que en algunes c es es é l'as- pec e d'un pe i cla ell. El nom de cla ell és popula i de cap mane a ha de subs i ui -se pe al es noms, i menys en- •a a pel d'apèndix, puix que la c es a ma ei- xa, com les banyes en el bou, és un apèndix. El cla ell ana òmicamen és una p oli e ació, i p oli e ació ol di eixida d'una gema o lo en lloc desacos uma . Vegi's, doncs, com és jus a la denominació popula , i que ben oba es à el nom de cla ell. III. — GÈNESI DEL CLAVELL I Pe quina aó la majo ia dels animals del P a enen cla ell ? O di d'una al a mane a : ¿ el cla ell és un ca àc e p opi de la aça del P a ? W • - Lo de aça del P a amb cla ell, p emia en un dels Concu sos o gani za s pe la Mancomuni a . El cla ell és una exc ecencia no mal. La se a apa ició no cons i ueix cap enomen pa icula ; es po classi ica en e els enòmens comp esos en la llei de les a iacions dels ò gans en sè ie, de Geo oy Sain -Hilai e. Segons 'aques a llei, els ò gans en sè ie són suscep ibles de a ia numè icamen . Els exemples de la llei de a iacions dels ò - gans en sè ie són p olixes. Toussain en epo - a de les den s dels gossos : els bulldogs, ani- mals cu s, enen meno nomb e de den s que el que co espon a l'espècie canina, men e que al- guns lleb e s, animals alla ga s, en p esen en un nomb e supe io . Nosal es ma eixos hem obse a el complimen d'aques a llei en alguns exempla s asinals de aça ca alana, la qual aça, com se sap, és la més lla ga de l'espècie. No solamen obà em majo nomb e de den s, sinó 22 AGRICULTURA I RAMADERIA ambé de è eb es (i). Així, les c es es lla ga- udes posseeixen majo nomb e de den s que les c es es cu es. Ce s ò gans, pe di e ses causes, enen una expansió limi ada e s l'o ien ació que ins lla- o s s'han expansiona . Si, a iba el lími de l'expansió, la hipe ò ia con inua, les mani es- acions de 'c eixença p enen un al ie aspec e. Re e i em un cas ben conegu . Les enes ma- ma ies o on s in e io s de la lle en les aques a mida que la p oducció lác ea augmen a, les enes adqui eixen majo diàme e. Sembla que cap en o pimen hau ia d'exis i a què el dià- me e de les enes mama ies anés c eixen , pe ò sigui que la desmesu ada g osso d'aques es e- nes pogués comp ome e la isiologia de l'apa- ell ci cula o i, o pe al es causes, el ce és que quan la llum del as mama i ha assoli ce lími la ena es bi u ca. En lloc d'una ena a cada cos a , n'hi han dues. La aça del P a és, si no la que é la c es a més g ossa, una de les que la p esen en de ma- jo amany. El nomb e de den s ben igu ades a de sis a deu. En les c es es de majo olum, en aquelles que p ecisamen l'o ganisme sem- bla que posa un lími a l'expansió longi udinal i jus amen en la pa on es eali za l'expansió, en les úl imes den s, en lloc de epe i -se en la ma- eixa di ecció, ho an la e almen , compleixen, pe di -ho així, la llei de Geo oy Sain Hilai e i p ocedeixen com en la bi u cació de les enes mama ies, puix que les den s la e als solen ésse més pe i es que les del cim de la c es a. En mol s casos la p o ile ació den icula és an abun- dosa, que, adian , s'assembla a un cla ell. En la aça Legho n, en la de Meno ca i al- es simila s, amb o i ésse igo osamen se- lecdionades en el sen i d'elimina o a p oli e a- ció den icula , de an en an apa eixen en les c es es dues o més den e es, la qual cosa p o a que en les aces de c es a g ossa, si la mà de l'home no in e ingués, les den s la e als en la pa pos e io de la c es a se ien ine i ables. Si en la aça del P a el cla ell es p odiga més que en cap al a aça, el e po a ibui -se a dues causes p incipals : P ime a, que la c es- a del P a és més oluminosa, més hipe o ia- da que en les al es aces ; segona, que la in- e enció humana en sen i elimina