Extraversió humana i deambulació en rates

Quade ns de Psicologia, 1984, 1. 23-52 EXTRAVERSIO HUMANA 1 DEAMBULACIO EN RATES Ad iana GARAU i FLORIT* RESUMEN El p esen e abajo conside a la posibilidad de que la deambula- ción de la a a en el acampo abie o» pudie a se conside ada como índice de «ex a e sión». Los esul ados mues an que la al a deambulación en e1 «campo abie o» es á asociada con o as conduc as elacionadas con la ex a- e sión. Sin emba go, la medida «cambios» omada en la p ueba «luz-oscu idad» se e ela como el mejo índice. ABSTRACT Zn his pape we a e ying o p o e whe he he open ield ambu- la ion o he a can be conside ed as a good index o ex a e sion beha io . Ou indings e eal ha high open ield ambula ion is associa ed wi h o he beha io s ela ed o ex a e sion one. Fu he mo e hey e eal ha cchangesn measu e (ligh -da kness es ) is he bes index o ex a e sion. * Depa amen de Psicologia Expe imen al i Psico isiologia. Uni e si a Au- bnoma de Ba celona. 24 : QUADERNS DE PSICOLOGIA L'es udi de la pe sonali a ou el p incipal ema de ece ca del La- bo a o i de Conduc a als seus inicis. L'in en de oba un model analeg animal de la dimensió ex a e - sió humana, ou inicia pe Ga cía Se illa (1974) seguin un camí sem- blan al de B oadhu s (1960, 1975; Eysenck i B oadhu s , 1964) en el camp del neu o icisme. Tan un com l'al e e en e s des del sí de la eo- ia de la pe sonali a d'Eysenck. Fe s de e minan s, al nos e pa e , de l'inici d'aques a asca pe Ga - cía Se illa, o en, en e d'al es, la impo ancia dels models animals en el camp de l'expe imen ació, i ambé que la eo ia dlEysenck es a onamen ada en les o mulacions eb iques de dos au o s mol impo - an s en el camp de l'es udi basic de les lleis de l'ap enen a ge: Pa lo j Hull. Au o s que llui a en obe amen pel igo en l'expe imen ació i que malda en pe con e i la psicologia en una disciplina cien í ica, con ibuin amb els seus es o cos a c ea un p ime cos eo ic, que en ambdós casos ha esul a o ca uc í e . -ANTECEDENTS DE LA TEORIA D'EYSENCK Tipologies humanes Des de l'an igui a , l'home s'ha in e esa pels « ipus» humans. Galé (s. 11) de e mina l'humo causan dels ipus classics ja desc i s an e- io men pe d'al es au o s. Així, als sanguinis, pe sones semp e plenes d'en usiasme, p edomina a la sang. Als melancblics, I'humo que cau- sa a la se a is o ca ac e ís ica e a la bilis neg a. Als colk ics, la se a i i abili a ou a ibuida a la p edominancia de la bilis g oga. Final- men , als lema ics p edomina a la lema, causa de la se a apa ia i len i ud. La classi icació de Kan , mol accep ada als segles XVIII i XIX, man é els qua e ma eixos ipus, especi ican millo els seus a ibu s. A con i- nuació passem a exposa -los. Els sanguinis són desp eocupa s, op imis es i sociables. Tenen mol s amics. No s'aga en es mol se iosamen , incomplin so in les se es p omeses. El eball els a iga i els a o eix acilmen . No són pe sis- en s. Els melancblics a ibueixen g an impo ancia a o el que els con- ce neix a ells. Semp e oben abans els incon enien s que els a an a - ges, jus al con a i dels sanguinis. No an p omeses acilmen , pe o si les an les compleixen. Són suspicaces, pensa ius i o els p eocupa. To aixo plega a que no siguin pe sones elices. EXTRA VER SI^ HUMANA I DEAMBULACI~ EN RATES 25 Els cole ics s'exci en apidamen , pe o ambé es calmen acilmen si el seu oponen cedeix. La se a ac i i a és apida pe o no pe sis en . Els aag ada ésse elogia s públicamen , les apa ences, la pompa i la o - mali a . Són indi idus plens d'o gull i d'au oes ima. Els lema ics són indi idus manca s d'emocions. En di lema ic no s'ha d'en end e pe esós. No en en en ac i i a ni apidamen ni acil- men , pe o són pe sis en s quan ja hi es an. Ac uen pe p incipi i no pe ins in . Són aonables en el ac e a nb els al es, i usualmen se su en a nb la se a degu a llu pe sis encia, o semblan que són els al es qui se n'han so i . En aques a classi icaciól igual que en la g ega, no hi ha empe a- men s, compos os, essen impossible conceb e una pe sona que sigui la ba eja de dos o més « ipus». Pe o aixo no es a d'aco d a nb la ea- li a , i cap a inals del segle XIX, alguns psicolegs de ensen que si hom u ili zés dues dimensions o ogonals, on les pe sones es poguessin dis- ibui de o