scieee Open visual document viewer

Comparació de dues tècniques d'eliminació de conducta : extinció i sacietat

Cruz Feliu, Jaume

Abstract

En este trabajo se analizan los efectos de la extinción y la saciedad después de un programa de Razón Fija (RF 25), en ratas macho de la cepa Wistar. El objetivo del presente experimento es ver hasta qué punto se pueden generalizar los resultados sobre la extinción obtenidos por HOLTZ y AZRIN (1963) y los de SIDMAN y STEBBIN (1954) sobre la saciedad. Los resultados del experimento confirman los de los trabajos anteriores en el sentido de que la extinción y la saciedad tienen un efecto casi inmediato, aunque ninguno de los dos procedimientos produzca una supresión completa de conducta, ni tenga efectos irreversibles. Sin embargo, hay que puntualizar respecto a los trabajos de HOLTZ y AZRIN (1963) y SIDMAN y STEBBIN (1954) que: a) la extinción después de una RF es un procedimiento mucho más efectivo para reducir respuestas que la saciedad; b ) la extinción es más efectiva en la eliminación de respuestas después de una RF que después de un reforzamiento diferencial de tasas bajas (RDB); c ) en una RF, la saciedad produce una reducción de respuestas moderada, debida casi exclusivamente al alargamiento de alguna de las pausas post-refuerzo; y d ) la saciedad producida por dar comida ad lib. antes de la sesión experimental tiene un efecto menor en la reducción de respuestas que la saciedad obtenida con el agua ad lib. Las diferencias entre los. Resultados del presente trabajo y los de HOLTZ y AZRIN (1963) y SIDMAN y STEBBIN (19 54) se discuten en función del diferente programa de reforzamiento y del diferente tipo de reforzador utilizado.

Full text

Quade ns de Psicologia, 1984, 1, 115-130 COMPARACIÓ DE DUES TECNIQUES D'ELIMINACIO DE CONDUCTA: EXTINCIO 1 SACIETAT * Jaume CRUZ ** RESUMEN En es e abajo se analizan los e ec os de la ex inción y la saciedad después de un p og ama de Razón Fija (RF 25), en a as macho de la cepa Wis a . El obje i o del p esen e expe imen o es e has a qué pun o se pueden gene aliza los esul ados sob e la ex inción ob e- nidos po HOLTZ y AZRIN (1963) y los de SIDMAN y STEBBINS (1954) sob e la saciedad. Los esu2 ados del expe imen o con i man 20s de los abajos an e- io es en e2 sen ido de que la ex inción y la saciedad ienen un e ec o casi inmedia o, aunque ninguno de los dos p ocedimien os p oduzca una sup esión comple a de conduc a, ni enga e ec os i e e sibles. Sin emba go, hay que pun ualiza espec o a los abajos de HOLTZ y l AZRIN (1963) y SIDMAN y STEBBINS (1954) que: a) la ex inción después de una RF es un p ocedimien o mucho más e ec i o pa a educi es- pues as que la saciedad; b) la ex inción es más e ec i a en la elimina- ción de espues as después de una RF que después de un e o za- mien o di e encial de asas bajas (RDB); c) en una RF, la saciedad p oduce una educción de espues as mode ada, debida casi exclusi- * El p esen eball és la e o mulació d'una pa de la esi de llicencia u a eali zada pe I'au o a la Uni e si a Au bnoma de Ba celona, so a la di- ecció del doc o Lluís Ga cía Se illa. ** Depa amen de Psicologia Expe imen al i Psico isiologia. Uni e si a Au- bnoma de Ba celona. 