Incidència dels hàbits alimentaris en l'obesitat crònica : estudi preliminar

Quade ns de Psicologia, 1985, 11, 45-67 INCIDENCIA DELS HABITS ALIMENTARIS EN L90BESITAT CRONICA: ESTUDI PRELIMINAR* Ca mina SALDANA* * Eugeni GARCIA* * RESUMEN El obje i o de es e es udio ue la e aluación de los hábi os alimen icios de suje os obesos y con no mopeso, con el in de iden i ica los posibles pa o- nes compo amen ales ylo psicosociales di e enciales que in e ienen en la génesis y man enimien o de la obesidad. Ca o ce obesos c ónicos y ochen a y nue e suje os con no mopeso ue on e aluados po medio de au oin o - mes y au o egis os elabo ados siguiendo la me odología de la e aluación conduc ual. Los esul ados compa a i os en e ambos g upos mos a on pa ones signi ica i amen e di e en es en elación con: l. los es ímulos an e- ceden es ex e nos gene ado es de la conduc a de inges a (ho a io de comi- das, ecuencia de las mismas, aspec o de los alimen os, e c.) y los es ímulos an eceden es in e nos ( k'ológicos y cogni i os), 2. las a iables del o ga- nismo: ac i idad muscula , ansiedad y habilidades sociales, 3. conduc a de inges a an o mani ies a como cubie a, y 4. consecuencias ex e nas e in e - nas de la sob einges a y el sob epeso. Es os esul ados sugie en la necesidad de plani ica nue as in es igaciones que alo en el peso espec ico de cada uno de los elemen os desc i os, con el obje i o de aumen a la e icacia de los p og amas de a amien o de la obesidad. * Una pa d'aques eball ku p esen ada en el XII Cong és de Me ges i Biblegs de Llengua Ca alana, celeb a a Benichssim (Cas elló) el no emb e de 1984. ** Depa amen de Psicologia Expe imen al, Facul a de Psicologia, Uni e si a de Ba celona, A da. de Xile s/n., 08028 Ba celona. ABSTRACT The goal o his s udy was he assessmen o ea ing s yles o he obese and o subjec s wi h no mal weigh , wi h he objec i e o iden i y possible beha- io al and psycho-social di e en ial pa e ns ha con ibu e o he genesis and main enance o obesi y. 14 subjecb wi h ch onic obesi y and 89 subjec s wi h no mal weigh we e assessed using a se o sel -ques ionnai es and sel - eco ds, ollowing he beha io al assessmen me hodology. The compa a i- e esul s be ween bo h g oups showed signi ican ly di e en pa e ns ela- ed o: l. ex e na1 s imuli an eceden ha gene a e he ea ing beha io (ea- ing schedule, equency o ea ing, ood appea ance, e c.) and in e nal s i- muli an eceden (physiological and cogni i e), 2. o ganismic a iables: muscula ac i i y, anxie y and social habili ies, 3. o e and co e ea ing beha io , and 4. ex emal and in e nal consecuen es o o e ea ing and o e - weigh . These esul s sugges he necessi y o plan new esea ches in which he signi icance o each elemen needs o be e alua ed wi h he objec i e o inc easing he e ec i eness o ea men p og ams o obesi y. L'obesi a és un p oblema complex en el qual con e geixen múl iples ac o s (psicoldgics, compo amen als, socio-ambien als, cons i ucionals, e ce e a). Aixo a di ícil de oba una de inició o almen sa is ac o ia que aconsegueixi e lec i aques a he e ogenei a . L'hmplia gama d'a- p oximacions al ema es a en unció de la pe spec i a d'anhlisi dels di e - sos au o s. Així, pe exemple, BRAY (1976)' BRENGUELMANN (1975) i ZOLLNER i KELLER (1980) em asi zen el pape del desequilib i ene ge ic com a base e ioldgica de l'obesi a ; així ma eix, obem de inicions com les de JAMES (1976) i PATO i RQDR~GUEZ (1977)' mol elacionades amb les an e io s, que posen el seu accen en l'excés de g eix co po al. Al es in es igado s es basen en c i e is es hnda ds: MULLER, PAUL i BRASCH (1970) la e e eixen a índexs ponde als com el de B oca; BRAY (1976, 1979), GARN, CLARCK i GUIRE (1975) i KEYS (1970) la de ineixen en un- ci6 de les aules de pes mi jh o ideal de la Me opoli an Li e Insu ance Company (1959), i BRAY (1976) i SELTZER i MAYER (1965) es basen en el g uix del doblec cu ani del íceps amida a a és del calipe . Un p oblema semblan a l'an e io apa eix en in en a d'es abli un sis ema classi ica o i únic. La plu ali a del enomen ha condui a l'exis- encia de múl iples in en s de ca ego i zació. Pe exemple, des d'un pun de is a isiopa oldgic es dis ingeixen dos g ans ipus d'obesi a : hipe d- ica (pe augmen del olum dels adipoci s) i hipe plhsica (pe augmen del seu nomb e). Pe al a pa , segons p e alguin els ac o s me abolics o ambien als en el seu desen olupamen i man enimen , el as o n es classi ica a com endogen o exogen. Així ma eix seguin un c i e i e iolo- gic les obesi a s s'han di idi en gene iques, endoc ines, nu i i es, a - macologiques, e c., en unció de la suposada causa que les ha gene a . D'al a banda, des d'una pe spec i a psicologica, podem ci a a BRUCH (1973), el qual dis ingeix qua e g ups: a) obesi a sense pa ologia, b) obesi