Aptituds del ramader

Ag icul u a 7 D'aques a no cal pa la -ne, ca no po di -se'n culli a d'unes sis- cen es cà egues que o en eunides en o al. Ene que enu a bon p eu, els beni e s ben jus paga en els in e essos. Pe i, la da e a culli a ens ha demos a palesamen els beni e s que podem espe a de la nos a ob a. Malg a ac a se d'una culli a mig ada (no a ibà a 6.000 cà egues), els beni e s líquids puja en a 43.225 pesse es, pe me en , paga s in e essos a les obligacions, des ina a l'amo i zació 37.600 pesse es. C eiem, amb aques a àpida i malgi bada essenya, ha e dona una imp essió de què, ins enin uns p incipis an di ícils i en eban- ca s pe seguides di icul a s, la nos a associació ens ha epo a a en a ges indiscu ibles. Què hau ia es a amb es anys de culli a i p eus no mals? No dub em en a i ma que a ui ens epa i íem o s els beni e s; que ecuili íem o el ui de la nos a ob a. Pe ò dic mal: o el ui i o s els a en a ges ansols pod em assoli -los quan o s els pobles es iguin o gani za s. Quan a cada poble hi uncioni una coope a i a d'elabo ació i en a i siguin ede ades o es ic a- men elacionades o es... sols alesho es ha em iom a . J. COMPTE VALLS Pla de Cab n Les ap i u s del amade T OT so in , p opie a is, a endado s i maso e s ens an la ma- eixa p egun a: ¿Quina mena de bes ia us sembla que és !a millo ? In a iablemen , nosal es esponem que amb qualse ol mena de bes ia es poden guanya dine s. La espos a, con esem-ho, no és menys di usa que la p egun a. Cada coma ca, cada masia i cada p opie a i han de esold e pa - icula men el p oblema. Quan s'és incapaç d'aques a esolució, el millo és imi a el que an els al es amade s de la ma eixa coma ca. No hi hau an, així, bene icis ex ao dina is, mes ampoc un home s'exposa a g ans pè dues. Pe ò els subjec es que an la e e ida p egun a, mol es egades és amb el i de aspassa els guanys o dina is de llu s eïns i com- panys. I en aques cas, si el que desi ja guanya mol no és pas un amade ben en ès, acassa, ca pe a guanya més, seguin la ma- eixa explo ació d'animals de la coma ca, s'han d'in odui mè odes nous o pe ecciona els exis en s, i si es can ien les espècies animals que no sigui cos um d'explo a en aquella coma ca, el p oblema és majo men complica enca a. 8 Agncul uí a Anem a es udia , doncs, els dos cassos: p ime , guanya més di- ne s amb la ma eixa espècie de bes ia de la coma ca; segon, ob e- ni més bene icis explo an una espècie d'animals l'explo ació dels quals se desconeix a la coma ca. De o es dues mane es és possible i i is àcil el na u al desig de e p odui al capi al un o in e ès. Una c ia que és d'habi u a la Ce danya, la ca alle , i a Vic una al a, que és la del po c, i al Pla de Ba celona l'explo ació de aques lle e es. El ce da, el iga à i cl ba celoní, modi ican els sis emes d'explo ació, poden guanya més. Si a Ce danya un amade , que acos uma a end e els pollins a di ui mesos, que als p eus no mals ald ien 600 pesse es un, mo- di ica solamen l'alimen ació de l'euga i del pollí, el p omig de 600, passa à a 1,000. Vald à el pollí 1,000 pesse es al menys, pe què sembla à que ingui dos anys i mig. El pollí que neix o , que a ben alle a i desp és s'alimen a ap opiadamen , compa a amb els pollins so smesos al ègim o dina i, guanya un any, és a di , apa eix amb els e sons de la ma eixa coma ca. La modi icació consis eix en dona a l'euga p enys du an es mesos i mig, o sigui cen dies desp és de pollina , un kiiog am dia i de o ó de cacaue , que, posa a Ce danya en emps no mal, no al més que 23 pesse es els cen kilog ams, i són 46 pesse es. En gas a de més, del que es dóna al pollí a l'any següen de desmama!, 150 pes- se es, des inades únicamen a o ós o g anes. To al, 196 pesse es. De les 600 pesse es que se'n eu d'un pollí, es po calcula que hi ha un bene ici de 200. Doncs, si a a, en lloc de 600 pesse es, ne èiem 1.000, enin en comp e les 196 de despeses de més, esul a à que pe cada pollí, en lloc de guanya -hi 200 pesse es, se n'hi guanyen 40-1, és a di , que el bene ici hau à passa del sim- ple al doble. De la plana de Vich p enem pe exemple l'eng eixamen de po cs, i suposem que pe a p odui cen ca níce es el po c ha de eni onze mesos. Donan al po c una ació ap opiada, po pesa les cen ca ni- ce es als nou mesos. Aques a di e ència de emps ol di , simple- men , dobla l'in e ès del capi al que es é emplea en po cs. Un po c de nou mesos, solamen pe a man eni -se, és a di , pe a no pe d e pes, i an pel cap baix, gas a à al menys 50 cèn ims dia is. Així, en dos mesos, la despesa de man enimen se à de 30 pesse es. Si comp em com mol s po quelai es, que c euen que ei po c deixa un bene ici de 10 cèn ims dia is, des de quan és desmama ins a ma- a -lo, ind em que nou mesos a en a dies són 270 dies, i a aó de 10 cèn ims dia is són 27 pesse es. Pe consegüen , el amade que els po cs a nou mesos li pesin 100 ca nice es guanya à 57 pesse es pe cap i demés el emps de l'in e