Visió psicològica del dolor : dolor clínic i dolor experimental

Quade ns de Psicologia, 1983, 1, 59-64 VISIO PSICOLOGICA DEL DOLOR: DOLOR CLÍNIC 1 DOLOR EXPERIMENTAL Ma ga ida MIRÓ PADRÓS El dolo es un enómeno complejo con di icul ades de de inición y en el cual, a pesa de la in ensa in es igación lle ada a cabo, oda ia quedan as- pec os concep uales, expe imen ales y p ác icos po esol e . El obje i o del p esen e abajo a a, en p ime luga , de e idencia que las eacciones de dolo ienen de e minadas en g an pa e po a iables psicológicas, a án- dose de un enómeno conduc ual y, po an o, posible obje o de es udio de la psicología. Y, en segundo luga , ema ca que a pesa de las di e encias exis- en es en e el dolo clínico y el dolo expe imen al son muy necesa ios los es- udios expe imen ales en ambos campos pa a pode llega a una mejo de i- nición y comp ensión de las eacciones de dolo y de los mé odos pa a su con- ol. ABSTRACT Pain is a complex phenomena di icul o de ine. In spi e o he wide e- sea ch i has been subjec o he e s ill emain many concep ual, expe imen- al and p ac ica1 ques ions unsol ed. The aim o his p esen wo k is, i s o al1 o show ha pain eac ions a e mainly de e mined by psychological a ia- bles and can he e o e be deal wi h as behauiou al phenomena and be he subjec o psychological s udy. Secondly, o s ess he ac ha no wi hs an- 60 QUADERNS DE PSICOLOGIA ding he dq e ences be ween expe imen al and clinical pain, expe imen al s udies in bo h ields a e needed o achie e a be e and mo e accu a e de)- ni ion and unde s andzng o pain eac ions and o he me hods o con ol hem. El dolo és un enomen complex que s'ha es udia al lla g dels anys des de disciplines di e en s, de les quals les més ca ac e ís iques són la isiologia, la a macologia i la psicologia, que hi es a p enen un lloc cada egada més des aca . Malg a la in ensa in es igació que s'ha du a e me, el dolo p esen a en- ca a mol s mis e is concep uals, expe imen als i p ac ics, an pe a l'in es- igado com pe al clínic. En l'a ea concep ual és mol di ícil de dona una de inició sa is ac o ia del dolo , enin en comp e que les di e ses de inicions e es compo en g an nomb e d'ambigüi a s. Men e alguns au o s de ensen el dolo com una sensació (IASP; STERNBACH, 1968), d'al es a i men que es ac a d'una expe iencia pe cep i a, que es di e encia de la pe cepció isual o audi i a comuna pe la in e enció d'una g an quan i a de ac o s psicologics de l'indi idu (PRESCOTT, 1967; TORO, DAURELLA, PENZO, BASIL, JORQUERA i SALMURRI, 1981; ZWETNOW); aques a aó ens sembla més accep able do- na que les sensacions són ela i amen simples i co esponen a conjun s d'es ímuls de e mina s i a ecep o s especí icamen p epa a s pe a cap a als es ímuls (TORO e al., 1981), cosa que no sembla compli -se en el cas del dolo . Un al e in en de de inició del dolo s'ha e conside an -lo com una es- pos a, en unció de l'es ímul que el p o oca, o bé com una pulsió o un es a . Malg a o , hi ha ce a coincidencia a l'ho a de conside a el dolo so a dues essan s: la pe cepció de l'es ímul desag adable i la eacció que es p o- dueix da an d'aques . La mo i ació que ens po a a es udia el dolo des del pun de is a psico- logic, la podem basa en el coneixemen que el dolo no es edueix ni es e- laciona linealmen amb les lesions o els danys en els eixi s, i que semp e VISIÓ PSICOLOGICA DEL DOLOR: DOLOR CLíNIC 1 DOLOR EXPERIMENTAL 61 compo a, a nb alguna mesu a, un componen emocional. Aixo ens mos a cla amen que es ac a d'un enomen complex, que es oba in lui semp e pe la in e enció de ac o s com a a la pe sonali a , les expe iencies p ime- enques de dolo , la si uació en que el dolo és expe imen a (pe exemple, el dolo que sen en els supe i en s d'una ba alla o el que sen en els so me- sos a una ope ació qui ú gica), la eacció de l'al a gen da an l'expe ien- cia de dolo (la in luencia dels ac o s d'ap enen a ge degu s a la in e acció a nb les pe sones que en ol en l'indi idu, e o ~an di ec amen o indi ec a les conduc es elacionades a nb el dolo , o bé cas igan i ex ingin les con- duc es incompa ibles a nb aques ), el ons cul u al i social de la pe sona (pe exemple, alguns pobles p imi ius o els seguido s de ce s cul es, que mos en indi e encia al dolo ). Aques s ac o s an cada egada més e iden que les eaccions