Extraversió, relaxació i suggestió

Quade ns de Psicologia, 1990, 10, 57-70 Rosa Ma ia RAICH* Juan Ca los ALBALADEJO** RESUMEN En es e abajo se analiza la elación que pueda exis i en e ex a e - sión, la espues a a es p uebas de suges ión y una écnica de elajación. Los esul ados no a alan la elación en e suges ión y espues a isio- lógica a la elajación, pe o sí en e espues a a una p ueba de suges ión y el au oin o me a la elajación. Po o a pa e, los in o e idos ienden a esponde isiológicamen e a la elajación. ABSTRACT In his wo k we analize he possible ela ionship be ween ex a e sion and answe o sugges ion and elaxa ion echniques. The esul s don' wa an he ela ionship be ween sugges ion and physiological answe o elaxa ion, bu hey do be ween he answe o one sugges ion es and he sel answe o elaxa ion. On he o he hand in o e subjec s end o answe physiologically o elaxa ion me hods mo e han ex o e subjec s. * P o esso a de 'Te apia de Conduc a i A aluació conduc ual. Depa amen de Psico- logia de la Salu , Uni e si a Au bnoma de Ba celona. ** Alumne de l'assigna u a de Te apia de la Conduc a, de cinqu cu s de Psicologia, Uni e si a Au bnoma de Ba celona. QUADERNS DE PSICOLOGIA La elaxació és una de les ecniques més u ili zades ac ualmen en la e apia de conduc a, sigui com a pa in eg an de la dessensibili zació sis ema ica, o bé com a ecnica d'au ocon ol. També s'u ili za en medi- cina conduc uall i, en gene al, pe ac a els ipus de as o ns més a ia s: ansie a , insomni, quequeig, obsessions i compulsions, i mol s p oblemes isiologics, en e d'al es. En la p ac ica clínica és acil obse a di e encies indi iduals ma ca- des espec e de la elaxació, sob e o pel que a a la p ime a sessió. Aques es di e encies di ícilmen poden a ibui -se a aspec es de ec ables a u11 nu: pe exemple, és di ícil elaciona -les amb un ni el1 socio-cul u- al o in el-lec ual. Les di e encies més ma cades es oben en pocs indi i- dus, des d'aquells que ja al p ime momen le i en el b aq sense ha e - los dona cap indicació sob e aixo, ins a aquells al es que no saben di e encia en e la ensió muscula o a i la dis ensió. Les kcniques de elaxació a l'abas del e apeu a són mol a iades. La més u ili zada en e apia de conduc a és la onamen ada en el me o- de de Jacobson pe a g ups de músculs. Wolpe, quan plan eja la dessen- sibili zació sis ema ica, la u ili za. CAUTELA i GRODEN (1978) la des- c iuen en el seu llib e Relaxa ion de mane a senzilla i didac ica, o a egin -hi ecniques addicionals (au o egis e, e o camen .. .). D'al a banda, hi ha ecniques de elaxació di e ses, com l'en enamen au ogen de SCHULTZ (1932), la elaxació ocula (que ambé ou desc i a pe Jacobson), la medi ació, ecniques de i ades del ioga o que s'hi basen, la elaxació imagina i a i d'al es. LICHTEIN i FISHER (1985) donen una e sió di e en del me ode de Jacobson, que anomenen « elaxació passi- a», on no s'inclou la ase de con acció muscula sinó que es dóna una se ie d'ins uccions pe ixa -se en les sensacions que apo en les di e- BARR TAYLOR, C., ((Adul Medical Diso de s)), dins M. HERSEN, A.S. BELLOCK i A.E. KAZAIN, 1982, Zn e na ional Handbook o Beha io Modi ica ion and The apy, Plenum P ess, No a Yo k; apo a una aula d'al e acions en que s'ha u ili za la elaxa- ció, i les classi ica segons el c i e i següen : as o ns en que s'ha demos a , almenys en dos eballs con ola s, la supe io i a de la elaxació sob e d'al es ac amen s, usan un g up con ol i amb un seguimen de es mesos com a mínim: hipe ensió esencial, mig anya, ce alees de ensió i insomni; as o ns en que s'ha u ili za la elaxació com a ac amen pe o sob e els quals no hi ha p ou es udis pe con i ma -ne l'e icacia: P.V.C., aquica dia pa oxis ica a ial, asma, nausees, colon i i able, ole ancia al dolo i espas- me muscula . en s pa s del cos; ambé s'in odueixen elemen s de ipus sugges iu: augmen o pk dua de pes, e c. Aques a a ian de la ecnica de Jacobson la obem