Lluís Carreño i Piera : memoria personal

Papers 48, 1996 147- 150 .. Obituari Lluis Carrefio i Piera: membria personal Salvador Giner El 5 de febrer d'enguany morí Lluis Carrefio, que fou president i un dels fundadors de 1'Associació Catalana de Sociologia. Fou també un dels introductors principals de la professió al nostre país. Per raons d'estreta amistat amb ell, i per haver compartit una part important dels seus esforsos com a socibleg, les ratlles que dedico aquí a la seva membria tindran forsosament un tarannh de record personal. De segur que altres podrien donar una visió més arrodonida de la rica personalitat d'en Lluis Carrefio, com també de la seva faceta com a home públic i com a ciutada molt actiu, la preskncia del qual ha estat forsa important en la vida recent del país, i sobretot de la ciutat de Barcelona. En Lluis Carrefio i Piera nasqué a Barcelona rany 1933, en el si d'un família culta i professional. El seu pare, metge, coneixia la meva família, i abans que tots dos entréssim alhora a la Universitat jo ja havia estat a la casa, burgesament ben endre~ada, on els Carrefio vivien, a la dreta de I'Eixample, al costat de mar de la Diagonal. L'abunddncia de llibres d'aquella casa restava eclipsada per l'exotisme de les vitrines plenes de vanos i altres objectes, molts d'ells orientals, duts per l'avi des de les Filipines. Potser tot aixb ajuda a donar a Lluis Carrefio l'aire un xic aristocratic que sempre tingué -de jovenet ja semblava un gentlema- i la seva atracció per l'estranger, per Europa. Aquests trets aviat el distingiren dels altres estudiants quan entra a la Universitat, per estudiar-hi dret. El seu interks pels estudis de la cosa jurídica era, perb, i com el de tants d'altres que hi érem, més aviat circumstancial. Esperava fer alguna altra cosa a la vida, com em digué amb un posat un xic misteriós un dels primers dies de classe, que celebrarem passejant pel jardí acadkmic en comptes &assistint a la llisó de Formación del Espiritu Nacional. Aquesta darrera assignatura pretenia en va transformar els alumnes en aspirants a bons feixistes. La nostra amistat es desenvolupa al voltant de les aules de la Facultat per raons verament extrapolítiques. Malgrat que tots dos militavern en moviments clandestins contra la dictadura, el que ens uní fou un desencís fort amb una carrera que no sentíem nostra i la recerca compartida d'una sortida intelslectual diversa. Com he tingut ocasió de dir en alguna oportunitat, Lluis Carreño fou la primera persona amb la qual vaig poder ((enraonar,, de sociologia. De fet, la 148 Papers 48, 1996 Salvador Giner descobrírem plegats. ExplorBvem les llibreries de vell del carrer d'Aribau i comprAvem edicions anteriors a la guerra civil d'autors clBssics de l'economia, la política i la sociologia, algunes &importades de 1'Argentina o Mtxic, que per la seva aparent inanitat burlaven I'arbitraria mA dels poc diligents censors de duana. De tots els textos que queien a les nostres mans, els que parlaven de quelcom remot que s'anomenava ccsociologia,) eren els que més ens atreien. En Lluis Carreño desen vol up^ aviat un interks paral.lel per altres activitats, com ara la possibilitat &entrar en el cos diplomkic, el qual, al meu parer, escindí un xic la seva vocació primera. Fou així com es IlicenciB en Citncies Polítiques a la Universitat de Madrid, on hi féu després els cursos de doctorat corresponents, i acabi els estudis de Dret a Barcelona. El seu interts per la sociologia no minvava, perb. Jo, per la meva part, havia passat el curs de 1957-1958 a la Universitat de Colbnia. (En Lluis i jo, i el nostre amic Carlos Moya, un altre futur socibleg, llavors a Madrid, havíem decidit que I'alemany era cabdal per fer sociologia seriosament!). En tornar els vaig convkncer a tots dos que Colbnia era el lloc on calia anar. No crec que anés errat, tot i que em penso molt que algú ha lamentat després de no haver anat a Frankfurt, amb la seva escola marxistitzant, en aquells anys. El cas és que el professor René Konig, que havia esdevingut alli el meu primer mestre sociolbgic, ho fou, poc després, el de Lluis Carreño, seguit al final per Carlos Moya. Fou Konig qui dirigí les meves passes vers qui seria el meu veritable mestre, Enrique Gómez Arboleya. En aquest cas, perb, no vaig aconseguir que en Lluis estudiés sota el seu