de dolo poden se a ec ades pe mol es a iables psicolo- giques, més que pe mi jans a macologics. Tan és així, que BEECHER (1959, 1972) a i ma que quan els mi jans a macologics s'usen pe a con o- la el dolo , és l'es a us psicologic del pacien el que de e mina la se a e ec- i i a química. Malg a aques coneixemen , el dolo con inua essen la ba- se d'una mul imiliona ia indús ia de la d oga, que seguin els canons de la no ma social és ac a a nb medicamen s, o i sabe que pe a mile s de pacien s a nb dolo c onic el ac amen a macologic és gai ebé ine ica~ (WEISENBERG, 1977). Pe an , o i es a acos uma s a conside a el dolo com una unció isio- logica, podem man eni que es ac a més a ia d'un enomen conduc ual, com a i ma SCHOENFELD (1980), puix que el dolo s'obse a des de la con- duc a i les obse acions conduc uals enen p io i a sob e qualse ol eo ia que aci e e encia al dolo . Nosal es ens inclinem a conside a que el dolo és una expe iencia indi- idual, que po se iscuda de mane a mol di e en pe subjec es di e en s, i que ins i o pe a un ma eix subjec e al16 que és dolo ós en una si uació no ho ha de se necessa iamen en una al a. També in e enen en el dolo els sen imen s subjec ius i l'ap enen a ge de l'indi idu. Pel que a e e encia al p ime d'ambdós aspec es, l'indi idu pe cep l'agudesa del dolo en unció de com iden i ica aques dolo , del seu o igen, dels seus p oposi s i de la se a possible esolució. El que de e mina- a, pe o, en úl ima ins ancia, com l'home pe cep, sen i exp essa aques do- lo és l'en enamen social. En úl im e me i seguin a nb la eo ia de SCHOENFELD (1980), el dolo no exis eix o a de la socie a en que l'home iu; és aques a la que de e mina que és el dolo i quan aques ha de dona - se. Amb aques a concepció del dolo en em en el segon aspec e menciona : 6 2 QUADERNS DE PSICOLOGIA el dolo és p oduc e de l'ap enen a ge de l'indi idu, ja que co n a conduc a indi idual po se manipulada mi jancan l'en enamen . Així, ac ualmen , di e en s au o s han comenca a inclou e el dolo en una ca ego ia conduc- ual més, que po se con olada mi jancan ecniques de condicionamen (C . CRAICHEAD i cols., 1976; FORDYCE i cols., 1973) que, co n a i ma BA- YÉS (1982), «comp en des del ac amen conduc ual del dolo c onic (C . FORDYCE, 1976) ins al del cince n (C . WEISS, HERD i FOX, 1981). D'aques a mane a cal mos a que el dolo humi po se manipula i de- mos a co n s'aconsegueix, apo an així a la humani a alguns bene icis que la mode na ciencia de la conduc a ha p omes i que a a po dona (SCHOENFELD, 1980). Exis eixen di e ses classes de dolo , de les quals hom no malmen dis in- geix el dolo c onic i el dolo agu , el dolo supe icial i el dolo p o und, el que és ela i amen icil de supo a (co n, pe exemple, una ex acció de den ) i el que 6s di ícil de supo a (com és el dolo a í ic i el dolo cance- ós), el dolo expe imen al i el dolo clínic. En aques a da e a dis inció ens hi cen a em o segui . Malg a les g ans di icul a s concep uals i me odologiques, s'han eali za mol s in en s pe a es udia el dolo , ja sigui en el labo a o i o a la clínica. Pe o un p oblema pe sis en en aques s ipus d'es udis és la ma cada di e- encia que exis eix en e aques es dues classes de dolo . Així, ZWETNOW ex- plica en el seu eball, És mesu able el dolo ?, que el dolo clínic di e eix de I'expe imen al en el e de se més agu , més pe llonga , menys p edic ible en du ada, menys so mes a l'acabamen olun a i i no malmen p o oca més ansie a . Tenin p esen s aques es di e encies, la in o mació assolida mi jancan expe imen s de labo a o i po se mol ú il. L'es udi del dolo , an a la clínica co n al labo a o i, s'ha cen a en p i- me lloc en la ece ca de I'es ímul que causa dolo , és a di , en el coneixe- men dels mecanismes de p oducció de dolo , que s'han desen olupa pe dos camins di e en s: I'un a e e encia als mecanismes isiol6gics, ísics, e c., i I'al e als mecanismes psicol6gics (HUSKISSON, 1974); en segon lloc, en la ece ca d'una mesu a alida i iable del dolo , ja que la capaci a pe a mesu a -lo és essencial en I'es udi cien í ic del enomen; i, en e ce Iloc, en la ece ca de me odes pe a alleuja el dolo . Di e en s au o s a i men que si bé el eball expe imen al sob e els di e - sos me odes de mesu a del dolo s'ha mani es a mol aluós en I'acla imen de la se a