a del desen olupamen (d'apa ició in an il), c) obesi a eac i a (apa eix com a espos a emocional a es ímuls de l'en o n) i d) obesi a ines able (subjec es que so eixen di e sos cicles de pe dua-guany de pes). Pensem que els di e en s in en s de ca ego i zació enume a s són p& ope a ius i no apo en implicacions p onos iques, o e apeu iques. Al nos e en end e, el c i e i més ú il és el que es basa en el pe cen a ge de sob epks. En aques a línia STUNKARD (1984) p oposa la següen classi i- cació: lleu (d'un 20% a un 40% de sob epes), mode ada (d'un 41 un 100%) i se e a (supe io al 100%). La manca d'aco d en e els dis in s especialis es en aques camp, an pel que a al p oblema de la de inició com als c i e is classi ica o is, ens po a en a eali za una e isió exhaus i a de la bibliog a ia exis en so- b e el ema, e que ens consciencieja de la necessi a de plani ica no es in es igacions, su icien men sis emh iques i cohe en s, que apo in en- ocamen s més amplis i no es dades a l'analisi d'aques a impo an al e- ació de la salu . Algunes de les aons que mo i a en el p esen eball poden sin e i za -se com segueix: 1. Les di e ses e iologies i l'ele a nomb e de pe sones que esul en a ec ades pel p oblema: segons JEFFREY i LEMNITZER (1981) al ol an de 70 milions d'ame icans enen sob epes i el nomb e s'inc emen a cada any. En al es paisos occiden als, ap oximadamen una de cada es pe - sones és obesa. A més, segons aques s au o s, sob e un 25% dels nens ame icans p esen a sob epes i ap oximadamen el 80% d'ells es con e i- a en obes adul . En la ma eixa línia, BROWNELL (1982), basan -se en dades de BRAY (1976) i VAN ITALLIE (1977), assenyala que la p e alenqa de l'obesi a en e ame icans adul s oscil-la d'un 15% a un 50%. D'al a banda, STUNKARD (1975) -indica que el p edomini és més al en alguns g ups e nics i augmen a en elació in e sa al s a us socio-economic. BRAY (1979) ci a les dades d'un es udi sob e nu ició i salu indican que un 27,8% de les dones i un 15% dels homes ame icans de in -i-cinc a 48 QUADERNS DE PSICOLOGIA se an a-qua e anys d'eda són obesos; si p enem aques es dades en conjun , un 21% de la població adul a ame icana és obesa. HAGEN (1981), ci an un es udi de GOITO i SCO~ (1976), assenyala que l'obesi a és una de les dis uncions de la salu més se ioses i p edominan s als Es- a s Uni s, i s'es ima que uns ui an a milions d'ame icans p esen en un sob epes pe illós. Igualmen BELLACK i WILLIAMSON (1982) indiquen que, en unció del c i e i que s'u ili zi pe a de ini " l'obesi a , la se a incidencia en la població adul a ame icana oscil-la de 40 a 80 milions. Ressal en aques s au o s que quan s'u ili za el sob epes com a únic c i e- i, s'es ima que del 25% al 45% dels ame icans adul s excedeixen un 20% del seu pes ideal. Recen men STUNKARD (1984) assenyala que un 35% de la població o al es po conside a obesa. Igualmen indica que un 90,5% de les dones obeses p esen a un sob epes que oscil.la d'un 20% a un 40%, un 9% se si ua en e un 41% i un 100% i, inalmen , un 0,5% p esen a un sob epes supe io al 100%. Malau adamen , hem oba pocs es udis epidemiologics sis ema ics eali za s en el nos e país. Tan- ma eix, una in es igació e ec uada amb població escola indica que el 30,93% de nens i el 27,78% de nenes escola i zades, en e sis i onze anys, e en obesos i que en e adolescen s de e ze a ca o ze anys p esen- a en el p oblema el 30% dels nois i el 29,47% de les noies (ALONSO, PAMIES, SEGOVIA, ARNEDO, DENIA I ORT~, 1984). D'al a banda, una en- ques a de Palacios Ma eos i col-labo ado s (ci ada pe MIRANDA, 1977) indica que l'obesi a és p esen en un 20%-30% dels indi idus enques- a s, amb p edomini de les dones, especialmen a pa i dels en a-cinc anys. 2. L'es a de con usionisme exis en en el ema de l'obesi a , an des d'una pe spec i a psicosocial, com des d'un en ocamen biomedic. 3. L'escasse a de eballs des d'un ma c eo ic psicosocial, i més con- c e amen des de l'op ica d'una a aluació conduc ual que anali zi la pos- sible exis encia de pa ons compo amen als i/o psicosocials di e encials en e subjec es obesos i de pes no mal. Aques p oblema s'agudi za en e isa les publicacions del nos e país, especialmen si ens cen em en la p oblema ica dels g ans obesos (pe sones amb més dYun40%-50% de so- b epes). 