Llindar de dolor i diferències individuals en rates

Quade ns de Psicologia, 1984, 1, 77-86 LLINDAR DE DOLOR 1 DIFERENCIES PNDIVIDUALS EN RATES * Nú ia DURAN BORRAS ** RESUMEN El obje i o del expe imen o que se desc ibe es el de con ibui a alida la hipó esis de Ga cía (1974) de que la deambulación en el Campo abie o pod ía se un análogo en a as de la dimensión ex a- e sión-in o e sión de la eo ía de Eysenck (1957, 1967). Pa a ello, obse amos si se ob enía en e dea nbulación y ole ancia al dolo en a as el mismo ipo de co elación que en e ex a e sión y ole- ancia al dolo en humanos. Los esul ados ob enidos pueden in e - p e a se de acue do con la hipó esis ci ada. ABSTRACT Ga cía (1974) say ha open- ield ambula ion could be un analogous o Eysenck ex a e sion-in o e sion ac o . The simila i y o he ela- ion be ween open- ield ambula ion wi h pain ole ance in a s and ex o e sion wi h pain ole ance in huma zs iuas s udied o examine his hipo hesis. The obse ed indings ag eed wi h he Ga cia hipo- hesis. * Resum de la esi de llicencia u a eali zada pe I'au o a so a la di ecció del D . Lluis Ga cia i Se illa. ** Depa amen de Psicologia Expe imen al i Psico isiologia. Uni e si a Au- bnoma de Ba celona. 78 QUADERNS DE PSICOLOGIA Les a iables de pe sonali a con emplades pe la eo ía ~'EYSENCK (1957, 1967) co elacionen posi i amen o nega i amen , segons el cas, a nb l'ap enen a ge, els llinda s senso ials i l'e ec e dels psico- a macs. Si exis eixen analegs d'aques es a iables de pe sonali a en el camp animal, han de mos a el ma eix ipus de co elació, GARCÍA (1974) p o- posa la deambulació al camp obe com a analeg de la dimensió ex a- e sió-in o e sió; si la hipo esi és co ec a, hau íem d'ob eni el ma- eix ipus de co elació en e deambulació i llinda s senso ials en a es que en e ex a e sió i llinda s senso ials en humans. Ex a e sió i llinda s senso ials EYSENCK (1967) dedueix de la se a eo ia la elació que s'hau ia d'es- pe a en e l'ex a e sió i els llinda s senso ials, conside an que els llinda s se an més baixos en els in o e i s que en els ex a e i s, pe causa de la majo e icacia de endimen associada a nb l'exci ació co - ical en els ni ells in e io s a l'bp im (al qual pe de inició no s'a iba eballan a nb in ensi a s llinda ). Aques ipus de elació l'amplia a la ole ancia a l'aillamen senso ial i a l'es imulació dolo osa, en esos com ex ems d'un con inuum d'es imulació al qual co espon una co ba de a o hedonics en o ma de U in e ida, que es a a desplacada en un g up espec e de l'al e ja que, en eni els in o e i s els llinda s més bai- xos (segons la hipo esi an e io ), a igual a objec i a d'es imulació « e- b ann més in ensi a , de al mane a que els in o e i s ole a an millo l'aillamen senso ial i els ex a e i s ole a an millo l'es imulació do- lo osa. (Fig. 1). Tole ancia al dolo , ex a e sió i neii o icisme Els esul a s expe imen als con i men l exis 6:,cia de elació posi i a en e llinda de dolo i ole ancia al dolo i ex a e sió (LYNN i EYSENCK, 1961; HASLAN, 1967; SCHALING, 1971; BARTOT, i COSTELLO, 1976). En al- guns d'aques s es udis es a eni en comp e ambé la a iable neu o- icisme (LYNN i EYSENCK, 1961 ; SCH ALING, 197 1) ob enin una co elació nega i a a nb el llinda de dolo