116 QUADERNS DE PSICOLOGIA amen e al ala gamien o de alguna de las pausas pos - e ue zo; y d) la saciedad p oducida po da comida ad lib. an es de la sesibn expe- imen al iene un e ec o meno en la educción de espues as que la saciedad ob enida con el agua ad lib. Las di e encias en e los. esul- ados del p esen e abajo y los de HOLTZ y AZRIN (1963) y SIDMAN y STEBBINS (1954) se discu en en unción del di e en e p og ama de e o zamien o y del di e en e ipo de e o zado u ilizado. ABSTRACT In his pape we analyse he e ec s o ex inc ion and sa ia lon ollowing a Fixed-Ra io schedule (FR 25) in male Wis a a s. The pu - pose o his expe imen is o obse e up o which poin one can gene- alize he esul s abou he ex inc ion gi en by HOLTZ AND AZRIN (1963) and hose o SIDMAN AND STEBBINS (1954) abou sa ia ion. Ou esul s ag ee wi h hose o p e ious expe imen s in he sense ha ex inc ion and sa ia ion ha e an almos inmedia e e ec , hough nei he o bo h p ocedu es p oduces a comple e supp ession o beha- io o has i e e sible e ec s. One should, ne e heless, unde line a ew poin s as a as he pape s by HOLTZ AND AZRIN (1963) and S~DMAN AND STEBBINS (1954) a e conce ned: a) he ex inc ion ollowing a FR is a much mo e e ec i e p ocedu e in o de o educe esponses han sa ia ion is; b) ex inc ion is mo e e ec i e in elimina ing esponses ollowing a FR han ollowing di e en ial ein o cemen o low a es (DRL); c) in a FR, sa ia ion p oduces a mode a e educ ion o es- ponses, due almos exclusi ely o he leng hening o some o he pos - ein o cemen pauses; and d) he sa ia ion p oduced when ood is gi en ad lib be o e he expe imen al 'session has a lowe e ec in he esponses educ ion han sa ia ion ob ained wi h ad lib wa e . The di e ences be ween he esul s o his pape and hose by HOLTZ AND AZRIN (1963) and SIDMAN AND STEBBINS (1954) a e discussed acco ding o he di e en ein o cemen schedule and he di e en kind o ein- o ce used. Din e del camp del condicionamen ope an s'han u ili za di e- en s p ocedimen s expe imen als pe elimina o edui l'emissió d'una conduc a. Malg a que els psicblegs clínics i psiquia es s'han dedica més a elimina o almenys edui conduc es que a c ea -ne de no es, els esul a s ob ingu s, enca a que espe anqado s, no són p ou cla s pe les mol es a iables que hi in e enen i que no semp e s'han po- sa so a con ol. COMPARACI~ DE DUES TECNIQUES D~ELIMINACI~ DE CONDUCTA 117 Els p incipals p ocedimen s expe imen als d'eliminació de espos- es que s'han p o a -ex inció, sacie a , cas ig, can i d'es ímul, condi- cionamen d'una espos a incompa ible, e o camen di e encial de qualse ol al a conduc a i emps o a del e o camen - han dona lloc cadascun d'ells a uns can is gene als o a unes educcions de conduc a p opies de cada p ocedimen . S'han oba , pe o, di e encies impo - an s u ili zan un ma eix p ocedimen segons a iables als com: la his o ia de e oqamen del subjec e, el p og ama de e o camen a que es a subjec a la conduc a que es ol elimina , el g au de p i ació de l'o ganisme, el ipus de e o qado que man é la conduc a, la in en- si a i du ada del nou p ocedimen , la mane a d'in odui -lo, els e ec es d'un a mac, e c. Aques eball p esen a un expe imen amb a es on es euen els esul a s de dos p ocedimen s d'eliminació de conduc a: ex inció i sa- cie a i d'alguna de les a iables més impo an s implicades en aques s p ocedimen s. Du an l'ex inció d'una espos a ope an , la axa