o i del cla- ell no ha ac ua en la aça del P a com en quasi o es les aces de c es a g ossa. El cla ell esul a, pe consegüen , d'una hi- pe ò ia de la c es a, la qual hipe ò ia ha en a iba al lími d'expansió longi udinal, p oli- e a dels cos a s, de la ma eixa mane a que la (i) M. Ronell i Vila: Con ibució » l'Oileologia compa ada del ca all i de l'ase. Ba celona, 1921. mamella hipe oluminosa ha en dona o a la g osso necessà ia als mug ons, de e mina l'apa- ició de mug ons suplemen a is. Una g an pa de les pageses del Pla del Llo- b ega c euen, amb aó, que el cla ell cons i- ueix un ca àc e aciològic. IV. — LA MANCA DE CLAVEU, REPRESENTA LA DESVIACIÓ D'UN CARÀCTER RACIAL. Els ca àc e s que p esen a o a població ani- mal, inclús les pe anyen s a una ma eixa aça, no són igo osamen homogenis. Els ca àc e s es poden ag upa en es ca ego- ies : a iacions posi i es, a iacions nega i es i ipus mi jà. En una aça de aques lle e es en la qual el p omig de p oducció de lle sigui de 4.000 li es anuals, hi han aques que n'elabo- en 2.500, men e que al es passen dels 5.000. Pels ca àc e s ana omies o mo ològics, succeeix una cosa semblan . Conside i's la lla gada de les banyes, el diàme e de la ib a de la llana, el ma ís del pela ge i o a la es a de ca àc e s. En la aça del P a es pod ia ag upa els in- di idus que la composen en es seccions : c es a g ossa, c es a mi jana i c es a pe i a. Una ag u- pació d'aques a o ma pe me ia de segu comp- a el 80 pe 100 d'animals de c es a g ossa i po ado s de cla ell ; el 15 pe 100 de c es a mi jana amb la mei a almenys de cla ells, i la es a de c es a pe i a, sense cla ell. Aques a cons a ació pe me ia o mula una conclusió p o- isional que ó a la de conside a els animals de c es a pe i a com una a iació nega i a de 'a aça, o si es ol, com una des iació del ipus gene al, de la ma eixa mane a que es enen pe bo des les aques que en lloc de dona 4.000 li- es de lle no en donen més que 2.000, o els ca alls que ha en de mida 1*58 me es d'alçada no en an més que 1*50, i que pe aques e se'ls classi ica com un ebuig. La p o a de què la manca de cla ell és una des iació es à en el e de qu»* ins ope an en indi idus no po ado s de cla ell aques ca àc- e eapa eix cons an men en la descendència, amb majo o meno escala. Pel con a i, la e- p oducció de gall i gallina amb cla ell donen semp e una p opo ció del 95 pe 100 almenys d'animals amb cla ell. Aques s e s són an ge- ne als, que pe a comp o a -los només cal i- si a alguns pobles del Pla del Llob ega . El e ma eix de què la majo ia d'indi idus de la aça són po ado s de cla ell cons i ueix la p o a més e iden de què aques a p oli e ació és un ca àc e an acial, com el de la po a bla- a, pe exemple. AGRICULTURA I RAMADERIA V. — CRITERI ZOOTÈCNIC El conjun de ca àc e s de què es à o mada una aça és la conseqüència de la p òpia bio- logia dels animals que la composen. Aques s ca àc e s són de dues menes. Uns esul an del p océs in e n de o ça c eado a; al es ep e- sen a s pels ac o s ex e ns d'alimen ació, me- di ambien i gimnasia uncional.' To s i cada un dels ca àc e s acials són al ma eix emps la his ò ia de l'animal i el seu equilib i amb el medi, és a di , són la p òpia na u alesa. , Quan s'a emp a con a un ca àc e na u al s'ag edeix ensems la o ça c eado a del medi in- e n i l'equilib i de l'animal amb el medi. To a iolació a qualse ol ca àc e equi al a una pe - o bació biològica, la impo ància de la qual es à en aó di ec a de la unció encomanada al ca àc- e en qües ió. • Pe a què els animals domès ics puguin p o- dui el màxim necessi en e con e gi o es les se es ac i i a s e s la unció p oduc o a, sense impedimen a de cap mena. Doncs, si un ca àc- e imposa pe la' na