i la ole ancia al dolo ; aques esul a s'explica pe les ca ac e ís iques especí iques de l'es ímul u ili za , ja que l'es ímul dolo ós p o oca dos ipus de eacció, la de pe cepció de l'es ímul, elacionada pe an a nb el llinda , i la eacció emocional in- condicionada a un es ímul a e siu, en la qual incideix la a iable neu- o icisme, ja que s'ha pos ula la se a elació a nb el sis ema ne iós au bnom. LLINDAR DE DOLOR I DIFER~NCIES INDIVIDUALS EN RATES 79 POBLACIO INTROVERTIDA MITJA EXTRAVERTIDA I TO HEDONIC POSITIU I ' I I ' ! ~.b- HEDON. y 1 /:-6 Í MGATIU Jb/l i I I I IVIVELL D'ESTIMULACIO BA IX MIG ALT (Dep i acid senso ial) (Dolo ) Fig. 1. Relacid en e el ni el1 d'í npu senso ial i el o hedonic co n a unció de la pe sonali a ( ep . d Eysenck, 1967). l Les mesu es del Camp Obe co n a analegs de les dimensions neu o icisme i ex a e si6-in o e sió La p o a del camp obe (c . GARAU, A., aEx a e sió humana i deambulació en a es~ en aques ma eix núme o de la e is a) a ésse in oduida pe Ha11 (1934), pe a ob eni de ecació i micció emocional que l'au o p oposa co n a mesu es del e «emo i i a » en a es; BROADHURST (1957) es anda i za la p o a i dugué a e me una c ia se- lec i a pe pun uacions en de ecació al camp obe que dona llo~ a les dues soques de a es conegudes co n Maudsley Reac i es i no Reac i- es. Re isions exhaus i es dels esul a s ob ingu s en eballs expe i- men al~ en els quals s'u ili za en co n a subjec es a es de les dues so- ~ ques Maudsley, mos en en e elles les di e encies que cab ia espe a si l'emo i i a és un analeg de la dimensió neu o icisme (EYSENCK i BROADH URST, 1964; BROADH URST, 1975). Al camp obe s'ob é una al a mesu a, la deambulació, que a és- se conside ada pe BROADHURST (1960) co n a índex meno de eac i- i a emocional a causa de la co elació nega i a que p esen a a espec- e de la de ecació en les soques Maudsley. A a bé, u ili zan di e en s soques de a es s'ha oba en e les dues mesu es an co ela- 80 QUADERNS DE PSICOLOGIA ció posi i a com nega i a i en la majo ia dels casos no signi ica i a, i alguns es udis indiquen l'exis kncia de dos ac o s més o menys inde- penden s (W H IMBEY i DENENBERG, 1963; HARRINGTON, 197 1). RUSSELL (1973) e isa aques ema i a iba a la conclusió de que els es ímuls nous p o oquen an cu iosi a com po i que, depenen de les ci cums- ancies, la po po in e e i la conduc a explo a o ia (pe exemple, si el camp obe es pe les se es ca ac e ís iques a emo ido ). GARCÍA (1974) p oposa la deambulació al camp obe com a analeg de l'ex a- e sió,.conside an -la com a ece ca d'es ímuls, aixo implica que la a a «ex a e ida» deambula ia més que la «in o e ida». Tole ancia al dolo , deambulació i de ecació Si la hipo esi de Ga cía és co ec a, és aonable espe a que, d'a- co d amb el que succeeix en humans, la deambulació al camp obe co elaciona a posi i amen amb la ole ancia al dolo ; podem espe- a ambé una co elació nega i a en e de ecació i ole ancia al dolo , i la in e acció en e les dues a iables a a que siguin les a es deam- bulado es al es-de ecado es baixes les que ole in millo el dolo i les deambulado es baixes-de ecado es al es les que el ole in pi jo , ja que són els g ups en els quals l'e ec e de les dues a iables és adi iu; la