ma con inua, es pod ia desc iu e millo la pe sonali a . Conc e amen Wund (1903) de ensa que una d'aques es dimensions pod ia sepa a les emocions o es de les ebles, i l'al a, els empe a- men s can iables dels immu ables. La p ime a sepa a ia els melanco- lics i els cole ics dels lemá ics i sanguinis; l'al a, els cole ics i san- guinis dels melancolics i lema ics (Eysenck, 1967). Segons WUNDT (1903) «llan iga di e enciació en qua e empe a- men s.. . so geix d'agudes obse acions psicologiques de les di e encies indi iduals en e la gen .. .D. A la igu a 1 eiem un esquema de les concepcions eo iques p e- cu so es ins a a esumides. A la concepció de Wund , una pa icula posició dins aques a ca cassa bidimensional és deguda a una combi- nació de a iacions quan i a i es al lla g dels con inuums anomena s apid-len i o - eble, o ambé can iable-immu able i emocional-no emo- cional, pos e io men anomena s ex a e sió-in o e sió i ines able-es- able espec i amen . Com acabem de di , el concep e de ipologia de Wund no p essu- posa un sis ema ca ego ic, com ampoc no ho p essuposen ni JUNG (1917), ni CONKLIN (1922), ni FREYD (1924). Aques s au o s an pe ilan poc a poc els e s de l'ex a e i i de l'in o e i , ema can cada e- gada més la elació de la dimensió ex a e sió-in o e sió a nb p oces- sos in e ns. Mc DOUGALL (1929) és qui elaciona pe p ime a eegada l'ex a- e sió a nb ac o s cons i ucionals. Segons ell, la inhibició del co ex ce eb al es a associada a nb in o e sió. Jus al con a i del que su- posa Eysenck. Pe a Mc Dougall, el é de l'es a d'inhibició depend ia de la quan i a en que l'indi idu seg egués la hipo e ica subs ancia 26 QUADERNS DE PSICOLOGIA I 1 NESTABLE TRIST ANSIOS RIGID SERIOS PESSIMISTA RESERVAT INSOCIABLE QUIET MELANG 1 6s SUSCEPTIBLE IMPACIENT AGRESSIU EXCITABLE VOLUBLE IMPULSIU OPTIMISTA COLER I c ACTIU -1 NTROVERTI T EXTRAVERT 1 T- SOCIABLE NOTABLE XERRAI RE COMUNICATIU INDOLENT ESPAVILAT DESCUIDAT CAPITOST PASSIU MI RAT FLEMATI c REFLEXIU PAC FIC MODERAT FIABLE ATEMPERAT CALMOS Fig. l. Diag ama mos an les elacions en e els qua e empe amen s classics i els esul a s dels me odes mode ns d'analisi ac o ial de desc ipció de la pe so- nali a . (Adap ació de Eysenck, 1971; cedi pe N. Fe é.) SANGU 1 NI «X», que ind ia com a e ec e exclusiu ena la inhibició co ical, o di en d'al es pa aules, ex a e i za el subjec e. Enca a que les a i macions an e io s de Mc Dougall no són con i - mades pe in es igacions pos e io s, és impo an ema ca les que eu e e en a I'inges ió de ce es subs ancies sob e la conduc a, i a I'especial suscep ibili a dels ex a e i s a l'alcohol. Aques es, enlla- cen pe ec amen amb el Pos ula dels Fa macs (EYSENCK, 1967). ESTABLE I EXTRA VER SI^ HUMANA 1 DEAMBULACI~ EN RATES 27 Tipologies animals: Pa lo Quan Pa lo pa la de « ipus de sis ema ne iósn als seus da e s eballs, en én pe « ipus» un pa ó ca ac e ís ic de la conduc a d'un animal, o suposan que aques pa ó depen de les p opie a s del sis- ema ne iós. Les p opie a s basiques del sis ema ne iós, segons Pa lo són es: la o ca, l'equilib i i la mobili a dels p ocessos ne iosos. La o ca ou de inida pe la eloci a de o mació dels e lexos con- diciona s, e lexan la disponibili a dels p ocessos exci a o is. L'equi- lib i e lec ia la ela i a acili a de o mació dels e lexos exci a o is com a oposa s als inhibi o is, als que l'indi idu balanceja o equili- b a o ma amb igual acili a les espos es condicionades posi i es i nega i es. La mobili a ou e lec ida pe la acili a amb que un indi- idu can ia de la o mació d'una espos a condicionada posi i a a una espos a condicionada nega i a. . La combinació d'aques es es p opie a s, com he di , p oduia un de e mina ipus de sis ema ne iós. La base de les ipologies de i a dels expe imen s de condicionamen , dels pa adigmes de neu osi ex- pe imen al on els cans e an so mesos a si uacions de con lic e, de la conduc a obse ada i de les espos es so a l'adminis ació de ca eina (LEVEY i MARTIN, 1981). Fins a iba a la classi icació ipologica que exposem a la aula 1, j a mesu a que hi ha no es in es igacions, se succeeixen di e en s clas- si icacions. Es in e essan el camí segui pe Pa lo , i que desc iu TE- PLOV (1964), en el seu eco egu pe les ipologies, en las quals si bé és