4. L'ele ada esis encia de la dis unció a o ipus de ac amen , com indica BROWNELL (1982): «Si "gua imen "» de l'obesi a es de ineix com una educció al pes ideal i man enimen del ma eix du an cinc anys, esul a més di ícil que una pe sona es ecupe i de l'obesi a , que de les p incipals o mes del cance ». ELS HABITS ALIMENTARIS EN L'OBESITAT CR~NICA 49 L'objec iu de la in es igació que aquí p esen em és la compa ació d'un g up de subjec es amb no mopes, amb un al e de g ans obesos, seguin la me odologia d'una a aluació conduc ual (es ímuls an eceden s, a ia- bles o ganísmiques, conduc a p oblema i conseqüencies de la conduc a), a i de de e mina el pes especí ic dels ac o s compo amen als i ambien- al~ en l'adquisició i man enimen de l'obesi a . La in es igació a dissenya -se co n un es udi explo a o i, és a di , co n un p ime pas al qual hau an de segui al es in es igacions amb majo con ol expe i- men al. Hem de des aca la impo ancia d'anali za des d'una pe spec i a cien- í ica co que, a al a d'un e me més adequa , hem denomina habi s alimen a is, és a di , pau es de conduc a inadequades, que con ibuei- xen, amb majo o meno o ca, a la genesi i man enimen de l'obesi a . L'examen d'aspec es als com: 1. es ímuls an eceden s neu es que, a a és d'ap enen a ges inadap a s, desencadenen la conduc a d'inges a (ho a i, llocs Gsics, e c.), 2. les a iables de l'o ganisme (ansie a , habili- a s especí iques, es a ísic, e c.), 3. els habi s inadequa s de la conduc a d'inges a en si ma eixa ( i me, eqüencia, quan i a , e c.), i 4. les conse- qüencies posi i es immedia es de la conduc a (sabo ag adable, sensació de elaxació, e c.); la p og essió len a de la dis unció co n així ma eix l'escassa incapaci ació ísica a cu e mini, ens demos en que l'obesi a (especialmen l'obesi a c onica) és una dis unció g eu, p o ocada en g an pa pe l'acumulació suma i a d'habi s o ap enen a ges inadequa s, que, anali za s ailladamen , manquen d'impo ancia. Incloem seguida- men un exemple cu iós, ex e d'una publicació ecen , amb el i d'il-lus a la nos a a i mació: la Companyia Tele bnica d'Illinois es ima que, en el cu s d'un any, un suple o i es al ia a un indi idu camina ap oximadamen 112 km. Pe algunes pe sones aixb po suposa un equi- alen calo ic de 7000 a 10.500 calo ies, que es adueixen en dos o es quilos de pes (STERN, 1984). Al nos e en end e, una analisi sis ema ica de o s aques s aspec es és onamen al pe a dissenya un ac amen global que a aqui la dis unció d'una mane a plu al i mul idisciplina ia. T adicionalmen s'ha de ugi l'analisi o a aluació dels habi s alimen a- is. Les es a kgies més u ili zades des &una pe spec i a mkdica pe al diagnbs ic de l'obesi a , an pe la se a u ili a p ac ica co n pel seu cos poc ele a , són, co n hem insinua an e io men : pes co po al, pe cen a - ge de sob epes (basa en aules es anda i zades) i índexs ponde a s. Un al e me ode al e na iu classic pe a alua l'obesi a és la mida del plec 50 QUADERNS DE PSICOLOGIA cu ani a a és del calipe , cosa que ens o e eix una es imació indi ec a del g eix co po al. Aques sembla ésse un dels me odes més p ome e- do ~ en e mes de iabili a i alidesa. Alguns in es igado s u ili zen el mesu amen d'alguns diame es pe es ima el g eix co po al, especial- men la ci cum e encia de la pa supe io del b ac. Ai es hcniques més so is icades i que eque eixen un cos economic ele a , la qual cosa les a S p ac icamen inu ili zables en la clínica, són les adiog a iques, ul asoni- ques i densi omh iques. Des d'una pe spec i a psicosocial i compo amen al, les in es igacions eali zades gi en al ol an de es aspec es basics: hipo esi de l'ex e nali- a , es il d'alimen ació i ol de l'ansie a en l'obesi a . Els de enso s del p ime d'aques s aspec es (hipo esi de l'ex e nali a ) indiquen que la conduc a d'inges a en els subjec es obesos es a so a el con ol d'es ímuls ambien als ex e ns elaciona s a nb l'alimen , és a di , esponen a nb majo in ensi a que els indi idus a nb no mopes a ac o s com olo , sa- bo , aspec e, e c. (HASHIM, 1981; METALIS, HESS i BEAVER, 1982; SCHACHTER, 1968). Malg a o , el pano ama no és cla ni de bon os; no s'ha d'oblida l'exis encia de nomb osos es udis que apo en esul a s con adic o is a nb aques a hipo esi, pe exemple: MEYERS, STUNKARD I COLL (1980) i RODIN (1981). El segon aspec e (es il d'alimen ació di e encial dels obesos) ou pos- ula pe p ime a egada pe FERSTER, NUNBERGER i LEVITT (1962) sense comp a a nb e idencies empí iques que el ecolzessin. La se a ca ac e- ís ica onamen al és un i me d'inges a més apid que el de les pe sones a nb no mopes, a pa i del consum de g ans bocades a in e als més eqüen s. No obs an , la li e a u a expe imen al sob e el camp és con- adic o ia; pe exemple, STUNKARD, COLL, LUNDQUIST i MEYERS (1980) indica en que l'es il d'alimen ació de dones no mals i obeses e a mol simila . Resul a s semblan s an ob eni -se en d'al es es udis, pe exem- ple: ADAMS, FERGUSON, STUNKARD i AGRAS (1978) i ROSENTHAL i MARX (1978). -- Pe úl im, pel que a al pape de l'ansie a en la conduc a de sob ein- ges a, la majo ia de les in es igacions semblen de ensa la elació en e ambdues a iables. To i aixo, queden pe dilucida les ca ac e ís iques o ma isos de la ma eixa. En aques pun , les