La Làmina complementària "Arbre"del test PN en Corman

Quade ns de Psicologia, 1985, 11, 193-199 LA LAMINA COMPLEMENTARIA MARBREM DEL TEST PN DE CORMAN Jo di BACHS 1 COMAS RESUMEN Es e abajo cons i uye un es udio sob e la lámina Á bol, inco po ada al Tes de Las A en u as de Pa aneg a del doc o L. Co man, en el a io 1978, con el p opósi o de inc emen a el núme o de láminas en las que se hace p esen e la igu a del pad e, pe o sob e la cual no hay da os publicados. A pa i de una mues a de 85 suje os se analizan los emas de la lámina, las p e e encias-iden i icaciones, y en especial sus pa icula idades ape cep i- as en unción de la a iable sexo. Los esul ados sugie en que se cumple la expec a i a del au o pues o que Á bol con ibuye no ablemen e al conoci- mien o del ol de la igu a pa e na en el seno de la amilia, median e el Tes PN. ABSTRACT Thii wo k consis s o a s udy o he pic u e T ee (La Cou e Echelle) wich was added o D . Co man's Ad en u es o Black Leg Tes in 1978, wi h he in en ion o inc easing he numbe o pic u es in which he a he - igu e is p esen , bu abou wich pic u e no published da a exis s. In a sam- ple o 85 subjec s, he hemes o he pic u e a e analysed, as well as he p e e ences-iden i ica iom and especially i s appe cep i e pa icula i ies in e ns o he sex a iable. The esul s suppo he au ho 's expec a ions, sin- ce T ee con ibu es o he knowledge o he ole o hepa e nal igu e wi hin he amily, by means o he Black Leg Tes . 194 QUADERNS DE PSICOLOGIA L'any 1978 L. Co man a decidi a egi una lamina no a al seu cone- gu es p ojec iu Po aneg a, publica a F anca el 1961. Així doncs el es PN cons a ac ualmen de 19 lamines: el F on ispici que es p esen a al comencamen , pe que el subjec e iden i iqui lliu emen els pe sona ges p incipals de la his o ia, 17 lamines (en lloc de les 16 d'abans) en e les quals el subjec e elegeix les que ol pe elabo a la se a na ació, i inal- # men la lamina Fada que, com se sap, es p esen a al inal de la p o a i se eix pe eu e quins són els es desi jos que PN o mula a la ada. En una i xa del Ca aleg de Tes s, publica pel Cen e de Psychologie Appliquée de Pa ís, Co man jus i ica b eumen les aons que l'han mo- gu a in odui una lamina complemen a ia, desp és de an de emps d7u ili zació del es . El PN, diu Co man, ha demos a a bas amen la se a u ili a en l'explo ació psicodinamica de la pe sonali a , pe o es no a un desequilib i si es compa a la p esencia en el es de la igu a del pa e (P) i la de la ma e (M). Aques a hi p edomina, sob e o a a és de les se es uncions nu i i es, i aixo susci a en l'examina una munió de emes o als, so in eg essius. Aques a cons a ació sugge ia la con eniencia d'inc emen a el nomb e de lamines més a ia escasses on és p esen la igu a del P, amb la inali a d'o e i més possibili a s a l'elabo ació de emes p og essius, p opis de la ase edípica del desen olupamen psico- sexual. Val a di que la lamina Pa enca p e enia plan eja el ema de la independencia i au onomia, pe o el e que el p o agonis a hi apa eix comple amen sol, a que el subjec e egi so in la si uació de mane a angoixosa i elabo i emes més a ia eg essius. Co man a pensa que la p esencia i ac i ud pe missi es del P en una si uació simila a a o i ia l'exp essió de la endencia a l'au onomia. Així a so gi La Cou e Eche- lle, nom ances de la no a lamina, que pod ia adui -se pe Esquene a ( e esquene a és pa a l'esquena pe quk un al e hi pugi), pe o el cos um de mol s usua is d'anomena -la A b e ha e que inalmen la designés- sim amb aques nom. Recolza en un a b e amb les po es del da an , inco po a sob e les po es del da e a, el P a esquene a al PN. Aques , en ila sob e l'espa lla del P, súga a a una b anca i mi a els animale s de lú b e (un niu d'ocells, uns oce- lle s que olen, un ocell més g os de bec lla g i un esqui ol). 