u alesa es iola, la p o ducció de l'animal es oba à disminuïda de la suma d'ene gia ep esen ada pe la inhibició o sup essió de l'ò gan a ec a . L'economia animal essen solidà ia del dany causa a un ò gan, no és aques solamen el que en pa eix, sinó que al es ambé en omanen in luencia s. El cla ell 1 po eni in luència en la p oduc- ció el màxim en la aça del P a ? VI. LA UTILITAT DEL CLAVELL L'abolició del cla ell en la aça del P a , hem is que cons i uïa una a iació nega i a. Pe ò no hem pa la enca a de la causa que po -ha e - la o igina . Pe il del c ani d'ona gallina sense c es a, amb plomall. Deixan a pa el e gene al de les a iacions nega i es, pa cials o o als, comú a o es les a- ces, en la del P a la a iació nega i a oc es a pe i a» po eni una impo ància de p ime o - d e. Com és sabu , a à uns qua an a o cinquan a anys s'in oduí al Pla del Llob ega ep oduc o s de aça Coxinxina. La c es a d'aques a aça, diu el p o esso M . Voi ellie , és senzilla, d e a, p i- ma i ela i amen pe i a. En la c es a de la Co- xinxina, a egim nosal es, jainai no hem obse - A el més lleu indici de p oli e ació den a ia. Pe consegüen , an pel olum com pe la mo - ologia, la c es a de la Coxinxina cons i ueix un ?a àc e oposa a la c es a de la aça del P a . A a bé ; els indi idus de la aça del P a que p esen en una c es a pe i a, ¿ no pod ien ésse un cas d'a a isme de la Coxinxina? Es à cla que del o al de c es es pe i es se n'ha de concedi un an pe cen al e gene al de a iació nega i a, pe ò no ind ia es d'es any que alguns indi i- dus de c es a pe i a ossin senzillamen a à ics coxinxinesos. Quan una gallina del P a é plo- mes a les po es, mol a gen diu : Heus ací un cas que eco da la in oducció de la Coxinxina. Si s'adme , doncs, que el ca àc e «po a -ploma- da» po apa èixe a à icamen , no hi ha cap aó pe a exclou e de l'a a isme el ca àc e ac es a pe i a». Els ca àc e s gene als i pa icula s de la aça Coxinxina no són pas es imables. Aques a aça — o na a pa la el p o esso Voi eüie — és poc adap able a la p oducció de ca n, la qual po conside a -se de quali a in e io ; quan a la p o- ducció d'ous no és més que* mi jana, i pesen uns 55 g ams, és a di , els ous són de pe i olum. La aça Coxinxina — con inua el p o esso Voi ellie — é un e ade alo pe a c eua - la amb el p opòsi d'augmen a la co pulència de la aça que la posseeix eduïda. De la desc ipció que s'acaba de e de les p o- pie a s de la Coxinxina esul a que cap d'elles no és con enien a la aça del P a . La ca ac e- ís ica p oduc i a d'aques a úl ima aça és, com se sap, ca n ina, bona ponedo a d'ou g os i pes del cos supe io al de o es les aces de la Medi- e ània. És indub able que l'exis ència d'una població de galls del P a sense cla ell exigi à la u ili - zació de ep oduc o s de c es a pe i a, en e els quals hi hau à un pe cen a ge, més o menys impo an , d'a à ics de Coxinxina. La ep o- ducció de ca àc e s a à ics endeix a a ossega al es ca àc e s de la ma eixa na u alesa, de o - ma que una nissaga d'animals sense cla ell po- Silne a del c ani d'nna gallina amb c es a. AGRICULTURA I RAMADERIA d ia condui a l'apa ició de mol s al es ca àc- e s a à ics. És p obable que la po a emploma- da, l'ou pe i i es igis de colo g oc en els di s, a més d'al es ca àc e s coxinxinesos, acompa- nyessin a la c es a sense cla ell. Pe ò ins a a ningú no ha demos a que la p oducció dels animals sense cla ell sigui supe- io a la dels de c es a lo ida. Pel con a i, c eiem que una compa ació de lo s amb i sense cla ell, l'expe iència demos a ia supe io i a p oduc i a a a o dels animals de c es a cla e- llada. Hi ha enca a un al e ac o mol in e essan en p o del cla ell. Un gall és an més bonic quan més galla d es