ce que so in conse en els ma eixos noms pels ipus classi ica s, aixb no implica que els concep es siguin els ma eixos. TAULA 1. Esquema dels p incipals ipus de sis ema ne iós, e a pa i de la da e a classi icació de Pb lo . T e de Le ey i Ma in (1981). Fo qa Equilib i Mobili a Denominació Fo Equilib a Fo Equilib a Fo No equilib a Fo No equilib a Feble Equilib a Feble Equilib a Feble No equilib a Feble . No equilib a Mobil SANGUINI Immbbil FLEMATIC Mobil COLERIC Immbbil Mobil Immbbil MELANCOLIC Mbbil Immbbil Veiem a la aula 1 ui ipus p incipals, depenen de les combina- cions de les es p opie a s basiques. Po ha e -hi mul i ud de ipus in e mi jos segons el g au de cada p opie a . Dels ui p incipals, qua- 28 QUADERNS DE PSICOLOGIA e en o en assimila s pe Pa lo als qua e ipus humans gene almen desc i s: sanguini, cole ic, melancolic i lema ic. Pa lo eu aques a iden i icació a pa i de les simili u s de compo amen . TEORIA D'EY SENCK La eo ia de la pe sonali a dlEysenck in en a explica les di e en- cies indi iduals en unció de cinc dimensions: neu o icisme, ex a e - sió, psico icisme, in eleligencia i conse adu isme. En eo ia és l'he- encia qui les de e mina, pe o les conduc es lligades a elles poden se modi icades pe la in e acció amb l'ambien . D'aques es dimensions, és l'ex a e sió que cap a el nos e in e és. L'ex a e sió és una de les dimensions p incipals de la eo ia d'Ey- senck. Es a basada en les in e co elacions en una se ie de e s, com són els de sociabili a , impulsi i a , ac i i a , i aci a i exci abili a . La cons ucció eb ica d'aques a dimensió es onamen a en els concep- es pa lo ians d'exci ació i inhibició, enca a que inme sos dins la eo- ia del condicionamen de HULL (1943). Les elacions exis en s en e aques s concep es i la dimensió ex a e sió, són o mulades pel Pos u- la de les di e encies indi iduals i pel Pos ula ipolbgic: Pos ula de les di e encies indi iduals: «Les pe sones di e eixen espec e a la apidesa amb que es p odueix exci ació i inhibició, la o ca de l'exci ació i de la inhibició p oduides i la eloci a amb que es dissipa la inhibició. Aques es di e encies són p opie a s de les es- uc u es ísiques implicades en e connexions es ímul- espos a*. Pos ula ipologic: «Els indi idus en qui el po encial exci a b i és gene a len amen i en qui els po encials exci a o is així gene a s són ela i amen ebles, són pe aixb p edisposa s a desen olupa pau es de conduc a ex a e ida i a desen olupa as o ns his e ico- psicopa ics en cas de c isi neu o ica; els indi idus en qui el po en- cial exci a o i és gene a apidamen i en qui els po encials exci a o is així gene a s són o s, són pe aixb p edisposa s a desen olupa pau- es de conduc a in o e ida i a desen olupa as o ns dis ímics en cas de c isi neu o ica. Simila men , els indi iduos en qui la inhibició eac i a és desen olupada apidamen , en qui són gene ades inhibi- cions eac i es o es, i en els qui la inhibició eac i a es dissipa len- amen , són pe aixb p edisposa s a desen olupa pau es de conduc a ex a e ida i a desen olupa as o ns his e ico-psicopa ics en cas de c isi neu o ica; ecíp ocamen , els indi idus en els qui la inhibició eac- i a és desen olupada len amen , en els qui són gene ades inhibicions eac i es ebles, i en els qui la inhibició eac i a es dissipa apidamen són pe aixo p edisposa s a desen olupa pau es de conduc a in o- e ida i a desen olupa as o ns dis ímics en cas de .c isi neu o ica.)) EYSENCK (1967) conclogué que és el balanc dlexci ació/inhibició d'un indi idu que de e mina el seu ni el de ducció. 1 que aques balanc e dona di ec amen pel uncionamen de la o mació e icula on- coence alica. G olle amen , pod íem di que la o mació e icula é un ni ell de uncionamen més al a l'in o e i que a l'ex a e i . L'esco ca ce eb al de l'in o e i ep més quan i a d'in o mació, com a esul a d'una ma eixa es imulació ambien al, que no la de l'ex a e - i . Aixo és degu a que els llinda s senso ials dels in o e i s són més baixos. L'in o e i , en eb e més in o mació es a més des e lla , més ac i a , o el que és igual, é un ni ell de ducció majo que l'ex a- e i . L'ex a e i , pel e de eni els llinda s més al s, necessi a més es imulació pe a iguala el ni ell de ducció de l'in o e i . 