scieee Open visual document viewer

Recensiones

Bachs, Jordi

Abstract

Vicenç FISAS ARMENGOL, guia bibliogràfica sobre estratègia i proliferació nuclears.

Full text

Viceng Fisas A mengol Guia Bibliog ci ica sob e es a 2gia i p olij'e ació nuclea s / Guia Biblio- g á ica sob e es a egia y p oli e a- ción nuclea Publicacions de la Fundació Jaume Bo ill. 1983 La Fundació «Jaume Bo ill~ de Ba celona ens ha ames un exempla d'aques a guia bibliog a ica amb el p ec de e -ne una e- censió. Enca a que d'en ada sembli un e- ma allunya dels nos es cen es d'in e es, la qües ió nuclea és un p oblema huma i so- cial de al en e gadu a, i amb uns compo- nen s psicologics als, que no podem deixa de e -nos-en esso. La quan i a de publicacions sob e es a- egia nuclea , dissuassió, a mamen i p oli- e ació nuclea s és an eno me que una o denació sis ema ica dels eballs més im- po an s apa egu s en els da e s anys (1960- 1982) és ex ao dina iamen ú il pe a qual- se ol in es igado o es udiós del ema. Com ens diu el p esen ado de I'ob a, F.L. de Se- púl eda, l'au o de la Guia és una pe sona comp omesa des de a emps amb els mo i- men s pe la pau, pe o que me odologica- men adop a I'ac i ud neu al que cal espe- a en un eball d'in o mació d'aques i- pus. En la in oducció Fisas ens indica.les limi- acions d'un eball que pe di e ses aons no po se exhaus iu pe o que é el me i d'ob i un camí gens esa al nos e país. S'hi han inclós els eballs publica s en an- gles (ob es o iginals i ambé aduccions, p. ex. de I'alemany), ances, cas ella. ca ala i i alia. Aques a li ni ació, comp ensible pe mo ius lingüís ics, a que les dues mil ui an a-una e e encies bibliog a iques si- guin basicamen no dame icanes .i b i ani- ques. Es ac a, doncs, de la p oblemi ica nuclea is a des de la pe spec i a d'Eu opa Occiden al i de No dame ica, pe o amb un in e es més g an pe aquelles on s d'in o - mació independen s i c í iques que no pas pe les ideologiques. L'ob a de Fisas cons a de 16 capí ols de bibliog a ía, que an des de emes gene als, com la gue a, I'es a egia o les cen als nu- clea ~, ins als emes conc e s d'es a egia nuclea en di e sos paisos del món (Es a s Uni s, URSS, India.. .), els a mamen s nu- clea ~, les conseqü~ncies de la gue a nu- clea , e c. Cada capí ol po a una in oduc- ció que o ien a el lec o quan als millo s es- pecialis es del ema, així com els cen es o e is es que se'n ocupen especí icamen . Les 200 pagines de bibliog a ia es comple- men en amb qua e annexes: p ime , un ín- dex exhaus iu dels au o s ci a s a la biblio- g a ia; segon, la e e encia comple a de les 69 e is es més u ili zades pe I'au o ; e ce , la e e encia comple a de 56 ins i ucions i cen es especiali za s; inalmen , un ocabu- la i bilingüe ca ala-cas ella de 35 e mes bi- sics, mol ú il pe a pe sones no especiali za- des. Des d'un pun de is a es ic amen psico- logic és so p enen la a esa excepcional d'ob es publicades sob e el ema (M. Ka- plan, Psychological aspec s o nuclea wea- pons and nuclea wa a e; F. Fo na i, Psi- coanálisis de la gue a; Desmi i icación de la paz y de la gue a). És possible que els co- en s més o s de la psicologia ac ual, p eo- cupa s a ul anca de e -se econeixe i ad- me e en el concla e de les disciplines cien í- iques, enunciin pe aons epis emologiques al ac amen di ec e del ema, que sembla més un a e polí ic i geo-es a egic, d'una banda, o bé iloso ic i e ic, d'una al a. També pod ia se que I'au o no hagués po- gu de ec a la documen ació psicologica sob e el ema. Amb o , aques a manca o ab- sencia po se més apa en que eal 'i, en de- ini i a, pod ia a ibui -se a la di e encia de ni el1 i angles d'ap oximació que la psicolo- gia adop a. En aques sen i és mol p oba- - ble que mol es ece ques psicol6giques apo - in indi ec amen elemen s bisics de com- p ensió d'un enomen an ac ual i d ama ic com el nuclea . Pensem, pe ci a només uns exemples, en pe spec i es an dispa s com les que mo i en an es ece ques expe imen- al~ amb animals sob e l'ag essi i a , un e- cen cong és eu opeu de psiquia ia sob e aag essió, ag essi i a i amília*, o I'anilisi dels úl ims pa adig nes explica ius del eno- men del pode . ¿No penseu que aques ipus d'apoi acions cien í iques pe me una possi- ble ap oximació al ema canden de I'es a- egia i p oli e ació nuclea s? De o es mane es obem a al a -i ó a in e essan de sabe pe que- la pa icipa- ció conc e a dels p o essionals de les ciencies psicol6giques, que acin sen i la se a eu, a pa i de ece ques cien í iques de pes, en els 6 ums nacionals i in e nacionals on es co a la qües ió essencial: supe i encia o apoca- lipsi, a o be o no o be.. Jo di Bachs