consell. En tornar de Colbnia, el 1961 en Lluis Carreño s'endinsa en una forta activitat organitzativa i de recerca en el camp territorial i de la sociologia urbana, de la qual és testimoni un bon conjunt &estudis i &informes que iniciaren, en aquest país, la codificació de les dades urbanístiques, els estudis socioeconbmics territorials i els primers lligams formals entre arquitectes, planificadors i sociblegs. Amb en Jaume Nualart i jo mateix, participarem en jornades i seminaris (alguns practicament clandestins) organitzats pel Grup R, inspirat, entre altres, per I'Oriol Bohigas, el qual intenta &establir aquests lligams i de promoure una visió democratica i multidisciplinAria de l'urbanisme i de I'arquitectura. Mentrestant, en Lluis Carreño participava en una curiosa activitat d'apostolat sociolbgic entre la societat civil. Sembla que hi ha un cert acord en el fet que I'única catedra existent aleshores a Catalunya (els primers anys seixanta) no va complir aquesta tasca: no solament hom no la pot comparar ni de bon tros amb la feina intel.lectua1 que aconseguia desenvolupar en un terreny afí a la mateixa Facultat &Economia en Manuel Sacristán, sin6 que més aviat la sociologia procedent del lloc era percebuda com un element afí a la ideologia oficial, i no com l'eina crítica i fins i tot alliberadora que hom esperava de la disciplina. A tall d'il-lustració de I'ambient que s'hi respirava, recordem que la Revista Espagola de Sociologia, de la qual eixiren només el número O i 1'1, fou tancada per l'autoritat governativa, com a publicació subversiva. Aquesta revista tingué entre els seus fundadors i inspiradors en Lluis Carreño. Editada a Madrid i Barcelona, hi figurivern a la redacció catalana ell mateix; un con- -- Lluís Carrefio i Piera: rnernbria personal Papers 48, 1996 149 vers)) posterior a nosaltres, perb for~a més gran, 1'Esteban Pinilla de las Heras, i jo mateix. Durant el decenni dels anys seixanta en Lluis Carrefio s'endinsh cada cop més en les activitats professionals de la sociologia urbana i regional, sovint entrant en conflicte amb la visió oficial, autoritbia i centralista dels afers públics. En tornar dels meus estudis a Chicago, el 1964 me'l vaig trobar en un centre privat d'estudis, CEDEC, acabant la direcció d'un estudi sobre l'estat de l'ensenyament a Barcelona. (CEDEC era un cau subversiu on {editava la revista Promos i on es feien cursos i seminaris sociolbgics, coordinats per 1'~n~els Pascual, que feia també &alumna). Poc després participi en els cursos extraoficials de citncies socials, perb certament molt ben atesos per un alumnat for~a distingit, que foren organitzats per Antoni Jutglar i jo mateix a la Residtncia de Sant Anton (afectuosament anomenada Can Colapi), sota els auspicis, si no recordo malament, de la mateixa iniciativa cívica que endegi després una protouniversitat alternativa, EISA, la qual també comptava amb ell en el seu equip. EISA fou tancada amb l'estat d'excepció del 1969; i en Lluis Carreño es feu chrec, abans de I'esdeveniment, de molts contactes formals amb I'escola paral.lela de Madrid, CEISA, que ja funcionava; ho féu principalment a través d'en Josep Vidal Beneyto. Aquella fou una tpoca, a més, en qut Lluis Carreño consolidh la seva professionalitat amb estades acadtmiques a Fran~a i Alemanya. Llavors es vinculi també al Gabinet Ttcnic del Departament de Programació de I'Ajuntament de Barcelona, i comen$ a dur a terme tot un seguit d'estudis de planejament &activitat municipal i també d'informes sociolbgics i demogrifics per a l'alcaldia. Esdevingué assessor de cooperació ttcnica de la Corporació Metropolitana de Barcelona, des d'on impulsi i organitzi un nombre considerable de congressos i &activitats, algunes de mena sociolbgica, altres més interdisciplinhries, i moltes &internacionals. Ai marge de la seva entrada posterior al Consorci &Informació i Documentació de Catalunya, aquestes activitats havien de configurar la dimensió pública i ciutadana d'en Lluís Carreño. Durant els anys setanta en Lluis decidí de romandre fora del món acadtmic i practicar la sociologia com a professió lliure de tota doctncia. (Tanmateix, durant els anys 1962-1966 s'encarregi del curs de sociologia urbana -nom oficial: ie sociologia i Habitatge),- a I'Escola &Arquitectura.) Es curiós que, malgrat la seva intensa