Recensiones

ci a a e lexiona sob e nues o abajo. Espe emos que p óximamen e se a- duzca al cas ellano. FJ. Elejaba ie a Re is a ca alana de psicoanalisi Ins i u de Psicoanalisi de Ba celona Es ac a d'una publicació de 171ns i u de Psicoanalisi de Ba celona que su dues egades l'any (p ima e a i a do ), des del dia de San jo di de 1984. Es a dedicada, onamen almen a l'es udi de la eo ia, ecnica i clínica psicoanalí i- ques, i alho a, es a obe a a les incu- lacions in e di~ci~lha ies i a les aplica- cions de la psicoanalisi, an les incloses en la essan medicopsicologica, com poden se la psiquia ia, psicologia, hi- giene men al, medicina psicosoma ica, e c., com d'al es com la biologia, les ciencies socials, pedagogia, a , li e a u- a, epis emologia. Aques a e is a e a ompli un bui dins de la li e a u a cien í ica ca alana i, adhuc, de 1'Es a espanyol, ja que és la p ime a e is a publicada pe memb es de 1'Associació Psicoanalí ica In e na- cional. La e is a es a esc i a en ca ala ín e- g amen . Tanma eix, els edi o s aspi. en de e -la a iba a o s els in el.lec- uals in e essa s que pa len una llengua omanica. Pensen que, donades les a els comunes, el con ingu de la e is- a se a acilmen en enedo pe a qual- se ol es udiós, sob e o dona que es ac a d'una e is a cien í ica on mol s mo s i idees són de coneixemen comú pe a la col.lec i i a cien í ica. Pe al de acili a la comp ensió a aques s lec. o s, la e is a publica esums en cas e. 11a i en angles aques s úl ims e isa s pe M s. Be y Joseph, de Lond es, am- bé col.labo ado a de la e is a. Es ac a d'una e is a ben p esen a. da i p ou ex ensa, que inclou di e en s eballs d'au o s ca alans i o ans, an eu opeus com ibe oame icans. La ciencia psicoanalí ica es oba en una dinamica cons an de can i i p o- g és, i calia una e is a pe al d'aplega els a encos que enen lloc a eu del món i, alho a, ecolli l'apo ació espe- cí ica dels psicoanalis es ca alans a la in. es igació. Hom ha conside a essencial l'obe - u a de la e is a a al es disciplines, ja que desen olupan els lligams en e les unes i les al es pod an en iqui -se mú- uamen , con ibui a des e malen e. sos i a a o i llu p og és. Una de les inali a s de la e is a és desen olupa el lkxic psicoanalí ic ca a- la, an mal ac a ins a a. Vol ésse un pun d'uni icació d'aques ocabula i psicoanalí ic i se i d'es ímul pe a ana -lo a inan . C eiem que l'es o c de cul i a la nos a llengua en la essan psicoanalí ica és una con ibució més a la no mali zació linguís ica. La e is a es a ambé esso de l'ac- uali a psicoanalí ica, i una de les sec- cions es a dedicada a dona no ícia de cong essos, eunions i al es ac i i a s cien í iques. El p ime núme o s'ob e amb una ca a de F eud, on a unes conside a. cions sob e les gue es i un assaig d'es- udi de les mo i acions d'aques es des d'una pe spec i a psicoanalí ica, en es- pos a a una al a ca a d7Albe Eins ein sob e el ma eix ema. M.V. Oli a hi a el epo de l'homena ge a M. Klein, ce- leb a a Ba celona, en el seu cen ena i. Hi ha un a icle d'Hanna Segal sob e el concep e de Posició, de J. Co ominas sob e la unció p imi i a de la ma, de L. G inbe g i J.F. Rod íguez sob e una pacien on e e a, de N. Abelló i M. Pé ez Sánchez sob e l'obse ació de na. dons, i de Beni o López sob e la con i- gu ació clínica que anomena ( discu s inin e ompu )). La e isió publicada en aques núme o ha es a e a pe R. Bas- sols i J. Code ch, i a e e encia a les pe e sions. La secció d'aplicacions de la psicoanalisi publica un a icle de J.O. Es e e sob e la psico e apia psicoanalí- ica. La secció de lligams in e discipli- na is, un a icle de J. Piage sob e l'in. conscien cogni iu i l'inconscien a ec- iu, i un de J. F eixas i J. Tizón sob e el mal en enimen ' en e iloso ia de la ciencia i psicoanalisi. La secció de lexic, a ca ec de J.O. Es e e, es p esen a a si ma eixa. En la de no ícies, M. Pé ez Sánchez a his o ia dels i iicis del mo i. men psicoanalí ic a Ba celona. L'es o c esme ca pe l'ins i u de Psi. coanalisi de Ba celona en edi a aques- a Re i a Ca alana de Psicoanalisi cons i- ueix una de les se es millo s con ibu- cions a l'a enc de la ciencia psicoanalí i- ca a Ca alunya. Consell de Redacció de la Re is a Ca alana de Psicoanalisi TESIS DOCTORALS LA DISCIPLINA EN EL CONTEXTO ESCOLAR: ANÁLISIS DE MODELOS EXPLICATIVOS Y APLICADOS Concepció Go zens Busque s Di ec o : doc o Cándido Geno a d Ros- selló El ema de la disciplina en la escuela, del que an o y an di e samen e se ha hablado, se a a en es e abajo con el obje o de llega a la elabo ación de un modelo eó ico, capaz de explica las a iables que in e ienen y de e minan el p oceso disciplina io en la si uación de enseñanza-ap endizaje. Pa a ello, y como a ea p e ia, he- mos enido que llega a una de inición de lo que es disciplina, así como de concep os p óximos y muy elaciona- dos con es e, igualmen e hemos ecogi- do, analizado y es udiado la cues ión de cuál es la opinión de los adul os sob e el ema de la disciplina escola , es o es: qué p oblemas les p eocupan especial. men e, cuáles son los que se obse an con más ecuencia, a qué c een que se deben, qué opinan espec o a su a a- mien o, e c.; cues iones odas ellas que, a o o ni el, ayudan a da una espues- a a la cues ión del p opio concep o y la de inición de disciplina. A con inuación se han es udiado odas las apo aciones exis en es, desde una pe spec i a bien explica i a del ema, bien aplicada; la a iedad en los plan eamien os, así como la al a de sis ema ización en elación al conjun o de abajos, nos ha