196 QUADERNS DE PSICOLOGIA Ni aques a desc ipció, que cons i ueix el ema idel de la lamina, ni la se a in e p e ació igu en en cap dels es olums del manual PN de Co man, publica s o s abans del 1978, és a di , abans de la publicació d'A b e. Tampoc ens cons a que L. Co man hagi publica algun a icle sob e el ema en alguna e is a especiali zada. Aix6 ens ha mogu a e un es udi pilo sob e aques a lamina, els esul a s del qual o e im a a de N mane a p o isional. Desp és d'examina 130 p o ocols del es PN, n'escollim els 85 en els quals a u ili za -se la lamina A b e. Els subjec es a qui a passa -se la p o a no p esen en cap mena de as o n psicoldgic. Dels 85 p o ocols, 41 co esponen al sexe emení (48%) i 44 al masculí (52%). La mi jana d'eda és de nou anys, i els lími s ex ems són de qua e anys i deu mesos, i se ze anys i qua e mesos. El 73% de subjec es ocupa l'in e al que a de sis anys i se mesos a do ze anys i sis mesos. Del 27% es an , el 16,5% é una eda comp esa en e qua e anys i deu mesos, i sis anys i sis mesos; i el 10,5%, en e do ze anys i se mesos, i se ze anys i sis mesos. La majo ia, doncs, són in an s i p e-adolescen s. El ema idel de la lamina, al com l'hem desc i més amun , és mol eqüen (78%) i quasi semp e es menciona la idea d'ajuda del pa e (de egades de la ma e) pe quk PN pugui eu e o mi a el niu, els ocells i animale s de l'a b e. Jun amen amb aques ema, o bé independen men , apa eixen aques s al es emes: 1. De joc, de di e sió, de PN i el P, o de PN amb els ocells o animale s de l'a b e (19%). 2. El P é alguna egada una cla a unció p ecep i a, d'ensenya PN (p.e., a e -li eu e que no iuen sols, a conkixe les c ies dels animale s de l'a b e, a colli he ba de l'a b e) o, de egades, p en la inicia i a de busca ocells o d'ajuda PN a e -ho (10%). De egades pugen o s dos a l'a b e (5 %) . 3. Tema o iginal d'o ali a : ma a els ocells pe a menja -los, o bé menja la ui a i l'he ba (sic) de l'a b e, els ocells, els ous del niu (6%). 4. Tema cen a especialmen en PN, més que en el P. És PN qui p en la inicia i a de puja a l'a b e i mi a els animale s (6%), aga a -los (12'/0), i pe aixo puja sob e el P o la M. A més, moles a els ocells, que pod ien cau e; aga a els ous (5%), pe o el1 ambé pod ia cau e i e -se mal (4%). Da an d'aques a in omissió de PN els ocells poden decidi ma xa .0 bé eacciona i de ensa -se con a l'in ús (6%). Pe bé que la igu a del pa e és cla amen ep esen ada en la lamina, alguns subjec es hi euen la ma e. Es p odueix, doncs, una subs i ució d'una igu a pa en al pe l'al a. Al es subjec es es ixen només en PN ilo en al es pe sona ges (oncle, amic, e c.) i així esco omi zen la igu a pa en al. Els esul a s d'aques es udi pilo pe me en a i ma que el sexe del subjec e examina és una a iable impo an d'aques es di e encies ape cep i es. De cada deu nenes, se euen al P i PN, la qual cosa ex- p essa ia un Edip posi iu; menys de dues hi euen la M i PN, i una nena es e e eix a al es pe sona ges no pa en als. En can i, de cada deu nens, només en e qua e i cinc hi euen el P i PN; en e dos i es a la M i PN, en e un i dos a PN sol, men e un nen es e e eix a al es pe sona ges. Reco do un comen a i pe sonal de Co man sob e aques a qües ió en el qual mani es a a, en p ime lloc, la se a so p esa pel e que alguns subjec es hi eiessin la M en lloc del P, ja que el dibuix el ep esen a cla amen , i en segon lloc, quan mi a a de oba -hi una explicació, in o- ca a la p obable censu a inconscien del subjec e que ep o a l'acció de «puja a ca alb del pa e. Amb aixo, com sugge eix el sen i me a o ic de l'exp essió, Co man es e e ia sens dub e a les ensions i di icul a s de les elacions edípiques. Al meu en end e, la subs i ució del P pe la igu a de la M o les esco omi zacions d7aquell exp essen les di icul a s de esolució de 1'Edip i els con lic es la en s de la elació amb el P, més complexos, com se sap, en el cas del nen que en el de la nena. Si aixo es con i ma, aques a lamina pod ia a egi -se a les lamines edlpi- ques (Pe ons, Ni , Somni P i Somni M) i compli les expec a i es que se li ha ien assigna . El e ús de