na u alesa i I'acció dels analgesics, les conclusions no poden ex apola -se al dolo p odui pe p ocessos pa ologics (BEECHER, 1959, 1963, 1972; PRESCO~I~~I~, 1967). En el camp analgesic, pe exemple, hi ha VISIÓ PSICOLOGICA DEL DOLOR: DOLOR CL~NIC 1 DOLOR EXPERIMENTAL 63 medicamen s com la mo ina que són mol e ec ius en la educció del dolo d'o igen pa ologic, pe o que allen quan es ac a del dolo p odui expe i- men almen ; ja que al labo a o i hi manca la p esencia de l'ansie a , i la espos a de dolo hi és pa cialmen igno ada. És semblan el cas dels place- bos, que són e ec ius ap oximadamen en un 35 % dels casos a la clínica, pe o en el labo a o i aques pe cen a ge es edueix al 3,2 %. Malg a aixo, WOLFF, JARVIK (1964) i STERNBACH (1968) a i men que és possible c ea su icien ansie a al labo a o i pe examina els e ec es dels di e en s p ocedimen s de con ol del dolo . 1, pos e io men , BEECHER (1966) ha admes que hi ha p ocedimen s expe imen als que poden se ac- cep a s com a p oduc o s d'es ímuls e ec ius de dolo . Aques s p ocedimen s són: la isquemia i l'ús d'elec odes en l'es imulació de xoc elec ic (WEISEN- BERG, 1977), com explica Re és en aques ma eix núme o de Quade ns de Psicologia. Pe acaba , cal ema ca la impo ancia dels es udis del dolo en el labo- a o i, en el sen i que aques s es udis an di igi s cap al desen olupamen d'una me odologia inamen con olada - an impo an pe al desen olu- pamen cien í ic del enomen - pe al d'e ec ua explo acions del enomen del dolo , que pe me in d'aplica -se en algunes si uacions clíniques. Una al- a ca ac e ís ica impo an és el e que només en el labo a o i es po con- ola l'es ímul d'en ada o p o ocado de dolo . Pe o, en de ini i a, la de inició i la comp ensió de les eaccions de dolo i dels me odes pe al seu con ol eque eix no solamen es udis expe imen als sin6 ambé clínics, pe que les apo acions d'ambdós són necessa ies pe eixampla el coneixemen i la acul a de con ola el dolo . BAY~. R.. ~Apo aciods del conduc isme a la salu men al comuni a ian. Jo nades de ball: Salu Men al i Comuni a a Ca alunya. Ba celona, 1982. BI.:F.c:I IEK. H. K., Mensu enienl o/ subjec i e esponses: Quan i a iue e ec s o d ugs, No a Yo k: Ox o d Uni e si y P ess. 1959. -. «Qan i ica ion o he subjec i e pain expe iencen. P oceedings o he Amencan Psycliopa hological Associn ion, 53, 11 1 - 128, 1963. - . «Pain: Onc mys e y sol edp. Sci~~i.ce, 151, 840-841. 1966. . cl'h placcbo cc as a non-speci ic o ce su ounding disease and he ea men o diseas . A.R. Janz n. W.D. Keid l, A. He z. C. S eichele, J.P. Payne i R A P. Bu (íds.).. P ~i ~: H(I.TIc /) i ~~i/)l .~, Pl ~~ nncokog~. he np , S u ga , Wes Ge many, Geo g .l'hi~-m . 1972. 64 QUADERNS DE PSICOLOGIA CRAICHEAD. W.E., KAZDIN. A.E., MAHONEY. M.J., Beha io Modijka ion: P inciples, Isues and Aplica ions, Bos on Hough on Mi lin, 1976. FORDYCE. W.E. i cols., ((Ope an condi ioning in he ea men o ch onic pain», A chi es o Physical Medicine and Rehabili a ion, 54, 399-408, 1973. FORDYCE. W.E., BehaVioml me hods o ch onic pain and illness, San Luis: Mosby, 1976. HUSKISSON. E.C., .Dolo : Mecanismos de p oducción y medición. A. F. D. HART (Ed.).. Dolo c ónico y su a amien o, Ba celona, To ay, 1976. PRESCOTT. F., «La na u aleza del dolo . Pe cepción y eacción en e al dolo ». Dins: El con ol del dolo , Ba celona, Oikos- au, 1967. SCHOENFELD. W.N., «El dolo : un epo aje e bal. A.V. A. Colo la, V. M. Alca az, A. Schus e (eds.)». Mod$icación de conduc a: Aplicaciones del análisis conduc ual a la in es igación biomédica, México, T illas, 1980. STERNBACH. R. A. Pain: A psycholophysiologica1 analysis, No a Yo k, Academic P ess, 1968. TORO. J., DARUELLA. N., PENZO. W., BASIL. C., JORQUERA. S. i SALMURRI. F., Lecciones de psicología médico-social, Ba celona, Depa amen o de Psiquia ía y Psicología Médica de la Uni e sidad de Ba celona, 1981. WEISENBERG. M., «Pain and pain con ol.. Psychological Bulle in, 5, 1008-1044, 1977. WEISS. S.M., HERD. J.A. i FOX, B.H. (eds.), Pe spec i es on beha io al medicine, No a Yo k, Academic P ess, 1981. WOLFF, B.B., JARVIK. M.E., «Rela ionship be ween supe icial and deep soma ic h esholds o pain wi h a no e on handednessn, Ame ican Jou nal o Psychology, 77, 589-599, 1964. ZWETNOW. N.N., ((1s pain measu able?. Es ocolm. Sepa a a sensa da a.