desc i a a HAYNES e al. (1974). Pe al a pa , W.C. COE (1980) explica de alladamen la (( elaxació i concen ació abso a», una ecnica que incideix en di e en s g ups de músculs sense la ase de con acció. Aques au o elaciona ín imamen algunes p o es de sugges ió amb la elaxació, que ambé anomena sug- ges ió. De o es les ecniques esmen ades ja hem assenyala que la més u ili za- da és la de Jacobson, possiblemen pe la se a acili a d'apíicació. Pen- sem que d'aques a ecnica hi ha di e en s e sions, que pod íem o dena des de les que enen un componen més muscula , les quals inclouen p incipalmen exe cicis de con acció-descon acció, ins a les que p esen- en un componen més sugges iu i menys enen la ase de con acció. a) Relaxació desc i a pe CAUTELA i GRODEN (1978). b) Relaxació desc i a pe J. WOLPE. c) Relaxació ocula (desc i a pe JACOBSON ma eix). 6) Relaxació passi a. e) Relaxació i concen ació abso a, desc i a pe COE (1980). E iden men , cal que un bon clínic sapiga u ili za , d'en e les di e - ses ecniques de elaxació al seu abas , la que s'adigui més al subjec e que é al da an . La elació en e elaxació i sugges ió sembla que hau ia de se mol més in ensa en e les ecniques da e es de la nos a llis a (d i e). El ma eix W.C. Coe ja hem is que elaciona aques s dos aspec es. La ecnica de elaxació que hem u ili za en aques eball es co es- pon amb aques es da e es, ja que no inclou ase de con acció, insis eix en les sensacions del subjec e en di e en s g ups de músculs i sugge eix una ima ge anquil.li zado a un cop s'ha eballa la muscula u a. H. J. EYSENCK (1953), en el seu Es udi cien lyic de la pe sonali a , abo da la elació en e ac o s de pe sonali a i sugges ionabili a . Els esul a s an en la línia que assenyala que no o en els his e ics (ex a- e i s-neu o ics) els que millo se sugges iona ien, com classicamen s'ha ia ana a i man , sinó més a ia els in o e i s-neu o ics (dis ímics). Aques s esul a s ambé els ecull YATES (1970). L'objec iu d'aques eball és, doncs, d'una banda, ce ca la elació en e in o e sió-ex a e sió i sugges ió, i d'una al a, la elació en e sugges ió i elaxació en aques s subjec es. 60 QUADERNS DE PSICOLOGIA MATERIAL 1 METODE 1. Respos a d'ex a e sió-in o e sió Passamen de 1'EPI a g ans g ups d'alumnes de P ime Cicle. 2. P o es de sugges ió a) B ac: en aques a p o a es demana al subjec e que p essioni amb el b ac i el puny dominan s sob e una supe ície e ical (la pa e ) amb o a la o ca de que sigui capac. Es man é aques a pos u a du an 45" i a con inuació se li demana que es dis ancii amb un pas lla g de la pa e . S'obse a si el subjec e deixa aixeca el seu b ac, com és na u al seguin la ine cia de la p essió exe cida, o si el man é p emu con a el cos (Annex 1). b) Pendo1 de Che eul: en aques a p o a es a seu e comodamen el subjec e en una bu aca acos ada a una aula de eball. A la aula hi ha una ca olina amb un ce cle a essa pe dos diame es (un de e ical i un al e d'ho i zon al espec e del subjec e). Un col4abo ado llegeix un ex (Annex 11) desp és d'ha e -li ensenya com ha d'aguan a el pendo1 i a quina dis ancia (4 cm) de l'enc euamen dels diame es. 3. P o a de elaxació La que ja s'ha desc i i que es p esen a en egis ada en una cin a pe no a ia d'un subjec e a un al e. El subjec e s'ha d'es i a en decúbi sob e un ma alas i ha de man e- ni els ulls anca s i no pa la du an la p o a. Es dona en unes ins uccions p e iamen a l'adminis ació d'aques a p o a (Annex 111). Mesu a de les p o es 1. Ex a e sió-in o e sió No es b u es ob ingudes pels subjec es que esponien 1'EPI: in e io o igual a 8 i supe io o igual a 15. 