posicions dels di e sos au o s di e eixen os ensiblemen ; des de la hipo esi psicosomh ica (BRUCH, 1973; KAPLAN i KAPLAN, 1959) que pos ula una elació di ec amen p o- po cional en e ansie a i sob einges a, ins a la pos u a de ROBBINS i FRAY (1980), que de ensen una elació cu ilínia a nb maxim consum en ELS HABITS ALIMENTARIS EN L'OBESITAT CRONICA 5 1 un ni ell in e medi, passan pe al es au o s que p oposen hipo esis al- e na i es. Pensem que la majo ia d'in es igacions són excessi amen pun uals, sense basa -se en una analisi de allada de la opog a ia de la conduc a, els seus an eceden s i conseqüen s. En la majo pa dels casos, es limi en a e i ica eo ies p e-exis en s sense busca nous en ocamen s ni e isa els plan ejamen s. Així ma eix, el concep e d'obesi a s'ha p es com un con inuum que a des d'un 10%-20% de sob epes ins a alo s supe io s al 100%. D'al a banda, hem cons a a l'abskncia d'in es igacions que apliquin la me odologia de l'a aluació conduc ual pe a de ec a possi- bles di e encies en e obesos i indi idus amb no mopes. La buido docu- men al s'agudi za quan ens cen em en la p oblemh ica del g ans obesos. Cal eali za no es in es igacions que inguin en comp e aques s aspec es i apo in plan ejamen s més obe s i in eg ado s. To el que ha es a exposa ins aquí ens ha e p end e consciencia de la impo ancia dels habi s alimen a is, com així ambé de les se es impli- cacions e apeu iques. Al nos e en end e, juguen un pape onamen al pe de e mina l'exi o acas del ac amen , especialmen si alo em la necessi a de modi ica l'es il d'alimen ació dels subjec es i, en un segon ni ell, l'es il de ida gene al (ac i i a ísica, o gani zació del emps, ela- cions socials, e c.), pe aconsegui que el pacien , a més de pe d e pes, modi iqui les condicions ambien als i o ganísmiques, a i d'assoli un man enimen a ila g e mini, p oblema basic de o s els ac amen s d'o- besi a , sigui el que sigui el ma c eo ic o l'en ocamen cien í ic en el qual es basin. ESTUDI La in es igació que aquí p esen em és un es udi explo a o i, l'objec iu del qual és compa a els pa ons compo amen als i psicosocials d'un g up de subjec es amb no mopes amb un al e de g ans obesos. Amb aques i elabo a em una ba e ia d'au oin o mes que ecullin els di e sos aspec es d'una a aluació conduc ual i pe me in anali za els di e en s ac o s que in e enen en la genesi i man enimen de l'obesi a . 52 QUADERNS DE PSICOLOGIA Subjec es Els g ans obesos e en en ia s pel Se ei d'Endoc inologia, Nu ició i Diabe is de L'Hospi al Clínic i P o incial de Ba celona d'en e aquells pacien s que acudien a la consul a i eunien els equisi s p e iamen es a- ble s: 1. eda comp esa en e els quinze y qua an a-cinc anys, 2. mínim d'un 40% de sob epes en unció de les aules de la Me opoli an Li e Znsu ance Company (1959), 3. no es a emba assada, 4. no pa ici- pa pa al-lelamen en un al e p og ama de educció de pes, 5. no pa i una malal ia ísica que pugui explica pe ella ma eixa el p oblema de l'obesi a , i 6. accep a les no mes basiques de la in es igació (ho a is, assis encia a les sessions, e c.). A a és d'aques sis ema es eclu a- en 16 g ans obesos dels quals dos s'elimina en: un pe mani es a que li e a impossible assis i a la es a de les sessions i el segon pe pa i una dis unció de ipus esquizo enic. El g up de subjec es amb no mopks e en es udian s de la Facul a de Psicologia de la Uni e si a de Ba celona, que es p esen a en olun a ia- men a col-labo a en la in es igació. Dels 100 es udian s a alua s, 11 es udian s o en ebu ja s pe e o s o omissions en l'acomplimen de les dades, o pe p esen a un pe cen a ge de sob epes supe io al 10%. Dels 89 indi idus emp a s en la in es igació, 20 e en alumnes de p ime cu s, men e que els al es 69 es a en cu san cinque. TAULA 1 MITJANES, DESVIACIONS ESTANDARDS 1 RANG DE L'EDAT, ESTATURA, PES REAL 1 PES TE~RIC ESTANDARD DEL GRUP AMB NORMOPES 1 DELS GRANS OBESOS Pa ame es G ups Eda Es a u a Pes eal es adís ics Mi jana NO~O~~S 24,51 163,73 .~7,13 Obesos 33,93 160,39 109,66 Des iació ~omopes 5,58 8,81 9,43 es hnda d Obesos 9,63 8,65 17,63 Rang Nomopes 18-50 149-190 40-80 Obesos 16-52 150-178 80-148 Pes eb ic es anda d 57,64 59,39 7,61 539 45-80 53-75 ELS HABITS ALIMENTARIS EN L'OBESITAT CR~NICA 53 La mi jana d'eda dels subjec es amb no mopes e a de 24'51, men e que en el g up de g ans obesos e a de 33,93 ( egi's Taula 1). Pel que a al sexe es p odueix un g an p edomini de les dones en ambdós g ups: en e els subjec es amb no mopks, el 79'8% són dones en on el 20'2% d'ho- mes; en els g ans obesos les ca ac e ís iques són semblan s pe o més ex emes, el 85'7% de dones en on el 14'3% d'homes. Com es po ap ecia en ¡a Taula 1, la mi jana del pesos eals dels subjec es amb no mopks és p ac icamen idkn ica a la mi jana dels