de espos es de- pen onamen almen del p og ama de e o camen an e io , a més d'al- es a iables com el nomb e de e o cado s adminis a s, la p i ació del subjec e, la magni ud del e o cado , la dis ibució de la p ac i- ca i els e ec es de de e mina s a macs, egi's les e isions de GARC~A SEVILLA (1977); MACKINTOSH (1974, 1983) i TARPY (1975). Així ma eix, FERRÉ (1978) a una comple a e isió de l'ex inció desp és de l'en e- na.men de disc iminació i de les eo ies que l'expliquen. S'han e es udis sob e l'ex inció desp és d'una RF amb a es (CRUZ, 1973, GARC~A SEVILLA, 1974, FERSTER i SKINNER, 1957)' amb co- loms (FERSTER i SKINNER, 1957, TOPPING, PICKERING i JACKSON, 1972)' ha en oba unes ca ac e ís iques p opies del p og ama: a) desp és d'una RF, al comencamen de l'ex inció l'o ganisme espon a una axa simila a la de la RF; b) la educció de la axa de espos a és deguda a l'alla gamen p og essiu de les pauses i a l'escu camen de les aons; i c) la majo ia de espos es s'acumulen al comencamen de la sessió. Aques es ca ac e ís iques onamen als s'han con i ma eballan amb humans (HOLLAND, 1958, WEISBERG i FINK, 1966). El p ocedimen de sacie a es du a e me expe imen almen deixan el e o cado a disposició de l'o ganisme abans de comenca la sessió expe imen al, o bé, en els casos en que el e o cado és menja , ali- men an -lo ins que a ibi com a mínim al 90 % del seu pes. (C . CA- PALDI i MYERS, 1978, 1979). SIDMAN i STEBBINS (1954) a en condiciona dues a es i una mona hesus a una RF25. El e o cado u ili za e a aigua en el cas de les a es i aigua amb suc e en el cas de la mona. Du an el p ocedimen de sacie a , les a es enien accés lliu e a l'aigua mi ja ho a abans de cada 118 QUADERNS DE PSICOLOGIA sessió i la mona e a alimen ada amb 500 cc de la solució ensuc ada. El p incipal e ec e de la sacie a pa cial a ésse que les pauses e en més equen s i comenca en abans. A conseqüencia d'aixo, el nomb e o al de espos es emeses du an el pe íode expe imen al e a més pe i . Malg a o , quan l'animal esponia, les se es axes e en iguals (din e d'un 1 %) a les obse ades en el pe íode de condicionamen sense sa- cie a . Amb mol poques excepcions, aques es pauses apa eixien imme- dia amen desp és d'un e o camen . En els es udis e s amb coloms pe FERSTER i SKINNER (1957, pagi- na 57 sgs.), es eu ambé que el p incipal e ec e de la sacie a en un p og ama de RF es dóna en la pausa pos - e o c, men e que les axes locals de espos a mos en poques a iacions, adhuc amb amplis ma - ges de p i ació. Així, un colom eia pauses d'una ho a i mi ja, i imme- dia amen desp és comple a a una RF 110 en un emps que oscil.la a en e 3 i 5 segons. En nens, so a una p i ació baixa, WEISBERG i FINK (1966), oben e ec es simila s. Dels seus expe imen s, FERSTER i SKIN- NER (1957) nlex euen les següen s conclusions: a) ins a iba al 90 % del seu pes, la pe o mance de l'animal so a RF no so eix cap a iació impo an ; b) quan supe a el 90 % del seu pes no mal, les pauses pos - e o c augmen en, pe o quan l'animal espon ho a amb la axa no mal de la RF; i c) la pe o mance ca ac e ís ica de l'animal només es dis- o siona quan el pes d'aques es mol al (112 %). En aques s casos, en les g a iques apa eixen «genolls» i pe i es pauses abans de comple a la aó. A) Subjec es: T es Ra us No egicus, mascles, ge mans, a