p esen a. El cap al , su- pe bamen en e a, a que el pi es mos i amb o a la se a pleni ud. Pel con a i, la es a po - ada en a an , en lexi el coll, el pi no sembla an g os. Un p ocedimen a i icial pe a e i a el cap en e a ó a el de penja a la pa pos e io del c ani un pes que obligués l'animal a man eni el coll en ensió. Pe als galls del P a no cal aques a i ici. Ells ma eixos es po en el pes, ep esen a p e- cisamen pel cla ell. Compa eu si no la mane a de po a el cap dels galls amb cla ell o sense. Algú, po se , c eu à que el pes del cla ell és insigni ican pe a de e mina una posició espe- cial de la es a. No és així. Sembla a cop d'ull que les banyes no hau ien d'in lui pe es en la o a es a d'un bou. Els e s ensenyen, pe ò, que la lla gada, di ecció o absència de les banyes modi ica la mo ologia dels ossos i la mane a de po a el cap. El cla ell espec e el olum i e- sis ència del c ani del gall ep esen a un pes mol supe io al de les banyes. Cal només compa a la posició i la imp essió que causa el coll d'un gall sense c es a, de la Pàdua, pe exemple, amb la del coll i pi anc i esplèndid d'un gall de c es a g ossa i lla ga uda, del P a p incipalmen . En zoo ecnia és axiomà ic que o a modi icació dinàmica modi ica a la egada l'es uc u a d'un o més ò gans. Conc e an -nos a la es a, no cal sinó mi a la silue a d'un c ani de gallina sense c es a amb el d'una al a gallina amb c es a. La modi icació c aniana és mol supe io a la que ex- pe imen a una es a bo ina banyuda o sulla. M. ROSSELL I VILA Ex P o esso de "Zoo ecnia a l'Escola Supe io d'Ag icul u a i Cap dels Se eis de Ramade ia. (Con inua à.) La llenya o el ca bó pe a ab ica gas pob e E L gas pob e o gas d'aigua és una ba eja de qua e gasos : azo , anhíd id ca bònic, òxid de ca boni i hid ogen, dels quals an sols els dos úl ims són ac ius. L'apa ell d'elabo ació és el gazogen, que p odueix el gas pob e pe combus ió. P àc icamen , el gazogen es à cons i uï pe un ecipien cilínd ic de me all e es i in e io - men de e a e ac a ia. A la base hi ha un cend e p o is d'un o a d'adducció d'ai e e- gulable pe una aixe a de apo d'aigua. Una g aella supo a el combus ible, el qual o ma una columna, quan més al a millo . La apado- a po a un o a de eca gamen i una aixe a amb es conduc es, els quals pe me en es abli la comunicació amb l'ex e io o amb el mo o . L'apa ell ca ega de llenya s'encén pe so a de l'eng aella pel mi jà de pape s un a s de pe- oli. Una manxa o manxó o un en all és ne- cessa i pe a comença a ac i a la combus ió. El ca bó queda encès a. una al u a de 10 cen íme- es i po a a la incandescència una al a odan- xa de la columna igualmen de 10 cen íme es. Així, doncs, exis eixen es pisos de ca bó en els quals el ca bó c ema. El p ime o el de l'in- e io deixa escapa anhíd id ca bònic ; el segon po a a la incandescència, c ema ambé, pe bé que es igui en una a mos e a incombus ible, pe - què descomposa l'aigua i p odueix hid ogen ; el e ce pis, que ambé es oba en una a mos e a incombu an d'azo , d'hid ogen i d'anhíd id ca - bònic, i a més a una empe a u a de 1.200 a 1.800 g aus cen íg ads, des il·la ca boni, ans- o man la pa més g ossa de l'anhíd id ca bò- nic en oxigen de ca boni. El gas ob ingu es e eda pe can i de ca- lo ies amb l'aigua con inguda en un disposi iu que en ol a la canye ia i amb l'ai e di igi e s el o a s del cend e . D'aques a o ma es eali za la apo i zació g a ui a de l'aigua i .una in e essan ecupe a- ció de calo . La disposició dels es pisos es man é cons an malg a la combus ió de la base, pel e de què el ca bó baixa dins la columna pel seu p opi pes. Amb què a in e als egula s es ca egui de nou pe la apado a n'hi ha p ou pe a no in e omp e la p oducció de gas.