eu e el P en el g os blanc en companyia de PN exp essa ia els aspec es de ensius que posa en joc el jo pe escapa de l'angoixa de la con on ació edípica pe pa del nen. Les e e encies a la unció p ecep i a del pa e que ajuda PN a descob i els al es i el món que l'en ol a, i la inicia i a de PN de ole ana pe les se es desp és que el P l'hagi ajuda en l'in en d'ascensió sugge eixen els aspec es p og es- sius de l'Edip, en els quals PN gosa a en u a -se o i el isc que aixo 198 QUADERNS DE PSICOLOGIA compo a i les di icul a s d'in eg a , sense po de ep esalies o de culpa- bili a in ensa, els aspec es ag essius de les pulsions edípiques. Aques ol pa e n d'in odui p og essi amen l'in an en les asques socials i en el món dels adul s, el obem econegu de egades a p oposi d'al es lamines. Així, una nena de nou anys diu a Ba alla, desc i a com a una si uació en la qual els pa es an gimnas ica: «m'ag ada ia se el pa e pe quk és el que ensenya PN a e coses, li ensenya com s'han de e les omba elles». En can i, Dub e és una lamina no ag adable «pe qu& aixo que ensenya el pa e al nen, a beu e, en PN ja ho sabia e ». 1 a A b e, segona lamina més ag adable, a nb iden i icació a PN, explica: «aquí hi ha el P que ajuda PN a puja a l'a b e i s'es an di e in n. La lamina és accep ada de ca a a l'elabo ació de la his o ia pe 68% de subjec es (61% de nens i 76% de nenes) i un 8% la desc iu en p ime lloc (el no mal és un 6%). És una lamina ag adable en 86% de casos (nens = nenes). Si ho com- pa em a nb els esul a s de Co man, esul a doncs que A b e és una lami- na mol ag adable, ja que supe a els pe cen a ges de Ga inada (80%) i Pe ons (76%) en la ece ca d'aques au o , lamines que p esen en els alo s més ele a s de p e e encia. Ja hem is que les nenes accep en més aques a lamina que els nens. A a, dels nens que l'accep en la oba ag adable un 96%, i de les nenes un 90%. Quan no és accep ada, un 70% an de nens com de nenes la oba ag adable. El 17% de subjec es diu que A b e és la lamina que els ag ada més (10% de nenes i 7% de nens). Només un 3% la oba la menys ag adable de o es. La iden i icació a nb PN és de 52% (nens = nenes); a nb el P, un 9% (6% nens, 3% nenes). S'iden i ica a nb la M només un 2%. Les iden i i- cacions d'e asi a a nb els animale s de l'a b e són d'un 24% (14% de nenes i 10% de nens) i a nb ningú, d'un 12% (4% de nenes i 8% de nens). Amb al es pe sona ges, un 1%. Els pe cen a ges ele a s pel que a a l'elecció de lamines pe e la his o ia i al g au de p e e encia, així com les ela i amen baixes iden i i- cacions d'e asi a (ningú i animale s), pod ien explica -se pe que és una lamina iscuda en gene al a nb poca con lic i i a pe la mos a ex e a d'una població in an il no mal. A b e no plan eja, almenys de mane a di ec a, ni i ali a ni ag essi i a , ni emes de soleda o abandonamen . Amb o , la elació exclusi a de PN a nb el P despe a p obablemen els an asmes edípics de i ali a , sob e o en el nen. To aixo, com hem is , es e lexa en els emes desen olupa s en aques a lamina, a nb esco omi - zació de la igu a del P i a nb iden i icacions d'e asi a. Cal assenyala el 6% de emes d'o ali a : es ac a d'un ema o iginal i és un signe p oba- ble de pe o bacions en elació a nb aques a ase del desen olupamen a ec iu. En conclusió, o espe an ece ques més amplies i ap o undides, c ec que A b e es po conside a com una lamina edípica, p bxima sob e o a Somni P. Les quali a s pa e nes que p ojec a e en ualmen el subjec e en el somni que é PN del seu pa e es plasmen en la si uació pe cebuda en la lamina A b e. Ambdues pe me en ap oxima -nos al coneixemen del ol es uc u ado de la igu a pa e na dins del joc iangula de o ces de 1'Edip. Bibliog a ía CORMAN, L., 1986, Lamines del Tes Po aneg a (ca pe a a nb 19 lamines), 4."ed., He de , a ce lona. -, 1979, El Tes PN. Manual p ime o, He de , Ba celona. -, 1981, El Tes PN. Manual segundo, He de , Ba celona. -, 1983, El Tes PN. Manual e ce o, He de , Ba celona.