ie a albina i soca Wis a . Els animals e en expe imen almen e ges i p o- cedien de l'es abula i de la Facul a de Medicina de la Uni e si a Au- bnoma de Ba celona. Les a es an ésse anomenades Ti, T2 i T4 i en comenca l'expe imen enien una eda de 165 dies. B) Apa ells: Els apa ells del Labo a o i de Conduc a del Depa a- men de Psicologia que es a en u ili za e en els següen s: 1. Una caixa de Skinne , Scien i ic P o o ype A-115. La palanca e- que ia una p essió de 13 g s. pe posa en mo imen l'in e up o que en egis a a la espos a. 2. Un modul de con ol que pe me ia es abli el e o c con inu i l'ex inció au oma icamen . Pe al de mecani za el p og ama de RF que s'ha ia de e se i du an l'expe imen es a acopla a aques modul de coe ~l un comg ado de espos es digi al de la casa LIAP. COMPARACI~ DE DUES TECNIQUES D'ELIMINACI~ DE CONDUCTA 119 3. Un egis ado acumula iu Scien i ic P o o ype, model CR3F, que enia dues plome es. Una en egis a a el emps ansco egu , l'al- a, les espos es de pi ja la palanca i els e o cado s que l'animal ebia com a conseqüencia d'aques es espos es. En algunes g h iques no su la a lla de la plome a que ma ca el pas del emps. Els de ec- es que enia el alla del pape eien que la ploma es des iés i so ís de la g a ica en unes ocasions o que es una aca en d'al es. Degu a aques s incon enien s es a elimina aques a plome a.. C) P ocedimen : El p ocedimen expe imen al cons a a dels se- güen s passos: 1. Els 3 animals an es a 10 dies amb menja i beu e ad lib. en a iba al labo a o i. Es pesa en cada dia i es a eu e el pes p omig de cadascun d'ells. A pa i d'aques pes p omig es a busca el 80 % del pes de cada animal, que es a u ili za desp és com a ni ell de p i- ació. 2. Cada a a a e dues sessions din e de la caixa de Skinne pe con ola el ni ell ope an de l'animal i pe adap a -la a la gabia. 3. To s es animals a en e una sessió en la que se'ls adminis- a en els e o cado s manualmen . L'objec iu e a es abli el so de la menjado a com a e o cado condiciona i com a S* pe ana a men- ja . Aques a sessió es a e seguin les indicacions de MICHAEL (1963). 4. El comencamen d'una sessió pe moldeja la espos a de pi - ja la palanca. La es a de la sessió l'animal es a a so a un p og ama de e o c con inu. 5. Un p og ama d'ajus amen de RF ins que els animals a iba en al p og ama que es eia se i com a línia de base, en aques cas RE 25. Les a es TI i Tz an e 7 sessions pe puja de e o c con inu a RF 25. La a a T4 a necessi a 12 sessions. (Cal ad e i que el meca- nisme que subminis a a el e o c es a encalla en 2 sessions de la a a T4). 6. Es abili zació de cada animal en el p og ama de RF 25. El c i- e i d'es abili a e a el següen : No es enien en comp e les 7 p ime- es sessions de cada animal so a el p og ama de RF 25. Du an les 6 sessions següen s es compa a a la mi jana de les es p ime es amb la de les es da e es. Si la di e encia de les mi janes e a in e io al 5 % de la mi jana de les 6 sessions jun es, es conside a a que e1,sub- jec e s'ha ia es abili za . En cas con a i, s'a egia un dia més i es eien calculs simila s (SCHOENFELD, CUMMING i HEARST, 1956). Pe es abili - za -se, TI i T2 a en necessi a 13 sessions, men e que pe a T4 en a- en cald e 18. Dues a es (TI i Tz) enien aigua lliu e men e eien les sessions expe imen als, l'al a a a (T4) no a eni mai aigua din e de la caixa de Skinne . 