pesos eo ics o es anda ds que hau ien de eni en unció dels ba ems de la Me opoli an Li e Insu ance Company (1959)' pe an , podem a i ma que el g up es ca ac e i za pe la se a no mali a en aques a a iable. Si obse em a a els pesos eals i eo ics del g up de g ans obesos eiem una di e encia en e les mi janes de 50,26 kg., essen el e me mi ja del pe - cen age de sob epks de 85%' la qual cosa ens au o i za a a i ma que es em da an un g up de g ans obesos. Quan a la p o essió, en el g up de subjec es amb pes no mal p edomi- nen els es udian s, men e en e els g ans obesos sob esu en les mes es- ses de casa i les p o essions no quali icades ( egi's Taula 11). TAULA 11 PROFESSIONS DELS SUBJECTES AMB NORMOPES 1 DELS GRANS OBESOS P o essió No no is Obesou Es udian s 78,4% Adminis a ius 12,5% P o essions kcniques (A.T.S., Mes es) 7,8% P o essions libe als 1,1% Mes esses de casa - P o essions no quali icades - T eballado s pe comp e p opi - TAULA III EDAT DEL PRIMER INCREMENT DE PES DELS SUBJECTES CLASSIFICATS COM A GRANS OBESOS Eda Pe íode e olu iu Pe cen a ge de subjec es 0-6 anys 12-14 15-18 21-30 P ime a in ancia Pube a Adolesckncia Inici edad adul a 60 QUADERNS DE PSICOLOGIA 1. adap ació del S-R In en o y o Anxiousness (ENDLER, HUNT i ROSENS- TEIN, 1962; ENDLER i OKADA, 1975); es obh que el ni ell d'ansie a psicosocial e a signi ica i amen més ele a en el g up de g ans obesos (p < 0,05), no ha en apa egu di e encies pel que a a l'ansie a psico i- siolbgica, i 2. elec omiog ama de la ensió muscula on al. P oblemes p hc ics i d'o gani zació an impedi que es eali zés el EMG on al als subjec es amb no mopes; en conseqüencia p engué em com a base de compa ació els esul a s ob ingu s pe SALDAÑA (1983) en un g up de 100 subjec es ca aloga s com no mals i s'ob ingué que els g ans obesos p e- sen a en un ni ell de ensió muscula signi ica i amen més ele a que els subjec es u ili za s com a e e encia (p < 0,05). Finalmen , ambé es an oba di e encies signi ica i es en elació a l'ac i i a ísica gene al, es posa de mani es que els g ans obesos e en mol més seden a is que el g up con ol (p < 0,001). To i així, una anh- lisi més especí ica i objec i a (ús del podbme e) se ia in e essan pe a alida quan i a i amen aques a dada. Conduc a p oblema sob einges a/sob ep~s En elació amb la conduc a p oblema es an eni en comp e dos as- pec es bhsics: opog a ia de la inges a i pensamen s en elació a sob epes i a la conduc a alimen h ia. Quan al p ime 'd'ells, es an anali za : 1. la eqüencia de la conduc a d'inges a: els g ans obesos menja en signi ica i amen en més ocasions que el g up con ol (p < 0,01), 2. la apidesa dela inges a, on s'ob in- gue en esul a s con adic o is: men e el i me de la conduc a no assolí signi icació es adís ica, els obesos mas ica en signi ica i amen menys que els subjec es de pes no mal (p < 0,05), 3. quan i a d'alimen consu- mida pe hpa : els g ans obesos inge ien signi ica i amen majo quan i- a que el g up con ol (p < 0,001). Resul a s anilegs es an oba es- pec e a la conduc a de pica (p < 0,Ol). En elació al segon elemen inclbs en aques bloc, cons a em que els g ans obesos es oba en menys elaxa s du an els apa s (p < 0,05). Conseqü2ncies de la sob einges a i sob epes Es an anali za dos ni ells: 1. conseqüencies ex e nes, on es ingue en ELS HABITS ALIMENTARIS EN L'OBESITAT CRONICA 61 en comp e aspec es co n incidencia del sob epes en elació a nb la amí- lia, pa ella, ills, eball, amics, e c. i 2. conseqüencies in e nes en elació a les cognicions sob e la p opia alo ació. Els esul a s indiquen que el cos incideix nega i amen , an a ni el1 de elació a nb el medi socio- amilia (p < 0,05), co n en el p opi au oconcep e dels subjec es obesos (P < 05). Els esul a s del nos e es udi, al co n hem ana ema can al lla g de la nos a exposició, han de conside a -se co n un p ime pas, és a di , co n endencies que, de momen , no podem gene ali za . Malg a les dades apo ades pe STUNKARD (1984) que indiquen que an sols un 0,5% de la població obesa p esen a sob epesos se e s, la qual cosa po e pensa que el g up de g ans obesos és an o més ep esen a iu que el g up con ol, cal eali za in es igacions a nb majo nomb e de subjec- es, així co n e isa alguns dels aspec es con ingu s en els qües iona is. Les dades p eses en conjun semblen dona supo a l'exis encia de pa- ons compo amen als di e encials en e els g ans obesos i els subjec es a nb no mopes. En elació amb els es ímuls an eceden s el nos e es udi, en gene al, sembla coincidi a nb els de enso s de la hipb esi de l'ex e nali a (GOLD- MAN, JAFFA i SCHACHTER, 1968; HASHIM, 1981; NISBETT i KANOUSE, 1969; SCHACHTER, 1968,1971; SCHACHTER, GOLDMAN i GORDON, 1968; SCHACH- TER i GROSS, 1968), enca a que no coneguem in es igacions eali zades especí