si- uació dels dos g ups es an s depkn de quina de les dues a iables sigui la dominan . L'e idkncia expe imen al exis en sob e la elació en e la deambu- lació i el llinda de dolo o la ole ancia al dolo és escassa, indi ec a i poc acla ido a. Ci a em, pe o, el eball de SATINDER (1976), qui es u- dia el llinda de dolo de les dues soques Maudsley i de dues soques seleccionades pe llu endimen en condicionamen d'e i ació en ga- bia de ai é, conegudes com Romanes de Al a E i ació i Romanes de Baixa E i ació (BIGNAMI, 1965) i oba di e encies signi ica i es en e les soques Romanes, essen les de llinda més al les Romanes de Al a E i ació, pe o no en e les soques Maudsley, esul a in e essan si e- nim en comp e que les soques Romanes di e eixen signi ica i amen en els pun a ges de deambulació al camp obe , essen les Romanes de Al a E i ació les més deambulado es. Ens p oposem es udia en a es no seleccionades la elació en e ole ancia al dolo , de ecació i deambulació, espe an oba els esul- a s esmen a s an e io men . LLINDAR DE DOLOR 1 DIFERENCIES INDIVIDUALS EN RATES 81 METODE Subjec es 62 a es de la soca Sp ague-Dawley, albines, mascles o es elles, que p ocedien de l'es abula i de la Facul a de Medicina de la U.A.B. i que a iba en al nos e labo a o i quan enien en e 98 i 102 dies d'eda . Apa ells Camp Obe : u ili za em un mun a ge d'aco d amb l'es anda i za- ció de BROADHURST (1957)' pe o sus i uin el so 011 blanc de ons de 78 dB que el1 u ili za pe la emo gene ada pe un acondicionado d'ai e que o ma pa de l'en o n habi ual dels nos es SS. Gabia de ai é: u ili za em una gabia La aye e Ins umen s (Mo- del 85102) que é com a base un eng aella o ma pe 36 ba es a a- és de les quals es po e passa un xoc elec ic; en e les dues ba es cen als hi ha ia col-loca un obs acle me alic que di ideix la gabia en dos compa imen s equi alen s. Xocado : w ili za em un xocado La aye e Ins umen (Model A615A); el xoc és gene a pe una on de co en al e na de 2400 V i a iba a l'eng aella de la gabia a a és d'una esis encia en se ie de 2'3 M l, mun a ge que pe me que la a iació de la esis encia del S no modi iqui subs ancialmen la in ensi a eal del xoc aplica , in ensi a que po ésse ajus ada mi jancan un po enciome e i de la que ens podem assaben a pel desplacamen de l'agulla d'un mili-ampe íme e. Aques xocado es complemen a amb un mbdul de con ol La aye e Ins umen s (Model 85152)' que en egis a el pas del S d'un compa i- men a l'al e i en ia el xoc al compa imen adien , i amb un empo- i zado La aye e Ins umen (Model 52012)' que pe me egula l'in- e al en e xocs. P ocedimen Quan les a es a iba en al labo a o i o en allo jades indi idual- men i du an els es dies següen s no o en manipulades. El qua dia comenca la p o a del Camp Obe . Cada S ou col-loca du an 2 minu s al camp obe pe al de mesu a la deambulació (nomb e de sec o s eco egu s) i la de ecació (nomb e de cagallons deixa s). El p océs es epe í du an 4 dies consecu ius a la ma eixa ho a. 82 QUADERNS DE PSICOLOGIA Cinc dies desp és d'acabada la p o a del Camp Obe comenca a la p o a de ole ancia al dolo . S'in odui'a el S a la gabia de ai é i desp és de 5 minu s d'adap ació comenca a I'adminis ació de xocs, 20 pe sessió amb un in e al en e xocs a iable