120 QUADERNS DE PSICOLOGIA 7. In oducció de 3 p ocedimen s di e en s d'elimina espos es. La a a TI a e 30 sessions d'ex inció. La a a Tz a comenca el p o- cedimen de sacie a : les 6 p ime es sessions an ésse al 85 % del seu ,pes, les 6 següen s al 95 % i les 6 da e es al 105 %. A la a a T4 se li .dona a menja a$ lib. 40 minu s abans d'en a a la caixa de Skinne . To aques emps ambé enia aigua a la se a disposició. 8. Recondicionamen de TI ins a iba a RF 25 i segona es abili - zació dels 3 animals a RF 25. Les a es T2 i T4 es an es abili za en .13 sessions i TI en 14. 9. Segona in oducció dels 3 p ocedimen s di e en s d'elimina espos es. A TI se li a augmen a el pes al 85 %, 95 % i 105 %. A Tí se li dona a menja ad lib 40 minu s abans de la sessió expe imen al. T4 a e 30 sessions d'ex inció. Les sessions e en o es de 40 minu s. Es eia una sessió dia ia sem- p e a la ma eixa ho a, pe al de man eni el pes de l'animal al ma eix ni el1 de p i ació: el 80 % del seu pes, k 5 g ams. En el p ocedimen d'ex inció es eien dues sessions dia ies, sepa ades semp e pe un in- e al de 90 minu s. La p i ació de l'animal en comenca la segona ses- si6 dia ia a ia a mol poc, d'l a 3 g ams, és a di , menys de 1'1 % del seu pes. RESULTATS 1. Les palancades emeses du an les dues p ime es sessions i que es conside en el ni el ope an de les a es es poden eu e en la Taula 1. - sessió 1 sessió 2 X Ni el1 ope an dels es animals. 2. L'es abili zació de cada animal a RF 25, segons el c i e i esco- lli -di e encia de les mi janes pa cials in e io al 5 % de la mi jana o al- es mos a a la Taula 11. COMPARACI~ DE DUES TECNIQUES D'ELIMINACI~ DE CONDUCTA 121 TAULA 11. l.a es abili zació 2: es abili zació Es abili zació de les es a es a RF 25. 3. Com es po ap ecia en la Taula 11, el nomb e de espos es eme- ses du an l'es abili zació és mol més pe i en els animals que enen aigua en la sessió expe imen al que en el que no en é. Aixb és degu onamen almen al emps que passa l'animal be en i a la asacie a n que l'aigua li p odueix. Fen una compa ació en e els ma eixos sub- jec es quan an la p ime a es abili zació amb aigua i la segona sense aigua, es oben esul a s enca a més cla s: I Es abili zació 2 Es abili zació -- - M o al Ti 1770 T2 1858 M o al 4514 4179 ~ 4. En eu e l'aigua de la caixa de Skinne , les a es edueixen les ' pauses pos - e o c de la RF 25, com es eu compa an les Figu es 1 i 2. 5. La in oducció del p ocedimen d'ex inció és mol més e ec iu pe edui espos es que el de sacie a . Les espos es an disminuin cada sessió, ins que s'es abili zen en uns alo s p bxims al ni el1 ope- an de l'animal. Les dues a es mos en p ocesos simila s d'ex inció, al com es eu en la Figu a 3, així com en l'ele a índex de co elació ob ingu en e el nomb e o al de espos es pe sessió de Ti i T4: = 0'909. QUADERNS DE PSICOLOGIA Fig. 1. P ime a es abili zació de Ti a RF 25 amb aigua din e de la caixa de Skinne . Es po ap ecia l'e ec e en les pauses pos - e ouc. Fig. 2. Segona es abili zació de Ti a RF 25 sense aigua din e de la caixa de Skinne . En aques cas, han desapa egu les pauses pos - e o c. co MPARACI~ DE DUES TECNIQUES D'ELI M INACI~ DE CONDUCTA 123 Fig. 3. Rep esen ació g a ica del pe cen a ge acumula de les espos es donades cada 5 sessions d'ex inció pe TI i T,, espec e al nomb e o al de espos es emeses du an o el p ocedimen d'ex inció. 