1 el que a l'ex a e i és ce ca aques suplemen d'es imulació, i és pe aixo que mos a una conduc a al amen sociable i bulliciosa. Es a di , una pe sona que de na u al é un des e llamen més pob e que l'in o e - i , ens apa eix com si os el con a i degu a la se a mane a de com- po a -se, que no és més que una ece ca cons an d'es ímuls. Di d'una al a mane a, quan l'esco ca és exci ada exe ceix con ol sob e els cen es in e io s del ce ell, inhibin -los d'aques a mane a. Pe o quan l'esco ca és inhibida, no exe ceix con ol sob e els cen es in e io s, deixan -los així que s'exci in (CARWIRGHT, 1979). Així, aquell que mos a una conduc a con olada se ia aquell en l'esco ca del qual p edomina l'exci ació, i ice e sa. Quan a l'exci ació, EYSENCK (1967) la conside a com a «. . .qualque cosa que a e e encia a uns p ocessos co icals de ca ac e descone- gu que acili en l'ap enen a ge, el condicionamen , la memo ia, la pe - cepció, la disc iminació, el pensamen , i els p ocessos men als en ge- ne al, men e que la inhibició é l'e ec e oposa de edui l'e iciencia del co exn. Degu a aques es di e encies isiolbgiques, la conduc a de l'ex a- e i és di e en a la de l'in o e i . EYSENCK i EYSENCK (1975) opinen que «el ípic ex a e i és sociable, li ag aden les eunions ( es es), é mol s d'amics, necessi a eni gen pe a pa la amb ells, i no li ag ada llegi o es udia es an sol. Ansia exci ació, s'a en u a, ac ua sense e lexiona , és gene almen un indi idu imp uden , i ambé a icadís. És a ecciona a les b omes, semp e é una espos a ápida, i gene al- men li ag aden els can is; és desp eocupa , descu ós, op imis a, i li ag ada « iu e i es alo a ». P e e eix es a en mo imen i en coses, 30 QUADERNS DE PSICOLOGIA é endencia a se ag essiu i pe d la paciencia apidamen : en conjun , els seus sen imen s no es man enen so a un es e con ol, i no 6s semp e una pe sona iable. El ípic in o e i és quie , és un ipus de pe sona e e a, in os- pec i a, a eccionada als llib es més que a les pe sones; és ese a i dis- an excep e amb els amics ín ims. Tendeix a p ojec a les coses amb emps pe enda an , «mi a abans de sal a )) i descon ia de l'impuls del momen . No li ag ada l'exci ació, s'aga a els a e s de la ida dia ia amb l'ap opiada se iosi a , i li ag ada un modus de ida o dena . Man é els seus sen imen s so a un es e con ol, a a egada es compo a de o - ma ag essi a, i no pe d la paciencia (l'humo ) acilmen . Es iable, un poc pessimis a, i dona un g an alo a les no mes «k iques». PRECEDENTS D'ESTUDIS ANIMAL§ SOBRE LA TEORIA D'EYSENCK: EL NEUROTICPSME En el camp animal ambé s'han e es udis sob e les dimensions de pe sonali a pos ulades pe Eysenck. Quan al neu o icisme, l'ins umen que hom ha usa pe a mesu a aques a dimensió en a es, ha es a el «camp obe )) (HALL, 1934). En essencia, el camp obe és un ecin e de g ans dimensions que cons i- ueix pe al subjec e una si uació no a. Es a do a d"es imu1ació audi- i a i lluminosa. HALL (1934) el p oposa com a p o a d'emo i i a . Hom suposa que l'animal en ésse exposa a una si uació no a, mos- a ia una conduc a de «po » en majo o meno g au, depenen aixo de les ca ac e ís iques del subjec e, ja que la si uació ambien al és igual pe a o s. L'exp essió d'aques a po ind ia donada pe la de- ecació de l'animal. B oadhu s (1957) es anda i zá el camp obe , o eduin -ne les dimensions i do an -lo d'una es imulació senso ial cons- an (llum: 200 W, so 011 blanc 18dB). El seu in en ou e un camp obe capaq d'a emo i qualse ol a a i, a la egada, més manejable que el de Hall, i sob e o , que p opo cionés unes dades consis en s. Les mesu es que se solen p end e d'ell són la de ecació, la deambu- lació i la micció, enca a que es poden mesu a mol es d'al es conduc- es: c euamen s, aixecades, e c. La de ecació i en meno g au la micció són sonside ades pe mol s d'au o s mesu es d'emo i i a (BROAD- HURST, 1957, 1975; CANDLAND i NAGY, 1969; DENENBERG, 1969, GRAY 1971). A pa i d'aques supbsi BROADNURST (1960) eu una c ia selec- i a; c euan a es de baixa de ecació dins el camp obe ob ingué la soca Maudsley no- eac i a (MNR), i c euan les d'al a de ecació ob in- gué la soca Maudsley eac i a (MR). Un an eceden d'aques es soques és la c ia selec i a eali zada pe HALL (1951) on ambé s'ob ingué, EXTRA VER SI^ HUMANA 1 DEAMBULACI~ EN