icamen en g ans obesos, i an les me odologies u ili zades co n els pa adigmes eo ics de pa ida di e eixen os ensiblemen . També l'anhlisi de les a iables o ganísmiques p opo ciona elemen s que an pensa en l'exis encia de di e encies no ables en e els dos g ups. Les espos es al qües iona i de GAMBRILL i RICHEY (1975) mos a en que els g ans obesos se si ua en en la ca ego ia de no asse ius, men e els subjec es a nb no mopes en la de -no li p eocupa- enca a que mol a la o a de l'asse i i a . En la ma eixa línia, les elacions socials dels obesos e en signi ica i amen de ici h ies espec e al g up de e e encia. Exis- eix un ampli bui documen al en aques a h ea; en conseqüencia, pensem que cal ap o undi en aques s aspec es eali zan in es igacions sis emh i- ques que apo in una mica de llum al ema. L'amidamen de l'ansie a a a és del S-R Zn en o y o Anxiousness 62 QUADERNS DE PSICOLOGIA (ENDLER, HUNT i ROSENSTEIN, 1962; ENDLER i OKADA, 1975) ha mos a igualmen que els g ans obesos p esen a en un ni ell signi ica i amen més ele a d'ansie a psicosocial. Aques es oballes semblen inconsis- en s amb les de LOWE i FISHER (1982), els qui no oba en di e encies en e subjec es no mals i obesos en el ni ell gene al d'al e ació emocio- nal. Aques a con adicció po se explicable, an pels di e en s ni ells de sob epes amb els quals s'ha eballa , com pel e d'u ili za qües iona is di e en s que amiden aspec es dis in s de l'es a emocional. Pel que a e e encia als habi s d'ac i i a ísica, els g ans obesos no o en an ac ius com els subjec es amb no mopes; esul a consis en a la majo ia d'in es igacions en aques camp (BLOOM i EIDEX, 1967; BROW- NELL i STUNKARD, 1980; MAYER, ROY i MITRA, 1956). En el e ce g an bloc examina em la conduc a p oblema en si ma ei- xa. De be11 nou, s'ap ecia en pau es di e encials en e ambdós g ups en aspec es com: eqüencia de la inges a, quan i a d'alimen consumi pe apa i conduc a de pica . No obs an , la apidesa de la inges a p oduí esul a s con adic o is: men e el i me no aconseguí signi icació es adís- ica, esul a consis en a les in es igacions de ADAMS, FERGUSON, STUNT- KARD i AGRAS (1978), ROSENTHAL i MARX (1978), STUNKARD, COLL, LUNDQUIST i MEYERS (l980), WARNER i BALAGURA (1975), els g ans obe- sos mas ega en signi ica i amen menys que els subjec es amb no mo- pes. Com hem apun a an e io men , pensem que la majo ia d'es udis en aques a i ea són excessi amen pun uals, assimilan en mol s casos l'es il d'alimen ació a i me d'inges a, la qual cosa ens sembla que simpli ica el p oblema, pe que bassa les in es igacions en esquemes educcionis es que p opo cionen una isió pa cial d'una conduc a més complexa. Com a úl im pun de l'a aluació conduc ual anali zem algunes de les conseqü&ncies de la sob einges a i sob epes. Els esul a s indiquen que el cos incideix nega i amen an a ni ell de les elacions socio- amilia s com en el au oconcep e dels obesos. El pano ama desc i ins a a ens po a a e lexiona sob e la di icul a de oba una me odologia idbnia pe a l'es udi de l'obesi a . Els expe i- men s de labo a o i són summamen ingeniosos i les condicions de con- ol accep ables. Malg a o , no deixen de se si uacions al amen a i i- cial~, on la incidencia de les ca ac e ís iques de la demanda poden ésse impo an s. Com indica BAUER (1971) aques s aspec es enen un g au d'incidencia mol al en l'examen de la conduc a alimen a ia. En aques a ma eixa línia, el ipus d'alimen s u ili za s en la majo ia d7es udis són poc ep esen a ius de l'ambien na u al (gale es, pas es salades, dol~os, e c.). ELS HABITS ALIMENTARIS EN L'OBESITAT CR~NICA 63 Pel que a a les in es igacions de camp, pensem que són un pun de pa ensa in e essan . No obs an , les pe sones eali zen a casa se a la majo ia dels seus hpa s, en ci cums hncies que són de di ícil accés a l'ob- se ació di ec a. Un al e pun pa adoxal és la acili a (ja sigui pe ine cia o pe neces- si a s imposades pe la p ac ica clínica) a nb que els e apeu es de con- duc a de i en impo an s implicacions e apku iques d'hipo esis com l'ex e nali a o l'es il d'alimen ació, i ob ien les apo acions con adic o- ies de la li e a u a expe imen al. C eiem que abans d'emp end e so is i- ca s i ambiciosos p og ames de ac amen , a nb eschs supo cien í ic, s'han de plani ica in es igacions que alo in el pes especí ic de cada elemen . No olem dona pe acaba aques a icle sense ha e ema ca el seu ca hc e explo a o i i sense e paleses algunes de les se es de iciencies me odolbgiques. La in es igació logicamen p esen a o es les ebleses d'un es udi pilo . Malg a que l'a aluació del g up de g ans obesos, pe ella ma eixa, apo - a ia in o mació elle an a la li e a u a d'aques a h ea d'in es igació, hem in en a ana més enllh, de ec an la possible exis encia de pau es compo