al ol an d'l minu (30-90 segons), de la següen mane a: pa in de ze o, la in ensi a dels xocs ana a augmen an uni o memen ins que el S sal a a l'obs acle de sepa ació en e compa imen s i la in ensi a necessa ia pe a i- ba a aques a espos a e a la mesu a que es ecollia. El p océs es e- pe í du an qua e dies consecu ius a la ma eixa ho a. Du an o el emps els SS o en man ingu s ad Zibi um en ques ió de menja i beu- e, i o en pesa s abans de cada sessió expe imen al. RESULTATS Camp Obe Les mesu es de deambulació i de ecació s'ob enen suman les mesu- es dels qua e dies. Les pun uacions mi janes dels 62 SS expe imen- al~ es de allen a la aula 1. Les dis ibucions dels pun a ges són no - mal~ (P<0,05 en la p o a de Kolmogo o ) i la iabili a co ec a, an si u ili zem com a índex el coe icien de iabili a (BROADHURST, 1960) o les co elacions dia a dia. TAULA 1. Pun uacions mi janes de les mesu es de Camp obe (n = 62). Deambulació 112,32 43,13 De ecació 9,52 534 No hi ha co elació en e els pun a ges de deambulació i de ecació ( =0,04) i el pes dels SS no co elaciona ni amb la de ecació ( =0,12) ni amb la deambulació ( =0,01). Tole ancia al dolo Aques a ase a ésse comple ada pe 59 SS (els es es an s o en ebu ja s pe ha e so e alles de I'apa ell). La mesu a de ole ancia al dolo que u ili zem és el llinda de cada se ie dia ia (Li, Lz, L3 i La) O mediana de les 20 mesu es ob ingu- des cada dia i el llinda o al (L ) o mi jana dels qua e llinda s dia is. Tenin en comp e que no ens in e essen alo s absolu s sinó alo s ela- ius d'uns indi idus espec e els al es i a í de e les dades més mane- jables em una ans o mació de les dades en uni a s que equi alen a 0,025 mA (ni el1 de p ecisió de l'apa ell), de al mane a que cada una de les mesu es dia ies e donada pe un núme o en e . A a bé, al S se li demana a una espos a mo o a en la la encia de la qual podien in e eni a iables com la llunyania de l'obs acle de sepa ació, la posició d'esquena a l'obs acle, e c., i pe aques mo iu anali zem ambé el llinda mínim de cada se ie dia ia (L,I, Lm2' Lm3 i Lm4) o mi jana dels cinc alo s mínims i el llinda mínim o al (Lm ) o mi jana dels llinda s minims dia is, conside an que d'aques a mane a eliminem les espos es que han es a e a dades pels ac o s abans es- men a s. Les dis ibucions dels pun a ges di ec es de les di e en s mesu es de llinda no e en no mals i pe aixo en aquelles p o es es adís iques en les quals la no mali a és un equisi pe a la se a aplicació u ili - zem les dades ans o mades en la se a a el quad ada. Les mesu es s'han mos a iables, an si conside em com a índex el coe icien de iabili a com les co elacions dia a dia. Els llinda s dia is de cada S mos en l'e ec e de les succesi es ses- sions, enin les ec es de eg esió indi iduals una penden nega i a, excep e en sis casos que, pe aques compo amen anbmal, es udia- em sepa adamen ; pe an , a pa i d'a a ens e e i em només a 53 SS. El pes co elaciona signi ica i amen a nb el llinda o al ( = =0,25, p <0,05) i a nb el llinda mínim o al ( =0,27, p < 0,05). I Camp Obe i Tole ancia al dolo Les co elacions ob ingudes en e les di e en s mesu es de llinda o ole ancia al dolo i les mesu es del camp obe són de allades a la aula 11. La endencia gene al