RATES 3 1 usan un me ode semblan , una soca eac i a (Iowa eac i a) i una al- a soca no eac i a (Iowa no- eac i a). EYSENCK i BROADHURST (1964) e en un ecomp e dels expe imen s e s amb les dues soques Maudsley, i un balanc dels que a a o ien la hipo esi que la de ecació al a implica una majo emo i i a , o, di d'al- a'mane a, que les Maudsley eac i es són més emo i es que les Maudsley no- eac i es. De 48 expe imen s, 39 a a o ien aques a hipo e- si, la qual cosa ep esen a a un 80 % de eeixida. Els expe imen s del 20 % es an , bé con adeien la hipb esi, o bé no la con i ma en. BRO- ADHURST (1975) examina des del ma eix pun de is a els eballs e s en e 1964 i 1974. De 280 mesu es eali zades, 108 a a o ien la hipo e- si an e io (38'57 %), 130 mesu es (46'43 %) ni con i ma en la hipo esi ni li o en con a ies, inalmen , 42 mesu es (15 %) mos a en esul a s con a is a la hipb esi. D'aques s da e s esul a s, en conclogué l'au- o que ecolzen la hipo esi que les soques Maudsley són di e en s quan a eac i i a emocional. A LA RECERCA D'UN ANALEG ANIMAL DE L'EXTRAVERSIO HUMANA La possible exis encia d'un analeg animal de l'ex a e sió humana ja ou assenyalada pe EYSENCK (1967). BROADHURST (1973)) usan com a base les soques Maudsley in en a oba un analeg de l'ex a e sió, pe b no ingué kxi en aques a asca, com ampoc l'ha ia ingu WELDON (1967) qui ambé aga a com a pun de pa ida les soques Maudsley. GARC~A SEVILLA (1974) escome é la ma eixa emp esa. La p ime a passa ou elegi una conduc a que pogués se i com a índex d'ex a- e sió. Es a di , una conduc a que ens se ís pe a p edi ence a- damen que els subjec es que la mani es essin ambé en mani es a ien d'al es p opies dels subjec es ex a e i s. La conduc a elegida ou la deambulació del camp obe , en unció de di e sos e s: a) Respec e a la deambulació, BROADHURST (1957, 1960) opina que és conduc a explo a b ia ja que no é co elació amb l'ac i i a dins la gabia-es a ge. Aixo es a ecolza pels eballs d'al es au o s (HAYES, 1960; WHIMBEY i DENENBERG, 1967). També po ésse consí- de ada com un índex meno de eac i i a emocional, ja que p esen a una lleuge a co elació nega i a amb la de ecació (BROADHURST, 1960; DENENBERG, 1969; MIKULKA e al., 1973). Aques a co elació, pe b, no semp e apa eix (PARE, 1964; SATINDER, 1968; RUSSELL, 1973a). Els e s QUADERNS DE PSICOLOGIA Fig. 2. Dis ibució de la dea nbulaci6 del camp obe . la ó mula de Spea man-B own ambé ens ho assenyala així (deam- bulació: 0,77; de ecació: 0,42; micció: 0,71). Si les mesu es del camp obe són desencadenades pe la si uació expe imen al, en que I'animal eaccioni d'aco d amb les se es ca ac- e ís iques isiolbgico-cons i ucional, és a di , he e ables, hem de o- ba que els ge mans s'assemblin en e ells en aques es mesu es. Els nos es subjec es p o enen de 18 en ades di e en s. Reali zan una p o a F pe a cada mesu a, obem que aques a he i abili a es posa de mani es en els es casos. Les dades ob ingudes ens mos en que el g au d'aques a semblanca és el ma eix en deambulació (F = 2,17, g.1. = 18/70, P < 0,05), en de ecació (F = 2,04, g.1. = 18/70, P < 0,05) i en micció (F = 2,18, g.1. = 18/70, P < 0,05). TAULA 111. Co elacions en e les mesu es del camp obe (n = 89) i d'al es mesu es no a ec ades pe la di a si uació. Eda Pes Micció De ecació Deambulació - 0,1828 0,0397 0,1996 - 0,1168 De ecació -.. 0,0199 - 0,2058 0,2414* Micció 0,0164 - 0,0463 Pes 0.3352** Pe les ma eixes aons adduides al pa ag a an e io , les 'mesu es del camp obe s'han de mos a independen s d'al es mesu es, indi- idual~ no a ec ades pe la si uació de p o a. A la aula 111 mos em els coe icien s de co elació en e les mesu es del camp obe , el pes del subjec e i l'eda . Hi eiem ambé que el pes dels subjec es co e- laciona posi i amen (P < 0,Ol) amb l'eda . A més, obse em que la de ecació i la micció ambé, en e elles mos en un coe icien de co e- lació posi iu (P < 0,05.), no ha en -hi pe o, coe icien s signi ica ius en e les mesu es del camp obe i cap de les al es dues. Hi ha una in luencia de la dia ia i seqüencial exposició al camp obe sob e la mesu a de deambulació. La endencia gene al és el de- c emen de la mesu a.( ig. 3) al lla g dels dies de p o a. Fen una p o a de Duncan en e els pun a ges de cada un dels qua e dies, eiem que la deambulació dec eix de mane a signi ica i a d'un 'dia 'a 1"al e (P < 0,01, g.1. = 352). 