Cap a una nova interpretació del paradigma de Milgram

CAP A UNA NOVA INTERPRETACI~ DEL PARADIGMA DE MILGRAM* Pe e NOTÓ i BRULLAS* En comenca a endinsa -nos en un aspec e conc e dels enomens de po- de , old ia en p ime e me assenyala din e quins lími s es desen olupa i aques a icle. Els lími s enen de e mina s pel ma c e e encia1 que m'impo- O so i que són els que p opo ciona la Psicologia Psicodinamica, a egin a aques-. a pe spe i a les e lexions i pun s de is a de 1'Escola de Gineb a, pa icula - men pel que a e e encia als ni ells d'a iculació. Només una asca que euneixi els nous coneixemen s sob e els di e sos aspec es del pode é, als meus ulls, possibili a de eeixi . Sabem que el po- de no és solamen objec e d'es udi del psicoleg, sin6 a la egada del psicoso- cioleg, el socioleg, l'an opoleg, l'economis a, el iloso social, el polí ic, e c.; és pe aixó que ac a é de po a a la e lexió alguns elemen s que la Psicolo- gia diniimica i social ens mos en. En aques eball, assaja é una ein e p e ació del Pa adigma de Milg am (1974), basan -me en 1'Escola de Gineb a: DOISE, DESCHAMPS, MUGNY (1978, 1979) i la línia psicodiniimica que plan eja Gé a d MENDEL (1972, 1973). Fa em e e encia a l'analisi dels di e en s ni ells d'a iculació de la Psi- cosociologia expe imen al i de la Sociopsicoaniilisi. * Comunicació llegida en la Te ce a Se mana de Psicosociologia, U.A.B., Maig del 1979, so a el í ol .Re lexions sob e el Pode des de la Psicologia Dinami a», en col.labo ació amb el D . Bassols (Quade ns de Psicologia, núm. 2-3, 1980). * P o eso de Psicología Social a la U.A.B. 15 2 QUADERNS DE PSICOLOGIA E'a iculació és l'objec e ma eix de la Psicosociologia, i a e e encia al ne- xe exis en en e indi idu i ma c social. L'a iculació que em p oposo desc iu e és la sugge ida pe 1'Escola de Gi- neb a, és a di l'a iculació en e els qua e ni ells d'aniilisi que s'han dis ingi en l'es udi de qualse ol enomen psicosociol6gic, i de la que dedueixo en el discu s sociopsicoanalí ic de Ge a d Mendel. Els ni ells d'a iculació p oposa s pe l'escola de Gineb a Els ni ells d'a iculació són qua e, i són es udia s en de all a la publicació de DOISE i MUGNY (1979) Ni ells d'anülisi en l'es udi expeninen al dels p o- cessos d'in.uZncia social. Els qua e ni ells p oposa s, són els següen s: P ime ni ell: Ni ell in ain- di idual. Segon ni ell: Ni ell En e indi idual. Te ce ni ell: Ni ell in e ca e- gonbl. Qua ni ell: Ni ell sup aca ego ial. Pe coneixe i comp end e qualse ol enomen psicosociol6gic cal es udia -lo a pa i de la in e acció d'aques s qua e ni ells. Aix6 és, en & sum, el que ens p oposen e Mugny, Deschamps i Doise. Pe al de p e eni - nos con a el pe ill de la na u ali zació. Diuen DOISE, DESCHAMPS i MUGNY (1978, 44-50), que la na u ali zació se ia un dels mecanismes pel qual un sis ema social s'immuni za con a les des iacions, a uinan llu c edibili a . De ineixen el mecanisme de la na u- ali zació com el consis en a conside a p opie a s es ables, na u als, idiosinc ii iques en l'o igen dels compo amen s i dels discu sos des ia s, 1á qual cosa pe me de no eni -los pas en comp e. Aques a na u ali zació po p end e di e ses o mes: la biologi zació, la psicologi zació i la sociologi zació. L'a iculació Sociopsicoanalí ica To aix6 és ben ce , pe o no es a c edibili a , sinó que pe mi con i ma l'exis encia d'un al e ipus de ni ells pa al-lels i alho a complemen a is dels - abans esmen a s. El ni ell biologic, el ni ell psicologic, i el ni ell sociologic, o amb pa aules de Ge a d Mendel: «el ni ell polí ic*. MENDEL (1972, 13-40). Ens en on em, doncs, amb es ni ells que cal eni en comp e en es u- dia els enomens del pode , pe bé que complemen a is i supe posables als abans indica s. Cal aquí ambé pa la d'a iculació, ja que sembla cla que aques s es ni ells es an in e elaciona s. Fen e e encia a aques a elació, MENDEL (1972) ens explica com a pa i de la psicoanalisi podem eu e les in- e dependencies en e el ni ell