2. P o es de sugges ió a) B ac: Dos obse ado s egis a en la espos a en dues ca ego ies: aixeca el b ac/no l'aixeca. Vam comp o a la iabili a de l'obse ació. b) Pendol: Dos obse ado s egis a en les oscil~lacions del pendo1 en sen i e ical (sob e l'eix e ical: P.V.) i gi an al ol an del ce cle (P.C.). Vam comp o a la iabili a de l'obse ació. 3. P o a de elaxació Vam conside a dos pa ame es. Pe una pa , el que anomena em au oin o me, en que el subjec e quali ica a, un cop acabada la elaxa- ció, la se a espos a subjec i a en un índex del O al 9. D'al a banda hi ha la espos a isiologica de ensió muscula al b ac dominan , mesu a- da pe mi ja de l'apa ell d'EMG LE123, i que am egis a abans de comenca la elaxació, es an el subjec e es i a , i desp és d'acaba -la (pe o abans de la ecupe ació del o muscula ). Aques pa ame e l'hem es udia pe mi ja de la ó mula següen : Valo p e i - Valo pos Valo p e i Al es a iables es udiades - Expec a i es: es demana a al subjec e si c eia que pod ia elaxa -se. - Expe iencia: se li demana a si s'ha ia elaxa an e io men . - Sexe. - Neu o icisme: am ecolli les dades b u es de neu o icisme dels alumnes escolli s, ob ingudes ambé amb I'EPI. P océs de la in es igació Passamen del qües iona i EPI en una mos a de més de 300 alumnes de I . cicle de Psicologia. els que enien pun uacions b u es en ex a e sió iguals o in e io s a 8 i iguals o supe io s a 15 (inclos). QUADERNS DE PSlCOLOGlA A isa indi idualmen cada alumne escolli que pas- si a una ho a de e minada pel labo a o i pe e una p o a de elaxació. Ano a sexe i p egun a pe expe iencia i expec a- i es. So me e cadascun dels indi idus a la p o a del b aq 45". Regis a la espos a dos obse ado s. So me e cadascun dels indi idus a la p o a del pendo1 e ical i ci cula . Regis e pe dos obse - ado ~. So me e cadascun dels indi idus a la elaxació g a- ada. Regis a la espos a elec omiog a ica. Un cop acabada la elaxació, demana a cada indi- idu la se a au oin o mació en una escala de O a 9. Analisi in o ma ica de dades mi janqan el sis ema SPSSX. Desc ipció de la mos a La mos a la componen 44 alumnes de P ime Cicle de Psicologia de la Uni e si a Au onoma de Ba celona, escolli s a l'a za en e els que ha ien e no es b u es en ex a e sió in e io s o iguals a 8 i supe io s o iguals a 15. El an pe cen d'in o e i s és de 56, i el d'ex a e i s, de 43,9. Quan al sexe, la p opo ció és d'un 75% de dones i un 25% d'homes (p opo ció, d'al a pa , eqüen en e els nos es es udian s de Psicolo- gia). En e les di e encies que es an oba quan a sexe, cons a em que els homes són més ex a e i s que les dones. P o es es adís iques Les p o es es adís iques u ili zades en l'analisi in o ma ica mi jancan I'SPSSX han es a : - No mali a Kolmogo o -Smi no (ins ucció NPAR TESTS K-S (NORMAL)). - xZ, dades independen s (ins ucció CROSSTABS). - x2, dades apa ellades (ins ucció NPAR TESTS MCNEMAR). - Compa ació de mi janes T d7S uden (ins . T-TEST). - Co elació de Pea son (ins . PEARSON CORR). Com e a d'espe a , a causa del e que hem ecolli les pun uacions ex emes, la a iable quan i a i a ((pun uacions b u es EPI» no segueix la llei no mal, pe la qual cosa hem aplica les p o es no pa amk iques co esponen s quan hem e compa ació de mi janes i co elació de Pea son (ins uccions NPAR TESTS M-W i NONPAR CORR). RESULTATS La espos a dels subjec es, quan a l'expec a i a de elaxa -se, és d'un 64,7070 que con es en a i ma i amen i d'un 35,3% que c euen que no es pod an elaxa , exp essa en pe cen a ges o als sob e les espos es ob ingudes. En aques a a iable, pe o, hi ha pe dua d'in o mació, ja que deu subjec es no es de ineixen. 64 QUADERNS DE PSICOLOGIA Respec e de l'expe ikncia, el 793% no s'ha elaxa mai, pe o el 20,5% sí que ho ha e . Quan a les p o es de sugges ionabili a , la espos a exp esada en an pe cen és mol al a en la p o a del pkndol, sob e o en el pkndol ci cula , on un 84,1% el mouen i un 15,9% no. No ho és an espec e del pendol e ical (75% sí i 25% no), i ho és menys enca a en la p o a del b aq (43,2% sí i 56,8070 no). La elaxació mesu ada pe mi ja de l'au oin o me, aga an com a c i e i igual o in e io a 4 no elaxa , i igual o supe io a 5 elaxa , dóna com a esul a que un 81,4% diuen que es elaxen, i un 18,6% no. En gene al, la