és de co elació posi i a a nb la deam- bulació i nega i a a nb la de ecació, excep e el p ime dia. Aques s e- sul a s es an co obo a s pels esul a s de p o es T aplicades en e SS a nb pun a ges de deambulació i de ecació pe sob e i pe so a de la mi jana, de alla s a la aula 111; únicamen el llinda del p ime dia i el llinda mínim del p ime dia donen esul a s con adic o is. Pe ob eni l'e ec e de l'in e acció en e deambulació i de ecació apliquem una analisi de a ianca de doble classi icació pe a g ups des- igual~ (EDWARDS, 1972) a nb les a es classi icades en qua e g ups segons les se es pun uacions en deambulació i de ecació es iguin pe sob e o pe so a de 1a.mi jana. L'e ec e de la in e acció és signi ica iu pel Lmz, b, i L, (p<0,05) ( eu e aula IV). El llinda mas al co es- pon al g up de deambulació al a-de ecació baixa, segui del g up de 84 QUADERNS DE PSICOLOGIA TAULA 11. Co elacid de la de ecacid i la deambulacid amb les di e en s mesu es de líinda (n = 53, gl = 51). De . 0,12 -0,22 -0,08 -0,15 -0,08 0,19 - 0,19 -0,15 -0,26* -0,09 Deam. 0,08 0,19 0,13 0,08 0,14 0,16 0,16 0,03 0,14 0,16 TAULA 111. P o es T en e deambulado es al es i baixes i de ecado es al es i baixes pe les di e en s mesu es de llinda (n = 53, gl = 51). - - L h L, L4 L, Lml Lm2 Lhn3 'm4 Lms De . 0,25 2,24* 1,26 2,07* 1,50 - 0,36 1,60 1,30 2,93*** 1,38 Deam. 0,36 - 0,72 - 1,48 - 0,49 - 0,66 - 0,33 - 0,74 - 0,65 - 0,88 - 0,73 deambulació baixa-de ecació al a, del g up de deambulació baixa-de- ecació baixa i del g up de deambulació al a-de ecació al a (Fig. 2). Les cis a es amb penden posi i a de la ec a de eg essió e en de- ecado es al es i qua e d'elles deambulado es baixes, que mos en llin- da s mds al s que les dues deambulado es al es. TAULA IV. Andlisi de a ianca aplicada al llinda mínim o al (n = 53). Fon de a iacid SC gí MC F P De ecació 0,0144 1 0,0144 < 1 N.S. Deambulació 0,0051 1 0,0051 < 1 N.S. De . x Deam. 0,0329 1 0,0329 6,33 < 0,05 E o 49 0,0052 - --- P o a de ang de Duncan (P < 0,05): De .? - Deam.? De -3. - Deam3. De . - Deam.-l De .-l - Deam. 1,38 1,43 1,49 1,68 b Deam. al a De . baixa De . al a Fig. 2. In e acció en e de ecació i deambulació en el llida mínim o al. El g up de de ecació baixa-deambulació al a es di e encia signi ica i amen dels al es. La al a de co elació ob inguda en e les mesu es de deambulació i de ecació ens indica la independencia de les dues mesu es i pe me conside a -les com a índex de ac o s independen s. aixo és una de les nos es p emises. El esul a es deu p obablemen a que el nos e cap obe es menys a emo ido que el de B oadhu s . La nos a mesu a de ole ancia al dolo s'ha mos a iable. La co- elació nega i a ob inguda en e llinda i pes ha es a ob inguda am- bé pe au o s que han u ili za al es me odes pe a ob eni el llinda (PARÉ, 1969; SATINDER, 1976), el que podem conside a com una p o a de la alidesa de la nos a mesu a. Respec e a la elació en e les mesu es de deambulació i de ecació i la ole ancia al dolo , els esul a s, enca a que la majo ia no siguin signi ica ius, són consis en s, ja que s'ob enen en quasi o es les mesu- es de llinda u ili zades, i es an d'aco d amb les p e isions. El llinda del p ime dia mos a els esul a s més con adic o is. Aixb po ésse