4 dia 3e dia 20n dia le dia 40 QUADERNS DE PSICOLOGIA Hem classi ica els nos es subjec es (n = 89) en dos g ups (mol deambulado s i poc deambulado s) segons el seu pun a ge en deam- bulació os supe io o in e io a la mi jana d'aques a mesu a (X = = 139,26). Els g ups així cons ui s es di e encien pe la a iable selec- cionado a ( = 10,62, g.1. = 87, P < 010005)1 pe o no pe la de ecació ni pe la micció (P > OJO). Si ens cen em en el dec emen expe imen a pels dos g ups sua a o ma s, en e el p ime i qua dia de p o a, en la mesu a deambu- lació, podem obse a que el dec emen majo llhan ingu les deam- bulado es baixes ( = 1198, g.1. = 87, P < 0,05). Tes de Boissie Les dis ibucions de les dades ob ingudes són les següen s: X S C.V. Rang Deambulació Fo a s TAULA IV. Dades e e en s al es de Boissie (n = 89). A. Fiabili a : Deambulació 0,65 Fo a s 0,68 B. Co elació deambulació- o a s: = 0,4080*** C. Coe icien s de co elació en e les mesu es del camp obe i les del es de Boissie . BOZSSZER 44 I- d Deambulació Fo a s a Deambulació 0,4925*?:4 0,1713 De ecació 0,1916 0,1730 O Micció 0,2629* 0.1269 D. P o es « » eali zades pe a les mesu es del es de Boissie compa an els pun a ges ob ingu s en elles pe a les a es poc deambulado es i mol deam- bulado es al camp obe . EXTRA VER SI^ HUAIANA 1 DEAMBULACI~ EN RATES 41 g.1. P Deambulació - 4,9132 87 0,0005 Fo a s - 2,4900 85 0.01 P < 0,05 "* P < 0,01 * ;': B P < 0,001 La iabili a d'aques es mesu es calculada pel mé ode de co elació amb la co ecció de Spea man-B own és mode adamen al a ( au. la IV, A) essen el coe icien de co elació en e les dues posi iu i signi- ica iu ( aula IV, B). També les dues mesu es co elacionen posi i amen amb la deam- bulació del camp obe ( aula IV, C), pe o el coe icien només és signi- ica iu en e les dues deambulacions. Les p o es eali zades en e els pun a ges dels subjec es poc deam- bulado s i mol deambulado s al camp obe pe a les dues mesu es d'aques a p o a ( aula IV, D) ens con i men la di e encia de pun a ges p edi a pe als dos g ups o ma s. Tan en el cas de la deambulació com en el dels o a s explo a s la di e encia obada és signi ica i a. P o a llum- osca Aques a p o a ou passada a 89 subjec es. Les dis ibucions de les mesu es ob ingudes són les següen s: - X S C.V. Rang La encia 135,57 397,21 2,94 2.400,6(1,4 - 2.402) Fosca 1.965,48 27 1,48 0,14 1.421,3(978,7 - 2.400) Can is 44,05 21,38 0,48 108 (O - 108) TAULA V. Dades e e en s a la p o a I um- osca (n = 89). A. Fiabili a : La encia 0,77 Fosca 0,57 Can is 0,75 B. Coe icien s de co elació esis en s en e les mesuies d'aques a p o a. Cani~is Fosca La kilcia - 0,3765*** 0,2711* Fosca - 0,7442*4" 42 QUADERNS DE PSICOLOGIA C. Coe icien s de co elació en e les mesu es del camp obe i les de la p o a llum- osca. PROVA LLUM-FOSCA C1 L, La kncia Fosca a> Can is O a Deambulació - 0,1146 - 0,1020 0,2646* De ecació - 0,0380 0,0767 - 0,0634 u Micció 0,0164 - 0,1009 0,0707 D. P o es « » eali zades pe a les mesu es de la p o a llum- osca, compa an els pun a ges ob ingu s en elles pe a les a es poc deambulado es i mol deambulado es al camp obe . - -- La encia 1,7810 - 87 < 0,05 Fosca 1,9364 87 < 0,05 Can is - 3,3105 87 < 0,001 Quan a la iabili a d'aques es mesu es ( aula V, A), dues d'elles, la la kncia i els can is enen una iabili a al a, i la osca, mode ada. Les es mesu es co elacionen signi ica i amen en e elles ( aula VI B), essen posi iu el coe icien en e osca i la kncia, i nega ius els al- es dos. La deambulació del camp obe p esen a un coe icien de co e- lació posi iu i signi ica iu amb la mesu a can is, i nega iu pe o no signi ica iu amb les mesu es la kncia i osca ( aula VI C). Les p o es « » eali zades en e els pun a ges dels subjec es poc deambulado s i mol deambulado s al camp obe pe a les es mesu- es d'aques a p o a ( aula V, D) ens mos en que en els es casos els dos g ups de subjec es enen pun a ges signi ica i amen di e en s. P o a glucosa-Saca ina Aques a p o a ou passada només pe 15 dels subjec es que pas- sa en les al es es. Les dis ibucions de les dades ob ingudes són les següen s: EXTRA VER SI^. HUMANA 1 DEAMBULACI~ EN RATES 43 - X S.A. C.V. Rang Glucosa 1." dia 80,63 . .27,16 0,34 118(23 - 141) Saca ina l."' dia 30,76 24,37 0,80 92(5 - 97) Dies dobles 1,65 ' 2,04 . . 