activitat per engegar I'AssociaciÓ Catalana de Sociologia, que ell ajuda a fundar amb uns quants companys, se sorprengués molt i molt quan els seus col.legues de junta el triirem com a president, I'any 1981. Ja havia refusat el cirrec abans amb el pretext que es ((trobava fora de la Universitat)). L'argument que esgrimíem alguns membres de la junta (entre altres, el secretari &aleshores, en Jordi Estivill i Pascual) era que en Lluis Carreño podia esdevenir un president ideal precisament perqut no pertanyia a l'acadkmia i era el viu exemple del socibleg professional, competent i exemplar que calia fomentar. Ell era aleshores secretari executiu del Consorci d'Informaci6 i Documentació de Catalunya. Des d'allh i poques hores després del frustrat cop d'estat que sofrí la democricia espanyola al febrer de 198 1, em va escriu- 150 Paoers 48. 1996 Salvador Giner re una espltndida carta (jo era en aquells moments professor convidat a la Universitat de Yale) insistint en la importincia de la nostra Associació com a entitat defensora dels drets cívics dels catalans, i insistint, perb, en el seu reíiís. Els esdeveniments es precipitaren. La signatura d'un membre fora de la Junta en la redacció del Manijesto que es publica llavors contra la llengua catalana (membre que fou invitat a abandonar-la) i les tensions polítiques que hom respirava en el moment posterior al cop el feren acceptar finalment: calia, més que mai, donar suport a I'Institut d'Estudis Catalans, institució a la qual pertanyia i pertany 1'AssociaciÓ. Fou president de I'ACS de 198 1 a 1984. Lluís Carreño fou capdavanter en la preskncia dels sociblegs en el si d'altres grups i associacions professionals. Ell en ccnormalitzi)) la participació, per dirho d'alguna manera. Ja havia estat promotor de la Comunitat de Vei'ns Esquerra de I'Eixample, en el moment en qut les associacions cíviques vei'nals adquirien una gran rellevhcia. Fou membre del Cercle d'Economia, del Comitk del Urban Data Management Symposia, president de la International Association for Regional and Urban Statistics (1978-1979), vicepresident de 1'AssociaciÓ Espanyola de Citncia Regional, membre de la Societat Catalana &Ordenació del Territori, i de diverses entitats internacionals més. Compatibilitzi tot aixb amb el carrec de director de relacions institucionals al Port Autbnom de Barcelona (1987-1990), l'assessorament per a la projecció internacional de la capital catalana a la Corporació Metropolitana de Barcelona. Tingué un paper molt destacat en l'anomenat C-6, la Xarxa de Ciutats Espanyoles i Franceses, i coordini i presidí, recentment, un important congrés internacional de citncia regional. Lluis Carreiio fou un element integrador dins la comunitat cientificosocial catalana. Els seus estrets contactes amb economistes (fou sempre molt amic d'en Jacint Ros Hombravella) i els ja esmentats amb els arquitectes, es complementaren amb esforSos decisius per apropar les diverses disciplines i planejar activitats conjuntes. El professor Claudi Esteva Fabregat, per exemple, que acabava de tornar del seu exili mexica, troba en Lluis Carreño una immediata porta d'accés a la citncia social espanyola. I, a més, es preocupa exemplarment per la vida i les necessitats dels seus col.legues, sobretot les d'aquells que feien una vida, diguem-ne, acadkmicament heterodoxa. El cas més significatiu fou potser el del seu suport i ajut a I'Esteban Pinilla de las Heras, que l'ha precedit d'un any en la seva desaparició. Tant en Jordi Porta, director de la Fundació Jaume Bofill, com jo mateix, podem testificar la pacitncia, dedicació i companyia que en Lluis Carreiio dona amb desinterks i generositat a aquest col.lega nostre que es troba solitari, gairebé indigent i certament desemparat durant els darrers anys de la seva vida. Només vull dir que fou ell qui troba les solucions, no gens facils, perquk fos acollit en institucions, com ara les Llars Mundet, on en Pinilla fou tractat com calia, i també a les clíniques i els hospitals on fou ingressat. És aquest el record que vull que més m'acompanyi de la seva vida. Voldria aprofitar I'avinentesa d'aquestes notes escrites en homenatge a en Lluis Carrefio per transmetre el condol dels sociblegs catalans a la seva vídua, Elena Giráldez, professora de política econbmica a la Universitat, com també a la seva filla.