Recensiones

ag essiu, ja que po modi ica ambé aquella elació. Amb el nos e disseny podem iden i ica no solamen la in luencia de cadascuna de les es a iables, sinó ambé com incideixen les se es in e accions en el compo amen ag essiu. Dels esul a s de la nos a ece ca, en de- duim les conclusions següen s: - Si bé I'aillamen socio-ambien al s'ha mos a mol e ec iu pe a p o oca compo - amen ag essiu en a es de la soca Wis a , no ha es a així pel que a a la o mació de colonies'mix es amb les ca ac e ís iques de les nos es. - En les a es que no han segui el p océs de condicionamen , les a iables de classi i- cació udeambulació~ i ude ecació. no sem- blen su icien men impo an s pe a de e - mina o in lui el ni ell d'ag essió. Tanma- eix, la endencia que s'obse a és que les deambulado es al es són més ag essi es que les deambulado es baixes i que les de ecado- es baixes ho són més que les al es. - L'aillamen socio-ambien al bloqueja els p ocessos d'ap enen a ge i, pe an , les a es so meses a ell, malg a que segueixen el p océs de condicionamen a l'a ac, no ac- cen uen el seu compo amen ag essiu. - Els animals que no han es a so mesos a I'aillamen social, desp és del condiciona- men a l'a ac es mos en mol més ag essius que els que no I'han segui . - Les a es amb ca ac e ís iques de deambulació al a i de ecació al a són les que mos en unes pun uacions més al es d'ag es- sió desp és d'ha e e el condicionamen . Pe an , són aques es a es les que ap enen més icilmen . La ca ac e ís ica deambula- ció al a es mos a més po en que la de cació al a. ASPECTES DE LA IDENTITAT SOCIAL DELS ANDORRANS Pe e No ó i B ulles Di ec o : Candid Geno a d i Rosselló Subdepa amen de Psicologia Social i de I'O gani zació. Depa amen de Psicologia. P esen ació: La in es igació que eali zi em com a esi ecull els aspec es onamen als de la ece ca Ando a-80: es ac a d'una mac o-in es igació psico-sociolingüís ica dins el p og ama de ece ca de I'Ins i u d'Es udis Ando ans, que ens enca ega la se a di ecció. El p ojec e «Ando a-8O» ob é in o mació sob e la o ali a de la població escola que cu sa l'ensenyamen secunda i a Ando a. Es ac a de e d'un banc de dades que quan i ica i codi ica la compe encia lin- güís ica dels subjec es escola s a ni ell de la comp ensió i de I'exp essió dels es idiomes d'ús a Ando a: el ca ala, I'espanyol i el ances. Igualmen , ob é in o mació del co- neixemen que el subjec e posseeix sob e els símbols i signes de la iden i a col.lec i a an- do ana. Ma c concep ual: L'objec e de la ece ca condiciona un ma c in e disciplina i. Pe un can ó, la Psicologia Social que apo a les in- es igacions sob e Iden i a Social; especial- men ema cables són les ece ques de 1'Es- cola Eu opea de Psicologia Social pe la in- luencia que ha ingu en nosal es. De I'al- e, la Sociolingüís ica, i mol pa icula - men les ece ques eali zades en I'imbi dels Paisos Ca alans pel C up Ca a15 de Sociolin- güís ica. Me odologies, objec iw i hipo esw: Els me odes que hem u ili za en les nos es e- ce ques es poden inclou e en dos apa a s. El p ime comp en les ecniques sociol6giques i sociolingüís iques que ens se i en pe a ob- eni in o mació de o a la població escola ando ana, en el seu medi habi ual, I'escola. Les eines u ili zades o en un in en a i de dades sociobiog i iques i el i xe escola de I'asseso ia pedaghgica. Pe a I'ob enció de les dades sociolingüís iques: el es C.G.M. del Minis e i d'Educació Nacional ances, I'adap ació ca alana de Gen il Puig i I'adap- ació a I'espanyol e a pe nosal es. El segon comp en les eines psicosocials. L'ins umen onamen al pe a ob eni les dades de la ma eixa població ha es a I'ISAE-80, qües iona i psicosociolingüís ic de Pe e No ó i Magí Panyella. El p ime objec iu que ens imposi em ou la cons ucció d'un banc de dades gene als amb els esul a s ob ingu s de la ece ca, co- di ica s i p og ama s en o denado , que pe - me la eali zació de u u s eballs d'in es i- gació. Po se , en aques sen i , una eina ú il pe a e I'a aluació del Pla dlAndo ani za- ció p omogu pel M.I. Consell Gene al a les escoles. Un segon objec iu ha es a la e i icació de les nos es hipo esis que desc i im a con i- nuació: Id Hipo esi: Exis eix una co elació en e el coneixemen o al i/o esc i de la llengua ca alana pe pa dels ando ans, i llu g au de consciencia d'Iden i a Social Ando a- na. 2P Hipo esi: El millo coneixemen de la llengua ca alana o al i/o esc i a, e e eix en el millo coneixemen de qualse ulga de les al es Ilengües que es pa len i s'ensenyen a Ando a, és a di , el ances i l'espanyol. Conclusions i Lec u a: Es e i ica en les hipo esis de o ma gene al i comple a. Igual- men , ha queda eali za un banc de dades p opie a de I'Ins i u d'Es udis Ando ans, que pod a acompli les inali a s p e is es. ERGONOMIA DE L'APRENENTATGE MOTOR: UN ENFOCAMENT METODOLOGIC - - Joan Rie a i Rie a Dz ec o : Ramon Bayés Sopena ~onen : Ramon Companys Pascua1 Desp és de alo a la impo ancia de l'es- udi de I'ap enen a ge de les des eses huma- nes, especialmen en els imbi s labo als, de I' spo i el Ileu e, es e isen els p incipals mo- ; dels eh ics que s'u ili zen pe a explica I'ap enen a ge. Aques s models poden ag upa -se en models ísics, biolhgics, psico- Ihgics i sociolhgics, en elació a la disciplina que conside en més elle an . S'obse a que o s aques s models son o ganocen ics, li- . neals i es a ics, i es oba a al a un model in eg ado . Conseqüen men , la me odologia emp a- da en la in es igació sol cen a -se en I'anali- si de les eaccions eiminals de I'o ganisme o el seu endimen , en lloc de ixa -se en I'e o- lució de les in e accions en e I'o ganisme i els objec es d'es ímul, dins d'una pe spec i a de camp mul i ac o ial. Pe supe a aques es de iciencies se sugge- eix la con eniencia de disposa d'un model e gonhmic, mul idisciplina i, que pe me i concep uali za adequadamen les in e ac- cions humanes, en el ma c eo ic desen olu- pa pe Emilio Ribes a pa i dels concep es Iogics desc ip ius o mula s pe J.R. Kan o . Des del pun de is a de la psicologia in e - conduc ual, I'ap enen a ge mo o es de i- neix com el p océs pel qual s'es ableixen un ipus d'in e accions, on les ca ac e ís iques mo o es de les accions de I'o ganisme es an elacionades amb l'ambien . Igualmen , un en ocamen in e conduc ual ha d'anali za I'e olució de les in e accions mo o es, sense oblida els es an s elemen s del camp psico- Ihgic indi idual que possibili en, acili en o di icul en el seu es ablimen . El eplan ejamen de I'ap enen a ge mo-