1,24 14(1- 15) Dies iples 2,69' 3,77 1,40 14(1- 15) Els coe icien s de co elació en e aques es mesu es i la quan i a d'aigua que els subjec es begue en pe e me mig du an els cinc dies an e io s a l'inici de la p o a ( aula VI, A) no són en cap cas signi i- ca ius. TAULA VI. Dades e e en s a la p o a glucosa-saca ina (n = 75). A. Coe icien s de co elació en e les mesu es d'aques a p o a i la q~ an i a d'aigua inge ida abans. Glucosa Saca ina D. doble D. iple - -- - - -- - -- Beauda abans 0,0739 - 0,1082 O ,2067 0,1716 B. Coe icien s de co elació exis en s en e les mesu es d'aques a p o a. D. iple Saca ina Glucosa Dies doble 0,7300*** - 0,2920* - 0,5534*** Glucosa - 0,6083*** 0,1088 Saca ina - 0,3811*** C. Coe icien es de co elació en e les mesu es del camp obe i les de la p o a glucosa-saca ina i amb la quan i a d'aigua beguda abans de la p o a. c1 k P> Glucosa Saca ina D. iple Abans D - Ó Deambulació 0,0493 0,1032 - 0,1120 0,0684 a De ecació 0,1405 - 0,0336 - 0,0588 - O ,078 1 9 Micció 0,1129 - 0,2062 0,0212 - 0,1835 O D. P o es « » eali zades pe a les mesu es de la p o a glucosa-saca ina, com- pa an els pun a ges ob ingu s en elles pe a les a es poc deambulado es i mol deambulado es al camp obe . 44 QUADERNS DE PSICOLOGIA g.1. P. Glucosa - 0,7672 73 N.S. Saca ina 1,0650 73 N.S. Dies i le 1 .O565 73 N.S. En aques a p o a no podem calcula la iabili a al i com ho ha- iem e a les al es es, pe o la co elació en e el c i e i ins beu e el doble i el iple del que no malmen be ia l'animal és, en ce a mane a, un índex de iabili a . Aques es dues a iables co elacionen al amen en e elles essen el coe icien posi iu i signi ica iu ( aula VI, B). També la es a de a iables, a excepció de la glucosa i saca ina begudes el p ime dia de p o a, co elacionen de mane a signi ica i a en e elles. La deambulació del camp obe p esen a un coe icien de co elació posi iu a nb la saca ina i a nb la glucosa, i nega iu a nb els dies a da s pels subjec es ins beu e el iple. En cap cas els coe icien s són signi- ica ius, essen , a més, mol baixos. No hem calcula el coe icien e- e en als dies a da s ins beu e el doble, ja que és una mesu a mol semblan als dies ins beu e el iple, pe o si p esen em el coe icien en e deambulació i quan i a de beguda abans de la p o a aques és de signe posi iu i p ope a ze o ( aula VI, C). Les p o es u » eali zades en e els pun a ges dels subjec es poc deambulado s i mol deambulado s al camp obe pe a les mesu es d'aques a p o a ( aula VI, D), en cap dels es casos mos en di e en- cies signi ica i es. Compa ació conjun a de les qua e p o es Finalmen , a la aula VI1 p esen em les co elacions en e les me- su es de les qua e p o es. Hem de ema ca que aques s coe icien s són e e en s a 89 subjec es, excep e quan una de les a iables o les dues són de la p o a glucosa-saca ina. En aques cas són calcula s a nb els esul a s de 75 subjec es. La deambulació del camp obe co elaciona posi i a i signi ica- i amen amb la deambulació del es de Boissie , i a nb els can is. La es a de coe icien s no són signi ica ius, pe o sí en el sen i p edi a les nos es hipo esis. Quan al p esen a a nb les mesu es d'emo i iia , de ecació i micció no són signi ica ius com espe a em. TAULA VII. In e co elacion~ en e les mesu es de les q la e p o es (n = 89). Deain CO De CO Mic CO Deam B Fo a s La encia Temps Can is Glucosa Saca ina Dies iple Saca ina Glucosa Can is Temps La encia Fo a s Deamb. B Micció CO De ecac. CO 1. Pe a les co elacions de la p o a glucosa-saca ina n = 15. 