scieee Open visual document viewer

Recensiones

Morató i Munné, Pere; Peri i Nogués, Josep Maria

Abstract

Estil d'atribucions, depressió i "learned helplessnessn : aplicació del model d'Abramson, Seligman i Teasdale

Full text

ción en e la o denación de las his o- ias y el es adio en la «conse ación». También podemos deci que a mayo edad men al, mayo núme o de his o ias co ec amen e o denadas, siendo es as cada ez de mayo núme- o de imágenes. Po debajo de los sie- e años de edad men al, ningún suje o o dena his o ias de más de es imáge- nes. ESTIL D'ATRIBUCIONS, DEPRESSIÓ 1 «LEARNED HELPLESSNESSN: APLICACI~ DEL MODEL D'ABRAMSON, SELIGMAN 1 TEASDALE Pe e Mo a ó i Munné Josep M. Pe i i Nogués Di ec o : Lluís Ga cía Se illa El enomen 'lea ned helplessness a se p oposa com un model expe i- men al de dep essió (SELIGMAN, 1975). Pos e io men ABRAMSON, SE- LIGMAN i TEASDALE (1978) n7han e una e o mulació pe augmen a -ne el pode p edic iu en se aplica als hu- mans. El nou model pos ula que da an d'un e nega iu incon olable aquells indi idus que a ibueixin la causa d'a- que11 e a quelcom in e n, es able i global, p esen a an els símp omes ca- ac e ís ics del lea ned helplessness, és a di , de ici s cogni iu, emocional i mo i acional, i una disminució en l'au oes ima. A més, les a ibucions se an un p edic o de 17es abili a i de la gene ali zació dels símp omes. Aques a in es igació posa a p o a dues p ediccions gene als: 1. A més endencia a a ibui els e s nega ius a causes in e nes, es ables i globals, co espond h més dep essió. 2. A més endencia a a ibui els e s posi ius a causes ex e nes, ines ables i especí iques, co espond h més de- p essió. Els subjec es són 112 es udian s uni- e si a is a alua s pe dues egades en un in e al de qua an a-nou dies. Pe aques a inali a s'u ili za la e sió ca- alana de dos conegu s qües iona is de dep essió i del A ibu ional . S yle Ques ionnai e. Els esul a s, si bé donen supo pa cial a les p ediccions de i ades del nou model en la p ime a adminis a- ció, no el donen en absolu en la sego- na adminis ació. A més, els esul a s indiquen di e encies no espe ades en- e mascles i emelles. En aques sen i la p edicció que a e e encia als e s posi ius sembla acompli -se en el g up de mascles pe o no en el g up de eme- lles i, pel con a i, la p edicció que a e e encia als e s nega ius sembla acompli -se en el g up de emelles pe- o no en el g up de mascles. Pe al d7esb ina possibles explica- cions d'aques esul a es demana a qua e expe s que ac uin com a ju ges alo an les a ibucions a un ma eix e de 30 subjec es a l'a za . Els esul a s indiquen una ele ada coincidencia en- e els «ju ges», pe o baixa al compa- a -la amb els subjec es. Es discu eixen les possibles implica- cions d'aques s esul a s.