psicologic i el ni ell biologic en un indi idu i que en el cas de mol es e apies podem obse a en o ma de eg essió (F eud), en els p ocessos de soma i zació (con e sions, hipocond ies, e c.) ja que un con lic e no a on a a ni ell psicologic s'exp essa a ni ell biologic, és a di com a símp omes co po als. Mendel no s'a u a aquí, sino que ens po a a plan eja -nos la elació en e el ni ell social (o polí ic) i el ni ell psicologic, i ins i o amb el ni ell biologic i és aquí on in odueix el concep e de la eg essió del polí ic al psíquic. Aques es eo i zacions són ui dels seu eball ins i ucional i d'in es- igació sociopsicoanalí ica. Esmen a é els es ni ells que eig en el discu s de Mendel. P ime ni ell: Ni ell kiol6gic o biol6gic. Segon ni ell: Nz' ell psicol6gic. Te ce ni ell: Ni ell sociol6gic o poli ic. El pe ill al qual ens en on em en no econeixe els ni ells que d'al a ban- da semblen ob is, i sob e o no econeixe la se a a iculació, se ia el cau e en el sociologisme, psicologisme o biologisme en no do a a cada ni ell del que li> és p opi. Aques pe ill é un nom i és alienació. Alienació Psíquica és a di l'ocul a- ció de l'inconscien (psicoanalisi). O bé alienació social (Ma x), és a di l'ocul- ació de la cosa polí ica. Aques a alienació se á l'exp essió de la dominació ideoldgica que po exp esa -se en di e ses o mes: la je a qui zació que pe pe ua ien la desi- gual a en e les classes ins i ucionals. Cal de ini que en én MENDEL (1973) pe classe ins i ucional. El1 en én la classe social que es oba din e d'un ma- eix ni ell en la ins i ució. És plausible suposa , doncs, que en les classes so- cials al i com les de ineix Ma x, no s'esgo a l'explicació de la dis ibució so- cial, ja que din e d'una ma eixa classe social podem oba di e ses classes ins i ucionals. Mendel pensa que aques es es oben en con lic e igual que les classes socials, en e elles, la qual cosa el po a a a pensa que la llui a en e aques es es p odui a semp e, i semp e pel pode . Es el que MENDEL (1973) anomena a « alo del con lic e», alho a que coincidi ia amb el sen i ma xis- a que 1á llui a de classes és el mo o de la his o ia. 154 QUADERNS DE PSICOLOGIA D'aques a mane a oba íem una elació en e els es ni ells dels quals pa la em, elació posible g acies a la eg essió d'un ni ell a l'al e. 1 és aquí que so geix el concep e de eg essió del ni ell polí ic al ni ell psicologic i que Mendel pensa que es p odueix quan els con lic es de les classes socials no po- den desen olupa -se a ons i en o a la se a ampli ud, o no poden modi ica adicalmen l'esde enido d'aques es classes o bé quan són ocul a s o sup i- mi s pe la o ca (MENDEL, 1973). Aques a eg essió ambé es p odueix quan en una ins i ució alguns indi i- dus que pe anyen a una ma eixa classe social i ual, no aconsegueixen o gani za -se com a classe i desen olupa , elabo a , la se a consciencia de classe en elació amb la o les classes an agonis es. La eg essió del ni ell polí ic al ni ell piscologic es p odueix quan la pe inen~a i la consciencia de classe no poden se econegudes, o quan la clas- se social no aconsegueix o gani za -se, o quan els con lic es de la classe no po- den e -se conscien s, se elabo a s i exp esa -se en un con lic e de classe. En no pode co po i ica -se, la qual cosa con igu a l'especi ici a social de cada indi idu, s'u ili za el ni ell subjacen psíquic, pe exp essa les ensions so- cials, de la ma eixa mane a que els p ocessos de soma i zació que hem esmen- a explici a ien la eg essió del ni ell psicologic al ni ell biologic. Aques s p ocessos eg essius es an in e conec a s, i un de e mina g au d'op essió al ni ell polí ic po po a di ec amen ins al ni ell biologic (soma ic), és a di al ni ell més a caic,com pe exemple, en el camps d'ex e mini nazis po a a els p esone s ins a un ni ell de eg essió quasi bé animal i amb mos es e iden s de as o ns co po al com incon inencia. PULSIÓ D'EXIGENCIA DE PODER DE LA CLASSE INSTITUCIONAL Pe al de acla i la elació en e