amen als i psicosocials di e encials espec e a un g up con ol a nb no mopes. Tanma eix, els esul a s queden una mica desdibuixa s com a conseqükncia de ce es de icikncies en el disseny expe imen al. Les ca ac e ís iques d'una mos a d'es udian s són eminen men di e- en s de les que p esen a un conjun de subjec es compos onamen al- men pe mes esses de casa a nb escas ni el1 cul u al, pe an es mini- mi za la iabili a dels esul a s ob ingu s. En la ma eixa línia, la u ili za- ció d'au oin o mes com a ins umen s de ecollida de dades possiblemen no sigui l'es a egia idbnia pe anali za els pa ons compo amen als d'a- limen ació i ac i i a ísica, dona que les dades ob ingudes es an subo - dinades a la pe cepció subjec i a. Aixb s'ag euja quan no s'han a alua la iabili a i la alidesa dels qües iona is, cosa pe al a banda mol habi- ual en els di e en s camps d'in es igació. No obs an , l'escassesa de eballs que anali zin des d'una pe spec i a global el p oblema de l'obesi a ( e que s'agudi za en el nos e país espe- cialmen en el camp dels g ans obesos) així com l'abskncia de ba e ies de qües iona is que possibili in l'anhlisi uncional del as o n ens a enco- a ja a publica els esul a s d'aques es udi p elimina . To i així, consi- de em que a aques eball, l'hau ien de segui in es igacions a nb me o- dologies de eball més solides, que delimi essin a nb p ecisió les a ia- 64 QUADERNS DE PSICOLOGIA bles que a ec en a la genesi i man enimen de la dis unció. Al nos e pa e , aques a és l'única es a egia alida da an ' de la p oli e ació de p og ames es anda d, en masses ocasions desconec a s de la eali a cien- í ica que ob ien qües iona -se si els «mengi més len amen ~ o «mengi semp e en el ma eix lloc», ca ac e ís ics de la majo ia dels ac amen s conduc uals, són e s di e encials dels obesos, o només p esc ipcions N que pe ine cia es ansme en d'in es igació en in es igació sense un a al expe imen al su icien . En sín esi, p oposem un en ocamen mul idimensional de la p oble- ma ica de l'obesi a que eculli les apo acions d'especialis es en di e sos camps de la salu , a i de comp a amb una bp ica d'analisi obe a, en- den a la in eg ació, que apo i nous plan ejamen s i dinami zi les in es i- gacions en aques a a ea. Bibliog a ía ADAMS, N., FERGUSON, J., STUNKARD, A.J. i AGRAS, S., 1978, «The ea ing beha- io o obese and nonobese women», Beha io Resea ch and The apy 16, pp. 225-232. ALONSO, J., PAMIES, A., SEGOVIA, C., ARNEDO, A., DENIS, A. i OR~, T., 1984, P e alenca d'obesi a en escola s, Comunicació p esen ada en el XII Con- g és de Me ges i Biolegs de Llengua Ca alana, Benichssim, Cas elló de la Plana, no emb e. ARNAU, J., 1980, Psicología expe imen al, T illas, Mkxic. BAUER, E., 1971, dnhibi ion o ea ing in he obese: cogni ion o guil ?», Ame i- can Psychologis 26, p. 738. BELLACK, A.S. i WILLIAMSON, D.A., 1982, ~Obesi y and ano exia ne osa)), dins D.M. DOLEYS, R.L. MEREDITH i A.R. CIMINERO (eds.), Beha io al Me- dicine. Assessmen and T ea men S a egies, Plenum P ess, No a Yo k. BLOOM, W.L. i EIDEX, M.F., 1967, ~Inac i i y as a majo ac o in adul obesi- y», Me abolism 16, pp. 679-684. BRAY, G.A., 1976, The obese pa ien , Saunde s, Filadkl ia. -, 1979, Obesi y in Ame ica, U.S. Go e nmen Pnn ing O ice, Washing on. BRENGUELMANN, J.C., 1975, «Te apia de dependencias y adicción: abaco, co- mida, alcohol y d ogas)), Análisis y Modi icacibn de Conduc a l, pp. 105- 127. BROWNELL, K.D., 1982, ~Obesi y: unde s anding and ea ing a se ious, p e a- len , and e ac o y diso den>, Jou nal o Consul ing and Clinical Psycholo- BROWNELL, K.D. i STUNKARD, A.J., 1980, ~Physical ac i i y in he de elopmen an con ol o obesi y~, dins A.J. STUNKARD (ed.), Obesi y, Saunde s, Fila- dkl ia, pp. 300-324. BRUCH, H., 1973, Ea ing diso de s, Basic Books, No a Yo k. ENDLER, N.S., HUNT, J. i ROSENSTEIN, A.J., 1962, «An S-R in en o y o an- xiousnessn, Psychological Monog aphs: Gene al and Applied 536. ENDLER, M.S. i OKADA, M.A., 1975, «A mul idimensional measu e o ai an- xie y: he S-R in en o y o gene al ai anxiousness», Jou nal o Consul ing and Clinical Psychology 43, pp. 319-329. FERSTER, C.B., NURNBERGER, J.I.. i LEVIIT, E.E., 1962, «The con ol o ea ing», Jou nal o Ma he ics 1, pp. 87-109. GAMBRILL, E.D. i RICHEY, C.A., 1975, «An asse ion in en o y o use in assess- men and esea chn, Beha io The apy 6, pp. 550-561. GARN, S.M., CLARCK, D.C. i GUIRE, R.E., 1975, ~G ow h, body composi ion and de elopmen o obese and lean child enn, dins N. WINICK (ed.), Child- hood Obesi y, John Wiley and Sons, No a Yo k. GOLDMAN, R., JAFFA, M. i SCHACHTER, S., 1968, «Yom-Kippu , Ai F ance, do mi o y ood, and he ea ing beha io o obese and no mal pe sonsn, Jou nal o Pe sonali y and Social Psychology 10, pp. 117-123. GOITO, A.M., FOREYT, J.P. i