ès de dos mesos, men es que cl que ingui po cs ins a onze mesos guanya à només 27 pesse es. Ag icul u a 9 A les aque ies del Pla de Ba celona la con ecció de accions és pu amen u inà ia; en la majo ia d'elles la acció pe a cada aca He- e a es pod ía cons i ui de mane a que espongués plenamen a les necessi a s de l'animal amb una economia de 1 '50 a 075 pesse es pe cap i pe dia. D'aques es al i de i a del sabe compond e una ac- ció, conside an un es able amb in aques i p enen pe p omig el mínim de l'es al i, o siguin 75 cèn ims, les in aques suposa an una economia anyal de 5,475 pesse es. Les aque ies amo i zen les aques cada cinc anys, és a di , que una aque ía compos a de in caps, al cap de qua e anys o es elles són eno ades. Si l'es al i de 5,475 pesse es l'apliquem a l'amo i zació, oba em que es poden des- ina 1,366 pesse es pe a cada no a aca, ço és, el alo de una bona aca lle e a. El aque , doncs, que accioni cin í icamen ses ; ques, en compa ació del aque que les acciona, segons el mè ode de l'home de ld dida, li esul a à que al cap de qua e anys ind à les in a- ques de anc. C ec jo, que aques s exemples són su icien s pe a demos a que aplican únicamen e! mè ode de l'alimen ació ap opiada, es poden guanya més dine s que d'o dina i. Igualmen passa ia subjec an els animals a al es mè odes zoo ècnics. Mi em a a el segon cas: explo a animals en una coma ca on l'especie hi és econòmicamen desconeguda. Aques cas, és pe sa na u alesa més complica , ca suposa que l'amo del bes ia sigui una pe sona ben en esa i que no es mogui de la masia. Se suposa en p ime lloc que els p oduc es se an àcilmen enu s, és a di , que a les di icul a s d'explo ació no s'hi uni an els mals de cap pe a la enda. EI p incipal obs acle en aques s casos el cons i ueix la manca de pe sonal en ès. Jo sé d'algú que en sa masia s'hagué de plega de ab ica man ega pe què el moco que se'n cuida a se n'anà. D'un al e ag icul o , que hagué de deixa l'explo ació de po cs pe què no oba a en aquella coma ca ni homes ni dones que els olguessin cuida . De mol s, que can ia ien les mules pe eugues, pe ò pe mo al millo ac e que olen aques es úl imes no es decideixen pe po als moços. Això són di icul a s de p ime o d e, les quals no exis ei- xen en les coma ques dedicades a les explo acions habi uals: a Ce - danya o hom sab mena una pa ella de bous; al Penades o hom sab e i. Si l'explo ació ès-pe i a, que l'amo i els seus, en cas d'ana -se'n els moços, la puguin a end e o espe an -ne d'al es, lla o s aques- es no es explo acions poden endi o s bene icis. Quin dub e hi ha que al Penades una p oducció xica o g ossa de po cells ó a un bon negoci? I a Ce danya i el Palla s l'eng eixemen 10 Ag icul u a de po cs. I al Gi ones la p oducció de la aca He e a. I al camp de Ta agona la p oducció mula . I a U gell la ec ia de pol es, i al Pla de Lleida la ec ia mula . I a la coma ca de Solsona la aca de c ia i eball. 1 a Sega a l'explo ació de po cs. 1 a la Ga o xa la ab ica- ció de o ma ge i man ega. En o es aques es explo acions, en les susdi es coma ques, es poden guanya més dine s que, en aquelles coma ques en les que les explo acions són adicionals, pe ò a condició de pode supli en un momen dona la manca de pe sonal. Si no és així. aques es ex- plo acions de ind an l'o igen d'una banca o a. Aquí, com en o , el ac o pe sonal és l'elemen de p ime o d e- Pe no ha e a ès aques a condició essencial, en Pe e es eu pob e amb un negoci en el qual en Pau s'en iquí. Repe im: en qualse ol mena de bes ia es poden guanya dine s; el guany, a la lla ga, semp e se à p opo cional a ¡es ap i u s del amade . A. ROSSELL I VILA P o esso de Zoo ecnia a I'Esco o Supe io d'Ag iciil nni Els a b es ui e s a Ca alunya C REC e mamen i since amen que el pe ind e de l'Ag icul u a ca alana es à en la uc icul u a, en la amade ia i indús ies de i ades. El nos e clima, el nos e empe amen i, sob e o , la nos a si uació geog à ica, es p es en admi ablemen a aques es o mes d'ac i i a . Pe an , al meu en end e, con ind ia p opaga eis ui e s i p edica la c ia del bes ia . Això no signi ica que s'hagin d'abandona els al es con eus - pe illosa on e ía que a ia pe d e mol s dine s i deixa ia la nos a ag icul u a en una condició pe manen de debili a , — sinó que en les no es plan acions la p e e ència s'ha de dona , en gene al, als a b es ui e s o a les plan es o a ge es, des inades a la c ia de bes- ia , aquí a Ca alunya ma eix. Enca a que no sigui aques el momen pe a e la demos ació de la exac i u de la me a opinió pel que es e e eix a la uc icul u a, ull, no obs an , e ema ca una obse ació que he e guan es e- gades eco en els camps ca alans. A ui un pagès d'espe i p og essiu, que no s'acon en a de e ço que eia el pa e o el pad í, i, pe an , ol guanya dine s i é la jus a p e ensió de que les se es e es donguin un ele a endimen , plan a inya. Aques a endència — innegablemen bas an gene ali zada al