aques s es ni ells p oposa s, in odui é dos concep es undamen als de MENDEL (1973) que són la pulsió d'exigencia de pode de la classe ins i ucional i el concep e de la plus alua de pode . Comen~a em de inin aques p ime concep e, eco dan que exis eixen mol s ac o s d'inhibició i bloqueig -que de e minen les eg essions- e e- en s a la madu ació del Jo psicologic i del Jo polí ic: p essió eligiosa, au o i- a educacional, ideologia impe an , pode policíac, e c. La pulsió d1exig2n- cia de pode se ia la o ~a con a ia a la eg essió. És la o ca capaC de e aluós el con lic e i de e p og esa la classe ins i ucional cap a la conques a i ecupe ació del pode polí ic que li pe any. Aques a o ca que a ni ell indi- idual és no malmen igual a ze o, només po e -se posi i a pe l'indi idu en/i mi jan ~an una classe en una ins i ució, i solamen si la dimensió del ni- e11 polí ic hi és p esen . A aques a pulsió a lliga un plae especí ic, expe i- men a en pa icula en una elació d'igual a en el si de la p opia classe, i en la elació d'una clase amb una al a. MENDEL (1973, 9-12). EL CONCEPTE DE LA PLUS-VALUA DE PODER Cal abo da pe sepa a el des í de l'ac e ins i ucional en la se a o ma de p oducció de capi al inance , que escapa de les mans del eballado pe la o mació de la plus- ilua económica; de la o mació d'un capi al del pode social, que ambé se li escapa pe la o mació d'una plus- ilua de pode ins i- ucional. És mol p obable que en algunes ins i ucions amb inali a p oduc i a, si- gui mol di ícil sepa a ambdós ipus de plus- ilua. No obs an , ci a é aques exemple espec acula de sepa ació en e capi al economic i capi ali zació de pode : en les cinc-cen es emp eses no d-ame icanes més impo an s, el po- de , com ho mos i Galb ai h, escapa o almen del capi al, és a di , dels ac- cionis es. Podem eu e un al e exemple que ens p oposa MENDEL (1973, 82) i que sembla concloen . En l'ac uali a el pode social (les clases di igen s, l'es a - pa ó) es i diSposa a in e i una pa ela i amen impo an de la plus- ilua en augmen de sala is. Pe manipula aques enomen ha so gi la in lació. El pode eal, és a di , les mul inacionals, con olen la in lació, ecu- pe an la plus- ilua, jugan amb el 'alo de les monedes, p o ocan de a- luacions, e c. En ce a mane a, les mul inacionals que posseeixen una eno - me liquidi a inance a mobili zable a ni ells in e nacionals, ecupe en el que pe den pe plus- ilua in e ida en augmen s sala ials explo an els es a s na- cional~. Fe in e ieni la de aluació i con e i -la en quelcom inde ugible, implica ex eu e una plus- ilua de la moneda nacional, és a di , p end e-la an dels eballado s com dels emp esa is pe i s i mi jans. De al mane a que les mul inacionals, en manipula la in lació ob enen una plus- ilua del p opi capi al en la mesu a en que aques s'insc iu a ni ell nacional. Tesi de ensada pe E. MANDEL (1962) en el seu ac a d'economia ma xis a. A a o d'abo da pe sepa a les dues o mes de plus- ilua, c ec que és ú il eco da les pa aules de M. FOUCAULT (1979) «En els meus esc i s, jo plan eja a una qües ió: les elacions de pode no ep esen en, po se , espec- e pe exemple a les elacions de p oducció, un ni ell de eali a al ma eix emps complex i ela i amen (enca a que sols ela i amen ) independen ? 156 QUADERNS DE PSICOLOGIA (. . .) En al es e mes, a anca a la hipo esi de l'especi ici a de les elacions de pode , del seu g uix, ine cia, iscosi a , desen olupamen i in en i a p opia, i a i ma a que e a necessa i anali za o es aques es ca ac e ís iques.» UN INTENT DE REINTERPRETACI~ DEL PARADIGMA DE MILGRAM Sín esi de l'e ec e Milg am (1974) Els subjec es expe imen als p o enen de o es les capes de la població i ac- cep en olun i iamen de pa icipa en una expe iencia que es p esen a de ca a a l'es udi dels mecanismes de la memo ia. A llu a ibada, dins el labo- a o i, oben l'expe imen ado i un al e subjec e, en eali a un compa sa de l'expe imen ado . La asca 6s p esen ada com l'es udi de l'e ec e del c2s ig sob