SCOIT, L. W., 1976, aca dio ascula isk pa ame- en», dins B.J. WILLIAMS, S. MARTIN i J.P. FOREYT (eds.), Obesi y: Beha io- al App oaches o Die a y Managemen , B unne -Mazel, No a Yo k. HAGEN, R.L., 1981, «Beha io al ea men o obesi y: p og ess bu no pana- cea», dins J.M. FERGUSON i C.B. TAYLOR (eds.), The Comp ehensi e Hand- book o Beha io al Medicine 11: Synd omes and Special A eas, MTP P ess Limi ed, Lancas e , pp. 67-93. HASHIM, S.A., 1981, «Human ea ing beha io : implica ions o ea men o obesi yn, dins G. ENZI, G. CREPALDI, G. POZZA i A.E. RENOLD (eds.), Obe- si y: Pa hogenesis and T ea men , Academic P ess, Lond es i No a Yo k. JEFFREY, D.B. i LEMNITZER, N., 1981, «Die , exe cise, obesi y, and ela ed heal h p oblems: A mac oen i onmen al analysis)), dins J.M. FERGUSON i C.B. TAYLOR (eds.), The Comp ehensi e Handbook o Beha io al Medicine 11: Synd omes and Special A eas, MTP P ess Limi ed, Lancas e , pp. 47-65. KAPLAN, H.I. i KAPLAN, H.S., 1957, «The psychosoma ic concep o obesi y», Jou nal o Ne ous and Men al Diseases 125, pp. 181-201. KEYS, A. (ed.), 1970, Co ona y hea disease in se en coun ies, Ame ican Hea Associa ion. LOWE, M.R. i FISHER, E.B., 1982, ~Emo ional eac i i y, emo ional ea ing, and obesi y: A na u alis ic s udy», Jou nal o Beha io al Medicine 6, pp. 135- 149. MAYER, J., ROY, P. i MITRA, K.P., 1956, «Rela ion be ween calo ic in ake, body weigh , and physical wo k: s udies in an indus ial male popula ion in Wes 66 QUADERNS DE PSICOLOGIA Bengal)), Ame ican Jou nal o Clinical Nu i ion 4, pp. 169-175. METALIS, S.A., HESS, E.H. i BEAVER, P.W., 1982, «Pupillome ic analysis o wo heo ies o obesi y)), Pe cep ual and Mo o Skills 55, pp. 87-92. METROPOLITAN LIFE INSURANCE COMPANY, 1959, «New weigh s anda ds o ma- les and emales)), S a is ical Bulle in 40, pp. 2-3. MEYERS, A.W., STUNKARD, A.J. i COLL, M., 1980, «Food accesibili y and ood choice: A es o Schach e ex e nali y hipo hesis)), A chi es o Gene al Psy- chia y 37, pp. 1133-1135. MIRANDA, A., 1977, «La obesidad como p oblema médico)), JAN0 264, p. 30. MULLER, F., PAUL, 1. i BRASCH, C., 1970, «The incidence o obesi y in he Ge - man Democ a ic Republic)), Zgesam e Inn. Med. 25, pp. 1001-1009. NISBETT, R.E. i KANOUSE, D.E., 1969, «Obesi y, ood dep i a ion, and supe - ma ke shopping beha io », Jou nal o Pe sonali y and Social Psychology 12, pp. 289-294. PATO CASTEL, 1. i RODR~GUEZ, P., 1977, Obesidad, Minis e io de Sanidad y Se- gu idad Social, Mad id. ROBBINS, T.W. i FRAY, P.J., 1980, «S ess-induced ea ing: ac , ic ion o misun- de s anding?)), Ape i e 1, pp. 103-133. RODIN, J., 1981, «Cu en s a us o he in e nal-ex e na1 hypo hesis o obesi- y» , Ame ican Psychologis 36, pp. 361-372. ROSENTHAL, B.S. i MARX, R.D., 1978, «Di e ences in ea ing pa e ns o suc- cess ul and unsuccess ul die e s, un ea ed o e weigh and no mal weigh indi iduals)), Addic i e Beha io s 3, pp. 129-134. SALDARA, C., 1983, «Conside aciones me odológicas en in es igaciones con bio- e oalimen ación EMG, en el campo de los dolo es de cabeza ensiona- les», Re is a La inoame icana de Psicología 15, pp. 105-117. SCHACHTER, S., 1968, «Obesi y and ea ing: In e na1 and ex e na1 cues di e en- ially a ec he ea ing beha io o obese and no mal subjec s)), Science 161, pp. 751-756. -, 1971, «Some ex ao dina y ac s abou obese humans and a s)), Ame ican Psychologis 26, pp. 129-144. SCHACHTER, S., GOLDMAN, R. i GORDON, A., 1968, «E ec s o ea , ood dep i- a ion, and obesi y on ea ing)), Jou nal o Pe sonali y and Social Psychology 10, pp. 91-97. SCHACHTER, S. i GROSS, L., 1968, «Ea ing and he manipula ion o ime», Jou - nal o Pe sonali y and Social Psychology 10, pp. 98-108. SELTZER, C.G. i MAYER, J., 1965, «G ea e eliabili y o he iceps skin old o e he subescapula skin old as an index o obesi y», The Ame ican Jou nal o Clinical Nu i ion 20, pp . 950-953. STERN, J.S., 1984, «Is obesi y a disease o inac i i y?)), dins A.J. STUNKARD i E. STELLAR (eds.), Ea ing and i s Diso de s, Ra en P ess, No a Yo k. STUNKARD, A.J., 1975, «F om explana ion o ac ion in psychosoma ic medicine: ELS HABITS ALIMENTARIS EN L'OBESITAT CRONICA 67 The case o obesi y*, Psychosoma ic Medicine 37, pp. 195-236. -, 1984, «The cu en s a us o ea men o obesi y in adul s~, dins A.J. STUN- KARD i E. STELLAR (eds.), Ea ing and i s diso de s, Ra en P ess, No a Yo k, pp. 157-173. STUNKARD, A., COLL, M., LUNDQUIST, S. i MEYERS, A., 1980, «Obesi y and ea ing s yle~, A chi es o Gene al Psychia y 37, pp. 1127-1129. VAN ITALLIE, T.B., 1977, Tes imony be o e Sena e Selec Commi ee on Nu i ion and Human Needs, U.S. Go e nmen P in ing O ice, Washing on. WARNER, K.E. i BALAGURA, S., 1975, dn amu al ea ing pa e ns o obese and nonobese humans», Jou nal o Compa a i e and Physiological Psychology 81, pp. 778-783.