6. Les espos es donades pels animals du an les p ime es ses- sions del p og ama d'ex inció, enen el ma eix pa ó conduc ual del p og ama an e io de RF: G ups de espos es a la ma eixa axa de la RF -al comencamen adhuc a una axa més apida- i ge íodes sense espond e. Veu e la Figu a 4. 130 QUADERNS DE PSICOLOGIA almen al e o cado usa en cada eball. En aques expe imen els animals, en els 40 minu s de menja i beu e ad lib., menja en un p o- mig de 8'6 i 9 g s espec i amen , men e que be ien 28 i 29 cl. d'ai- gua. Els animals augmen a en I'un 32'5 g s (del 84 O/o al 93 % del seu pes) i l'al e 25'5 g s (del 83 Oh al 91 % del seu pes). La poca e ec i i a d'aques a classe de sacie a pe edui espos es, es po explica eien com la ~sacie a ~ e a deguda p incipalmen a l'aigua que en aques ex- pe imen no s'u ili za a com a e o cado . Bibliog a ia CAPALDI, E. D. i MYERS, D. E., 1978, ~Resis ance o sa ia ion o consuma o y and ins umen al pe o mance», Lea ning and Mo i a ion, 9, pp. 179-201. - 1979, «Resis ance o sa ia ion as a unc ion o h ee sa ia ion p ocedu es», Bulle in o he Psychonomic Socie y, 14, pp. 53-56. CRUZ, J., 1973, Es udis p elimina s sob e l'ex inció i la sacie a , Tesi de llicencia- u a no publicada, Uni e si a Au onoma de Ba celona. FERRÉ, N.. 1978, E ec es de l'en enamen de disc iminació en la esis kncia a l'ex inció, Tesi de llicencia u a no publicada, Uni e si a Au onoma de Ba - celona. FERSTER, C. B. i SKINNER, B. F., 1957, Sckedules o Rein o cemen , Apple on-Cen- u y-C o s. GARC~A SEVILLA, Ll., 1974, Ex inció de RF50, inhibició i pe sonali a en a es mas- cles Wis a , Tesi doc o al no publicada, Uni e si a Au bnoma de Ba celona. - 1977, «Ex inción del condicionamien o posi i o de espues a lib e: una e i- sión», Re is a de Psicología Gene al y Aplicada, 32, pp. 425-439. HOLLAND, J. G., 1958, «Human igilancen, Science, 128, pp. 61-67. HOLTZ, W. C. i AZRIN, N. H., 1963, «A compa ison o se e al p ocedu es o elimi- na ing beha io n, Jou nal o Expe imen al Analysis o Beka io , 6, pp. 399-406. KELLER, F. S. i SCHOENFELD, W. N., 1950, P inciples o Psychology, Apple on-Cen- u y-C o s. MACKINSTOSH, N. J., 1974, The Psyclzology o Animal Lea ning, Academic P ess. - 1983, Condi ioning aizd Associa i e Lea ning, Ox o d Uni e si y P ess. MICHAEL, J., 1963, Labo a o y S udies in Ope an Beha io , McG aw-Hill. REYNOLDS, G. S., 1968, A P ime o Ope an Condi ioning, Sco and Fo esman. SCHOENFELD, W. N., CUMMING, W. W. i HEARST, E., 1956, «On he classi ica ion o ein o cemen schedules)), P oceedings o he Na ional Academy o Sciences, 42, 563-570. SIDMAN, M. i STEBBINS, W. C., 1954, ((Sa ia ion e ec s unde ixed- a io schedules o ein o cemen )), Jou nal o Compa a i e Physiology and Psyc ~ology, 47, pp. 114-116. SKINNER, B. F., 1938, Beha io o O ganisms, Apple on-Cen u y-C o s. TARPY, R. M., 1975, Basic P inciples o Lea ning, Sco and Fo esman. TOPPING, J. S., PICKERING, J. W. i JACKSON, J. A., 1972, ~Compa ison o omission and ex inc ion ollowing FR ein o cemen aining», Psychological Reco d, 22, pp. 221-224. WEINBERG, P. i FINK, E., 1966, «Fixed- a io and ex inc ion pe o mance o in an s in he second yea o li e», Jou nal o Expe imen al Analysis o Beha io , 9, pp. 105-109.