46 QUADERNS DE PSICOLOGIA La mesu a can is, que a la ma eixa aula podem eu e a nb els coe icien s de co elació que p esen a a nb les al es a iables, és una mesu a que ambé p esen a coe icien s posi ius ambdes dues deam- bulacions, enca a que no signi ica iu a nb la del es de Boissie . També co elaciona a nb el signe adequa i de o ma signi ica i a a nb o es, excep uan la saca ina, les mesu es que hem conside a de ece ca d'es imulació. Són, a més, les se es co elacions a nb la de ecació i micció p ope es a ze o. Camp obe La iabili a de les mesu es del camp obe , adop an el ma eix c i- e i que GOMA (1977), és al a quan a la deambulació i la micció. No ho és pe o la de la de ecació. Malg a o , la iabili a d'aques a conco da a nb l'ob inguda pe GARC~A (1974) a nb subjec es p o inen s del ma eix es abula i. Quan a conside a el camp obe com a mesu a de pe sonali a (GARCÍA, 1974; GARAU, 1976), l'independkncia de les mesu es del camp obe de les mesu es biologiques com són el pes i l'eda , comp o ada a a és de la manca de signi icació dels coe icien s de co elació o- ba s en e elles ( aula 111), ens pe me a i ma que no hi ha es en con- a. A més, aques ma eix e ha es a oba pe d'al es au o s usan ambé un camp obe com el nos e, és a di , a nb menys elemen s a emo ido s (GARC~A, 1974; GARAU, 1976; GOMA, 1977; DURAN, 1978). En algún cas, aques a independencia no és del o cla a (TOBEÑA, 1977). El coe icien de co elació, posi iu i signi ica iu, en e pes i eda és explicable que apa egui si enim en comp e que els nos es subjec es e en jo es. Resul a s simiIa s han es a ob ingu s pe d'al es au o s que usa en subjec es d'eda s simila s a la dels nos es (TOBEÑA, 1977). En can i, aques coe icien no apa eix quan els subjec es usa s ja s'han es abili za en el seu c eixemen (GARCÍA, 1974). Cal ema ca que la co elació en e de ecació i pes, a més de no se signi ica i a és de signe nega iu. Aques a elació ambé és con i mada pe mol s d'al es au o s, en e ells pe GOMA i TOBERA (1978). Respec e als coe icien s de co elació en e les mesu es del camp obe , hem de ema ca en p ime lloc que l'exis en en e deambulació i de ecació és nega iu i no signi ica iu, indican a nb aixo, que al nos e camp obe , pe les se es ca ac e ís iques, la deambulació no po se conside ada una mesu a meno d'emo i i a , com ja ha ien sugge i GARAU e al. (1979). La co elació en e de ecació i micció és posi i a EXTRA VER SI^ HUMANA. I DEAMBULACI~ EN RATES 47 i signi ica i a. Aques esul a e a d'espe a , enin en comp e que les dues mesu es es conside en índexs d'emo i i a (HALL, 1936; BROAD- HURST, 1960). La co elació en e deambulació i micció és posi i a i no signi ica i a. Com apun a em en un eball an e io (GARAU, 1976) aques coe icien posi iu pod ia ésse explica pel e que els animals mol deambulado s an la micció caminan , i a més l'escampen amb la cua, exage an -ne així el pun a ge. Les p o es F eali zades en e les di e en s en ades a que pe a- nyen els nos es subjec es, i que an e e encia a la deambulació, de e- cació i micció, ens pe me en man eni l'a i mació que són mesu es he e ables. A i mació man inguda ambé pe BROADHURST (1960) i pe GARC~A (1974) en e d'al es, amb el ecolcamen empí ic. En el camp huma ambé hi ha e idencia empí ica que p o a l'he i abili a de I'ex a e sió (EAVES i EYSENCK, 1975; FLODERUS-MYRHED, e al., 1980) i del neu o icisme (FLODERUS-MYR H ED, e al., 1980). D'al a pa , ambé hem d'assenyala l'exis kncia d'un dec emen en la deambulació, al lla g dels qua e dies de p o a, com si la epe ida exposició a la si uació del camp obe deixés de p o oca espos es de ((po )> i/o «cu iosi a ». To s els esul a s ins a a discu i s es an d'aco d amb la hipo esi p incipal del nos e eball. No així el e que el dec emen de la deam- bulació sigui signi ica i amen majo (P-< 0'0.5) pe a les deambula- do es baixes que pe a les deambulado es al es, ja que en ésse la deambulació índex d'ex a e sió, les deambulado es al es hau ien de mos a majo saciació de l'es ímul (EYSENCK, 1967)) i pe an majo dec emen . Tes de Boissie Les mesu es p incipals p eses al es de Boissie enen una iabili a mode ada. Podem obse a que la deambulació d'aques co elaciona posi i amen i signi ica i amen amb la del camp obe (P < 0,001), elació ema cada ambé pe GOMA (1977). D'al a pa , malg a que hi haguessin aons pe a espe a que un coe icien semblan exis ís en e deambulació del camp obe i nomb e de o a s explo a s en el es de Boissie (GOMA, 1977), en el nos e cas, enca a que el coe icien de co elació és posi iu, no assoleix el ni el1 de signi icació desi ja . ALFANO i TRAINA (1971) d'al a banda, oben un coe icien posi iu i mol p ope a ze o en e ac i i a explo a o ia i o a s explo a s, la qual cosa s'adi ia amb els nos es esul a s. D'al a pa , les mesu es p eses al es de Boissie mos en un coe i- cien de co elació posi iu i signi ica iu (P < 0,001), indican que aques-