e la memo ia. Un so eig uca assigna al compa sa el ol d'alumne (el qual se a a ia la íc ima), i el ol de p o esso (el qual a 2 a ia de bo xí) al subjec e expe imen al que és desconeixedo de la si uació. La eina d'aques consis eix a e ap end e de memo ia una se ie d'associacions a l'alumne donan -li xocs elec ics cada egada que aquel1 a un e o en el es de me- mo ia. Di e ses se ies són així eali zades; l'alumne dóna so in i exp essa- men espos es inco ec es. Quan els xocs elec ics comencen amb una in en- si a de 15 . pe a iba inalmen a se ies de 450 . i pe sal s successius de 15 . Com més s'ele a la in ensi a dels xocs, més in enses es an les eaccions ucades de I'alumne, passan de la p o es a a c i s de dolo . A cada dub e del subjec e, l'expe imen ado u ili za una inci ació (cada cop més igo osa) de con inua . Els esul a s ex ao dina is (inc ei%les pe Milg am) són que s'ob ingué un ni el1 so p enen d'obediencia: en algunes expe iencies (kn e les 18 eali za- des amb aques pa adigma) s'a iba a ob eni el 65% de subjec es obedien s ins al xoc m& de 450 ., amb un xoc maxim mig d'ap oximadamen 405 . La in e p e ació de Milg am T ac an d'explica -se aques a (inc eible) capaci a dels subjec es d'esde- eni o u ado s, MILCRAM (1974) a la hipo esi de d'es a agen icn. Fen un pa al.lelisme amb la cibe ne ica, l'au o sub a lla que o o ganisme ha d'expe imen a can is quan pasa d'un uncionamen au onom a un un- cionamen en el si d'una o gani zació més social, en aques cas una ins i ució je a quica de la qual l'expe imen ado és un dels elemen s. El can i agen ic de ini ia el passa ge d'un es a d'au onomia on el subjec e és el sol amo de les se es accions, a un es a (agen ic) on el subjec e es conside a com l'agen exe- cu iu (i execu an .. .) d'una olun a que el anscendeix. Es po di que els e ec es an sols són es udia s en unció de les elacions in e indi iduals es able es en l'expe iencia. En e ec e, no s'ob é cap disminu- ció dels ni ells o iginals d'obediencia si a iem simplemen les ca ac e ís iques si uacionals sense ac ua sob e les elacions in e indi iduals: el ni ell es a ele- a si es desplaca al labo a o i de locals p es igiosos a locals anodins, si es can- ia la pe sona de la íc ima o de l'expe imen ado , o si s'u ili zen subjec es e- menins amb p e e encia a masculins. Pe con a, la elació amb la íc ima és impo an : així la p oximi a de la íc ima augmen a o amen la desobediencia. (En el cas o iginal, la íc ima es a si uada en una es anca di e en de la del subjec e expe imen al). El ma eix succeeix quan la isibili a o el con ac e ecíp oc són g ans. El ma eix quan compa ses eali zan el ma eix ol de o u ado s pe o que es ne- O guen a con inua l'expe iencia des que so geixen les p o es es de la íc ima, ebaixan l'au o i a de l'expe imen ado . Pe o sob e o , sembla que la elació di ec a amb l'expe imen ado juga un pape esencial: si aques se'n a i no con ola di ec amen l'expe iencia, els subjec es p ac icamen no obeeixen, el ma eix que quan els deixa ixa el ni ell dels xocs elec ics. 1 ambé quan dos expe imen ado s es con adiuen, l'un demanan de con inua i l'al e de pa a . L'au o i a de l'expe imen a- do és indispensable pe aconsegui l'e ec e Milg am. Cap a una ein e p e ació (alló que he anomena «un in en w) Vold ia assenyala el pe ill d'una comunicació ab eujada de o a in es i- gació. En ame e la in o mació sob e l'e ec e Milg am, jo, com d'al es, ens deixem en el in e o un g apa de de alls que penso, eco dan l'analisi que en a E. FROMM (1975) poden ésse la ped a de oc pe una o al comp ensió del enomen, i que Milg am ma eix ano a com a esul a s. A al1 de mos a, old ia indica -ne alguns: «Mol s subjec es dona en sen- yals de ne iosisme en la si uació expe imen al, sob e o en adminis a els xocs més o s. En g an nomb e de casos, el g au de ensió a iba a a ex ems 158 QUADERNS DE PSICOLOGIA a amen is os en els es udis sociopsicol6gics de 1abo a o i.m «Es eia els sub- jec es sua , emola , balbuceja , mossega -se els lla is, gemga i cla a -se les ungles a la ca n.» Aques es, e en eaccions ca ac e ís iques, més que no pas excepcionals, a l'expe imen . E. FROMM (1975, 61 -63). Un senyal de ensió e a l'apa ició egula de ialles ne ioses. Ca o ze dels qua an a subjec es a en dona senyals cla s de iu e i som iu e ne iosos. Les ialles sembla en o almen o a de lloc, i ins i o , es anyes. Es a en obse - a excesos ben con igu a s i incon olables en es subjec es. Cinc dels 40 subjec es es a en nega a obei les o d es de l'expe imen a- do més enlla del ni ell de 300 .; qua e adminis a en un xoc més, dos a en pa a al ni ell de 330 . i un als 345 ., un al e als 360 i un al e als 375. Així doncs, un o al de 14 subjec es (35 %) desobei en l'expe imen ado . Els subjec es uobedien su ho eiem so in amb g an ensió.. . i dona en mos es de emo semblan s a les dels que p ime desobei en l'expe imen ado , pe o desp es el an obei . Desp és d'aplica s els xocs maxims i de u a el p océs l'expe imen ado , mol s subjec es obedien s suspi a en amb alleujamen , s'eixuga en les celles, es ega en els ulls amb els di s o busca en ne iosamen una ciga e a. Al es, ha ien es a anquils du an o l'expe imen i dona en senyals mínims de ensió del comencamen a la i. Vold ia pa la inalmen de com sembla que l'explicació de Milg am de l'es a agen ic no esgo a ia la complexi a del p océs gene a pel seu expe i- men , en aques pun se ia d'aco d amb MUGNY (1979). Penso,. doncs, que en la in e p e ació d'aques pa adigma cal aplica el model dels ni ells d'analisi de l'escola de Gineb a, alho a que aplica els co- neixemen s que en aques a ma e ia ens apo a la psicologia dinimica. Cal, al com deiem, pa la d'a iculació, la qual cosa implica anali za els meca- nismes que es p odueixen en cada ni ell. Aquí descob i íem el mecanisme sadic com a mos a de l'ag esi i a d'un subjec e que ac a de de ensa -se con a la se a angúnia (angúnia ambé p oduida pe la si uació expe imen al). En end íem pe sadisme la domina- ció i iom sob e l'al e, al qual se li a e allo que hom desi ja. Pod íem ambé eu e a ni ell in e n, com la igu a de l'in es igado po se iscuda com una igu a mol ígicja i au o i a ia, a la qual no es po deso- bei . (Hem is la impo ancia de la p esencia de l'au o i a pe que es pugui eali za l'expe iencia). També podem eu e les eaccions de les quals hem pa la com a símp omes co po als (soma i zacions) d'un con lic e a ni ell polí ic. ks a di a ni ell de la capaci a de e ol a en on d'una au o i a que a con a el nos e desig o olun a . En aques ni ell es oba I'explicació que dóna Milg a n. Al a nen , podíem eu e els mecanismes d'iden i icació amb l'ag esso . També com a ó mula pe a comba e l'angúnia i esold e, o ac a -ho, el con lic e in e n del qual pa la em a ni ell 1. El con lic e en e obei o desobei , a nbé pod íem plan eja -lo com a con lic e en e segui la pulsió d'exigencia, que se'ns e o ni el pode que ens pe oca (con lic e explici a en e ol a) i una si uació d'obediencia que pe - me segui en el ccs a us quo» que se ia una explici ació de l'alineació en la mesu a que no s'accep a ia la esponsabili a de e ol a -se. Con ian que la esponsabili a adul a la é solamen l'in es igado esponsable de la nos a conduc a, que obei íem ilialmen . Aquí hem de pa la de la pe inenca. a si uacions g upals (o classes ins i u- cionals) dis in es en e el subjec e i l'expe imen ado . Pe a la eali zació de l'expe isncia de Milg am, sembla cla a la inclusió del subjec e en una ins i ució i la p esencia d'un ep esen an de la Ins i ució: l'expe imen ado , el qual queda e es i de o el pode que li con e eix se l'expe ins i ucionali za i en da e eme el ep esen an de la Ciencia. L'in es igado pe any a una clase (g up de pe sones) supe io , espec able i cien í ica. El subjec e (almenys du an l'expe imen ) pe any a la clase in e- io . Sembla que és en aques ni ell, el ni ell de l'ideologic on més coses ind em a di . Comen~an pe quins implíci s po a l'adjec iu ucien í ic» que