majo pa dels subjec es c euen que s'han elaxa . Si aga em la mesu a d'EMG, el 75% es elaxen i el 25% no. (C i e i: no es elaxen els indi idus que ob enen una pun uació O o nega i a. Es elaxen els indi idus amb índex supe io a O). De les es p o es que hem u ili za pe mesu a la sugges ionabili a , és el pkndol, an e ical com ci cula , la que la mesu a millo (a i mem aixo amb un isc d'e o de 1'1,5070 pe al P.V. i del 3% pe al P.C.). Aques esul a ambé es man é quan anali zem el g up d'in o e i s (P.V. amb P = 0,0391 i P.C. amb P = 0,Ol). Dins aques es p o es obem independencia en e la p o a del b aq i les del pkndol; no, en can i, en e les dues del pkndol, on hi ha una elació di ec a: els qui esponen al pkndol e ical ambé ho an al P.C. (P = 0,008). D'aques s esul a s podem dedui que la p o a que ens disc imina més la sugges ió és la del P.V., ja que, d'una pa , els subjec es que hi esponen ambé ho an al P.C., i no és an gene al com la del P.C., a la qual esponen la majo ia dels subjec es. La p o a del b ac sembla que é poc pes especí ic com a mesu a de la sugges ió. Quan a l'objec e del nos e eball, en la pa que p e enia oba elació en e sugges ió i elaxació, obse em que la espos a subjec i a a la elaxació (que anomenem au oin o me) es independen de les p o- es de sugges ió (b ac i P.C.), pe o no espec e del pendol e ical, ja que els subjec es que mouen el pkndol en aques a di ecció p esen en una mi jana d'au oin o me supe io als que no el mouen. És a di , els que són sugges ionables (en aques a p o a) diuen que s'han elaxa (P = 0,028). No hi ha elació quan el c i e i de mesu a de la elaxació és la espos a isiologica. El e que es espongui a les p o es de sugges- ió no é es a eu e amb la espos a a la elaxació mesu ada a a és d7EMG. D'al a pa , ampoc no hem oba cap elació es adís ica en e la sugges ió i les expec a i es ni l'expe iencia. És a di , que el e que els subjec es c eguin que poden elaxa -se o que inguin expe iencia p e ia no p essuposa que es espongui posi i amen a la sugges ió, ni ampoc a la elaxació ( an subjec i a com isiologica). Quan a l'al e aspec e que ens ha íem plan eja (si la a iable ex a- e sió es elaciona a amb espos a a la elaxació) obem que, d'una pa , és independen el g au d'ex a e sió de la espos a subjec i a a la elaxació (au oin o me), pe o no quan a la espos a- isiologi- ca: els subjec es in o e i s p esen en una mi jana de espos a isiolo- gica més al a que els ex a e i s. És a di , que els in o e i s es ela- xen més (P = 0,027). No hem oba cap elació en e aques e de pe sonali a , i au oin- o me i expe iencia. Quan anali zem les no es de neu o icisme de la nos a mos a obem una elació di ec a en e neu o icisme i ex a e sió: com més puja ex a- e sió més puja neu o icisme (P = 0,005). Segons el sexe, obse em que, d'una banda, els homes són més ex a- e i s que les dones (P = 0,012), i que si di idim la mos a en dos g ups seguin aques c i e i, en el g up de dones es man é que la p o a del pendo1 mesu a millo la sugges ionabili a (P.V. amb P = 0,0018 i P.C. amb P = 0,0001). En can i, en el g up d'homes no es man é i les espos es de sugges ionabili a depenen del ipus de p o a. CONCLUSIONS Els esul a s d'aques eball ens con i men que hi ha una ce a ela- ció en e sugges ió i elaxació quan aques a da e a és del ipus d o e de la classi icació desc i a p e iamen . És a di , els subjec es que esponen a la p o a del pendo1 e ical diuen que es elaxen més que els que no hi esponen ( olem alo a que aques a p o a de sugges ió és la nés disc i- mina i a de les es que hem u ili za ). En can i, no hem oba cap elació es adís ica en e sugges ió i espos a isiologica, ni ampoc en e ex a e sió i sugges ió. En la nos a mos a no es con i ma cap elació com la desc i a pe Ya es sob e els es udis de H. J. Eysenck. Respec e de la espos a a la elaxació, no obem cap elació en e les mesu es d'au oin o me i espos a isiologica en la població ,o igen de la