Recensiones

ASPECTES DE LA CATEGO- RITZACIÓ EN LA IDENTITAT SOCIAL ANDORRANA hlagí Panyella i Roses L)z ec o : D . Pe e No ó Ponen : Tomas Ibáñez Aques eball 6s una ece ca expe imen- .al de camp englobada dins d'una mac oin- es igació anomenada Ando a 80, que di i- gí el doc o Pe e No ó i en la qual aig col.labo a des del seu inici. Es mou i es si ua en el ni ell de les ep e- ssn acions en e g ups (Ni el1 111 pe a Do - SE. DESCHAMPS i MUGNY, 1980). El ma c e& ic basic és el que ens p opo ciona la eo i - zació de TAJFEL (1971) sob e la ca ego i za- ció social i les di e en s apo acions a aques ema, i, sob e o , al de la iden i a social cl'au o s com Doise, Za alloni i la noció de c:ompe iciij social de TURNER (1975). Tenin en comp e aques es eo ies i I'abundan e i icació expe imen al que els clóna supo , con egí el qües iona i d'a ibu- c:ió de pun s en que es basen la majo ia d'ex- pe imen acions an e io s; els adap a a la si- uació i eda dels nens de 8e d'E.G.B. que iuen i an a l'escola a Ando a la Vella, i aga a com a mos a 150 alumnes d'aques c:u s ( ep esen a ius d'aques a eda i ni ell cl'escola i zació pel que a al P incipa ). La in o mació que es p e enia ob eni connec a a el concep e d'iden i a social dels cli e en s g ups de pe inbnca en elació a la p oximi a cul u al i geog a ica, amb la ca- ego i zació mesu ada mi jancan el qües io- ia i. La hipo esi més in e essan suposa a que'la p oximi a -semblanca de la ca ego ia ando a amb les al es'(ca al2, espanyol i ances) po encia ia la compe ició social i, pe an , augmen a ia el biaix degu a la di- e enciació ca ego ial i p i ilegia ia enca a nés la ca ego ia p opia. L'indi idu escollia en un í em una de les ca ego ies com a més siemblan . També i mi jancan la in oducció d'un discu s compe i iu (pe a cadascuna de les ca ego ies i in luin en una pa de la mos- a), s'in en a a de eu e si aques enia un e ec e en I'a ibució de pun s al qües iona i. Resul a s. Els esul a s més in e essan s es dona en en els indi idus de nacionali a sub- jec i a ando ana, la qual cosa se'ls p egun- a a en un í em p e i al qües iona i (ada an- al sociol6gic~ pe anyen al disseny global de la ece ca). 1. Es comp o a I'e ec e desc i pe TAJFEL (1971), o sigui es p i ilegia a la p opia ca e- go ia, en aques cas I'ando ana, en on de les al es, quan no hi ha ia la in luencia del discu s compe i iu. Al amen , els indi idus que ha ien so e la in luencia del discu s, eien disminui la pun uació a la ca ego ia p opia; es palesa, doncs, una accep ació del discu s compe i- iu. Els e ec es del discu s, anma eix, només dona en di e encies signi ica i es pe a la ca- ego ia ances, que ou la menys pun uada globalmen . 2. Quan es selecciona els ando ans que na en co n a més semblan a la ca egona p o- pia la ca ego ia ca all, els esul a s o en: Quan no hi ha ia discu s augmen a a la pun uació pe a o es dues ca ego ies si com- pa em les pun uacions amb les de la pobla- ció gene al (els indi idus de nacionali a an- do ana e en un 52 Ojo del o al de la mos- a). Pe an la semblanca no és, aquí. un ac o que aci augmen a la compe ició so- cial (en el sen i de TURNER, 1975). Quan es mesu a I'e ec e del discu s com- pe i iu en e les dues ca ego ies (ca ala / an- do a), disminueixen o es dues pun ua- cions, pe o segueix en p ime lloc la ca ego- ia p opia; hi ha doncs un e e mamen , malg a que és pe i , de la p opia iden i a . El discu s ha ingu un g au d'in luencia, pe o en mol s casos no I'espe a , i ins i o en el cas dels qui escullen com a p opia subjec- i amen la nacionali a ando ana el e e - mamen és eble i la in luencia del discu s compe i iu gene almen accep ada.